Just Deploy It!

Etiqueta: Sanitat concertada

  • CCOO, UGT i SATSE convoquen el 3, 4 i 5 d’abril vaga a la sanitat concertada de Catalunya

    Comissions Obreres, UGT i el sindicat SATSE, d’infermeria, convoquen vagues a la sanitat concertada els dies 3, 4 i 5 d’abril. El motiu principal és que les patronals del sector, un cop firmat un conveni amb aquests sindicats, haurien firmat un altre acord extraestatutari, amb el Sindicat de Metges, cosa que creuen que posaria en perill alguns dels aspectes claus pactats en el seu dia en el conveni del sector.

    El conveni de la sanitat concertada (SISCAT), que afecta gairebé 50.000 treballadors i treballadores a tot Catalunya, va ser signat el passat mes de novembre després de més d’un any de negociacions. El Conveni del SISCAT sempre ha estat l’eina per garantir els drets econòmics, socials i laborals de tots els treballadors i les treballadores, i per això, els sindicats convocants el defensen com l’únic instrument per fixar les condicions de treball i ocupació dels i les professionals del sector sense discriminar cap col·lectiu.

    El fet és que quan es va firmar el conveni amb CCOO, UGT i SATSE, el Sindicat de Metges ja va mostrar les seves reticències. En aquest sentit el conveni general de la sanitat concertada  recollia les principals demandes dels sindicats signants. No obstant això, el novembre passat, coincidint amb les mobilitzacions dels metges i treballadors de l’atenció primària, Metges de Catalunya va convocar els seus afiliats a una vaga en el sector concertat. Es va fer per recuperar plantilla, reduir la contractació temporal o equiparar la retribució salarial i remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball.

    Just després d’aquesta mobilització liderada per Metges de Catalunya (MC), es va arribar a un acord específic, dit també conveni extraestatutari, amb les patronals del sector i també amb la Generalitat.

    Josep Maria Yagüe, responsable d’Acció Sindical de la Federació de Sanitat de CCOO i Inma Vivar, responsable de sanitat privada de la UGT de Catalunya coincideixen a indicar que “quan es va firmar el conveni del sector, des de la Generalitat es va dir que no es posarien més fons, perquè tot estava vinculat a l’aconseguiment de l’equilibri pressupostari”. L’Administració pública és el principal client de la sanitat concertada a Catalunya.

    Temps per visites o activitats formatives

    La sorpresa dels afiliats a CCOO, UGT i el sindicat d’infermeria, SATSE, ha vingut quan, veient el que s’ha pactat amb MC, dedueixen que aquest implica més aportació econòmica. En aquest sentit posen com a exemple, que garantir 12 minuts la visita d’un pacient adult, inclòs en l’acord amb metges, té uns costos econòmics, o, que aquests professionals tinguin un temps per dedicar-lo a activitats extrafacultatives pot suposar haver de dedicar-hi també més fons que, temen, es podria retallar del que s’ha compromès en el conveni.

    Yagüe explica que necessitat de millorar la formació la tenen, a més dels metges, altres professionals del sector, “des dels tècnics i tècniques de laboratori fins al personal de neteja, perquè a ningú se li escapa que sense una bona neteja no hi ha bona sanitat”. A més, CCOO i UGT, afirmen que tenen junts 10 dels 15 llocs a la taula negociadora del conveni,  i que també tenen facultatius en els seus rengles. Per tant, no consideren que en el sector s’hagi d’anar cap a firmar convenis de franja.

    Els punts assolits en el darrer conveni del sector que els sindicats consideren que estan en perill són:

    1. Els increments retributius dels anys 2019 a 2020.
    2. El cobrament de la retribució variable (DPO).
    3. La reducció de jornada.
    4. La baixa per incapacitat temporal al 100% des del primer dia.
    5. Les millores socials assolides.
    6. L’equiparació entre professionals de l’àmbit de primària i hospitalària.

    La primera actuació vinculada amb la vaga es farà el 3 d’abril amb una concentració davant de l’Hospital de Sant Joan de Déu a les 10,30 del matí.

  • El record de la darrera vaga pressiona les patronals que cedeixen davant els metges de la sanitat concertada

    El 16 de gener, un mes i mig després que Metges de Catalunya (MC) i la CGT juntament amb Rebelión Primaria convoquessin una vaga a la sanitat que, de mitjana va assolir el 70% de seguiment, arribava la convocatòria d’una nova vaga de metges. Aquest cop només enfocada als facultatius de la xarxa de sanitat concertada englobada dins el SISCAT, la vaga havia de començar avui dilluns 18 de febrer i allargar-se, com la darrera, durant cinc dies.

    Metges de Catalunya denunciava mentre informava sobre la nova vaga que els facultatius dels hospitals i la primària concertada no havien rebut «cap millora tangible mes enllà d’una petita millora retributiva». Al mateix temps, la convocatòria es plantejava amb un mes de marge per tal de donar espai a les negociacions. MC ja donava a entendre aleshores que la vaga no s’acabaria celebrant. El missatge que transmetien era que aquesta voluntat responia al seu deure amb la població. Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya, deia aleshores que «la població no són ostatges i no la volem perjudicar». No obstant això, des del sindicat entenien que l’única forma per pressionar una negociació com a treballadors era mitjançant la convocatòria de vaga.

