Just Deploy It!

Etiqueta: SAP Muntanya

  • La Coordinadora d’entitats SAP Muntanya: una història d’apoderament i participació de la ciutadania en la millora de la salut i la sanitat

    Arran de les mobilitzacions ciutadanes del 15-M al 2011 i coincidint amb el primer any de les retallades al Sistema Sanitari Públic, neix la Coordinadora d’entitats SAP Muntanya que té com a nucli promotor les associacions de veïns i veïnes de la zona nord de la ciutat de Barcelona (SAP Muntanya avui AIS Nord). La seva finalitat és defensar la qualitat assistencial del Sistema Sanitari Públic, defensar els drets de la ciutadania a la salut i vetllar per la salut pública i mediambiental.

    L’Àrea Integral de Salut (AIS) Nord compren els districtes municipals de Nou Barris, Sant Andreu i Horta Guinardó, amb 403.000 habitants (24,39% de Barcelona), amb 19 Àrees Bàsiques de Salut (ABS són equips d’Atenció Primària), l’Hospital Universitari de Valle Hebron (HUVH) com a hospital públic (ICS) de referència i l’hospital de Sant Rafael com a complement, a més d’equipaments sociosanitaris i de salut mental.

    Les entitats que constitueixen la Coordinadora SAP Muntanya són: AVV Sant Genis, AVV Horta, AVV Bon Pastor, AVV Can Peguera, AVV Turó de la Peira, AVVAVV Porta, AVV Guineueta, AVV Prosperitat, AVV Roquetes, AVV Sant Joan de Montcada, AVV Trinitat Vella, AVV Sant Andreu de Palomar, AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana i Comissió de Salut de Sant Andreu. En total 14 entitats ciutadanes.

    Cinc anys de lluita i resistència en defensa de la sanitat 100% Pública, Universal i de Qualitat

    Cinc anys de retallades continuades han deteriorat el nostre sistema sanitari públic: Urgències col·lapsades, llistes d’espera que desesperen, al metge de família, a l’especialista i als pacients. Llistes per proves diagnòstiques, per intervencions quirúrgiques i visites mèdiques, tancaments i reduccions de serveis (plantes, llits, urgències als centres de primària, ambulàncies, personal i inversions) Des de la Coordinadora de la SAP Muntanya hem estat, i continuem, lluitant per revertir la situació actual d’emergència sanitària.

    La Coordinadora de la SAP Muntanya ha treballat, sensibilitzat i reivindicat també altres àmbits de la salut com: Els determinants socials i econòmic de la salut, el medi ambient i la salut, l’Atenció Primària que volem com a centre del sistema, contra l’exclusió sanitària, la qualitat dels serveis, etc. Amb múltiples actes, xerrades, manifestacions, concentracions, ocupacions, taules informatives, signatures, suport a lluites sectorials i territorials, reunions amb gestors i polítics a tots nivells.

    L’any 2015 la SAP muntanya és una de les entitats que són fundadores de la confluència de lluites sanitàries en la constitució de la Marea Blanca de Catalunya (febrer de 2015, avui amb 70 entitats coordinades). Marea Blanca amb un decàleg de valors programàtics per un autèntic Servei Nacional de Salut per Catalunya ha passat de la protesta a la proposta: un model de servei de salut 100% públic.

    Cal destacar les accions continuades d’aquesta entitat com les taules d’informació, recollida de reclamacions i ajuda, cada dimecres a l’hospital de la Vall d’Hebron, les ocupacions amb reivindicacions de la Conselleria, CatSalut, ICS i centres sanitaris, les reunions sistemàtiques amb direccions de l’hospital, centres de Primària i Sociosanitaris. Les tres cadenes humanes (anuals) envoltant l’hospital (la darrera el 17 de maig de 2015 amb unes 1.500 persones).

