Just Deploy It!

Etiqueta: Rebel·lió Primària

  • La segona jornada de la vaga a l’assistència primària manté el seguiment en el 76% dels convocats

    La segona jornada de metges i treballadors de l’assistència sanitària primària ha mantingut la mateixa incidència que la primera, comptat fins a les 12 del migdia. Un 76% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la vaga, segons els Sindicat de Metges. Al seu torn, Salut baixa la xifra fins a un 46% del personal mèdic i a un 4,23% a la resta de la plantilla. La divergència entre una i altra estimació rau en el fet que el Govern compta com a persones que no s’han afegit a l’aturada les que han assumit els serveis mínims i les organitzacions convocants no fan aquesta valoració, perquè entenen que hi pot haver vaguistes afectats per serveis mínims, cosa que en estar pactada s’ha de complir.

    Per la seva  banda, Metges de Catalunya afirma que en l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 69%.

    Per regions sanitàries, segons Salut el seguiment ha estat el següent:

    Regió sanitària Personal mèdic Resta de la plantilla
    Vaga Mínims Treballa Vaga Mínims Treballa
    Barcelona ciutat 281 157 88 122 388 941
    Metro Nord 259 155 98 16 365 863
    Metro Sud 238 180 196 51 456 1.115
    Girona 135 88 58 16 145 465
    Lleida 62 79 75 14 162 344
    Tarragona 84 76 74 7 107 295
    Terres de l’Ebre 18 26 61 4 44 118
    Catalunya central 132 68 31 53 156 424
    Alt Pirineu i Aran 6 10 12 2 16 42
    Total 1.215 839 693 285 1.839 4.607
                 

    Les urgències hospitalàries de dilluns van experimentar un lleuger increment global de 113 visites a tot Catalunya respecte a dilluns 19 de novembre (representant un 1,07% del total de les urgències hospitalàries). Aquest augment d’activitat ha estat degut a visites pediàtriques, ja que a nivell de l’atenció a adults no hi ha hagut impacte, afirma el Departament de Salut. Aquestes dades, mostren una oscil·lació normal en l’atenció d’urgències i demostren que la vaga no ha tingut una afectació directa, segons la nota oficial.

    Les urgències d’atenció primària ateses principalment als CUAP van realitzar, segons les dades oficials 310 visites més que dilluns de la setmana passada, cosa que representa un augment del 12,11% de l’activitat.

    Concentració i marxa

    D’altra banda, en el segon dia de vaga i la institució a interpel·lada ha estat el Departament de Salut, situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) hi convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.

    La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària cridava tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.

    A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses van construir un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartró, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament, assemblea que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Al seu torn, els metges de la xarxa sanitària concertada han fet una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.

  • Comença la campanya ‘Donem vida a l’Atenció Primària’ per un sistema de salut «públic, universal, primarista i de qualitat»

    El Fòrum Català de l’Atenció Primària, Rebel·lió Primària i la Marea Blanca de Catalunya han donat tret a la campanya ‘Donem vida a l’Atenció Primària’ en un acte a l’auditori de Calàbria 66. La campanya, en últim lloc busca «un sistema de salut 100% públic, universal, primarista i de qualitat». I així ho han manifestat a través de diverses veus que han explicat perquè un sistema de salut primarista és essencial, la situació actual de la Primària en termes de gestió i pressupostaris, la situació dels professionals sanitaris però també d’altres treballadors essencials com ara el personal de neteja i finalment l’estructura de la campanya.

    Francesca Zapater de FoCAP ha estat la responsable de desglossar la campanya. Una campanya que pretén «fer visible al carrer, a les associacions i a les famílies la situació de l’Atenció Primària però també fer pressió sobre les institucions perquè es posin les piles i engeguin mesures de millora urgents». En el seu parer, i seguint la tònica general de totes les intervencions, «no podem esperar massa més perquè si no l’AP acabarà agonitzant». Tot i el missatge d’alarma, la campanya ha volgut construir-se a través de missatges positius com ara relació el fet que donar vida a la Primària és donar vida a les persones.

    Durant sis mesos diferents entitats i organitzacions muntaran accions diverses «per posar l’Atenció Primària sobre la taula». Així, la campanya es pretén descentralitzada i inclourà dues parts: una de denúncia i descripció de la situació ‘Saps que està passant’ i una altra de propositiva.

    En aquesta segona recopilen certes demandes com ara la visita màxima en 48 hores per part del metge o infermera de capçalera, ja que entenen que tenir referents «és una millor garantia de salut». També demanen que tothom tingui un professional assignat tan si són visites de dia, de control o a domicili per tal de «mantenir la confiança» i que les visites siguin de qualitat i amb temps. Es manifesten en contra les visites exprés, ja que esdevenen despersonalitzades. Alhora també exigeixen que la major part dels problemes passin a resoldre’s als CAP: «hem de recuperar recursos i funcions perquè als CAP podem resoldre del 80 al 90% dels problemes de la població i per això ens cal el 25% del pressupost global del Departament… Ara només tenim el 13,7%», ha explicat Zapater.

