Etiqueta: rastreig

D’aquí a un mes el Departament de Salut gestionarà, de forma directa, del rastreig i gestió dels casos estrets d’un contacte positiu en Covid-19. Així ho ha anunciat aquest migdia la consellera Alba Vergés, qui ha celebrat el canvi: «Ens dotem de més eines i millorem el rastreig al mateix temps que reforcem el sistema de salut públic», ha dit.

Des del mes de juny, i fins al 31 de gener, les tasques les està realitzant l’empresa Ferroser Servicios Auxiliares, filial de la multinacional Ferrovial. Des de llavors s’han fet més d’1,4 milions de trucades a persones que havien estat en contacte amb una persona positiva en el nou coronavirus.

Segons han exposat fonts de Salut i ha confirmat Ferrovial, el contracte té una clàusula que preveia que en el moment d’inici de la campanya de vacunació podia extingir-se. Donat que demà començarà, de forma completa, la campanya de vacunació a Catalunya, el Departament de Salut ha decidit finalitzar el text legal que l’unia amb Ferrovial.

El projecte, dotat de 19 milions d’euros, començarà a funcionar al febrer

Si bé el contracte tenia una durada prevista fins al 31 de maig del 2021, la clàusula de la vacunació ha permès rescindir-lo amb antelació. Segons ha garantit Marc Ramentol, secretari general del Departament de Salut, la clàusula permet la fi del contracte sense cap sobrecost.

L’empresa, per la seva banda, «mostra la seva total satisfacció per haver contribuït al control dels efectes de la pandèmia a la societat» i «queda a total disposició del Departament de Salut i del Sistema d’Emergències Mèdiques per a col·laborar en tot el procés de reorganització del sistema de seguiment».

Ferrovial també assegura que «facilitarà» que la plantilla que actualment té contractada «pugui posar-se a disposició del nou servei que impulsarà Salut». Amb tot, les fonts del departament han explicat que per al nou gestor comptaran amb una bossa de treballadors de què ja disposa l’organisme públic.

Polèmica des de l’inici

Des d’un primer moment, el teixit professional i associatiu sanitari es va mostrar contrari a l’externalització del servei a l’empresa filial de Ferrovial. Metges de Catalunya, per exemple, va instar a Vergés a apostar per una «sanitat pública forta i dotada de pressupost suficient» com a alternativa.

De fet, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb els vots positius dels partits que conformen el Govern, una moció perquè es rescindís el contracte.

El Diari de la Sanitat va poder contactar amb diferents treballadors de la plantilla contractada per Ferrovial que van assegurar que la tasca que fan «no té cap sentit» perquè «la gestió del rastreig és d’una ineficiència brutal».

Marc Ramentol, secretari general del Departament de Salut, ha justificat l’externalització del servei a l’inici de la desescalada per la urgència del moment. «Ha estat necessari fins ara. Al tram final de la desescalada havíem d’adoptar de manera urgent un sistema de rastreig», ha argumentat.

Ampliació de les tasques

A més de fer el seguiment dels contractes estrets de la persona positiva en Covid-19, la internalització del servei vindrà acompanyada d’un nou ventall de tasques a fer per part del personal contractat. Segons ha avançat la consellera Vergés, «també posaran data a les proves dels contactes per saber si són positius, i aconseguirem alliberar de tensió l’atenció primària».

Entre les tasques previstes per a la nova plantilla, que estarà formada per una forquilla que va dels 450 a 750 treballadors en funció de la situació epidemiològica, hi ha un cribratge de salut emocional i la «identificació de necessitats socials» dels contactes.

El teixit professional i associatiu sanitari es va mostrar contrari a l’externalització del servei a l’empresa filial de Ferrovial

Quant al perfil de les persones contractades a partir d’una borsa de què ja disposa Salut, la majoria seran de “perfil de gestor administratiu”. Per cada vint gestors hi haurà un tècnic de salut pública “responsable de coordinar”. 

El projecte, dotat de 19 milions d’euros i que començarà a funcionar al febrer, també incorpora com a novetat la territorialització. Fins al moment, el centre de trucades externalitzat trucava a tot el país. El gestor públic «farà el seguiment de manera propera al territori», ja que els professionals estaran agrupats «en els diferents territoris», ha explicat Ramentol.

