Just Deploy It!

Etiqueta: serveis socials

  • Respostes i qualitat a serveis socials per salvar un «engranatge públic cada cop més afeblit»

    La pandèmia de la Covid ha amplificat les carències estructurals dels serveis i ha posat en estat crític l’exercici professional de les treballadores de l’IMSS i l’atenció a la ciutadania, desbordant les previsions de demanda de recursos bàsics de la població, a causa de l’aturada econòmica i laboral en molts sectors i la manca de les respostes àgils de les administracions.

    Aquestes són les primeres paraules ben contundents del manifest conjunt amb els motius i reivindicacions que han dut a convocar una vaga a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de l’Ajuntament de Barcelona. Després que divendres 28 de maig els dos centres de serveis socials del Raval convoquessin també una jornada de vaga, ahir dilluns 7 de juny aquesta es va fer extensiva a tota la ciutat. Aleshores el moviment popular del Raval demana la «unitat de classe» i la «unió de les lluites» i recordava que serveis socials no hauria de «gestionar la misèria» sinó «confrontar el sistema d’explotació». Ahir, en la mateixa tònica, la plantilla demanava primerament un canvi de model d’atenció social a l’IMSS cap a un model preventiu i no assistencial.

    Fins a 300 treballadors es van concentrar al llarg del matí en aquest sentit a plaça Sant Jaume. La convocatòria ha estat ideada per l’Assemblea de Treballadors i Treballadores de l’IMSS de l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de tots els sindicats de la Junta de Personal del consistori: CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC.

    L’Assemblea demana canvis, que l’Ajuntament els escolti i els tingui en compte a l’hora de prendre decisions sobre l’orientació del servei i que es trenqui l’acord amb justícia pel qual se’ls obliga a acompanyar les comitives judicials als desnonaments.

    Encarna Roldan, treballadora al centre de serveis socials Franja Besòs, un centre d’alta complexitat, apuntava que els treballadors han arribat al límit i no s’estan donant respostes. «Tots els serveis de benestar de treball i de la seguretat social van abaixar les persianes. Entenem que això passés en el moment de confinament i que la resposta de les administracions fos assistencialista perquè ens va agafar desprevinguts a tots. Però no podem entendre que un any després seguim igual», denuncia Roldan. «Som professionals amb vocació i hem vist que estàvem venent fum», assenyala Roldan, que segueix: «creiem fermament que hi havia un estat del benestar, però quan més s’ha necessitat s’ha partit per la meitat. Molts dels sistemes de benestar s’han tancat en si mateixos i a hores d’ara no estan oberts i això es molt difícil poder-ho justificar davant la gent».

    Israel Ureña, treballador social i delegat sindical de la CGT, afirma que serveis socials «ja estaven malament abans de la pandèmia, ja teníem pocs recursos i problemes, però aquesta ha fet col·lapsar el sistema». A banda de ser de les poques administracions que ha estat oberta des del principi de la pandèmia, Ureña denuncia que ho van fer sense mesures de protecció les primeres setmanes. «L’Ajuntament en lloc de reconèixer la feina i comprometre’s a fer canvis, no està gestionant res bé», assenyala i afegeix que, de fet, encara no els han vacunat com col·lectiu essencial.

    Els tractes, com a molts serveis, a més no són iguals per a tothom. Durant tota la jornada una de les denúncies ha estat el tracte cap a la Unitat de Gestió Administrativa (UGA). Aquests treballadors són els que es troben a les portes dels centres de serveis socials que fan la primera atenció i el primer acompanyament. Apunten que es troben davant una sobrecàrrega professional important, sense tasques definides ni formació adequada. Sovint, hi ha centres que només compten amb una UGA i davant d’això demanen que s’incrementi el personal fins a tres. Ara, això s’està donant cada cop més per diverses baixes que s’estan donant i no s’estan cobrint.

    Els treballadors demanen deixar de treballar des de la beneficiència i des de l’assistencialisme | Pol Rius

    Anàlisi i canvi de model per uns serveis socials dignes

    I si bé és cert que fa dues setmanes l’Ajuntament anunciava la incorporació de 100 treballadores socials als serveis i això és motiu de celebració entre el personal, diuen que no és suficient. Feina hi ha per tothom, diu Roldan, però assenyala que «no és útil que aquestes persones s’incorporin per a seguir fent informes per la Seguretat Social o pel SEPE» perquè aquests organismes els hi diguin als usuaris que «els hi falta un paper». I amb aquesta dinàmica que cada cop, comenta, s’està donant més, «la gent no va amb confiança a serveis socials, va a què li facin un paper».

