Just Deploy It!

Etiqueta: Servei Català de la salut

  • La Generalitat entra a l’Hospital de Reus per resoldre la situació financera del centre

    L’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, inaugurat l’any 2010, passa per dificultats financeres des de fa mesos. La sort de l’hospital però podria canviar després que la Generalitat hagi anunciat que participarà en la governança del centre, de titularitat 100% municipal. La fórmula per alleujar la situació econòmica de l’hospital, que el 2016 va registrar un dèficit pressupostari de 8,4 milions, serà la d’un consorci format per l’Ajuntament de Reus i la Generalitat.

    Segons ha explicat en roda de premsa el conseller de Salut, Toni Comín, el Servei Català de la Salut tindrà un 55% de la titularitat de l’entitat i el consistori un 45% tot i que l’últim ostentarà la presidència del Consell d’Administració. “La nova entitat servirà per resoldre la dificultat financera que té l’hospital derivada d’una inversió que era imprescindible en el seu moment”, ha dit Comín, que ha assegurat als treballadors del centre que l’entrada de la Generalitat suposa que el dèficit deixi de ser una amenaça. El conseller els ha recordat també que la fórmula de consorci pensada per a l’Hospital de Reus «és molt habitual» i és a través de la qual ja es gestionen diferents centres a Catalunya, com són l’Hospital del Mar de Barcelona o el Parc Taulí a Sabadell, entre altres, i que el fet que entri la Generalitat no afectarà les seves condicions laborals. «En tot cas l’entrada de la Generalitat servirà perquè es disminueixin els riscos als quals estaven sotmesos els treballadors», ha dit enviant un missatge de tranquil·litat.

    Acompanyat de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, de la presidenta de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Noemí Llauradó i del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, Comín ha explicat que està previst que la nova entitat entri en funcionament a partir de l’1 de gener de 2018.

    Actualment l’Hospital forma part del Grup SAGESSA, entitat de titularitat pública formada pels consells comarcals del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià. A més de gestionar l’Hospital de Reus, el grup també gestiona l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa i l’Hospital Comarcal d’Amposta.

    Intents previs per resoldre el dèficit

    L’intent per resoldre la situació financera de l’hospital fa mesos que va. El 2015 el centre va generar un dèficit de 3,1 milions d’euros, xifra que va empitjorar l’any passat quan el dèficit registrat ja era de 8,4 milions d’euros (més del doble en només un any). Com a mesura per fer-hi front es van desviar 4 milions dels fons de reserva de l’Hospital Móra d’Ebre, concretament de l’empresa Gestió Comarcal Hospitalària SA (Gecohsa).

    En una visita a l’Hospital de Reus al novembre Toni Comín va assegurar que el treball conjunt entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Reus havia evitat «mals majors» pel que fa a la situació financera del centre i va fer una crida a mirar el futur amb «optimisme».

  • Salut prioritzarà entitats d’economia social a l’hora d’adjudicar serveis sanitaris

    Bones notícies per a les entitats d’economia social i sense afany de lucre que presten serveis assistencials. Salut ha presentat aquest dilluns un avantprojecte de llei que prioritzarà que siguin aquest tipus d’entitats les que gestionin serveis de salut, ja siguin serveis d’atenció primària, sociosanitària, hospitalària o de salut mental.

    El Govern ha d’harmonitzar les fórmules de gestió de l’assistència sanitària d’acord amb la Unió Europea i amb aquest avantprojecte, que regula les fórmules de gestió no sotmeses a la normativa de contractació del sector públic, concreta els passos que haurà de seguir el Servei Català de la Salut a l’hora de concertar activitat pública.

    Per exemple, expliquen fonts de Salut, si s’obre un nou centre de salut mental en un territori la nova llei permetria que, d’existir ja una empresa d’economia social o una empresa sense afany de lucre que presti servei a la zona, el CatSalut li concerti la gestió. És a dir, passaria per davant d’una empresa amb ànim de lucre i s’evitaria fer un concurs públic en el qual pugui tenir més pes l’oferta econòmica. Si hi ha més d’una empresa d’economia social, la nova norma articula també criteris de selecció que evitarien convocar un concurs. Amb tot, apunten les fonts, l’entitat, per ser concertada, sempre ha de complir uns criteris de qualitat, sigui del tipus que sigui.

    Segons ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, aquesta nova normativa evitaria casos com el que va produir-se a l’Escala, a l’Alt Empordà, el 2012, quan el CatSalut va adjudicar després d’un concurs públic la gestió dels serveis de primària al grup Eulen, una multinacional privada dedicada als serveis generals. «Amb aquesta llei, com que blindem clarament la preferència per l’economia social, el departament tindria el dret per concertar l’activitat amb un proveïdor de l’economia social», ha explicat aquest dilluns el conseller.

