Just Deploy It!

Etiqueta: Save the Children

  • Ampliar la cartera de serveis del sistema de salut per combatre la pobresa i la desigualtat infantil

    Durant la presentació del darrer informe de Save the Children, Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància de l’organització a Catalunya, deia que «els infants són el col·lectiu més vulnerable a la pobresa, a la violència i els que pateixen més les conseqüències de les migracions». Totes aquestes situacions repercuteixen a la salut dels infants d’una manera directa i amb repercussions a llarg termini. «I per això», seguia Rivas, «mereixen tota la nostra atenció».

    Save the Children ha aprofitat per presentar un full de ruta cenyit en 10 punts imprescindibles per millorar la situació dels nens i nenes a casa nostra incloent mesures que impliquen cuidar la salut d’aquests infants. Una de molt clara dins les mesures per combatre la pobresa i la desigualtat infantil és ampliar la cobertura de pròtesis, audiòfons, ulleres, serveis psicològics i psicosocials per a nens i nenes fins als 18 anys, incloent-hi el seu cost total en la cartera de serveis del sistema de salut.

    En els darrers anys la pobresa infantil ha augmentat a Catalunya. Segons dades de l’IDESCAT, l’any 2016, 348.600 infants viuen sota el llindar de la pobresa. Les llars amb fills dependents registren un 14,9% de risc de pobresa, les que tenen fills dependents en tenen un 23%. A més, en el cas de les llars monoparentals aquesta xifra arriba fins al 40,4%.

    Les situacions de desigualtat i pobresa afecten l’estat de salut i el desenvolupament d’aquests infants. Save the Children denuncia que a Catalunya, la universalitat de la cobertura sanitària no és encara una realitat, sinó «una meta que s’ha d’aconseguir cobrint més població, ampliant la cartera de serveis o assumint cada cop més els serveis que avui no són gratuïts». Assenyalen així que les retallades del pressupost públic sanitari han coincidit amb l’augment de la pobresa infantil. Això ha provocat, expliquen, que la capacitat d’accés a serveis essencials per al correcte desenvolupament dels infants com serien l’oculista, el dentista o el logopeda, està condicionada per les rendes familiars. Paral·lelament, els diferents determinants socials de la salut que viuen poden conduir els nens ha patit sobrepès, obesitat o desnutrició.

    Apostar per l’Atenció Primària per impactar en la salut dels infants

    Les conclusions que Save the Children facilita a partir de les dades del Servei Català de la Salut són que la despesa sanitària en atenció primària a Catalunya ha patit una retallada del 14% entre el període 2008-2013. Any en què la despesa en aquest àmbit representava un 12,3%.

    Apostar per l’atenció primària vol dir apostar per incloure serveis a la cartera que fins ara no estaven inclosos i que afecten més als nens pobres. A partir de les rendes, Save the Children ha classificat tres nivells: només un 33% dels infants de la classe 3 han anat al dentista durant l’últim any enfront del 45% de la classe 1. Des de l’entitat denuncien que el preu d’aquests serveis és «un obstacle per al compliment del dret a la salut dels infants».

    Un altre dels problemes que afecten més als nens pobres és l’obesitat, considerada per l’Organització mundial de la Salut (OMS), com «la major epidèmia del segle XXI i un dels majors reptes en matèria de salut pública». En el període 2015-2016 es comptabilitza que el 32,7% dels infants i adolescents patien sobrepès o obesitat. Una dada que ha pujat respecte al període anterior quan es situava en un 29,4%. De la mateixa manera que passa amb els problemes a la vista, l’obesitat també es dóna més com més baix sigui el nivell socioeconòmic de la família. Els infants d’entre 0 i 19 anys de classes populars pateixen un 19,5% l’obesitat i un 17,6% de sobrepès. La classe benestant en canvi té un 9,6% d’obesitat i un 14,5% de sobrepès en la mateixa franja d’edat.

    La mala nutrició dels infants i no realitzar activitats esportives serien dues de les causes d’aquest excés de pes. Save the Children conclou que el preu d’algunes activitats esportives juntament amb la necessitat que algun familiar tingui disponibilitat per acompanyar els infants a realitzar-les fan que la desigualtat entre infants sigui tan accentuada.

