Just Deploy It!

Etiqueta: Quironsalud

  • PP i Ciutadans veten implantar una tècnica pionera contra el càncer en la sanitat pública madrilenya

    Un centre sanitari madrileny està a punt de posar en marxa una tècnica pionera per a tractar el càncer a Espanya que no existeix en cap altra comunitat autònoma: la protonteràpia. Però no serà en la sanitat pública.

    PP i Ciutadans han rebutjat una esmena als pressupostos regionals de 2019 per a finançar amb 21 milions d’euros la creació d’un centre de prontoteràpia mentre el grup sanitari privat, Quirónsalud, ultima les obres per a oferir aquesta tècnica en una instal·lació nova que està construint a Pozuelo de Alarcón i que estarà «oberta» a pacients «tant de la sanitat pública com de la privada».

    L’empresa en qüestió és una vella coneguda de l’administració sanitària madrilenya: és la concessionària que gestiona tres hospitals privatitzats a la regió i manté un conveni singular amb un altre, la Fundació Jiménez Díaz. A més, la seu a Madrid de la Clínica Universitària de Navarra, inaugurada a principis de 2018 per l’expresidenta Cristina Cifuentes, també té un projecte per a implantar en les seves instal·lacions aquesta teràpia en 2020.

    El divendres s’aproven en l’Assemblea els comptes i, si les posicions no canvien, la Comunitat de Madrid aplanarà el camí perquè sigui la sanitat privada la que atengui els pacients públics que provin aquest tractament, una radioteràpia d’alta precisió amb protons que no danya teixits circumdants i el cost dels quals oscil·la entre els 30.000 i els 50.000 euros. La proposta de Podemos per a aquest any no permetria finançar el que costa instal·lar l’accelerador de protons ni tota l’obra que comporta en la sanitat pública (entre 40 i 50 milions d’euros), però sí que seria un primer pas amb vista a una «despesa pluriennal».

    Fonts del PP a l’Assemblea de Madrid admeten que es tracta d’un «pressupost assumible per a uns comptes com les de Madrid», però no ara. La inversió dedicada a sanitat el 2019 ascendeix a 8.100 milions d’euros, 238 més que el 2018. La justificació per a negar-se de moment és que «recentment la Comunitat ha adquirit uns acceleradors lineals per al tractament de radioteràpia que estan en l’avantguarda i el funcionament de la qual cal estudiar per a valorar la instal·lació d’un accelerador de protons (protonteràpia)». Segons l’anunci de Sanitat, es tracta de 13 noves màquines de radioteràpia, una d’última generació, finançades amb capital privat procedent d’una donació de 46 milions d’euros de la Fundació Amancio Ortega, dirigida pel multimilionari amo d’Inditex.

    Un projecte fallit el 2015

    La Conselleria de Sanitat coneix aquesta teràpia i les seves aplicacions almenys des de 2015. Fa tres anys un grup d’experts va presentar un projecte a la Comunitat de Madrid per a «construir una instal·lació clínica de teràpia per ions». La proposta va ser resultat d’un acord de col·laboració entre el Govern regional i un centre de recerca però, segons un dels experts participants contactat per eldiario.es, va quedar en res. «El marasme polític va impedir que progressés. No trobem interlocució estable», afirma Luis Núñez, excap del servei de Radiofísica de l’Hospital Porta de Ferro.

    «Com pot ser que la iniciativa pública no s’hagi dedicat a això? És una pregunta que em faig molt i no acabo d’entendre. Si les privades es dediquen també a pacients públics es perdrà el control», sosté Núñez, que anticipa que «es produirà un devessall de demanda d’aquests tractaments». Segons les seves previsions, els 40 milions invertits per Quirónsalud en aquesta tècnica «seran amortitzats de forma rapidíssima».

    La protonteràpia, segons els radioterapeutes consultats, és una tècnica pionera que s’aplica en 150 centres en el món i està indicat per a «tumors que estiguin en el veïnatge d’òrgans crítics o molt sensibles». Això passa, habitualment, en els localitzats en zones com el cervell dels adults o en els cossos dels nens i nenes. «Com qualsevol tractament té efectes secundaris, però amb aquesta teràpia es redueixen perquè l’abast de les partícules, quan són llançades a l’interior del cos per a aconseguir el tumor, es frenen a una determinada profunditat que podem controlar amb tecnologia. Això no passa amb els raigs X, que travessen tot el cos i es propaguen més enllà de la zona, malgrat totes les cures que tenim», explica el radiofísic Luis Núñez.

    La tecnologia es basa en una màquina, un ciclotró, que accelera els nuclis dels àtoms de forma circular amb camps magnètics i elèctrics. Quan adquirissin l’energia suficient s’extreuen i es projecten sobre el pacient.

    Utilitzar aquesta tècnica, per tant, obliga a construir una instal·lació ad hoc, aïllada i amb espai suficient. I la seva posada en marxa ha necessitat el vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear. Uns altres dels motius esgrimits pel PP per a votar en contra. «Requereix una autonomia i una potència importantíssima. I Podemos tampoc ha avaluat el cost ni l’efectivitat, a quantes persones es podria tractar. Estem d’acord que és una màquina que pot tenir un impacte important però no podem votar a favor d’això. Ja hi ha altres màquines adquirides per a radioteràpia avançada», afegeixen fonts del PP en l’Assemblea de Madrid.

