Just Deploy It!

Etiqueta: SAD

  • Les cuidadores del SAD presentaran una moció a l’ajuntament de Sant Feliu per la municipalització

    Durant la tardor del 2020, les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària de pobles i ciutats de Catalunya es presentaven a través del sindicat SAD per exigir la municipalització i aturar una deriva externalitzadora. Les treballadores van denunciar que l’externalització dels seus serveis “ha incrementat el cost a les administracions i als usuaris, augmentant any rere any el preu de l’hora de la prestació i prestant menys serveis”. Així, l’externalització que encareix els preus i precaritza les treballadores i davant d’això l’única solució és la munipalització.

    Hi ha hagut intents però la majoria d’ells han estat poc resolutius. A Barcelona, l’Ajuntament va anunciar la municipalització del servei el maig del 2019 fent-ho inicialment a entre un 7% i un 10% de les 4000 treballadores que donen servei a la ciutat. No obstant, el desembre de 2019, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no van trobar cap escletxa per fer-la efectiva.

    Al Prat de Llobregat, s’anunciava que a partir del mes de març, la Fundació S21, que forma part del Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya (CSC), un organisme públic del qual és membre l’Ajuntament del Prat del Llobregat, passava a fer-se càrrec de la gestió del SAD al Prat. Des del sindicat de treballadores, però, no veien el canvi amb bons ulls. Defensaven que es tracta d’una gestió pública «emmascarada» i segueixen exigint la municipalització del servei.

    Ara, una de les seccions més fortes, la de Sant Feliu de Llobregat ha preparat demandes i accions coincidint amb la jornada del Primer de Maig. Sota el nom «“Volem que Sant Feliu sigui un far d’esperança per totes les cuidadores d’arreu del territori”, presentaran una moció al ple de l’Ajuntament per la municipalització del servei.

    Entenent que el SAD és un servei públic municipal destinat a atendre totes les persones que no poden dur a terme una vida totalment independent, per tant, és un servei essencial. Denuncien així que la gestió de Servei Públic d’Atenció Domiciliària s’atorgui sempre a empreses privades. Diuen que això fa que «en ús de la dotació de la partida pública destinada a la cura de les persones i a la dignitat laboral de les cuidadores», es doni vida «al principal objecte de negoci d’empreses que es presenten a concurs, i plomen el seu percentatge de guanys sobre les treballadores, que són les que realitzen el 100% de l’activitat a realitzar».

    Expliquen que l’avenç de les privatitzacions està arribant a «límits insospitats» i ho sustenten amb els exemples de col·lectius que denuncien mala praxis com ara el personal de TVE, els bombers d’Aena, tot el què va envoltar la subcontratació de Ferrovial i les conseqüencies d ela finalització del contrate, o tots els qui es troben dins la plataforma de serveis socials Municipalitzem.

    En un comunicat defensen que les cuidadores han passat gran part del confinament treballant de domicili en domicili, cuidant de les persones mes vulnerables amb dèficit d’EPI, sense conciliació personal i familiar, posant en risc la pròpia vida, i la dels seus familiars. I denuncien que per culpa de la gestió externalitzada no han cobrat la paga extraordinària Covid per sociosanitàries, aquella que venia a compesar simbòlicament l’esforç realitzat pel personal sociosanitari en temps de pandèmia. “No hi ha una verdadera política de tenir cura de les dones que cuidem, de mantenir i defensar els serveis públics. La preocupació dels ens públics es atorgar diners a empreses privades per que facin beneficis a la nostra costa”, assenyalen.

    Així, per tot això, el sindicat SAD de cuidadores professionals Municipals impulsa una moció al ple del l’ajuntament de Sant Feliu i ho fa a més amb el suport d’algun dels col·lectius socials del municipi de Sant Feliu de Llobregat.

