Just Deploy It!

Etiqueta: resistència

  • «Ens estem quedant sense antibiòtics»

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    El món ha acceptat, per fi, que té un seriós problema: els bacteris es tornen cada vegada més resistents als antibiòtics que fa inútils molts tractaments. El preu? Unes 700.000 morts a l’any. L’ús indiscriminat de medicaments està darrere de la creació de soques de patògens resistents. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha planejat per a la seva actual període de sessions a Nova York una declaració per afrontar aquesta amenaça a la medicina.

    El portaveu de la Sociedad Española de Enfermades Infecciosas i cap d’aquest servei a l’Hospital del Mar de Barcelona, ​​Joan Pau Horcajada, assegura que la proliferació de bacteris resistents està minvant l’arsenal amb què compten els professionals per combatre infeccions. La resistència microbiana multiplica per molt les morts anuals per xarampió, tètanus, o el còlera. El càlcul és que a mitjans del segle XXI s’arribi als 10 milions de víctimes, per sobre del càncer, que causa 8,2 milions de morts.

    Quina és la situació que hagi justificat una resolució de l’ONU?

    És molt preocupant perquè es tracta d’un fenomen que estem veient venir des de fa alguns anys, que progressivament va augmentant i que ja porta conseqüències bastant greus.

    Com per exemple?

    Cada vegada ens trobem amb més problemes: dins i fora de l’hospital. Hi ha coses que estem fent que necessiten antibiòtics com ara els trasplantaments. Sense antibiòtics no es poden realitzar perquè a la persona trasplantada se li baixen les defenses per evitar el rebuig de l’òrgan i després cal tractar infeccions. Si els antibiòtics comencen a perdre la seva eficàcia el trasplantament no té tant sentit.

    Però també ens topem amb dificultats per tractar infeccions de diferents tipus com d’orina, pneumònies, postoperatoris … Amb aquesta situació els tractaments tenen menys efecte. Els pacients triguen més a curar-se.

    Però d’antibiòtics si que n’hi ha …

    Cada vegada n’hi ha menys que siguin eficaços. Els bacteris aprenen, això és llei de vida. I es tornen resistents. Històricament, les farmacèutiques han estat investigant per treure nous productes que vencin aquestes resistències però ara, per raons de rendibilitat o les que siguin, no es fa tant. Ens estem quedant sense antibiòtics, que són les molècules que més vides han salvat en la història de la humanitat.

    Descriu vostè un panorama preocupant.

    Tan greu que alguns fins i tot diuen que ens acostem a l’època anterior al descobriment de la penicil·lina. De vegades, estem recorrent a antibiòtics antics que estaven en desús per atacar alguns bacteris. Substàncies que havien estat superades en ser, per exemple, més tòxiques.

    Quines malalties solen provocar aquests bacteris superresistents?

    Són bacteris que estan darrere de malalties, sobretot, de les vies respiratòries, urinàries i intraabdominals. També són força presents en les infeccions intrahospitalàries [que s’adquireixen durant l’estada al centre sanitari] que afecten qualsevol part de l’organisme i que, fins i tot, es detecten en els catèters per administrar medicació.

    Altres patologies provocades per aquests patògens són les malalties de transmissió sexual [afeccions que han repuntat en els últims anys a Espanya]. Per a la gonorrea o la sífilis s’està tornant a tractaments que havien quedat en desús fa deu anys.

    Si hagués de triar un origen clar sobre aquest problema quin seria?

    Hi ha un abús dels antibiòtics. Es consumeixen en excés. S’utilitzen més i amb més alegria. A més, amb la noció que els bacteris s’estan tornant cada vegada més resistents, s’acaba per aplicar antibiòtics d’ampli espectre o còctels d’antibiòtics per tractar de vèncer aquesta resistència.

    Tot i que la preocupació és de caràcter global, com està Espanya?

    Estem per sobre de la mitjana europea pel que fa a la freqüència de bacteris multiresistents de diversos tipus. Juntament amb Grècia i Itàlia mostrem majors resistències que el nord d’Europa. A això cal afegir-li que Espanya està al capdavant en l’ús d’antibiòtics per habitant.

    I com s’expandeixen aquests ceps d’un organisme a un altre?

    La via dins de l’hospital és important però també és molt rellevant la zoonosi [transmissió d’animals a humans]. La utilització de fàrmacs en la ramaderia -i l’agricultura- té un impacte directe en les persones. Els antibiòtics impregnen els teixits dels animals i després passen. Els bacteris aprenen.

    Quin paper juga l’autoconsum?

    L’abús no és exclusiu dels professionals. Forma part de l’actitud de la població, del boca a boca entre aquells que tenen accés fàcil a aquestes substàncies.

    Prendre antibiòtics per compte i risc del pacient és inútil.

    Hi ha força gent a la qual li costa distingir entre un antibiòtic i un antiinflamatori. Recentment hem sabut per l’Eurobaròmetre que només el 37% de la població coneix realment què són. És típic el cas en el que s’utilitzen per processos vírics com la grip en els quals no serveixen per a res.

    Els càlculs oficials parlen de 25.000 morts anuals i despeses de 1.500 milions a Europa.

    Són moltes morts però podrien ser moltes més. Les projeccions, si es manté l’actual ritme, apunten que, pel 2050, la mortalitat provocada per bacteris resistents superaria la del càncer.

    Per què suposa tanta despesa?