    «Això permet a la privada fer el negoci que vulgui»

    Ciutadans, que també s’ha oposat a l’esmena de Podemos, justifica que gràcies a l’acció del seu grup s’ha «augmentat el pressupost en 817 milions d’euros des de 2015 i Podemos i PSOE han votat en contra». Fonts del partit asseguren que s’»exigirà l’accessibilitat d’aquest servei i aquesta tecnologia per a pacients de la sanitat pública en els termes que fixi la Conselleria de Sanitat» i acusa Podemos d’»irresponsable i populista».

    De moment, segons ha confirmat Quirónsalud a aquest mitjà, no hi ha «cap conveni signat amb la Conselleria de Sanitat» per a la derivació de pacients. Però en Podemos adverteixen que privar a la pública dels tractaments més capdavanters «permet a la privada fer el negoci que vulgui». «Hauríem d’apostar per no quedar-nos venuts però hi ha interessos», afirma la diputada de Podemos Mónica García, autora de l’esmena.

    El radiofísic Luis Núñez veu en l’aposta de Quirónsalud «una oportunitat de negoci» i en el rebuig al fet que la pública lideri aquesta senda, «un parany». «S’està constituint l’argument de: per a què construirem un públic si ja hi ha privades que ho han posat en marxa. Per a mi és un desistiment de responsabilitat de la Conselleria de Sanitat. Aquí hi ha alguna cosa que causa neguit i preocupació. Tots recorren a l’argument de la col·laboració públic-privada però sembla que és una col·laboració privada-pública, invertint els factors».

    El grup Quirón preveu estar donant aquests tractaments en l’últim trimestre de 2019, segons ha confirmat a eldiario.es. «Les obres estan a punt d’acabar».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Treballadors del gegant sanitari Quironsalud denuncien l’incompliment del conveni

    Treballadors i treballadores del grup de sanitat privada QuironSalud s’han concentrat aquest dimecres a les portes del centre hospitalari Dexeus per denunciar l’incompliment del conveni col·lectiu de la sanitat privada per part de l’empresa. A més a més, també han protestat per la precarietat laboral i la manca de personal que asseguren que pateixen en centres del grup privat, que aglutina entre altres l’Hospital Universitari Dexeus, el centre mèdic Teknon, l’Hospital Sagrat Cor o l’Hospital General. Segons han explicat a aquest mitjà treballadors del centre Dexeus, a finals de 2016 es va negociar i signar un nou conveni que havia de suposar millores salarials per al personal dels centres però de moment no s’han complert aquestes millores.

    «Fa temps que tenim el salari congelat i ara que hi havia una nova negociació de conveni semblava que tindríem una sèrie de millores, insuficients però millores, com ara un augment del sou. Amb tot ni tan sols s’han complert», assegura Alfonso Cervera, infermer i president del comitè d’empresa. Segons expliquen els treballadors, l’empresa hauria absorbit diferents ‘plusos’ i per tant el sou continua sent el mateix.

    «Fem malabars per atendre els pacients»

    Una altra de les reivindicacions és la manca de personal. «L’acumulació de treball afecta els pacients perquè com a professionals no podem realitzar la feina que per vocació i professió podem fer en les condicions que hauríem de fer-la», diu Cervera. Cita com a exemple que els treballadors que fan el torn de nit es troben que quan tanquen els quiròfans, a partir de les 11 de la nit, potser els arriben 7 o 8 pacients aguts que surten de quiròfan i que necessiten una atenció que han de sumar a l’atenció a altres pacients. «Fem malabars per atendre els pacients com es mereixen», resumeix.

    «El problema és que tot i que intentem fer la nostra feina el millor que podem, quan la càrrega de treball augmenta al primer que afecta és al pacient, que no pot ser atès al 100% com es mereixeria», diu tambe Inés Pazos, infermera de l’hospital Dexeus i membre del sindicat d’infermeria SATSE. «A més a més, hi ha molts companys que treballen a cop de telèfon, contractats a un 20% de jornada però que en realitat fan molt més i no poden compaginar aquesta feina amb una altra i guanyar-se bé la vida», afegeix el president del comitè.

    De la sanitat pública a la privada

    Els treballadors insisteixen en què la situació a la sanitat privada no és aliena a la realitat que els darrers anys ha tingut lloc a la sanitat pública, durant la qual el negoci privat ha crescut. De fet, segons dades de Metges de Catalunya, les contractacions del CatSalut al grup privat IDC (actualment Quironsalud) van augmentar de 71,1 milions el 2010 a 82 milions el 2013 (+15%), amb un pic de facturació l’any 2012 quan va rebre 127 milions d’euros del Servei Català de la Salut.

