Etiqueta: Salut bucodental

  • Prevenir malalties rentant-nos les dents

    Sucre, tabac i alcohol, i una pobra o nul·la higiene dental són responsables de moltes patologies bucodentals. Rentar-se les dents de manera correcta ens ajuda a prevenir en gran manera malalties de l’espai bucal. Fer-ho de manera eficaç vol dir després de cadascun dels tres àpats principals del dia, i raspallant durant dos minuts cada quadrant (dreta i esquerra a dalt i a baix), amb una mica de dentífric sobre el raspall sec. Passar el fil dental entre les dents i els raspalls interproximals quan hi ha molt d’espai entre elles completen el procés correcte d’una bona higiene de dents.

    La revisió odontològica un cop a l’any com a mínim, sempre que no hi hagi cap problema, com ara dolor, sagnat excessiu de les genives, o fissures a les dents és important per tenir un control de la nostra salut bucodental. Però un bon manteniment de la nostra dentadura, com a part primera i clau del nostre aparell digestiu, està sobretot en les nostres mans.

    Fer-la bé ens protegeix de càries, afectacions a les genives, fissura i pèrdua de peces dentals i càncers bucodentals. Cal fer nostres uns bons hàbits evitant el tabac i evitant al màxim el consum de sucre i l’alcohol en excés.

    Segons informen des de l’Organització Mundial de la Salut, “la prevalença de les principals malalties bucodentals continua augmentant en l’àmbit mundial a causa de la creixent urbanització i dels canvis en les condicions de vida. Això es deu fonamentalment a l’exposició insuficient al fluor (en el subministrament d’aigua i en productes d’higiene bucodental com el dentifrici), la disponibilitat i assequibilitat d’aliments rics en sucre i l’accés insuficient a serveis d’atenció de salut bucodental en la comunitat”. I afegeix que “la comercialització de begudes i aliments rics en sucre, així com el tabac i l’alcohol, han donat lloc a un consum creixent de productes que contribueixen a l’aparició d’afeccions de salut bucodental i altres malalties no transmissibles”.

    Acumulació de restes, placa i càries

    La càries dental es produeix a partir del treball de la placa bacteriana. Segons explica l’odontòloga i especialista en Estètica i Antiaging dental de Corachan Dental i Maxilofacial, la Dra. Elisabet Sánchez, “és un cúmul que pot contenir més de 200 espècies de bacteris diferents, aigua, cèl·lules, glòbuls blancs i restes alimentàries, que s’acumula entre les dents i sobre les genives”.

    Els sucres de la placa bacteriana provinents dels aliments i begudes acaben deteriorant l’esmalt dental perquè esdevenen àcids. Per això, adverteixen des de l’OMS, que “la ingesta abundant i contínua de sucres lliures, l’exposició insuficient al fluor i la deficient eliminació de la placa bacteriana amb el raspallat de les dents poden provocar càries, dolor i, a vegades, pèrdua de dents i infecció”.

    Sobre el fluor, tal com s’explica al Canal Salut de la Generalitat, “és un mineral natural que ajuda a enfortir els teixits de les dents, com ara l’esmalt i la dentina. També té poder antimicrobià, i això li permet neutralitzar part dels bacteris de la boca, dificultant la fabricació de l’àcid que fa malbé les dents. Donat que el fluor s’elimina en pocs minuts de la boca, cal aportar-lo sovint. La millor manera de fer-ho és amb el raspallat amb pasta fluorada després de cada àpat evitant glopejar amb aigua després. Altres formes d’aplicació són els glopeigs i el fluor en gel o en vernís que aplica el dentista si és necessari”.

    Al mateix espai del Canal Salut on es detalla aquesta informació, es pot veure un vídeo amb consells i beneficis d’una bona higiene bucal, així com altres recomanacions per a un bon raspallat.

  • Què en saps de la posició de les teves dents?