L’Alba (nom fictici) fa tres mesos que treballa com a rastrejadora -o scout- a l’empresa Ferroser, filial de Ferrovial, contractada per la Generalitat de Catalunya per 17,7 milions d’euros. La seva feina, com la de la resta de rastrejadors de l’empresa, és trucar als contactes estrets de les persones positives en Covid-19, per fer-los-hi seguiment durant el període d’aïllament. Les dades dels contactes els arriben des de l’atenció primària, de la informació que recullen els gestors Covid dels CAP, i els scouts s’encarreguen de fer tres trucades a cada persona: el primer dia, el setè dia i el desè dia d’aïllament.

El problema, però, segons explica l’Alba, és que no es fa un seguiment real, perquè moltes vegades els rastrejadors arriben tard. La causa de l’endarreriment, segons assenyala, és el mateix sistema proporcionat per l’empresa. «El principal problema és el sistema informàtic que utilitzem. Falla constantment, de manera que hi ha dies que gairebé no podem fer trucades. A vegades, en una jornada laboral de vuit hores només pots fer dotze trucades. Passen els dies i no hi ha millores», explica. Això, indica, fa que els rastrejadors vagin un mes tard. «Truquem a persones que ja fa un mes que han acabat el confinament, no té cap sentit», diu. A més, comenta que moltes vegades es truquen persones a les quals ja han contactat altres companys, perquè el sistema no guarda bé els casos ja gestionats.

Segons explica la Laia, una altra scout que no ha volgut proporcionar el seu nom real per por a represàlies, en moltes ocasions es dobla la feina que fan els CAP i els rastrejadors de Ferrovial. «Quan un contacte dona positiu, això no queda ben enregistrat en l’aplicatiu i, per tant, truquem a la persona nosaltres i també el centre d’atenció primària. Això suposa un malbaratament de recursos i de temps».

La Laia apunta que el sistema informàtic està saturat. «Estem treballant un total de 200 persones de manera simultània amb la mateixa base de dades i l’aplicació no està preparada perquè la faci servir tanta gent». La situació és insostenible: «No pot ser que es contracti a tanta gent i que no hi hagi els mitjans adequats per fer bé la feina», assenyala la Laia.

Segons l’Alba, l’únic objectiu de l’empresa és obtenir benefici, no oferir un servei de qualitat a la ciutadania. «Es tracta d’una empresa mafiosa a més no poder que l’únic que busca és embutxacar-se una enorme quantitat de diners», assenyala. L’Alba explica que els treballadors estan molt cremats amb la situació. «Veus que és inútil la feina que fas i això et desmotiva. Molta gent entra a treballar amb il·lusió per poder ajudar en la situació que estem vivint, però després veuen que no és útil la feina que s’hi fa, perquè el rastreig és d’una ineficiència brutal».

En la mateixa línia s’expressa en Jan, que també ha volgut preservar la seva identitat real. «La sensació que tenim és que treballem per complir estadístiques. El que fem no té cap sentit, perquè no tallem la cadena de contactes. Crec que simplement volen números per poder ensenyar-los a la Generalitat i que aquesta els segueixi renovant el contracte». Segons ell, l’empresa no està gestionant el projecte d’acord amb la seva importància. «Ha quedat més que demostrat que Ferrovial no és competent per fer aquesta feina», diu.

Precarietat laboral i deficiències en el compliment dels protocols sanitaris

Contractacions de mes a mes, acomiadaments sobtats, problemes d’organització… els treballadors assenyalen nombroses negligències en la gestió de Ferrovial. Un dels principals problemes, i que els preocupa més, és l’incompliment dels protocols sanitaris. Els treballadors expliquen que no hi ha cap mena de ventilació en tot el recinte on treballen, ja que no hi ha finestres, i que tampoc es fa una neteja adequada dels espais durant els caps de setmana, durant els quals els treballadors fan torns de 12 hores.

