Just Deploy It!

Etiqueta: Racisme

  • #NoSócUnVirus: iniciatives que sensibilitzen sobre el coronavirus a Barcelona

    Fa uns dies, mentre baixava les maletes d’un cotxe en un carrer de Barcelona, al Jia Liang Sun-Wang li van cridar: «coronavirus!». Tot i ser barceloní, va viure en la seva mateixa pell el racisme que estan patint moltes persones asiàtiques a causa de l’expansió del coronavirus originat a la ciutat xinesa de Wuhan, ara batejat com a Covid-19.

    Jia Liang creu que l’augment d’aquests casos de discriminació és «un problema internacional». Ell mateix explica que la seva germana, que ara viu a Londres, ha rebut males mirades i bromes de mal gust relacionades amb el brot de la nova malaltia. Per això, aquest estudiant de doctorat a l’IRB Barcelona va decidir sumar-se a una iniciativa nascuda a França per conscienciar, a través de les xarxes socials, sobre racisme i combatre la desinformació. Fa deu dies, ell va ser el primer en tuitar #NoSócUnVirus en català i es fa afegir així als activistes que ho havien fet amb altres idiomes arreu del món.

    Jia Liang no és l’únic barceloní que ha agafat empenta per sensibilitzar sobre les discriminacions que està provocant la por al coronavirus. El passat 1 de febrer, les joves asiàtic descendents de Catalunya del col·lectiu Catàrsia van fer una acció de denúncia davant de l’Arc de Triomf de Barcelona.

    Tal com també han fet activistes antiracistes asiàtiques de diferents països, les joves barcelonines van fer una performance pública en la qual llegien un poema que denunciava «el racisme contra la comunitat xinesa que s’està legitimant amb la situació del coronavirus». D’aquesta manera reivindicaven que per elles «no només és important sinó necessari posicionar-se davant del racisme i no quedar-se callades».

    Al mateix barri on es troba l’Arc de Triomf, el Fort Pienc, amb una gran presència de veïns i comerciants d’origen xinès, l’associació comercial ha iniciat una campanya de sensibilització – tant entre els seus comerços associats com de cara al públic. Juanjo Peña, President de l’Eix Comercial del Fort Pienc, explica que fan «una tasca de conscienciació, perquè si algú té símptomes sàpiga què ha de fer», però recorda que ara per ara «l’ambient és de normalitat». En l’àmbit comunicatiu, l’entitat ha iniciat una campanya a les xarxes amb el lema ‘Benvinguts! Estem treballant per tu’ per fer palès que cal mantenir la confiança en els establiments xinesos del barri.

    Discriminacions invisibilitzades de la comunitat xinesa

    L’advocada de l’Associació Catalana de Professionals d’Estrangeria, Kangyun Xiao, ha iniciat una campanya personal gratuïta d’assessorament jurídic per a les persones que hagin pogut patir racisme arran del coronavirus. Xiao planteja que hi ha mecanismes del dret que poden ser útils per ajudar a parar les actituds racistes.

    Tot i això, són processos que a vegades poden ser difícils. «La comunitat xinesa a vegades és molt desconeixedora dels seus propis drets» deia l’advocada en una entrevista a Betevé, i per això «no s’utilitza suficientment aquesta eina que el dret ens dona».

    Jia Liang creu que el racisme contra les persones xineses i asiàtiques en general no és una cosa nova, tot i que moltes vegades està invisibilitzat. «Dins la comunitat asiàtica, totes les persones en algun moment de la nostra vida hem viscut un acte discriminatori». Ell mateix explica que a l’inici de l’ESO va patir bullying, tot i que és una situació que, a mesura que s’ha fet més gran, ha notat menys.

    Coincideix amb l’advocada quan diu que «de la discriminació a la comunitat asiàtica a casa nostra no se n’ha parlat gaire, en comparació, per exemple, amb la discriminació contra la població llatina». El jove creu que això passa perquè la gent d’aquest col·lectiu «no ho denuncia tant, també per les barreres idiomàtiques que tenen».

    Combatre les fake news per frenar el racisme

    Per fer front a aquest auge del racisme, uns actors clau són els mitjans de comunicació i les xarxes socials. «Molts mitjans estan exagerant l’alarma del coronavirus mentre que fora de la Xina la probabilitat de contagi és molt baixa», diu Jia Liang Sun-Wang, que recorda que no s’ha detectat cap cas de coronavirus a Catalunya, només un a les Canàries i un a les Illes Balears. «S’està generant una por irracional», afegeix.