    Material de difusió de la campanya ‘Donem vida a l’Atenció Primària’ / Carla Benito

    L’altra part, la de denúncia, estructura informació com ara que el 40% del personal té contractes precaris i que aquest, argumenta Zapater, és un dels motius pel qual sovint ens canvien de metge de capçalera i assenyala que «la falta de continuïtat dels professionals és una conseqüència de les retallades i les polítiques del personal de salut». També assenyalen que amb les retallades s’han perdut 3000 professionals «i això és l’explicació de les cues d’espera perquè no hi ha personal per cobrir-ho tot». La campanya, a més, vol servir per recuperar l’essència de la primària i denuncia que cada cop es tracta més per parts i malalties en comptes de tractar «la globalitat de la salut de la persona».

    Promoure xerrades als barris i pobles per tal de difondre el concepte i la importància de l’Atenció primària, posar en coneixement de la població el funcionament del sistema sanitari «basat en l’hospitalització i la medicalització», obrir punts d’informació a les portes dels caps, recollir signatures o realitzar concentracions als CAP un cop al mes així com presentar mocions als ajuntaments i districtes. Aquestes i moltes altres idees que van anar sortint després de la intervenció per part d’un membre del CAP La Sagrera seran els eixos vertebrals de la campanya durant els propers sis mesos.

    Sis mesos que comencen després de tants altres realitzant un document que aposta per un sistema de salut primarista. Maria José Fernández de Sanmamed, membre de FoCAP i de la Marea Blanca de Catalunya, ha participat de l’elaboració del document, un document que partia, en paraules seves, «de la realitat que en tots els països però més en els capitalistes i més industrialitzats hi ha una mercantilització de la salut, ja que aquesta s’ha convertit en un bé de consum i és un camp de negoci».

  • «Donem vida a l’Atenció Primària» contra les condicions precàries, la pressió assistencial i la reducció del pressupost

    «Donem vida a l’Atenció Primària» és una voluntat però també una reivindicació i ara és el lema d’una campanya conjunta entre el Fòrum Català d’Atenció Primària, Rebel·lió Primària i la Marea Blanca de Catalunya. En el manifest conjunt signen que «la situació de l’Atenció Primària de Salut a Catalunya és greu. Per les condicions precàries dels seus treballadors i treballadores, per la pressió assistencial que pateixen, perquè les retallades pressupostàries de la darrere dècada l’han debilitat un any darrera l’altre».

    Nani Vall-llossera, presidenta del FoCAP, assenyala que la sensació que hi ha ara a la Primària és encara pitjor després de l’estiu. Observa que les disfuncions vénen perquè s’està debilitant la primària i, si això està passant, és perquè no ha parat de perdre competències, funcions i pressupost. Tot i aquesta pèrdua de pressupost, Vall-llossera assegura que sí que hi ha per a noves contractacions però que, si aquestes no es donen, és per les males condicions que s’ofereixen. «Són condicions molt dolentes, contractes de sis mesos, on no pots establir una relació continua amb uns pacients que la requereixen i això no és gens atractiu… hi ha molta gent de baixa laboral, altres que deixen l’especialitat o molts que es prejubilen». Així descriu Vall-llossera l’estat de molts treballadors de l’Atenció Primària.

    Així, Francesca Zapater, també metgessa de família i membre de FoCAP que ha estat dissenyant la campanya explica que el què es vol a través d’una «sèrie d’accions en els moviments socials i en els professionals per posar sobre la taula la situació d’urgència de l’Atenció Primària». De la mateixa manera que Vall-llossera, Zapater també transmet la idea que «la gent no pot més, hi ha molta de baixa». Zapater també observa que «no hi ha ni personal ni condicions però metges de família i infermeres sí, el problema és que surten de la facultat i no vénen a la Primària». És davant aquesta situació «de destrucció», com assenyalen en el comunicat conjunt, i sumant-ne més motius que a través de la campanya ‘Donem vida a l’AP’ volen animar a la gent a mobilitzar-se alhora que envien un missatge d’alerta.

    La campanya, que durarà uns sis mesos, es presenta aquesta tarda a les 18.30h a la seu de Calàbria 66 per tal d’informar a la ciutadania de la seva existència: motius, eslògans i reivindicacions més importants. La presentació dibuixarà una campanya encara totalment oberta que pretén enriquir-se amb les propostes dels assistents. «Costa trobar històries que puguin ser recollides perquè si ets precari no pots parlar i queixar-te sense tenir conseqüències», denuncien des del FoCAP.