    En un comunicat, la CGT apunta que «mentre cada dia augmenten els beneficis en favor dels accionistes, mantenen plantes a plena ocupació i quiròfans a tota hora a costa dels treballadors». «Cada hora d’espera a urgències i cada pacient en un passadís de la pública és un nou client de la sanitat privada», segueix el comunicat. «El pacient veu la sortida de la sanitat pública com una única sortida i això ha augmentat la facturació dels centres però també la sobrecàrrega assistencial», diu Cervera. «L’empresa cada vegada té més beneficis però nosaltres guanyem menys», lamenta Inés Pazos.

    Finalment, una altra de les reivindicacions del personal és que s’equiparin les condicions amb els treballadors del sector públic. Segons explica Cervera en tots els centres del grup privat hi ha una demanda assistencial i una atenció comparable als centres grans -concertats o públics- malgrat que les condicions laborals són molt diferents. «En un centre del grup, un torn de nit són 1714 hores quan als centres de la xarxa d’utilització pública els professionals estan al voltant de les 1500 hores. Això, al llarg d’un any, estem parlant d’una diferència d’un mes de feina», diu.

  • La publificació de la sanitat catalana

    Des de l’inici de la legislatura s’ha parlat molt de la “desprivitatizació” de la sanitat pública catalana, de com el conseller de Salut Toni Comín aposta per una sanitat pública a diferència de governs anteriors o fins i tot dels seus propis socis de govern. Malgrat que no renovar els convenis amb Quirónsalud de la Clínica del Vallès i de l’Hospital General de Catalunya pot arribar a ser una bona iniciativa, en la seva execució cal garantir els drets dels i les treballadores públiques, que són les qui han aguantat la qualitat del sistema sanitari tot aquests anys de retallades. I és més, la privitatització de la sanitat pública va més enllà d’aquests centres hospitalaris i aquesta empresa en concret.

    L’anomenat consens amb què es va dur a terme el desplegament competencial del sistema sanitari català va establir que una part molt important de la gestió i provisió de la sanitat no es faria per organismes pertanyents directament a l’administració pública, sinó per entitats de diferent naturalesa jurídica, tan públiques com privades, que atendrien a la població amb cobertura de pública. D’aquí és on es va crear el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), un espai d’experimentació de la col·laboració público-privada. De manera, que més d’un 60% de la despesa del sistema de salut català en la provisió de serveis és en forma de concerts a diverses entitats proveïdores de naturalesa jurídica diversa. Per tant, és important remarcar que la privatització de la sanitat pública prové de la seva gènesi.

    La CUP Crida Constituent ha defensat sempre la titularitat, gestió i provisió públiques de la sanitat catalana, i entenem que el desgavell, les portes giratòries i els molts (massa) indicis de corrupció tenen a veure amb la diversitat, que alguns diuen, de proveïdors, però sobretot en la borrosa línia existent entre allò públic i allò privat. No es tracta d’ordenar allò existent, sinó que es tracta de garantir que la sanitat pública catalana és això, i que per tant, no es generen pacients de primera i pacients de segona (i fins i tot tercera) en funció de la capacitat adquisitiva, que no hi ha empreses que s’enriqueixen a costa d’un dret bàsic, que a més no està ben cobert, i que els i les treballadores tenen unes condicions dignes per dur a terme un bon servei.

    Quan a Catalunya es parla d’un sistema divers de proveïdors, el que es fa és incorporar i defensar una gran majoria d’empreses, fundacions i entitats de propietat diversa on per tant, el poder de decisió està en els òrgans de govern i on existeix el dret d’apropiació de l’excedent d’explotació, els beneficis. És més es defensen una sèrie d’entitats amb diferent grau d’autonomia de gestió i per tant, amb una capacitat diferent per decidir autònomament l’assignació interna dels recursos disponible, sent elles i no l’Institut Català de Salut (ICS) qui en defineix les prioritats. A més, aquesta autonomia de gestió el que augmenta és l’opacitat del servei públic i no facilita el rendiment de comptes, un element primordial en qualsevol servei públic.

    Això ho hem pogut veure en infinitat de consorcis sanitaris entre entitats públiques, com el del Maresme, on aquesta forma de gestió s’utilitza per entrar de ple a competir amb altres proveïdors sanitaris, de manera que es redueix l’activitat assistencial, les ràtios de personal per tractar als pacients, el cost del personal, i a més es regeixen en part pel dret privat com a eina per eludir la normativa en contractes públics, normalment més restrictiva. Així, aquest sistema de gestió ha facilitat l’existència d’espais de mercantilització on sota l’argument d’infrafinançament, les externalitzacions de serveis auxiliars (bugaderia, neteja, cuina…) han augmentat exponencialment i han acabat en unes poques mans, sempre les mateixes. Quants serveis de cuina dels hospitals catalans són gestionats per SERHS, empresa coneguda en part pel cas Bagó?