    La votació de la municipalització, serà el pròxim dia 29 d’abril; i si es rebutja i no es posa remei a l’actual situació les treballadores asseguren que es veuran obligades a “aixecar un campament i acampar a la plaça de la vila des de l’endemà de la votació desestimatòria de la municipalització». Això passaria i coincidiria amb el primer de maig, dia del treballador.

  • El Servei d’Atenció Domiciliària del Prat passa a ser gestionat per una entitat pública

    Fa temps que les treballadores dels Serveis d’Atenció Domiciliària de Catalunya reclamen la municipalització d’aquest servei, que segueix sent gestionant per empreses privades en la majoria de municipis de Catalunya i de la resta de l’Estat. Aquest mes de març, el Prat del Llobregat s’ha convertit en un dels primers municipis catalans que posa en marxa un model d’aquest servei gestionat per una entitat pública. A partir d’ara, el Servei d’Atenció Domiciliària el presta la Fundació S21, que forma part del Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya (CSC), un organisme públic del qual és membre l’Ajuntament del Prat.

    Aquesta fundació va assumir la prestació del servei el passat 1 d’octubre i, des d’aleshores, ha desenvolupat el nou model d’atenció, que va entrar en funcionament el passat 15 de març. Segons s’explica des de l’Ajuntament del Prat, els dos principals objectius de la gestió directa del servei són «millorar la qualitat de l’atenció i la situació laboral del personal, que fa temps que denuncia les condicions de precarietat en què treballen a les empreses privades del sector».

    Tanmateix, des del sindicat de treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària no es coincideix amb la visió de l’Ajuntament i es denuncia que amb la nova fórmula la situació de les treballadores no ha millorat. «Les condicions laborals han empitjorat. Els sous es basen en un conveni que precaritza a les treballadores», assenyala Pilar Nogués, presidenta del sindicat S.A.D. A més, des del sindicat denuncien acomiadaments improcedents de treballadores.

    Les treballadores defensen que el Consorci de Salut i d’Atenció Social de Catalunya està «emmascarat» de servei públic, però que la finalitat segueix sent «mercantilitzar el món de les cures». Per això consideren que l’única solució és municipalitzar el servei. «És l’única manera d’aconseguir un servei de qualitat i millorar les condicions laborals de les treballadores. Volem una verdadera gestió pública i directa, no una gestió pública emmascarada. I sabem que per fer això només es tracta de voluntat política», defensa Nogués. «No pot ser que les treballadores s’encarreguin de cuidar i les administracions les maltractin», insisteix.

    Segons la portaveu del sindicat, la pandèmia de la Covid-19 ha aixecat la «catifa» de la dependència, on hi havia un «maltractament silenciat». «La pandèmia ha demostrat el poc valorades que estan les cures i la mala gestió de les administracions pel que fa al Servei d’Atenció Domiciliària. No podem continuar així», continua Nogués.

    La presidenta del S.A.D assenyala que aquesta nova fórmula de gestió del servei al Prat del Llobregat, que també existeix en altres municipis metropolitans com Sant Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac o Molins de Rei, contribueix a la indefensió de les treballadores. «Denunciar una empresa privada per males pràctiques a Inspecció de Treball és molt més senzill que denunciar a un ens públic. En aquests casos les denúncies s’allarguen molt més en el temps i les treballadores es veuen desemparades», explica Nogués.

    Distribució dels equips per zones de proximitat

    Des de l’any 2018, l’Ajuntament del Prat havia fet dues licitacions introduint millores respecte a les condicions laborals del personal, les quals van ser impugnades per la patronal dels Serveis d’Atenció Domiciliària. La justícia li va donar la raó a la patronal, argumentant que l’administració no podia interferir en la relació empresa-personal. «La gestió indirecta genera contractes molt poc flexibles i suposava dificultats per posar condicions en la gestió del servei», assenyala Laia Ortiz, directora d’Acció Social de l’Ajuntament del Prat. En aquest sentit, Ortiz defensa que el nou model genera una «major flexibilitat i control públic, ja que qui presta el servei és un mitjà propi».