    La primera dentadura completa d’una persona està formada per 20 peces dentals que, en general, han aparegut a l’edat de tres anys, aproximadament. Aquestes dents són provisionals, les coneixem com a dents de llet i, a mesura que passen els anys, van sent substituïdes per les dents definitives.

    Un adult té 32 dents, que es distribueixen en 8 d’incisius, 4 canins, 8 premolars i 12 molars. D’aquestes últimes 12 peces dentals, 8 corresponen als queixals i d’elles, 4, les de les darreres fileres, són els coneguts com a queixals del seny.

    «Alguns pares porten els seus fills de ben petits a fer-se una primera revisió. Amb tres o quatre anys, amb les dents de llet, ja pots indicar si tot va bé o hi ha alguna anomalia, en la que se’ls pot guiar, o mirar d’actuar ja, però en general, és a partir dels sis anys, quan surt el primer queixal definitiu, quan veiem més casos i es pot intervenir millor, ja que, en ser més grans els nens, col·laboren més», explica l’ortodontista Montse Rovira Esteve.

    «Més que moure la dent, el que fem és com una ortopèdia, per ajudar al creixement simètric i funcional. Solucionem un problema que en un futur podria ser més greu i, d’aquesta manera, fem que sigui senzill. Per exemple, ajudem a desenvolupar l’arcada dentària, perquè no derivi en un problema greu», afegeix Rovira, que atén, entre altres consultes, a la de Clínica Pejoan. L’especialista en ortodòncia també apunta que és, sobretot, a partir dels 12, 14 o 16, quan s’actua per alinear les dents que es desvien o neixen fora de lloc. Aleshores ja es busca donar una òptima funció a la boca, però també proporcionar una millor estètica. «En edat de creixement, l’ortodòncia procura una bona funció bucal alhora que estètica, mentre que de grans, la gent acostuma a prioritzar la qüestió estètica».

    Segons explica l’odontòleg Shum Antonio Prats, membre de l’equip Corachan Dental i Maxilofacial, «les males oclusions dentals afecten aproximadament un 90% de la població i, si no són tractades, poden derivar en anomalies d’articulació temporomandibular (ATM), de parla i masticació, desgast de l’esmalt en les peces dentals i problemes en les genives (malaltia periodontal)».

    Tendències més freqüents

    A causa de l’evolució de l’ésser humà i segons explica el doctor Prats, «hi ha persones que al llarg de la seva vida no arriben a desenvolupar els queixals del seny i, en alguns casos, aquests queixals de gran mida no disposen d’espai suficient per acabar de sortir per complet, i s’han d’extraure». L’especialista també explica que «els canins superiors molts cops s’impacten i no surten, o bé per falta d’espai, o per una mala posició. Els premolars inferiors tenen tendència al mateix. Els tercers molars o queixals del seny inferiors molts cops tenen poc perímetre ossi per a sortir bé i han de ser extrets. Els incisius laterals superiors tenen tendència a néixer microdòntics, és a dir, amb una mida més petita del normal, o bé cònics, que aleshores causen problemes estètics».

    A banda, existeix una altra anomalia anomenada hiperdòncia, o dent supernumerària, que és quan es presenta una o més dents extra. I, pel que fa a l’anomenada agenèsia dental, que és la manca d’alguna peça dental, es dona principalment en els premolars inferiors.

    Tal com diu la Dra. Rovira, en els últims anys, «l’ortodòncia ha millorat molt en l’àmbit de l’aparatologia. Ara pot ser molt més minimalista. A més, un tractament abans requeria de 4 a 5 anys, i ara amb un o dos anys resol el problema de manera fàcil i ràpida». Els ferros –brackets- de tota la vida ara són molt més petits, i hi ha alineadors transparents que mouen les dents i no es veuen.

    Tal com s’explica a la clínica de la Dra. Marta Serra Serrat, unes dents ben endreçades afavoreixen la salut de les genives i redueix el risc de patir càries. D’aquesta manera s’ajuda a mastegar millor i en l’àmbit emocional, una millor estètica procura una major autoestima i despreocupa a l’hora de somriure.