    Davant d’això, el col·lectiu defensa que hi ha molts debats sobre la taula. Roldan explica que molts d’ells estan a favor de les polítiques de renda bàsica perquè veuen que el mercat laboral no pot donar resposta als drets de les persones.

    Una altra de les motivacions i reivindicacions de la vaga és l’exigència de deixar d’acompanyar les comitives judicials en els desnonaments i que l’Ajuntament trenqui l’acord signat amb justícia l’any 2013. El personal creu que la vinculació amb els desnonaments els ha col·locat al costat que no els pertoca. Aquí, a més, Roldan va més enllà i afegeix: «nosaltres acompanyem a les persones, no estem per donar resposta a una legalitat que és injusta i tot perquè es beneficiïn els fons voltors… No es beneficia la societat, empreses s’estan embutxacant diners i això ho estan patint les veïnes». En la mateixa línia, apunta que tot plegat «és un debat de les institucions, però també és un debat social perquè cada vegada l’engranatge públic està més afeblit i la riquesa s’està concentrant en mans que no sabem ni quina cara tenen».

    Parlant del posicionament davant haver de participar en els desnonaments, Laura Urrea, secretària d’acció sindical de la secció de CCOO a l’IMSS, demana que es canviï el protocol pel qual les treballadores socials vagin als desnonaments. Creu que en tot cas aquesta seria tasca de treballadors de les oficines d’habitatge: «no ens agrada, però si no ho fan elles, la mateixa persona que està buscant una solució per una persona, després va amb la comitiva judicial i no quadra i es passa a viure agressions», diu Urrea. Així i tot especifica que «per descomptat que el moviment de serveis socials no està criminalitzant a les veïnes» i apunta que el problema que tenim és que «la posició política de l’Ajuntament no és clara tampoc».

    L’assemblea de treballadores demana la creació d’una Taula de Diàleg entre l’Ajuntament i els moviments socials perquè els veïns coneguin què es gestiona des de serveis socials | Pol Rius

    Una Taula de Diàleg entre Ajuntament i veïns

    L’assemblea de treballadores demana la creació d’una Taula de Diàleg entre l’Ajuntament i els moviments socials perquè els veïns coneguin què es gestiona des de serveis socials. Alhora demanen poder seure amb l’Ajuntament perquè aquests els hi preguntin sobre com avançar en matèria de polítiques i lleis socials. Roldan creu que els treballadors tenen molts elements per poder aportar, «però ningú ens truca, només s’envolten de tècnics amb molts màsters que no saben què està passant als carrers, que està havent-hi una fractura social important de gent que ja no confia en l’estat del benestar». Que qui piloti la situació sigui aquesta gent, fa que les converses sempre es traslladin als números: «diuen que les llistes d’espera no són tan llargues, però nosaltres estem donant resposta a una sèrie de recursos que després en el dia a dia no arriben». I així, «les bosses de pobresa estan creixent en aquesta ciutat»

    I davant la pobresa sempre hi ha respostes. La plantilla considera en el manifest que els incidents produïts a alguns centres de serveis socials són conseqüència d’una mala gestió política i d’un desemparament de la ciutadania per part de l’administració, que mai ha tingut en compte la posició tècnica i el rol que volen i han de tenir, per exemple, en els desnonaments. En el text apunten que «no és admissible ni desitjable que moviments socials i treballadores estiguin en conflicte».

    Ureña, de la CGT, apunta que l’Ajuntament no vol assumir a nivell polític un trencament amb justícia i per això busca excuses. En aquest sentit, Miquel Rubio, delegat sindical de la UGT, denuncia que el consistori els hagi dit en alguna ocasió que han enviat propostes a jutjats per frenar-ho, «però després ens diuen que si ens tornen a reclamar, haurem d’anar. Això és com quedar-nos en res», diu Rubio. Així, des de la UGT creuen que és fonamental un canvi en la relació que té l’Ajuntament amb la part sindical, que se’ls escolti i que assumeixin: «el tema estrella són els desnonaments i diuen que no poden fer res, però si poden perquè el parc públic d’habitatge és seu i qui podria col·laborar i treballar amb les famílies també són ells», segueix Rubio.