    El debat sobre la “desprivatització” de la sanitat pública hauria d’anar més enllà de les empreses amb ànim de lucre. Què fem amb totes les fundacions amb fons privats o públics que gestionen serveis sanitaris? N’hi ha prou amb dir que són sense ànim de lucre per avalar la seva presència al SISCAT? Una panoràmica de qui són totes aquestes fundacions ens serviria per veure que més enllà de qui ostenta la titularitat de la gestió d’hospitals, centres d’atenció primària (CAP) i d’altres serveis totes aquestes fundacions formen part d’entramats empresarials que de manera indirecta obtenen beneficis d’aquesta gestió d’un servei públic. A més, si la voluntat d’un servei públic és també la rendició de comptes, la transparència i en definitiva, hauria de ser també el control ciutadà, la forma jurídica de fundació no ha estat, és ni serà una entitat democràtica ni participativa. Podem analitzar el cas de la Fundació Santa Tecla, per exemple, llargament denunciat per la CUP d’el Camp de Tarragona. Una fundació que crea al seu voltant un entramat d’empreses que són després contractades per desenvolupar diferents serveis en els diferents centres que gestiona. La perversió del sense ànim de lucre convertit en ànim de lucre en un segon terme.

    Davant tot aquest panorama, i amb una suposada intenció de millorar el finançament, es busquen estratègies per reduir les despeses i s’explora (i en alguns llocs s’implementa gradualment) la provisió d’atenció privada al sector públic, de manera que es facilita la doble activitat dels professionals mèdics que pot afectar l’activitat duta a terme de forma pública. Així, quan es fa activitat privada a un centre públic es tendeix a posar com a excusa la defensa de la sanitat pública i no s’explica mai que això genera pacients de primera, de segona i fins i tot de tercera a través de l’ús que es fa de les llistes d’espera, i que per tant, facilita que aquells qui tenen més recursos tinguin accés més ràpid a la sanitat un cop han entrat per la porta d’un centre sanitari públic. De manera, que amb les dues velocitats en l’atenció i la doble activitat dels professionals mèdics es produeix una fal·làcia, i en lloc de millorar la sanitat pública el que s’acaba generant és un augment de les llistes d’espera, pot propiciar encara més les derivacions a la privada i en definitiva, aprofundeix en les desigualtats ja existents.

    Per tant, aquest debat sobre la “desprivatització” de la sanitat és coix i molt, massa. Més enllà de fer fora del sistema públic a les empreses amb ànim de lucre (i que hauríem de fer no només amb els dos hospitals fins ara esmentats), cal abordar com es tracten totes les entitats i empreses que actualment són les titulars de la gestió de la majoria d’hospitals del SISCAT, i de molts dels CAP també, i cal sobretot, evitar que empreses privades operin als centres públics. L’intent iniciat l’anterior legislatura per Boi Ruiz per tal de regular i autoritzar l’activitat privada és la manera de continuar sense establir, de manera voluntària, la diferència entre allò públic i allò privat, i per tant, de facilitar que uns pocs facin negoci d’un dret bàsic pagat amb les arques públiques.

    En definitiva, si volem salvaguardar el caràcter públic del model, l’única via per assegurar els drets és exercint el control per via directa, és assumir la necessitat d’una única xarxa pública, que expulsi el lucre de la xarxa clientelar que ha existit fins ara. El debat sobre el model sanitari és un debat ideològic, evidentment. Dir el contrari és una fal·làcia. Es tracta de discutir si la sanitat pública està al servei de la població o si està al servei de les empreses sanitàries que porten anys repartint-se el pastís.

  • La sanitat privada carrega contra el pla de Comín de comprar l’Hospital General

    L’oferta de la Generalitat de comprar l’Hospital General de Catalunya no ha deixat de trobar-se entrebancs des que el conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar la intencionalitat del seu departament en una entrevista. El grup propietari de l’hospital, Quirónsalud, ha afirmat reiteradament que l’hospital no està en venda i fonts del grup van arribar a afirmar a aquest mitjà que Quirónsalud «compra hospitals, no els ven». Aquest dijous qui s’ha pronunciat en contra l’oferta de Comín ha estat l’Alianza de la Sanidad Privada Española (ASPE).

    ASPE, que agrupa més de 600 entitats sanitàries i representa més del 75% dels centres hospitalaris de l’estat, considera en un comunicat que l’anunci fet per Comín és «desafortunat per la profunda sensació d’inseguretat generada entre treballadors, pacients i en les mateixes institucions catalanes». En el text l’aliança critica que «la ideologia s’ha posat, una vegada més, per damunt de la lògica i la salut dels ciutadans» i reivindica la necessitat  «d’optimitzar els recursos existents i prendre decisions en funció de criteris objectius de cost-efectivitat que permetin proporcionar als ciutadans la millor atenció sanitària possible».

    En aquest sentit, des d’ASPE consideren que «la sanitat no pot veure’s immersa en un debat continu sobre qüestions diferents a la qualitat de la prestació sanitària rebuda» i posen en valor les diferents fórmules de col·laboració público-privada que, segons defensen, «contribueixen a augmentar l’eficàcia del sistema i són essencials per mantenir l’accessibilitat dels ciutadans, reduir les llistes d’espera i controlar la despesa sanitària».

