Etiqueta: salut emocional

  • Parar l’orella als adolescents per a millorar la seva salut emocional

    Els estudis, l’habitatge o l’ocupació són alguns dels àmbits en els quals s’acostumen a centrar les polítiques de joventut. En canvi, és menys freqüent que les administracions tractin aquesta etapa des de la perspectiva de les emocions. Preguntant directament als nois i noies, l’Ajuntament de Barcelona va adonar-se que els malestars que es viuen durant l’adolescència i la seva gestió emocional eren una preocupació entre els seus ciutadans més joves i, per això, l’any 2013 va crear l’Aquí T’Escoltem (ATE).

    Aquest servei municipal fa un acompanyament emocional a joves de 12 a 20 anys, els proporciona eines i recursos per enfortir les seves habilitats personals i socials, i fomenta el seu creixement. «Moltes vegades pensem que només s’aprèn a partir dels cops que et dona la vida, però està més que demostrat que hi ha habilitats que es poden adquirir treballant-les, es pot fer educació emocional», diu Alícia Aguilera, cap del departament de Joventut, del qual depèn aquest servei.

    «Durant la vida, a tots en algun moment se’ns morirà una persona estimada, ens deixarà la parella o no aprovarem un examen com esperàvem. Són situacions conflictives per les quals hem d’estar preparats. Això no vol dir que hàgim de posar als adolescents en una gàbia i dir-los-hi que no es preocupin sinó el contrari, cal que els hi donem totes les eines perquè, el dia en què s’hi trobin, sàpiguen com afrontar la situació», explica Aguilera.

    Amb aquesta idea va néixer un projecte pilot d’allò que després serien els serveis d’Aquí T’Escoltem. Era a l’Espai Pròpolis, un lloc que volia donar als joves el seu propi ‘pròpolis’ – el líquid que posen les abelles en comunitat a les esquerdes dels seus ruscs – per estar preparats per gestionar emocionalment els alts i baixos que puguin viure.

    Des d’aleshores, s’han obert serveis ATE a nou districtes de la ciutat, vinculats a espais joves o altres equipaments juvenils de referència. En aquest moment, l’Eixample és l’únic districte que no compta amb un d’aquests serveis perquè no hi ha cap equipament municipal destinat específicament als joves, però des de l’Ajuntament asseguren que estan intentant poder-ne obrir un aquest any.

    L’aposta per l’atenció personalitzada

    Una de les potes del servei és l’atenció psicològica individualitzada. «La idea és que una psicòloga pari l’orella, de manera confidencial, i posi paraules al que li passa a la persona jove», explica la directora. «Així, sense jutjar-la, permet que ella mateixa, amb la construcció del seu relat, es vagi ajudant», afegeix.

    Durant el 2018 van rebre atenció individualitzada a través de l’ATE 1.134 joves i adolescents. El 2019, entre gener i novembre, ja van ser 1.301. «Estem acompanyant molts processos de temes de gènere i dubtes en relació amb la sexualitat, per exemple. El que intentem fer és parlar-ne sense tabús i amb tranquil·litat, perquè al final el que és important és poder expressar-se i impedir que es creï una bola», diu Alícia Aguilera.

    La temàtica més tractada en l’atenció individualitzada és el malestar en l’entorn familiar; de fet, un terç dels motius de consulta tenen relació amb les discussions amb els pares, mares o germans a partir de les quals es troben altres focus de malestar relacionats. Altres temàtiques que es tracten al servei són la dificultat per relacionar-se amb altres iguals, l’assetjament, les relacions de violència, l’angoixa, la desorientació vital, el control d’impulsos o l’adaptació en nous entorns.

    «Ara mateix estem tenint molta demanada del servei i els joves s’han d’esperar una miqueta per la primera visita d’atenció individualitzada», diu Aguilera. La directora recorda, però, que aquest servei no és una teràpia sinó un espai d’escolta pautat, d’un màxim de 5 sessions, per no generar dependència. «Si trobem una persona en una situació que requereix més ajuda, la derivem al servei que pugui ser més adient, com per exemple la xarxa de salut mental o d’atenció a la drogodependència», explica.

    «Calmar-me abans d’actuar i no donar importància a coses que no la necessiten», «ser més conscient de mi mateixa i estar més preparada per fer saber el que necessito als altres» o «parlar amb la meva parella dels problemes» són alguns dels aprenentatges que expliquen joves que han passat pel servei. Per accedir-hi, els professionals dels diferents districtes posen a la disposició dels joves un número de mòbil per a demanar cita a través del Whatsapp, tot i que també es pot sol·licitar per telèfon, per correu electrònic o presencialment.

