Just Deploy It!

Etiqueta: RDL 16/2012

  • Catalunya blinda la sanitat universal amb una llei pròpia

    Qualsevol persona resident a Catalunya tindrà dret a l’assisstència sanitària pública. Després de cinc anys des de la publicació del Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius, el Parlament ha aprovat aquest dijous una llei que desafia la norma estatal i garanteix així l’accés universal a l’assistència sanitària al territori català. La principal diferència que presenta la nova llei és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció vigent fins ara marcava tres mesos de carència-.

    «Avui és un dia històric. És una llei molt trascendental no només pels seus efectes sinó també pel seu valor simbòlic, pel que diu de la societat que volem ser», ha dit durant el ple el conseller de Salut, Toni Comín. «El que fem és desfer el reial decret del PP i garantir la universalitat», ha afegit el conseller, que en el moment d’iniciar la tramitació de la llei, ara fa un any, ja va advertir que “el desig» era que el govern central no recorri la norma.

    La llei ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris amb l’excepció del PP, que hi ha votat en contra, i l’abstenció de Ciutadans. Els populars han fet referència a la necessitat de pensar en «la sostenibilitat del sistema». Per a la diputada del PP Marisa Xandri la nova llei tindrà «un efecte crida» i «convidarà els inmigrants irregulars i els turistes a fer ús del sistema sanitari català». Per la seva banda, el principal grup a l’oposició s’ha volgut desmarcar del discurs del PP però s’ha abstingut en la votació. «Ciutadans comparteix la universalització que aquesta llei defensa però no hauríem d’abordar-ho per la porta del darrere», ha argumentat el diputat Jorge Soler. «Els que volem fer reformes ho farem amb lleialtat institucional», ha dit.

    Què canviarà amb la llei en vigor?

    El Govern català anterior ja havia fet dues instruccions que modificaven el decret estatal però mitjançant el blindatge de la universalitat per llei el ciutadà «està més protegit», asseguren fonts del gabinet de Salut. «Les instruccions són normes de rang molt baix i per tant no era adequat», comenten.  Segons dades del Govern, les instruccions fins ara promogudes pel CatSalut han permès donar assistència sanitària a més de 137.000 persones que havien quedat excloses per la norma estatal.

    La nova llei -que deixa sense efecte la instrucció 8/2015– reconeix el dret de qualsevol persona empadronada en un municipi català a dirigir-se a un Centre d’Atenció Primària, restar hospitalitzada, fer-se una prova o un tractament o visitar-se amb l’especialista, entre altres. D’aquesta manera ja no es requerirà que acrediti un mínim de tres mesos de residència, com s’establia fins ara.

    Una altra diferència és que es preveu que les persones de col·lectius vulnerables que tenen dificultats per accedir a l’empadronament, com poden ser migrants en situació irregular, “puguin establir altres criteris d’arrelament que els permetin acreditar la condició de residents”.  Amb tot aquests criteris es concretaran en un reglament que haurà de fer-se en els pròxims tres mesos.

    En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situació seguiran tenint garantida l’atenció urgent com fins ara. Segons la llei, les persones que es trobin a Catalunya i no tinguin la condició de residents tenen dret a l’atenció urgent “independentment de quina en sigui la causa, i a la continuïtat d’aquesta fins a l’alta mèdica”.

    Per altra banda, una altra de les novetats és que els catalans que siguin residents a l’estranger i estiguin apuntats al Registre de catalans a l’exterior tindran cobertura pública mentre siguin temporalment a Catalunya.

    Casos d’exclusió, també a Catalunya

    La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) valora de manera molt positiva la nova llei però alhora hi detecta mancances. Segons manifesten en un comunicat «la nova llei segueix deixant en situació d’exclusió a les persones residents a Catalunya que, per diferents motius, no constin al padró municipal». «Regular l’accés a la sanitat d’aquestes persones mitjançant un reglament posterior a la llei, com així va anunciar el conseller, no els dota de les suficients garanties legals per exercir el seu dret a la salut i l’accés a la sanitat», asseguren.