    Les tres entitats que l’han creat ja disposen de material imprès, algun suport audiovisual i alguna idea d’acció per «escenificar la situació». Així, un últim i contundent missatge que inclourà l’inici de la campanya serà la denúncia «de la destrucció del primer nivell assistencial» i l’exigència de «mesures urgents a la Conselleria de Salut i altres institucions implicades» així com que «hi hagi unitat política per arreglar aquesta situació: que es posin a treballar».

  • Salut assegura que s’han reduït totes les llistes d’espera hores abans d’una mobilització estatal

    Les convocatòries a les portes dels centres hospitalaris es repeteixen avui en la Segona Jornada Estatal de Lluita contra les Llistes d’Espera anunciada des de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat Pública (CAS Estatal) i promogudes per la Marea Blanca de Catalunya aquí.

    Juntament amb aquesta plataforma, diversos moviments socials, assemblees de treballadors, sindicats i seccions sindicals ja han manifestat el seu suport a la convocatòria. Des de la Marea Blanca afirmen que les llistes d’espera «causen dolor i patiment a les persones malaltes, i també a les seves famílies» però també «a tots els treballadors i treballadores de la sanitat impotents per aquesta situació». Així, denuncien que l’origen d’aquestes llistes es remunta a un «deteriorament planificat del sistema sanitari públic i la privatització dels seus recursos». Això es dóna per exemple per, segons la Marea Blanca, facilitar els beneficis privats a través del manteniment de les derivacions a centres privats a canvi de recursos públics.

    A Catalunya són 14 centres repartits per totes les províncies els qui, a través de treballadors i usuaris, han convocat accions a les seves portes. La primera de totes és a les 10 hores a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell seguida de diverses convocatòries a les 12 hores. Alguns centres també es mobilitzaran al migdia o a la tarda.

    Les demandes segueixen sent les mateixes que les reclamades durant la I Jornada Estatal de Lluita contra les Llistes d’Espera. Crear un torn de tarda als hospitals per mantenir a ple rendiment els recursos públics, recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària per tal que les esperes al metge de família no s’allarguin més enllà de les 48 hores promeses o la prohibició dels concerts amb centres privats i que es fixi una incompatibilitat absoluta perquè el personal del sector públic treballi en la privada.

    Salut assegura que el Pla integral de millora de llistes d’espera aconsegueix reduir totes les llistes i tots els temps d’accés a Catalunya

    Les llistes d’espera a la sanitat pública catalana han reduït el volum de pacients i els temps d’accés al quiròfan, a una prova diagnòstica o a una consulta externa, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya facilitades just un dia abans de la convocatòria estatal. Això es deu a la implementació del Pla integral per a la millora de les llistes d’espera desplegat en els darrers dos anys a Catalunya. 

    El Pla preveia intensificar el ritme d’intervencions quirúrgiques. Els resultats de l’últim any, de maig de 2017 fins a l’abril del 2018, indiquen que els hospitals han realitzat 28.054 operacions més que al mateix període de l’any anterior. Això es tradueix en què s’ha passat d’operar una mitjana de 1.390 persones a 1.500 cada dia. Els temps d’espera per ser operat s’ha reduït un 10,4% per aquest augment d’intervencions. Des de Salut celebren aquesta xifra, ja que expliquen que s’ha de tenir en compte la major entrada de nous casos a l’espera d’operació, derivats a conseqüència d’una major activitat en les consultes externes i proves diagnòstiques.

    I és que pel que fa a aquestes primeres visites amb l’especialista i en la realització de proves diagnòstiques, Salut transmet que aquestes han superat, en un 13,2% i un 24,5% respectivament, l’activitat de l’any 2015. A més, partint des de l’inici de la implementació del Pla, Salut situa en una reducció del 46,5% el nombre de pacients que estan fora de termini per a ser operats.

    En relació als 10 procediments quirúrgics prioritaris, l’activitat ha pujat en un 12,7%, el que ha implicat una reducció del 15% respecte a l’abril del 2017. Asseguren que també s’ha reduït a més de la meitat, un 54%, el nombre de pacients fora de termini, així com el temps mitjà d’espera que s’ha retallat en 62 dies.

    Els moviments socials dubten sobre aquest ball de xifres

    Diversos col·lectius com ara Resistència Clínic, Acampada Mar, Rebel·lió Primària o Rebel·lió Bellvitge, denuncien poca credibilitat per aquestes xifres, ja que a l’estat Espanyol, segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI), més de 600.000 persones esperen una intervenció quirúrgica i quasi 2 milions romanen al procés diagnòstic (espera per visita amb l’especialista o per proves).

    En un article publicat ahir en aquest diari, denunciaven «els equilibris, maniobres i esforços de maquillatge d’unes xifres desorbitades». Com els signants analitzen, els temps d’espera varien segons la font consultada: «les persones pendents d’intervenció quirúrgica a Catalunya s’esperen entre 3 i 5 mesos, i els processos diagnòstics es demoren entre 79 i 87 dies de mitjana (segons si es consulta el CatSalut o el MSSSI)». Tot i així, argumenten que en cap dels casos les dades arriben a ser fiables per dos motius: els indicadors que ofereixen i pels mecanismes existents per retardar l’entrada a les llistes.