    En el cas el Prat del Llobregat, l’equip del SAD està format per 85 professionals (82 dones i 3 homes) i atén 500 persones grans, la majoria major de més de 80 anys i amb dependència, el 75% de les quals també són dones. En l’actualitat, el SAD realitza uns 850 serveis al mes, un 75% per motius de dependència i el 25% per motius de risc social.

    Segons l’Ajuntament, el nou model de gestió del SAD pretén oferir un servei més àgil i personalitzat, adequant-lo a les necessitats dels usuaris. «La freqüència amb què s’atendrà cada persona usuària s’ajustarà a les seves necessitats. No només volem prestar un servei, sinó posar la persona al centre, creant un servei adaptat a cada persona», destaca Laia Ortiz.

    Per fer-ho, l’organització dels professionals s’ha estructurat en equips que actuaran en diverses zones de proximitat. Cada grup de professionals s’ocuparà de l’atenció de les persones usuàries de la zona assignada, amb qui tindrà una relació més propera i continuada al llarg del temps, de manera que li permeti «conèixer, detectar i respondre millor a les seves necessitats».

    L’Ajuntament defensa una millora dels contractes i més formació

    El nou model també cerca una millora de la coordinació amb els centres d’atenció primària i els serveis socials de la ciutat. Per fer-ho s’ha creat la figura de la coordinadora SAD, una persona que acompanya a la família i a les treballadores i que atén possibles incidències. «Són persones de referència que poden treballar en casos més complexos juntament amb la treballadora social i que poden posar-se en contacte amb el CAP. D’aquesta manera, es dona més continuïtat a l’atenció a les persones i els serveis treballen en xarxa», assenyala Ortiz.

    Segons l’Ajuntament del Prat, el nou model de gestió del SAD pretén contribuir a dignificar i reconèixer la tasca de les treballadores, augmentant l’estabilitat dels contractes i els sous. «Hem primat augmentar el nombre de jornades completes, reduint-ne les parcials. Però moltes treballadores necessiten fer jornada parcial perquè estan al càrrec de familiars o menors o perquè compatibilitzen la feina al servei d’atenció domiciliària amb una altra», explica Ortiz.

    També es vol facilitar l’accés del personal a la formació continuada i fomentar el treball en equip, per tal de promoure la motivació i el benestar emocional del personal. A més, es preveu la incorporació d’altres perfils en cas necessari, com per exemple de professionals de la psicologia per donar suport en l’atenció a persones grans i dependents.

    Segons Ortiz, el nou model és «un avenç molt important en la gestió d’un servei tan sensible». «En una empresa privada l’objectiu és aconseguir benefici. Per contra, ara sabem que tots aquests diners públics es destinen a millorar l’atenció de les persones», explica. Segons ella, la gestió indirecta per part d’empreses privades empitjora la qualitat del servei. «Posar lucre o la lògica mercantil a àmbits tan sensibles com l’atenció a les persones acaba pervertint el funcionament d’aquest servei. En general, les grans empreses acaben generant una lògica que va en contra de les persones que en fan ús», afegeix la directora d’Acció Social de l’Ajuntament.

    S’observen irregularitats en el funcionament del Consorci

    Segons el seu web, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) és una entitat pública «amb una clara vocació de servei que té com a missió impulsar models de salut i social excel·lents i sostenibles per millorar la qualitat de vida de les persones, oferint serveis d’alt valor afegit als seus associats».

    Tanmateix, un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que recull els ingressos i despeses de l’entitat el 2017, es refereix a diverses irregularitats detectades en el funcionament del Consorci. En primer lloc, el document parla de l’existència de filials del Consorci a Mèxic, Argentina i la República Dominicana. Atès el caràcter públic del capital de la societat, la Sindicatura posa en dubte l’interès general de la creació d’aquestes filials a altres països que, posteriorment, comporten, en general, una pèrdua important del valor de les inversions inicialment fetes.

