Just Deploy It!

Etiqueta: sentència

  • El TSJC condemna a Interior i l’obliga a avaluar els riscos laborals dels bombers

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el Departament de l’Interior a avaluar els riscos laborals dels bombers en les tasques operatives. El dictamen es produeix arran d’una denúncia de l’Agrupació de Bombers de CCOO interposada el passat novembre per la manca d’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) i de l’incompliment d’un requeriment de la Inspecció de Treball relacionat amb l’avaluació de riscos de les tasques operatives com són els incendis. 

    Una professió cancerígena, segons l’OMS

    La sentència, ja ferma perquè la Generalitat no l’ha recorregut, es produeix menys d’un any després que l’OMS elevés el risc de càncer professional dels bombers. El compliment serà “imminent”, segons CCOO i el Govern haurà d’avaluar les tasques operatives que realitza el cos de bombers i bomberes i a complir la Llei de PRL. Per tant, haurà de reconsiderar l’equipament, les dotacions, els agents cancerígens, el soroll o les mesures higièniques del personal, ja que des del sindicat afirmen que hi ha riscos per a la plantilla per “una infradotació del personal”. A més, de l’avaluació de riscos, l’Executiu haurà de fer una proposta de mesures correctores amb una planificació temporal de l’aplicació, econòmica i amb un personal que ho gestioni i se’n faci responsable. El coordinador de l’Agrupació de Bombers de CCOO Joan Biescas assegura que estaran atents que “es tinguin en compte els riscos reals de la professió”, ja que les avaluacions de riscos les fa el servei de prevenció del Departament de l’Interior i els delegats de prevenció dels sindicats. 

    La Generalitat havia incomplert un requeriment de la Inspecció de Treball

    El 2018 l’Agrupació de Bombers de CCOO va interposar una denúncia a Inspecció de Treball per l’avaluació de riscos de les tasques operatives. Des del Departament d’Interior es van presentar al·legacions i el 2019 la Inspecció feia un requeriment definitiu al Govern. Interior va fer una planificació per a complir-lo en tres anys, tot i que un cop acabat el termini el compliment “ha estat insuficient”, afirma Biescas. El sindicat va renegociar amb l’Executiu el compliment del requeriment, i després de no arribar a cap acord es va presentar la denúncia, que ha donat la raó a CCOO. 

    Des del sindicat afirmen que “la sentència ajudarà a salvaguardar i millorar la salut dels bombers i bomberes de Catalunya i també pot servir com a referència per a futures sentències per a les persones treballadores a la resta de l’Estat”. 

     

  • Una sentència inèdita del TSJC reconeix el permís de baixa de paternitat per dol gestacional

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en una sentència inèdita, ha reconegut per primera vegada el permís d’accedir a la baixa per paternitat per dol gestacional. El marc normatiu actual només cobreix la mare biològica en un supòsit així. De fet, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li havia denegat la prestació i després de desestimar el recurs, el pare va recórrer als tribunals.

    La qüestió jurídica radicava en determinar si l’article 26.7 del Reial decret 295/2009 era contrari al dret a la igualtat de l’article 24 de la Constitució i al canvi normatiu introduït amb el Reial decret 6/2019, que equiparava els permisos per naixement i cura de menor. El tribunal català ha prioritzat altres supòsits com l’article 68 del Codi Civil que determina que els cònjuges han de “compartir la responsabilitat d’atenció als descendents”. L’INSS, però, encara té dret a fer un recurs a la sentència, ja que no és ferma.

    Anteriorment, el 5 de juliol de 2022, abans que entrés en vigor el RD 6/2019, el Tribunal Suprem va dictaminar que el progenitor diferent de la mare biològica no tenia dret a cap permís. Per tant, la nova sentència obre camí a un canvi en la doctrina del Suprem per reconèixer el permís als dos progenitors.

    Des de CCOO valoren positivament la sentència, perquè la justificació de l’INSS és “una interpretació literal i restrictiva de la norma que portava a la injustícia en que un fet traumàtic de pèrdua de l’infant provocava que l’altre progenitor hagués de tornar a treballar l’endemà de la mort del seu fill”. Afirmen que “les lleis no es poden aplicar només amb un criteri literal, sinó que s’han de valorar en relació amb altres drets i criteris interpretatius, com la realitat social i la dignitat de les persones”.

    La Generalitat reconeix el permís per dol gestacional i regles doloroses per al seu personal

    La sentència es produeix després que el Govern català aprovés el passat dimarts el permís per dol gestacional i regles doloroses del personal de la Generalitat. Els dos progenitors disposaran d’un permís de tres dies hàbils en cas que hagin patit una pèrdua gestacional entre la sisena setmana d’embaràs i el dia 179 de gestació. D’altra banda, també existirà un permís de vuit hores mensuals recuperables en els quatre mesos posteriors per a menstruacions doloroses.