  • El pròxim 24 de maig, diversos col·lectius d’arreu de l’estat es mobilitzaran contra les llistes d’espera en la sanitat pública

    Dijous 24 es convoca la segona jornada de lluita estatal contra les llistes d’espera. És una mobilització necessària i urgent. Ens sobren els motius no només per mobilitzar-nos sinó també per a desmuntar el sistema actual de les llistes d’espera com a instrument de gestió i planificació política, no sanitària. És moment per denunciar els equilibris, maniobres i esforços de maquillatge d’unes xifres desorbitades i posar negre sobre blanc en els objectius reals que mouen aquest sistema.

    A ningú se li escapa que les llistes d’espera són un problema comú a la gran majoria dels sistemes sanitaris que ens envolten (si no a tots). A l’estat Espanyol, segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI), més de 600.000 persones esperen una intervenció quirúrgica i quasi 2 milions romanen al procés diagnòstic (espera per visita amb l’especialista o per proves). La demora és de 104 i 58 dies de mitja, respectivament. Catalunya, encapçala el rànquing d’aquests números vergonyosos. Les dades varien si les mirem al Ministeri o directament al Servei Català de la Salut (CatSalut) però, en tots dos supòsits ostentem gairebé les pitjors xifres de tot l’estat. El sistema d’informació del CatSalut notifica, a març del 2018, més de 196.000 persones esperant intervenció quirúrgica i més de 556.000 esperant en el procés diagnòstic. Els temps d’espera també varien segons la font consultada: les persones pendents d’intervenció quirúrgica a Catalunya s’esperen entre 3 i 5 mesos, i els processos diagnòstics es demoren entre 79 i 87 dies de mitjana (segons si es consulta el CatSalut o el MSSSI).

    Però, per si el ball de dades no fos suficient, sembla que en tots dos casos (sigui del MSSSI o del CatSalut) les xifres poden no ser del tot exactes. Dos motius ens posen en alerta. En primer lloc, els indicadors que ens ofereixen. En segon, els estratagemes que coneixem que retarden l’entrada a les llistes (sobretot a les quirúrgiques però també a les de proves diagnòstiques). Tant els sistemes del MSSSI com els del CatSalut presenten indicadors de temps demora dels pacients que estan pendents de visita, de prova o d’intervenció. I tot i que la normativa vigent a Catalunya (ORDRE SLT/102/2015) exigeix presentar també els temps mitjans d’espera dels pacients ja atesos, el CatSalut publica obertament només la primera xifra. Ens ofereixen dades «virtuals» o «fictícies», ja que mai sabrem quant de temps esperaran aquelles persones per ser ateses finalment. Tan sols coneixem el temps que esperen en el moment del tall de l’indicador. Així, aquest indicador depèn enormement d’aquest moment en el temps i pot veure’s molt modificat pel segon motiu que ens posa en alerta: les estratègies que retarden l’entrada a les llistes. Veiem com l’indicador pot estar manipulat o condicionat en funció de les persones que ingressen a la llista els dies previs al càlcul i que poden descendir el temps mitjà de demora. Com s’ha denunciat en nombroses ocasions, l’amalgama de centres sanitaris que conformen el sistema (de diferents titularitats i formes de gestió) utilitzen diversos mecanismes per endarrerir el moment d’ingrés a la llista: «ja el trucarem», «l’agenda està tancada», «l’agenda està plena» o «ara no tenim hores» són respostes que poden ser habituals als centres de salut i que ja fa anys van propiciar una campanya potent que encara està vigent.

    El retard de proves diagnòstiques o de visita amb l’especialista pot endarrerir (in)directament l’entrada a la llista quirúrgica. Vegem un exemple: El metge de capçalera ha identificat que la Carme s’ha d’intervenir de cataractes. La Carme demana hora a l’oftalmòleg. Atenint-nos a les dades i suposant que obté hora el mateix dia, la Carme trigarà gairebé tres mesos a veure l’especialista que la inclourà a llista d’espera quirúrgica. En aquest cas imaginari, benèvol i sense cap contratemps, la Carme ha entrat a la llista tres mesos després del primer diagnòstic. No totes tenen tanta «sort».

    La Carme és una usuària de tantes. Una de tantes que espera mesos i mesos per als processos diagnòstics i per a les intervencions quirúrgiques, una de tantes que espera hores i hores per a ser atesa a les urgències (siguin hospitalàries o als centres d’atenció primària) i que roman dies i dies per a visitar el seu metge de capçalera. Any rere any veiem les urgències col·lapsades. I malgrat que l’objectiu explícit del CatSalut és no superar les 48 hores per a la visita amb el metge d’atenció primària, s’han documentat casos que superen els 15 dies de demora.