    Possibles causes

    Hi ha molts motius relacionats amb el moviment de les dents -segons afirma el Dr. Prats de Clínica Corachan-, però alguns dels més comuns poden ser: «la pèrdua de suport ossi per malaltia periodontal (malaltia de les engrunes) o el traumatisme dental per bruxisme (apretar les dents)». La interposició labial, la deglució atípica tragar d’una manera incorrecta poden provocar que la pressió de la llengua separi les dents, comprimeixi el maxil·lar i es perdin algunes peces dentals.

    Heretar un determinat patró muscular dels progenitors condiciona també una correcta ubicació i creixement de les dents i, en conseqüència, una bona oclusió dental. El patró pot ser braquicefàlic (musculatura forta) o dolicodefàlic (musculatura laxa). També la mateixa naturalesa de la persona, la manca de perímetre ossi o la mida massa gran o massa petita de les dents, són la causa d’una incorrecta posició. La pressió dels queixals del seny, quan surten, molts cops fan moure les altres dents.

    L’apinyament dental amuntega dents per falta d’espai o fins i tot n’impedeix el naixement és una anomalia. Una normal oclusió és aquella en la qual les dents superiors tanquen sobre la part externa de les dents inferiors. La mossegada creuada és quan les dents superiors tanquen dins de les dents inferiors. Això pot passar en els dos cantons de la mandíbula i afectar dents del davant o posteriors. Massa espai entre dues dents (diastema), més comú entre les del davant.

    Un paladar massa estret, a causa de factors genètics o bé externs, com ara portar massa temps el xumet, biberó o la succió del dit poden donar problemes de deglució o fer que respirem malament. En definitiva, estètica i funcionalitat en la disposició de les dents van de bracet, segons exposa el Dr. Shum Prats. Per tant, recuperar o garantir harmonia en l’estructura dental contribueix a guanyar salut en molts aspectes, a més d’un més atractiu somriure. «Des dels sis anys, ja podem detectar i prevenir futures maloclusions. L’objectiu d’una bona pràctica d’ortodòncia és la correcta erupció de les dents, la correcció de l’estructura òssia i l’adequada col·locació de les dents definitives per aconseguir una oclusió ideal per aconseguir una excel·lent masticació i el bon funcionament de l’articulació temporo-mandibular», afirma Prats.

    Amb la correcta alineació de les dents, s’evita el desgast de les peces i racons on es puguin acumular restes de menjar, i s’aconsegueix una millor ingesta d’aliments i la seva digestió. Però també es corregeix el bruxisme (prémer les mandíbules desgastant les dents, especialment durant la nit mentre es dorm), així com certs problemes de pronunciació, ja que s’eliminen espais per on passaria indegudament l’aire o bé obstacles per mala posició de les dents que impedeixen dir un cert so que requereix una posició determinada de la llengua o la boca que amb la desalineació dentària no es pot efectuar.

    Tractament d’ortodòncia

    Amb un previ estudi d’ortodòncia, els especialistes localitzen qualsevol desnivell entre dents, malformació, mala ubicació, forat o inclinació de qualsevol peça dentària. El Dr. Shum Prats explica que el primer que es fa és «un estudi cefalomètric, en el que es recullen les posicions dentals amb fotografies i models digitals 3D, fent una ortopantomografia». És la manera també d’anar comprovant les millores al llarg del tractament. És important, també, assegurar un bon hàbit d’higiene bucal, i que prèviament al tractament d’ortodòncia no hi hagi càries dentals, ni cap malaltia periodontal.