  • El Govern d’Aragó condemnat per no proporcionar els EPI adequats

    Segons donava a conèixer el Diario de Teruel, el Jutjat del Social de Terol ha condemnat a les administracions de la Comunitat Autònoma d’Aragó per haver vulnerat els drets dels treballadors durant la pandèmia de la Covid-19. La sentència condemna a la Diputació General d’Aragó, al Servei Aragonès de Salut i a l’Institut Aragonès de Serveis Socials per haver vulnerat els drets dels treballadors i empleats públics de Terol en matèria de prevenció de riscos laborals en no proporcionar-los els equips de protecció individual (EPI) adequats.

    La magistrada del jutjat del Social de Terol, Elena Alcalde, ha dictat una sentència en la qual estima la demanda presentada pel sindicat FASAMET i signa la condemna a aquestes administracions públiques a proporcionar els EPI als treballadors de tots els centres sanitaris, unitats sanitàries, centres sociosanitaris o socials, públics, concertats i privats intervinguts, dirigits o coordinats de la província de Terol. En l’àmplia i detallada sentència dictada, la jutge centra el debat jurídic en la tutela de drets fonamentals i la prevenció de riscos laborals i davant de les argumentacions esgrimides per les administracions codemandades, sosté que l’administració autonòmica conserva, dins del seu àmbit de competència, la gestió dels corresponents serveis sanitaris, i ha d’assegurar en tot moment el seu adequat funcionament. 

    Les condemandes van afirmar que la salut no és un dret fonamental i que per tant no té consistència el plantejat. Davant d’això, la magistrada va respondre dient que «hi ha tan íntima relació entre la salut i la integritat física, i que podria existir vulneració de l’art. 15 de la Constitució, quan es generi un risc greu per a la salut dels treballadors, ometent les obligacions de protecció i prevenció que competeixen a l’ocupador «. En el seu raonament incideix que «la declaració de l’estat d’alarma no comporta la suspensió dels drets fonamentals al·ludits en la demanda com la vida, la integritat física, ni la salut, ni tampoc suposa la suspensió dels drets a la protecció i prevenció de riscos laborals», explica el TSJA.

    Davant la premissa de les administracions sobre que ens trobem davant d’un supòsit de força major, imprevisible i inevitable, la magistrada argumenta en contra d’això que «la pandèmia, i en conseqüència la crisi sanitària que ens ocupa, no és un supòsit de força major o risc catastròfic, ni un succés que no hagués pogut preveure o que fos inevitable». Entén que l’Administració va haver d’actuar «segons el principi de precaució, d’acord amb aquest nou ordre que evidenciaven les coordenades exposades» -en referència als reiterats anuncis realitzats per l’OMS – i conclou dient que «va haver de preveure la necessitat de disposar d’abundants EPIS per als sanitaris amb la finalitat de protegir-los enfront del risc de contagi per Covid-19, la qual cosa redundaria en la protecció de la resta de la ciutadania».

  • Sanitaris per la República: «El nostre gran desig seria desaparèixer, però mentre vosaltres persistiu, nosaltres estarem al darrere»

    Màrius Serra es va adonar que calien sanitaris al carrer per guarir aquelles persones que són ferides a les càrregues i així va néixer Sanitaris per la República. El primer dispositiu va ser el 29 de setembre de 2018, en el marc de la manifestació organitzada per Arran com a resposta a l’homenatge als cossos policials que va organitzar Jusapol.
    Des d’aleshores el col·lectiu ha anat creixent fins el punt que avui en dia compten amb dispositius a Tarragona, Lleida, Girona, Catalunya central i Barcelona.

    La generació 14O acampa des de dimecres 30 a la plaça Universitat de Barcelona i des d’aleshores han omplert de continguts el dia a dia al carrer. Una de les xerrades que s’ha celebrat ha estat donada per Sanitaris per la República amb la presència de Sira Esclasans, fotoperiodista freelance i una de les agredides de premsa d’aquests dies de mobilitzacions.

    Sanitaris va explicar el funcionament del grup. Organitzen equips on intentem que hi hagi 4 persones o més: un comunicador, qui disposa de walkie talkie i fa els informes de les persones ateses on hi consta el nom, les inicials dels cognoms, l’edat, el sexe, quin tipus d’atenció se li ha fet i si l’hem derivat o no al SEM (Servei d’Emergències Mèdiques). Després tindrien un auxiliar, un TES (Tècnic en Emergències Sanitàries) o un socorrista i un infermer o un metge.

    Fins ara, expliquen , tenien pocs metges però ara ja són suficients. Això ha passat perquè fins ara eren uns 200 sanitaris i en les últimes setmanes han rebut 500 sol·licituds. Una de les principals tasques actuals és administrativa, de triatge i formació. De la mateixa manera que han pujat els voluntaris, també han pujat els ingressos. Un Tot Suma que feia que arrossegaven per comprar Desfibril·ladors externs automàtics (DEA) ha superat les expectatives en pocs dies: «cardioprotegirem Catalunya amb uns 10 DEA».

    Sanitaris també està començant a treballar la idea d’incorporar psicòlegs en els dispositius tot i que fins ara ho estan fent els mateixos sanitaris, ja que un dels suports que es dóna més enllà de la cura de la ferida és l’acompanyament emocional.