    Des de la seva creació l’any 2013 la PASUCat ha registrat centenars de casos d’exclusió sanitària o de facturació irregular a les urgències. En són exemples alguns casos recollits per aquest mitjà, com el del Yovel, el de la Sabrina Piras o el que van trobar-se en Walter Anibal Duarte i la Johanna Ester Aguiar la setmana passada. «La nostra experiència i les nostres denúncies assenyalen que els convenis i reglaments del CatSalut s’incompleixen contínuament per les entitats proveïdores de serveis sanitaris sense que el Departament de Salut hagi pres mesures efectives per fer complir els seus propis reglaments», destaquen en el comunicat. Sobre aquest punt Comín ha anunciat al Parlament que es formarà els professionals dels hospitals públics per evitar incompliments.

  • «Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»

    «La foto hauria de ser a l’inrevés, a l’altra banda de l’hospital, amb el mar de fons», fan broma Walter Anibal Duarte i Johanna Ester Aguiar. Aquesta parella d’argentins va arribar divendres passat a Barcelona per fer turisme amb els seus dos fills, Demian Alessio (4) i Vladimir Tomás (10). No obstant això es van passar el cap de setmana a l’Hospital del Mar, on van haver de portar al petit d’urgència per una bronquitis greu aguda, patint per no poder pagar els 5.000 euros que el centre públic els demanava.

    Ara respiren alleujats: el petit ja ha estat donat d’alta i l’hospital els ha retornat el dipòsit de 1.000 euros que van pagar després d’admetre un «lamentable error» per una facturació il·legal. Arribar fins aquí ha requerit, amb tot, de la intervenció dels metges i de membres de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat).

    Al poc d’aterrar en Demian tenia tos i mucositat però a la tarda la cosa va empitjorar, va agafar febre i tenia dificultats per respirar així que els seus pares van decidir fer cas de les recomanacions dels professionals sanitaris que els havien atès a través del telèfon 061 i se’n van anar a l’Hospital del Mar. «Només arribar [a Urgències] vam dir que no tenia targeta sanitària, que estava com a turista, i va sortir un noi del departament d’atenció al pacient internacional que ens va demanar un dipòsit de 500 euros», explica Walter Anibal.

    Tot i que la normativa estatal i autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols, l’hospital va demanar directament a la família abonar un dipòsit fins i tot abans d’acceptar veure al nen. Així ho recorden els seus pares, que expliquen que van interlocutar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada International Care Patient Assistance SL.

    Carlos Losana, pediatre i membre de la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat), explica que el que va succeir va contra la normativa del Servei Català de la Salut «que estableix que primer s’atén la urgència i després es gestiona el cobrament». «És una denegació d’assistència, que és una deficiència greu», conclou.

    «Un cop fet el dipòsit va venir una pediatra a dir-nos que havien de portar-lo a urgències pediàtriques però abans de res ens van demanar els diners», assegura Walter Anibal Duarte. El calvari burocràtic, però, no va acabar aquí.

    «La xifra és alta»: 5.000 euros per nit ingressat

    L’equip mèdic va considerar que el nen havia de passar almenys aquella nit a l’hospital així que el van ingressar. «A les tres del matí va venir un noi a dir-nos que havíem de pagar més per l’internament, que els 500 del dipòsit no ens arribaven», recorda Johanna Ester Aguiar. «Ens va dir que la xifra era alta: 5.000 euros per nit d’hospitalització», explica en Walter Anibal. «El nen estava acabat d’ingressar, amb febre, cridava i ell volia que aconseguíssim plata«, afegeix la mare de Demian. En aquell moment el petit tenia dificultats per respirar i necessitava oxigen.

