Etiqueta: sedentarisme

  • Més d’una quarta part de la població adulta no fa suficient exercici, segons l’OMS

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit la inactivitat física com una pandèmia global amb importants conseqüències per a la salut i l’economia de tot el món. No obstant això, la humanitat s’està allunyant de l’objectiu marcat per la mateixa organització sanitària de millorar els nivells d’activitat física. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure del major estudi realitzat fins avui sobre activitat física a nivell mundial i que ha estat publicat avui a la revista The Lancet Global Health. En ell, un equip d’investigadores de l’OMS alerta que més d’1.400 milions d’adults, una mica més d’una quarta part de la població adulta mundial (27,5%), no va fer suficient exercici físic en 2016.

    Aquest any, al voltant d’una de cada tres dones (32%) i un de cada quatre homes (23%) a tot el món no van aconseguir els nivells recomanats d’activitat física per mantenir-se saludables, que consisteixen a practicar almenys 150 minuts d’activitat física moderada o 75 minuts d’activitat física intensa per setmana, segons recomana la mateixa organització sanitària.

    Les investigadores recorden que els beneficis per a la salut de l’activitat física «estan ben establerts i inclouen un menor risc de malaltia cardiovascular, hipertensió, diabetis i càncer de mama i còlon». A més, recorden que «l’activitat física té efectes positius en la salut mental, retarda l’aparició de la demència i pot ajudar a mantenir un pes saludable».

    Els nivells més alts d’inactivitat física es van trobar entre les dones d’Amèrica Llatina i el Carib (43,7%), Àsia meridional (43,0%) i els països occidentals d’alts ingressos (42,3%), mentre que els nivells més baixos es van registrar en homes d’Oceania (12,3%), est i sud-est asiàtic (17,6%) i Àfrica subsahariana (17,9%).

    Els països rics cada vegada més sedentaris

    A més, les dades de l’estudi indiquen que no hi ha hagut avanços en la millora dels nivells globals d’activitat física entre 2001 i 2016 i que els països occidentals d’alts ingressos són els que s’estan tornant més sedentaris, amb una taxa d’inactivitat física que és més del doble que als països de baixos ingressos (un 37% enfront d’un 16%).

    Les regions amb l’augment més gran d’activitat física insuficient van ser, a més dels països occidentals d’alts ingressos, que van passar del 32% en 2001 al 37% el 2016, Amèrica Llatina i el Carib, amb un creixement del 33% al 39%. Amb aquestes dades les investigadores adverteixen que l’objectiu d’aconseguir una reducció del 10% en la inactivitat física el 2025 no es complirà.

    L’estudi destaca que tan sols Àsia ha millorat de forma significativa durant els últims anys (passant del 26% el 2001 al 17% el 2016), gràcies, en gran manera, als avanços realitzats a la Xina, on la taxa d’inactivitat ha baixat fins al 14%, molt per sota de països com els EUA o Alemanya on se supera el 40%.

    Importants diferències de gènere

    Entre els problemes assenyalats per les investigadores a l’hora d’aconseguir una reducció en la inactivitat física, destaquen les grans diferències de gènere que s’observen en tots els països, especialment en llocs com Bangladesh, on el 40% de les dones no fa exercici suficient, pel 16% dels homes, l’Índia (44% enfront de 25%), Filipines (49% vs 30%) o els EUA (48% enfront de 32%).

    Al costat de l’estudi, la revista ha publicat una carta signada per la investigadora de la Universitat de Sidney, Melody Ding, qui ha assegurat que aquestes dades revelen «que les dones enfronten més barreres ambientals, socials i culturals per participar en activitats físiques».

    Ding insisteix que «l’objectiu global d’activitat física és inassolible sense una millora substancial en els nivells d’activitat física de les dones», per la qual cosa reclama intervencions especialment dirigides a aquest sector de la població, de manera que es «creuen oportunitats segures i culturalment acceptables que empoderen a les dones perquè participin en l’activitat física».

    Espanya està «enquistada»

    L’estudi mostra que la situació a Espanya és similar a la de la resta del món, atès que més d’una quarta part de la ciutadania (un 23% dels homes i un 30% de les dones) no fa l’exercici recomanat. Encara així, la dada és relativament positiva, si es compara amb les altes taxes d’inactivitat física dels països de l’entorn, entre els quals destaquen Portugal (43%), Alemanya (42%), Itàlia (41%), Regne Unit (36%) o França (29%).

