Etiqueta: segona onada de la covid-19

Cables, drenatges, sistemes de monitoratge i respiració assistida… i el soroll incessant dels monitors en funcionament: ‘Pip, pip, pip’. Els professionals sanitaris no paren ni un moment, en un escenari altament tecnificat. És la zona zero de la pandèmia, la primera línia en el combat per superar les situacions més crítiques enfront del coronavirus. Equipats amb l’EPI, guants, doble mascareta i ulleres, entren als boxes a vigilar que els pacients, moltes vegades intubats i amb respiració assistida, estiguin estables i no hi hagi cap complicació.

Així és una UCI, on es troben els pacients més greus i els que requereixen una major atenció. En aquest cas, ens trobem dins una de les UCI de l’Hospital Clínic i, concretament, la primera que va començar a rebre pacients de Covid-19, en ser la referent en el tractament de malalties altament infeccioses. Aquest hospital, un dels principals de l’Estat espanyol, té sis unitats de cures intensives, distribuïdes en diferents àrees o instituts (de malalties infeccioses, cardiològica, hepàtica…) que sumen un total de 50 llits. Això en condicions normals, ja que durant el punt àlgid de la pandèmia es van haver de duplicar els llits d’UCI, que es van estendre en quiròfans i sales diverses de l’hospital habilitades per acollir pacients crítics. Actualment hi ha una trentena de pacients de Covid a l’UCI del Clínic, però en el moment més crític de la pandèmia, durant la primera onada, van arribar a haver-hi més de 100.

Com la resta d’hospitals, el Clínic va haver de transformar-se de cap a peus per atendre el gran nombre de pacients que anaven arribant cada dia. En aquell moment pràcticament tot el que no era Covid es va paralitzar. «Hi va haver una paràlisi no només de la societat, sinó també als hospitals. Tot el que no eren procediments i operacions urgents es va parar», explica el Dr. Pedro Castro, responsable de l’àrea de vigilància intensiva de l’Hospital Clínic. A més, personal d’especialitats molt diferents es va haver de reciclar i bolcar en l’assistència de pacients Covid. En aquesta segona onada, però, l’hospital està mantenint la seva activitat habitual en més d’un 90%. Tanmateix, la situació segueix sent tensa. «Tenim molts menys malalts, però la situació segueix sent complicada, perquè l’hospital ha de conviure amb pacients Covid i pacients no Covid», assenyala Castro. I això sempre amb la preocupació del que pugui venir més endavant.

En aquesta segona onada hi ha menys pacients que arriben a l’UCI, però els que hi arriben es troben igual de greus. «La sensació és que com els hospitals no estan tan saturats i, gràcies a la fantàstica feina que està fent l’atenció primària, els malalts, quan es comencen a deteriorar, poden arribar abans a l’hospital, fet que permet que arribin menys a l’UCI o que hi arribin abans», explica al cap de la unitat. L’atenció precoç dels pacients, sumat a una major detecció de casos, fa també que s’hagi reduït l’estada mitjana dels pacients respecte de la primera onada, especialment a les plantes d’hospitalització convencional. A més, l’edat mitjana dels pacients, en comparació amb la primera onada, ha baixat ja que, com que no està confinada la població, hi ha més mobilitat per part de la població en edat laboral, mentre que la gent gran roman a casa. Pel que fa a la mortalitat dels pacients, el Dr. Castro explica que s’ha reduït lleugerament. «A la primera onada la mortalitat per Covid a l’UCI se situava al voltant del 20% mentre que ara, gràcies a aquesta atenció més precoç, ha disminuït», apunta. Tot i això, remarca que falten estudis i encara és molt aviat per poder fer una anàlisi amb retrospectiva.

Una cosa que sí que tenen en comú la primera i la segona onada de la pandèmia és l’absència de les famílies a l’hospital. Les visites estan restringides i només es permeten en casos de final de la vida. Quan el pacient es troba estable s’intenta sempre que pugui fer videotrucades amb els seus familiars. «Quan parlem amb les famílies per telèfon, que ho fem diàriament per explicar-los-hi com està el pacient, els és molt més difícil fer-se a la idea de com està sense veure’l, però ara per ara és el millor que podem fer. Permetre les visites suposaria una situació de risc pels familiars, els pacients, els professionals sanitaris i el conjunt de la població», argumenta el cap de l’àrea de vigilància intensiva.

