Just Deploy It!

Etiqueta: República

  • Les ferides de l’1 d’octubre un any després

    Emocions positives i negatives es combinaven dins de cadascun dels participants del referèndum celebrat el passat 1 d’octubre. El regust que torna un any després segueix tenint una mica de cada. En Xavi, del Comitè en Defensa de la República del barri de Les Corts a Barcelona, on han organitzat tot d’actes per l’aniversari, explica que «hi ha gent que diu que no va ser una celebració, que va ser un dia molt trist». Aquest sentiment que ha quedat entre algunes persones s’origina, segons en Xavi, perquè al llarg de l’1 d’octubre «tan bon punt estaves molt emocionat en veure la gent que hi havia i la col·lectivitat com que queies per terra en veure les imatges que arribaven d’altres escoles».

    Paral·lelament a l’espiral d’emocions que molts van viure just fa un any on membres dels CDR inclouen per igual alegria com decepció i frustració, també va quedar gravat per molts el sentiment de la por. És el cas de l’Escola Pau Romeva, on la Policia Nacional va desallotjar les 300 persones que s’hi trobaven fent un ús extrem de la violència com es va poder veure per l’estat de les infraestructures del centre i la quantitat de ferits que va haver-hi. «Nosaltres teníem butlletes i ells porres… els companys que van estar a Pau Romeva encara no han oblidat aquesta por», descriu en Xavi.

    Una por que barrejada amb altres sentiments pot generar un impacte psicològic sever. Davant aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Oficina per la No Discriminació va crear el Servei d’Atenció a les víctimes d’agressions policials de l’1 d’octubre que va funcionar des de just l’endemà i fins el 20 d’octubre. Ho va fer amb la col·laboració d’Irídia, Centre per la Defensa de Drets Humans, i el seu Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI).

    A través de les primeres visites de valoració es va recollir la informació bàsica necessària de la situació d’agressió policial patida per tal de, posteriorment, poder fer una valoració i determinar l’atenció psico-jurídica que es  requereix en cada cas. Aquesta informació aglutinava tot tipus d’aspectes tals com: el tipus d’agressió policial, l’afectació física i psicosocial que ha suposat, com també el context en què s’ha produït, la identificació de l’autor o autors d’aquesta, la situació concreta de la persona afectada, els instruments utilitzats, els informes mèdics, les imatges, gravacions videogràfiques, i testimonis presencials dels fets que permetin provar en seu judicial tant l’agressió policial com les lesions produïdes.

    Entre les lesions més registrades trobem en 49 denúncies cops de puny, bufetades o patades, en 35 casos estrebades i empentes i en 22 persones cops de porra a la part superior del cos. A més, entre altres, també va haver-hi dues denúncies per agressions sexuals i dues per ferides per bala de goma.

    Donat el que s’havia viscut calia doncs incloure en totes les entrevistes l’atenció psicosocial per tal de poder identificar simptomatologia relacionada amb el trauma. Des de l’Ajuntament indicaven que valorar el tipus d’impacte i dany ocasionat en la persona era necessari «per enfortir la prevenció i tenir criteri per realitzar derivacions a serveis especialitzats si fos el cas».

    Així, dues de les tasques primordials d’aquest servei va ser donar atenció i suport psicosocial a les víctimes i familiars d’agressions policials. També van realitzar intervenció comunitària a través de tallers grupals en col·legis electorals i barris on es van produir càrregues policials oferint suport psicosocials i/o orientació jurídica. No és d’estranyar doncs que la majoria de persones que van fer ús del servei fossin de centres com el CEIP Mediterrània a la Barceloneta (8), de l’IES Escola Pau Claris, (7) o de l’Escola Pau Romeva (6).

    Mou el ratolí per sobre la infografia per saber-ne més | Victòria Oliveres

    «Dotar d’eines per a reconstruir i entendre allò que van viure»

    L’Oficina per la No Discriminació i el SAIDAVI va atendre a un total de 294 persones. D’aquestes, 49 van rebre atenció jurídica i psicològica presencial, 11 persones van rebre atenció només psicològica i 5 només jurídica. A més, 41 persones van contactar amb el servei per aportar informació i/o material audiovisual i 17 van demanar informació. Elisenda Pradell, coordinadora de psicosocial d’Irídia, explica que de tots els casos jurídics que s’han agafat des del servei s’ha intentat fer un acompanyament, ja que «és important que la persona pugui sentir-se enfortida, que es senti part del procés i pugui tenir un paper actiu. Ella també és una defensora pel que li ha tocat viure».