    A més a més, ha destacat «la transcendència» de blindar des del punt de vista legislatiu l’economia social i les organitzacions sense afany de lucre. «Tindran preferència per davant de les organitzacions privades amb afany de lucre», ha repetit Comín. A la pràctica, però, ha explicat que la nova llei el que fa és concretar el model sanitari que ja estableix la llei d’ordenació sanitària de Catalunya, que també fixa uns criteris de subsidarietat a l’hora de contractar activitat a tercers segons els quals l’última opció ha de ser recórrer a empreses amb ànim de lucre.

    Què vol dir economia social?

    La UE considera entitats d’economia social aquelles entitats independents dels poders públics que compleixen requisits com prioritzar la persona i la missió social sobre el capital, fer participar els seus membres en el govern i destinar la majoria dels excedents en forma de reinversió per aconseguir els seus objectius socials. De fet, Europa encoratja que les entitats d’economia social tinguin un paper rellevant en la prestació de serveis socials, entenent que aporten un valor afegit a la cooperació pública-privada clàssica, tant per la seva missió social com pel seu sistema de governança.

    «Donarem un espai molt més gran a les entitats d’economia social i sense ànim de lucre», ha dit Comín. Només en l’àmbit sociosanitari a Barcelona, un 47,5% del volum de contractació entre el Servei Català de la Salut i les entitats proveïdores de serveis va a parar a entitats privades amb ànim de lucre, segons dades de l’informe Privatització i mercantilització de l’assistència sanitària a la ciutat de Barcelona.

  • Salut repetirà el concurs per gestionar teràpies respiratòries a domicili després de trobar-hi «defectes tècnics»

    Un dels últims moviments de Boi Ruiz com a conseller de Salut en funcions va ser licitar un concurs per adjudicar la gestió del servei de teràpies respiratòries a domicili, un servei que atén pacients amb insuficiència respiratòria o ventilatòria.

    El concurs, però, que preveia un import anual de 34,7 milions per un termini de deu anys, no es va arribar a adjudicar, ja que el nou govern va implicar també canvis en la Mesa de contractació i es va decidir revisar el concurs. El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha anunciat aquest dilluns la convocatòria d’un nou concurs després de detectar «defectes tècnics» en els plecs de les clàusules.

    Entre els defectes tècnics que ha esmentat el director del CatSalut, David Elvira, hi ha la inadequació del volum d’activitat prevista al contracte, insuficient tenint en compte les previsions demogràfiques dels pròxims anys. L’envelliment de la població, l’augment de persones que pateixen malalties cròniques així com l’augment del sedentarisme o l’obesitat -associat a alguns tipus de malalties respiratòries- fan que es requereixi un major volum d’activitat en la contractació. Segons dades facilitades per Elvira, en els últims 7 anys, per exemple, s’ha doblat el nombre de pacients que necessiten aquest tipus de teràpia.

    D’altra banda també ha destacat que el concurs es va fer sense un estudi econòmic previ que justifiqués racionalment el preu de licitació al cost del servei. En aquest sentit, el nou concurs contempla una baixada de les tarifes.

    Un altre punt que el CatSalut vol modificar en els plecs té a veure amb els criteris de puntuació. Si l’oferta econòmica tenia un pes del 41%, en el nou concurs no superarà el 30% i s’atorgarà més pes a aspectes tècnics per tal de valorar més la qualitat del servei que poden oferir les empreses que s’hi presentin.

    A més, segons ha explicat Elvira, el concurs vigent incorria també en un defecte de tipus legal. D’acord amb la directiva europea de contractació de serveis el termini màxim de vigència del contracte passarà ara a ser de 6 anys i no 10. A més, el procediment de licitació haurà de publicar-se també al Diari Oficial de la Unió Europea.

    Com funcionen les teràpies respiratòries a domicili?

    Actualment prop de 129.000 pacients reben un tractament de teràpia respiratòria domiciliària per la malaltia respiratòries que pateixen, com ara malalties pulmonars obstructives cròniques, fibrosis pulmonars o apnees del son, entre altres.

    Aquest tractament, que és alternatiu a una hospitalització, el reben perquè els ha prescrit un metge especialista, en aquest cas un pneumòleg. Els tractaments més freqüents són l’oxigenoteràpia i la ventilació mecànica. En els casos més extrems pot ser que el pacient depengui d’un aparell les 24 hores del dia per sobreviure. L’objectiu d’aquests tractaments és millorar l’estat ventilatori dels pacients i en la majoria de casos es tracta de prescripcions a llarg termini.

