La primera dentadura completa d’una persona està formada per 20 peces dentals que, en general, han aparegut a l’edat de tres anys, aproximadament. Aquestes dents són provisionals, les coneixem com a dents de llet i, a mesura que passen els anys, van sent substituïdes per les dents definitives.
Un adult té 32 dents, que es distribueixen en 8 d’incisius, 4 canins, 8 premolars i 12 molars. D’aquestes últimes 12 peces dentals, 8 corresponen als queixals i d’elles, 4, les de les darreres fileres, són els coneguts com a queixals del seny.
«Alguns pares porten els seus fills de ben petits a fer-se una primera revisió. Amb tres o quatre anys, amb les dents de llet, ja pots indicar si tot va bé o hi ha alguna anomalia, en la que se’ls pot guiar, o mirar d’actuar ja, però en general, és a partir dels sis anys, quan surt el primer queixal definitiu, quan veiem més casos i es pot intervenir millor, ja que, en ser més grans els nens, col·laboren més», explica l’ortodontista Montse Rovira Esteve.
«Més que moure la dent, el que fem és com una ortopèdia, per ajudar al creixement simètric i funcional. Solucionem un problema que en un futur podria ser més greu i, d’aquesta manera, fem que sigui senzill. Per exemple, ajudem a desenvolupar l’arcada dentària, perquè no derivi en un problema greu», afegeix Rovira, que atén, entre altres consultes, a la de Clínica Pejoan. L’especialista en ortodòncia també apunta que és, sobretot, a partir dels 12, 14 o 16, quan s’actua per alinear les dents que es desvien o neixen fora de lloc. Aleshores ja es busca donar una òptima funció a la boca, però també proporcionar una millor estètica. «En edat de creixement, l’ortodòncia procura una bona funció bucal alhora que estètica, mentre que de grans, la gent acostuma a prioritzar la qüestió estètica».
Segons explica l’odontòleg Shum Antonio Prats, membre de l’equip Corachan Dental i Maxilofacial, «les males oclusions dentals afecten aproximadament un 90% de la població i, si no són tractades, poden derivar en anomalies d’articulació temporomandibular (ATM), de parla i masticació, desgast de l’esmalt en les peces dentals i problemes en les genives (malaltia periodontal)».
Tendències més freqüents
A causa de l’evolució de l’ésser humà i segons explica el doctor Prats, «hi ha persones que al llarg de la seva vida no arriben a desenvolupar els queixals del seny i, en alguns casos, aquests queixals de gran mida no disposen d’espai suficient per acabar de sortir per complet, i s’han d’extraure». L’especialista també explica que «els canins superiors molts cops s’impacten i no surten, o bé per falta d’espai, o per una mala posició. Els premolars inferiors tenen tendència al mateix. Els tercers molars o queixals del seny inferiors molts cops tenen poc perímetre ossi per a sortir bé i han de ser extrets. Els incisius laterals superiors tenen tendència a néixer microdòntics, és a dir, amb una mida més petita del normal, o bé cònics, que aleshores causen problemes estètics».
A banda, existeix una altra anomalia anomenada hiperdòncia, o dent supernumerària, que és quan es presenta una o més dents extra. I, pel que fa a l’anomenada agenèsia dental, que és la manca d’alguna peça dental, es dona principalment en els premolars inferiors.
Tal com diu la Dra. Rovira, en els últims anys, «l’ortodòncia ha millorat molt en l’àmbit de l’aparatologia. Ara pot ser molt més minimalista. A més, un tractament abans requeria de 4 a 5 anys, i ara amb un o dos anys resol el problema de manera fàcil i ràpida». Els ferros –brackets- de tota la vida ara són molt més petits, i hi ha alineadors transparents que mouen les dents i no es veuen.
Tal com s’explica a la clínica de la Dra. Marta Serra Serrat, unes dents ben endreçades afavoreixen la salut de les genives i redueix el risc de patir càries. D’aquesta manera s’ajuda a mastegar millor i en l’àmbit emocional, una millor estètica procura una major autoestima i despreocupa a l’hora de somriure.
Possibles causes
Hi ha molts motius relacionats amb el moviment de les dents -segons afirma el Dr. Prats de Clínica Corachan-, però alguns dels més comuns poden ser: «la pèrdua de suport ossi per malaltia periodontal (malaltia de les engrunes) o el traumatisme dental per bruxisme (apretar les dents)». La interposició labial, la deglució atípica tragar d’una manera incorrecta poden provocar que la pressió de la llengua separi les dents, comprimeixi el maxil·lar i es perdin algunes peces dentals.