    Seguint aquesta lògica, fins a 171 persones agrupades a partir de barris o escoles electorals van participar en els tallers grupals que des del SAIDAVI oferien i van rebre atenció psicosocial i, si calia, assessorament jurídic. Pradell relata que «durant els primers dies, setmanes i mesos la gent va viure una necessitat de veure’s i agrupar-se». Explica així que l’objectiu en si dels tallers no era oferir una teràpia psicològica en si, «sinó dotar d’eines a les persones perquè poguessin reconstruir i entendre allò que van viure d’una manera beneficiosa per a ells».

    La finalitat dels tallers doncs era crear grups de suport que després funcionessin sols donat que la necessitat de molts dels participants, com comenta Pradell, era trobar un lloc on s’entengués el que havien viscut. Així va passar per exemple a Nou Barris. Des del SAIDAVI troben important fer entendre que la necessitat de crear aquests espais no és només tractar la por del moment o les agressions, sinó fer que la gent es senti escoltada i validada al llarg d’un procés que ha de ser reparador.

    Les Corts va ser un dels barris que va realitzar un taller amb Irídia de caràcter únicament psicosocial. Si bé es va fer al pati de l’Escola Ausias March, va ser organitzat per a tot el barri. En Xavi valora un any després que el «taller de cures» va servir per fer aflorar molts sentiments i resoldre dubtes sobre com gestionar-los. De fet, l’informe que va realitzar l’Oficina per la No Discriminació mostra que respecte del grau d’utilitat dels tallers, aquests van ser valorats amb una mitjana de 9.17 sobre 10 i el grau de satisfacció arribava al 9.15. A més, 9 de cada 10 persones assistents van manifestar que «el taller els va servir per tenir més eines d’afrontament per aquest tipus de situació i a tenir més informació sobre on anar a demanar ajuda si els hi cal».

    Contusions, ferides o ansietat: 1066 ferits per l’1-O

    Dies després de l’1 d’octubre el Departament de Salut facilitava un informe on detallava les lesions dels 1.066 ferits per les càrregues policials. Aquestes van ser ateses pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i diversos centres sanitaris: van ser 991 persones el mateix dia per danys derivats de les càrregues policials en col·legis i 75 més que es van apropar a centres amb lesions del dia 1 entre el dia 2 i el 4 d’octubre.

    Així, l’informe concreta que durant el dia del referèndum les lesions més comunes derivades de les càrregues van ser les contusions, amb un 43,9%, les policontusions en un 38,6%, i les ferides, en un 5%. També es van comptabilitzar 64 casos relacionats amb episodis d’angoixa o lipotímies que es van donar en el mateix lloc de les càrregues. Un 68,3% dels atesos van ser homes i un 31,7% dones. A més, també es va atendre a dos menors de menys d’11 anys i 23 persones majors de 79 anys. Va haver-hi 5 ferits greus. Entre ells Roger Español, qui va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma.

  • Cessats el conseller de Salut i vuit càrrecs més del Departament

    A banda del conseller de Salut, Antoni Comín, així com la resta de consellers i altres alts càrrecs, el Gobierno de l’estat espanyol també ha cessat quasi a 150 càrrecs eventuals o assessors que treballen a les conselleries de la Generalitat. Pel que fa al Departament de Salut, són 8 les persones que treballen a l’administració les cessades:

    • Marc Ramentol Sintas, responsable de l’Oficina d’Anàlisi i Estratègia
    • Elvira Duran Costell, de l’Oficina de la Secretaria del Conseller
    • Ana María Mas Mata, de l’Oficina de Protocol
    • Miquel Casares Roca, de l’Oficina de Relacions Institucionals
    • Marc Bataller Serra, de l’Oficina de Comunicació
    • Eduard Illa Massuet, responsable de Comunicació Institucional
    • Guillem D’Efak Fullana Ferré, responsable de Comunicació Estratègica
    • Miquel Ferret Miralles, del Gabinet del Conseller