    El deteriorament d’allò públic avança a passos gegants. Implacable. I forma part d’una estratègia planificada per a facilitar l’expansió del negoci privat. No és casualitat que els territoris amb més mercantilització i privatització com Catalunya, presentin les pitjors dades de demores. La presència de llargues llistes d’espera afavoreix les derivacions i contractes amb empreses privades (sobretot quan es tracta d’acomplir temps en intervencions garantides) i empeny certs sectors de la població (que encara mantenen capacitat adquisitiva) cap a les mútues i assegurances que escurcen els temps d’espera. De fet, tot i la «crisi» econòmica, a Catalunya una de cada quatre persones tenen doble cobertura sanitària, pública i privada, sense que això sigui garantia d’una millora en la seva atenció sanitària.

    Des de diverses instàncies, ens volen fer creure que aquest sistema és necessari, que aquestes llistes d’espera són inherents al sistema públic, fins i tot que són justes, que racionalitzen els recursos i que limiten els abusos. La realitat, però, és que aquestes esperes són completament innecessàries, com ho són també el dolor, l’angoixa i el patiment que provoquen en les persones que esperen i en el seu entorn més proper.

    Nosaltres pensem que és possible enfrontar el problema de les llistes d’espera utilitzant al 100 per 100 els recursos públics existents, recuperant els serveis perduts o tancats durant les retallades i fent de l’Atenció Primària pública l’eix del sistema sanitari que gestioni les llistes d’espera diagnòstiques. Cal eliminar els concerts i derivacions a la sanitat privada, posant en funcionament absolutament tots els recursos públics no els necessitarem. Cal incompatibilitat absoluta perquè el personal del sector públic treballi a la privada (evitant la derivació de pacients). Cal democratitzar el sistema. Cal una participació, real dels agents i del mateix malalt, que permeti el control. Cal transparència i accés senzill i directe a totes les dades del sistema i de la llista d’espera per tal que totes les usuàries puguin consultar-les i fer seguiment en temps real. I calen uns terminis i garanties que siguin equitatius a tots els territoris de l’estat. Cal i és imprescindible derogar la Llei estatal 15/97 i la LOSC catalana de 1995 que permeten la mercantilització i la privatització sanitàries.

    Pensem que tot això és possible i que és econòmicament viable. Tenim, doncs, raons de sobres per denunciar i mobilitzar-nos.

  • Usuaris i treballadors demanen més mobilització en defensa de la sanitat pública en una jornada de lluita estatal

    Les 12 en punt del migdia i la porta de l’Hospital del Mar de Barcelona ha quedat bloquejada per usuàris i treballadors del centre. El motiu, la Primera Jornada de Lluita Contra les Llistes d’Espera d’aquest 2018 s’ha realitzat a 13 hospitals de tot Catalunya i també a 12 comunitats autònomes més.

    La iniciativa va sorgir des de Madrid de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat Pública (CAS Estatal) i ràpidament s’hi van sumar centres de tot l’estat. Treballadors però sobretot usuaris. La Fina fa anys que forma part de diferents plataformes com ara l’Assemblea de Veïns i Veïnes de Verneda-Sant Martí però també la Marea Blanca o la Plataforma d’Atenció Domiciliària. Fa dues setmanes va haver d’ingressar durant un dia a urgències i va poder viure en primera persona un col·lapse que considera vergonyós. “No pot ser que gent de 90 anys estigui tirada pels passadissos o que un noi de 40 anys portés 5 dies a un box d’urgències fent-se proves per saber si tenia càncer de colon”, denuncia la Fina mentre dos companys li donen la raó. Afegeix amb vehemència i contrarietat que la solució que veuen quan els hospitals tenen molta llista d’espera “és destinar diners per la privada perquè les descongestionin i això no pot ser”, afirma la Fina que segueix opinant que “haurien de posar les condicions adients a la pública en comptes de derivar”.

    Entre càntics de Sanitat pública i de qualitat i No a la privada, la concentració ha aconseguit arreplegar un centenar de persones, la majoria d’elles, pacients. “Entre els treballadors hi ha molta por, perquè tenen unes condicions laborals molt dolentes”, ens comenta la Carmen, una de les veïnes que cada dimecres ve a col·locar una taula informativa sobre la situació de l’Hospital del Mar a les seves portes. Valora que hi ha hagut un avanç, “si abans la gent no ens creia quan els explicàvem que hi havia gent morint mentre esperava una intervenció, ara ja han obert els ulls”, explica la Carmen. Si bé el missatge que volen difondre des de les assemblees d’usuàries, veïnes o des de plataformes en pro d’una sanitat pública s’ha anat estenent, no tots els seus membres són positius amb el progrés: “la gent va veient el que passa però d’aquí a que es mobilitzi queda molt”, opina la Carmen.

