Emocions positives i negatives es combinaven dins de cadascun dels participants del referèndum celebrat el passat 1 d’octubre. El regust que torna un any després segueix tenint una mica de cada. En Xavi, del Comitè en Defensa de la República del barri de Les Corts a Barcelona, on han organitzat tot d’actes per l’aniversari, explica que «hi ha gent que diu que no va ser una celebració, que va ser un dia molt trist». Aquest sentiment que ha quedat entre algunes persones s’origina, segons en Xavi, perquè al llarg de l’1 d’octubre «tan bon punt estaves molt emocionat en veure la gent que hi havia i la col·lectivitat com que queies per terra en veure les imatges que arribaven d’altres escoles».
Paral·lelament a l’espiral d’emocions que molts van viure just fa un any on membres dels CDR inclouen per igual alegria com decepció i frustració, també va quedar gravat per molts el sentiment de la por. És el cas de l’Escola Pau Romeva, on la Policia Nacional va desallotjar les 300 persones que s’hi trobaven fent un ús extrem de la violència com es va poder veure per l’estat de les infraestructures del centre i la quantitat de ferits que va haver-hi. «Nosaltres teníem butlletes i ells porres… els companys que van estar a Pau Romeva encara no han oblidat aquesta por», descriu en Xavi.
Una por que barrejada amb altres sentiments pot generar un impacte psicològic sever. Davant aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Oficina per la No Discriminació va crear el Servei d’Atenció a les víctimes d’agressions policials de l’1 d’octubre que va funcionar des de just l’endemà i fins el 20 d’octubre. Ho va fer amb la col·laboració d’Irídia, Centre per la Defensa de Drets Humans, i el seu Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI).
A través de les primeres visites de valoració es va recollir la informació bàsica necessària de la situació d’agressió policial patida per tal de, posteriorment, poder fer una valoració i determinar l’atenció psico-jurídica que es requereix en cada cas. Aquesta informació aglutinava tot tipus d’aspectes tals com: el tipus d’agressió policial, l’afectació física i psicosocial que ha suposat, com també el context en què s’ha produït, la identificació de l’autor o autors d’aquesta, la situació concreta de la persona afectada, els instruments utilitzats, els informes mèdics, les imatges, gravacions videogràfiques, i testimonis presencials dels fets que permetin provar en seu judicial tant l’agressió policial com les lesions produïdes.
Entre les lesions més registrades trobem en 49 denúncies cops de puny, bufetades o patades, en 35 casos estrebades i empentes i en 22 persones cops de porra a la part superior del cos. A més, entre altres, també va haver-hi dues denúncies per agressions sexuals i dues per ferides per bala de goma.
Donat el que s’havia viscut calia doncs incloure en totes les entrevistes l’atenció psicosocial per tal de poder identificar simptomatologia relacionada amb el trauma. Des de l’Ajuntament indicaven que valorar el tipus d’impacte i dany ocasionat en la persona era necessari «per enfortir la prevenció i tenir criteri per realitzar derivacions a serveis especialitzats si fos el cas».
Així, dues de les tasques primordials d’aquest servei va ser donar atenció i suport psicosocial a les víctimes i familiars d’agressions policials. També van realitzar intervenció comunitària a través de tallers grupals en col·legis electorals i barris on es van produir càrregues policials oferint suport psicosocials i/o orientació jurídica. No és d’estranyar doncs que la majoria de persones que van fer ús del servei fossin de centres com el CEIP Mediterrània a la Barceloneta (8), de l’IES Escola Pau Claris, (7) o de l’Escola Pau Romeva (6).
Mou el ratolí per sobre la infografia per saber-ne més | Victòria Oliveres
«Dotar d’eines per a reconstruir i entendre allò que van viure»
L’Oficina per la No Discriminació i el SAIDAVI va atendre a un total de 294 persones. D’aquestes, 49 van rebre atenció jurídica i psicològica presencial, 11 persones van rebre atenció només psicològica i 5 només jurídica. A més, 41 persones van contactar amb el servei per aportar informació i/o material audiovisual i 17 van demanar informació. Elisenda Pradell, coordinadora de psicosocial d’Irídia, explica que de tots els casos jurídics que s’han agafat des del servei s’ha intentat fer un acompanyament, ja que «és important que la persona pugui sentir-se enfortida, que es senti part del procés i pugui tenir un paper actiu. Ella també és una defensora pel que li ha tocat viure».
Seguint aquesta lògica, fins a 171 persones agrupades a partir de barris o escoles electorals van participar en els tallers grupals que des del SAIDAVI oferien i van rebre atenció psicosocial i, si calia, assessorament jurídic. Pradell relata que «durant els primers dies, setmanes i mesos la gent va viure una necessitat de veure’s i agrupar-se». Explica així que l’objectiu en si dels tallers no era oferir una teràpia psicològica en si, «sinó dotar d’eines a les persones perquè poguessin reconstruir i entendre allò que van viure d’una manera beneficiosa per a ells».
La finalitat dels tallers doncs era crear grups de suport que després funcionessin sols donat que la necessitat de molts dels participants, com comenta Pradell, era trobar un lloc on s’entengués el que havien viscut. Així va passar per exemple a Nou Barris. Des del SAIDAVI troben important fer entendre que la necessitat de crear aquests espais no és només tractar la por del moment o les agressions, sinó fer que la gent es senti escoltada i validada al llarg d’un procés que ha de ser reparador.
Les Corts va ser un dels barris que va realitzar un taller amb Irídia de caràcter únicament psicosocial. Si bé es va fer al pati de l’Escola Ausias March, va ser organitzat per a tot el barri. En Xavi valora un any després que el «taller de cures» va servir per fer aflorar molts sentiments i resoldre dubtes sobre com gestionar-los. De fet, l’informe que va realitzar l’Oficina per la No Discriminació mostra que respecte del grau d’utilitat dels tallers, aquests van ser valorats amb una mitjana de 9.17 sobre 10 i el grau de satisfacció arribava al 9.15. A més, 9 de cada 10 persones assistents van manifestar que «el taller els va servir per tenir més eines d’afrontament per aquest tipus de situació i a tenir més informació sobre on anar a demanar ajuda si els hi cal».
Contusions, ferides o ansietat: 1066 ferits per l’1-O
Dies després de l’1 d’octubre el Departament de Salut facilitava un informe on detallava les lesions dels 1.066 ferits per les càrregues policials. Aquestes van ser ateses pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i diversos centres sanitaris: van ser 991 persones el mateix dia per danys derivats de les càrregues policials en col·legis i 75 més que es van apropar a centres amb lesions del dia 1 entre el dia 2 i el 4 d’octubre.
Així, l’informe concreta que durant el dia del referèndum les lesions més comunes derivades de les càrregues van ser les contusions, amb un 43,9%, les policontusions en un 38,6%, i les ferides, en un 5%. També es van comptabilitzar 64 casos relacionats amb episodis d’angoixa o lipotímies que es van donar en el mateix lloc de les càrregues. Un 68,3% dels atesos van ser homes i un 31,7% dones. A més, també es va atendre a dos menors de menys d’11 anys i 23 persones majors de 79 anys. Va haver-hi 5 ferits greus. Entre ells Roger Español, qui va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma.
