Just Deploy It!

Etiqueta: Seguretat alimentària

  • La pandèmia de COVID-19 amenaça la seguretat alimentària global

    Les crisis econòmica i sanitària provocades per la pandèmia de COVID-19 han situat els governants en la difícil tessitura d’equilibrar les restriccions a la mobilitat amb la garantia de l’accés a serveis bàsics. I encara que el món no s’ha enfrontat a una gran escassetat d’aliments, sí que s’han produït pertorbacions en la seguretat alimentària internacional.

    Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat un grup d’investigadors de l’International Food Policy Research Institute (IFPRI), que publiquen les seves inquietuds a la revista Science. «Com més temps duri la crisi, més es complicarà la situació. La pregunta és: quant més podrà aguantar el sistema?», es qüestiona Rob Vos, director de Mercats, Comerç i institucions de l’IFPRI i un dels autors de l’article, titulat How Global Responses to COVID-19 Threaten Global Food Security.

    Segons detalla aquest investigador a SINC, de moment no s’està produint un gran desproveïment alimentari. «El que sí estem percebent és un augment significatiu de la inseguretat alimentària», assenyala. Un exemple clar d’aquesta tendència es pot observar en països desenvolupats, on augmenten les cues de persones sense recursos que acudeixen als bancs d’aliments i menjadors socials. Les famílies afectades es veuen forçades a modificar les seves dietes, optant per productes bàsics, més assequibles, però també menys nutritius. «La disminució dels ingressos posa en risc l’accés als aliments», s’afirma en la publicació.

    Efectes en els països més pobres

    Per als investigadors de l’IFPRI, la pandèmia està afectant a quatre pilars de la seguretat alimentària: l’accés als aliments, la seva disponibilitat, el seu ús i la seva estabilitat.

    En el seu pronòstic més recent, el Fons Monetari Internacional vaticina una caiguda del 5% de l’economia mundial per a aquest any. Tot i que les seves conseqüències econòmiques colpegen més fort als epicentres de la pandèmia (Xina, Europa i els Estats Units), també afecten indirectament els països amb ingressos més baixos mitjançant la disminució del comerç, l’exportació de petroli i altres productes bàsics.

    Segons l’article, més de 90 milions de persones podrien caure en la pobresa extrema. «La gent en extrema pobresa no té prou recursos per comprar els aliments que es necessiten per evitar la fam i la desnutrició», descriu la publicació. Els investigadors també afirmen que les llars pobres destinen el 70% dels seus ingressos a l’alimentació, la qual cosa provoca que la seva seguretat alimentària sigui «especialment vulnerable» davant les pertorbacions en els ingressos.

    «Molta gent caurà en la pobresa i no podrà comprar aliments. Abans, les causes que més agreujaven aquest problema eren els conflictes armats o els problemes climatològics. Ara és la COVID-19 «, sentencia aquest responsable.

    Els canvis en els hàbits alimentaris provocats per la manca d’ingressos i de poder adquisitiu són els que més preocupen als investigadors de l’IFPRI. «Hem vist que aliments com fruites, verdures i carns s’han encarit, portant a la gent amb menys recursos a decantar-se per aliments més bàsics, com el blat, el blat de moro o la soja, que proveeixen de calories, però de menys nutrients», explica Rob Vos. «Si les persones només consumeixen aquest tipus d’aliments, augmenta el risc de patir conseqüències adverses per a la salut, així com el de contraure la COVID-19».

    Segons una anàlisi efectuada per aquest institut a 300.000 llars, les persones pobres inverteixen més d’una quarta part dels seus ingressos totals en aliments bàsics, mentre que les llars no pobres només gasten el 14%.

    Major risc en fruites i verdures

    Un altre dels problemes que ha generat la pandèmia és la disminució de la producció i de la disponibilitat dels aliments. «En gairebé tots els grans països productors, com els Estats Units, Rússia o els de Sud-amèrica, les explotacions de productes bàsics estan mecanitzades i hi ha un gran distanciament social. En aquests casos, l’impacte de la COVID-19 no és tan gran», explica Vos.

    «Els problemes -continua- han sorgit on hi ha hagut més densitat laboral, en zones on es treballa sense distància de seguretat, principalment en cultius de fruites i verdures», detalla l’investigador. És en centres de producció en els quals es requereixen mans humanes on s’han concentrat un nombre més gran de brots. Precisament, aquest factor ha incidit en la falta de disponibilitat i la pujada del preu dels seus productes.