Fotogaleria: L’UCI de l’Hospital Clínic des de dins | Pol Rius

Més preparats i amb més recursos

«Al principi de la pandèmia no sabíem ben bé fins on arribava la malaltia ni a què ens enfrontàvem. Va venir tot de cop. La Covid-19 era una mena de calaix de sastre on anaven apareixent símptomes i ho havies de manejar tot una mica sobre la marxa i com podies», explica la Marta Zarco, fisioterapeuta de l’UCI. Ara, diu, hi ha més coneixement sobre la malaltia i això permet proporcionar un millor tractament als pacients. «Ara sabem quines cartes juguem, estem més ben protegits i cada setmana ens fan proves de detecció del virus a l’hospital», assenyala.

També hi ha hagut avenços, tot i que tímids, respecte als tractaments utilitzats per pal·liar els efectes de la malaltia. «Els tractaments que es feien servir a la primera onada són semblants als que es fan servir en la segona. El que passa és que ara tenim evidències dels que funcionen i, sobretot, el que hem fet és eliminar aquells que no funcionen», explica Castro.

Malgrat les incerteses que encara hi ha respecte a la malaltia, els professionals diuen sentir-se molt més preparats que durant la primera onada. I l’UCI també ho està, ja que s’ha suplert la falta de respiradors que hi havia al principi de la pandèmia. «Va arribar un punt en què hi havia un dèficit d’equipament, perquè el nombre de pacients que necessitava respiradors era molt elevat. Vam fer una crida a recuperar ventiladors antics, que ja no s’utilitzaven, i en vam aconseguir tornar a posar en funcionament una quinzena», explica Antonio Plazas, enginyer que treballa per l’empresa Dräger, que subministra a l’hospital els respiradors i altres equipaments mèdics. Es tracta del mecànic de l’UCI: ell posa en funcionament els aparells i se n’encarrega del seu manteniment, tant en l’àmbit preventiu com reactiu, si es produeix algun error.

Plazas explica que va viure la primera onada de manera frenètica. «Era una situació completament nova, calia obrir més llits d’UCI on fos. Jo arribava a l’hospital i havia de treballar a contrarellotge per anar posant en marxa els equipaments al més ràpidament possible. Havíem d’estar al 150%», explica. Tot i això, considera que la part més dura de la pandèmia se l’emporten aquells professionals que estan en contacte directe amb el pacient.

Els sanitaris, esgotats i absorbits per la pandèmia

Els professionals sanitaris treballen amb el desgast d’una pandèmia que va arribar de cop i que no cessa. Estrès, pressió i molta incertesa. Són algunes de les emocions i sensacions que sentien els treballadors a primera línia contra al coronavirus durant la primera onada.

«Sentíem que els recursos i la capacitat de l’hospital estaven al límit, i això era molt angoixant», explica Manuela León, infermera de l’UCI. Tanmateix, diu haver-se sentit privilegiada, ja que en aquesta unitat els professionals estaven molt preparats per atendre aquesta mena de malalties infeccioses. Apunta, però, que emocionalment va ser molt dur, especialment per la por a infectar-se i contagiar a la família.

La desconnexió, a més, era impossible. «Els meus amics em preguntaven sempre com anaven les coses a l’hospital. Jo sortia d’una jornada duríssima i només volia desconnectar. Però no podia. En els trenta anys que fa que soc infermera mai havia tingut tanta dificultat per desconnectar, fins al punt que no podia ni llegir ni mirar una pel·lícula», explica la infermera. En la mateixa línia s’expressa Castro, qui diu que quan surts del lloc de treball tampoc tornes a la normalitat. «Abans, si tenies un mal dia, t’airejaves i intentaves descarregar les tensions. Però ara tot està impregnat de la pandèmia i això fa molt difícil que puguis desconnectar», diu.

La sensació és, ara, d’esgotament. «Estem farts i cansats. De normal ja treballem sempre al límit. Mai veuràs que sobrin infermeres en un hospital, però amb la pandèmia això s’ha intensificat molt. Ens esforcem per donar la millor atenció, però això requereix recursos», diu la Manuela. En aquest sentit, considera que les decisions polítiques que s’han pres no han estat a l’altura de les circumstàncies i que es desvia el tema respecte de què realment és necessari: més recursos per al sistema sanitari.

