Un cop superada la primera fase de la pandèmia aguda del SARS-Cov-2 (Covid19), i en el context d’un progressiu descens dels casos propis de la malaltia als hospitals, es planteja la necessitat de recuperar l’atenció en els centres sanitaris. Per això, des de Radiòlegs de Catalunya, s’han elaborat unes propostes d’actuació en la fase de desconfinament, per als centres sanitaris catalans. Unes propostes que ajudaran als serveis a conviure amb la COVID-19 als hospitals.
Donat que molts pacients passen per les seves mans, els departaments de Diagnòstic per la Imatge seran elements clau per a poder recuperar aquesta normalitat. Des de Radiòlegs de Catalunya recorden la resposta que han donat aquestes àrees de diagnosi per la imatge en les setmanes de màxima exigència provocades per la pandèmia als centres sanitaris: la seva intervenció ha estat determinant per a la diagnosi, tècniques d’intervencionisme quan calia, i seguiment de la patologia, en col·laboració estreta amb les altres especialitats.
Ara, consideren, cal estructurar la tornada progressiva a l’activitat, que ha de ser adaptada i adaptable a l’evolució de la pandèmia i potenciar la pràctica segura del personal en contacte amb els pacients.
parlem sobre el paper de la radiologia, la feina feta, la feina pendent de fer, el teletreball i noves reestructuracions amb teresa Maristany, la presidenta de Radiòlegs de Catalunya.
Com neix la idea de redactar unes «Recomanacions pel restabliment de l’activitat als Departaments de Diagnòstic per la Imatge segons l’evolució de la pandèmia del SARS-Cov-2»?
La idea neix no només del què hem viscut aquests dos mesos, l’aturada d’activitats, el 80% de desprogramacions… sinó en pensar com després tot això se’ns vindria a sobre. I més com a servei central que som, que no hi ha pacient que no passi per nosaltres abans d’anar a l’especialista gairebé.
Vam dir «o fem unes recomanacions o se’ns menjaran vius». Ens havíem d’avançar per evitar trobar-nos la voràgine i que hi hagi un col·lapse o un coll d’ampolla. També hem de tenir cura dels nostres professionals i dels pacients. Així, quan acabi la pandèmia i comencem aquest període, aquesta fase nova de començar a programar pacients, caldrà que no hi hagi molta aglomeració de gent a la sala d’espera perquè sinó tindrem un rebrot. Arran de pensar totes aquestes mesures i també pensar com ens ha anat el teletreball, que ja el fèiem, i quina utilitat li podíem treure doncs vam començar a fer totes aquestes recomanacions.
A qui les heu dirigit?
Les vam enviar a les direccions dels hospitals, als gerents… També als nostres col·legues metges d’altres especialitats perquè amb això hem d’anar de la mà i als Col·legis de metges, a la conselleria, al CatSalut… Allà on l’administració té més pes. Hem sentit molt suport, ja ens han dit molts que ho annexen a recomanacions que estan fent des d’altres organismes.
Ha estat un avançament perquè ja ens veiem que tots els àmbits tenien pressió. Bàsicament vam dir: «començarà i tindrem un col·lapse als serveis centrals i hem de tenir cura dels professionals i dels pacients». Així va néixer però volem aprofitar-ho també per reinventar la nostra professió i el nostre paper.
Com dius, tornar a la normalitat és impossible de cop. Com us heu organitzat i com seguireu fent-ho a distància?
La teleradiologia és el més antic dins de la medicina que existeix. Hi havia èpoques que no trobaves metges radiòlegs, perquè no som gaires, i els de la nit ja informaven perquè fos més econòmic a casos de Llatinoamèrica quan allà era de dia.
Ara jo he tingut el meu staff a casa fent els informes d’escàners i ressonàncies i informant des d’allà. Quan havien de fer ecografies sí que hi anaven personalment. Hi ha hagut serveis que ho tenien ja instaurat del tot i altres, com el meu, ho fèiem així puntualment o d’urgències.
Ara ha servit i ha quedat constatat que es pot fer molta feina des de casa. A més hem treballat molt solidàriament. El meu servei ha informat sobre casos de radiologia de tòrax d’un hospital de Madrid i ho fèiem des de casa perquè no tenien prou gent per anar a fer els informes.
I la feina presencial com us l’heu repartit dins el servei?
El tècnic és qui fa la radiografia, el qui fa la ressonància. El radiòleg és qui ho informa i el que fa maneig de biòpsies o de drenatges o de curacions. Si jo trobo un nòdul a la mama, sóc jo qui la biòpsia no ho fa un tècnic. Tot el que sigui intervencionisme hem d’estar a primera línia. Com l’ecografia que també la fem nosaltres
I tota la part de lectura des de casa.
Clar jo puc informar des d’aquí o com si estigués a Berlin. Mentre tingui totes les eines, la banda ampla, tot el sistema operatiu… Ara s’ha constatat que això pot ser un model molt important. Ara que hem vist Barcelona amb molt poca polució, podem mirar d’instaurar d’una manera quotidiana rutines que caminin cap al teletreball. Evidentment no de sempre ni de manera fixa perquè en un hospital també fas docència i formació i l’has de fer amb qui formes al costat, colze a colze, no des de casa.