    De cara a les empreses que gestionen el servei, ha destacat la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del CatSalut Cristina Nadal, aquestes han de fer-se càrrec del manteniment dels aparells i fer ajustaments si s’escau, fer controls periòdics al pacient i millorar la coordinació amb els centres prescriptors per fer-ne el seguiment. En el nou concurs es valorarà també la contractació en funció de resultats en salut i no només en volum d’activitat. És a dir, que per exemple, no només es mirarà que els pacients que ho necessiten tinguin un aparell a casa sinó que els recursos s’utilitzin de manera adequada pels pacients per la seva salut.

  • L’Hospital Joan XXIII factura 150 euros a una família per l’atenció urgent a un nadó

    Un episodi més de cobrament il·legal per ser atès d’urgència en un hospital català de la xarxa pública ha tingut lloc en les darreres setmanes. Aquesta vegada ha estat al Servei d’Urgències de l’Hospital Joan XXIII, de l’Institut Català de la Salut, a Tarragona, segons denuncia la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat) en un comunicat fet públic aquest dijous.

    Des de l’entitat expliquen que l’11 de desembre passat una familia veneçolana resident a Tarragona va acudir a les urgències del seu hospital de referència, el Joan XXIII, perquè el fill petit, d’un any de vida, la seva germana, de tres, i el pare no es trobaven bé. En l’admissió d’urgències els van dir que en no tenir targeta sanitària només els visitarien si pagaven prèviament la visita, que els costaria 150 euros. Davant d’aquest avís la familia va prioritzar la visita del més menut ja que no podia fer front al pagament de les tres visites.

    Segons la normativa vigent, el centre va cometre dues irregularitats. En primer lloc va cobrar per l’atenció urgent a un menor d’edat quan els menors, igual que les embarassades, tenen dret a la prestació d’assistència sanitària i és el Servei Català de la Salut qui se n’ha de fer càrrec. En segon lloc, però, tampoc no va aplicar el protocol vigent des del setembre promogut pel mateix CatSalut i fixat en la resolució del 30 de setembre del CatSalut sobre assistència i facturació de l’actuació sanitària urgent. Contràriament al que va passar, s’hauria d’haver informat al pare, un cop atès, de la possibilitat de declarar la manca de recursos econòmics per pagar l’atenció perquè, en aquest cas, ho assumeixi el CatSalut. El fet d’informar prèviament a l’atenció del que costarà la visita pot servir com a dissuassió, com en aquest cas, perquè la persona opti per no visitar-se, renunciant a un dret que té garantit.

    Què diu el protocol vigent?

    El protocol diu que l’atenció urgent s’ha de garantir en qualsevol cas. A més, estableix precisament que des dels serveis de facturació han d’explicar al pacient adult, un cop ja ha estat atès d’urgència, que pot demanar el document de Declaració Responsable en cas que no sigui titular de cap dret a l’atenció sanitària i a més no disposi de recursos econòmics suficients per pagar l’atenció.

    Des de l’hospital, però, el responsable del Servei de Facturació de l’Hospital Joan XXIII ha assegurat a la PASUCat que no els ha arribat cap ordre d’aplicar el protocol que va entrar en vigor a finals de setembre, fet que hauria pogut desencadenar que en aquests mesos el cas de la família veneçolana no sigui l’únic. Fonts del centre hospitalari confirmen a aquest diari que estan tramitant la devolució dels diners a la família.

    “El CatSalut garanteix l’atenció urgent de tothom”

    Per la seva banda, fonts del Departament de Salut consultades per aquest diari insisteixen que “el CatSalut garanteix l’atenció urgent de tothom” i expliquen que el CatSalut es fa càrrec d’aquesta atenció urgent sempre que no existeixi un tercer responsable o la persona acrediti que no disposa de recursos econòmics suficients, mitjançant la signatura de la declaració responsable conforme no disposen de recursos. Amb tot, reconeixen l’existència d’aquest cas de Tarragona i d’altres casos d’exclusió sanitària a demandants d’asil a Catalunya.

    Segons les mateixes fonts de Salut, el gerent d’Atenció Ciutadana del CatSalut té previst reunir-se els propers dies amb entitats que treballen per garantir la sanitat universal “per tal de revisar 3-4 casos concrets i valorar les circumstàncies concretes en que s’hagin pogut produir”. “Des del CatSalut s’ha treballat i es treballa per tal de garantir l’atenció sanitària per a les persones residents a Catalunya sense empadronament i en situació de vulnerabilitat,  immigrants sense condició d’assegurat o beneficiari, refugiats, etc”, asseguren.

