Etiqueta: Sanitàries en lluita

  • El col·lectiu sanitari esclata: «Estem fartes»

    Gairebé un any després de l’inici de la pandèmia que ha tensat el sistema sanitari de forma constant, grups sindicals del sector de la salut han arrencat la campanya #EstemFartes, amb què volen visibilitzar el desgast crònic i actual del sistema i fer sentir les seves demandes.

    El primer acte de la campanya va començar fa una setmana, quan es va demanar al col·lectiu sanitari que pengés a les xarxes socials fotografies amb l’etiqueta #EstemFartes «donant visibilitat i cridant agònicament que ja no podem més i que n’estem fartes, cada una i cada una des del seu lloc de treball».

    La campanya està impulsada per la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, un òrgan conformat per diversos sindicats amb representació al món sanitari i que té com a germen el moviment Sanitàries en Lluita, nascut fruit de la pandèmia. En concret, la conformen Infermeres de Catalunya, USOC, CATAC-CTS-IAC, Intersindical-CSC, CGT, PSI Lluitem i COS.

    La situació és molt crítica i això és un crit d’alarma

    «Arran del malestar laboral al sector vam decidir que era el moment d’unir esforços i trobar un consens de les demandes que compartim», explica Christian Munné, portaveu de l’USOC a la Mesa i president del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. «Som un grup de gent amb interessos comuns que ens hem unit per fer sentir les reivindicacions i recollir les inquietuds dels professionals de la salut», afegeix Esther Rodríguez, vicepresidenta del Sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya.

    Per una sanitat totalment pública

    Christian Munné exposa una llarga llista de demandes, que inclouen una aposta per l’atenció primària, la reducció de la jornada laboral a 35 hores o la recuperació del nivell adquisitiu perdut en els darrers anys. Ara bé, tots els sindicats consultats concorden que l’objectiu principal és assolir un sistema sanitari de gestió i titularitat totalment pública.

    «El model publicoprivat porta a unes condicions laborals molt diferents i nosaltres demanem que una mateixa feina tingui unes mateixes condicions», diu Munné. No en va, per a la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya és clau l’equiparament de drets laborals i salarials entre les persones que fan la mateixa tasca. «És necessari que els professionals que fan una mateixa tasca tinguin un mateix sou, una cosa que ara no passa», matisa Txus Merino, infermera al Parc Taulí de Sabadell i portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).

    Hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats

    «Molts dels problemes a escala laboral, social i professional vénen pel fet de tenir una titularitat i gestió privada. Comporta unes diferències socials i professionals que afecten directament l’estat emociona», concorda la portaveu d’Infermeres de Catalunya, Esther Rodríguez. Afegeix el problema recurrent de la precarietat laboral: «Estem treballant en situacions de contractes d’un dia o una setmana en un context de pandèmia i amb un dèficit estructural d’infermeria que ho agreuja tot», afegeix.

    Per la seva part, Txus Merino defensa l’aposta que fa la Mesa per l’atenció primària: «És cabdal que tingui més recursos perquè la sanitat funcioni bé. Cal que puguem atendre la població a prop de casa seva i amb recursos suficients i que quan vagin a l’hospital sigui per coses que realment requereixen un hospital, no perquè la primària no té recursos».

    Esgotament sense resposta

    Els sindicats que conformen la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya reporten un alt cansament entre el personal sanitari i administratiu dels centres de salut, no se senten escoltats pel govern català i avisen que preparen mobilitzacions i una vaga de cara al mes de març.

    «La situació ens posa en una situació laboral crítica que se suma a les retallades de fa tants anys. No veus una solució, no veus una sortida i fa patir, perquè hi ha molta declaració pública però no canvis reals. Això desespera», explica Christian Munné, portaveu de l’USOC a la Mesa. «Veus que l’únic que canvia és que cada cop hi ha més fuga de personal perquè la nostra feina deixa de ser atractiva aquí», afegeix.

    Esther Rodríguez, vicepresidenta del Sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya fa la mateixa lectura: «Fa molts anys amb situació crítica que la pandèmia ha fet esclatar». Assegura que «cada vegada tenim més carrega i pressió assistencial mentre perdem poder adquisitiu i l’administració no ens dóna el reconeixement que ens mereixem». Per això, explica, «hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats». Matisa que el seu sindicat es va reunir amb alts càrrecs de Salut el mes d’octubre i «vam veure bones paraules i intencions, però sense resultats».

    Molts dels problemes a escala laboral, social i professional vénen pel fet de tenir una titularitat i gestió privada

    La manca de resposta per part de l’administració ha estat el detonant de la campanya: «No ens sentim escoltats. No hi ha una interlocució directa amb Salut i només tenim reconeixements públics. Ara és el moment de posar sobre la taula solucions», diu Munné. Per aquest motiu, la Mesa preveu una vaga el mes de març que, tenint en compte els serveis mínims d’un servei essencials en el context de pandèmia, s’acompanyarà d’altres actes reivindicatius.