    El matí de dissabte despertava amb una publicació al BOE (Boletín Oficial del Estado) on s’anunciava el cessament dl president de la Generalitat Carles Puigdemont i dels consellers. A més, les seves competències i funcions es traspassaven al Gobierno Central. Soraya Saéz de Santamaría va ser designada com l’encarregada de substituir a Puigdemont: la vicepresidenta de l’estat assumeix el major poder, la veu i la capacitat de comunicació de la Generalitat així com les relacions amb l’exterior a més de tenir la potestat normativa de l’autonomia.

    La conselleria de Salut, segons el BOE ha estat assimilada pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Dolors Montserrat, la ministra de Sanidad, es farà càrrec de la conselleria. A tots els ministres se’ls ha designat «com a titulars dels seus Departaments» i «han quedat habilitats per l’exercici de les funcions i per a l’adopció d’acords, resolucions i disposicions que corresponguin als Consellers, conforme a la legislació autonòmica d’aplicació, a l’esfera específica de la seva actuació».

  • Comín defensa el sistema sanitari català i titlla d’»il·legal, il·legítima i nociva» l’aplicació del 155

    Un dia abans del Ple al Parlament, el conseller de Salut, Toni Comín ha apel·lat a preservar la democràcia durant la seva conferència titulada ‘Salut i república: les polítiques sanitàries en l’horitzó del segle XXI’ en el marc d’un esmorzar informatiu de Nova Economia Fórum. També ha afegit que ser una república no és una finalitat si no un instrument per aconseguir que Catalunya tingui una identitat forta relacionada amb el dret a la salut. «Tenim la millor sanitat del món i hem de ser reconeguts internacionalment, hem d’aspirar a tenir aquest sistema de salut que el país està capacitat i preparat a tenir», ha dit Comín. Per ell, allò que permetrà al sistema de salut català aconseguir aquest objectiu “és una república al servei de la justícia social, sense un estat que ens vagi a la contra. I l’1 d’octubre, Catalunya es va guanyar el seu dret a disposar d’aquesta República”.

    Ha aprofitat l’esdeveniment per lloar el sistema sanitari de salut i arremetre contra el Gobierno de l’estat espanyol. «Quan no hi ha hagut interferències, quan ens han deixat, ho hem fet especialment bé», ha dit en repassar el seu mandat mentre ha recordat que «ningú té dret a posar les seves mans en el sistema de salut i posar la sanitat en perill». Ha afegit que «ningú, i menys amb només un 8% dels vots a Catalunya, té dret a gestionar en exclusiva la sanitat». Dirigint-se directament al Govern del Partit Popular ha conclòs que «qui pretengui això, s’està excloent de les regles del món de la democràcia».  Així, el conseller ha sentenciat que “l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és il·legal, il·legítima i nociva”.

    El que la conferència del conseller ha volgut destacar, fent un repàs del seu mandat i del sistema sanitari català en general. Ha posat en valor la feina feta per tots i cada un dels consellers de Salut fins avui, que “han construït sobre el llegat anterior, preservant l’esperit d’unitat de l’Assemblea de Catalunya” i ha manifestat que «hem d’aspirar a tenir un dels tres millors sistemes de salut d’Europa perquè Catalunya no pot renunciar a allò que té capacitat de fer que sigui realitat”.

    A més a més, Comín ha trobat un moment per parlar de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Opina que Barcelona segueix sent la millor opció i ha manifestat que només ha patit per la candidatura durant l’1 d’octubre al pensar que «imatges de policies de l’estat espanyol pegant ciutadans a Barcelona estaven corrent per tot el món».

    A l’acte, també han assistit la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí. També hi assistirà el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans. La presentació de la conferència ha estat realitzada pel Dr. Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

    Durant la conferència també s’han anomenat diverses mesures que, segons el conseller, s’han elaborat per «enfortir la sostenibilitat del sistema, a garantir-ne la qualitat i a combatre les desigualtats en salut». Ha esmentat, per exemple, la Llei d’universalització de l’assistència sanitària, la reforma de l’atenció primària, el pla nacional d’urgències de Catalunya o l’augment d’un 30% dels recursos destinats a salut mental.