    Per la seva banda, fonts del departament de Salut asseguraven a aquest mitjà que la Generalitat només contempla una possibilitat, que és comprar l’Hospital General de Catalunya. La proposta anunciada fa uns dies pel conseller de Salut, Toni Comín, passa per comprar l’HGC per prop de 55 milions d’euros com a inversió que permetria oblidar-se de construir els dos hospitals que encara avui estan pendents al territori: l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Els dos equipaments són dues reivindicacions històriques i els dos únics hospitals nous que queden per fer a Catalunya dels catorze hospitals que preveia el mapa sanitari d’inversions de l’any 2005.

    Pel que fa als sindicats, aquests veuen amb bons ulls la compra – segons Salut es faria sense cap acomiadament i els treballadors passarien a tenir un conveni públic- tot i que demanen tenir més informació respecte què passarà amb la plantilla, especialment a partir del mes de gener, quan està previst que la Generalitat rescindeixi parcialment el contracte que té amb l’Hospital General. Des del Sindicat Metges de Catalunya (MC) demanen «garanties d’estabilitat laboral per a la plantilla mèdica» i reclamen una «planificació territorial acurada». En aquest sentit, el secretari general de MC, Josep Maria Puig, demana que es clarifiqui la situació i adverteix que «el procés de publificació també podria tenir conseqüències sobre l’activitat sanitària de Mútua de Terrassa, Hospital de Terrassa i Hospital de Sabadell, ja que el CatSalut podria reduir l’activitat que té concertada amb aquests centres per traspassar-la al nou HGC de titularitat pública, amb el consegüent efecte sobre les plantilles».

  • Cinc escenaris que afronta la Generalitat després de l’oferta per comprar l’Hospital General

    Després de l’anunci del conseller de Salut, Toni Comín, sobre l’oferta de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) a Quirónsalud fa una setmana, s’ha obert un mar d’incògnites sobre què passarà a la comarca del Vallès Occidental. La proposta de Salut -que Quirónsalud nega rotundament haver rebut- passa per comprar l’HGC per prop de 55 milions d’euros com a inversió que permetria oblidar-se de construir els dos hospitals que encara avui estan pendents al territori: l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Els dos equipaments són dues reivindicacions històriques i els dos únics hospitals nous que queden per fer a Catalunya dels catorze hospitals que preveia el mapa sanitari d’inversions de l’any 2005. Què passarà amb aquests equipaments? I amb l’Hospital General de Catalunya? Plantegem cinc possibles escenaris:

    Es construeixen els dos hospitals nous

    El 2005 les projeccions demogràfiques al Vallès Occidental indicaven que en els següents deu anys els municipis de Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Ripollet, Montcada o Cerdanyola augmentarien la població de forma significativa. Es passaria dels 785.877 habitants a gairebé un milió el 2015 i això incorporava en les previsions del mapa sanitari territorial la construcció de dos hospitals nous a la comarca: l’Hospital de Rubí i el de Cerdanyola.

    D’acord amb les previsions originals, el primer dispositiu, a Cerdanyola, seria l’Ernest Lluch i comptaria amb 180-200 llits per donar assistència a la població de Cerdanyola, Ripollet i Montcada. El segon, que havia de tenir 80-120 llits, seria l’Hospital Vicente Ferrer i seria referent per als municipis de Sant Cugat i Rubí, construint-se en aquest segon municipi. Tots dos centres serien hospitals bàsics, és a dir, que no requereixen grans especialitats.

    Ara bé, el retard en la construcció dels centres -encara no s’ha posat cap pedra- implicaria començar de zero la construcció -amb els corresponents concursos públics-. Segons experts consultats, això voldria dir que seria una realitat a quatre o cinc anys vista com a mínim -o trigaria en el pitjor dels casos deu anys-, i la construcció seguiria la lògica d’aquell mapa sanitari que deia que a cada 30 km hi havia d’haver un hospital. Una lògica, segons aquestes fonts, que no té per què ser la millor necessàriament. Per la seva banda, fonts del departament de Salut asseguren a aquest diari que no hi ha disponibilitat pressupostària per fer les dues inversions -tot i que no donen xifres- i asseguren que aquest escenari seria «molt complicat».

    Només es construeix un dels dos hospitals

    En cas que la compra de l’Hospital General de Catalunya no prosperi i davant la situació pressupostària que reconeix Salut, una possibilitat seria tirar endavant amb només una de les dues infraestructures previstes. Aquesta opció, però, implicaria una posició delicada a l’hora de triar quin hospital s’acaba construint, i per tant, decantar-se per un municipi. A més, segons les previsions del nombre de llits i recursos per fer front a la demanda assistencial a la comarca només un dels dos hospitals podria ser insuficient. Així mateix podria implicar una revisió del projecte en cas que s’hagués de modificar, i això provocaria que s’allargués el procés de construcció.

    La Generalitat compra l’Hospital General de Catalunya

    Els únics detalls públics que es coneixen de moment són els que va donar el conseller de Salut quan va anunciar la proposta de la Generalitat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. Segons va explicar, la Generalitat podria comprar l’hospital, del grup privat Quirónsalud, per prop de 55 milions d’euros -una quantitat que fons consultades estimen com a baixa-. Així, segons Comín, s’estalviarien construir els dos hospitals previstos al Vallès, ja que, a més, va remarcar, l’Hospital General és a Sant Cugat, a mig camí entre Rubí i Cerdanyola. Tècnicament, per nombre de llits i capacitat, podria substituir els dos hospitals però fonts coneixedores remarquen que caldria restaurar el centre.