    Un mes després d’aquesta convocatòria i després de múltiples reunions al departament de Treball amb les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat l’últim dia laborable abans de l’inici de la vaga quan s’ha signat l’acord. Un acord que incorpora com a element destacable la creació d’una Comissió Bilateral que s’encarregarà de fer seguiment de la implantació i negociació de les millores i, a més, crearà Juntes Facultatives en els centres per decidir aspectes clínics i de gestió.

    Els aspectes que formaven part del llistat de reivindicacions i demandes de Metges de Catalunya i finalment s’han incorporat en l’acord impliquen en l’àmbit de la recerca i la formació que, com a mínim, un 15% de la jornada anual es destini a aquestes activitats no assistencials. Pel que fa a les condicions laborals i retributives, s’ha eliminat la retallada salarial del 5% al personal facultatiu en formació (MIR) i s’ha signat que la contractació temporal representi com a màxim el 8% de la plantilla de facultatius a finals de 2020. També s’aplicaran canvis sobre les guàrdies localitzades: s’inclou la retribució mínima de dues hores a preu d’hora ordinària, en cas de requeriment de presència. A partir de les 1.500 hores anuals d’atenció continuada, però, totes les guàrdies localitzades s’abonaran a preu d’hora ordinària de treball. També s’ha inclòs el cobrament íntegre com a guàrdia presencial si se supera els 2/3 de la jornada amb presència física del professional. Al mateix temps, es disminueix l’exigència del nombre d’hores de guàrdia i s’incrementarà la retribució al personal amb reducció de jornada per cura d’un fill o familiar.

    Algunes idees noves que no s’havien previst en el seu moment en el conveni del SISCAT pel que fa a les embarassades s’incorporen ara a partir d’aquest acord. Les millores impliquen que podran deixar de fer guàrdies a partir de la 20a setmana de gestació i en la prestació per risc d’embaràs, permís de maternitat i lactància natural percebran el 100% de les retribucions, inclosa la mitjana de les guàrdies realitzades en els darrers 12 mesos.

    Pel que fa a l’atenció primària concertada, s’ha establert una mitjana de 1.300 pacients assignats per metge de família «per assolir un nivell òptim de 25-28 visites diàries» i s’han establert com a referència temporal 12 minuts per visita presencial i sis minuts per visita telefònica o virtual. Aquestes millores, per Metges de Catalunya, són «determinants», ja que equiparen les condicions assistencials a les de l’Atenció Primària de l’ICS.

    Aquests acords responen a moltes de les demandes que el sindicat havia llistat. De fet, les demandes d’aquesta nova vaga donaven continuïtat a les que es van generar durant la vaga que es va donar del 26 al 30 de novembre. Encara que tard, el sindicat considera que el document d’entesa de les parts és “doblement significatiu” perquè, a més de les reivindicacions assolides, «suposa la certificació que els facultatius requereixen d’un espai propi de negociació”, és a dir, la Comissió Bilateral.

  • Desconvocada la vaga de metges de la sanitat concertada per un acord entre Metges de Catalunya i les patronals

    En una última reunió de mediació al Departament de Treball celebrada aquest divendres al migdia, el sindicat Metges de Catalunya i les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) han signat un acord que atura la vaga. La convocatòria estava adreçada als facultatius de la sanitat concertada per als dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer.

    En un comunicat elaborat per Metges de Catalunya, el sindicat ha traslladat que el pacte inclou mesures favorables per al personal facultatiu que havien estat excloses del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Destaquen haver aconseguit més temps per a l’atenció dels pacients i per a la formació i recerca, l’eliminació de la retallada salarial del 5% als metges interns residents (MIR) i aspectes substancials d’igualtat i conciliació.

    El sindicat mèdic considera que el document d’entesa de les parts és “doblement significatiu” perquè, a més de les reivindicacions assolides, «suposa la certificació que els facultatius requereixen d’un espai propi de negociació”. L’acord implica la creació d’una Comissió Bilateral que, amb reunions mensuals i en el termini de 10 mesos, haurà de tractar i definir solucions per qüestions assistencials, laborals i professionals exclusives del col·lectiu facultatiu.

    Pel que fa a les mesures acordades, MC destaca que per primera vegada els facultatius de la sanitat concertada disposaran d’una part de la seva jornada dedicada a la formació i recerca. Així, si l’acord es compleix, un mínim del 15% de la jornada anual dels professionals es destinarà al reciclatge i actualització de coneixements, tant en l’atenció primària com a nivell hospitalari. Ha quedat escrit a més que aquest percentatge es podrà revisar a l’alça en l’àmbit de la Comissió Bilateral.