Manuela critica també l’actitud «inconscient» de moltes persones. «M’agradaria que la gent sabés els autèntics drames que hi ha dins l’hospital i tot el que hem viscut, i estem vivint. Si la societat no es comporta i els polítics tampoc, jo he de solucionar el que els altres no fan i pagar-ho amb la meva salut?», qüestiona. Apunta, a més, que la feina de les infermeres està molt invisibilitzada.

Recuperar-se després de l’UCI

El que més encoratja als professionals és veure que els pacients milloren. «Quan als pacients es recuperen i els hi donem l’alta és una autèntica injecció d’energia», diu la Manuela. Recuperar-se després de passar per l’UCI, però, no és un procés fàcil ni ràpid. «Quan un pacient viu una llarga estada a l’UCI sol ser perquè ha estat molt de temps intubat i ventilat. El fet d’estar immòbil durant molt de temps implica atrofia i debilitat muscular, que costen molt de recuperar», afirma Castro.

En aquest sentit, la fisioteràpia té una funció molt important a l’UCI. «Quan rebo els pacients la majoria estan intubats i sedats i, bàsicament, ens centrem en una mobilització precoç, per evitar rigideses articulars, limitacions de la mobilitat i, sobretot, intentar evitar ulceres per pressió», explica la fisioterapeuta Marta Zarco. «Quan comencen a estar una mica més desperts fem un treball actiu per recuperar la mobilitat i, a més, des del minut zero treballem per augmentar al volum pulmonar dels pacients. La majoria de pacients d’aquesta segona onada es troben en edat laboral, de manera que intentem que quedin el mínim de seqüeles físiques possibles», remarca.

A les conseqüències que té de per si passar moltes setmanes a l’UCI se sumen les seqüeles que provoca la Covid-19. «El coronavirus deixa molts dolors musculars i una forta limitació en l’àmbit pulmonar. Requereix una rehabilitació llarga», puntualitza Zarco. Veu molts pacients a l’UCI i després, quan es recuperen, a la planta d’hospitalització, de manera que els fa un seguiment més complet. «És molt agraït veure com els pacients van millorant, aconseguim retirar-los-hi tota la medicació, que respirin per ells mateixos i que vagin guanyant mobilitat fins a recuperar la funcionalitat i el màxim d’autonomia possible», conclou.

En les darreres setmanes, el nombre de contagis per Covid-19 ha augmentat exponencialment. El risc de rebrot a Catalunya es troba en 887 punts, mentre que fins fa dues setmanes era de 538. Davant l’augment alarmant de casos de coronavirus a tot l’estat, el govern espanyol va decretar el passat diumenge l’estat d’alarma i va ordenar a totes les comunitats autònomes -a excepció de les Illes Canàries- la implementació d’un toc de queda. A Catalunya s’ha establert de les 22 a les 6 hores, període durant el qual només es permet la mobilitat per causes excepcionals, per exemple, per rebre assistència mèdica urgent o desplaçar-se cap al lloc de treball.

«El que estem vivint a Catalunya és una tendència que estem veient arreu d’Europa. Estem patint quelcom que no és fàcil d’evitar ni de parar», assenyala Daniel López, investigador del grup BIOCOM-SC de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Segons López, les mesures que s’han implementat s’haurien d’haver dut a terme abans. «Hem d’aconseguir prendre mesures no quan la incidència sigui alta, sinó quan veiem que comenci a pujar», explica. Les mesures que s’han de prendre, assenyala, han d’anar en la direcció de reduir el contacte social i disminuir la velocitat de propagació.

A parer seu, encara hi ha més mesures que s’haurien d’instaurar. Per una banda, indica que és important que s’imposi el teletreball, sent les administracions les que haurien de donar exemple en primer lloc. També assenyala com a mesura que pot ajudar a millorar la situació l’increment dels recursos de transport durant les hores punta, evitant així les aglomeracions al transport públic. Així mateix, assenyala que també podria ser adequat imposar un confinament domiciliari de quinze dies per reduir de cop els contagis i a, partir d’això, dur a terme mesures més laxes com les que tenim en aquests moments.

Respecte als centre escolars i instituts, López considera que aquests han de romandre oberts, perquè si no, les conseqüències «poden ser molt dures». «Hem de mantenir les escoles obertes, perquè hi ha sectors de la població que no tenen accés a l’ensenyament en línia. I no n’hi ha prou en dotar-los d’un ordinador», assenyala.

