Entre els anys 2000 i 2016 a Catalunya s’han adoptat 12.575 infants. Entre les adopcions internacionals, Europa recull el 39% del total. D’aquestes, Rússia amb un 83,2% i Ucraïna amb un 11,2% es reparteixen la majoria d’adopcions.
Ara, un estudi fet a Catalunya a infants procedents d’aquests estats conclou que el 50% tenen algun tipus de Trastorn de l’Espectre de l’Alcoholisme Fetal (TEAF). Com ha explicat en roda de premsa la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, en el marc del Dia Internacional per a la Prevenció dels Trastorns de l’Espectre de l’Alcoholisme Fetal, l’estudi sorgeix arran de múltiples diagnòstics de TEAF en infants aquests últims anys. «Ens hem plantejat la necessitat de quantificar de quants infants i joves estàvem parlant per poder fer una millor planificiació de les polítiques públiques en l’àmbit de la informació, de la prevenció i del tractament d’aquests infants», ha detallat Russiñol.
A l’estudi van acotar els criteris a l’edat de sis o més anys, que l’infant adoptat vingués de Rússia o Ucraïna, dos països amb una alta prevalença de consum d’alcohol, i ho fes entre 1998 i 2015. Fet pels hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu van participar-hi 101 nens i 61 nenes amb una mitjana d’edat de 13,8 anys (entre els 8 i els 24 anys). L’edat mitjana en el moment de l’adopció dels infants estudiats rondava els 2,3 anys i el mètode en el 72,5% dels casos va ser una adopció a través d’una Entitat Col·laboradora d’Adopció Internacional (ECAI) i el 27,5% va anar per via lliure. El 94% de tots els infants provenien de Rússia.
Russiñol, juntament amb el sub-director general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom, ha explicat el procediment que s’ha seguit per a concloure que el 50% dels infants tenien TEAF: una avaluació física i somatomètrica i una altra de psicològica on s’ha mirat a través de tests l’estat neuropsicològic de l’infant. Entre les proves s’ha avaluat la capacitat cognitiva general, la memòria, atenció, velocitat de processament i la funció executiva i la conducta adaptativa, les habilitats socials i la comunicació social.
El 20,4% dels nens estudiats presenta la forma més greu de TEAF
De la valoració dels 162 infants de la mostra (101 nens i 61 nenes) el 50% presenten un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal sense que hi hagi diferències significatives per sexe. Únicament el 20,4% presenten la manifestació més greu que és el síndrome alcohòlic fetal (SAF), i el 16% presenten la forma parcial de SAF. A l’11,1% se’ls va diagnosticar de trastorn del neurodesenvolupament relacionat amb l’alcohol i a l’1,2% se’ls van detectar defectes de naixement compatibles amb l’exposició prenatal a l’alcohol.
El Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF) és el terme genèric que agrupa segons nivells diverses anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives que una persona pot presentar quan ha estat exposat a l’alcohol durant el seu desenvolupament prenatal. La forma més greu dins l’espectre és la Síndrome Alcohòlica Fetal (SAF). Les seves manifestacions clíniques es poden dividir en: malformacions morfològiques (especialment defectes crànio-facials), retard de creixement i alteracions del sistema nerviós central. Es veuen a través d’alteracions cognitives, conductuals, de socialització i de l’aprenentatge. Aquest trastorn pot tenir diferents graus d’afectació i no és fàcil de diagnosticar durant els primers anys de vida.
Les conclusions de l’estudi han portat tant a l’ICAA com a l’ASPC a decidir valorar i formar les famílies que vulguin adoptar a Rússia i Ucraïna per a l’adopció d’un infant amb necessitats especials. Davant d’això, Russiñol ha explicat que «per garantir el dret de tots els infants a poder viure en família el que no es pot fer és restar possibilitats a certs infants però cal que les families que vulguin adoptar assumeixin de manera conscient el risc». D’aquesta manera, les famílies que vulguin adoptar hauran d’acudir a sessions informatives per conèixer aquest així com altres trastorns i saber-ne les conseqüències. Després d’això, si aquestes famílies, sent-ne conscients, volen seguir amb l’adopció, «un grup de psicòlegs treballaran la motivació i les capacitats i les habilitats de la família per fer front de la situació que es podria donar si tinguessin una assignació d’algun d’aquests països».
Accions preventives i de tractament per acabar amb el TEAF
L’ICAA i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) han exposat les accions de millora de la prevenció, cribratge i diagnòstic del TEAF i també de suport i atenció als infants afectats i a les seves famílies.
L’Hospital Clínic-Maternitat, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu elaboraran una guia per l’avaluació i diagnòstic del TEAF i també pel maneig dels infants afectats adreçada a professionals de la psiquiatria i la psicologia de Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) i Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) en el transcurs del 2019.
També es realitzarà una guia per professionals d’ensenyament amb l’objectiu de dotar-los de recursos per a millorar l’atenció dels infants amb TEAF a l’escola i es farà una formació específica als equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).
Una altra acció que neix ara està dins el programa embaràs sense alcohol i sense drogues en el nou protocol de seguiment de l’embaràs de Catalunya, amb l’objectiu de dotar d’eines d’identificació precoç del consum d’alcohol i d’intervenció orientades a ajudar a les dones gestants a abandonar el seu consum. També es crearan circuits de salut mental perinatal en què es pugui prioritzar l’atenció integral a les dones consumidores d’alcohol i altres drogues per disminuir al màxim l’exposició fetal.