    A més, la Sindicatura també qüestiona l’objecte i l’activitat de la societat, «atès que no van dirigits a la satisfacció de necessitats públiques de l’àmbit territorial de Catalunya». «Totes i cadascuna de les activitats dutes a terme per les societats mercantils de propietat pública han d’estar destinades a satisfer les activitats i necessitats públiques i a la consecució de l’interès general», destaca l’informe.

    La Sindicatura també assenyala irregularitats en els contractes. Per a la fiscalització dels aspectes contractuals i retributius del personal, es va seleccionar una mostra de cent divuit treballadors de grups professionals i categories diferents, representativa del conjunt de treballadors. D’aquesta mostra, l’informe detecta fins a vint-i-quatre treballadors amb contractes laborals fora de l’àmbit del conveni col·lectiu.

    La fiscalització dels contractes també posa de manifest que la Fundació S21 i altres entitats pertanyents al Consorci van superar els límits per encadenar contractes de durada determinada que estableix l’Estatut de Treballadors. A més, l’any 2013, amb un canvi de direcció, es va elaborar un informe sobre la retribució del personal de les entitats fiscalitzades que va posar de manifest l’existència de retribucions derivades d’acords presos per les direccions generals o per les gerències de forma individual, no registrades documentalment. Així mateix, l’any 2017 les entitats del grup CSC van reconèixer i satisfer cinc indemnitzacions per acomiadament improcedent.

    L’Estatut del CSC defineix el Consorci com una «entitat local pública». Tanmateix, en el seu informe la Sindicatura explica que no li consta que s’hagi determinat l’adscripció a una administració pública determinada, la qual cosa s’hauria hagut de fer no més tard del 31 de desembre del 2014, d’acord amb la llei. Per totes aquestes irregularitats, el sindicat de treballadores S.A.D insisteix que la gestió del Servei d’Atenció Domiciliària per part del Consorci és una «gestió pública emmascarada que repeteix les lògiques mercantils de les empreses privades».

  • El SAD segueix exigint la municipalització mentre denuncia falta de seguretat a la feina

    Les treballadores dels serveis d’atenció domiciliària de pobles i ciutats de Catalunya es van organitzar a través del sindicat SAD per exigir la municipalització i aturar una deriva externalitzadora que encareix els preus i precaritza les treballadores. Ara, gairebé un any després de l’inici de la pandèmia de la covid-19, utilitzen també la plataforma per denunciar les condicions d’inseguretat en les quals treballen. Sense els equips de protecció individuals adequats i sense protocols per als usuaris.

    Pilar Nogués, presidenta del sindicat SAD, ens explica que “la manca d’EPI és un problema molt important i és general i estatal». Tot i que reconeix que sí que hi ha algunes empreses pitjor que altres. L’explicació per al sindicat és que les empreses que es troben al capdavant de la gestió del Servei d’Atenció Domiciliària als diferents municipis responen a un «model depredador que va a buscar benefici i intenta retallar el màxim possible». I, ara, el més fàcil, diuen, és retallar en EPI.

    Aquesta denúncia l’han realitzat per exemple les treballadores del servei a Barcelona. Informen que els han enviat als domicilis diferents materials de prevenció sense tenir en compte la talla de les treballadores, ni la sensibilitat o risc de les persones enfront de la pandèmia. Això suposa, expliquen, que aquests materials de prevenció no són aptes per a les treballadores. És a dir, com ens trasllada Nogués, a Sant Feliu de Llobregat, l’equip de treballadores compta amb 5 persones dalt risc a les quals els hi haurien de fer arribar FPP2. No obstant això, només dues d’elles disposen del material adient. A banda, una altra queixa al respecte és que reparteixen els EPI un cop a la setmana durant dues hores: «la treballadora a la qual li coincideix un servei en aquell moment o es queda sense o ha de demanar a alguna altra treballadora que els hi agafi… Tampoc és segur tenir el material en constant moviment».