    Què exigeix la Coordinadora SAP Muntanya

    Un pla d’actuació per:

    1. Disminuir dràsticament les llistes d’espera per visita al metge de família, a l’especialista, proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques i rehabilitació.
    2. Reobrir serveis i plantes tancades per les retallades.
    3. No permetre fer activitat privada en centres assistencials finançats amb pressupostos públics.
    4. Assegurar que les dades clíniques no es venen ni cedeixin a entitats privades. No al VISC+.
    5. Lluitar contra la corrupció exigint la màxima transparència.
    6. És necessari l’augment del pressupost de salut, recuperant almenys les retallades dels darrers anys, prioritzant la millora i l’impuls de la salut pública i l’atenció Primària i comunitària.
    7. Ordenar i potenciar els recursos sanitaris públics en salut mental, sociosanitaris i rehabilitació.
    8. Revisar els objectius i protocols de salut laboral, de l’ICAM i de les malalties emergents.
    9. Recuperar els llocs de treball perduts des del 2010 i millorar les condicions laborals.
    10. Rebutgem els Consorcis i altres formes encobertes de privatitzacions. Volem que sigui l’ICS el veritable nucli integrador del sistema públic.
    11. Establir la participació real de la ciutadania en la governança i control del sistema i dels centres sanitaris.

    Qui són els protagonistes d’aquesta història.

    Hem considerat activistes les persones que actuen en les accions de la coordinadora d’una manera continuada (reunions, concentracions, taules d’informació, etc.).

    • 23 persones, 61% dones, edat mitjana 65 anys (49-72).
    • Un 30% treballen. La resta, un 70%, estan jubilats. Això es veu sobretot a Nou Barris.
    • Un 87% van al Consell de Salut del seu districte.
    • Un 30% pertanyen a alguna formació política.
    • Representen a Associacions de veïns.

    En les concentracions, ocupacions, etc. la SAP pot arribar a convocar unes 50 persones i en les accions de més impacte com manifestacions i les tres cadenes humanes a l’HUVH han assistit unes 1.500 persones entre ciutadania i treballadors sanitaris.

    Donem les gràcies a aquestes persones que defensen amb la seva lluita continuada els drets de tota la ciutadania i el bé comú, especialment al lideratge imprescindible de la Trini de Nou Barris i el Carles de Sant Andreu, així com a les activistes històricament més presents: Mari Bonal, Juan García, Carmen Cabello, Inocencio Alonso, Angeles Puente, Mari Carmen Cruz, Abel Rodríguez, Manolo Muñoz, Angeles Espina, Angeles Marro, Maria Guardia, Madalena Bayle, Isabel Cabezas, Fina Soler, Carmen Martínez, Carlos Blanc i Trini Cuesta.

    La Coordinadora de la SAP Muntanya va rebre, el 2016, de l’ajuntament de Barcelona, a petició del plenari del districte de Nou Barris, la medalla de la ciutat de Barcelona com reconeixement al servei de la defensa dels drets social.

    (*) El contingut d’aquest article ha estat redactat en part gràcies a la informació de l’exposició pública que la Coordinadora SAP Muntanya va fet i va estar exposada al Centre Cívic de «Can Basté».

  • Un centenar de persones demanen unes urgències «dignes» a Vall d’Hebron

    Les urgències dels grans hospitals segueixen col·lapsades. Aquest és el missatge de denúncia que han volgut expressar el centenar de persones que s’ha concentrat aquest dimecres a les portes de l’Hospital Vall d’Hebron. Membres de Marea Blanca de Catalunya, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya i treballadors del centre han reivindicat solucions front a la situació de col·lapse de les Urgències de l’hospital, pocs dies després que el Síndic hagi obert una investigació. Aquestes solucions, segons han expressat, passen per reforçar l’atenció primària i els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) així com més coordinació.

    «Desconfiem dels plans estacionals i els plans dels gestors, que fins ara han resultat un fracàs», ha assegurat Trini Cuesta, activista de SAP Muntanya referint-se al Pla d’hivern que Salut preveu activar com cada any per fer front a l’increment de demanda que es produeix durant aquest període. Com ha recordat Cuesta, des dels diferents col·lectius per la defensa de la sanitat pública ja fa mesos que adverteixen de la pressió assistencial als serveis d’urgències dels principals hospitals catalans, com ara el Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, el Clínic o el Sant Pau, entre altres. «El sistema d’amuntegament als passadissos no deixa als pacients cap mena d’intimitat, volem acabar amb el patiment de les persones», ha expressat Cuesta.

    Durant la concentració, que no ha durat més de mitja hora, els assistents han corejat càntics com «retallar en sanitat és assassinar» o «pública sí, privada no», entre altres. Així mateix també han llegit en veu alta la carta que van fer-li arribar el mes de novembre passat al conseller de Salut Toni Comín. Tot plegat sense deixar de sostenir un cartell gran on s’hi podia llegir: «no més de 24 hores a urgències». I és que si bé legalment no hi ha un límit, els estàndards de bona pràctica dels hospitals estableixen que l’atenció urgent pot fer-se entre 12 i 24 hores des de l’arribada del malalt. Fonts coneixedores d’aquests estàndards expliquen a El Diari de la Sanitat que es preveuen 10 minuts per al triatge, quatre hores per conèixer el diagnòstic i unes hores de marge perquè el pacient sigui ingressat si és necessari.