Segons l’investigador del grup BIOCOM-SC, cal insistir a la població en què estem davant d’un «problema real». «En una setmana han mort de Covid-19 197 persones. Això és una barbaritat. Si es produïssin 197 morts en una setmana per qualsevol altra qüestió, estaríem absolutament alarmats». López insisteix en la responsabilitat col·lectiva. «Cal que tothom col·labori. Cal tenir els mínims contactes possibles. O ho fem així o el problema cada cop es farà més gran», conclou.

Les mesures comencen a mostrar resultats

Les restriccions aprovades pel Govern que van entrar en vigor el passat divendres 16 d’octubre, entre les quals hi havia el tancament de bars i de restaurants o l’augment de la docència telemàtica en universitats, mostren els primers resultats favorables en les estadístiques de la pandèmia.

L’informe diari del Departament de Salut de dimarts 27 d’octubre, que incorpora els casos reportats fins divendres 23, és el primer on es pot avaluar l’eficàcia de les mesures, en tant que és el primer que inclou una setmana completa amb les restriccions en vigor.

La taxa reproductiva efectiva del virus (Rt), que indica que la pandèmia creix si és superior a 1 o que retrocedeix en cas que sigui inferior, es va situar divendres 23 a 1,3 a Catalunya, el que suposa un lleuger descens respecte dels dies previs. Si bé és una estadística que només marca una tendència i que cal reafirmar en els següents dies, és la primera mostra que pot indicar que les mesures han estat útils i han ajudat a reduir la propagació del virus.

Situació heterogènia al territori català

La situació, però, no és homogènia a tot el territori català. Hi ha algunes regions on la taxa d’incidència de positius de Covid-19 creix a un ritme molt més inferior que a d’altres. Destaca en concret la regió sanitària de Lleida, que té la segona incidència més baixa, només per sobre de l’Alt Pirineu i Aran. En l’última setmana amb dades confirmades, del 16 al 23 d’octubre, s’hi van reportar 1.030 positius, enfront dels 912 acumulats entre el 9 i el 16 del mateix mes. Això implica un índex reproductiu (Rt) d’1. És a dir, a Lleida la pandèmia es troba estable segons les darreres dades facilitades per Salut.

La creu de la moneda és la demarcació de Tarragona. El Camp de Tarragona registra una Rt d’1,5 després de passar de notificar 1.226 casos en l’última setmana amb bars i restaurants oberts als 2.460 en la primera setmana sense. Tot i l’alta taxa, aquesta regió comença a manifestar una tendència a la millora. No passa el mateix a les Terres de l’Ebre, que té la Rt més alta del país (1,6) i, fins al moment, sense inclinació al descens. La regió de Catalunya Central també té la taxa estable en un perillós 1,5.

Augmenten les hospitalitzacions

L’augment dels casos comporta també una tendència creixent del nombre d’hospitalitzacions. A Catalunya han ingressat 1845 persones en els últims set dies, mentre que en la setmana prèvia la xifra havia estat de 1521. Totes les regions sanitàries reporten un increment d’entre el 40%, que és el cas de Barcelona ciutat, i el 16% que s’ha registrat al Camp de Tarragona. La regió Metropolitana Sud és l’única que trenca la norma i ha hospitalitzat un 15% menys d’hospitalitzats els darrers set dies respecte de l’anterior setmana.

El Departament de Salut avisa que les dades de noves hospitalitzacions «poden estar sotmeses a fluctuacions sobtades per problemes de registre». En efecte, hi ha alguns dies, sovint després d’un cap de setmana, on el registre s’eleva molt més ràpidament que en la resta de jornades. Sigui com sigui, la comparació entre els darrers set dies i la setmana prèvia neutralitza el biaix dels dies festius.

Maria José Abadías, subdirectora assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron, assenyala que l’Hospital es troba en una situació creixent d’ingressos per coronavirus, especialment des del pont del 12 d’octubre. «Els mesos de juliol i agost teníem una situació estable d’entre deu i quinze pacients a UCI i trenta pacients a planta. Des del cap de setmana del pont hem notat un augment molt fort de casos d’hospitalització, pràcticament s’han quadruplicat», assenyala.