    Els infants de famílies més empobrides tenen entre tres i cinc vegades més probabilitats de patir hospitalitzacions i/o problemes de salut mental

    El qüestionari SDQ51 inclòs en l’Enquesta Nacional de Salut arribava a la conclusió que els nens i nenes que provenen de llars amb un nivell de renda més baix presenten un nombre més alt de dificultats en l’estat de la seva salut mental. De fet, segons l’estudi elaborat en el marc del Pacte per la Infància sobre l’estat de la situació de la infància a Catalunya l’any 2014, 1 de cada 10 adolescents i joves d’entre 15 i 21 anys té risc de patir algun trastorn mental. El 7% d’aquests han patit o pateixen una depressió o ansietat. En els infants d’entre 4 a 14 anys aquesta probabilitat és d’un 4,2%.

    La salut mental ve condicionada pels factors del teu dia a dia. Save the Children demana un desenvolupament ple i en igualtats per a tots els infants. Demanen que aquestes desigualtats existents, mesurades en termes com l’esperança de vida i relacionades amb el nivell socioeconòmic, siguin compensades per un sistema sanitari just i equitatiu. Això implica que sigui completament gratuït.

  • La desoladora destrucció del sistema de salut sirià

    Abans de l’inici del conflicte a Síria el sistema sanitari consistia en la coexistència d’un sistema públic que oferia la majoria de serveis d’atenció primària i un sector privat que oferia els serveis més avançats, concentrat a les àrees urbanes. “En les últimes tres dècades Síria s’havia caracteritzat per una millora global de la capacitat del sistema sanitari i una millora d’indicadors de salut com la caiguda de la mortalitat infantil i l’augment dels nivells d’immunització”, constata l’informe ‘War and Infectious Diseases: Challenges of the Syrian Civil War’. Avui però la població civil que continua vivint a Síria, un país que ha entrat en el seu cinquè any de guerra, veu la seva salut fortament amenaçada i les condicions en les quals treballen els professionals sanitaris que hi queden són molt precàries. “En lloc de proveir un lloc segur de refugi i atenció, el sistema sanitari sirià ha estat integrat al camp de batalla de la guerra civil”, escriuen els autors de l’informe.

    I és que malgrat que la convenció de Ginebra prohibeix a les parts d’un conflicte atacar doctors, ambulàncies, hospitals o hospitals de campanya amb l’emblema de la Creu Roja o la Lluna Creixent i fer-ho és considerat un crim de guerra, a Síria cap d’aquestes normes o convencions són respectades, alerta la Societat de Medicina Siriana-Americana. “A no ser que sentin que la seva vida corre perill, la majoria de la gent no anirà a un hospital perquè sap que aquest és objectiu de bombardeig”, relata un metge sirià en l’informe ‘Syrian Medical Voices from the Ground: The ordeal of Syria’s Healthcare Professionals’.

    Hospitals destruits i manca d’equipaments

    L’OMS estima que un 58% dels hospitals públics i un 49% dels centres d’atenció primària a Síria o bé han tancat o bé funcionen parcialment, a causa de la destrucció dels edificis, la manca de personal, equipaments mèdics o medicaments.  Aquest fet i el perill de ser bombardejat ha provocat que alguns dels hospitals de campanya s’hagin instal·lat en soterranis. A més, mentre que els metges i les infermeres han de tractar prop de 4.500 ferides de trauma al mes (segons dades de 2014), els hi manquen electricitat, generadors i instruments adequats.

    “Els metges no poden realitzar transfusions de sang perquè no tenen bosses de sang. A un amic meu li van haver d’amputar la cama perquè no tenien material per tractar-lo. Un nen petit va perdre els ulls després d’un bombardeig perquè no tenien les instal·lacions on extreure els fragments. Tot això s’hauria pogut evitar si tinguessin permís per tenir l’equipament i els recursos essencials”, assegura un treballador humanitari sirà en l’informe ‘Infancia bajo asedio’ de Save the Children.