    I és que precisament, la por és «una de les emocions que ens porta a prendre més decisions, com a reacció gairebé per necessitat antropològica. Davant d’una notícia que ens genera por, és més fàcil que es prengui la decisió de compartir-la; sovint, per bona intenció ens convertim en difusors de desinformació», afirma Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

    Pel professor, a part dels activistes, és important que també els científics i els experts tinguin presència a les xarxes socials per fer arribar missatges veraços a la població, per exemple, «creant fils de context, donant la seva opinió i ajudant a desmentir rumors», considera López-Borrull.

  • L’OMS qualifica el racisme com un risc per a la salut: «Poden revertir-se els assoliments de la sanitat global»

    «No pot haver-hi salut pública sense salut per a migrants i refugiats». Aquesta és la principal conclusió del primer informe sobre la població migrant a Europa publicat per l’Organització Mundial de la Salut. El document, que ha estat elaborat per més d’una dotzena d’experts de diferents països, es considera com «un primer pas per a generar evidència a nivell regional sobre la salut dels refugiats i migrants». Segons el coordinador del programa de Migració i Salut i principal responsable de l’informe, Santino Severoni, «és de summa importància consolidar i difondre les proves, no només per a fonamentar les polítiques, sinó també per a contrarestar els mites», ja que la xenofòbia i el racisme representen un important «desafiament» que podria «retardar els progressos reeixits» en matèria de salut global.

    El document destaca com la falta d’accés a una atenció sanitària equitativa per als refugiats i els migrants pot tenir repercussions negatives en la salut pública, tant per als refugiats com per als migrants i la comunitat d’acolliment, i pot obstaculitzar l’assoliment dels objectius mundials en matèria de salut. «L’existència de grups de població amb baixa cobertura sanitària pot tenir conseqüències negatives per a tota la comunitat», destaca Severoni.

    Mites i realitats sobre malalties infeccioses

    Tal com va fer un estudi internacional publicat el mes de desembre passat, l’informe desmenteix el mite que els refugiats i els migrants porten malalties contagioses que suposin un perill per a la població local. Segons els seus resultats, «existeix un risc molt baix de transmissió de malalties de la població de refugiats i migrants a la població d’acolliment a la regió europea de l’OMS».

    Malgrat això, és cert que els refugiats i els migrants corren un major risc de contreure malalties infeccioses a causa de la seva exposició, la falta d’accés a l’atenció sanitària, la interrupció de l’atenció i les males condicions de vida. Per tant, destaquen que és necessari «garantir que els treballadors sanitaris de primera línia comprenguin els riscos».

    Respecte a algunes de les malalties infeccioses més comunes, com la tuberculosi, l’informe afirma que les grans diferències en les taxes nacionals «dificulten l’avaluació de l’impacte regional de la tuberculosi relacionada amb la migració», encara que destaquen que la prevalença d’aquesta malaltia sol estar associada a la prevalença al país d’acolliment.

    En els estats membres de la Unió Europea (UE), les persones nascudes a l’estranger representen el 32,7% de totes les notificacions de tuberculosis i també experimenten una major càrrega de tuberculosi multiresistent, mentre que a Espanya el percentatge és del 28,5%.

    «Molts dels casos que detectem a Espanya són de tuberculosi latent, és a dir, que són persones que han estat en contacte amb el bacil que la produeix, però que rares vegades l’arriben a convertir-se en vehicles de transmissió», explica a eldiario.es el coordinador de la plataforma Salut entre Cultures, Ignacio Peña.

    A més, Peña recorda que «al nostre país aquesta malaltia està controlada, que no erradicada, entre altres coses perquè tenim unes condicions higiènico-sanitàries que són bastant millors a les dels països d’origen i l’adhesió al tractament és major, amb el que a penes tenim resistències».

    Respecte al VIH, s’ha estimat que aproximadament el 40% dels nous diagnòstics a la UE es donen en persones que són originàries de fora del país informant. No obstant això, «una proporció significativa dels refugiats i migrants que són VIH positius adquireixen la infecció després d’haver arribat» a Europa, destaca l’informe.