    Nogués, així com també ho fa el sindicat, responsabilitza l’administració directament, ja que apunta que és tasca dels ajuntaments imposar certes mesures a les empreses que contracta. En aquest sentit, aporten que la constitució així ho contempla, que és competència dels poder públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris.

    Per elles, no dotar dels materials adequats les treballadores és «escandalós». «Si no ens donen materials… Estem contaminant perquè no anem protegides als domicilis, però també ens podem endur el risc cap a casa perquè molts usuaris no duen la mascareta a casa seva. Ningú els ha obligat a fer-ho», conclou Nogués. I és que la preocupació és alta per les tasques que les treballadores dels serveis d’atenció domiciliària realitzen. Tenen cura en la higiene corporal, bany i alimentació dels usuaris, el què implica sortir a comprar, anar al mercat, estar pel carrer i tornar a casa l’usuari amb una mascareta que només dura 4 hores i han de reutilitzar.

    Caos en el relleu d’empreses al capdavant del SAD Barcelona

    A Barcelona, la seva portaveu, Lourdes Ligori, ens explica una mica el mateix que Nogués pel que fa als EPI però amb l’agreujant d’haver viscut un canvi d’empresa al capdavant de la gestió del servei amb el canvi d’any. A la ciutat, el Servei d’Atenció Domiciliària és el segon contracte públic més important de l’Ajuntament. I és un contracte que, segons va anunciar el consistori, finalitzaria amb la municipalització del servei.

    Com explicàvem en aquest reportatge en motiu del naixement del sindicat, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la municipalització del servei el maig del 2019 fent-ho inicialment a entre un 7% i un 10% de les 4000 treballadores que donen servei a la ciutat. No obstant, el desembre de 2019, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no van trobar cap escletxa per fer-la efectiva. Des del consistori explicaven aleshores també que l’altre impediment per a municipalitzar la totalitat de les treballadores és l’anomenada llei Montoro, que va restringir l’autonomia financera. En aquest sentit, el passat mes de setembre, l’oposició al Congrés va aconseguir frenar la proposta del govern central d’utilitzar el superàvit que les ciutats havien acumulat des de l’aplicació de la llei Montoro, i que en cas de Barcelona correspon a 480 milions.

    L’últim moviment el van dur a terme fa tan sols una setmana quan Ajuntament i Diputació de Barcelona es van reunir amb la Generalitat per reclamar un millor finançament dels serveis socials. Dins d’aquestes demandes van denunciar l’infrafinançament actual que existeix en programes com el Servei d’Atenció Domiciliària. En aquest sentit van demanar un compromís ferm per incrementar aquest finançament. Alhora, explicaven que amb l’entrada en vigor del nou contracte del SAD ha incorporat l’augment de sou per a les treballadores de la llar que recull el nou conveni col·lectiu català però que, en canvi, no ha suposat de moment cap actualització de les tarifes que paga la Generalitat a les diferents administracions locals per aquest servei.

    L’Ajuntament de Barcelona estima així que, pel que fa al SAD, caldria reconèixer en el sistema de càlcul del mòdul base de finançament els increments laborals del nou conveni col·lectiu d’àmbit català del SAD 2019-2022, que suposa per a l’Ajuntament de Barcelona un mínim de 6 milions d’euros anuals.

    Ara, com ens explicava Ligori, l’1 de gener la licitació que tenia l’Ajuntament de Barcelona va canviar i va passar a mans de Servisar, una filial de Domus Vi, una empresa controlada al seu torn pels fons d’inversió Intermediate Capital Group (ICG) i Sagesse Retraite Santé (SRS). A més de tenir la seva matriu a l’illa de Jersey, un paradís fiscal, també acumula expedients per mala gestió en diverses residències durant la pandèmia.