    Omplen de papers el vidre de l’entrada de l’Hospital del Mar en una mobilització / Carla Benito

    Tot i aquest pensament de la Carmen, en Joan s’ha apropat avui fins les portes de l’Hospital del Mar de manera espontània per donar suport. “Una companya ens va explicar al CDR de Sant Martí que hi havia aquesta convocatòria i hem vingut uns quants veïns perquè cal que lluitem per la Sanitat Pública també”, explica en Joan mentre aguanta ben alt un dels cartells de la concentració.

    Entre aquests cartells de la Nostra salut no es negocia o Retallen per privatitzar, privatitzen per enriquir-se, s’ha llegit un manifest unitari que s’ha repetit a tots els centres de treball. El text denunciava que al juny del 2017 hi hagués a nivell estatal 600.000 persones esperant per una intervenció quirúrgica quan aquesta xifra a més doblava la de l’any 2008.

    També han aprofitat la llista d’espera diagnòstica, on gairebé 2 milions de persones de tot l’estat esperen la primera consulta amb l’especialista i el temps mitjà que han d’esperar ronda els 60 dies. A partir d’aquestes dades aprofiten per denunciar que “els territoris amb major mercantilització i privatització són els que encapçalen aquestes vergonyoses xifres”. Seria el cas de Catalunya, amb 157.000 persones en llista d’espera quirúrgica i 87 dies de mitjana per a obtenir diagnòstic.

    La Marea Blanca de Catalunya junt a Rebel·lió Primària i altres assemblees més locals van elaborar un llistat de possibles solucions per “afrontar el problema de les llistes d’espera, reduir-les en gran part i amb menys despesa sanitària, utilitzant el 100% els recursos públics existents i fent de l’Atenció Primària pública l’eix fonamental del sistema sanitari”.

    Pancarta a les portes de l’Hospital del Mar: “Usuaris i treballadors per una sanitat 100% pública” / Carla Benito

    Una d’elles, recolzada per gran part dels treballadors, crear un torn de tarda als hospitals per mantenir a ple rendiment els recursos públics. En la mateixa línia, recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària per tal que les esperes al metge de família no s’allarguin més enllà de les 48 h promeses.

    La situació dels treballadors, més en aquestes èpoques de l’any i en mig d’un brot de grip, és molt precària. Una treballadora d’urgències de l’Hospital del Mar ens explica que l’ampliació de les urgències no ha servit per massa: “han augmentat els metres però no els llits ni el personal… la situació és horrorosa”. Sobre quines expectatives tenen, ella respon que la gent es mobilitzi. “És necessari perquè sobrevisqui tant la sanitat com nosaltres mateixos”, afegeix.

    Xavi Tarragon, membre de La PAICAM, auxiliar d’Infermeria a l’Hospital del Mar i Delegat Sindical de CATAC-CTS/IAC al Parc de Salut Mar denuncia el mateix que la seva companya. Tarragon ens explica que la situació a urgències ha millorat lleugerament des que van obrir alguns llits a l’Esperança i també perquè han improvisat alguns racons extra per atendre pacients. “Han creat una sala transfer a una de les sales d’espera on atenent pacients pendents d’ingrés i pacients pendents d’alta. Ara mateix hi ha 13 persones”, relata Tarragon. A la tarda les mobilitzacions han seguit a les portes d’altres centres, com l’Hospital Clínic de Barcelona.

  • Denuncien la publicitat de clíniques privades en un ambulatori públic

    Publicitat de clíniques privades en un ambulatori públic. Això és el que va trobar-se en Nacho, pacient de l’ambulatori de Vilassar de Mar, quan va anar a visitar-se amb el seu metge de capçalera dimarts passat. Mentre esperava per ser cridat a consulta es fixava en la pantalla d’un televisor que distreu els qui esperen. “Arcon Clinic Odontòlegs” va aparèixer anunciat entre consells de salut habituals en aquest tipus de pantalles en ambulatoris. L’anunci d’aquesta clínica privada va alertar-lo ja que el seu ambulatori és un dels que gestiona l’Institut Català de la Salut.

    Es tracta del Centre d’Atenció Primària (CAP) Doctor Guillermo Masriera i Guardiola, a Vilassar de Mar, situat a deu minuts caminant de la clínica promocionada. “És la primera vegada que veig medicina privada publicitada en un centre públic. També hi sortia una empresa de podologia, diferents clíniques del maresme”, explica en una conversa amb aquest diari en Nacho, que a més és treballador d’un ambulatori i membre de la plataforma Rebel·lió Primària, des d’on s’ha vehiculat la denúncia a través d’una piulada a Twitter. 