    Davant la pressió exercida per aquesta persona van trucar a l’Argentina per tramitar una assegurança i van dipositar 500 euros més en efectiu a l’hospital, ja que acceptaven «qualsevol quantitat, com si es tractés de regatejar«. Amb tot, des del departament els van avisar que si al nen no li donaven l’alta abans de les onze del matí, haurien de pagar la diferència per arribar als 5.000 euros que els van dir inicialment.

    Segons relata la família fins i tot van ser amenaçats de trucar a la policia o ser expulsats del país si no abonaven la quantitat que els demanaven. «És totalment fals que puguin expulsar-los si tenen una autorització d’entrada i no és la primera vegada que aquesta empresa amenaça amb expulsar els pacients del país», assevera el pediatre Carlos Losana.

    La intervenció dels metges

    La sort va canviar quan en Walter Anibal i la Johanna Ester van explicar a l’equip que tractava al seu fill que no podien pagar la seva estada. Volien demanar l’alta voluntària perquè no podien pagar-la. «Quan vam parlar amb la pediatra i l’hi vam explicar es va sorprendre i ens va dir que el nen havia de quedar-se a l’hospital, que tenia dificultats per respirar i necessitava l’oxigen. Ningú entenia res», diu en Walter. Es van preocupar per si el fet de no poder pagar tindria implicacions en el tractament però la pediatra els va dir que no es preocupessin, que el tractarien igual. «Per sort l’ètica dels metges va jugar al nostre favor», assegura Losana.

    «Algú conegut sabia que el que ens estava passant era il·legal i ens va posar en contacte amb la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat) perquè sabia que podien ajudar-nos», explica Ricardo Turón, amic de la família que resideix a Barcelona i que va pagar el dipòsit inicial que l’hospital els demanava. Així, el dissabte es van acostar al centre públic membres de la PASUCat per intervenir i explicar que estaven vulnerant el que estableix el RDL 16/2012 però també el protocol del Servei Català de la Salut (CatSalut) per a l’atenció urgent. «El protocol d’atenció a urgències estableix que tant menors com embarassades que no tinguin una assegurança han de ser atesos i l’hospital ha d’oferir el formulari de declaració responsable conforme no poden pagar-ho perquè corri a càrrec del CatSalut», comenta Carlos Losana.

    Va ser arran d’aquesta mediació que l’hospital va reconèixer l’error en la facturació indeguda i el formulari va arribar 24 hores més tard. «El mateix dissabte va arribar el cap de guàrdia i ja van parlar amb ell i li van dir que ens tornarien els diners dipositats fins llavors», explica Ester.

    Imatge del cobrament del dipòsit amb el tiquet adjunt de la devolució. / CEDIDA

    Des de l’Hospital del Mar reconeixen els fets i asseguren que «es va tractar d’un error». «Quan vam tenir coneixement d’aquest es va resoldre. Ja s’ha parlat amb el responsable de l’error per aclarir els fets i reforçar la informació», afegeixen en una resposta a aquest diari per correu. Segons informació facilitada per l’hospital el nombre de pacients sense targeta sanitària i sense recursos atesos des del mes gener fins al maig superen el miler: 1291.

    Dilluns al matí en Demian va rebre l’alta mèdica i l’hospital ja ha retornat a la família els diners. «Els metges sempre van estar pendents», destaca la Johanna Ester. Després de la foto la família al complet s’allunya de l’hospital per començar a gaudir, ara sí, de la ciutat.

  • Mesos sense saber que tenia un càncer per culpa de l’exclusió sanitària

    Sabrina Piras encara es pregunta si estaria viva si no hagués estat per la seva metgessa de capçalera. Gràcies a la insistència de la seva doctora, la Sabrina va tornar a acudir a l’Hospital del Mar, a Barcelona, ​​després que aquest centre li negués una atenció gratuïta i l’avisés que havia de pagar 250 euros per ser atesa a Urgències. No va ser fins a aquesta segona visita, tres mesos més tard, quan va saber que tenia càncer.