    Pel que fa a l’atenció primària concertada dins l’acord també es preveuen millores que MC qualifica de «determinants» ja que les condicions assistencials dels metges de família de la concertada a les dels seus homòlegs per a l’Institut Català de la Salut (ICS). D’aquesta manera, s’estableix que el nombre de consultes òptim per facultatiu sigui entre 25 i 28 visites diàries, amb un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica. Per aconseguir-ho, s’assignarà una mitjana de 1.300 pacients a cada metge de família. A més, en cas de manca de professionals per assumir un escreix de demanda, es recompensarà econòmicament els facultatius que allarguin la seva jornada.

    El personal facultatiu que gaudeix de reducció de jornada, les dones embarassades i en situació de permís de maternitat obtenen beneficis socials i retributius “directament derivats de l’acord” que no s’havien previst en el conveni, com la reducció de les jornades d’atenció continuada, l’exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies a partir de la 20a setmana de gestació i la percepció del 100% de les retribucions fixes i periòdiques (inclosa la mitjana de les guàrdies) en la prestació per permís de maternitat i per risc durant l’embaràs.

    Així mateix, en el pacte s’inclou la regulació de les jornades d’atenció continuada localitzada, una mesura que per a l’organització “dignifica” les condicions en què s’efectuen aquestes guàrdies no presencials. En aquest sentit, s’introdueixen millores retributives per garantir una compensació “justa” quan es requereix l’atenció presencial del professional que està de guàrdia.

    D’altra banda, l’acord “frena” la contractació temporal i en precari amb l’objectiu que, a finals de 2020, la taxa de temporalitat no sigui superior al 8% en la plantilla de facultatius.

  • Cinc nous dies de vaga pels metges de la sanitat concertada

    «El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, va dir que un cop concloses les negociacions amb els companys de primària abordaria la problemàtica de la concertada però no ho ha fet en cap cas, ha incomplert la seva paraula». Així ho ha afirmat Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya mentre anunciava una nova convocatòria de vaga per a tots els facultatius de la sanitat concertada.

    La vaga està convocada per als dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer i afectarà més de 10.000 professionals de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació catalana d’Entitats de Salut (ACES).

    Lleonart, en nom de Metges de Catalunya, ha valorat que, des de la fi de la vaga de cinc dies convocada el passat mes de novembre, «no hi ha hagut cap millora tangible mes enllà d’una petita millora retributiva» pel que fa als facultatius dels hospitals i la primària concertada. Aquesta vaga deixa de banda aleshores els facultatius de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), qui si van arribar a un pacte amb el CatSalut.

    Expliquen que la concertada té un llistat de reivindicacions diferent que la primària de l’ICS. Patxi Avilés, secretari del sector primària XHUP de Metges de Catalunya, ha opinat que «l’acord de l’ICS és un bon put de partida però els companys de la concertada no tenen el mateix». Per exemple, ha recalcat que a l’ICS tenen un terç de la jornada no assistencial. Per combatre aquest fet, demanen que es reguli la jornada de descansos o que s’ampliin les hores de formació l’any: «tenim només 20 hores l’any i això és vergonyós perquè és imprescindible per actualitzar els nostres coneixements». és vergonyós

    Davant certes diferències que fan grinyolar a MC, Lleonart ha denunciat que el conveni SISCAT, on estan englobats els professionals de la sanitat concertada, «ha exclós els interessos de la major part dels facultatius». A més, tot i saber que els facultatius no són la majoria de treballadors en el conjunt de sanitaris, «no és digne tancar cap acord en el sector sense tenir en compte les reivindicacions dels metges». En aquest sentit ha afirmat creure «sincerament» que els signants del conveni «marginen de forma deliberada els interessos de bona part dels facultatius». Per a Lleonart, «els interessos dels treballadors són els interessos de la població» i, per tant, «marginar les peticions dels metges és empitjorar directament la qualitat assistencial».

    De fet, tot i el conveni signat, Metges de Catalunya seguia endavant amb la vaga de la concertada perquè, com ja declaraven aleshores, la majoria de les reivindicacions fetes per la seva organització no ha estat recollida en el principi d’acord.

    «Dos mesos després, aquí no ha canviat res»

    Aquesta convocatòria no és nova. Metges de Catalunya la presenta com una continuació de la que ja es va realitzar del 26 al 30 de novembre, que va tenir un seguiment mitjà del 70%. Cal una segona volta perquè tot i l’èxit que MC reconeix, «va concloure sense haver objectivat cap negociació amb la concertada per part del CatSalut ni del Departament». Lleonart creu que és necessari tornar a posar el debat sobre la taula perquè «no ha passat res que hagi fet minvar el malestar dels facultatius».

    Al mateix temps que han mostrat el malestar del col·lectiu també han volgut comunicar que lamenten profundament el perjudici que es pugui causar a la població amb aquesta convocatòria de vaga. En aquest sentit han explicat que si la plantegen amb més d’un mes de marge és un doble motiu. Primer, perquè entenen que l’única forma de solucionar aquesta situació és asseient-se i negociant. Segon, perquè entenen que són treballadors i per tant la forma de protestar no pot ser un altra que la que estan fent però per sobre de tot, ha assegurat Lleonart, són professionals. «Entendríem que en la situació actual de grip en fase epidèmica convocar una aturada per d’aquí una setmana va totalment en contra del nostre tarannà. La població no són ostatges i no la volem perjudicar, volem que ens entengui i ens doni suport», ha traslladat el vicesecretari.