    A més, com expliquen l’Oriol i el Joan, els dos sanitaris presents durant la xerrada, des de Sanitaris també estan en contacte amb Psicòlegs de l’ANC on tenen una cobertura de psicòlegs important. «Costa digerir les situacions viscudes, són nivells d’intensitat molt alts, perllongats en el temps… la intensitat no ve del pacient perquè el 90% de les atencions són traumes sinó del nerviosisme de l’ambient volàtil i incontrolable. De dimarts a divendres cada dia m’atrinxerava cada dia a un hotel o un bar fins que poguéssim sortir. Hem passat per psicòlegs, hi passem i hi passarem», explica en Joan.

    A Sanitaris per la República, vocació i dignitat van de la mà

    Sanitaris per la República es mou amb un peto groc amb el logo i un casc antimpactes d’escalada. Últimament han hagut d’afegir les ulleres pel foam i pilotes de goma, els gasos però també, com expliquen, per si llencen pedres o ampolles de vidre que a vegades reboten, ja que com es troben a prop de la zona de càrrega els hi pot arribar a impactar alguna peça.

    Treballar en aquestes circumstàncies és complicat perquè es tracta d’»un entorn que no tens controlat, totalment volàtil, on hi ha massa factors que no et permeten treballar amb seguretat». «Te n’adones que ets molt fràgil. Per quantitat de càrregues, per la brutalitat policial…  la capa de gas lacrimogen que hi havia a la porta d’entrada d’on estàvem atrinxerats va ser el pitjor de divendres».

    Per suportar situacions com aquesta, en múltiples manifestacions els sanitaris són aplaudits però ells no es consideren herois. «El nostre gran desig seria desaparèixer, que això duri el menys temps possible, però mentre duri seguirem persistint. Si vosaltres persistiu, nosaltres estarem al darrere evidentment».

    L’Oriol i el Joan de Sanitaris per la República i Sira Esclasans en la xerrada a l’acampada de plaça Universitat / Carla Benito

    Tot i la tensió que els envolta, ells es mouen pel codi deontòlogic de la medicina que és atendre a pacients no a persones. Com expliquen a l’acampada, no preguntaran de quin bàndol és, ni què ha fet, ni quina bandera porta la persona que necessita atenció. «Hem atès a persones de VOX, Ciutadans, Policies Nacionals, Mossos… ens guiem pel codi que diu no prejutjar, no preguntar i neutralitat», detallen. I és aquesta neutralitat la que afirmen que més els està salvant. «Jo he estat encanyonat per forces policials, amenaçats amb porres, tinc companys que han patit situacions més tenses que les meves. Ser neutrals ens està salvant perquè ens arribem a exposar massa i tot», segueixen.

    De la mateixa manera que requereixen assistència psicològica, entre els sanitaris també hi ha moments de flaquesa. «Quan arribo a casa i veig les imatges em pregunto que per què em foto en aquest merder. Però si ells hi són, si ells se la juguen, nosaltres també ho hem de fer. Un dia algú va dir que sols el poble salva el poble. Si uns sou al davant i els que us podem ajudar no hi som també crec que és fallar un moment històric que s’està vivint i fallar al codi deontològic que tenim», van concloure sanitaris dirigint-se als centenars d’estudiants acampats a plaça Universitat.

    Fotoperiodistes es comunicaran amb sanitaris en conèixer les zones de càrregues

    Sira Esclasans es trobava entre els manifestants i la línia policial el dia 16 davant la conselleria d’Interior . En un moment de moviment d’una furgona, els manifestants es van aproximar més a la línia policial i va notar un impacte molt fort a la cama esquerra. Un company va agafar el projectil de foam que li havia impactat. Esclasans va sortir de la zona de risc i caminant va trobar els Sanitaris per la República. A l’endemà a més va apropar-se a un hospital. Tot i que com ella diu no va ser res massa greu, ha hagut d’estar dues setmanes de baixa i movent-se amb crosses.

    Esclasans denuncia que com a fotoperiodistes assumeixen que corren un risc en el moment que es troben en zona de risc i per això porten proteccions com ara casc, ulleres, mascara de gas… també assumeixen que si si estan situats a prop de la policia els hi pugui rebotar alguna ampolla o si estan amb els manifestants poder rebre algun cop de porra. Però el què han vist aquestes setmanes, segueix Esclasans, ha estat un gran nombre de periodistes ferits: «Ho han estat expressament. Si la policia veu que ets periodista perquè ho fas visible, fins i tot li crides, i la seva resposta es ‘me da igual’… si veiem que això es repeteix sistemàticament de cara la premsa, podem pensar que se’ns ha atacat perquè deixéssim de fer la nostra feina». Si és a propòsit o si hi ha una estratègia darrera d’això ningú ho pot afirmar però el que sí mostra és que des del 14 d’octubre els periodistes ferits pugen a 71 persones.  Esclasans també va ressaltar dues detencions com ara la del fotoperiodista de El País.