Al CatSalut divideixen les llistes d’espera en intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes externes d’especialitats. Vosaltres assumiu la major part de les proves. Teniu idea de què us podeu trobar?
Farem el què té més sentit comú: primer els pacients que tenen pendents intervencions. Si necessiten una prova radiològica han de passar per davant. També els que estan pendents d’un diagnòstic o d’un control oncològic, els malalts ingressats, els malalts urgents que no poden esperar… per descomptat que aquests han de passar per davant de la resta.
També és un moment idoni per fer un canvi en la radiologia. La radiologia és un servei central on tothom demana una prova o un control basant-se en la visita al metge especialista. Potser és el moment de dir prou quantitat i mirem qualitat. Mirem el valor afegit que podem fer els radiòlegs de la prova. Gestionem la necessitat diagnòstica del pacient d’acord amb l’optimització de la resposta. Que siguem nosaltres davant de la clínica del pacient qui diguem quina prova és la idònia. Donar-li molt més valor que fins ara a la nostra exploració , que érem receptors de la prova i ho seguíem i punt. Que el metge ens expliqui el problema que té amb el pacient i nosaltres recomanar quina prova cal fer.
També per evitar fer proves innecessàries o causar iatrogènia.
Sí. Hi ha moltes inèrcies en fer proves que no són necessàries. Hi havia controls de quists, de lipomes que són greix… No cal. Per què s’ha de fer control si no és simptomàtic? Hi ha inèrcies que s’haurien de canviar i potser ara és el moment perquè hem de triar que és el prioritari i qui ha d’estar a la sala d’espera. Hem d’esponjar i la manera d’esponjar és triar amb consens amb els clínics i triar el que cal
Existeix la perspectiva de qui va al metge amb la necessitat que sí o sí els hi facin alguna cosa.
Hauria de canviar. És com tot. Si s’explica la gent ho entén però ens falta educació i donar missatge. La televisió sueca va sortir que la primera ministra va fer un míting davant els nens sobre la COVID i ho van entendre.
La ciutadania tampoc és ximple. Si tu li dius a la gent: «escolti’m de totes les ressonàncies què fem sap quantes després tenen una resolució quirúrgica o que els hi farà canviar el tractament que estan prenent». Si la gent sabés que la majoria de coses es curen soles o amb tractament simptomàtic del dolor… No té sentit que tothom que tingui un lumbago vingui a fer-se una ressonància per veure si té una hèrnia quan la majoria amb temps, repòs i antiinflamatoris es resolen sols. A veure si això ens ensenya una mica a tots.
Per minimitzar el risc de contaminació i per seguretat del personal que està directament fent les proves, s’haurien de netejar màquines i sales després de cada pacient. Això ralentitza la tasca de primera mà.
Per això també volíem proposar una cosa innovadora des de Radiòlegs de Catalunya. Cada servei podrà fer el que vulgui i és una suggerència, però els pacients s’hauran d’esponjar per no trobar-se molts a la sala i a banda els hi direm que si us plau no vinguin acompanyats si poden. En el meu cas a Sant Joan de Déu els nens han de venir acompanyats i hi ha gent que potser ho necessita però si es pot evitar que ho evitin.
A banda, farem el mateix volum de feina que fèiem al matí però ho repartirem entre matins i tardes. És a dir, el mateix número de pacients però molt més esponjat: perquè les sales d’espera no estiguin plenes, per netejar els aparells i perquè si ens trobem amb casos de COVID positiu, ja ets pots imaginar com ens hem de disfressar i això porta un temps de vestir-te i desvestir-te… És important tenir aquest temps.
Habilitareu el què heu anomenat zona neta i zona bruta?
Exacte. Volem que tots els professionals tinguin el test. Hi ha hospitals que s’han posat les piles i ja n’han fet i estan en segons cribratges. Hem de saber si som positius o no i si l’hem passat o no. El pacient, el mateix: que no vingui mai ningú que sigui COVID o simptomàtic sense fer-li la prova per saber-ho. I més si potser li hem de fer una intervenció o una prova amb anestèsia. Sempre que sigui possible clar, si ha de ser una operació d’urgència doncs està clar que no serà així.
I les proves espontànies, que de la visita es genera una radiografia, doncs aquestes no es podran fer. Si estem dient d’esponjar, si comencem a acceptar les espontànies, tindrem un col·lapse a les sales d’espera i tindrem un rebrot.
Oi que estem demanant hores a les perruqueries? Doncs també per fer una radiografia. Ho fem per protegir-los
Com ho gestionareu treballar matí i tarda, com canviaran els torns?
Els tècnics han sigut el primer element de trinxera perquè són els que fan les radiografies, les ressonàncies, els qui van amb el portàtil a fer-les, són els que han estat més exposats. Ells ja fa torns de matí, tarda i nit i el servei funciona tot el dia. Són els metges radiòlegs els que passarem a fer tardes també. No podem exigir-ho als hospitals però el que recomanem és que durant un temps tota la feina que feien al matí la reparteixin al llarg del dia. Que la tarda sigui un mirall del matí.