    Càrrega i qualitat assistencial, condicions laborals i professionals i condicions retributives

    Com ha avançat Lleonart, les demandes d’aquesta nova vaga donaran continuïtat a les que es van generar durant la vaga que es va donar del 26 al 30 de novembre.

    Entenen que «la solució del conflicte és a les mans del Departament de Salut» i dient que són «els màxims responsables de la conselleria qui decidiran si volen resoldre’l o enquistar-lo», han assegurat que «si opten per la segona via, difícilment es podrà assegurar la pau social».

    Entre les reivindicacions que han de respondre a la càrrega i qualitat assistencial demanen distribució de la jornada laboral amb un 70% del temps assistencial i un 30% no assistencial per dedicar a formació i recerca, tant en els centres d’atenció primària com en els hospitals; regular els descansos i de la distribució horària de la jornada ordinària i complementària, inclosa la regulació específica de la jornada complementària de localització; establir un límit màxim de visites per jornada en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària; i assignar un temps mínims d’atenció per visita en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària.

    Pel que fa a les condicions laborals i professionals, demanen reducció de la contractació temporal i a temps parcial; exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies presencials a les metgesses embarassades; guàrdies presencials no obligatòries quan s’està exercint el dret de reducció de jornada per cura d’un familiar; increment de la vigilància i protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos psicosocials, les dones embarassades i dones lactants; i creació d’una Junta Clínica Facultativa a cada centre, escollida pels mateixos professionals, amb competències específiques.

    Per últim, dins les condicions retributives volen recuperar el poder adquisitiu perdut arran de les retallades dels darrers 10 anys; que s’apliqui la doctrina del Tribunal Suprem en el preu de l’hora de guàrdia mèdica de presència física perquè s’aboni al mateix preu de l’hora ordinària de treball; percepció del 100% de les retribucions fixes i periòdiques durant la baixa de maternitat o baixa per risc durant l’embaràs; percepció del complement de nocturnitat (de 22 h a 8 h) del qual únicament estan exclosos els facultatius; i millora del complement de carrera professional i del complement variable per objectius (DPO).

  • Salut avaluarà els equips d’atenció primària concertada per aplicar-hi millores

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha enviat avui una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè «avaluïn cadascun dels equips d’atenció primària, detectin què necessiten i, si cal, proposin millores per a seguir garantint una atenció de màxim nivell».

    Així ho han comunicat per explicar que volen assegurar que tota la ciutadania a Catalunya sigui atesa amb el mateix nivell de qualitat en l’atenció primària: en tot el territori i sigui quin sigui el centre i l’entitat proveïdora que presti el servei de salut.

    El moviment, per donar sortir als acords als que es van comprometre el passat mes de novembre en el context de vaga a tota l’Atenció Primària, la de l’Institut Català de la Salut però també la concertada, i també als centres concertats. Segons expliquen, la idea és que aquest procés culmini durant el primer trimestre de l’any. El procés començarà amb un recull d’informació al llarg del mes de gener per avaluar la situació de cada equip. Després, el febrer s’analitzarien les propostes de solució, si s’escauen, i, finalment, el mes de març s’implantarien les accions proposades.

    A la carta han destacat que «el Departament de Salut i el CatSalut han de garantir que tots els ciutadans siguin atesos amb mateix nivell de qualitat en l’atenció primària, evitant que es poguessin arribar a produir diferents nivells de servei en funció del proveïdor sanitari que el prestés». A més afegeixen que «assegurar aquesta qualitat en tot el país, no vol dir haver d’homogenitzar els models de gestió de tots els proveïdors, cal mantenir el respecte a l’autonomia de gestió de les empreses proveïdores».

    Aquesta carta arriba setmanes després que l’ICS, que és el principal proveïdor de l’atenció primària a Catalunya, de comú acord amb el CatSalut, plantegés un conjunt mesures a curt, mitjà i llarg termini per revertir la situació de la primària.

  • Tota la informació què cal saber per entendre la vaga a l’Atenció Primària i a la sanitat concertada

    Comença una setmana de vaga al món de la sanitat. Metges de Catalunya convocava primer als metges de família treballadors a l’Institut Català de la Salut. Dies més tard convocaven també durant el mateix període als metges de la sanitat concertada dins el SISCAT.

    Per la seva banda, CGT es sumava a la vaga i juntament amb Rebel·lió Primària convocava a tot els professionals de l’Atenció Primària i de la sanitat concertada a seguir-la. Per tant, el personal estatutari, el personal laboral, el personal funcionari i el personal en formació en els centres d’atenció primària de l’ICS podran fer vaga del 26 al 30 novembre.

    A més a més, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.