    Els fets es remunten a la tardor de 2015, quan el Reial decret llei 16/2012 de «mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut» promogut pel PP -més conegut popularment com Reial Decret llei d’exclusió sanitària- feia tres anys que havia entrat en vigor i a Catalunya existia ja una instrucció que desafiava part d’aquest decret. En el cas de la Sabrina, però, l’Hospital del Mar no va seguir la normativa ja que l’atenció urgent és una de les excepcions que preveu el Reial decret llei. És a dir, que qualsevol persona resident (amb o sense papers, amb o sense targeta sanitària), com era el cas de la Sabrina -italiana que feia mesos que vivia amb la seva família a Barcelona- tenia dret a ser atesa gratuïtament.

    Els mals de la Sabrina van començar a l’octubre, quan ella i els seus tres fills feia mig any que s’havien instal·lat a Barcelona, ​​juntament amb el pare, que va venir abans a Espanya. Li feien mal els braços, tenia la cara inflada i se sentia cansada. Va ser llavors quan va acudir a la seva metgessa de capçalera al Centre d’Atenció Primària Gòtic. La doctora, davant els símptomes que presentava la Sabrina, la va derivar d’urgència a l’Hospital del Mar perquè li fessin una radiografia de tòrax.

    Amb tot, la Sabrina va trigar un mes i mig a anar a l’hospital. «Això és culpa meva però vaig trigar perquè estava amb la feina i teníem problemes amb el pis. Al desembre ja no suportava més el dolor i vaig tornar a veure la doctora», explica.

    «Has de pagar 250 euros»

    Després de veure la seva metgessa i seguint, aquest cop sí, la seva recomanació, va anar a l’Hospital del Mar per primera vegada. «Quan vaig arribar els vaig dir que no tenia NIE però que tenia la targeta sanitària europea. Em van dir: en aquest cas has de pagar 250 euros», recorda. Davant d’aquesta condició, la Sabrina va decidir girar cua ja que no podia permetre’s pagar aquesta quantitat. «El que guanyo és per menjar tots cinc i pagar el pis», va pensar la Sabrina.

    Des de l’Hospital del Mar, consultat per aquest diari, reconeixen l’error. «Després de consultar l’expedient de la pacient referida, i confirmar que no va presentar cap reclamació referent a aquest episodi, volem traslladar les nostres disculpes per les molèsties que aquesta circumstància li pogués ocasionar». Segons el centre la situació viscuda el desembre de 2015 es va originar «per un problema d’informació i/o malentès en el moment de l’admissió».

    Va ser un 21 de desembre. Després van venir les festes de Nadal i van passar dos mesos més fins que la seva metgessa de capçalera es va posar en contacte amb ella. «Li vaig acabar explicant tot el que havia passat», confessa.

    Recorda que la doctora «es va sorprendre molt». Llavors la va derivar a un centre ambulatori al Raval a realitzar-se la prova. Ja era març i des del primer contacte amb la sanitat catalana la Sabrina havia aconseguit tramitar el NIE i la targeta sanitària. «Hi ha alguna cosa però no estem segurs del que és. Vés a veure la teva doctora», li van dir el mateix dia que es va fer la radiografia en aquest centre del Raval. Així que la Sabrina va anar a veure-la amb els resultats i aquesta la va enviar a l’hospital, on li van fer un TAC i altres proves que van acabar per donar-li el diagnòstic definitiu: «Tens un limfoma toràcic estès als ronyons i l’abdomen. Demà mateix has de començar la quimio». A més, els metges li van dir que com ja estava avançat no podia congelar els seus òvuls i el tractament comportava un risc de fertilitat: podia quedar estèril.

    Durant sis mesos va seguir el tractament, que va acabar aquest estiu. Encara no sap si podrà tenir més fills. «Si hagués estat atesa al desembre, potser podria haver tingut limfoma només al tòrax, potser no hagués estat tan avançat. Jo no volia passar tot això», reflexiona.