    No obstant això, el resultat està una mica allunyat del que s’ha mostrat en estudis anteriors, que se situava diversos punts per damunt. Així ho indica l’última Enquesta Nacional de Salut, que estableix en un 35% el percentatge de persones que tenen una activitat física de nivell baix. També l’OMS en el seu informe de 2014 situava a Espanya entre els països amb menys activitat física de la UE.

    Segons ha explicat a eldiario.es l’investigador de l’Observatori de vida activa i saludable de la Fundació Espanya Activa, Xian Mayo, la diferència entre aquests resultats «pot deure’s a les diferències metodològiques entre els informes», encara que insisteix que a Espanya la taxa de baixa activitat física està «situada més prop del 30%».

    Mayo, que va anar el principal autor d’un informe publicat l’any passat sobre l’activitat física a Espanya, assegura que «malgrat els esforços d’algunes institucions» per millorar els indicadors d’activitat física, la situació al nostre país està «enquistada» i no s’ha aconseguit cap avanç en els últims anys.

    A més, afirma que s’està observant «una polarització» en la societat espanyola, ja que la gent que és activa cada vegada fa més exercici, mentre que d’altra banda està augmentant el percentatge de població que mai fa exercici. «S’està creant un abisme entre els dos grups».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • L’obesitat infantil afecta el doble a les famílies de classe baixa que a les de classe alta

    La prevalença de l’obesitat és més elevada entre els menors de les classes més desfavorides i quan la mare té estudis primaris o no en té. Així ho diuen els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2015, que es fixen, entre diferents variables, en l’excés de pes tant en la població adulta com en els menors.

    Segons l’enquesta, que analitza el període 2014-2015, el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos -d’acord amb les taules de referència que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a l’hora de considerar que un menor té obesitat-. Ara bé, les diferències en els resultats segons la classe social de la família a la qual pertanyen són molt notòries, així com també destaca que la prevalença de l’obesitat és sis punts percentuals més alta en els nens que en les nenes.

    Mentre que l’obesitat afecta el 8% dels infants de les classes socials més altes – quan la família ocupa llocs directius, gerencials i de docència universitària segons l’ESCA-, el percentatge es dobla en aquells casos en què la classe social és més baixa -llocs de treball manuals- i afecta el 15,9%. Quan es tracta d’ocupacions intermèdies i treballadors per compte propi la prevalença de l’obesitat infantil és del 7,2%.

    La diferència encara és més elevada quan la variable que es té en compte no és la classe social -segons ocupació dels pares- sinó el nivell d’estudis de la mare. A mesura que disminueix el nivell d’estudis de la mare augmenta directament el percentatge d’obesitat infantil. Per exemple, quan la mare té estudis universitaris, l’obesitat afecta només un 6,8% dels nens i nenes, mentre que si el nivell d’estudis són secundaris es tradueix en un 14,1%. La xifra més elevada es detecta en els infants de mares amb estudis primaris o sense estudis, quan l’obesitat afecta a un 21,3% dels nens i nenes.

    El consum d’hipercalòrics, també més freqüent entre els infants de classe baixa

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’obesitat és causada per l’augment d’ingesta d’aliments hipercalòrics rics en greixos, sal i sucres i pobres en vitamines, minerals i micronutrients i per altra banda per un descens en l’activitat física, fruit d’un estil de vida cada cop més sedentari.

    En aquest sentit, i segons resultats de l’ESCA, també destaquen les diferències pel que fa al consum freqüent de productes hipercalòrics i l’estil de vida segons el context socioeconòmic. Mentre que el 40% dels infants que pertanyen a classes socials desfavorides fan un consum freqüent de menjar ràpid, brioxeria industrial, llaminadures i begudes ensucrades el percentatge es redueix a la meitat en infants de famílies de classe social més afavorida o quan un dels pares té estudis universitaris.

    Una altra dada que mostra el paper dels determinants socials en la salut dels infants té a veure amb el tipus d’oci i l’activitat física. Quatre de cada deu infants té un estil d’oci sedentari, és a dir, que de mitjana passa dues o més hores cada dia mirant una pantalla (la televisió, videojocs o davant l’ordinador). Aquest tipus d’oci, enfront de l’oci actiu que pot ser practicar un esport, és també més freqüent entre els nens de classe social més desfavorida i amb un dels progenitors sense estudis, si bé no és tan gran com ho és en el consum d’hipercalòrics o en l’índex d’obesitat. Per exemple, mentre que entre les classes més altes la proporció de nens i joves d’entre 3 i 14 anys que practiquen un oci sedentari és del 28,7%, entre les més baixes la proporció augmenta fins al 40,6%.