Just Deploy It!

Etiqueta: retallades en sanitat

  • Clam d’alcaldes del Baix Llobregat contra els tancaments de centres d’atenció primària

    Clam d’alcaldes del Baix Llobregat contra els tancaments de centres d’atenció primària

    El Centre d’Atenció Primària (CAP) de La Granja tancarà tots els caps de setmana del 15 de juliol a l’1 de setembre. Fins ara, en caps de setmana i festius, el centre de salut oferia servei d’urgències de vuit del matí a vuit del vespre. El tancament, anunciat pel departament de Salut, no ha estat ben rebut per part del consistori, que va emetre una declaració institucional en contra de la decisió de la Generalitat. Molins de Rei, però, no és l’únic municipi del Baix Llobregat afectat, fet que va provocar la convocatòria d’una reunió del consell d’alcaldes del Consell Comarcal del Baix Llobregat en la qual també es va redactar una declaració en rebuig de les retallades sanitàries als centres d’atenció primària de la comarca durant l’estiu.

    A la reunió hi van assistir una trentena d’alcaldes i alcaldesses dels diferents municipis del Consell Comarcal i es va abordar la qüestió del tancament dels serveis d’urgències; també es va redactar una declaració conjunta en contra de la decisió de la Generalitat, on es mostra el rebuig i es demanen solucions a la mesura. Principalment, la demanda és que el departament es repensi la mesura adaptada i no tanqui els serveis que ara mateix té previstos als diferents municipis. El consell d’alcaldes del Consell Comarcal està format per alcaldes de tots els colors polítics.

    Una mesura que afecta a la població més vulnerable

    En el text, de fet, es denuncia que la manca d’activitat durant el període d’estiu –argument que defensen des de la Generalitat per fer aquestes reduccions de jornades als centres d’atenció primària– no justifica de cap manera la falta d’atenció sanitària a les persones. A més, s’apunta que el tancament durant l’estiu “afecta principalment les persones més vulnerables”, és a dir aquelles que no fan vacances ni tenen capacitat per desplaçar-se a altres municipis en vehicle privat. En aquest aspecte, el consell d’alcaldes i alcaldesses del Baix Llobregat exigeix a la conselleria de Salut “que faci les accions necessàries per garantir els serveis sanitaris durant l’estiu a la nostra comarca”.

    A la declaració conjunta, a més, els alcaldes i alcaldesses del consell apunten que la salut “ha de ser present a totes les polítiques públiques” i denuncien que la realitat actual respon a “una situació de precarietat per mancances en diversos aspectes”, com ara la reducció de personal o la d’horaris i serveis als centres. En aquest punt, apunten que aquestes mesures tenen un impacte directe sobre la ciutadania, a qui remarquen “que volem protegir”.

    Traslladar-se a municipis propers per rebre atenció sanitària

    Durant el període de tancament dels caps de setmana d’estiu, les persones que visquin a Molins de Rei i que pateixin urgències menors s’hauran de traslladar a altres municipis per rebre atenció sanitària. En concret, segons afirma la Generalitat, es podran traslladar durant el dia al Punt d’Atenció Continuada (PAC) de Sant Feliu de Llobregat que romandrà obert els dissabtes, diumenges i festius de vuit del matí a vuit del vespre.

    A més de Sant Feliu, a la comarca, concretament a la regió sanitària metropolitana sud, també romandran oberts Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) situats a Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca i Cornellà de Llobregat, que mantindran l’obertura 24 hores. Els pacients també es podran adreçar a l’hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, tot i que aquesta última opció està teòricament reservada per atencions més greus.

    Aquesta notícia ha sortit publicada originalment al diari Viu Molins de Rei 

  • Daltabaix estival a l’hospital Vall d’Hebron

    Daltabaix estival a l’hospital Vall d’Hebron

    Aquest estiu sembla que és millor no posar-se malalt a Catalunya. El motiu: la majoria de centres sanitaris disminueix l’activitat en aquesta època. Això passa cada any i no és cap novetat. Però sí ho és el fet que aquest estiu la reducció sigui més gran que els anys anteriors. Ahir es va saber que l’hospital més gran de Catalunya, l’Hospital Vall d’Hebron, “rebaixarà” la seva activitat programada no urgent un 24% durant els propers mesos de juliol, agost i setembre. Des del mateix centre reconeixen que a l’estiu del 2023 aquesta reducció va ser d’entre un 14-15% i només durant el mes d’agost. També han avançat que es tancaran uns 270 llits d’hospitalització, mentre que l’any passat aquesta xifra va ser una mica més baixa, de 200.