    Segons l’article, més de 30.000 treballadors en plantes processadores d’aliments han contret la COVID-19 només a Europa i als Estats Units, pertorbant greument les cadenes de subministrament.

    Les restriccions a la mobilitat, presents en gairebé tots els països, també han provocat un efecte negatiu sobre l’alimentació. Tot i que els governs van reaccionar ràpidament donant una prioritat alta a garantir la producció i l’aprovisionament d’aliments bàsics, les cadenes de valor alimentàries tradicionals s’han vist superades. Un dels majors mals que ha generat ha estat el malbaratament d’aliments.

    «En moltes zones d’Àfrica, on no disposen ni de sistemes d’emmagatzematge ni de transport refrigerat, solien fer els transports a les nits, per no malmetre els aliments. Aquests mesos, amb tocs de queda, no els ha quedat altre remei que efectuar-los de dia, provocant que es desaprofités una gran quantitat de menjar», exemplifica l’investigador a aquest mitjà.

    La por a obrir les fronteres

    El tancament de les fronteres comercials també ha generat desestabilitzacions en el preu dels aliments. Mentre que a Espanya, segons dades de l’IPC, gairebé únicament ha pujat el preu de fruites, verdures i hortalisses, en els mercats internacionals productes com l’arròs van augmentar el seu preu al voltant d’un 20% durant els quatre primers mesos de l’any. Aquest efecte, encara que en ocasions pot beneficiar els agricultors, «tendeix a perjudicar a tots, perquè indueix a la incertesa en el subministrament, eliminant les inversions que puguin millorar la productivitat o la qualitat dels aliments», explica l’informe.

    A l’igual que passa a Espanya, molts cultius es mantenen gràcies a la mà d’obra procedent d’altres països. Mentre que en el nostre cas ho fan des del nord d’Àfrica o Sud-amèrica, Als Estats Units ho fan des de Mèxic i altres països de centre d’Amèrica.

    «En arribar la COVID-19, 40 milions de persones van perdre els seus treballs als Estats Units, però no es van oferir per treballar en els camps. Els pagesos, que estaven desesperats, van pressionar molt perquè els treballadors de l’Amèrica Central poguessin accedir a país. Aquests treballadors no tenen bones condicions laborals i, per això, s’estan infectant», narra Vos. «Quan hi ha una recessió econòmica, és típic que hi hagi queixes sobre la població immigrant. Varia poc de país en país», considera.

    Per pal·liar aquests problemes, els investigadors de l’IFPRI coincideixen que les solucions passen per assegurar la producció i distribució d’aliments garantint la seguretat dels treballadors. El compliment d’aquestes mesures depèn de recursos econòmics. «Serà important que els països d’alts ingressos i les organitzacions internacionals contribueixin tant com puguin per donar suport als països pobres amb necessitats financeres», asseguren.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Prendre píndoles de placenta «no és una bona idea»

    «No és una bona idea». Amb aquesta rotunditat ve a resumir el que diu un extens article publicat a la revista American Journal of Obstetrics and Ginecolgy la pràctica de l’anomenada placentofàgia humana. O, el que ve a ser el mateix, consumir, en qualsevol de les formes possibles, algun tipus de preparat a partir de placentes humanes. L’article, que respon a la fórmula de revisió científica, desaconsella el seu consum per no tenir garanties de seguretat alimentària. Tampoc no aporta, segons es desprèn de la seva lectura, cap benefici rellevant als seus consumidors, sobretot dones que han parit de fa poc temps. Un segon estudi, elaborat per la New York University, conclou que les mares que es mengen les seves placentes no mostren cap canvi significatiu ni en el seu estat general de salut, nivells d’energia, nivells hormonals o en la llet materna si es compara amb placebo.

    No hi ha xifres ni estadístiques fiables sobre si la placentofàgia és un fenomen estès socialment o fins quina mesura. Però sí que hi ha la percepció que alguna cosa s’està movent a favor de la seva promoció i comercialització. Fins ara, la ingesta de la mateixa placenta després de donar a llum es considerava un acte anecdòtic i poc freqüent, associat sempre a tendències molt concretes del pensament naturalista. Això entre humans, és clar, perquè al món animal la placentofàgia és un fenomen comú.

    Però aquesta tendència, probablement per la bona acollida de campanyes publicitàries, sembla haver crescut. Al mateix temps, han proliferat empreses, de major o menor grandària, amb pràctiques més artesanals o clarament industrials, que centren la seva activitat comercial a l’elaboració de preparats en forma de píndoles, infusions o altres fórmules a partir de placentes humanes. L’exemple més cridaner, i més potent mediàticament, és el de Kim Kardashian i la seva germana, que no només donen publicitat a la ingesta de les seves pròpies placentes, sinó que han impulsat una companyia amb l’objectiu de tractar i elaborar diferents preparats de placenta.