    Així, de la mateixa manera que les treballadores han fet saber la seva disconformitat, també va ser la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) qui va criticar aquesta decisió presa a finals d’octubre. La FAVB va recordar que cinc dels centres que ha gestionat Servisar han estat intervinguts i 11 més han tingut problemes greus. “Amb aquests antecedents, resulta incomprensible que aquesta empresa hagi pogut guanyar un concurs per cobrir un servei tan essencial com el de la cura a domicili”, continuava la federació, que demana a l’Ajuntament que revisés el sistema de contractació que va atorgar el 50% de la gestió del SAD a aquesta empresa.

    La problemàtica dels EPI com exemple, una mancança més

    Les treballadores de Barcelona, com ens explica la seva portaveu Lourdes Ligori, davant la falta d’EPI en anar a demanar el material a l’empresa, s’han trobat que les oficines de Domus-VI estan a mig muntar i no disposen de timbre, i afegeixen que «amb això queda demostrada la inoperància manifesta de la mateixa».

    Pel que fa als EPI, Ligori explica que han lluitat perquè els hi donessin una mascareta per dia, ja que s’han d’utilitzar per a 8 hores només i que depèn del dia hi ha talles de guants i bates, però depèn el dia no. Ligori diu que en denunciar-ho i formar part del SAD ella ha rebut una mascareta per cada dia de la setmana, però que a altres companyes se’ls hi ha donat 5 mascaretes per tot el mes.

    Una altra queixa que aporten és que elles com a cuidadores a domicili haurien de disposar d’un telèfon d’empresa per poder contactar amb la seva coordinadora i per poder reaccionar davant d’urgències. No obstant això, quinze dies després del canvi en la gestió encara han de fer aquestes trucades des dels telèfons particulars.

    A banda del material, a dia 1, que era festiu, la nova empresa no tenia res muntat i durant tota la primera quinzena de gener les coordinadores, com ens fa saber Lourdes Ligori, han estat passant dades d’un programa a l’altre sense donar l’abast i, per tant, sense agafar el telèfon. Això ha afectat les reclamacions de les treballadores però també amb els usuaris. «Hi ha hagut casos d’usuaris que han estat trucant a l’empresa antiga perquè ningú els havia avisat i s’han trobat que no els atenien i que, a més, per dificultats en la coordinació no se’ls hi enviava cap treballadora», es queixa Ligori. I és que com diu, les coordinadores porten 200 usuaris. Algunes en porten 300… «Hi ha moltes de baixa per estrès i això no hi ha manera de cobrir-ho».

    Els arguments que dóna l’empresa davant d’això són que han tingut problemes amb el traspàs per culpa de l’altra empresa que no els hi ha passat bé les dades. Per això els hi han demanat que els hi facilitessin elles mateixes tota la documentació, inclosa la còpia del contracte. Tot i així, Ligori manifesta que si això fos cert com és que a ella, tot i que reconeix que pot ser per interès atès que és la portaveu del sindicat a Barcelona, sí que l’han localitzat i l’han estat trucant?

    Finalment, l’empresa també els hi ha fet saber que amb la pandèmia hi ha hagut molta baixa d’usuaris i els plans no estan complets. Lourdes apunta que el què faran és reduir hores de servei i per tant baixar hores de feina a la plantilla. Explica el cas d’una companya que té 26 hores de contracte i només 14 hores de feina assignades. Per altra banda hi ha treballadores que fan més hores de les que els hi toquen. També pel fet d’estar cobrint baixes de companyes, ja que com denuncia Lourdes són tantes que no s’arriba a agafar gent externa. Ara Domus Vi està refent tots els plans de treball per veure com ho quadra.