    D’atra banda, caldria saber si el manteniment del funcionament de l’hospital, un cop fos públic, es faria amb una dotació pressupostària nova o restant recursos que ja es destinen a altres centres. Des del departament de Salut expliquen que la xifra d’inversió de 55 milions és un «preu aproximat», ja que caldria prèviament acordar-ho en una negociació «extensa i complexa amb molts condicionants». «S’haurien de fer auditories, veure l’estat dels quiròfans…», matisen aquestes fonts que remarquen que «la gràcia de comprar l’hospital és la immediatesa» i citen a tall d’exemple que el malalt podria entrar per la porta en un any. Amb tot, però, també apunten que «molt probablement» el cost del manteniment de l’hospital no comptaria amb una dotació pressupostària nova sinó que es reorganitzarien els recursos.

    Ara bé, l’opció de compra és, segons fonts de Quirónsalud, inviable. «Quirónsalud no ven hospitals, els compra». Així de contundents s’han mostrat fonts consultades per aquest diari, que repeteixen que l’hospital no està en venda i tanquen qualsevol possibilitat que ho estigui. Per contra, pel Departament de Salut aquesta opció és ara mateix plausible i la situen com la millor tant per a treballadors com per a pacients com per a les arques públiques. Sobre els treballadors, Salut assegura que el personal de l’Hospital General se subrogaria sempre i quan el grup no els vulgui per altres centres de Quirónsalud. «El procés però no provocaria cap acomiadament», diuen.

    Salut lloga una ala a l’Hospital General

    Aquesta possibilitat no ha estat plantejada oficialment per la Generalitat. Ara bé, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va posar-la damunt la taula en preguntar al conseller si el Departament s’havia plantejat «llogar una ala de l’hospital», en lloc de tot l’edifici sencer. «Es pot permetre el Departament pagar tants diners per totxos si hi ha dificultats per fer front a les despeses diàries?», va apuntar en roda de premsa Conesa fa uns dies.

    Llogar una ala a l’hospital, però, aniria en contra de la política del departament de desprivatitzar el sistema sanitari, ja que suposaria seguir invertint diners en un grup privat amb ànim de lucre per oferir assistència pública, aprofitant una de les ales del centre per fer-hi activitat. En qualsevol cas, si bé el departament admet que és una alternativa que s’ha parlat informalment en el si de Salut, «no té sentit» i tenen una visió «més integral». «La finestra d’oportunitat és disposar de tot l’edifici, ja que necessitem tot l’hospital i a més des del punt de vista de la gestió hi ha més opcions quan n’ets el propietari», comenten a aquest diari.

    Ni l’Hospital General ni dos hospitals nous

    Una possibilitat que indiquen alguns treballadors consultats és la de reforçar els centres de provisió pública – que formen part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP)- que ja existeixen al territori dotant-los de més recursos o capacitat: l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, la Mútua de Terrassa i l’Hospital de Terrassa. «Amb menys diners [menys de 55 milions] es poden obrir plantes i alleugerir llistes d’espera, si es manté l’HGC amb pressupost públic traient els diners d’altres centres és un error perquè el Vallès ja té hospitals deficitaris», apunten fonts expertes.

    Des del punt de vista de Salut però el que cal quant a planificació assistencial és un altre dispositiu i no «sobredotar» els que ja hi ha. «Podríem fer-ho però no és la solució òptima», admeten i justifiquen amb l’argument que la xarxa pública en aquella zona necessita un hospital bàsic que complementi l’activitat que fan els d’alta complexitat o especialitzats, com el Taulí o els dos de Terrassa. «Cadascú ha de fer la seva funció», conclouen.

    La idea original quan es van dissenyar els dos hospitals a Rubí i a Cerdanyola era la de restar càrrega assistencial a aquests hospitals. Llavors, el 2005, el Taulí havia registrat 41.000 pacients en espera de primera visita, dels que 14.140 estaven pendents de programar, i havia atès 164.000 urgències -més que l’Hospital del Mar de o l’Hospital de Bellvitge-.

    Des del Taulí, un treballador assegura a aquest diari: «Nosaltres ens trobem amb el conseller veient com fa una oferta milionària a un grup privat per comprar-li un hospital i encara no hem cobrat la paga extra del 2014, cosa que ens va prometre a canvi d’entomar els treballadors i treballadores de la Clínica del Vallès».

    Aquesta última opció, la de reforçar els hospitals públics de la zona, seria la millor segons un metge membre de Marea Blanca de Catalunya: «Seria el millor avui, amb la incertesa econòmica i política que vivim, a més de la precarietat laboral i de falta de recursos».