    Recopilem els diferents articles, anàlisis, entrevistes i opinions que hem anat publicant respecte la vaga per tenir clares totes les claus i agents.

    Gràcies a peces fetes prèviament a la vaga sobre les demandes dels diferents col·lectius que integren la sanitat catalana podem entendre què i per què s’ha arribat a aquest punt:

    Opinions i articles de col·lectius que focalitzen els motius de les demandes:

    • Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista: Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom. Per FoCAP
    • Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària: Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom
    • L’Atenció Primària en lluita, sobren motius: La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania. Per FoCAP.
    • De debò falten metges?: L’emigració d’especialistes a altres països és una realitat. A partir de l’any 2011 es va disparar el nombre de metges i metgesses que sol·licitaven el certificat per poder treballar a l’estranger. És Catalunya qui lidera l’emigració de metges, seguida de Madrid i Andalusia. Per Francesca Zapater.
    • Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?: Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors
    • Es convoca vaga de metges i metgesses d’Atenció Primària: La convocatòria de vaga de Metges de Catalunya conté reivindicacions laborals pròpies del col·lectiu de facultatius, però també d’altres que suposen millores per a la resta de treballadors i per al conjunt de l’Atenció Primària. Per això considerem que seria molt positiu que tots els sindicats se sumessin a la convocatòria de la vaga. Per FoCAP.

  • Serveis mínims per a les vagues de sanitat convocades entre el 26 i el 30 pel Sindicat de Metges i les organitzacions CGT, IAC i I-CSC

    El departament de Treball ha dictat nous serveis mínims per a les vagues convocades la setmana del 26 al 30 de novembre. Abans ja s’havien fixat uns serveis mínims pensats estrictament per a la vaga que havia convocat el Sindicat de Metges de Catalunya en els centres d’atenció primària. Com després s’han produït tres convocatòries més al mateix sector, protagonitzades per CGT, la IAC i I-CSC, treball ha fet un nou decret en el qual fixa els serveis essencials per al conjunt de mobilitzacions-

    El document afirma que ”la situació de vaga anunciada pels sindicats Metges de Catalunya i CGT a partir de les 0.00 hores del dia 26 de novembre de 2018 fins a les 23.59 hores del dia 30 de novembre de 2018 i  la situació de vaga anunciada pels sindicats I-CSC i IAC per al dia 29 de novembre de 2018, des de les 0.00  fins a les 24.00 hores, i que afecta el personal sanitari que es fa constar a les diferents convocatòries de vaga presentades, s’entén condicionada al manteniment dels serveis mínims següents:”

    1. El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.
    2. El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.
    3. S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt.
    4. S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa referència al preoperatori com al postoperatori.
    5. Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, des del punt de vista assistencial sanitari
    6. En els centres d’assistència extrahospitalària i d’assistència primària, s’ha de garantir el normal funcionament de l’assistència urgent per als centres d’atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES).

    Per a la resta, el servei es prestarà amb un quart de la plantilla durant les dues primeres jornades de vaga i amb un terç de la plantilla a partir del tercer dia de vaga. En tot cas, el servei s’ha de garantir amb un dispositiu assistencial unipersonal, com a mínim, i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris d’urgència i altres dispositius d’atenció continuada.

    1. Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal facultatiu adient que presti serveis en els torns de guàrdia i nit que estiguin establerts.
    2. Transport sanitari: s’haurà de garantir el servei per atendre totes les urgències sanitàries de qualsevol tipologia i requeriment, per tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. Igualment, s’haurà de garantir el servei per a la realització de proves que siguin urgents a criteri del facultatiu.
    3. S’haurà de garantir el normal funcionament del servei de coordinació d’urgències i els sistemes d’emergències mèdiques, en atenció a les especials característiques de l’assistència prestada.
    4. La resta de serveis que no preveuen els apartats anteriors funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, llevat d’aquells centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%. En situació de nombre imparell de personal de servei, s’arrodonirà sempre per excés.

    Article 2 La direcció dels centres sanitaris afectats, un cop escoltat el Comitè de Vaga, ha de determinar el personal estrictament necessari per al funcionament dels serveis mínims que estableix l’article anterior, exclòs el del Comitè de Vaga. Aquests serveis mínims

    els ha de prestar, preferentment, si n’hi ha, el personal que no exerceixi el dret de vaga. La direcció s’ha d’assegurar que les persones designades per fer els serveis mínims rebin una comunicació formal i efectiva de la designació.

  • Metges de Catalunya manté la vaga convocada a la sanitat concertada de Catalunya tot i l’acord en el conveni

    El conveni de la sanitat concertada ha arribat a un principi d’acord. El pacte, que encara no s’ha signat, afectarà uns 50.000 empleats Catalunya que treballen per al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT), segons ha indicat  Josep Maria Yagüe, responsable d’acció sindical de Sanitat de CCOO.

    Metges de Catalunya havia convocat els seus facultatius, també del sector concertat, a cinc dies de vaga que comencen el 26 de novembre. Fonts d’aquest sindicat han declarat que mantenen la vaga perquè la majoria de les reivindicacions fetes per la seva organització no ha estat recollida en el principi d’acord.