    «La facturació a Urgències té un efecte dissuasiu: si no tens recursos, estàs malalt i et diuen que has de pagar 200 euros, agafes i te’n vas», recordava el metge Carlos Losana, de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), a aquest diari en un article anterior. Des de la PASUCat i altres associacions han denunciat reiteradament que la facturació il·legal «comporta un greu risc per a la salut de la persona exclosa i també per a la salut pública en general.»

    Més casos de facturació il·legal a urgències

    Quan la Sabrina va acudir a urgències estava en vigor el reial decret del PP d’exclusió sanitària i feia pocs mesos que el Salut havia promogut una instrucció per suavitzar els efectes d’exclusió a Catalunya. Amb tot, l’atenció urgent no només és un dret dels residents a Catalunya sinó que fins i tot és una de les excepcions previstes en el RDL16/2012.

    Amb el nou Govern a Catalunya se segueix vinculant l’atenció pública al padró però s’eliminen els tres mesos de carència que abans es demanaven i ja s’ha aprovat el projecte de llei per blindar la universalitat de la sanitat. Tot i això són diversos els hospitals des d’on arriben casos com el de la Sabrina a la PASUCat. Fa unes setmanes la plataforma va denunciar el cas d’un cobrament de 150 euros a un nadó en un hospital de Tarragona i fa un mes informaven de l’exclusió sanitària a un col·lectiu especialment vulnerable: el dels demandants d’asil. Aquesta mateixa setmana un altre cas ha arribat: en aquest cas 240 euros per una atenció urgent a una dona pakistanesa. «Si bé el cas de la Sabrina ens ha arribat som conscients que hi ha molts altres casos que no ens arriben. Moltes persones se’n van sense ser ateses amb les greus conseqüències que això suposa per a la seva salut», explica a aquest diari Yolanda Nieves, advocada i membre de la comissió jurídica de la PASUCat.

    Des del mes de setembre passat els serveis de facturació dels hospitals han de seguir un nou protocol que passa per contemplar l’atenció gratuïta a través de la signatura d’una declaració responsable en la qual la persona al·lega manca de recursos econòmics. No obstant això, molts hospitals no segueixen el protocol, entre altres motius, per la manca de formació del personal o pel desconeixement de la normativa, expliquen des de la PASUCat. Amb tot Salut espera que de seguir el personal dels hospitals el protocol de facturació s’evitin casos en què la salut d’una persona sigui posada en risc per una barrera econòmica, a més, il·legal. En el cas de la Sabrina la PASUCat està estudiant emprendre accions legals.

    Per la seva banda, l’Hospital del Mar informa que el seu protocol d’atenció a les urgències ja inclou la declaració responsable del Servei Català de la Salut i asseguren que durant el 2015 van atendre 1.932 pacients sense targeta sanitària individual, l’atenció dels quals va córrer a càrrec del CatSalut.

  • Quatre anys de lluita per recuperar la universalitat de la sanitat

    Aquest dimecres fa quatre anys de la publicació del Real Decreto-Ley 16/2012 que exclou de la sanitat pública espanyola les persones sense permís de residència i les que no estan donades d’alta a la Seguretat Social. El RDL, que estableix el Partit Popular com una mesura per contenir la despesa sanitària i garantir la suficiència pressupostària en una situació de recessió econòmica, ha generat polèmica des de la seva promulgació ja que suposa que la sanitat a l’estat deixa de ser universal i els afectats són els més vulnerables. Repassem les claus de quatre anys de lluita per recuperar la universalitat de la sanitat a Catalunya.

    Recurs d’inconstitucionalitat al RDL del PP

    Catalunya -amb Boi Ruiz al capdavant de Salut- presenta el mateix any de la publicació del RDL, el 2012, un recurs d’inconstitucionalitat i promou una primera instrucció que permet l’accés de qualsevol persona al sistema de salut sempre i quan fa més de tres mesos que estigui empadronada. Durant el mandat de Boi Ruiz el govern nega en reiterades ocasions que a Catalunya hi hagi exclusió sanitària però un grup de professionals del sistema públic de salut i diverses entitats del tercer sector detecten que la instrucció s’aplica de manera arbitrària i decideixen organitzar-se per denunciar els casos en què es deixa sense atenció a persones que tenen dret a ser ateses. Així, el 2013 es crea la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat).