    Des del SAD no entenen aleshores que sabent des de fa mesos que assumirien la gestió d’aquest servei, l’empresa estigui passant ara a mà les dades de les treballadores i fent el plans de treball per aquestes. «Les treballadores de l’empresa diuen que ho hem d’entendre que estan acostumats a gestions més petites com les que feien a Badalona. Si no estan preparats que no els agafin de l’Ajuntament». I és aquí quan torna de nou la demanda de la municipalització.

  • Neix el Sindicat d’Atenció Domiciliària per combatre les externalitzacions dels ajuntaments

    El passat dissabte es va presentar públicament el SAD, un sindicat format per cuidadores dels serveis municipals de diverses poblacions de Catalunya. Cura en la higiene corporal, bany i alimentació, neteja a domicilis o acompanyaments fora de la llar, les treballadores atenen persones amb algun grau de dependència, infants i persones grans a domicilis particulars. El sindicat va donar-se a conèixer al parc de la Ciutadella, davant el bust de Pepita Teixidor, «primera dona ni reina ni obradora de miracles a tenir un monument a la ciutat», enunciava Pilar Nogués, portaveu del sindicat, que va voler donar el missatge que l’origen humil no determina l’assoliment de fites monumentals.

    Les treballadores van denunciar que l’externalització dels seus serveis «ha incrementat el cost a les administracions i als usuaris, augmentant any rere any el preu de l’hora de la prestació i prestant menys serveis». Lourdes, una de les sindicalistes, explica que a l’empresa on treballa, Sacyr Social, les cuidadores cobren aproximadament 6 euros nets l’hora mentre que l’empresa n’ingressa 18 euros de l’ajuntament per cada treballadora i hora realitzada. La mateixa situació es produeix a diversos municipis de Catalunya. Les administracions consideren que no tenen capacitat per a gestionar el servei, mentre que les treballadores denuncien que aquesta situació les precaritza.

    Una situació similar a la de les Kellys

    Les treballadores del SAD van presentar l’acte acompanyades de les Kellys, que han donat suport a la iniciativa sindical per lluitar contra una situació que elles coneixen bé: la cessió il·legal. El SAD reclama la municipalització del servei d’atenció domiciliària. Consideren que d’aquesta manera es millorarien els salaris i els materials amb què treballen, i que es produirien menys males praxis contractuals. «Moltes de nosaltres tenim contractes de mitja jornada però acabem superant les hores que estan establertes al contracte», explica Pilar. El conveni col·lectiu estableix que no es poden fer més de 80 hores extres a l’any, mentre que la portaveu del SAD ha arribat a comptabilitzar-ne 300 algun any. «A l’últim conveni col·lectiu que ha signat CCOO, i que encara no ha fet públic, vam demanar l’eliminació de les bosses d’hores. Aquest sistema ens precaritza perquè molts cops les hores extres que comptabilitzem les treballadores són menys que les que ha comptat l’empresa», explica la treballadora de Sant Feliu de Llobregat.

    Les Kellys van participar de l’acte de presentació del SAD / Oriol Daviu – Fotomovimiento

    Intents frustrats de municipalització a Barcelona

    Lourdes, que presta serveis d’atenció domiciliària a Barcelona, es queixa que la ciutat vol contractar una empresa externa per controlar que les empreses subcontractades per part de l’Ajuntament compleixen el plec de condicions. «S’està destinant uns diners a una empresa perquè vigili que altres subcontractades actuen correctament. Aquesta despesa seria innecessària si existís una empresa pública que ho gestionés tot», explica.

    La realitat a Barcelona és complexa. Des del consistori van anunciar la municipalització del servei el maig del 2019, una qüestió que Barcelona en Comú s’havia compromès a aplicar a entre un 7% i un 10% de les 4000 treballadores que donen servei a la ciutat. No obstant, el desembre de 2019, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no van trobar cap escletxa per fer-la efectiva. Des del consistori expliquen també que l’altre impediment per a municipalitzar la totalitat de les treballadores és l’anomenada llei Montoro, que va restringir l’autonomia financera. El passat mes de setembre, l’oposició al Congrés va aconseguir frenar la proposta del govern central d’utilitzar el superàvit que les ciutats havien acumulat des de l’aplicació de la llei Montoro, i que en cas de Barcelona correspon a 480 milions.