    Nous acords a les portes de la possible aplicació del 155

    El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019.

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) es va crear mitjançant la Llei 18/2009 per «implicar tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, en la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública». L’any 2014 va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Conselleria de Salut. Toni Comín va comentar al respecte que l’Agència «servirà per respondre amb més agilitat davant les crisis de salut pública mundials i també per coordinar-nos millor amb altres actors del territori o administracions locals». Amb aquest projecte, en concret, se separen les funcions polítiques i estratègiques de les funcions executives i de gestió.

    El conseller de la presidència, Jordi Turull, i el conseller de salut, Toni Comín, durant la roda de premsa on van presentar la recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Pla de salut mental/ Departament de Salut
    Per altra banda, el Govern ha aprovat el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019. Per definició, aquest pla «impulsa, planifica, coordina i avalua les actuacions que cal desenvolupar en l’àmbit de la salut mental i les addiccions, des de la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions al seu tractament per tal de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i la dels seus familiars». Dades pronunciades per Comín afirmen que entre el 2013 i 2016 s’han incrementat un 12,5% les visites a l’atenció primària de persones amb problemes de salut mental.  Durant la roda de premsa també ha destacat que “el Govern ha incrementat aquest any un 30 per cent el pressupost de salut mental, un total de 100 milions més». Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida. A Catalunya, segons les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de 2015 (ESCA), 1 de cada 6 persones declara que pateix problemes d’ansietat o depressió, amb més incidència en les dones (20,8%) que en els homes (12,2%), i en els grups de més edat, les classes socials menys afavorides i les persones amb un nivell d’estudis més baix.

    Posicionaments públics en contra del 155

     La Marea Blanca de Catalunya ha estat una de les organitzacions que ha rebutjat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Valoren que el Ministeri de Sanitat intervingui les competències de la Conselleria de Salut «comportarà la plena vigència del RD 16/2012 d’exclusió sanitària i derogant per tant ,malgrat ser aprovada gairebé per unanimitat al Parlament de Catalunya, la llei d’universalització de l’assistència sanitària, que tot i els seus defectes, és segurament l’única aportació de la legislatura del Conseller Toni Comín».

    A més a més, en el seu comunicat diuen que «només la política pot resoldre els problemes polítics» i que «ni el Codi Penal, ni les ordres de presó provisional, ni els estats d’excepció són eines adequades» que afegeixen tensió al conflicte afectant així  a la salut de les persones de manera  tant física com psíquica.

    Per la seva part, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya han expressat el seu «ferm i decidit» suport al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als representants escollits democràticament . Així, rebutgen la decisió del Govern espanyol d’aplicar l’article 155 doncs aquest mostra el menyspreu a les nostres institucions i posa en risc la convivència democràtica i pacífica a Catalunya. Ho han comunicat en una nota conjunta on han aprofitat per fer «una crida per trobar una solució política a la greu situació plantejada, que respecti la voluntat del poble de Catalunya, els principis democràtics i les nostres institucions i que tingui com a base el diàleg entre tots els implicats».

    Per altra banda, el Cercle de Salut, que va néixer no fa ni un any per defensar el model sanitari català, ha mostrat «el total suport al govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya, elegit democràticament, i el més escrupolós respecte al mandat democràtic emanat de les urnes». També ha rebutjat l’aplicació de l’article 155 CE i fa una crida per trobar una sortida a l’actual situació política «entenent que aquesta solució no pot basar-se en mesures repressives ni en la suspensió de l’autonomia catalana i l’anihilació de les seves institucions democràticament escollides». Expressen així la solidaritat a tots aquells dirigents polítics que es troben amenaçats de persecució penal i en particular, «al conseller de Salut i alts càrrecs del Departament i del Servei Català de Salut, que poden veure’s afectats personalment i professionalment per les mesures que en aplicació de l’esmentat article s’acabin adoptant». Ho fan donada «la greu  preocupació pel futur del nostre sistema públic de salut per les conseqüències negatives que, en el seu cas, puguin derivar-se dels canvis en l’orientació de les polítiques públiques de Salut» i pel seu «compromís amb la preservació i defensa del model sanitari».