    Un dels conflictes sobre la taula és haver d’assistir les comitives judicials durant els desnonaments | Pol Rius

    Trobada amb els sindicats el pròxim 14 de juny

    Amb tot això, l’Ajuntament de Barcelona ha convocat als sindicats de l’IMSS a reunir-se en una mesa tècnica el pròxim 14 de juny. Davant aquesta convocatòria, Rubio espera de l’Ajuntament «humilitat» i un «diàleg de tu a tu» per arribar a un acord, ja que està convençut que les reivindicacions que es fan des de la plantilla s’haurien d’assumir.

    En aquesta línia, des de la Intersindical-CSC no tenen massa esperances que res canviï ràpid, però Joan Pérez, delegat sindical, apunta que «sempre és una bona notícia que hi hagi una reunió i com a mínim poder expressar el que estem vivint i patint cada dia per falta de personal i altres mancances».

    De manera similar, Urrea de CCOO assenyala que cal començar-se a reunir perquè fa mesos que ho demanen, però l’Ajuntament no para de posar excuses. Després del 14, explica, es tornarà a fer Assemblea per decidir com es procedeix, però també valora que «les vagues han de ser efectives, no per desgastar el col·lectiu».

    Per la seva banda, Ureña, de la CGT, apunta que «si l’Ajuntament no s’asseu a negociar i només fa reunions que no serveix de res, doncs tornarem a mobilitzar-nos».

    Tot i no poder participar com treballadora, per acabar, Roldan assenyala que els treballadors volen respostes, volem uns serveis socials de qualitat, que els treballadors socials no siguin la bossa residual dels altres sistemes i que se’ls escolti.

    La plantilla de l’IMSS s’ha concentrat a plaça Sant Jaume per exigir canvis, respostes i implicació | Pol Rius

  • Exigeixen el pagament íntegre dels serveis socials en salut mental i addiccions 

    Els agents socials d’atenció a les persones amb problemes de salut mental i addiccions a Catalunya critiquen amb fermesa la instrucció adreçada a les entitats per part de la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que contempla només el pagament del 85% de la tarifa dels serveis educatius, socials i sociosanitaris. En aquest sentit, exigeixen una rectificació per part del Govern i reclamen que es comprometi a assumir-ne el pagament íntegre.

    La mesura anunciada té un impacte directe sobre entitats de salut mental i addiccions que ofereixen diferents serveis d’atenció a persones, com ara Serveis Prelaborals, Clubs Socials, Llars residència, entre altres.

    Davant d’aquest anunci les entitats que formen el Pla Integral de Salut Mental i addiccions alerten de les greus conseqüències que això podria tenir per al col·lectiu de la salut mental i les addiccions i reclamen una solució immediata, ja que es tracta de serveis essencials que atenen a persones en risc i que ja estan infrafinançats des de fa molts anys. Reclamen un pagament del 100% del cost en el cas, al menys, dels serveis socials, i alerten que aquesta mesura suposa un nou greuge envers un sector, el de la salut mental, que en la darrera dècada ha estat menystingut en les polítiques públiques.

    A dia d’avui, els serveis no han suspès la seva activitat, sinó que els professionals continuen treballant. Ho fan, diuen, «tot i les múltiples mancances», evitant la presencialitat al màxim, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries per evitar els contagis i la propagació de la pandèmia. Alhora, encara que els serveis no estiguin totalment oberts al públic, els i les professionals continuen oferint atenció i acompanyament a persones amb problemes de salut mental via telèfon o videoconferència, s’han implementat mesures molt intenses de seguiment individual, es duen a terme activitats grupals en línia, i atenció domiciliaria en els casos més vulnerables.

    El sector considera que «un missatge d’aquestes característiques en la situació actual, en que el col·lectiu de persones amb problemes de salut mental està patint els efectes de l’estat d’alarma i del confinament, i en que els li les professionals hi estan treballant els 7 dies de la setmana, és molt decebedor i el considera inacceptable, ja que remarca una tendència molt preocupant».

    Així, des de les entitats que formen el Pla Integral de Salut Mental i addiccions – Ammfeina Salut Mental Catalunya, Associació Encaix, BCN Salut Mental, Consorci de Salut i Social de Catalunya, Federació Catalana de Drogodependències, Federació Salut Mental Catalunya, Federació VEUS, Fòrum Salut Mental, La Unió Associació d’entitats sanitàries i socials – es sumen a les reivindicacions que s’han fet des d’altres sectors dels quals formem part com la Confederació, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, o el COCARMI, entre d’altres.