    Un acord que, en síntesi, recupera bona part de les condicions laborals que es van perdre quan es va firmar, en plena crisi econòmica, el conveni de la que llavors es deia Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP). En aquella ocasió els treballadors van fer un gran esforç per assegurar al màxim l’ocupació. Per això van acceptar una reducció salarial del 5% i un increment del temps de treball. Ara, que sembla que la crisi s’ha superat, l’objectiu dels sindicats de classe era situar l’estatus dels treballadors de la sanitat concertada, a prop del que tenen els treballadors del sector sanitari públic.

    La sanitat concertada a Catalunya té tres patronals, UCH, CAPS I ACES . Les organitzacions empresarials representen un conjunt divers d’entitats, que van des de les associacions sense ànim de lucre, passant per les vinculades a organitzacions religioses fins a empreses convencionals.

    Durant la negociació del conveni, els sindicats principals, CCOO i UGT, junt amb SATSE van reclamar acostar les condicions de treball a les del sector públic, també pel que fa a les remuneracions. Això només es pot fer si la Generalitat, que es qui fixa les tarifes que paga a hospitals i centres sanitaris, les apuja.

    Segons ha pogut saber Diari del Treball, l’increment salarial pactat calca es que s’ha fixat a l’Administració catalana. Així, el primer any s’apujarà un 1,95%, tot i que el 0,25% està subjecte al compliment de determinats objectius. El segon any seria un 2,25% i del tercer l’increment fix seria del 2%.

    El sindicat afirma que “Els increments salarials suposen en un escenari de mínims un augment retributiu del 7,1% i en un escenari de màxim un augment retributiu d’un 8,79%, durant la vigència del conveni”. L’increment sobre la pujada nominal té a veure amb augments suplementaris vinculats amb l’increment de l’IPC.

    Pel que fa al temps de treball, l’objectiu dels negociadors sindicals era aconseguir retornar a les 1.620 hores anyals que es feien abans del darrer conveni de la XHUP. Així, el 2019 es reduiran 14 hores, el 2020 la reducció serà de 20 hores i finalment a 21 de desembre d’aquest mateix any la reducció que s’afegirà serà de 14 hores.

    Una altra millora per al personal dels centres concertats, és que tornaran a cobrar les Incapacitats Temporals, les baixes, des del primer dia, igual com ja passa a l’Administració pública.  “Aquest acord és molt important perquè els treballadors estan en contacte amb malalts, imaginis quan hi ha una passa de grip, era molt possible un contagi que feia que els empleats a més de posar-se malalts perdien els ingressos dels primers dies”, ha explicat Yagüe.

    Els treballadors de la sanitat concertada de Catalunya estaven convocats, igual com la resta de treballadors del sector sanitari, a una jornada de lluita divendres 23 de novembre per CCOO. Si finalment el conveni es firma la mobilització podria no fer-se.

  • Treballadors de la sanitat concertada es concentren davant la Generalitat exigint igual tracte que les de la pública

    Treballadors i treballadores de la sanitat concertada s’han concentrat a Plaça Sant Jaume el dia abans de la trobada amb la patronal del SISCAT amb qui negocien el conveni. L’acció l’han fet per reclamar que la Generalitat incrementi les tarifes que paga als centres amb qui contracta l’atenció a la salut. La patronal vincula les millores que demanen els seus treballadors amb una més gran dotació econòmica de la Generalitat.

    Els treballadors de la sanitat concertada explicaven que des de l’any 2008 van patir la congelació salarial. I des del 2010 van haver de suportar a més, la reducció del 5% dels salaris perquè els van aplicar les mateixes retallades que als treballadors de la sanitat pública.

    Però, a més, es queixen d’una gran pressió assistencial fruit d’unes plantilles que han disminuït els últims anys i també per l’efecte de la reducció de les inversions. Una i altra cosa perjudiquen la qualitat assistencial que rep la ciutadania (amb llistes d’espera que no paren de créixer, plans de xoc clarament insuficients, tancament de llits, retard cada cop més important a la realització de proves diagnòstiques, etc.).

    A la concentració el malestar dels treballadors i les treballadores sanitaris era clar. «Per una banda ens apliquen les mesures de retallades que es decideixen per al sector sanitari públic, però quan hi ha una possibilitat de reversió de les retallades o de l’aplicació de millores en les condicions laborals iguals com les que aconsegueixen els treballadors públics, llavors ens diuen que som totalment del sector privat», afirma una infermera.

    Cristina Martínez, referent de Sanitat Concertada de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya explica que des de l’any 2010 els diferents centres que formen el SISCAT noten la falta de personal. «No podem dir si el que més falten són metges, infermeres o auxiliars, perquè els nostres establiments són molt diferents, des d’hospitals tradicionals fins a centres sociosanitaris o especialitzats en salut mental», afirma.