    «El mite diu que com vénen de regions en les quals el virus és endèmic el porten quan vénen, però molts el contreuen aquí», assegura Peña. A més, aquest activista destaca les dificultats de les persones infectades per a accedir a tractament per les barreres administratives d’algunes comunitats autònomes. «A Madrid, per exemple, per a adquirir una targeta sanitària has d’haver estat empadronat durant almenys 3 mesos, per la qual cosa seran 3 mesos sense estar baix tractament, amb el risc que això suposa».

    Precisament les dificultats d’accés als sistemes sanitaris és una altra de les reclamacions que fa l’informe, que estableix com una de les prioritats el «proporcionar una cobertura sanitària de qualitat i assequible a tots els refugiats i migrants, independentment de la seva situació legal».

    Problemes d’accessibilitat a Espanya

    A Espanya, l’actual govern va derogar el reial decret del Partit Popular que limitava l’accés dels immigrants en situació irregular al sistema sanitari. No obstant això, el mes de novembre passat, diverses organitzacions integrades en la plataforma REDER van denunciar que, malgrat la derogació, encara no s’ha aconseguit aquest objectiu.

    «Continuem lluitant per a veure si recuperem realment l’accés universal a la salut, perquè administrativament continuem tenint les mateixes barreres que abans», afirma Peña. A més, assegura que el decret del PP «va deixar un missatge en el col·lectiu immigrant que encara persisteix i és que si no tens papers no tens dret a la salut, malgrat que ja ha estat derogat».

    Finalment, l’informe també destaca la detenció de migrants en situació irregular com una de les mesures que tenen un efecte negatiu sobre la salut. L’OMS recorda que «les directrius internacionals indiquen que la detenció només ha d’utilitzar-se com a últim recurs», però que, no obstant això, aquest tipus de detenció «es practica àmpliament en tota la regió europea».

    Menys càncer, més diabetis i menys alcohol

    Encara que la major part dels estudis s’han centrat sobre les malalties infeccioses de la població migrant, l’informe afirma que les afeccions cròniques o no transmissibles també requereixen atenció. En aquest sentit, les dades indiquen que els migrants tenen menor risc de contreure totes les formes de càncer, excepte el càncer de coll uterí, però el diagnòstic sol ser més tardà. D’altra banda, la població immigrant té una major incidència, prevalença i taxa de mortalitat per diabetis que la població d’acolliment, amb taxes especialment més altes entre les dones. Finalment, recerques realitzades a Noruega, Espanya i Suècia descriuen una menor prevalença del consum d’alcohol i drogues entre els joves refugiats i migrants en comparació amb la població local.

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • L’Espacio del Inmigrante, cinc anys de lluita contra l»apartheid sanitari’ del PP al cor del Raval

    Un Reial decret Llei del Partit Popular el 2012 va trencar el principi d’universalitat de la sanitat a Espanya. Malgrat que les comunitats autònomes es van apressar a aprovar normatives que mitiguessin l’acció del Govern de Mariano Rajoy, van ser molts els migrants en situació administrativa irregular que van quedar exclosos de la xarxa pública. Per això, la mesura dels populars va ser denominada apartheid sanitari. Aquest apartheid va sumar en menys de tres anys 1600 casos d’exclusió mèdica, tal com va denunciar la Xarxa de Denúncia i Resistència al Reial Decret (REDER).

    A Barcelona, la problemàtica va portar als mateixos migrants –ajudats pel moviment okupa de la ciutat, diverses assemblees de barri i també pels iaioflautes– a crear un racó autònom al Raval on atendre als repel·lits per la reforma del PP. Van anomenar a la iniciativa Espacio del Inmigrante.

    Avui dia no s’entén el barri sense el seu hospitalucho; així el van sobrenomenar els mateixos migrants quan van crear el servei assistencial el gener de 2013. Però Hospitalucho va quedar curt en poc temps. Setmanes després de realitzar les primeres visites mèdiques, el col·lectiu va integrar al seu ventall de serveis l’assessoria legal, i després la psicològica. Ara fins i tot realitzen cursos de castellà, dels que va ser professor el mateix Nazario, dibuixant i veí de Ciutat Vella.