    Aquesta informació arribava ahir, pocs dies després de fer-se públic que aquest estiu tampoc es contractarà personal de substitució per cobrir les vacances d’estiu dels professionals sanitaris, ni es prorrogaran contractes d’eventuals a nombrosos centres d’atenció primaria (CAP) de Catalunya degut a una manca de pressupost… I va ser la gota que faltava per fer reaccionar els sindicats que encara no s’havien posicionat públicament sobre aquesta nova “onada de retallades” que recauen sobre el sector de la sanitat.

    En aquest sentit, la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya va reclamar ahir al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat de Catalunya que facin marxa enrere en la decisió d’aplicar retallades als hospitals i CAPs de Catalunya. A través d’un comunicat, manifestaven la seva “total disconformitat amb aquesta mesura, i també amb la resta de retallades que s’han anunciat a d’altres hospitals i serveis d’atenció primària de Barcelona”. “Des de CCOO considerem que la ciutadania i el personal que treballa a la sanitat no es poden veure afectats per la manca d’aprovació dels pressupostos del 2024. Recordem que la salut és un bé essencial i caldria demanar els crèdits necessaris per mantenir una assistència sanitària òptima”, conclouen.

    Entre els professionals sanitaris que treballen al centre hi ha certa inquietud sobre aquestes informacions, tot i que reconeixen que cada any hi ha àrees que tanquen a l’estiu, en funció de les necessitats. Tanmateix, són del parer que la situació s’ha agreujat en els darrers temps i adverteixen que “tenim tanta feina acumulada que el que no era urgent ara podria passar fàcilment a ser urgent”.

    D’altra banda, qui va ser gerent de l’hospital Vall d’Hebron entre el 2004 i el 2012, Emili Ferrer, qualifica “d’al·lucinant” i de “realment escandalosa” l’explicació que es dóna des del Departament de Salut per fer aquestes “retallades”, atribuint-les a un “ajust a les limitacions del pressupost”. Segons Ferrer, “les reduccions s’han d’explicar per les previsions d’activitat o per la disminució de prestacions, però no perquè s’hagin gastat el pressupost de set o vuit mesos. La capacitat impositiva que té la Generalitat ha de cobrir els serveis bàsics de la població –com la sanitat i l’educació–, i si els pressupostos de la Generalitat no arriben a la sanitat, que pugin els dos impostos que són competència exclusiva de les comunitats autònomes ”: el de successió i el de patrimoni.

  • Quan Mas va deixar irreconeixible la sanitat catalana

    “Res no tornarà a ser exactament com ho havíem conegut”. Així acaba el documental ‘La Salut, el negoci de la vida’, realitzat per l’associació Sicom i la productora How. Qui parla és Artur Mas, en aquell moment president de la Generalitat, i es refereix els efectes de les retallades pressupostàries que havia decidit i aplicat el seu govern. Mas, per convicció o per quedar bé davant d’Europa com l’alumne més aplicat a l’hora de dur a terme les retallades que demanaven Alemanya i els països nòrdics, va fer aprovar uns pressupostos que suposaven una marxa enrere espectacular en la despesa i inversió públiques. Gairebé tots els departaments en van rebre les conseqüències però les àrees socials van ser les més damnificades. Educació i sanitat, àmbits on el govern català té gairebé totes les competències transferides, van sortir greument damnificades d’aquesta etapa política. Res no tornaria a ser exactament igual. Seria pitjor. I per metges, infermeres, treballadors de la sanitat i pacients, molt pitjor.

    Les retallades en les àrees socials van ser a Catalunya més radicals que a la resta de comunitats autònomes espanyoles. Només la Castella-La Manxa presidida per Dolores de Cospedal va exercir-les de forma tan dràstica. Ambdues comunitats van deixar el 2015 la despesa social un 26% per sota de la que tenien sis anys abans. A Catalunya aquest percentatge corresponia a 5.538 milions d’euros. Pel que fa a la sanitat, Artur Mas i el seu conseller de Salut, Boi Ruiz, van impulsar una correcció a la baixa de la despesa sanitària que va passar de 9.875 milions d’euros el 2010 a 8.290 milions quatre anys després.