Creus que els professionals estaran d’acord?
Doncs depèn com s’ho prenguin. Als meus jo els hi he dit que qui vingui al torn de tarda podrà fer un dia de teletreball. Això també està molt bé perquè tu tens una feina, tens un nombre n d’exploracions però no et diuen a quina hora les has de fer. Com si t’hi vols posar a les 5 del matí. La qüestió és el resultat i això a molta gent també li interessa. Ara ho posem com a model però es pot perpetuar.
Tot el meu staff està d’acord perquè és un moment que ens hem de posar les piles, hem de sortir endavant. Entenem que els torns són importants per tenir esponjades les sales i a més pot ser una prova pilot per veure si això està aquí per quedar-se. Poder tenir un radiòleg a la tarda per fer les exploracions i que no sigui el de guàrdia no, de l’staff normal.
Des de la conselleria deien que es preveia que totes les proves ajornades es poguessin resoldre abans que acabi el mes de juliol. Com es farà això?
Jo crec que no s’arribarà. Quan proposo aquestes mesures és fer el mateix que fem al matí però que duri tot el dia per no tenir les sales tan plenes i poder netejar entre pacient i pacient. És tornar a l’activitat. Per això és tan important prioritzar l’activitat i tenir clar que hi ha algunes peticions que no farem mai. Ens quederem a les tardes per espaiar, no per fer més volum. Prioritzarem qui té quiròfan, qui té res oncològic, qui necessita un diagnòstic…
A banda, com deies abans, de treballar de la mà amb els clínics, també se us obre l’oportunitat de treballar amb els metges de família ara que des del Departament de Salut s’han repartit ecògrafs als CAP. Quina lectura féu o quin treball conjunt heu pensat?
Aquí hi ha postures diverses. Jo com a presidenta de Radiòlegs de Catalunya i la meva junta directiva hem estat sempre de la mà del president de la Medicina de Família i Comunitària. És més, fa temps vam fer un document conjunt per nosaltres poder assessorar, tutelar i facilitar que vinguessin als nostres serveis metges de família per ensenya’ls-hi a fer ecografia i fins on podien arribar. Si moltes vegades nosaltres tenim dubtes, imagina’t ells que no es dediquen a això al 100%. Volíem ser la guia per dir fins aquí podeu diagnosticar i, quan veieu que passen tals supòsits doncs ho deriveu als especialistes. Això va quedar en terreny de ningú i ara es vol tornar a començar.
Serà útil?
Crec que l’ecografia és com el fonendo d’abans. En un moment donat pot ser important per veure si el malalt té líquid a la panxa, a la pleura, al precardi, que està dins del cor, si pot tenir pedres o dilatació del ronyó… Ara, per fer un diagnòstic ben acurat, estarem nosaltres.
La nostra mà saben que la tenen però s’han de posar uns límits perquè el què fa por és que es digui que l’ecografia és per tots. No és així. En algunes regions ha passat que la gent que no ho domina té dubtes i això ha derivat a un augment d’exploracions de TAC i el TAC irradia a la població.
Quan un metge no sap fer bé l’ecografia o té un dubte demana un TAC, que el fa el radiòleg. Si l’hagués fet una persona que domina fer ecografies, potser s’hagués evitat. Repeteixo: no dic que no en sàpiguen, sinó que cal formar.
A més, ara s’ha vist amb aquesta crisi com d’obsoletes estaven algunes màquines de diagnòstic radiològiques. Moltes s’han fos perquè els tubs tenen un número n de dispars i ja l’han sobrepassat. I pensa, i això és molt important, que el diagnòstic de COVID a molts llocs s’ha fet gràcies a la radiologia. Allà on no hi havia test, el més sensible i específic per dir que aquell malalt era un COVID ha sigut l’informe de la radiologia toràcica o del TAC. Hi ha hagut problemes per no tenir test, altres tardaven 24-48h, altres sortien malmesos…
El diagnòstic primordial, i aquí hem tingut una feinada enorme, ha sigut fent radiologies. I també hem tingut una feinada perquè molts companys d’altres hospitals, que no esmentaré, em demanaven si els hi podíem deixar màquines portàtils per fer raigs. No en tenien. I són les més útils per no acumular pacients a les sales d’espera: poder agafar l’aparell i anar a les sales o a la UCI.
Posar més màquines hauria d’anar en la línia dels llits de UCI que quan això passi se’n deixaran més d’oberts
Sí. I he de dir que d’això no se n’ha fet molt ressó. Ha estat molt curiosa la pandèmia: per algunes coses s’ha fet molt rebombori i altres sobre què passa als hospitals han quedat totalment amagades.
Se’n farà una lectura i servirà d’alguna cosa?
Crec i espero que això serveixi per canviar la manera de treballar, per aprendre, perquè si a altres països no ha passat això és segurament perquè hi havia reforços que nosaltres no teníem. Una lectura que hem de fer tots és que en educació i sanitat no s’ha d’escatimar.