«En l’àmbit higiènic, és un escàndol», assenyala en David, que va ser acomiadat la setmana passada de l’empresa, després de rebre un correu que l’informava que no havia superat el període de prova d’un mes. Uns dies abans, s’havia queixat de l’incompliment de les mesures de seguretat i considera que la causa del seu acomiadament va ser «mostrar-se crític amb la gestió de l’empresa». I el seu no és l’únic acomiadament d’aquest tipus, segons assenyalen els treballadors entrevistats.

Segons explica en David, l’entrada a la feina és tota una odissea: «es concentren els 200 treballadors davant la porta i els coordinadors van cridant els seus noms. No utilitzen cap mena de micròfon, per tant, ens hem d’ajuntar tots per poder-los sentir, sense complir amb la distància de seguretat». Un cop entren, el personal de seguretat els pren la temperatura, els demana el DNI i se’ls indica la planta on els toca treballar. «Després et fan firmar un document d’assistència, amb el mateix bolígraf que utilitza tothom. A l’ascensor hi ha un dispensador de gel hidroalcohòlic, però ningú t’obliga a utilitzar-lo i, a vegades, ni en queda», assenyala el David. També comenta que no hi ha suficient estoc de mascaretes i que moltes vegades els treballadors en demanen i no en queden.

La polèmica contractació de Ferrovial

El passat mes de juny, la Generalitat va adjudicar directament a l’empresa Ferroser Servicios Auxiliars, pertanyent a Ferrovial -una gran multinacional espanyola dedicada a la construcció de grans infraestructures- el rastreig dels contactes de les persones positives de coronavirus. Es tracta de la mateixa empresa que ja gestiona, des del 2015, el telèfon 061/Salut Respon, gestió que ha estat prorrogada aquest mes de novembre. Aquesta contractació ha estat molt criticada, entre altres coses, pel seu cost, ja que el servei era de pagament. Amb l’inici de la crisi del coronavirus la Generalitat ha assumit el cost del servei telefònic, que ha passat a ser gratuït mentre duri la pandèmia.

La decisió del departament de Salut d’externalitzar el servei de rastreig dels contactes de les persones positives de coronavirus es va fer per un import de 17,7 milions d’euros, amb un procediment de contractació que es va realitzar sense concurs i emparant-se en la normativa de l’estat d’alarma, que permetia atorgar contractes a dit i per via urgent.

L’adjudicació a dit del contracte a Ferrovial va generar disconformitat per part dels col·lectius de sanitaris des del primer moment del seu anunci. La petició de col·lectius mèdics i d’infermeria anava en la línia de potenciar l’atenció telefònica en els centres d’Atenció Primària, reforçant les plantilles i amb una visió de servei públic de salut.

Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) exigia en una piulada a la conselleria de Salut que “reverteixi la decisió errònia de fer que una empresa, Ferrovial, faci la gestió dels rastrejadors de la Covid-19”. El president de la institució criticava la decisió del Departament de Salut argumentant que la gestió dels contactes estrets s’havia de fer des de l’atenció primària “per lògica, per coherència i per major seguretat clínica”.

Així mateix, la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Paulo Galbany, assenyalava que la decisió de Salut era «incongruent amb la voluntat de reforçar la sanitat pública i, a més, totalment ineficient».

Per la seva banda, el sindicat Infermeres de Catalunya va redactar una carta dirigida a la consellera de Salut Alba Vergés «davant la indignació per la privatització i la manca de recursos a l’Atenció Primària». En l’escrit consideraven «intolerable» l’adjudicació d’un contacte que «enriqueix empreses privades per dur a terme les tasques per les quals estan preparades les infermeres i la resta de professionals del sistema públic de salut».

Les protestes de diversos col·lectius mèdics i d’infermeria, però, no van poder revertir aquesta contractació. Igualment, el Ple del Parlament va demanar al Govern rescindir aquest contracte el passat 18 de juny, amb 90 vots favorables de Junts per Catalunya, ERC, el PSC, Catalunya en Comú-Podem i la CUP, i les 40 abstencions de Ciutadans i del Partit Popular. El Parlament també demanava reforçar de manera suficient la xarxa de salut pública per fer front a nous brots i altres pandèmies. Tanmateix, aquest contracte tan polèmic s’ha mantingut vigent, després que s’obrís el debat sobre la possible sanció que hauria de pagar el Departament de Salut si rescindia el contracte amb Ferrovial.