    Els coneguts en anglès com a brackets són els aparells tradicionals de l’ortodòncia, dels que cada cop s’han anat creant versions més minimalistes, menys voluminosos. Avui dia existeixen alineadors dentals que són pràcticament imperceptibles i es poden posar i treure. «Són personalitzats per a cada pacient i es fabriquen a mida, es canvien cada 15 dies o setmanalment durant tot el període del tractament, depenent de cada cas. Amb un visualitzat en 3D es fa el seguiment del tractament», diu el Dr. Prats. I afegeix que, «perquè el tractament sigui efectiu, l’ús òptim recomanat és de 20 a 22 hores al dia, permetent al pacient menjar i raspallar-se les dents de forma habitual. I amb aquest tractament els temps de visita es redueixen en comparació a un tractament d’ortodòncia convencional i les vistes de revisió es fan aproximadament cada quatre setmanes».

    Evitar menjar xiclets o aliments durs com certs torrons i fruits secs i assegurar una molt bona higiene, són part de l’èxit en un tractament d’ortodòncia, que acostuma a durar uns 18 mesos, tot i que depenent del grau de mala oclusió, poden ser més breus, de 7 a 12 mesos, o més llargs, de 24 a 36. I, com que les dents tenen una tendència natural a moure’s, el tractament també inclou mecanismes de retenció perquè no recuperin la posició incorrecta. Un d’ells consisteix a adherir amb resina un filferro a la part interna de les dents que no causa cap molèstia. I n’hi ha d’altres que es posen i es treuen, per fer-los servir només mentre es dorm.

  • La majoria dels nens en risc de pobresa no van al dentista malgrat tenir problemes bucodentals

    La majoria dels infants que viuen en risc de pobresa tenen problemes bucodentals, però no van al dentista. Segons l’informe Necessitats de la infància en situació vulnerable, elaborat per la Fundació Pere Tarrés, el 66% dels infants dels seus centres socioeducatius presenten afectacions bucodentals que requereixen tractament mèdic. Però la majoria, el 65,2%, no ha visitat mai el dentista. A més, alerten que si no es tracten a temps no només afecten la seva salut actual, sinó que també poden tenir un impacte en l’àmbit social i emocional.

    Les principals causes d’aquests problemes, recull l’estudi, són una manca de control i seguiment d’un especialista, una dieta nutricionalment desequilibrada o insuficient i una manca d’hàbits en salut dental. L’estudi s’ha realitzat a tres dels centres socioeducatius integrats dins la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés amb la participació de 139 infants de tres a dotze anys de barris de Barcelona amb índex de renda familiar per sota de la mitjana de Barcelona.

    L’estudi constata també la importància de raspatllar-se les dents. El 100% dels que no ho fan tenien càries, mentre que d’entre els que se les raspallen, només en tenen un 33%. A més, els infants que presentaven càries tenien una mitjana de 3,8 dents afectades.

    En el moment de l’estudi, un 65,22% dels nens no havia fet cap visita al dentista, un 13,07% hi havia anat feia més d’un any i un 21,74% s’havia visitat en el darrer any.

    Des de la Pere Tarrés, que els ha cobert el tractament sanitari, han calculat que la inversió de mitjana per nen ha estat de 82 euros. Ara que es plantegen ampliar-ho als nens i nenes dels 23 centres que integren la seva Xarxa de Centres Socioeducatius, el cost els ascendria a 60.000 euros. Davant d’això, l’informe pretén sensibilitzar la població, donar a conèixer els drets de salut als usuaris i instar a les administracions públiques a prendre iniciatives per garantir la salut bucodental.

    En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut declara que “la salut bucodental és essencial per a la salut general i la qualitat de vida”. A més, la Convenció sobre els Drets dels Infants reconeix el dret dels infants a gaudir del més alt nivell de salut possible i d’equipaments de tractament de malalties i de restabliment de la salut.

    Imatges de l’estudi Necessitats bucodentals de la infància en situació vulnerable / Fundació Pere Tarrés

    A Catalunya, el sistema públic de salut garanteix en els infants visites mèdiques, prescripció de medicaments, extracció de les dents temporals o definitives que presentin afeccions i realitzar obturacions, reparacions, segellaments i altres tractaments en dents permanents. No obstant això, l’informe afirma que “gran part de la població creu erròniament que el sistema públic de salut només cobreix l’extracció dental”. A més, també valora que aquesta cobertura “esdevé insuficient i crea una situació de greuge en una població que requereix polítiques d’inclusió”.