    Més enllà de l’atenció individual, els serveis Aquí T’Escoltem també ofereixen activitats grupals, tallers i espais de reflexió on, el 2019, hi van acudir més de 1.300 joves – la majoria repetint a diverses sessions. Per exemple, algunes de les activitats que et proposen són tallers per conèixer gent nova i plantejar-se formes de lligar respectuoses; espais en què, a partir del ball, la pintura, el teatre, la música o l’escriptura poden expressar les seves emocions; o sessions per aprendre a presentar els seus treballs acadèmics davant del públic.

    «A part dels tallers, els espais grupals per compartir experiències també són molt importants, ja que ens permeten escoltar quins són els discursos dels adolescents i de quina manera els podem anar reconduint i trencant mites i estereotips», diu la directora.

    A més, per millorar el benestar emocional dels adolescents també es treballa amb els pares i mares a través del Centre Per a Famílies, inaugurat el 2015. «A vegades les famílies no tenen les eines suficients per fer front a aquesta etapa vital. Quan tens un nadó et donen mil pautes, però a partir dels deu anys és un desert i ningú et diu què passa. La idea és que les famílies, en paral·lel amb les persones joves i els professionals que hi treballen, vagin incorporant aquestes eines», explica l’Alícia. El 2018 hi van acudir 418 famílies, un nombre que l’any 2019, al mes de novembre, ja s’havia superat.

  • Aprendre gestió emocional i enfortir la salut relacional des de joves: claus per trencar amb la discriminació i l’estigma en salut mental

    Carles Pericas, vicepresident del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), ens explica que en descobrir que el suïcidi era la segona causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys i la primera a Catalunya, van veure necessari tractar el tema amb totes les entitats que conformen el CNJC. Així, durant els dos últims anys, el CNJC ha treballat essencialment un dels eixos inclosos al seu Pla de Treball: la salut mental i emocional en els espais associatius.

    Per seguir donant continuïtat a la feina ja recorreguda, juntament amb els col·lectius Fil A l’Agulla i Obertament inicien avui i demà un curs anomenat «Cuidem-nos! Curs sobre salut mental als espais associatius». La voluntat del cicle és, segons Pericas, que les persones que hi participin aprenguin sobre gestió emocional i salut relacional perquè ho puguin traslladar a les seves entitats. «El curs va destinat a joves d’entre 18 i 30 anys d’associacions juvenils diverses», segueix Pericas que afegeix que una potencialitat del curs és que d’aquesta manera es poden recollir perfils molt diversos. «Tenim entitats que estan més avesades a fer rodes emocionals i treballar les cures durant les seves trobades i altres que no ho fan. Aquí està la importància de barrejar les entitats: que puguin compartir experiències i aprendre unes de les altres», valora Pericas sobre la funcionalitat del curs.

    Un curs que va néixer en la seva primera edició l’any passat arran d’analitzar una problemàtica que afectava directament a la franja d’edat que tenen i amb la que treballen les diverses entitats que integren el CNJC: el suïcidi i l’estigma cap a les persones que tenen un problema de salut mental. I és que el 20% dels joves d’arreu del món pateix alguna mena d’afecció sobre la seva salut mental, com ara l’ansietat o la depressió, però aquesta realitat és poc visible en l’esfera pública. Que sigui poc visible fa que la societat assumeixi l’estigma i el que el CNJC vol fer és trencar-lo.

    Entenen que les entitats juvenils són agents facilitadors de salut mental en ser espais on els joves comparteixen gran part del seu temps d’oci i treball. A més, també entenen que són espais «generadors de discurs i consciència crítica» i per això veuen essencial formar-se per poder «garantir que aquests siguin llocs saludables des dels quals es treballi per seguir desestigmatitzant la salut mental».

    «Traspassar la manera de veure la salut mental i emocional i crear un efecte dominó entre els joves»

    Obertament, una aliança d’entitats contra l’estigma i la discriminació en salut mental és l’entitat que ofereix la formació de divendres. Durant aquesta establiran el marc sobre què vol dir salut mental i com es pot lluitar per trencar els mites que l’envolten tot proporcionant un llenguatge antiestigma. Obertament ha realitzat un recull de dades que expliquen la magnitud de les conseqüències de l’estigma. Aquestes dades xifren en un 16% els catalans que no estarien disposats a conviure amb una persona amb trastorn de salut mental. A banda, un 17% no els donaria cap tipus de responsabilitat i un 34% no ho sap o no respon. Un 29% dels catalans i catalanes creuen que una de les principals causes del trastorn mental és la manca d’autodisciplina i un 21% considera que no es pot confiar per a la cura d’altres en persones que han estat pacients en hospitals de salut mental.