    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO
    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

    La direcció de l’hospital: «no hi ha col·lapse»

    Per la seva banda, la directora assistencial de Vall d’Hebron, Ana Ochoa de Echagüen, afirma convençuda «que no hi ha cap col·lapse». «El servei està igual que els dies previs, millor que durant el pont de desembre, però ara el servei està en una situació de normalitat», ha declarat. Respecte els dies en què un pacient pot arribar a passar a Urgències a l’espera de ser traslladat a planta -que segons les associacions de defensa de la sanitat pública poden ser fins a 5 dies- , la directora assistencial justifica que a l’àrea d’observació els pacients no hi estan més de 13 o 14 hores.

    Preguntada per si convé un replantejament dels serveis d’urgències, Ochoa de Echagüen sí que ha reconegut que seria convenient diferenciar d’alguna manera l’atenció de les urgències de menys complexitat i més complexitat, que es concentren en els hospitals de tercer nivell (d’alta complexitat) com el cas de Vall d’Hebron. «Els hospitals terciaris tenim una complexitat afegida perquè s’hi barreja el pacient comunitari amb el pacient terciari i això fa que en un moment determinat el volum creixi molt i sí que és cert que segurament hauríem de diferenciar-ho», ha dit.

    Aquest dimecres hi havia 88 pacients a Urgències. «D’aquests, 55 estaven en un llit d’hospitalització i la resta, molts estaven en box. Dels 16 o 17 malalts que estaven al passadís tots estaven sent tractats», ha concretat.

  • La rehabilitació ambulatòria a Barcelona: un negoci amb presumptes corrupcions

    L’any 2012 l’Hospital Sant Rafael i l’Hospital Sagrat Cor van ser expedientats pel Departament de Salut per la subcontractació de CODEBI S.L, una empresa privada amb afany de lucre, que no havia aconseguit l’adjudicació del lot per la via del concurs públic per prestar els serveis de rehabilitació domiciliària que els esmentats hospitals s’havien compromès a subministrar. S’havia adjudicat el servei sense concurs, i l’havien subcontractat després a CODEBI, tot i que està estrictament prohibit.

    Un altre cas va sortir a la llum l’octubre del 2015. Una investigació de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va demostrar que l’empresa Corporación Fisiogestión (empresa a la qual pertanyia Josep Maria Padrosa abans de ser director del CatSalut), havia vulnerat la llei de Defensa de la Competència. Havia format una UTE, juntament amb 4 quatre empreses privades amb afany lucre per assegurar-se l’adjudicació de 4 lots, quan les tres primeres tenien la grandària i solvència suficient per a presentar-se al concurs en solitari.

    Recentment, ja al 2016, també ha estat denunciada per inspecció de treball la UTE ACERF per tenir treballadors contractats en condicions il·legals. Aquesta unió temporal d’empreses té el contracte de rehabilitació ambulatòria i domiciliària de la zona nord de la ciutat (la zona de Vall d’Hebron, SAP Muntanya o AIS Nord).

    Així com la rehabilitació hospitalària la realitzen els hospitals de la ciutat (sobretot dos grans centres públics com són l’hospital Vall d’Hebron i el Parc de Salut Mar/Esperança), la rehabilitació ambulatòria i la domiciliària l’ha contractada el CatSalut, en la seva quasi totalitat a Barcelona, a empreses privades que fan negoci, (excepte en alguns CAPs de l’ICS). Ens gastem en aquesta prestació uns 7.000.000 d’euros a l’any de diners públics, diners que van a parar a uns serveis que molts cops són criticats per la seva mala qualitat i a més molts d’ells han estat denunciats per presumpta corrupció o per les males condicions laborals dels seus treballadors.

    La Coordinadora d’entitats de la SAP Muntanya (Barcelona nord) ja havíem denunciat fa temps a l’administració del CatSalut aquesta situació de presumpta corrupció i precarietat laboral, denúncies amb resultats desconeguts. Nosaltres creiem que aquest no és un problema de pressupostos no prorrogats, ja que els diners públics ja hi són i se’ls emporten empreses que fan negoci. Aquest és un problema de mala gestió pública dels nostres diners. Creiem que és urgent revertir aquesta situació, acabar amb les concessions i els contractes vigents i revertir la situació de manera que els serveis  públics (hospitals públics i CAPs) siguin els prestadors d’aquest tipus de rehabilitació.

