Les relacions de cooperació i conflicte entre professionals sanitaris dins d’una sala d’operacions segueixen patrons de jerarquia i gènere, dos elements que també modelen les conductes socials de primats no humans, com a ximpanzés i bonobos.
Segons les observacions de l’equip del primatòleg Frans de Waal, publicades a la revista científica PNAS, el protagonista més habitual del conflicte va ser el cirurgià assistent amb la infermera circulant, seguida pel metge resident. A més, si l’equip humà està format per una majoria d’homes, la probabilitat que hi hagi disputes es duplica.
Inspirats per l’estudi de la conducta animal, els científics han registrat un 59% de seqüències de cooperació i un 2,8% de conflicte, mentre que la resta de conductes no es van classificar en cap de les categories anteriors.
«La majoria de les vegades observem moltes interaccions socials. Jo descriuria la sala d’operacions com un lloc bastant sorollós», descriu a Sinc la primera autora de l’estudi, Laura K. Jones que va fer totes les observacions i és investigadora de la Universitat d’Emory.
En total, els investigadors han classificat més de sis mil interaccions espontànies i no tècniques de professionals en un catàleg de diferents comportaments, des de converses breus a confrontacions i flirteigs. L’anàlisi es va fer a partir de 200 intervencions quirúrgiques –68% a cor obert i 32% per laparoscòpia– de tres hospitals de la mateixa regió dels Estats Units entre els anys 2014 i 2016.
«El nostre objectiu no era una comparació amb primats, volíem desenvolupar una metodologia d’observació directa més fiable que els qüestionaris que utilitzen els científics socials», aclareix a Sinc per correu electrònic Frans de Waal, catedràtic de psicologia a la Universitat d’Emory (EUA).
Cooperació i conflicte
La cooperació va ser més freqüent entre dones i va incrementar encara més quan el gènere del cirurgià assistent va diferir del de la majoria dels membres de l’equip, segons els resultats. Els comportaments d’afiliació i construcció d’equip van ser més habituals entre el cirurgià assistent i el resident. Per departaments, ginecologia va ser el més col·laboratiu i el que va tenir menys conflictes. Per contra, ortopèdia va ser el menys cooperatiu.
«La cooperació en el quiròfan és imprescindible i la relació acostuma a ser molt cordial», destaca d’entre els seus 40 anys d’experiència Joan Francesc Julián, cap de servei de cirurgia general i digestiva de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que compara l’equip d’un quiròfan amb la tripulació d’un avió, on hi ha pocs professionals, en interacció constant i amb funcions molt específiques.
Julián té la impressió que no existeixen diferències de gènere en el quiròfan: «No tens present si t’està ajudant un cirurgià o una cirurgiana perquè estàs molt concentrat en la intervenció». Considera que els conflictes personals són «puntuals i excepcionals» i que sempre es queden fora del quiròfan, on hi ha un «gran respecte» per tot el món i silenci per afavorir la concentració de tots els membres de l’equip.
Som primats
No obstant això, els resultats del nou estudi realitzat en sales d’operacions dels EUA descriuen una altra realitat. Els xocs van ser el doble d’habituals entre cirurgians homes que van treballar amb un equip majoritàriament masculí, d’acord amb les aproximacions evolucionistes: la competència entre mascles és més intensa.
«La competència i la rivalitat són més comunes entre individus del mateix gènere pels mateixos recursos, sovint per apariar-se», puntualitza de Waal. Mentre els mascles competeixen entre ells per les femelles, elles lluiten pel menjar i l’estatus. En el cas de les dones, també hi ha disputes per apariar-se.
«En aquest sentit, la nostra espècie i altres primats es comporten igual», compara de Waal: un mascle defineix la seva posició enfront dels altres i una femella contra les altres. En canvi, entre gèneres hi ha molta menys competència i gairebé cap rivalitat.