  • Catalunya destina un 25,6% de la seva despesa en salut a concerts sanitaris

    La Generalitat destina prop de 2.400 milions d’euros a concerts sanitaris, és a dir, a la compra de serveis assistencials a operadors privats. Així se situa com la comunitat autònoma que més percentatge del seu pressupost destina a aquesta partida, que suposa un 25,6% respecte al total de despesa sanitària, molt per davant de Madrid (10,6%) o Canàries (10,5%). Les dades corresponen a l’any 2013 i es desprenen de l’informe Sanitat Privada. Aportant Valor. Anàlisi de la Situació 2016 (Catalunya), que s’ha presentat aquesta setmana, coincidint amb un moment en què precisament el Govern està desprivatitzant la sanitat pública.

    L’informe, fet per l’Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS), posa en valor l’aportació de la sanitat privada a tot l’estat. “La supressió dels concerts amb el sector sanitari privat pot suposar un handicap per l’atenció adequada i a temps dels pacients, a causa fonamentalment de l’increment dels períodes de llistes d’espera i de la càrrega assistencial dels centres sanitaris públics”, apunta el text. Sobre la situació la presidenta de l’ACES, la patronal de la Sanitat Privada Catalana, Cristina Contel, destacava en la presentació que la «imprescindible complementarietat de tots els recursos sanitaris és especialment rellevant a Catalunya». «La interacció públic-privat ha presidit el sistema sanitari mixt català, on avui de manera polititzada es qüestiona i es combat la seva essència», lamentava.

    Segons dades del mateix informe, a tot l’estat, un 42% dels hospitals privats presenta algun tipus de concert amb les administracions públiques i a Catalunya un 7% dels hospitals privats (32) estan integrats a la xarxa pública (XHUP), sent el major número d’aquests hospitals generals. Un exemple és el de l’Hospital General de Catalunya, que el Govern s’ha ofert a comprar. En nombre de llits hospitalaris Catalunya és l’única comunitat autònoma que compta amb més llits privats que públics: 19.387 privats front als 15.307 llits públics. Juntament amb Andalusia i Madrid, les tres comunitats concentren el 62% dels llits privats a tot l’estat. El sector sanitari privat emplea a Catalunya 8.431 metges i 9.535 infermeres i gairebé 20.000 professionals més.

    El sector hospitalari privat s’uneix en grans grups

    Un dels fenomens que destaca l’informe és la unió, en els darrers anys, de diferents grups privats en grans grups. De fet, només 12 grups hospitalaris concentren gairebé la meitat dels hospitals privats de l’estat. Entre aquests destaquen els dos principals: Quirónsalud i San Juan de Dios. Concretament, Quirónsalud representa prop del 8% dels hospitals privats i el 10% dels llits privats.

    “Fins fa relativament poc temps, el sector hospitalari privat es trobava fragmentat i atomitzat. Tanmateix, en els darrers anys s’han produït al nostre país una sèrie d’operacions  que demostren la tendència del sector privat en la unió en grans grups”, resa l’informe que vaticina que aquest procés continuarà avançant.

    Entre les operacions destaca la que origina el 2014 Quirónsalud, el grup hospitalari resultant de la fusió entre IDC Salud i el Grup Hospitalari Quirón. A Catalunya el grup gestiona el Centre Mèdic Teknon, l’Hospital Quirónsalud, la Clínica del Pilar, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, l’Institut Oftalmològic Quirónsalud, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès. Aquest últim amb qui recentment la Generalitat va rescindir el concert estalviant, segons dades del departament, un milió d’euros dels comptes públics.

  • La Generalitat proposa comprar l’Hospital General de Catalunya per 55 milions d’euros

    El Departament de Salut de la Generalitat vol comprar l’Hospital General de Catalunya (a Sant Cugat), propietat del grup privat Quirónsalud, per 55 milions d’euros. L’anunci, fet pel conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a El Matí de Catalunya de Ràdio, arriba en ple procés de ‘desprivatització’ de la xarxa d’atenció publica, on conviuen centres de titularitat pública i privada, i a prop de dos mesos perquè venci el contracte del Servei Català de la Salut amb l’Hospital General de Catalunya (HGC). El departament diu que ha fet l’oferta a l’empresa Quirónsalud per comprar el centre privat amb ànim de lucre «per convertir-lo en aquell hospital que el mapa sanitari fa anys i anys que diu que falta en aquella zona del Vallès Occidental», segons ha dit Comín. Així la proposta aniria un pas més enllà del que inicialment s’havia plantejat, que era que Salut es limitaria a no renovar el concert amb el centre privat, que venç el 31 de desembre, i que centres públics reassumirien l’activitat que feia el centre.

    Davant les declaracions del conseller, l’Hospital General de Catalunya ha fet públic un comunicat on, diuen, que “no existeix cap tipus de comunicació formal ni oferta en ferm”. Afegeixen que davant d’aquesta “inexistència” de l’oferta de compra, consideren que “no es pot estudiar ni analitzar una cosa que no existeix”.

    El conseller ha explicat que el mapa sanitari, l’instrument de planificació de Salut, ja preveia la necessitat de construir dos nous hospitals, un a Rubí i un altre a Cerdanyola del Vallès, l’Hospital Ernest Lluch i l’Hospital Vicenç Ferrer, per millorar les infraestructures de la xarxa publica sanitària del Vallès. El conseller però, ha defensat que la compra de l’HGC és una proposta «més econòmica que construir-ne dos de nous al Vallès» i que casualment Sant Cugat queda entremig dels dos municipis.