    Famílies amb recels

    Neus Cerdà, directora de la Fundació Mans a Mans –un dels centres de la Pere Tarrés–, s’ha trobat diverses vegades davant la pregunta què amb quin tipus de famílies treballa: “Jo sempre dic que treballem amb famílies del barri, que no són ni més ni menys, que volen el millor pels seus fills però no tenen les mateixes oportunitats”.

    L’estudi s’ha fet mitjançant les visites al dentista dels 139 nens gràcies a la col·laboració de l’empresa Asistencia Dental Europea (ADE). En aquestes visites al dentista, la directora de la Fundació Mans a les Mans explica que moltes famílies patien per si al final de la visita els cobrarien, i també es mostraven nervioses i avergonyides perquè creien que les “renyarien per haver-ho fet malament”.

    Així, des dels centres socioeducatius han tractat d’explicar a aquestes famílies els drets que tenen. “Ells ja saben els drets que tenen però prou problemes viuen com per anar al CAP o al pediatre a reivindicar-los”, explica Cerdà que entén que “viure en el llindar de la pobresa et fa prendre decisions molt dures” com ara destinar els 82 euros de mitjana que calen per un tractament en portar el teu fill al dentista o en comprar llet durant un mes. “Els expliquem els seus drets, els situem, els apoderem i els deixem caminar”, tanca Cerdà.

    Imatges de l’estudi Necessitats bucodentals de la infància en situació vulnerable / Fundació Pere Tarrés

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya afirma que “els col·lectius vulnerables tenen més dificultats per fer front als tractaments especialitzats com l’odontològic”. La Fundació Pere Tarrés demana ara a les Administracions Públiques que es garanteixin els drets de salut bucodental que s’inclouen dins la cobertura pública sanitària i que se’n faci una comunicació efectiva a la població. Demanen l’impuls d’accions que assegurin que cada infant del país faci una visita odontològica anual, que s’estableixin polítiques educatives a les famílies sobre la necessitat de mantenir un bon estat de salut bucodental i també facilitar l’accés de la població per exemple reduint l’IVA dels raspalls i pasta de dents que actualment és del 21%.

    Sensibibilitzar en higiene bucodental per guanyar en salut

    Fernando Prat, coordinador de l’informe i del projecte de salut bucodental en els centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, defensa que no treballar la higiene i la salut bucodental provoca problemes que no estan coberts. L’informe conclou que els infants que tenen afectacions greus en les dents temporals poden tenir dificultats a l’hora d’aprendre a parlar, pronunciar correctament i adquirir hàbits alimentaris. Això també afecta a la seva autoestima.

    L’OMS té marcats com a objectius per al 2020 reduir el dolor oral, reduir l’impacte per menjar, parlar i en la vida social, reduir les càries especialment en infants de 5 i 6 anys i reduir les pèrdues de peces dentals. A més, establir plans de salut oral, augmentar l’accessibilitat als serveis dentals i incrementar la població coberta pel sistema sanitari adequat.

    En aquest mateix sentit, el Director de Relacions Institucionals de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, ha explicat que des de la Fundació volen fer extensiu a les famílies que poden gaudir d’una sèrie de drets que creien no tenir i aprofitar l’anàlisi per iniciar una campanya de prevenció i d’higiene bucodental. “No tothom té hàbits adquirits i el que volem és que els nens i nenes siguin els qui traslladin aquest hàbit a les seves cases de la mateixa manera que van ser ells qui estan sent ells els qui traslladen la necessitat de reciclar”, ha equiparat Neus Cerdà per reforçar la idea de les campanyes de sensibilització i conscienciació.