    Grups de suport per fer front de manera conjunta a aquest atac contra la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació s’estan creant. A banda, fotoperiodistes i Sanitaris s’han coordinat a través d’un grup de telegram perquè com els fotògrafs acostumen a estar a primera línia de càrrega són els primers en veure les agressions i els ferits. «Creiem que era interessant tenir l’eina per parlar amb Sanitaris, donar un suport i que els facilités arribar més ràpid als ferits que ells no veuen».

    Ulleres, casc, màscara de gas… protegir-se per vèncer

    En el torn de preguntes, a banda de mostrar interès pel funcionament de Sanitaris, els principals dubtes entre els acampats van cursar sobre què és més segur per protegir-se.

    Sobre la diferència entre bales de foam i pilotes de goma, els sanitaris van comentar que es tracta de les dimensions de l’arma que s’utilitza, la intensitat i el rebot. El foam dirigeix l’impacte i el rebot de  la pilota de goma és incontrolable: «s’han vist rebots de tercer i quart impacte i per tant la pilota de goma té més trajectòria però és el foam qui actua a una distància més curta i guanya en intensitat».

    Pel què fa a les ulleres de protecció la resposta va ser clara: no estan fetes per rebre impactes de pilotes de goma ni de foam però millor portar-les que no fer-ho, encara que res garanteix la protecció de l’ull. En el cas de les viseres del casc de moto, si bé van reconèixer que són més fràgils, sanitaris van opinar que probablement saltaria la visera.

    I pel gas? Almax i aigua, una solució casolana i econòmica que inhibeix bastant la picor de les partícules del gas lacrimogen.

  • El Sistema d’Emergències Mèdiques ha atès 593 persones la darrera setmana durant les mobilitzacions a partir de la sentència

    La darrera setmana, el SEM ha fet un total de 593 assistències sanitàries arreu de Catalunya, amb motiu de les concentracions, manifestacions i aldarulls que s’han produït. El tipus de lesions que s’han atès han estat principalment traumatismes. El 95% de les lesions han estat de causa traumàtica, com contusions a les extremitats, lesions oculars, ferides obertes i incises i politraumatismes en general.

    Del total de persones ateses, 172 han requerit trasllat sanitari del SEM per a la realització de proves diagnòstiques, com ara una radiografia o TAC, i la posterior valoració per un especialista, que en ocasions ha suposat l’ingrés hospitalari del pacient. El SEM ha atès a 4 persones en estat greu i 51 en estat menys greu.

    Per tal de fer front tant a les assistències sanitàries resultants de les marxes, manifestacions i aldarulls que s’han produït, així com als serveis ordinaris que es continuaven produint arreu del país, el SEM s’ha reforçat amb 122 unitats i 268 professionals més la darrera setmana, des del 14 fins el 20 d’octubre, ambdós inclosos. El dia que hi va haver més reforç d’efectius va ser el divendres, jornada de vaga general, amb 34 ambulàncies i 1 helicòpter medicalitzat que es va sumar als 4 ja existents, i amb un total de 79 professionals addicionals.

    La planificació d’aquests recursos extraordinaris ha fet possible que el SEM hagi pogut estar present simultàniament fins en 14 focus diferents arreu del país.

    Així, el SEM ha fet front a una situació d’Incident de Múltiples Víctimes (IMV) sostinguda en el temps i amb simultaneïtat d’escenaris arreu de Catalunya, fet que no s’havia produït fins al moment, el que suposa un esforç extraordinari i un repte organitzatiu, logístic i operatiu de primer nivell, segons declaren en un comunicat.

    A banda del reforç de les unitats del SEM a peu de carrer, s’ha reforçat de manera important la Unitat de Coordinació Operativa (UCO), l’equip que coordina les ambulàncies que estan fent les assistències sanitàries in situ. La UCO sap en tot moment la geoposició de les unitats, quines són les zones d’alt risc i està en contacte permanent amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) així com amb la resta d’unitats SEM, per poder donar resposta a qualsevol emergència.

    En el mateix comunicat, expliquen que gràcies al treball en equip el SEM s’ha adaptat a les diferents situacions donant la millor resposta i amb la seguretat que requereix el desenvolupament de la seva tasca. A més, demostren estar «orgullosos de tots els professionals que han dut a terme la seva tasca amb un nivell de qualitat altíssim, tant tècnic com humà, i una vocació de servei digna dels millors exemples».