    En declaracions a Catalunya Ràdio, Comín ha assegurat que en cas que la compra es dugui a terme (els 55 milions només serien per l’edifici i l’equipament) es quedarien també amb tots els treballadors del centre privat, més d’un miler. Segons ha detallat, no caldria que aquests treballadors fessin oposicions malgrat passar a formar part del personal d’un centre públic. El procés «és idèntic al que s’ha seguit amb la Clínica del Vallès», ha dit en referència a la trentena de treballadors del centre privat que van passar a integrar-se com a treballadors del Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa quan aquests dos centres públics van assumir l’activitat fins llavors concertada a la Clínica del Vallès.

    Així, en el cas de l’Hospital General de Catalunya passarien a formar part del conveni del SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya). Segons el conseller, d’aquesta manera milloraran les seves condicions laborals “tal com ja ha passat amb la Clínica del Vallès”. Amb tot, de moment l’oferta està damunt la taula i des del Departament de Salut estan esperant una resposta de Quirónsalud. També es negociarà la proposta amb l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, municipi on està situat l’hospital.

  • Una patronal sanitària amb afany de lucre ha agafat por

    El nou Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar que volia revertir el procés de privatització de serveis sanitaris assistencials a empreses privades amb afany de lucre. Aquesta privatització, descrita amb detall per la ciutat de Barcelona en el recent informe de la comissionada de Salut de l’Ajuntament, es centra en dos hospitals privats de negoci del Vallès i un de Barcelona ciutat, controlats per l’empresa Quironsalud (abans CAPIO i IDCsalud). Ara, amb l’anunci de la conselleria, l’empresa dóna una informació als seus treballadors de por i vol pressionar-los amb els seus legítims interessos de no perdre la feina.

    Possiblement, aquesta empresa, pels números que presenta i que han estat publicats, vol aprofitar per implementar un ERE amb aquesta excusa. De fet, parlen d’acomiadar 250 treballadors entre els dos centres: 147 de l’Hospital General de Catalunya i 109 de la Clínica de Sabadell. El General de Catalunya en un any va fer 500 intervencions derivades del Parc Taulí, centre públic de Sabadell. No fer aquestes 500 intervencions, la majoria d’elles menors sense ingrés, vol dir haver de recol·locar a la seva empresa -que a l’àrea metropolitana té cinc hospitals- uns 20 treballadors (no 147 com anuncia). De fet, la mateixa notícia diu que els afectats de la Clínica de Sabadell són menys (109) i aquest centre ha fet en un any 2.500 intervencions derivades de la sanitat pública però només 1.000 varen requerir ingrés. Sembla que el General de Catalunya va malament per altres coses i han trobat  un bon pretext.

    Però en front a les notícies de desprivatitzar, ara és tota la patronal privada de negoci sanitari, que ha agafat por, i un dels seus òrgans d’associació, IDIS avisa “de l’impacte sobre el pacient” que tindran aquestes accions anunciades. No varem sentir a aquestes empreses denunciar l’impacte sobre el pacient (ni sobre els treballadors) de les ferotges retallades dels pressupostos dels centres públics del conseller Boi Ruiz (1.800 milions en 4 anys).

    De fet, aquetes mesures d’ara, les de desprivatitzar, no representen impacte sobre els pacients, que seran atesos en altres centres públics del seu territori i tampoc haurien de representar problemes de col·locació laboral. Es tracta d’un tema de fer bona gestió amb acords sindicals si hi ha voluntat per part de l’empresa, ja que no s’està parlant de retallar pressupostos ni plantilles, s’està parlant de què els cèntims que ara reben aquests hospitals que fan negoci siguin retornats als hospitals públics que hauran de fer aquesta feina (veure taula) i els treballadors que necessitin de més aquests hospitals poden ser traspassats per fer la mateixa feina que fan ara (o recol·locats en l’empresa com s’ha dit). El que sí diem es que els diners públics de la sanitat han d’anar a entitats públiques o privades sense afany de lucre amb valors de bé comú. En assistència sanitària no volem deixar els diners de tothom en mans dels negocis d’uns quants accionistes.

    Any de registre* Clínica del Vallès Sagrat Cor de BCN   CAPIO 2011 i

    IDC-Salut 2014
          2011     66.353.646        33.309.110   15.614.820
          2014     63.145.324              –  ?   15.614.820

    Quantitat dels concerts del CatSalut amb els hospitals de Quiron-Salut (IDC) que consta en el Registre de convenis i contractes d’assistència sanitària pública, Contractes del CatSalut 2011-2014. en la web del CatSalut. Segons Decret 136/2007.

    -No hi consta cap conveni ni contracte amb l’hospital General de Catalunya, pot ser que els 15.614.820 donats directament a l’empresa IDC-Salut que hi consta siguin per aquest hospital

    -Els anys 2013 i 2014 no hi ha en el Registre la quantitat destinada a l’Hospital Sagrat Cor