    Les infeccions resistents obliguen a fer estades més prolongades als hospitals. Hi ha més seqüeles en els pacients. Sorgeixen més problemes de salut. És un peix que es mossega la cua. Es gasta molt però més aviat en pegats que en solucionar la causa. El fet que l’ONU faci una resolució sobre això vol dir que s’accepta que és un problema de salut pública. De la ciència passa a l’acció política perquè els sanitaris ja hem avisat. Ho veiem venir. I una vegada que es posa en marxa, és un tren difícil d’aturar.

    Espanya té una estratègia per revertir aquesta tendència?

    Hi ha redactat un pla nacional de lluita contra les resistències per vigilar l’ús dels antibiòtics, millorar la seva aplicació i controlar la transmissió als hospitals però no s’ha implementat: falta finançament i formació. Perquè Espanya és, al costat de Luxemburg i Malta, l’únic país de la UE que no té especialitat mèdica en malalties infeccioses. Un bon cos d’experts és crucial per avançar.

  • L’emmagatzematge d’antibiòtics a les llars catalanes, un problema persistent

    La resistència als antibiòtics s’ha convertit en un problema de magnitud global que preocupa a autoritats sanitàries de molts països. Un dels factors que provoca aquesta resistència és l’ús inadequat o excessiu que es fa d’aquests medicaments. Un estudi promogut per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) assegura que la prevalença d’emmagatzematge d’antibiòtics a les llars catalanes segueix sent molt elevada, fet que pot incentivar l’automedicació.

    Segons aquest estudi presentat recentment, realitzat a partir d’una enquesta feta als últims mesos del 2014, un 38% de les persones a qui es va preguntar va admetre tenir antibiòtics emmagatzemats a casa. Les farmacioles de les llars catalanes poden tenir aquest fàrmac ja sigui perquè ha sobrat d’anteriors tractaments o perquè, en alguns casos, tot i que no està permès, pugui haver estat comprat sense recepta.

    La CAMFiC alerta: “la medicació sobrant pot encoratjar l’automedicació posterior, incentivant un ús inadequat d’aquests fàrmacs i contribuint a un augment de la resistència antibiòtica, que està assolint nivells alarmants en alguns països europeus”.

    El doctor Carles Llor, que ha participat en l’estudi, assegura que es tracta d’un problema greu del qual diferents actors en són responsables. Per una banda els metges, que poden prescriure dosis de més o que no informen adequadament de què és important fer tot el tractament, per altre els pacients. Segons un estudi, explica Llor, un 30% d’ells deixa el tractament si ja es troba bé. Altres prenen medicaments sense consultar el metge, i per últim les farmàcies, que a vegades venen antibiòtics sense recepta, assegura aquest expert.

    Aquests fets provoquen que tota classe de fàrmacs destinats a combatre les infeccions s’acumulin a les llars, i d’alguna manera incentivin l’automedicació. Prendre fàrmacs sense recomanació d’un professional recorda Llor, no només causa problemes de resistència al medicament, sinó que a més pot tenir conseqüències adverses. “Els antibiòtics poden tenir molts efectes secundaris”, assegura i alerta que l’ús de l’antibiòtic s’ha “banalitzat molt”.

    L’estudi també apunta com a causant d’aquest emmagatzematge el fet que els antibiòtics es dispensin en caixes amb el mateix número de dosis. Segons la CAMFiC caldria promoure la dispensació exacta de pastilles d’antibiòtics a les farmàcies. És a dir, que només fos possible comprar el nombre de pastilles exactes necessàries per fer front al tractament receptat pel metge.

    Les varietats que més s’acumulen a casa

    Segons l’enquesta realitzada per aquesta entitat l’Amoxicil·lina i àcid clavulànic és l’antibiòtic que més es desa. Del total de capses guardades d’antibiòtic a les llars catalanes enquestades més d’un 20% responien a aquest tipus. Segons Llor això es deu al fet que es tracta de l’antibiòtic més receptat a Espanya perquè serveix per tractar diversos tipus d’infeccions, com les bucodentals, les respiratòries, les urinàries o les cutànies.

    A una distància significativa li segueix l’amoxicil·lina, la fosfomicina, i la cloxacil·lina. Tot i els resultats, l’estudi remarca que, com que l’enquesta es va fer per via telefònica, és “probable que l’emmagatzematge real d’antibiòtics a les llars catalanes fos infravalorat”.

    La resistència al medicament, una alarma global                         

    A la Unió Europea moren al voltant de 25.000 persones cada any a causa d’infeccions que no poden ser tractades amb antibiòtic per culpa de la resistència que han generat els bacteris al medicament. Si és cert que l’aparició de bacteris resistents és quelcom natural, l’ús inadequat d’antibiòtics ha accelerat el procés. A l’estat espanyol moren 2.500 persones a l’any a causa d’aquest fet i l’Agència Espanyola del Medicament calcula que al 2050, si no es fa res per revertir la situació moriran 40.000 persones d’infeccions que no podran ser tractades amb els antibiòtics presents.

    Quan un antibiòtic és resistent significa que els bacteris que causen la infecció resisteixen el tractament i per tant que no desapareixen, provocant, en alguns casos la mort. L’Agència també calcula que aquesta resistència provoca una despesa sanitària addicional de 150 milions d’euros a l’estat espanyol.

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) demanava fa poc dies revisar el tractament de la clamídia, la gonorrea i la sífilis, malalties de transmissió sexual, en les que s’ha observat un augment dels casos que resisteixen als antibiòtics que s’utilitzen per tractar aquestes patologies.

    Per tot això Llor reclama mesures urgents per fer front a aquest fet. En primer lloc demana que es controli de forma exhaustiva que no es venen antibiòtics sense recepta. En segon lloc assegura que és important informar millor a la població sobre aquest fet. I per últim assegura que és important que els poders polítics se n’adonin i reflexionin sobre la gravetat del problema.