    Davant d’aquests percentatges, el CNJC troba molt important sensibilitzar en salut mental, realitzar accions per acabar amb l’estigma i promoure la salut mental també dins els seus mateixos espais. És per això que Obertament destinarà la seva formació a parlar sobre què és l’estigma en salut mental i com funciona i consolidar les bases de la lluita contra l’estigma en salut mental: trencant amb etiquetes i prejudicis i analitzar diverses qüestions sobre el llenguatge.

    Un grup de joves escoltes, entitat que forma part del CNJC / JAMBORINADA

    Durant el dia de dissabte serà l’entitat Fil a l’Agulla qui gestionarà la formació. Fil a l’Agulla es dedica a realitzar tallers, formacions, grups terapèutics i assessoraments per construir espais on es tinguin relacions assertives. Així, l’objectiu de Fil a l’Agulla, com ens explica Lídia Casanovas, una de les formadores, és facilitar un «marc més genèric sobre teoria relacionada amb les emocions i amb el conflicte».

    Casanovas ressalta la importància de combinar una part més teòrica amb una més reflexiva: «realitzarem exercicis de caràcter individual, de reflexió i d’exercici a la pròpia vivència per veure com cadascú viu i gestiona les emocions que sorgeixen arran de conflictes a casa per poder reflexionar també després sobre com es viuen les emocions i les gestions dels conflictes a l’entitat». D’aquesta manera cada persona podrà revisar quines tendències té la seva entitat i veure «com es gestionen els conflictes: si hi ha més tendència a evitar-los o a emmarcar-los i processar-los, si es posen sobre la taula les incomoditats que hi ha…».

    La formació vol que els seus participants tinguin més habilitats personals i professionals a l’hora d’abordar els conflictes i enfortir la capacitat de gestió emocional. Casanovas assenyala que durant el darrer curs van adonar-se’n que un dels reptes que més preocupaven a les entitats era el del ritme trepidant a què estaven sotmeses. «La gent creu que ‘ha de fer coses’. Tothom es compromet a fer de tot, és multitasking i això acaba amb gent cremada», apunta. Davant aquesta situació, durant la formació donaran eines per aprendre a «combinar els ritmes de les organitzacions amb les necessitats personals que té cadascú». Algunes de les solucions seran veure si poden incorporar espais més de cura «organitzant-se via comissions de cures o formant a les persones de les entitats perquè tinguin més habilitats per gestionar els conflictes o per escoltar i poder processar situacions incòmodes».

  • El sentit de futur

    El sentit de futur està profundament arrelat en els éssers humans. A cada moment pensem, gairebé sense adonar-nos, sobre el que anem a fer més tard, demà, la setmana vinent, el mes que ve o en diversos anys. De petits cavil·lem sobre com serà la nostra vida. A mesura que creixem, planifiquem la nostra carrera professional, el nostre lloc de residència, el futur de la nostra família i el que anem a fer quan ens jubilem. Estalviem durant anys o ens devem a llarg termini per obtenir el que desitgem.

    La sensació que controlem raonablement la nostra vida quotidiana és un component essencial del nostre equilibri emocional, ja que alimenta la tranquil·litat i la confiança en nosaltres mateixos. Quan considerem que dirigim el nostre vaixell, ens sentim més capaços de dominar les circumstàncies adverses i ens enfrontem més directament als problemes, que quan ens trobem estomacats o sotmesos per forces irresistibles, o optem per «que sigui el que Déu vulgui».

    Planificar el nostre programa de vida és un ingredient fonamental de la nostra harmonia vital. Per això, com més incapaços ens sentim d’anticipar el matí i més incert ens sembla el nostre avenir o el dels nostres éssers estimats, més espai deixem obert perquè l’angoixa ens envaeixi i commocioni el fonament vital de la confiança en nosaltres mateixos i al món que ens envolta.

    Últimament el nostre sentit de futur i continuïtat està sent estomacat per forces en gran manera fora del nostre control. Diàriament els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies davant les quals ens sentim impotents. Constants alarmes i amenaces desconcertants en boca de dirigents polítics, predicadores i comentaristes contribueixen a la vulnerabilitat col·lectiva i al sentiment generalitzat d’indefensió. No hi ha dubte que la sensació de ser utilitzats desencadena més inestabilitat i indignació en les persones, en minar la seva confiança en els líders i en les institucions encarregades de fomentar la convivència solidària i mantenir la seguretat.