  • Familiars de pacients i veïns denuncien un cop més la saturació de les urgències de Vall d’Hebron

    Un dimecres més a l’Hospital Vall d’Hebron, i com la majoria de dies, les urgències bullen. Centenars de pacients passen per aquest servei cada dia, el més gran de tot Catalunya. Molts s’hi quedaran unes hores, altres requeriran ingrés. A les 9 del matí del dimecres, segons un grup de treballadors que comptabilitza els malats que hi ha a les urgències esperant per ingressar, hi havia fins a 93 pacients esperant un llit. Alguns porten quatre i cinc dies esperant, el que més, sis.

    “S’acumulen els pacients a l’àrea d’observació de les urgències, mentre esperen que els pugin a planta, estan atesos però el seguiment de la malaltia no és el mateix”, denuncia Trini Cuesta membre de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya. Mentre aquests pacients estan retinguts a les urgències esperant un llit, la novena planta de l’Hospital, amb una capacitat de 24 llits aproximadament, segueix tancada, segons denuncien els membres de la Coordinadora.

    El departament de comunicació del centre assegura que tots els pacients d’urgències tenen l’assistència garantida i, que en cap cas, es retarda el temps d’espera. “La capacitat de l’hospital es mou segons les necessitats”, manifesten.

    Però els veïns del barri, familiars i professionals, concentrats aquest dimecres i com cada dimecres a l’entrada de l’hospital sostenint pancartes amb el lema “No més de 24 hores a urgències”, no creuen que n’hi hagi prou i demanen a la direcció del centre més esforços. “A l’àrea d’observació, on el malalt espera, no es pot garantir la qualitat assistencial, hi ha molt soroll, el metge és sempre diferent”, expliquen.

    Històries moltes. Una senyora de mitjana edat, que s’ha apropat a la concentració de l’entrada, té el seu marit a urgències, porta 48 hores i està esperant a què el pugin a planta. Ha estat tota aquesta estona a un dels passadissos, entre familiars i altres malalts, en un espai sense intimitat. La seva dona explica a aquest diari que mentre ell esperava una infermera va haver de posar una sonda a una pacient que estava al seu costat. La professional va dur a terme aquesta pràctica davant de tothom, mentre la pacient cridava i ella li demanava que obris les cames i deixes de cridar. “Es normalitza el que no és normal”, lamenta Cuesta a aquest diari.

    “Les urgències del Vall d’Hebron sempre han sigut un problema, però és hora de demanar solucions”, afegeix. Aquests darrers dies han estat especialment difícils per aquesta unitat, per la gran afluència de pacients i per la dificultat de passar els malalts a planta. Fruit d’això s’han acumulat els pacients, ja estabilitzats, a l’àrea d’observació. El dimarts, per exemple, des del compte de Twitter @adjuntosdeurgen, on alguns professionals d’urgències fan públic el recompte de pacients que esperen, indicaven que havia 89 malalts retinguts i alguns hi portaven cinc dies. Des de comunicació asseguren que aquests últims dies el nivell d’entrades ha estat similar al del pitjor moment de l’epidèmia de la grip. Més de 300 entrades per dia, quan de mitjana se’n solen fer unes 280.

    Després de la concentració a l’entrada de l’hospital alguns membres de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya s’han reunit amb el gerent del centre, que els ha assegurat, segons expliquen, que són ells els qui prenen la decisió d’obrir llits i que reserven els buits per moments de “màxima necessitat”. Una resposta insuficient pels membres de la plataforma.

    Una estona després d’aquesta reunió Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona es van reunir amb el gerent de Vall d’Hebron i la directora mèdica del centre. Tarafa ha explicat a El Diari de la Sanitat que han demanat a la direcció que activin més ràpid la reobertura de llits. «La situació, amb una població més envellida i cronificada, no és la que tenim fa 10 anys. Els hem demanat que replantegin el tema de la reobertura de llits», ha manifestat. Amb tot, Tarafa assegura que els pics de saturació ja no són cosa puntual sinó que es donen de forma repetida i es pregunta si les les estructures existents estan preparades per absorbir-ho. «Això ja és un debat més ampli», assegura.