    Amb tot, el metge Carlos Losana, activista de la PASUCat, recorda que els 3-4 casos que han denunciat darrerament no són els únics i que el  cobrament per defectea les urgències i la no aplicació del protocol que fixa la normativa “són habituals en més d’un hospital”.

  • El CatSalut resta vots

    Com explica Raquel Gallego en el capítol ‘La política sanitària catalana’ del Manual de la UAB 26 “Autonomia i benestar. Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000)”, “la construcció intencionada d’un mercat relacional…va precedir el discurs de la NGP (Nova Gestió Pública)”. I ho va fer implantant la separació de funcions amb la creació del Servei Català de la Salut (CatSalut) com a ens comprador de serveis, contrariant la Llei General de Sanitat, que instava a crear una xarxa única pública de provisió directa, amb el mateix consens sociovergent. Són mostres de la tendència neoliberal del nostre model que vaig denunciar en el meu article del mes passat, així com de la hipocresia i de la inconsistència de l’estil “democràtic” que ens va portar a la crisi, fets que van ser denunciats per un 15M que, després de l’intent de bloqueig al Parlament, tenia el 69% del suport de la població.

    El CatSalut és el responsable d’un model de compra de serveis que ens ha portat a llogar serveis sanitaris essencials a empreses transnacionals només interessades en el negoci, que estan aplicant les pràctiques ideals del neoliberalisme econòmic com és l’eliminació de la negociació col·lectiva i la seva substitució per mecanismes coactius que porten el personal a rebaixar-se individualment la categoria professional, fet prou humiliant però molt rendible per a l’empresa per la reducció de salari que comporta. És el que està passant ara mateix a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya amb el vistiplau del sistema. Que algú m’expliqui com es pot deixar de ser antisistema.

    En el seu procés d’utilització i degradació dels valors més preuats, un altre ‘modus operandi’ neoliberal, el CatSalut també és responsable de vendre a preu de saldo el concepte d’autonomia de gestió. Centrant la gestió en les elits gerencials i (anti)socials que han construït el model, ha pervertit el contingut revolucionari del terme autonomia en fer-la consistir en la llibertat per saquejar els béns públics, evidenciada en  casos de corrupció -alguns encara estan essent jutjats mentre que altres han estat sobreseits perquè la Justícia és un altre dels punts flacs del sistema-.

    Bocabadat em vaig quedar quan, en la seva compareixença parlamentària, Núria Paniello va declarar, amb tota naturalitat, que ella havia deixat de cobrar el seu salari de presidenta del Consorci Sanitari de Terrassa, alt, però inferior al del gerent, per cobrar-lo com a consellera delegada de la Fundació Sant Llàtzer, una de les entitats que conformen el consorci, desviant la despesa cap a la fundació perquè el seu dèficit no computa com el del Consorci. Ara, el consorci està immers en un pla de viabilitat on el perjudicat, com sempre, serà el personal. Per què no desvien el cost de les seves condicions laborals a la fundació? Ah, no! En el mateix sentit va la reestructuració interna de la Mútua de Terrassa, prevista per a aquest començament d’any. El CatSalut es va crear per afavorir només els de dalt i unes estructures empresarials que es suposen sense ànim de lucre.

    Quan Comín va declarar a ‘Diario Médico’ que “utilitzar proveïdors sanitaris heterogenis assegura eficiència, qualitat i equitat, redueix riscos i augmenta avantatges”, de què parlava? De qui parlava? Riscos per al CatSalut, cap ni un. Tots traspassats. Equitat, on? Avantatges, pels gestors. Cedir la gestió és desentendre’s del que passi.

    En els meus escrits mensuals al llarg d’aquest any, he repetit que el model sanitari català ha estat posat en qüestió, i no precisament per De Alfonso, ni tan sols per l’assassí masclista, espanyolista i defensor del sistema Alfons Quintà, sinó per una gran part de la població que s’ha adonat que és un frau. La insistent propaganda del CatSalut, o en general de l’actual model sanitari, no fa sinó tensionar el procés independentista amb un conflicte assimilable al de l’aprovació dels pressupostos. Tan demagògic és dir que primer la independència i després ja decidirem el que calgui, mentre s’està donant per fet que continuarem amb el model, com comparar els pressupostos 2017 amb els de 2008 o 2010, quan en realitat s’ha de triar entre els que s’estan debatent o prorrogar els de 2015. No és casualitat, sinó coincidència en un processisme sense data de caducitat, que el PDECat i els Comuns facin servir, entre altres, els esmentats arguments demagògics.