    Salut parla sobre la presència de cossos policials a centres sanitaris

    Per la seva banda, el Departament de Salut ha emès un comunicat arran d’algunes informacions sobre la presència de cossos policials als serveis d’urgències dels centres de la xarxa sanitària pública. En l’escrit, el Departament de Salut ha informat sobre la legalitat que hi ha darrera això:

    • Tothom que necessiti una atenció mèdica té dret a ser atès en un servei d’urgències, ja sigui hospitalari o d’atenció primària. En aquests serveis i dispositius se li garantirà una atenció de qualitat i segura.
    • La protecció del dret a la intimitat de les persones ateses és un dels pilars del nostre sistema sanitari i, com a sistema, el defensarem davant de totes les instàncies. El dret a la intimitat és un dret fonamental recollit a la legislació.
    • De manera general, els cossos i forces de seguretat no poden realitzar cap actuació en un centre sanitari que pugui vulnerar el dret a la intimitat i confidencialitat de les persones que s’hi atenen. Això inclou, fins i tot, la seva simple presència si no tenen una resolució judicial.
    • L’accés dels cossos i forces de seguretat als dispositius sanitaris no pot vulnerar injustificadament el dret a la intimitat dels pacients ni suposar un obstacle pel normal desenvolupament de l’activitat sanitària. Si això es dona no és admissible la presència de cossos i forces de seguretat en un centre sanitari.
    • Els cossos i forces de seguretat només poden accedir a dades de tipus clínic-assistencial quan actuïn com a policia judicial i estiguin en disposició de la pertinent resolució judicial.

    Pel que fa a aquests darrers dies, el Departament de Salut ha afirmat tenir constància oficial d’un sol cas en què la policia ha accedit a un servei d’Urgències. Va ser el passat 15 d’octubre a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, en el context d’una càrrega policial. Expliquen a més que aquest va ser un motiu pel qual el gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona ja ha fet arribar una carta a la subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona, demanant explicacions i expressant el seu malestar. D’altra banda, Salut no té constància que s’hagi produït cap detenció de persones mentre estaven sent ateses en un dispositiu de la xarxa d’hospitals públics o just després.

    Les atencions dia a dia: traumatismes cranioencefàlics i lesions oculars entre els més greus

    El SEM ha facilitat en un comunicat un Resum de les atencions sanitàries arrel de les concentracions en protesta per la sentència del procés. Us les traslladem dia a dia de la mateixa manera que ho han fet des del servei:

    Dilluns, 14 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va realitzar un total de 131 assistències sanitàries (26 Mossos d’Esquadra i 11 Policia Nacional, tots ells alta in situ).

    D’aquestes,

    115 a la Terminal 1 de l’aeroport d’El Prat (91 altes in situ i 24 trasllats a centres sanitaris, un d’ells lesionat ocular traslladat a l’hospital de Bellvitge)
    8 a Barcelona (7 altes in situ i 1 trasllat sanitari)
    4 a Maçanet de la Selva (altes in situ)
    3 a Lleida (1 alta in situ i 2 trasllats sanitaris)
    1 a Reus (alta in situ).

    Dimarts, 15 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 125 persones (52 Mossos i 13 Policia Nacional). D’aquestes,

    14 assistències a Gurb (13 altes in situ i 1 trasllat)
    7 assistències a Girona (5 altes in situ i 2 trasllats)
    74 assistències a Barcelona ciutat (66 altes in situ, 8 trasllats)
    11 assistències a Tarragona (6 altes in situ i 5 trasllats)
    2 assistències a Sabadell (1 alta in situ i 1 trasllat)
    15 assistències a Lleida (14 altes in situ i 1 trasllat)
    2 assistències a Mollet (2 altes in situ)

    Cap d’elles revesteix gravetat

    Dimecres, 16 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 96 persones (20 Mossos i 10 Policia Nacional) . D’aquestes,

    1 assistència a Sils (trasllat greu)
    9 assistències a Girona (8 altes in situ i 1 trasllat)
    57 assistències a Barcelona ciutat (41 altes in situ i 16 trasllats)
    1 assistència a Sallent (trasllat)
    14 assistències a Manresa (12 altes in situ I 2 trasllats)
    12 assistències a Lleida (8 altes in situ i 4 trasllats)
    2 assistències a Tarragona (2 trasllats, un d’ells per traumatisme cranioencefàlic en estat menys greu a Joan XXIII)

    A banda, els Bombers de Barcelona van atendre una contusió facial que van traslladar a l’Hospital de Sant Pau.

    Dijous, 17 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 42 persones (5 Mossos i 1 Policia Nacional). D’aquestes,

    36 assistències a Barcelona – Eixample (16 altes in situ i 20 trasllats)
    5 assistències a Girona (3 altes in situ i 2 trasllat)
    1 assistència a Tarragona (1 trasllat)

    Divendres, 18 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 182 persones (8 Mossos i 72 Policia Nacional). D’aquestes,

    1 assistència a Molins de Rei (1 trasllat)
    1 assistència a Montcada i Reixac (1 trasllat)
    1 assistència a Alella (1 trasllat)
    1 assistència a Terrassa (1 trasllat)
    1 assistència a Barcelona C-58 (1 trasllat)
    6 assistències a Lleida (3 altes in situ, 3 trasllats)
    12 assistències a Girona (9 altes in situ, 3 trasllats)
    7 assistències a Tarragona (5 altes in situ, 2 trasllat)
    152 assistències a Barcelona (102 altes in situ, 50 trasllats)

    Dissabte, 19 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 14 persones (4 Mossos i 3 Policia Nacional). D’aquestes,