    A les portes del sistema públic: els primers casos registrats d’exclusió

    La PASUCat  registra entre el març de 2013 i l’agost de 2014 una setantena de casos en els que s’han vulnerat els drets d’immigrants residents a Catalunya a l’hora d’accedir al sistema sanitari públic. Dels 72 casos registrats, 22 són menors i 6 dones embarassades. En l’informe destaquen que pel que fa a les incidències registrades, l’11% dels casos han denunciat la denegació a l’atenció sanitària i assenyalen que la facturació per l’assistència sanitària “s’està convertint en la norma” ja que el 36% de les denúncies són per aquest motiu, i la majoria s’han produït a urgències. Molts immigrants no coneixen els seus drets i en diversos casos es detecta que, per exemple, se’ls demana la targeta sanitària per ser atesos a urgències quan la presentació d’aquesta per llei no és un requisit o se’ls dissuadeix comunicant-los que se’ls farà una factura per l’atenció rebuda. A més, diverses entitats apunten que també hi ha molta desinformació dins del col·lectiu sanitari, fet que provoca la confusió dels pacients.

    La instrucció 8/2015: una primera victòria que arriba tard

    Després de tres anys de la publicació del polèmic RDL, la lluita de plataformes com la PASUCat, ciutadans i els grups d’acompanyament de Jo Sí Sanitat Universal tenen els seus fruits. Si bé l’objectiu últim és la derogació del RDL la feina de la quarantena d’entitats que agrupen la PASUCat i la tasca de denúncia i acompanyament que fan la quinzena de grups que existeixen a Barcelona acompanyant aquells que han estat exclosos o a qui se’ls ha facturat indegudament forcen que el CatSalut publiqui una nova instrucció. Així, la instrucció 8/2015, que va entrar en vigor l’estiu passat ofereix més garanties però no totes. La nova instrucció continua deixant al marge les persones que no poden accedir al padró, les que porten menys de tres mesos empadronades i aquells que no disposen d’un document d’identitat.

    El cobrament a les Urgències continua

    El cobrament indegut a les urgències d’alguns hospitals de la xarxa pública continuen. Un cas que exemplifica i prova que l’exclusió existeix a Catalunya malgrat la primera instrucció del govern és el que explicava aquest mitjà: al Yovel, un jove d’origen cubà sense papers, van facturar-li 240 euros a les urgències de l’Hospital Clínic després que ingressés per dolor abdominal. No van informar-lo de quins eren els tràmits que ha de fer una persona per accedir a la targeta sanitària sinó que van dir-li que si no tenia papers havia de pagar. Llegeix la història completa d’en Yovel.

    Canvis de govern i canvis de discurs

    En la seva primera intervenció davant la Comissió de Salut el conseller Toni Comín assegura que el model assistencial ha de ser «universal, equitatiu, públic, divers, transparent, d’excel·lència i sostenible». En aquesta línia, anuncia que una de les mesures del nou govern serà la de treballar en una norma que blindi la universalitat de la sanitat, més enllà de les dues instruccions que el Departament -amb Boi Ruiz al capdavant- ha fet en els anys anteriors com a reacció al RDL. Per la seva banda, a l’espera de la nova norma que ha de blindar la universalitat de la sanitat a Catalunya el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona consensuen la creació d’un comitè d’accés a l’atenció sanitària a la ciutat que ha de servir per facilitar i agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i d’obtenció simultània de la targeta sanitària. Segons la comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, es treballaran mesures per informar el personal sanitari i als ciutadans, per exemple, facilitant fulletons o cartells informatius en diferents idiomes en els CUAP o els CAP explicant al ciutadà que té dret a ser atès- al desembre el consistori capitanejat per Manuela Carmena va llençar una campanya d’informació sobre els drets dels immigrants en situació irregular a la sanitat pública madrilenya-. De la seva banda, la PASUCat ja ha demanat reunir-se amb aquest comitè per exigir «mesures immediates d’informació a la ciutadania i als treballadors sanitaris» i ha sol·licitat reunir-se amb el conseller de Salut Toni Comín.