    «El que sí que notem és que quan hi ha baixes o absències per un motiu o altres només es cobreixen les imprescindibles, la resta queda sense atendre, siguin metges o auxiliars», assegura.

    En el mateix lloc i la mateixa hora també es manifestaven els treballadors i treballadores públics que han anunciat una vaga el 12 de desembre vinent per reclamar l’abonament de les pagues extres dels anys 2013 i 2014.

    Els empleats públics han fet esclatar petards i han carregat contra el conseller de Governació, Jordi Puigneró, que va fer la proposta que més va disgustar els empleats públics. Contra el compromís inicial, consistent a pagar el 10% del deute que el Govern té amb els seus treballadors abans de finalitzar aquest exercici i el compromís de saldar totalment la resta en dues anualitats, va allargar fins a 2019 el pagament de la primera part i la resta s’abonaria en terminis fins a l’any 2026.

  • A la Comunitat de Madrid li costa fins a sis vegades més el mateix tractament en un hospital concertat que en un públic

    3.000 euros per una biòpsia de mama. Més de 5.000 per una intervenció de fimosis. 3.500, per llevar unes varius. L’assistència sanitària en un hospital concertat li costa a les arques de la Comunitat de Madrid fins a sis vegades més que en un públic. Les dades són de la Càmera de Comptes, l’organisme responsable de fiscalitzar els fons de les Administracions públiques a Madrid. En el seu últim informe, aquest òrgan destaca, després d’analitzar la despesa sanitària entre 2011 i 2015, que el que es paga a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, amb la qual l’administració té subscrit un Concert Singular, suposa un cost «considerablement més elevat del que resultaria d’aplicar el preu públic o un finançament sobre la base de la càpita mitjana dels hospitals del Servei Madrileny de Salut».

    Aquesta conclusió està recollida en l’avantprojecte de l’òrgan fiscalitzador sobre la despesa sanitària i farmacèutica entre 2011 i 2015, al que ha tingut accés eldiario.es a través de la bústia anònima i segura Fíltrala. Aquest dictamen quantifica aquest excés de cost en «desviacions de fins al 743%», especialment en les cirurgies ambulatòries, les operacions més freqüents que no requereixen ingrés (intervencions menors de genoll, de peus, d’ulls, de varius…). En cinc anys l’administració pública ha pagat a la fundació més de 1.721 milions d’euros, a raó d’una mitjana de 350 milions a l’any, segons les dades recollides per la Càmera de Comptes.

    L’avantprojecte, un text encara no definitiu sobre el qual ha presentat al·legacions la Comunitat de Madrid, reflecteix que el 2012 la pròpia Conselleria de Sanitat va detectar que era possible estalviar fins a 37 milions d’euros anuals de més de 312 si es renegociava el conveni i va plantejar diversos escenaris per fer-ho: amb «finançament capitatiu (considerant el que es paga per càpita, és a dir, per pacient)» o tenint en compte «les tarifes mitjanes (preus públics)». En aquest segon cas l’estalvi ascendiria a 58 milions, segons recull l’òrgan fiscalitzador. La Consejería de Sanidad confirma a eldiario.es que ja ha presentat les seves al·legacions a l’informe i declina «entrar a valorar el seu contingut» perquè no és el «projecte definitiu».

    L’òrgan fiscalitzador focalitza part del problema en les «clàusules addicionals», que comprenen els pagaments que es fan a la Fundació Jiménez Díaz, al marge de l’activitat bàsica (anomenada substitutòria) en concepte de facturació extra per l’activitat complementària, la llista d’espera i la lliure elecció. Això és, els pacients de fora de zona que acudeixen lliurement a la Fundació o són derivats d’altres centres a aquest per alleugerir la llista d’espera en cas d’intervencions o d’altres hospitals amb carteres de servei inferiors. Les quanties per aquests conceptes s’han multiplicat entre 2011 i 2015: de 7,6 milions d’euros a 58.

    En el text provisional, la Càmera de Comptes reflecteix com el SERMAS va mesurar aquest excés de despesa en 2015 comparant el cost d’algunes operacions ambulatòries i de l’hospitalització en la Fundació Jiménez Díaz amb altres centres públics del mateix grup (amb una cartera de serveis similar). Aquesta comparació s’ha fet sobre la base d’un ítem, els Grups Relacionats pel Diagnòstic, que és el mètode dels hospitals per mesurar la seva activitat.

    El resultat és que una biòpsia de mama multiplica per tres el cost (de 1.000 a 3.000), una operació de fimosis per cinc (5.000 euros enfront de 1.000) o una intervenció d’ull aconsegueix els 3.737 euros quan en un hospital públic similar se situa en 510 (més de set vegades més). Les operacions de varius o extreure una piga o un lipoma costen a la Fundació a uns 3.500 euros enfront dels 1.000 de mitjana en els públics. I el mateix passa amb les operacions de peus (galindons o dits martell), que costen tres vegades més amb aquest concert, segons les dades recaptades per la Càmera de Comptes.