    Lourdes també denuncia que el conveni col·lectiu signat el juliol passat no va assolir les millores desitjades. «Amb el nou conveni anem cap enrere. Els sindicats majoritaris i la patronal van signar un increment salarial d’un 1% al primer any, un 4% al segon i un 8% al tercer, però no expliquen que les empreses també podran fer contractes de fins a quatre hores». Precisament el SAD neix amb la voluntat de tenir una veu independent dels sindicats majoritaris. Es queixen que aquests sindicats han «permès que les treballadores del sector de les cures tinguin els sous més baixos, amb jornades partides que les incapaciten per a poder trobar altres feines», explicava Pilar.

    Una de les treballadores municipals que ha creat el SAD / Oriol Daviu – Fotomovimiento

    Millorar el servei per tal de millorar l’atenció

    Un altre dels aspectes que ha ressaltat el sindicat és que la millora de les condicions de les treballadores repercuteix en la millora de l’atenció als usuaris. «Les dones del SAD no ens hem pogut quedar impassibles i mirar cap una altra banda mentre els nostres avis i àvies estaven desatesos», enunciava a l’acte la portaveu del SAD, en relació amb l’atenció produïda durant els mesos d’abril i maig de covid-19. El tancament dels locals, a l’inici de la pandèmia, que els ajuntaments cedien a les empreses, ha obligat que les treballadores haguessin de recollir els EPI al carrer. Pilar considera que s’ha exposat a possibles contagis de Covid-19 per manca de recursos i mala gestió. «Només podíem recollir els EPI de 12 h a 13:30 h, i si durant aquest horari estaves donant algun tipus de servei, havies d’avisar a alguna amiga que te l’agafés i anar-lo a recollir pel teu propi compte». La portaveu del sindicat també critica que l’empresa per la qual treballa, Accent social, propietat de Florentino Pérez, hagi retallat les hores dels desplaçaments i les resti de l’atenció als usuaris. «Si jo abans tenia una hora per atendre un pacient ara tinc 45 minuts, perquè 15 minuts els he de fer servir per al trasllat».

    Primeres accions

    El sindicat ha iniciat les primeres mobilitzacions a Sant Feliu de Llobregat. A través dels seus comptes han organitzat una concentració per aquest dimecres a les 19 h de tarda reclamant una millora dels materials per protegir-se de la segona onada de contagis. La portaveu del sindicat explica que ara els donen EPI de vinil que es trenquen amb major facilitat, i també que no es respecta el repartiment de mascaretes FPP2. «A les treballadores d’alt risc els hi pertoca una FPP2 cada cinc domicilis, però només n’han donat una, i l’han donada perquè la vam reclamar a riscos laborals», expliquen des del sindicat.

    El SAD també està donant suport a algunes treballadores del Baix Llobregat que han denunciat l’impagament de tres mesos per part de l’empresa SENFO, que va entrar en concurs de creditors el 2019. Isabel, una de les afectades, explica que van deixar de cobrar al maig i no va ser fins a mitjans de juliol que la cooperativa SUARA es va fer càrrec dels seus contractes. Durant aquest període van continuar l’atenció domiciliària perquè com explica l’afectada «estem donant un servei essencial, i si no ho fem nosaltres, no ho faria ningú. No estem parlant d’un producte al qual se li pot aturar la producció, sinó de persones amb dependència o infants que no tenen familiars ni persones properes que se’n puguin fer càrrec». Fathia, una de les afectades per aquesta situació, explica que han hagut de pagar els serveis jurídics de la seva butxaca fins ara, i que tot indica que qui acabarà pagant aquests mesos d’impagament serà el Fons de garantia salarial.