    Preguntat per si també hi havia publicitat d’altres comerços locals que no siguin del sector salut en Nacho «creu recordar que sí». “Normalment aquestes pantalles serveixen per promoure l’alfabetització sanitària de la població, formació al ciutadà de coses relacionades amb la salut, no per promoure-hi clíniques privades”, lamenta. Per en Nacho no és casual que la publicitat es faci al CAP de Vilassar de Mar. “Aquí el pacient mitjà té un poder econòmic mitjà-alt i per tant pot ser que funcioni i que acudeixi a aquestes clíniques privades”, comenta.

    Televisors al CAP a canvi d’anuncis de sanitat privada

    Segons expliquen fonts del Departament de Salut, el 2013 l’Institut Català de la Salut va signar un conveni amb una empresa pel qual “aquesta comprava televisors per a l’ambulatori i a canvi podia posar-hi publicitat”. “L’anunci odontològic es permetia perquè és un servei que no està cobert pel sistema públic”, expliquen.

    Amb tot les mateixes fonts matisen que és un conveni que des de l’actual departament de Salut no accepten. “Va en contra de la nostra filosofia, ho teníem detectat i tenim previst no renovar el contracte quan s’acabi, a finals del 2017”, conclouen. De moment, des del departament de Salut no concreten de quina empresa es tracta.

    L’any de formalització del conveni el director gerent de l’ICS era Joaquim Casanovas Lax -que va ocupar el càrrec entre l’estiu del 2011 i el gener del 2014- i el màxim responsable era el conseller de Salut Boi Ruiz.

  • Rebel·lió Atenció Primària recrimina a Comín «poca concreció» en les seves propostes per al sector

    El manifest ‘La necessària rebel·lió dels metges’ ja està en mans del conseller de Salut, Toni Comín. Membres de la plataforma Rebel·lió Atenció Primària, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) s’han reunit amb el conseller per entregar-li el manifest consensuat.

    La reunió, que ha tingut lloc aquest divendres al matí a la conselleria de Salut, ha deixat amb un mal gust de boca als membres de les plataformes. Consideren que Comín «ha concretat poc, quan i amb quin pressupost» s’aplicaran les mesures que han proposat. Per aquestes entitats, es tracta d’unes reformes que consideren imprescindibles i urgents en un sistema d’atenció primària “col·lapsat”. A hores d’ara, més de 70 Equips d’Assistència Primària (EAP), dos CUAP i dos ajuntaments ja s’han adherit al manifest, iniciat pels treballadors del CAP Can Vidalet. 

    Les entitats signants han mostrat el seu rebuig a la disminució dels pressupostos destinats a l’atenció primària, que han passat del 18% l’any 2010 al 14% el 2016, i demanen augmentar-los fins al 20%, per arribar fins al “desitjable” 25%. També demanen gestionar les llistes d’espera de primeres visites a consultes externes i de proves complementàries. En el manifest també es demana recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària, els EAP, perduts arran de la crisi, i posar fi a la precarietat laboral que viu el sector. Denuncien el deteriorament progressiu i la sobrecarrega “insuportable” que viuen els professionals de l’atenció primària per culpa d’aquesta disminució del pressupost.

    Des de la conselleria defensen que totes les mesures que proposen ja estan incloses a l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC). Davant d’això, però, un dels portaveus de Rebel·lió Primària, Elio Conesa, ha valorat que el conseller «no ha concretat ni la data ni el pressupost que es destinarà». Unes mesures, per tant, «insuficients», perquè «només diu que serà el més aviat possible, però sense definir un calendari». Des de Rebel·lió Primària també s’han mostrat preocupats perquè el 2018 «ja parteix d’un pressupost progrogat». Davant d’aquesta situació, demanen al conseller «fets, i no paraules». Segons fonts de la conselleria consultades per aquest mitjà, «les propostes, recollides a l’ENAPISC, s’aniran aplicant tan aviat com es pugui».

    Comín ha proposat a les entitats que participin en el Consell Assessor pel Desenvolupament de l’ENAPISC. Una proposta que la CAMFiC, la AIFiCC i la FOCAP han acceptat, però que Rebel·lió Atenció Primària encara no han decidit, ja que ho han de consultar en assemblea, tot i que s’han mostrat «predisposats».

  • Baròmetre del canvi de model

    El CEO, Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, i el CatSalut han publicat el “Baròmetre Sanitari de Catalunya. 1a onada 2016”, una enquesta que demostra tant el desconeixement que té la població del seu model sanitari com la clara intenció de les nostres autoritats sanitàries de mantenir aquesta ignorància per evitar que sigui qüestionat. A la pregunta P1, sobre quin és l’organisme responsable de l’assistència pública a Catalunya, el 40% respon que el CatSalut, el 8,5% que el Departament de Salut, un 31,4% que l’ICS i el 16,9% que no ho sap, a part d’un 3% que diu que el Ministeri. Prova de l’intent de mantenir la ignorància, la pregunta 28, sobre què cal fer amb el “sistema sanitari” de Catalunya. Tanmateix, hi ha una forta dosi d’esperança en les respostes. Sens dubte, la resposta “oficial”, la volguda pels enquestadors és “El sistema sanitari funciona bé, encara que són necessaris alguns canvis”, i obté un 48,6% dels vots. La que reclama canvis fonamentals, “encara que algunes coses funcionen” n’obté un 34,5% i, per què no?, podríem considerar que és la de qui vol un canvi de model, un percentatge encoratjador.