    Posar en dubte les aspiracions socials o nacionals de la CUP i equiparar-la amb ERC són simples ganes d’ofendre. Em sembla brillant i d’imprescindible lectura l’aportació al debat de l’article de Vidal Aragonès a l’Espai Fàbrica, però entenc que sense renunciar a posar en evidència tot el que hi diu, no a tot arreu preval la desconfiança promoguda pels Comuns. Ni que només sigui pel medi que m’envolta, i malgrat el meu rebuig de sempre a posicions possibilistes, crec que no ens podem permetre una altra pròrroga dels pressupostos de Mas del 2015, que impliquen dedicar més diners a pagar deute en comptes d’atendre necessitats socials, per minsa que sigui la contribució, i que, a més, és important posar a prova el verb independentista de Junts pel Sí, és a dir, demostrar que és el PDECat, protegit per la ceguesa d’ERC, qui està condicionant la Catalunya independent a esquena de la majoria social i posar en primer pla un procés constituent, un referèndum, la independència i un nou govern que, amb més seguretat, faci uns pressupostos més socials per al 2018.

  • Comín i els exconsellers del ram accepten que el sistema sanitari necessita més transparència

    Una trobada ha reunit amb l’excusa del 25è aniversari del naixement del Servei Català de la Salut (CatSalut) tots els exconsellers de Salut que ha tingut la Generalitat (amb l’única absència del difunt Josep Laporte). En una taula rodona moderada pel doctor Miquel Vilardell els exconsellers Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i l’actual conseller Toni Comín han exhibit consens i complicitats a l’hora de valorar el model sanitari català «com un model d’èxit» si bé han manifestat que cal «més transparència». També ho ha fet així el president de la Generalitat Carles Puigdemont, qui s’ha encarregat de cloure l’acte. Tant Comín com Puigdemont han valorat el sistema nacional de salut com «una de les estructures d’estat més fortes que té Catalunya» tot i que han reconegut que calen algunes reformes.

    Això sí, tot i que la sintonia a l’hora d’alabar el model s’ha fet palesa durant la taula rodona, les retallades durant el mandat de Boi Ruiz, les diferències a l’hora de parlar del model de provisió mixt actual o els casos de presumpta corrupció en aquest sector també han ocupat part de les intervencions. «El nostre sistema de salut és un edifici sòlid, però ha patit una tempesta terrible. Ara hem d’arreglar els desperfectes que ha deixat aquesta crisi», ha dit Comín en relació a les retallades del seu predecessor.

    Si bé pocs s’han atrevit a parlar de corrupció directament -sense anar més lluny l’expresident del Servei Català de la Salut, Carles Manté, és un dels investigats del cas Innova- sí que s’ha posat damunt la taula. De fet, el primer a apuntar «l’opacitat» que ha patit en alguns casos la gestió dels serveis de salut ha estat Vilardell. «Aquest model té uns nivells de qualitat bons però també hi ha petites ombres», ha dit per introduir el que ha ocupat el primer bloc de la taula.

    Un dels més clars a l’hora de parlar ha estat l’exconseller Ramon Espasa (PSUC). «La gestió cada cop més integrada i transparent faria el sistema més barat i evitaria ensurts molt greus de corrupció i utilització fraudulenta que hem tingut», ha dit. «El sistema que tenim genera la possibilitat de posar la mà al calaix», ha arribat a afirmar Espasa, qui considera que la solució passa per «la publificació del sistema». Tot i que més modestament, Eduard Rius (CDC), ha coincidit a destacar que la transparència i la rendició de comptes «són absolutament necessàries». Per la seva banda, el seu successor en el càrrec, Xavier Pomés (CDC), ha reconegut que «han existit ombres i hi ha hagut manca de transparència» però ha insistit que cap d’aquests elements ha de menysvalorar el que segons ell és: «un gran servei de salut».

    L’exconsellera de Salut Marina Geli (PSC) ha volgut posar l’èmfasi en la confiança en el model. Segons ella, el sistema no està en crisi sinó que el que està en crisi és el sentiment de pertinença amb el sistema sanitari català. Sobre el model, Geli ha apuntat que «el que configura el caràcter públic no es troba en la provisió [és a dir en la titularitat dels diferents proveïdors de la xarxa pública] sinó en qui ho finança».

    Per contra, l’exconseller Boi Ruiz ha qüestionat que hi hagi hagut manca de transparència. «Quin sector és més transparent que el de Salut? Quan diem més transparent, respecte qui?» Que s’hagin produït conductes individuals «són imputables a conductes, no a sistemes», ha reblat en al·lusió al comentari d’Espasa. En aquest sentit també ha demanat «no fer el joc» als que diuen que «ens hem carregat el nostre sistema sanitari», referint-se a les converses que van filtrar-se entre Jorge Fernández Díaz i l’exdirector d’Antifrau Daniel de Alfonso.