Malgrat l’augment exponencial de casos, de moment l’Hospital segueix fent la seva activitat habitual i no s’han desprogramat encara operacions ni s’han tancat serveis. «Totes les àrees segueixen funcionant amb normalitat. Hem reforçat el servei d’urgències i hem fet torns de reforç a urgències amb personal intern de l’Hospital, per ser més àgils a l’hora de valorar els pacients Covid-19, però no hem aturat res», afirma la subdirectora assistencial de la Vall d’Hebron. Les visites als pacients, però, sí que s’han limitat al mínim, permetent-les només en els infants, les dones embarassades, els pacients que es troben en el tram final de vida i els pacients amb algun tipus de discapacitat.

Per la seva banda, Maribel Pablo, infermera d’urgències de l’Hospital del Mar, assenyala que la situació a l’hospital és complicada. «D’un dia per l’altre la situació ha canviat moltíssim. La pressió assistencial és forta», explica. Assenyala, fins i tot, que a vegades cal posar llits als passadissos perquè no hi ha capacitat suficient a l’Hospital per tots els pacients que arriben, la major part diagnosticats amb coronavirus. De moment, l’Hospital tampoc ha posposat intervencions.

…i també les angoixes

La segona onada de la Covid-19 ha agafat el personal molt cansat després de mesos de lluita contra la pandèmia. «Els sanitaris no som màquines. A la primera onada hi havia moltíssima por al que no sabíem i ara estem en una situació d’ansietat anticipatòria, perquè sí que sabem a què ens enfrontem. Hi ha molta angoixa», assenyala Maria José Abadías. «Tot això que estem tornant a viure fa molt poc que ho hem viscut», afegeix. A més, indica, la Covid-19 «ha demostrat que pot canviar d’un dia per l’altre, fet que fa que sempre estiguem en tensió pel que pugui venir».

En la mateixa línia s’expressa Maribel Pablo, que assenyala que el personal té molta poca confiança en que la situació actual millori. «Els sanitaris estem esgotats i molt amoïnats. No sé si podrem aguantar una situació com la que vam viure el passat mes de març i abril. Només de pensar-hi, m’agafa angoixa», afirma.

Més recursos per a una millor gestió de la pandèmia

Per Daniel López, la mesura prioritària per frenar l’expansió del virus és dotar l’atenció primària i salut pública de més recursos. «Són dos serveis que estaven oblidats i ara s’han vist que són essencials», indica. Aquest increment de recursos, però, «no pot ser puntual per la pandèmia que estem vivint, sinó que ha de ser estructural». Segons López, això ens permetrà estar més preparats davant de futures pandèmies. «Cada cop hi ha més interaccions a escala mundial i, per tant, la probabilitat de noves epidèmies s’incrementa».

Segons Maribel Pablo, cal augmentar la plantilla dels hospitals per tal de fer front a aquesta nova onada, especialment el personal de les unitats d’urgències i de crítics. «Anem de bòlit. La pressió és molt més de la que podem suportar. Hi ha dies que dius ‘no arribo, no arribo’».

El sindicat Metges de Catalunya considera una “aberració” el real decret llei aprovat recentment pel govern espanyol que permet a les comunitats autònomes contractar facultatius que no tenen el títol d’especialista i professionals extracomunitaris als quals el Ministeri de Sanitat encara no ha convalidat la seva especialització. La normativa que va aprovar el govern espanyol el passat 29 de setembre té com a objectiu contrarestar el dèficit de de facultatius davant la segona onada de la pandèmia de la Covid-19.

El real decret llei també autoritza el desplaçament de personal mèdic entre unitats assistencials de diferents especialitats dins d’un mateix centre hospitalari i entre hospitals i centres d’atenció primària  d’una mateixa àrea d’influència, sempre que quedi garantida l’atenció sanitària en els serveis d’origen.

Metges de Catalunya considera que aquestes mesures comporten, d’una banda, un “abús intolerable i inacceptable de la disponibilitat dels professionals de la salut”, i de l’altra, un “perill evident per a la qualitat i la seguretat assistencial dels pacients”.

Davant d’això, el sindicat reclama a l’executiu la “retirada immediata” del decret i exigeix a les autoritats sanitàries, tant estatals com autonòmiques, un “increment substancial del finançament sanitari” per superar «el dèficit crònic dels sistemes de salut».

“Fins ara, la falta de recursos econòmics s’ha compensat, sobretot, amb el sacrifici immens dels professionals i amb la manca de noves inversions i renovació d’equipaments, però aquesta situació és insostenible en el temps”, assenyalen des de l’organització.