    «Dels 25 GRD més freqüents en Cirurgia Major Ambulatòria, es verifica que en tots els casos la tarifa de la fundació és molt superior a la mitjana i a la d’altres hospitals», conclou l’òrgan fiscalitzador. Aquestes intervencions no requereixen hospitalització i és freqüent que els pacients procedeixin d’altres hospitals dins els plans per reduir les llistes d’espera.

    Tractar un ictus costa el doble

    El SERMAS també fa la mateixa comparació però amb els costos d’hospitalització per patologies i, amb aquesta anàlisi, la Càmera de Comptes arriba a una conclusió semblant: «dels 25 GRD més freqüents en hospitalització, únicament en cinc processos la tarifa de la fundació és inferior». Tractar una insuficiència cardíaca o un ictus costa el doble, mentre els costos estan més equilibrats en processos com psicosi o cesàries.

    Si el correlat es fa amb els preus públics –el que costaria si fos un servei privat– la diferència és encara més pronunciada: s’han detectat desviacions que aconsegueixen fins a el 1.000%, és a dir, un cost multiplicat per deu, amb dades de la liquidació de la despesa de 2014. D’haver-se aplicat les tarifes del preu públic els estalvis anuals haurien ascendit, segons l’òrgan fiscalitzador, a més de 55 milions el 2014 i 61 el 2015. Per a la Càmera de Comptes, a més, és cridaner que mentre «les despeses reals de la majoria d’hospitals públics del grup 3 (al que pertany la Fundació)» van disminuir «entorn del 10%» entre 2010 i 2014, «els de la Fundació Jiménez Díaz es van incrementar un 23%».

    Aquest hospital concertat, de 600 llits, atén a una població de 430.000 persones a Madrid i funciona amb aquest model des de 2006. Des de llavors, el concert s’ha revisat en dues ocasions. La primera va ser el 2011, quan es va signar un Acord de Novació que va ampliar el nombre de pacients que corresponen al centre per zona (de 402.000 a 434.754) i va triplicar els anys de durada del contracte (de 10 a 30). La segona, el 2015, quan es va introduir un canvi de finançament que, no obstant això, no ha donat lloc al descens de costos, com acredita la Càmera de Comptes.

    En aquest sentit, l’òrgan fiscalitzador revela que la Comunitat de Madrid va reduir el 2013 en 20 milions d’euros el finançament bàsic recollit en els Pressupostos Regionals per «homogeneïtzar els criteris de finançament de la FJD a la de la resta d’Hospitals del Servei Madrileny de Salut» (de 216 milions a 193). Un canvi en la forma de retribució que la Càmera de Comptes no veu reflectit en els costos finals, per la qual cosa conclou que no s’està aplicant.

    La Conselleria de Sanitat tampoc ha aportat a l’òrgan cap «resolució en la qual s’acordi la no aplicació del règim econòmic per finançament capitatiu contemplat en la referida llei de pressupostos ni els motius per seguir retribuint» de la mateixa manera, que «va suposar una major despesa».

    Per això, la Càmera de Comptes commina ara a la Comunitat de Madrid a «renegociar el conveni singular marc en honor d’adequar el cost dels serveis sanitaris al preu públic i així reduir la despesa de l’activitat sanitària substitutòria». L’òrgan fiscalitzador remata que d’aquest reajustament depèn també la «sostenibilitat del sistema sanitari madrileny» en reduir-se «un cost considerablement més elevat».

    Un gegant del negoci sanitari, darrere de l’hospital

    La Fundació Jiménez Díaz pertany al grup Quirónsalud, que també gestiona tres hospitals de la xarxa pública de Madrid (Villalba, Móstoles i Valdemoro). Quirónsalud és l’antiga Capio i va ser comprada el 2017 per 5.760 milions d’euros pel gegant alemany Fresenius, un gran grup europeu de sanitat privada que admet que el negoci més rendible de l’adquisició de Quirónsalud procedeix dels concerts que té signats amb la sanitat pública, especialment, la madrilenya.

    «Probablement els sorprèn, però els ingressos del costat públic són més rendibles que els del costat privat», va dir públicament Stephan Sturm, conseller delegat de Fresenius, després d’anunciar la compra de Quirónsalud per 5.760 milions d’euros al fons de capital de risc CVC. A més de la Fundació, el grup gestiona tres dels quatre hospitals públics de gestió privada de la Comunitat de Madrid.

    La Càmera de Comptes, a més d’entrar a analitzar els costos desorbitats de l’assistència sanitària en la Fundació Jiménez Díaz, desmunta amb aquests i altres dades i afirmacions que la privatització sanitària sigui més eficient en la despesa pública, la principal tesi dels governs d’Esperanza Aguirre i Ignacio González (PP) per justificar davant els madrilenys els plans, interromputs parcialment pels tribunals, per deixar una gran part de la sanitat pública en mans privades. L’assumpte també està en mans de la Fiscalia, pendent d’admetre la denúncia de Podemos per suposats sobrecostos de 3.000 milions d’euros en set hospitals construïts per Esperanza Aguirre.

    Aquest és un article de eldiario.es