    La incorporació de les TIC i la participació dels professionals: reptes actuals

    El darrer bloc de la taula rodona l’han centrat els diferents reptes que afronta el sistema. Un punt de consens ha estat el d’aprofitar la revolució tecnològica precisament per treballar cap a un model més transparent. «Avui podem tenir criteris únics de gestió, aplicar la transparència absoluta de tots els centres online», ha dit Ramon Espasa. «Gràcies a les TIC sabem que això es pot fer a l’instant», ha dit.

    Hem de saber si volem estar a la primera fila de la revolució tecnològica, ha plantejat Xavier Trias, segons qui és necessari mirar com serà la sanitat d’aquí a 35 o 40 anys. «La tecnologia canviarà el model d’atenció al malalt», ha advertit.

    Davant d’aquest repte però Eduard Rius ha assegurat que n’hi ha un altre: assegurar que tota la ciutadania té accés a aquesta innovació tecnològica. Altres reptes que han sortit a la taula rodona han estat la cronicitat, la participació dels professionals o la sostenibilitat del sistema.

    Marina Geli, per exemple, ha apuntat que calen uns pressupostos plurianuals per evitar la «decapitalització dels darrers anys». L’exconsellera també ha reivindicat un pacte amb els professionals perquè participin. «Les propostes han de néixer dels professionals», ha afegit Boi Ruiz.

    Ja en la clausura de l’acte el president Puigdemont ha enumerat una sèrie de mesures que caldran per garantir els serveis. Enfortir el consens social i professional, integrar el sistema social i sanitari, implicar pacients i professionals o acabar amb l’infrafinançament crònic són algunes de les mesures. «Ser capaços de ser fidels al manteniment del model haurà de ser el nostre fil roig a seguir», ha acabat.

  • Una revisió del model sanitari trenta anys després de la construcció del sistema

    La Llei General de Sanitat aprovada l’any 86, de la qual el llavors ministre de Sanitat i Consum Ernest Lluch n’és considerat el pare polític, és vist avui com un dels èxits aconseguits durant la Transició. La llei d’ara fa poc més de trenta anys ha romangut pràcticament intacta des que va ser aprovada durant el primer govern del PSOE. Ara bé, com ha evolucionat el model? Cal revisar-lo? Quins són els reptes actuals?

    Precisament amb motiu del trentè aniversari, que va produir-se el mes d’abril passat, l’Ateneu Barcelonès ha acollit aquest dijous una sessió per fer balanç del que va suposar l’impuls de la llei, que situava les bases del model sanitari que avui té l’estat espanyol. Sota el títol Llei general de sanitat: Gestió i finançament, l’economista i director del Servei Català de la Salut, David Elvira, i el metge Juli de Nadal, han reflexionat al voltant del model i de la llei. Nadal va participar directament en el procés de gestació de la LGS,  ja que va formar part del gabinet del ministre Lluch, i recentment ha publicat el llibre La construcció d’un èxit: així es va fer la nostra sanitat pública. Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural -editora d’El Diari de la Sanitat– ha estat el moderador.

    Les dificultats per acordar un redactat de la llei

    “La major part de la gent que va contribuir a fer que aquesta llei fos possible ha quedat en l’anonimat”, ha dit De Nadal a l’inici de l’acte. Segons ha recordat van ser molts els professionals de diferents disciplines, com ara la medicina, la infermeria o l’economia, els que van bolcar-se a construir una nova llei. “No va ser gens senzill acordar l’articulat de la llei, un dels primers fronts de conflicte venia del propi partit, del PSOE, però també de l’establishment mèdic o la indústria farmacèutica”, ha recordat.

    El metge Juli de Nadal durant la seva intervenció. / © SANDRA LÁZARO
    El metge Juli de Nadal durant la seva intervenció. / © SANDRA LÁZARO

    L’esquerra de la Transició volia una sanitat pública, universal, gratuïta i finançada amb impostos. “Quan Ernest Lluch va arribar al ministeri les taules eren plenes de documents que la gent d’esquerres havia elaborat sobre com havia de ser el model”, ha dit De Nadal. Per ell, la reflexió prèvia que s’havia fet des de l’esquerra “va ser molt important” i ha citat com a exemple el paper del PSUC.

    Els reptes de l’actual model

    El director del Servei Català de la Salut David Elvira s’ha referit als reptes del model actual. Una població més vulnerable o fràgil, un sistema infrafinançat o la innovació en són alguns. A més, segons ha destacat, un dels reptes és adaptar el model a la societat del segle XXI: “No és la mateixa que fa 30 anys. Avui la ciutadania està més informada, al segle XXI la política sanitària ha de ser menys paternalista, més participada i ha d’oferir més rendiment de comptes”.