Heretar un determinat patró muscular dels progenitors condiciona també una correcta ubicació i creixement de les dents i, en conseqüència, una bona oclusió dental. El patró pot ser braquicefàlic (musculatura forta) o dolicodefàlic (musculatura laxa). També la mateixa naturalesa de la persona, la manca de perímetre ossi o la mida massa gran o massa petita de les dents, són la causa d’una incorrecta posició. La pressió dels queixals del seny, quan surten, molts cops fan moure les altres dents.
L’apinyament dental amuntega dents per falta d’espai o fins i tot n’impedeix el naixement és una anomalia. Una normal oclusió és aquella en la qual les dents superiors tanquen sobre la part externa de les dents inferiors. La mossegada creuada és quan les dents superiors tanquen dins de les dents inferiors. Això pot passar en els dos cantons de la mandíbula i afectar dents del davant o posteriors. Massa espai entre dues dents (diastema), més comú entre les del davant.
Un paladar massa estret, a causa de factors genètics o bé externs, com ara portar massa temps el xumet, biberó o la succió del dit poden donar problemes de deglució o fer que respirem malament. En definitiva, estètica i funcionalitat en la disposició de les dents van de bracet, segons exposa el Dr. Shum Prats. Per tant, recuperar o garantir harmonia en l’estructura dental contribueix a guanyar salut en molts aspectes, a més d’un més atractiu somriure. «Des dels sis anys, ja podem detectar i prevenir futures maloclusions. L’objectiu d’una bona pràctica d’ortodòncia és la correcta erupció de les dents, la correcció de l’estructura òssia i l’adequada col·locació de les dents definitives per aconseguir una oclusió ideal per aconseguir una excel·lent masticació i el bon funcionament de l’articulació temporo-mandibular», afirma Prats.
Amb la correcta alineació de les dents, s’evita el desgast de les peces i racons on es puguin acumular restes de menjar, i s’aconsegueix una millor ingesta d’aliments i la seva digestió. Però també es corregeix el bruxisme (prémer les mandíbules desgastant les dents, especialment durant la nit mentre es dorm), així com certs problemes de pronunciació, ja que s’eliminen espais per on passaria indegudament l’aire o bé obstacles per mala posició de les dents que impedeixen dir un cert so que requereix una posició determinada de la llengua o la boca que amb la desalineació dentària no es pot efectuar.
Tractament d’ortodòncia
Amb un previ estudi d’ortodòncia, els especialistes localitzen qualsevol desnivell entre dents, malformació, mala ubicació, forat o inclinació de qualsevol peça dentària. El Dr. Shum Prats explica que el primer que es fa és «un estudi cefalomètric, en el que es recullen les posicions dentals amb fotografies i models digitals 3D, fent una ortopantomografia». És la manera també d’anar comprovant les millores al llarg del tractament. És important, també, assegurar un bon hàbit d’higiene bucal, i que prèviament al tractament d’ortodòncia no hi hagi càries dentals, ni cap malaltia periodontal.
Els coneguts en anglès com a brackets són els aparells tradicionals de l’ortodòncia, dels que cada cop s’han anat creant versions més minimalistes, menys voluminosos. Avui dia existeixen alineadors dentals que són pràcticament imperceptibles i es poden posar i treure. «Són personalitzats per a cada pacient i es fabriquen a mida, es canvien cada 15 dies o setmanalment durant tot el període del tractament, depenent de cada cas. Amb un visualitzat en 3D es fa el seguiment del tractament», diu el Dr. Prats. I afegeix que, «perquè el tractament sigui efectiu, l’ús òptim recomanat és de 20 a 22 hores al dia, permetent al pacient menjar i raspallar-se les dents de forma habitual. I amb aquest tractament els temps de visita es redueixen en comparació a un tractament d’ortodòncia convencional i les vistes de revisió es fan aproximadament cada quatre setmanes».
Evitar menjar xiclets o aliments durs com certs torrons i fruits secs i assegurar una molt bona higiene, són part de l’èxit en un tractament d’ortodòncia, que acostuma a durar uns 18 mesos, tot i que depenent del grau de mala oclusió, poden ser més breus, de 7 a 12 mesos, o més llargs, de 24 a 36. I, com que les dents tenen una tendència natural a moure’s, el tractament també inclou mecanismes de retenció perquè no recuperin la posició incorrecta. Un d’ells consisteix a adherir amb resina un filferro a la part interna de les dents que no causa cap molèstia. I n’hi ha d’altres que es posen i es treuen, per fer-los servir només mentre es dorm.