    Com ja explico al capítol “Catalunya en procés de desprivatització” del llibre “Se vende sanidad pública”, la ignorància sobre el model no és, ni de lluny, una exclusiva de la ciutadania sinó que, amb diferents dosis de mala fe, té múltiples manifestacions. Ara n’afegeixo una de nova a la llista. En una resposta a Marta Sibina, la diputada Míriam Nogueras va dir que el 90% de la sanitat catalana concertada està en mans d’entitats sense ànim de lucre. Vaja, que no calia que el conseller Comín s’emboliqués amb tot això de les entitats d’economia social ni que el Tercer Sector segueixi insistint a tenir prioritat en les contractacions. Una insistència, expressada recentment en aquest diari, que dissortadament oblida que el projecte de Comín inclou el foment de l’activitat privada als centres públics, un oblit impropi de persones amb sensibilitat social.

    Però el meu debat al Twitter amb Míriam Nogueras no va versar sobre la quantitat, ni tan sols sobre la qualitat social d’entitats com l’Església, les fundacions o les EBA, sinó sobre la falta de control que sobre elles exerceix el CatSalut. “I tant que ho controla, és l’asseguradora del sistema públic”, em va replicar. Resposta desencertada que demostra, per un cantó, que no va seguir els debats de la comissió parlamentària sobre les irregularitats de la sanitat on es va arribar ben al fons del concepte oficial d’autonomia de gestió, i per un altre que no es pot estar al mateix temps al Parlament espanyol i de regidora a l’Ajuntament de Cardedéu, perquè tots dos surten perdent. Fàcilment vaig trobar al web del meu sindicat una senzilla prova: la resposta del conseller Eduard Rius (pàg. 1946) a una interpel·lació d’ICV, de 1996 però plenament actual, on aquell reconeix que Salut no controla els concerts. Encara espero la resposta.

    El dia 13 va tenir lloc la primera assemblea de Rebel·lió Primària. A part de la inquietud al voltant de què cal fer per tal que aquest moviment doni els seus fruits, aconseguint canvis rellevants, el debat es va centrar molt en el punt 4 del manifest, en la seva referència a l’autonomia de gestió. Com he pretès demostrar insistentment, aquesta és una expressió tan desfigurada per la pràctica del model vigent que no l’hauríem de fer servir les persones que volem canvis substancials en la nostra sanitat. Utilitzant una expressió atractiva però carregada pel diable, ens han colat unes pràctiques perverses, autonomia als gestors per defraudar, o per dictar les seves pròpies normes sense control. Gestors nomenats a dit fins al punt que, en la primària de l’ICS, nomenen personal temporal per tal que tothom entengui que l’autonomia és limitada, la justa per seguir les ordres que vénen de dalt. Ateses les dificultats de capgirar el sentit dominant de l’expressió, caldria que deixéssim de fer-la servir. A més, no té en compte que en les decisions també també cal que intervingui la població. I si parlem de gestió participada? Descentralitzada? D’autoorganització?

    Exposava en el meu article anterior que, a nivell laboral, el greuge principal del model sanitari català són les diferents condicions laborals del personal, en funció de l’entitat gestora, i plantejava la necessitat de considerar com a empleat públic tot el personal que depèn del pressupost públic, tot el personal del SISCAT, i que conjuntament negociessin unes mateixes condicions laborals, evidentment a l’alça, amb l’autèntic patró, de moment el CatSalut, en espera d’un futur Servei Nacional de la Salut com cal o de la gestió, més directa encara, per part del Departament de Salut.

    Una recent entrevista a la responsable de comunicació de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya llença una galleda d’aigua freda sobre aquest projecte ara amplament compartit i confirma els meus seriosos dubtes sobre el paper de CCOO i ICV en el sí de la Marea Blanca, extensament explicats en aquell capítol de “Se vende sanidad pública”. La representant de CCOO diu (minut 4:23) que el personal del Trueta és de l’ICS, estatutari, i ho ha de continuar sent i el del Santa Caterina, l’hospital de l’IAS situat al Parc Martí i Julià al costat del qual podria anar a parar el nou Trueta, és laboral i “això s’ha de mantenir”, que les equiparacions sempre són a la baixa… Vaja, una maledicció, no sabem si del Suprem, del diable o de CCOO. Amb aquesta moral de derrota no anem enlloc. L’enquesta del CEO dóna més perspectives que CCOO.