    Més de 640 professionals sanitaris morts

    La destrucció de la infraestructura del sistema de salut, avisen des de la Societat de Medicina Siriana-Americana, ha forçat la fugida de milers de professionals, fet que complica encara més la tasca dels que resten al país deixant sense cobrir algunes àrees d’expertesa. Segons dades d’aquest organisme internacional, més de 640 professionals sanitaris han mort des de l’inici del conflicte al país.

    A Alep, per exemple, una ciutat de més de tres milions d’habitants, només hi queden uns 300 metges, dels quals només 16 són cirurgians i 3 són cirurgians ortopèdics. O, per exemple, a Madaia, amb una població de 42.000 persones, 29.000 necessiten algun tipus d’assistència sanitària, només hi ha un hospital de campanya i tres metges. A més, malalties que ja s’havien extingit al país, com la polio o la tuberculosi, han ressorgit i milers de persones han mort perquè no han pogut seguir els seus respectius tractaments per a malalties com el càncer o perquè no han pogut assistir a la seva sessió de diàlisi, per citar alguns dels exemples que documenta l’OMS.

    La Societat de Medicina Siriana-Americana recull, a més, que prop de 600.000 sirians han patit amputacions, cremades, dany cerebral o han perdut la vista i la majoria de les ferides han estat causades per armes de foc i bombardeigs indiscriminats.

    Els nens, les víctimes més vulnerables

    Save the Children calcula que almenys 250.000 infants sirians viuen sota un brutal assetjament que impedeix, entre d’altres, que medicaments i aliments bàsics arribin a algunes zones. Tot i que l’ONG reconeix la dificultat per obtenir valoracions sistemàtiques sobre la desnutrició, la salut o el benestar psicològic al país ha elaborat un informe basant-se en la informació recollida a través de diversos grups de discussió amb un centenar de participants que viuen en zones assetjades de Síria.

    “De vegades els meus germans i germanes i jo ens n’anem a dormir sense haver menjat res des del dia anterior perquè no hi ha menjar”, hi explica en Sami, un nen de Ghouta oriental. Les diverses entrevistes suggereixen que els infants pateixen desnutrició crònica i un dèficit de vitamines i minerals considerable.

    De fet a les zones assetjades, l’escassetat d’aliments provoca un increment que fa que molts dels productes bàsics siguin impagables. Per exemple, el preu d’un quilogram d’arròs superava al gener els 200 dòlars mentre que 100 grams de llet en pols podia arribar a costar 31 dòlars.

    A més de l’alimentació o les dificultats d’accés a un centre d’atenció primària o un hospital, els infants pateixen profundes ferides psicològiques pel fet de viure en una guerra. “Aquí ja no hi ha nens, només adults petits”, diu la Rihab, una mare de les que ha pogut parlar amb l’ONG.

    Veus des del camp de batalla

    Síria és avui probablement un dels pitjors països per exercir de metge. Més enllà de les circumstàncies amb les quals han de treballar -per exemple durant un bombardeig- i les condicions -sense material suficient ni idoni- han de veure i tractar diàriament centenars de víctimes de la guerra.

    L’informe ‘Syrian Medical Voices from the Ground: The ordeal of Syria’s Healthcare Professionals’, en el que ha participat el Centre per la Salut Pública i els Drets Humans de la John Hopkins University, recull les experiències de 27 professionals que treballen o han treballat a Síria.

    Tots els entrevistats experimenten algun tipus de trauma psicològic i, segons constata el document, el personal mèdic al país està “sobreexplotat, desmoralitzat i deprimit”. A més, segons recull, els treballadors del sistema de salut també s’han convertit en una arma de guerra. Alguns són arrestats, detinguts o torturats. “Un cop detinguts els interrogadors els demanaven que confessessin si havien tractat a membres de l’oposició”, s’assegura en el document.

    Mentre alguns pensen a marxar d’altres, com un dels testimonis de l’informe, un altre d’ells que és cirurgià assegura: “Si jo moro però en salvo a 100 ja haurà valgut la pena”.