    D’aquests cursos s’han beneficiat milers de migrants, inclosos ferrovellers i manters, dos dels col·lectius afavorits per l’àgora en la què s’ha convertit l’Espacio del Inmigrante. Entre les seves parets, que han escoltat tot tipus de xerrades i han participat de tot tipus de tallers (i que han servit de recer per no pocs migrants sense sostre), va néixer el Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

    Un dels seus dos locals, el de més recent ocupació, va estar en voga la passada setmana. L’Espacio del Inmigrante va esquivar el seu desallotjament gràcies a l’àrea d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va intervenir per detenir el desnonament abans del seu llançament des dels jutjats. El local, gestionat pel col·lectiu des de fa dos anys, està situat al carrer Agustí Duran i Sampere i és propietat del holding d’inversió de l’entitat La Caixa, Criteria Caixa SAU. El seu altre local, ocupat el novembre de 2012 en el passatge de Bernardí Martorell, el hospitalucho històric, també va viure l’amenaça del desallotjament però l’Ajuntament va intervenir de nou a causa de la situació de vulnerabilitat d’algunes famílies que vivien a l’immoble.

    A l’interior dels baixos del carrer Augustí Duran i Sampere, un lloc enorme, de parets altes i plenes de gargots, i momentàniament el local base de l’Espai per la presència d’un narcopis a la finca del seu primer hospitalucho, alguns dels membres del col·lectiu llancen xifres sobre els cinc anys de presència del gabinet mèdic, legal, psicològic i lingüístic autorganitzat del Raval: fins a 300 casos sanitaris atesos a l’any; una quinzena de persones assessorades per advocats a la setmana; i centenars d’alumnes en els seus tallers de castellà. Tot gratuït gràcies als voluntaris del col·lectiu, una vintena de persones, que ha anat canviant amb el temps.

    Assistència sanitària, assessoria legal i fins i tot cursos de castellà ofereix el col·lectiu | Sònia Calvó
    Tot i així, els membres de l’Espacio són un termòmetre de les desigualtats en el Raval. La seva tasca se centra en els “exclosos dels exclosos”, testifica Luciano, un dels advocats que passa ronda cada dimecres. I la seva activitat en els últims anys no ha decaigut. “Les persones en situació irregular desconfien dels hospitals, dels serveis socials… Els fa por que aquests chibeteen”. “Aquest és un espai de trobada, on es comparteixen els sabers dels migrants, aquí es genera un clima de comprensió”, asseguren César, un dels membres que més suport ha prestat al Sindicat Popular de Venedors Ambulants, i Julián, que es va aplicar a fons abans amb els ferrovellers de la ciutat però que dóna un cop de mà a qualsevol batalla.

    “Arribem on no arriben les ONG’s”, prossegueix César. L’Espacio del Inmigrante ha sumat a la seva tasca la de –destaca Luciano– “anar a buscar a les persones”. És per això, conclouen els membres del col·lectiu, que són molts els migrants vulnerabilitzats que els tenen confiança a ells i no a altres agents socials del barri. “El boca-orella fa molt”.

    L’Espacio també té algunes places per pernoctar | Sònia Calvó

    A més, amb el temps, han enderrocat les fronteres del barri i han estès el seu acompanyament a altres lluites del districte de Ciutat Vella. El cas dels menors estrangers indocumentats no acompanyats, popularment coneguts com a meinas, menystinguts històricament a la ciutat pels problemes que en algunes ocasions han provocat després de consumir cola. Iman, una jove del barri, va ser una de les participants de les anomenades ‘rutes contra la cola’. Passejos que els veïns van organitzar l’any passat pels voltants del Pou de la Figuera perquè els comerciants de petits negocis no venguessin dissolvent als joves.

    Més enllà dels serveis que l’Espacio ha prestat en els últims anys, els seus membres destaquen les arrels polítiques que les lluites del col·lectiu han generat al barri. Senten que han contribuït a visibilitzar al migrant en les lluites socials de la ciutat. “Un 80% de les persones de l’Espacio no té papers, i no cal tenir-los per defensar els drets de les persones. El vulnerable ha fet un pas cap endavant”, conclouen.

    Per aquest any, el del cinquè aniversari del seu naixement, tenen pensat muntar una “escoleta antiracista”. I ho faran perquè –com apunta César– “el migrant ve amb coneixements, per molt que els costi creure de vegades als d’aquí, i qüestiona les hegemonies”.