    11 assistències a Barcelona (9 altes in situ i 2 trasllats)
    3 assistències a Girona (3 altes in situ)

    Diumenge, 20 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 3 persones (1 Mosso). D’aquestes,

    1 a Argentona (C-60), alta hospitalària.
    2 a Gurb C-25, (2 trasllats)

  • Els serveis mínims de la vaga general del 18 d’octubre garanteixen el 50% del transport públic, l’assistència sanitària i centres educatius oberts

    El Departament de Treball Afers Socials i Famílies ha publicat els serveis mínims que afecten la vaga general convocada pels sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i Intersindical CSC (I-CSC) per a les 24 hores del 18 d’octubre. En els àmbits amb més incidència es garanteix el 50% del transport públic a Barcelona, l’assistència sanitària i que els centres educatius restaran oberts.

    Com en altres convocatòries semblants Treball ha decretat els serveis mínims un cop escoltats, com és preceptiu, els convocants. Com ja hi ha precedents s’ha seguit el mateix esquema que altres cops.

    En els sectors amb més incidència ciutadana els serveis mínims són:

    Pel que fa a l’assistència sanitària el decret fixa que s’haurà de garantir: El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En aquest sentit es garantirà tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.

    El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.

    S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt. 4. S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa al preoperatori com al postoperatori.

    Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, tant des del punt de vista assistencial, com des del bàsic d’infermeria i hoteler.

    En els centres d’assistència extrahospitalària, es garantirà l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre. Aquest servei es prestarà amb un 25% de la plantilla, tot i que quan es garanteixi amb un dispositiu assistencial unipersonal s’haurà de considerar aquesta situació com a mínim i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris i altres dispositius d’atenció continuada.

    El servei de neteja mantindrà l’activitat normal en les àrees d’alt risc. Tenen aquesta consideració els serveis següents: – Serveis d’urgència – Àrea quirúrgica (quiròfans i avantquiròfans). – Unitat de vigilància intensiva, reanimació (postoperats) i unitats coronàries. – Unitats de grans cremats – Unitats de prematurs – Unitats de diàlisi – Unitats d’asèptics i malalts infecciosos – Sala de parts i paritoris – Àrees de malalts immunodeprimits (trasplantats, hematologia i oncologia) – Laboratori d’urgències – Servei d’esterilització – Cuines i serveis d’alimentació – Sales de necròpsies – Desinfecció terminal (neteja d’habitacions en casos d’alta de malalts en processos infecciosos).

    Ensenyament

    Centres docents públics i privats no universitaris i llars d’infants: Una persona de l’equip directiu per centre de treball, entenent-se com a tal la persona titular de la direcció, del cap d’estudis, de la secretaria o de la coordinació pedagògica del centre. A més del personal esmentat: Per a l’ensenyament infantil i primària (de 3 a 12 anys): 1 docent per cada 6 aules. Per als centres d’educació especial (de 3 a 16 anys): 1 docent per cada 4 aules. Per garantir la seguretat en l’horari de menjador i activitats complementàries: un terç del personal. Per a llars d’infants: un terç de la plantilla.

    Transport públic

    Un altre element destacat és el transport públic, Transport de Rodalies i Regionals de Catalunya operat per Renfe Operadora: garantirà un 33% durant tot el dia.

    El Transport Metropolità de Barcelona, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall. Transports de Barcelona, SA, (autobusos) : 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall.

    Finalment, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall. e) Tram Barcelona: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall.

    Es pot consultar el decret en la seva integritat en aquest enllaç.

  • Tafanejar històries clíniques aboca a diversos professionals sanitaris a penes de presó

    Tafanejar la història clínica d’un company de treball, d’un familiar o d’un pacient amb el qual no tenen relació assistencial ha abocat a diversos professionals sanitaris a una condemna superior a dos anys de presó. Aquesta pena provoca l’ingrés en la presó. Per a evitar en una d’aquestes sentències aquesta conseqüència, l’Audiència provincial de la Corunya ha arribat a sol·licitar a l’octubre al Govern la tramitació d’un indult. Van realitzar aquesta petició després d’emetre una decisió –que implicava dos anys i set mesos de presó– contra un metge del Servei Gallec de Salut (Sergas), que va accedir a un historial clínic sense consentiment.

    Aquest mateix mes el Suprem va ratificar la condemna de dos anys i sis mesos a dos fisioterapeutes d’un hospital públic que van entrar en el registre clínic d’una companya i el van comentar davant d’altres pacients. Per part seva, al gener de l’any passat l’alt tribunal sí que va estimar el recurs d’una infermera del servei extremeny de salut que va ser condemnada per l’Audiència Provincial de Càceres per accedir «en més d’un centenar d’ocasions» a l’historial del seu exjove i la seva nova parella. Els magistrats van rebaixar la pena de tres anys i set mesos a dos anys.