    Salut tramita la llei per blindar la universalitat de l’assistència sanitària 

    El govern català inicia els tràmits per fer una llei que garanteixi l’accés universal a l’assistència sanitària. La principal diferència d’aquesta nova llei en comparació amb l’anterior instrucció és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció 8/2015 marca una carència de tres mesos-. En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situació, seguiran, segons Comín, tenint garantida l’atenció urgent i les dones embarassades i els menors tenen dret a assistència primària i també especialitzada, com fins i tot preveu el mateix RDL -són les excepcions que marca-.

    La facturació a les urgències i l’exclusió són una realitat a dia d’avui

    Tot i la nova llei que ha tramitat el govern català per «blindar la universalitat de la sanitat», des de la PASUCat assenyalen que la facturació indeguda a les urgències dels centres de la xarxa d’atenció pública continuen, fins i tot en casos de persones empadronades que estan a l’espera d’obtenir la targeta sanitària, i temen que segueixi així.

    «En els últims mesos hem tingut reclamacions per factures a persones empadronades i no empadronades als hospitals Clínic, Sant Pau, Vilanova i del Mar, i el CUAP Peracamps al Raval. Aquesta facturació també es dóna en menors, com a l’hospital del Mar i Sant Joan de Déu», apunta a aquest mitjà el Carlos Losana, un pediatre i membre de la PASUCat conegut també com Iko. Segons explica, alguns dels casos de facturació han estat a persones «amb malalties molt greus». A data d’avui ja són 196 casos d’exclusió denunciats des de l’inici de l’Observatori de l’exclusió a Catalunya. «Aquest nombre és només la punta de l’iceberg dels milers de persones que han estat excloses aquests tres anys i que no han arribat a les nostres mans», afegeix Losana.

    Malgrat els quatre anys de lluita i els avenços en recuperar la universalitat de la sanitat a Catalunya aquest mitjà ha tingut coneixement aquesta mateixa setmana d’un nou cas d’exclusió sanitària a Tarragona. Segons informen des del Grup de Treball en Defensa d’una Sanitat Pública, el passat divendres 15 d’abril una dona de vint-i-cinc anys va ser víctima d’exclusió sanitària al CAP de la Granja. «La dona es va adreçar al centre d’atenció primària amb un sagnat vaginal i dolors aguts abdominals, sol·licitant assistència d’ugències. Quan va manifestar que s’havia oblidat la targeta sanitària a Navarra, on resideix, el personal administratiu es va negar a atendre-la si no pagava 60€. La dona va manifestar que no disposava d’aquesta quantitat, raó per la que finalment no va rebre cap atenció sanitària», expliquen.

  • Barcelona crea un comitè per agilitzar l’accés a la sanitat dels col·lectius més vulnerables

    A Catalunya fa temps que diversos col·lectius, com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), reivindiquen una llei que garanteixi l’accés universal a la sanitat. A l’espera de la nova norma que ha de blindar la universalitat de la sanitat a Catalunya – norma que va anunciar el conseller de Salut Toni Comín durant la seva primera compareixença parlamentària– el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona han consensuat la creació d’un comitè d’accés a l’atenció sanitària a la ciutat. El comitè, que es crearà en els propers dies, ha de servir per facilitar i agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i d’obtenció simultània de la targeta sanitària.