    Aquestes circumstàncies tan incontrolables com impredictibles s’endinsen en la nostra vida quotidiana i formen la trama dels nostres malsons. Fan que ens sentim físicament i emocionalment fràgils, aprensius, com si a qualsevol moment el nostre pla de vida pogués alterar-se radicalment o fins i tot esborrar-se.

    Quan perdem el sentit de futur i ens envaeix la incertesa el nostre cervell ens posa en estat d’alerta. L’inconvenient de la vigilància contínua és que ens impedeix relaxar-nos, interfereix amb la nostra capacitat de relacionar-nos, de funcionar en el treball i de gaudir la vida. A més, afebleix el nostre sistema immunològic i ens predisposa a sofrir trastorns digestius, hipertensió, esgotament, ansietat, irritabilitat, insomni i, en molts casos, depressió.

    La consciència de vulnerabilitat està alimentada per la por a l’imprevist. Es tracta d’una por indefinida, latent i incòmode, que ens roba la tranquil·litat i ens transforma en caràcters aprensius, suspicaços, irritables. Fomenta en nosaltres un estat emocional d’incertesa constant que consumeix el nostre ànim, limita la nostra imaginació, constreny l’horitzó de les nostres aspiracions i mina la nostra capacitat per pensar amb claredat i prendre decisions. Aquesta por no es limita al que ens pugui ocórrer a nosaltres, sinó que també temem pels nostres familiars i amics, per persones que no coneixem i per la comunitat en general.

    Per mantenir l’equilibri en èpoques d’inseguretat necessitem afermar la confiança en nosaltres mateixos i la sensació que podem prendre decisions i controlar raonablement el nostre programa de vida. Per començar, atès que en temps d’incertesa el que ens imaginem sovint és pitjor que la realitat, la informació més beneficiosa és la que separa clarament fets reals i dades conegudes d’especulacions i temors. La inseguretat es fa més suportable si comptem amb la perspectiva que dóna conèixer la veritat.

    Mantenir allò quotidià és important a l’hora de defensar-nos de l’estrès i facilitar l’autocontrol. Compartir la nostra vida amb els altres també ajuda a fortificar la resiliència i l’entusiasme. I és que la convivència solidària duplica la nostra dosi de confiança i elimina la meitat dels nostres temors. Les persones que se senten part d’un grup solidari superen les adversitats molt millor que els qui es troben aïllats o manquen d’una xarxa social de suport emocional.

    Evocar, ordenar i compartir els sentiments d’ansietat, tristesa o indefensió, en un ambient segur i comprensiu, permet transformar les pors abstractes i les emocions confuses en pensaments coherents i manejables. A més, ajuda a validar la realitat de les circumstàncies i legitimar els seus efectes en nosaltres i en els altres. Per aquestes raons, és tan important que ens obrim i compartim els nostres temors i ansietats amb familiars, amics, col·legues del treball o membres d’organitzacions amb els quals compartim valors.

    Als nens i nenes que estan temorosos cal animar-los a explicar les seves pors o a dibuixar-los. Al mateix temps que se’ls escolta i es contesta a les seves preguntes, és bé reconèixer-los que encara que el món en aquests moments sembli menys segur, ells sempre compten amb l’empara dels seus majors.

    Està comprovat que l’activitat física és molt saludable per al nostre estat d’ànim, ja que augmenta la producció de serotonina en el cervell, la qual exerceix un efecte antidepressiu. L’exercici a qualsevol edat ens permet resistir millor les forces negatives que conspiren per robar-nos la vitalitat.

    Així mateix, les activitats solidàries posseeixen un immens poder restaurador i enforteixen la resistència a les adversitats. Exercir una tasca de voluntariat estimula en nosaltres l’autoestima, indueix la consciència de la mateixa competència i ens recompensa amb el plaer de contribuir amb els nostres semblants i al funcionament de la societat. En situacions adverses, les persones que es consideren socialment útils o senten que tenen un impacte positiu en la vida d’uns altres, sofreixen menys d’ansietat, dormen millor, persisteixen amb més tenacitat davant els revessos i s’adapten millor a les circumstàncies desfavorables.

    Al final, com en totes les crisis, els ingredients d’aquest tràngol actual que amenaça el nostre sentit de futur són el perill, però també l’oportunitat. Penso que l’estat actual de temor i incertesa ens ofereix l’oportunitat de conèixer-nos millor, potenciar la nostra solidaritat i enfortir la nostra determinació per resoldre racionalment els conflictes, sense oblidar que el millor negoci que existeix és el ben comú.