    Delicte de revelació de secrets

    Aquestes actuacions estan penades pels articles 197 i 198 del Codi Penal que els emmarquen en delictes de descobriment i revelació de secrets. «Cal tenir en compte que aquesta informació està protegida perquè el dret a la intimitat té un component molt important en l’esfera de la privacitat. No només compte amb la protecció de la Constitució, també té la del Codi Penal», explica Francisco Corpas, director dels serveis jurídics en el Consell General d’Infermeria.

    Per part seva, José María Antequera, docent i divulgador en dret sanitari, creu que aquestes actuacions es produeixen pel desconeixement de les seves condemnes. «Crec que no se sap en moltes ocasions la conseqüència de l’incompliment. Els professionals desconeixen que accedir a la història clínica d’una persona, quan no hi ha una vinculació professional amb els pacients, és una falta molt greu de l’estatut marc i un delicte segons el Codi Penal», ressenya.

    La «temptació» d’accedir a l’historial amb un click

    Aquests dos lletrats coincideixen en assenyalar que l’accés a la informació de forma instantània ha pogut contribuir al fet que es dilueixin les barreres mentals que determinen per a aquests condemnats quina documentació és confidencial. «Abans accedies a la història clínica perquè només existia en paper i la tenies davant de tu. Amb la història clínica electrònica, l’accés és immediat. Aquesta temptació genera aquest tipus de situacions», incideix Antequera. Així mateix, aquest lletrat ressenya que en accedir a aquests registres clínics hi ha una alerta sobre l’ús adequat del sistema. «Hi ha un avís en el qual es planteja que només poden accedir a històries clíniques assistencials», incideix.

    Entre les últimes sentències emeses per aquest assumpte, destaca la ratificació de la condemna per part del Suprem a dos fisioterapeutes d’un hospital públic que van entrar en la història clínica d’una companya. L’Alt Tribunal va desestimar a l’octubre el recurs presentat per aquestes dues professionals i va confirmar la decisió que els considerava autores d’un delicte de descobriment i de revelació de secret pel qual els sentenciaven a cadascuna d’elles a dos anys, sis mesos i un dia de presó. Segons l’escrit judicial, els accessos a la història de la seva companya el 2011 «consten documentalment acreditats». A més de la pena de presó, la decisió comporta la inhabilitació absoluta per sis anys.

    L’Audiència Provincial d’Oviedo ressenya en la sentència ratificada recentment pel Suprem que aquestes dues professionals es van assabentar de «les malalties per les quals havia rebut tractament en el servei de salut mental [la seva companya], comentant-ho entre elles en el gimnàs de l’hospital, on treballaven com a fisioterapeutes, fent-lh en presència dels pacients als quals atenien».

    Aquests fets –segons plantegen en l’escrit judicial– són constitutiu de delictes, tal com recullen els articles 197 i 198 del Codi Penal. En ells castiguen a aquelles persones que «sense estar autoritzades» accedeixin a «dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre que es trobin registrats en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics». En aquest epígraf es té en compte que aquestes condemnes s’aplicaran també a aquells treballadors públics que «fora dels casos permesos per la Llei, sense mediar causa legal per delicte, i prevalent-se del seu càrrec, realitzin qualsevol de les conductes descrites en l’article anterior».

    Els magistrats de l’Audiència asturiana van destacar en la seva fallada la confidencialitat d’aquesta informació i, per tant, recalquen la rellevància d’aquesta infracció. «Es tracta de dades reservades que pertanyen al titular però que no es troben en el seu àmbit de protecció directe, directament custodiats pel titular», ressenyen. Així mateix, estableixen que la legislació de protecció de dades «delimita clarament la titularitat, maneig i cessió de la informació continguda en aquests».

    L’Audiència de la Corunya també va condemnar a l’octubre a un metge a dos anys i set mesos de presó per entrar en un historial clínic sense consentiment ni mitjançant una relació assistència entre el denunciant i el denunciat. En aquest cas, la sentència no detalla quina vinculació existia entre aquestes dues persones.

    Sol·liciten indult al Govern

    A pesar que en l’escrit judicial constaten que aquest professional del Sergas va accedir en 2011 en dues ocasions a aquesta informació «amb la intenció de conèixer el seu estat de salut, en concret, l’existència d’un comunicat de baixa per incapacitat temporal laboral» i que consideren que la condemna és «ajustada al tenor de la llei i de les seves possibles interpretacions», sol·liciten al Govern la tramitació d’un indult per al condemnat. Han pres aquesta decisió al·legant que no volen que es «generi una sanció objectivament desproporcionada i socialment reprovada». Aquesta sentència també comporta la inhabilitació absoluta durant de sis anys.

    Per part seva, al gener de l’any passat el Suprem sí que va estimar el recurs presentat per una infermera del servei extremeny de salut que va ser condemnada per l’Audiència Provincial de Càceres com a autora responsable de dos delictes continuats de descobriment de secrets comesos per funcionaris públics, que va implicar una pena de tres anys i set mesos de presó. Aquesta professional va accedir «en més d’un centenar d’ocasions» [entre 2011 i 2015] a l’historial del seu exjove i la seva nova parella.