    El model actual, després de 30.anys, s’ha de “transformar més que reformar”, ha dit Elvira, i “trencar amb mantres”. El director del Servei Català de la Salut ha reivindicat que el model tingui una orientació comunitària i els determinants socials de la salut en el focus: “No només és important el servei sanitari sinó la situació social del pacient”. A més, també ha reconegut que cal fer un pas més en salut mental així com comptar amb la participació dels professionals i els pacients en les polítiques. Sobre aquest darrer punt ha assegurat que el departament ja treballa en mesures de participació. Amb tot, Elvira ha reconegut que cal superar mantres com per exemple “que la propietat dels proveïdors no importa” i així mateix ha reconegut que la crisi econòmica no va aprofitar-se per fer una reforma estructural del sistema. Per contra, “s’han adoptat mesures de restricció per mitjà una política de preus i excessivament de pressa”, ha afegit.

    David Elvira parla dels reptes de l'actual model. / © SANDRA LÁZARO
    David Elvira parla dels reptes de l’actual model. / © SANDRA LÁZARO

    Per la seva banda, Juli de Nadal ha posat èmfasi en què “els canvis de la sanitat en els darrers anys són tan profunds i vinculats a un progrés científic que no hi haurà capacitat de generar riquesa suficient”. Davant d’aquest pronòstic, el metge ha advertit que “s’han de prendre mesures perquè es corregeixi el finançament del sistema” i ha emplaçat a fer una reflexió sobre un “gran pacte per la sanitat”.

    L’acte, que ha comptat amb l’assistència de prop d’una cinquantena de persones, s’ha fet en el marc de xerrades i debats del Cicle d’Economia i Sanitat de l’Ateneu i l’han coorganitzat l’Associació dels Amics de la UAB, la Fundació Ernest Lluch i l’Ateneu Barcelonès.

  • Activitat privada als centres sanitaris públics per la porta del darrere

    Isabel Vallet i Eulàlia Reguant són exdiputada i diputada de la CUP

    Els pressupostos del 2016 porten una sorpresa amarga per la sanitat pública. L’avantprojecte de llei de mesures fiscals, la norma que acompanya els pressupostos i que modifica una vuitantena d’articles de lleis existents, possibilitarà la utilització per part de la sanitat privada de les instal·lacions dels centres sanitaris públics.

    En concret, l’avantprojecte que el Govern aprovarà abans de final de mes modificarà l’article 51 de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), que regula el patrimoni del Servei Català de la Salut. La modificació habilitarà que el Director del CatSalut, “pugui autoritzar amb una simple resolució l’ús dels béns immobles del seu patrimoni, ja siguin propis o adscrits, vinculats a la prestació de serveis de salut per les entitats proveïdores de serveis sanitaris”.

    A qui pot autoritzar aquest ús? La norma, de moment, no ho diu. És a dir, no diu a qui beneficia aquesta modificació sobre l’ús del patrimoni públic. El que sí que diu però és que «pot establir el caràcter gratuït o amb contraprestació de l’ús autoritzat».

    Per què diem que això pot ser greu? El patrimoni del Servei Català de la Salut és públic, i s’usa per dur a terme activitat sanitària pública. La introducció d’aquesta modificació permetrà que aquest patrimoni ja no només sigui usat per fer activitat sanitària pública sinó també per fer-ne de privada.

    Ho permetrà perquè la norma no fa cap menció sobre qui pot usar o no el patrimoni públic, i perquè no exclou expressament l’aprofitament privat per generar beneficis d’aquestes infraestructures públiques. A més, inclou un precepte destinat a orientar el patrimoni a la utilització privada: quin sentit tindria exigir una contraprestació per la utilització del patrimoni del CatSalut?

    Estem davant d’un altre intent de permetre i regular la realització d’activitat privada als centres sanitaris públics, com ho va fer al seu dia la Instrucció 5/2015. La instrucció entrava en vigor l’1 d’abril de 2015 i va quedar suspesa per ordre del Parlament el 7 de maig passat mitjançant una resolució que deixa «sense efecte» fins que no «se sotmeti a debat i aprovació en seu parlamentària la regulació de l’activitat sanitària privada en centres sanitaris del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT)”. El SISCAT és la xarxa de centres d’utilització pública, encara que la seva titularitat també pot ser privada o público-privada.

    Si l’objectiu d’aquesta modificació inclosa en l’avantprojecte de llei d’acompanyament de pressupostos no és facilitar l’activitat privada en els centres sanitaris públics evitant-ne així el debat públic, cal ser explícit en la prohibició de l’ús del patrimoni públic per part de la sanitat privada.