    Que Artur Mas hagués d’anar en helicòpter al Parlament de Catalunya per esquivar les ires populars per aprovar els pressupostos que consolidaven aquestes retallades no sorprèn amb aquestes dades a la mà. Ja sobta més que Esquerra Republicana avalés les retallades i que aquella indignació ciutadana anés perdent força amb el pas del temps. El 10 de desembre de 2014, l’aleshores conseller de Territori, Santi Vila, oferia la seva interpretació d’aquest interrogant amb una altra pregunta retòrica. “Si aquest país no hagués fet un relat en clau nacionalista com hauria resistit uns ajustos de més de 6.000 milions d’euros?”, en un acte organitzat pel Fòrum Europa.

    Lògicament, la reducció pressupostària va tenir conseqüències immediates. Es van tancar quiròfans a les tardes, serveis que es deixaven de prestar als hospitals l’estiu no eren recuperats en tornar de vacances, a alguns centres d’atenció primària es van reduir els horaris d’atenció als pacients, d’altres van tancar a les tardes o els caps de setmana, es van deixar de cobrir les baixes dels metges que estaven malalts o es jubilaven, les urgències es van col·lapsar més encara i més sovint del que ja passava amb anterioritat, les llistes d’espera van augmentar… Un desastre que queia sobre les espatlles d’uns treballadors sanitaris cada cop més estressats i sobre uns pacients frustrats i desesperats. El nombre de sanitaris mentre Artur Mas va ser president de la Generalitat va baixar de 76.306 el 2011 a 73.899 el 2015. El nombre de llits hospitalaris es va reduir en 1.170 en aquest període, passant de 14.072 a 12.902.

    Boi Ruiz va arribar al càrrec procedent del sector privat. Va deixar la presidència de la Unió Catalana d’Hospitals, associació empresarial d’entitats sanitàries, per responsabilitzar-se de la salut i la sanitat pública. Molts van interpretar que era com posar la guineu a defensar les gallines. Algunes de les seves idees no van arribar a aplicar-se per l’oposició de la CUP, que Mas necessitava per tenir la majoria al Parlament a l’hora d’aprovar determinats projectes i lleis. Així, es va quedar al calaix el projecte VISC+, amb el qual Ruiz volia fer caixa a canvi de vendre les dades sanitàries dels pacients catalans a entitats de tota mena, hospitals privats inclosos.

    El Tribunal Constitucional va prohibir el copagament que comportava pagar un euro per cada recepta mèdica que es portava a la farmàcia. Els mateixos farmacèutics es van revoltar contra aquesta mesura.

    Contra tots aquests atacs a la salut pública es van mobilitzar els sectors afectats i també la ciutadania. Va aparèixer la Marea Blanca, una plataforma implantada també a tota Espanya i que lluita per una sanitat pública gratuïta, universal i de qualitat. Va ser una pedra a la sabata del conseller Ruiz, que ja no va entrar en el govern que va nomenar el successor d’Artur Mas, Carles Puigdemont. Ruiz se’n va anar a donar classes a la Universitat Internacional de Catalunya, de l’Opus Dei i a participar en tertúlies a Catalunya Ràdio. A més, va fitxar per ‘Ribera Salud’, que es defineix com a ‘grup empresarial de gestió sanitària líder en el sector de concessions administratives sanitàries a Espanya’.
    Puigdemont va col·locar Toni Comín, procedent de l’espai socialista i vinculat a Esquerra Republicana, al lloc de Boi Ruiz. Comín va elogiar la tasca del seu antecessor quan va prendre possessió però va insinuar una línia política més progressista que li va costar durs retrets per part del PDeCat. La música del seu discurs sonava millor als col·lectius que lluiten en defensa de la sanitat pública però a la pràctica res del que va anunciar va concretar-se. Tot va seguir si fa no fa igual. El traspàs al sector públic d’hospitals privats com el General de Catalunya han quedat empantanegats mentre les llistes d’espera no es van reduir, els serveis d’urgències dels principals hospitals continuaven amb llits als passadissos i els metges i infermeres dels CAP perdien la salut i els nervis incapaços d’atendre la gent que demanava visita.

    Els defensors del govern de la Generalitat es van agafar, com a un ferro roent, a unes paraules de Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, filtrades el juny de 2016 als mitjans de comunicació, en les quals li deia al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que “els hem destrossat el sistema sanitari”. Per les xarxes encara corre aquesta explicació de la crisi de la sanitat pública a Catalunya. De Alfonso es referia al desmantellament de la xarxa de corrupció que implicava l’ex-president del Consorci de la Salut i Social de Catalunya, Ramon Bagó, destacat membre del partit de Mas i Ruiz. La sanitat catalana la van ‘destrossar’ o, si més no, dur a la crisi de mitjans humans i econòmics que ha esclatat aquesta setmana, ells dos.