    Segons figura en els fets provats, el pare dels seus néts «travessava problemes derivats de les seves addiccions, que van motivar que fos tractat per l’equip de salut mental» i aquesta circumstància va arribar a convertir-se «en una veritable obsessió [per a l’acusada], que li produïa un important estat d’ansietat» pel benestar dels seus néts. L’alt tribunal va estimar el recurs presentat per la infermera i va reduir la pena a dos anys de presó, entenent que la seva conducta havia de ser entesa com a «atenuant». De fet, destaquen que ja en el relat de fets provats es va plantejar que «l’accés de les dades reservades el realitzava amb l’ànim de protegir» als menors.

    Antequera destaca que en aquestes decisions «hi ha un fenomen a destacar». Per a aquest advocat expert en dret sanitari subjau, en uns casos, «un conflicte en la unitat en la qual treballen» i, en uns altres, «s’accedeix a història clínica de familiars». «Hi ha una percepció es perd el caràcter legal en accedir a històries de familiars o persones amb les quals has tingut una relació sentimental», apunta.

    Aquesta jurisprudència no es limita a aquests casos. Al febrer, el Suprem va desestimar el recurs d’un metge condemnat a un any i tres mesos de presó i tres anys d’inhabilitació absoluta per un delicte de descobriment de secrets, per consultar sense autorització ni consentiment l’historial clínic del examant, segons va informar Europa Press. Per part seva, l’Audiència de Navarra també va sentenciar l’abril de 2017 a tres anys i nou mesos a una infermera per «un delicte continuat de descobriment de secrets» per consultar la història de la seva exparella, de la nova parella d’aquest i de lal seu excunyat.

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Una auxiliar d’infermeria serà indemnitzada després d’encadenar 250 contractes

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    El jutjat social número 20 de Barcelona ha condemnat l’Institut Català d’Oncologia a readmetre una auxiliar d’infermeria que va arribar a signar fins a 250 contractes temporals entre els anys 2009 i 2016 i a qui va deixar de contractar quan aquesta comunicar que estava embarassada. A més, l’empresa haurà d’abonar a l’afectada els salaris no percebuts i indemnitzar-la amb 6.000 euros en concepte de danys i perjudicis, segons informa el Col·lectiu Ronda.

    La sentència considera que els contractes eventuals per circumstàncies de la producció no s’ajustaven a llei i que, per tant, sense causa legal de temporalitat, la situació de la treballadora ha de considerar-se indefinida no-fixa. En aquestes circumstàncies, l’acomiadament en situació de gestació sense cap intent d’adaptar el lloc de treball resulta fraudulent i, per tant, nul.

    L’auxiliar d’infermeria va comunicar el 12 d’abril de 2016 a l’empresa que estava en període de gestació. Aquell mateix dia l’Institut Català d’Oncologia donava per finalitzat el contracte d’interinitat que tenia amb la treballadora. Abans aquesta havia firmat fins a 250 acords amb l’entitat que té un concert amb l’Institut Català de la Salut. Des d’aquell moment la demandant no va tornar a ser reclamada per prestar cap tipus de servei al centre tot i que l’empresa manté en vigor un acord amb la plantilla que contempla la possibilitat que les persones incloses a la llista de suplents preferents -com és el cas de l’auxiliar- poden romandre en situació de suspensió temporal en cas que causes degudament acreditades, incloent-hi la maternitat, impedeixin la seva contractació.

    El Jutjat Social entén acreditat que la immensa majoria dels 250 contractes subscrits per l’auxiliar d’infermeria eren d’interinitat, és a dir que tenien la funció de substituir companys i companyes durant la seva absència. En aquest sentit, remarca que també va signar fins a 11 contractes eventuals per circumstàncies de la producció que són, precisament, els que la sentència del jutjat barceloní considera fraudulents com que no s’ha complert el requisit d’acreditar degudament la naturalesa, causes i durada prevista de l’increment de l’activitat que justifiqués la contractació temporal.

    Per tant, afirma Ronda, com que no hi ha causa legal d’interinitat, el veredicte atorga a la treballadora la situació d’indefinida no fixa. Per tant, transforma la pretensió de l’empresa de què el contracte es considerés finalitzat en un acomiadament nul en haver-se vulnerat els drets fonamentals de la treballadora. Això es basa a entendre provat que la comunicació de l’embaràs va ser el motiu de la decisió empresarial. I això sense atendre’s al contingut del pacte existent ni procedir a cap adaptació del seu lloc de treball. Per tot plegat el jutjat ha condemnat l’empresa a indemnitzar la treballadora amb 6.000 euros i a pagar-li els salaris que no ha percebut.

    Nou cop a l’eventualitat

    El Col·lectiu Ronda interpreta que la sentència se suma a moltes altres que han estat dictades contra l’ús fraudulent que l’Administració fa de les figures legals de temporalitat laboral. Això passa especialment des que el setembre passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictés tres resolucions que condemnaven amb total claredat la forma abusiva com les administracions espanyoles han usat la normativa de contractació temporal. Això afecta tant nomenaments de personal estatutari temporal, funcionaris interins i treballadors eventuals.