    La voluntat de fer activitat privada als centres sanitaris i a les instal·lacions públiques tornava a estar sobre la taula al Pla de Xoc de Junts pel Sí. “L’assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT és una font d’ingressos pel sector sanitari públic que si es regula adequadament té un impacte positiu en la reducció de les llistes d’espera», deia el punt 31 del document de JxSí.

    Hem de recordar a més, que aquesta voluntat de fer activitat privada arriba després d’anys intensos de retallades i de precarització de la sanitat pública i d’afavoriment deliberat de la sanitat privada. Així, des del començament de la crisi, els centres sanitaris total o parcialment públics, han vist els seus pressupostos minvats de forma important, comprometent en alguns casos la pròpia viabilitat del centre. Des de 2010, el pressupost del Departament de Salut s’ha aprimat més de 1.000 milions i ha passat d’un total de 9.548 milions als 8.467 d’enguany, un 11,3% menys.

    Mentrestant, s’ha disparat el nombre de derivacions de pacients cap a centres privats –més de 16.000 només el 2014–, així com el negoci amb fons públics de grups amb ànim de lucre, amb IDC Salud (l’antiga Capio) com a màxim exponent. El grup ha passat d’ingressar menys de 56,5 milions el 2008 –a través dels convenis o contractes amb el Servei Català de la Salut– a ingressar-ne gairebé 82 el 2013, un 45% més. En època de recessió econòmica, també ha crescut el volum de persones amb assegurances mèdiques privades.

    Aquest panorama ens dibuixa que més del 24% del pressupost de Salut, en concret 2.450 milions d’euros, es deriven a la sanitat privada. I això genera una xarxa de sanitat privada parasitària, ja que les mútues i altres empreses privades sanitàries poden prestar serveis als seus clients sense haver d’assumir costos d’inversió en infraestructures, per tant els hi surt més barat i poden aconseguir més clients oferint preus més baixos. Ens trobem doncs que amb els recursos de tots es permet el lucre d’uns pocs, on ofereixen uns serveis assistencials de menys qualitat per abaratir costos i així poden generar més benefici. Negoci rodó.

    El que es vol aprovar mitjançant la llei de mesures fiscals és doblement greu: pel contingut però també per la metodologia, per no plantejar el debat obertament i de cara sobre si volem o no activitat privada als centres sanitaris públics. Incloure-ho a la llei d’acompanyament dels pressupostos és una manera de colar-ho per la porta del darrere.

    Conseqüències en les llistes d’espera i en l’equitat d’accés

    Més enllà d’això, no podem deixar d’explicar quines implicacions tindrà que es possibiliti la utilització de les infraestructures públiques per fer sanitat privada.

    Suposarà un augment de les llistes d’espera si els centres han d’atendre més activitat. A més, es genera una doble llista d’espera, una per aquelles persones que no volem pagar i una per les persones que vulguin i puguin pagar. Els nostres drets sanitaris dependran dels nostres recursos econòmics, cosa que farà augmentar la desigualtat en l’accés a la salut. Les classes populars veurem empitjorat el nostre accés a la sanitat pública, i en conseqüència la nostra salut.

    Les instal·lacions pagades amb recursos públics estaran al servei dels interessos econòmics privats. Així, es blinda una pràctica molt comuna durant els anys de Boi Ruiz al capdavant de Salut: els quiròfans que es tanquen a les tardes per la sanitat pública a causa de les retallades s’obren per pacients de pagament. Amb l’adopció de criteris de «sostenibilitat» i «d’eficiència» el concepte de «servei públic» es dilueix en favor del concepte de «servei de mercat».

    Aquesta mesura que el Govern vol aprovar per la utilització de les infraestructures del servei de salut és un més dels tripijocs per no situar una diferenciació clara entre allò públic i allò privat. Que una mateixa infraestructura, i està per veure si també el personal sanitari (com és el cas de Barnaclínic) hagin de respondre a interessos públics i a interessos privats facilita que es confonguin aquests dos ja que no s’estableix una línia de separació clara sobre on comença allò privat i on acaba.

    Recordem que el confusionisme d’interessos públics i privats és una de les conductes facilitadores de la corrupció en sanitat dels últims anys, així casos com INNOVA de Reus,i molts altres. Són un exemple de no establir la separació entre allò públic i allò privat, de gestionar allò públic com si fos privat.

    Si aquesta mesura s’aprova, l’acceleració i sobretot la normalització de l’activitat privada a càrrec dels pressupostos públics estarà garantida. Si no volem que amb la nostre salut se’n faci un negoci, és a les nostres mans aturar-ho: diguem no a l’activitat privada en els centres públics.