    Òrgan d’un sol ús

    Menjar-se la placenta, com dèiem, és un acte comú en el món animal, òbviament entre els mamífers. Com és sabut, la placenta és un òrgan que creix al mateix temps que el fetus. La seva funció és, precisament, contribuir a la seva nutrició, però també donar cabuda a les deixalles que el mateix fetus va generant durant el seu desenvolupament intrauterí.

    En el moment de donar a llum, la mare expulsa fetus i placenta. Entre els animals, el comú és que la mare netegi la seva cria i, de forma quasi instintiva, es mengi la seva pròpia placenta. En determinades cultures humanes, aquesta pràctica també està documentada. En estudis amb animals s’ha vist que menjar la placenta juntament amb el líquid amniòtic contribueix a esmorteir el dolor de part, fet que s’atribueix a l’efecte analgèsic de factors que actuen de forma similar a la morfina.

    Imatge d’una placenta / Beth Bernier – Pixabay

    Avui la pràctica ha ressorgit de la mà de la cultura naturista. L’interès creixent pels productes d’origen natural, la defensa de dietes alimentàries que abominen del consum d’aliments processats o ultraprocessats, o la cada vegada major tendència a prescindir de solucions artificioses que governin les seves vides, han influït, segons els experts, a l’auge de la placentofàgia.

    Més enllà de les motivacions, l’article acabat de publicar, se centra en si la pràctica de placentofàgia reuneix suficients garanties de seguretat. En aquest sentit, els investigadors lamenten la pràctica inexistència d’estudis científics sòlids sobre els beneficis de la ingesta de placentes. En la mateixa línia, en el seu treball de revisió de literatura científica alerten de la gran proliferació, especialment a través de les xarxes socials, de «literatura pseudocientífica», suposats estudis sense els deguts avals acadèmics i fins i tot una mena de «fake news» que donen per certs fets que en absolut ho són, diuen els investigadors.

    Qüestions de seguretat

    La principal qüestió, però, és la resposta que donen els investigadors als aspectes relatius a la seguretat. De les mateixes placentes, d’una banda, i dels processos d’elaboració dels diferents preparats que es comercialitzen, de l’altra.

    Sobre el primer aspecte, els científics recorden que la placenta, per la seva pròpia naturalesa, recull les deixalles que es van generant durant la gestació. D’aquests residus, una part, adverteixen, són nocius i una altra clarament tòxics. Encara que sigui a títol anecdòtic, els investigadors recorden que s’han donat casos d’intoxicacions i, fins i tot, s’ha reconegut una mort deguda al consum de píndoles de placenta. En aquest cas, que va saltar als mitjans de comunicació recentment pel seu impacte mèdic i jurídic, es va reconèixer davant els tribunals que un lot de píndoles estaven contaminades. I que la contaminació tenia el seu origen en una greu malaltia sanguínia que patia la mare donant de la placenta que no va ser tinguda en compte en preparar el compost.

    Precisament, aquesta manca de control centra l’últim gran paquet de crítiques dels experts. Argumenten que, en general, no hi ha controls analítics de cap tipus sobre la placenta, la matèria primera. L’absència de control és lògica, asseguren. Entre altres raons, perquè mèdicament es considera un producte de rebuig. Només en casos molt concrets, associats a l’estat de salut de la donant, es fa un seguiment analític de la placenta per la probable presència de tòxics acumulats. La resta, que és la gran majoria, quedarien fora de control.

    En aquesta línia, si es pretén aprofitar la placenta pel seu suposat benefici nutritiu, si el procés de transformació és artesanal, per exemple per dessecació per a elaborar infusions, no està assegurat ni el procés en si mateix ni el producte final. Pel que fa a l’elaboració «industrial», els experts tampoc adverteixen ni certificacions de qualitat ni de bon tros de seguretat alimentària.

    Pel que fa als beneficis atribuïts a les píndoles de placenta, els experts lamenten igualment la manca d’estudis científics que ho corroborin. I sobre l’argument que els humans, com mamífers que som, hauríem de rebre els mateixos beneficis que moltes altres espècies animals, la resposta és rotunda: la capacitat immunològica i del sistema digestiu dels humans, com a fruit de l’evolució, difereix substancialment de la resta de mamífers.