    De moment, i de manera provisional fins que Salut aprovi la nova norma -que actualment es troba en fase de redacció- l’accés a la sanitat pública a Catalunya està vinculat al fet d’estar empadronat, fet que suposa una barrera administrativa per a col·lectius vulnerables que tenen dificultats per a fer-ho perquè difícilment poden accedir a un lloguer, per exemple. “Quanta gent té el lloguer al seu nom?”, reflexionava a Catalunya Plural fa gairebé un any l’Espai de l’Immigrant. Mentre no hi hagi la norma que ha de garantir la universalitat, els ajuntaments poden aplicar mesures per assegurar l’empadronament dels més vulnerables. «Per part de l’Ajuntament accelerarem el procés d’empadronament i d’obtenció de la targeta sanitària, estem revisant ja possibilitats de millora per fer l’empadronament més àgil i demanarem al Govern que no hi hagi el requeriment d’haver estat empadronat més de tres mesos», explica a aquest diari la Comissionada de Salut al consistori, Gemma Tarafa.

    Posar fre al cobrament a les urgències

    D’altra banda, i com a novetat a més de la creació d’aquest comitè, el CatSalut i l’Ajuntament de Barcelona, establiran de manera conjunta mesures que evitin qualsevol cobrament a persones sense targeta sanitària i sense recursos per a l’atenció urgent. Tot i que encara no s’han concretat quines seran aquestes mesures, Tarafa diu que treballaran en la línia de fer una campanya informativa als centres d’urgència.

    I és que tot i que el mateix decret del PP preveu que els immigrants en situació irregular tenen dret a ser atesos a urgències la confusió entre professionals sobre quin protocol seguir ha generat a Catalunya casos de persones a les quals se’ls ha cobrat per ser ateses a urgències. Aquesta és la situació en la que va trobar-se el Yovel -i que va denunciar aquest diari fa uns mesos– quan després de ser atès a urgències de l’Hospital Clínic, integrat a la xarxa d’utilització pública, li van cobrar 240 euros. Segons ha comunicat el Departament de Salut s’analitzaran les incidències ciutadanes per mitjà d’un canal de comunicació amb la societat civil.

    Informar els ciutadans dels seus drets

    En diverses ocasions els professionals han manifestat la confusió sobre quines són les condicions per accedir a la sanitat pública a Catalunya i diverses fonts han explicat que els criteris aplicats fins ara per diferents proveïdors eren arbitraris i homogenis. En aquest sentit, una de les reivindicacions que també han fet diferents plataformes al govern és la d’una campanya informativa per als ciutadans, perquè coneguin quins són els seus drets, i també per als professionals.

    Segons la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, es treballaran mesures per informar el personal sanitari i als ciutadans, per exemple, facilitant fulletons o cartells informatius en diferents idiomes en els CUAP o els CAP explicant al ciutadà que té dret a ser atès. Qui ja ha fet una campanya informativa similar és l’Ajuntament de Madrid. Al desembre e l consistori capitanejat per Manuela Carmena va llençar una campanya d’informació sobre els drets dels immigrants en situació irregular a la sanitat pública madrilenya.

    La normativa a Catalunya des del RDL 16/2012

    Durant el mandat de Boi Ruiz el govern català va presentar un recurs d’inconstitucionalitat al decret llei del PP i va promulgar dues instruccions (la primera el 2012 i la segona l’estiu passat) que matisen l’aplicació del decret a Catalunya.  La darrera instrucció, la 8/2015, derogava l’anterior i tot i que oferia més garanties no les oferia totes. A més, «arribava tard» segons la Pasucat. 

    La normativa actual inclou a les persones estrangeres en situació irregular amb més de 3 mesos d’empadronament, les persones en situació d’irregularitat sobrevinguda (que no han pogut renovar la residència) així com també aquells estrangers en situació regular, bé siguin ciutadans de la UE, ascendents reagrupats o persones estrangeres en situació regular. A més, l’atenció urgent, els menors, les embarassades o en casos de salut pública, estan garantits en qualsevol cas.

    Amb tot, la darrera instrucció impulsada per Boi Ruiz les darreres setmanes de mandat continua deixant al marge les persones que no poden accedir al padró, les que porten menys de tres mesos empadronades i aquells que no disposen d’un document d’identitat.