    En la mateixa línia, Esther Rodríguez explica que «portem molts intents d’intentar de tractar-ho amb Salut» sense èxit. «La situació és molt crítica i això és un crit d’alarma. O ens reben i Salut es posa a treballar o haurem d’anar a la vaga i fem mobilitzacions» avisa la vicepresidenta de la Unió d’Infermeres de Catalunya.

    Txus Merino, portaveu de la COS, també avisa que «no ve d’ara, sinó de fa un munt d’anys«. Amb tot, i si bé reconeix que «hi ha un cansament brutal entre les companyes i estem fartes de les situacions que vivim», creu que el desgast pot afectar de dues maneres: o bé incentiva el personal a manifestar-se o «està tan cansat que surt de la feina i no en vol saber res». Merino fa una crida al segon grup: «Cal pensar en quina sanitat volem deixar pel futur. Si cada vegada hi ha més precarització i privatització, hi haurà un moment en què una part de la població no tindrà accés a la sanitat», alerta.

  • Sanitàries en Lluita unifica la lluita contra les retallades i la reivindicació d’una sanitat 100% pública

    Més d’una quinzena d’hospitals, centres d’atenció primària i residències es concentraran en algun moment del dia d’avui dimecres 27 a les seves portes per reclamar una sanitat 100% pública acompanyada de drets laborals. Ho fan avui i ho faran tots els dimecres per tal de reclamar millores en el sistema públic de salut. Concentracions que, assenyalen, respectaran sempre totes les mesures de seguretat.

    En un manifest conjunt, afirmen que «el moment dels aplaudiments ja ha passat. Ara és l’hora de sortir al carrer a defensar els nostres drets com a treballadores i usuàries. Només amb unes condicions laborals dignes es pot fer una bona feina i per això la lluita és comuna».

    Expliquen que Sanitàries en lluita és un moviment que agrupa persones, treballadores i usuàries, i organitzacions presents als diferents àmbits del mon de la salut entesa en el seu sentit més ampli: residències de gent gran, transport sanitari, centres de salut mental, atenció primària, hospitals, centres sociosanitaris, etc. En definitiva, «tots els recursos que fan de la cura de les persones el seu objecte principal». La idea i el moviment neix, diuen de la unió en la «lluita contra les retallades i la reivindicació d’una sanitat 100% pública, una lluita que amb la crisi del coronavirus s’ha fet evident que és més necessària que mai». Perquè pel moviment, «revertir les retallades no és només recuperar el 5% o cobrar les DPO (que d’altra banda entenem que no haurien d’existir perquè en definitiva són salari), revertir les retallades també és tenir la dotació pressupostària suficient per donar resposta a les necessitats de la població i poder respondre a aquestes necessitats amb els serveis adients. I tot això sense que ningú s’enriqueixi a costa de la nostra salut: per això defensem una sanitat 100% pública».

    El llistat de demandes implica tenir EPIs en condicions, PCR per a totes o serologies, que les hores extres no siguin a preu de salari o recuperar el 5% del salari perdut. També, una taula de negociació amb la consellera. Aquí les demandes responen a tenir sanitat per a tothom incloent les persones migrants independentment de la seva situació administrativa; que existeixi una sola sanitat 100% pública i es reverteixi el model público-privat; que es destinin tots els recursos necessaris per disposar d’assistència, recerca i una indústria sanitària i farmacèutica 100% pública. També que els dispositius de salut menta, els centres per a la fent gran i totes aquelles activitats que tinguin a veure amb la cura de les persones tinguin gestió directa del departament de salut. Per últim, demanen caminar cap a un sistema sanitari primarista centrat en els condicionants socials de la salut i la malaltia i, per tant, que obrin tots els CAP.

    Sota aquesta premissa, la convocatòria de Sanitàries en lluita es veurà a les portes d’hospitals com Sant Pau, Moises Broggi, el PSMar, el Clínic o el Taulí però també a Mataró, el Vendrell, el Pius de Valls o davant alguns Centres d’Atenció Primària juntament amb la Marea Pensionista.

    Finalment, assenyalen que «després de viure el que hem viscut, ha quedat palès que el nostre sistema sanitari necessita més pressupost. I quan diem «sistema sanitari» volem dir tot el sistema sanitari: des del transport sanitari, els CAPs, els hospitals, els centres sociosanitaris, els centres de dia, el servei d’atenció domiciliària, els centres geriàtrics, tot el que té a veure amb la cura i la millora de la qualitat de vida. I necessitem més pressupost amb urgència a l’atenció primària i als serveis sociosanitaris, però amb una gestió directa 100% pública dels serveis privatitzats; més contractació estable de professionals i més material per cuidar i cuidar-nos».