    A més, volen recordar que per a les persones que conviuen amb un problema de salut mental «un estat d’alarma, la incertesa i el confinament són factors de risc que poden provocar un empitjorament i que per això cal oferir el màxim suport possible».

  • Quan els serveis d’atenció a les persones esdevenen negoci

    Les organitzacions no lucratives que presten serveis socials i d’atenció a les persones porten quatre anys consecutius creixent en nombre de persones contractades i augmenta la proporció de contractes indefinits, però per donar el pas definitiu cap a l’ocupació estable i de qualitat cal més inversió pública i un nou model de finançament i de relació entre les entitats socials i l’Administració basat en l’acció concertada amb el Tercer Sector Social. Si no, ho tindrem molt difícil per retenir el talent i servir la ciutadania amb la qualitat que desitgem.

    Així ho posa de manifest la darrera edició de l’informe que avaula la qualitat dels llocs de treball que generen les entitats, l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya. El model de finançament actual i la insuficient inversió pública escanyen la capacitat econòmica de les entitats, que a l’hora de negociar els convenis col·lectius no poden assumir els increments salarials que desitjarien.

    És per això que ja fa temps que denunciem el sistema de contractació de serveis públics basat en el preu com a referència principal, o fins i tot única traient-los a subhasta. Aquesta modalitat obre un terreny propici perquè acabin en mans de grans empreses multiservei que tenen com a objectiu final obtenir beneficis per als seus accionistes i inversors. Amb voluntat de guanyar el màxim de serveis per ampliar el seu volum de negoci, aquestes empreses fan ofertes a la baixa amb pressupostos impossibles de complir en les condicions que caldrien.

    El preu el paguem després tota la ciutadania en forma de llocs de treball precaris i baixa qualitat dels serveis, amb conseqüències que poden arribar a ser nefastes quan es tracta de serveis sensibles com els d’atenció a les persones en l’àmbit social. En aquest àmbit, la qualitat està molt lligada al compliment dels drets socials que defensem i pels quals vetllem les entitats sense afany de lucre, i és per això que des del Tercer Sector Social alcem la veu per preservar-la i garantir-la.

    Bona part dels serveis dirigits a la ciutadania més vulnerable s’ofereixen mitjançant un model de col·laboració público-privada pel que les administracions públiques deleguen la gestió al que es denomina “operadors” privats, que poden ser empreses d’iniciativa social o empreses mercantils. És a dir, organitzacions no lucratives o empreses “ordinàries”, que busquen el lucre privat. El marc regulador és la Llei de Contractes del Sector Públic, que en el cas d’aquest tipus de serveis resulta inadequada perquè fomenta una competitivitat basada en el preu i descuida, per tant, la qualitat.

    És per això que reclamem superar aquest marc de relació i avançar decididament cap a un model que exclogui les serveis socials i d’atenció a les persones de les lògiques de mercat i dels interessos lucratius. Les Directives Europees de contractació pública així ho preveuen i la seva transposició ja ha donat lloc a diferents iniciatives legislatives en aquest sentit.

    Per primera vegada ens trobem davant d’un marc jurídic comunitari que, per sobre de qualsevol altra consideració, procura garantir la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció als usuaris. I això només serà possible si s’exclou els serveis d’atenció a les persones de les dinàmiques mercantilistes i es limita l’interès econòmic de qui els presta, donant preferència –si no exclusivitat— a la iniciativa social sense ànim de lucre com a aliada estratègica de l’Administració.

    És el moment de fer passos endavant i el Tercer Sector Social hi volem contribuir. Per això tenim sobre la taula una proposta legislativa de concertació de serveis d’atenció a les persones que aprofundeix en les fórmules no contractuals i planteja un pacte de país per un model català basat en la qualitat i l’interès general. El dret comunitari està de la nostra banda i només falta voluntat política per fer-ho. La proposta l’hem fet arribar a tots els partits i representants parlamentaris perquè es converteixi en llei, i l’estem presentant també a responsables de les administracions municipals i del Govern de la Generalitat amb el compromís d’estudiar-la i construir conjuntament una llei catalana d’acció concertada.

    L’objectiu és avançar cap a un model de col·laboració que, per sobre de qualsevol altra consideració, garanteixi la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció a les persones, especialment les més vulnerables. Parlem d’un model de col·laboració entre les administracions i la iniciativa social no lucrativa per a la provisió de serveis d’atenció a les persones que garanteixi l’eficiència i el màxim retorn social dels recursos públics. Un model, en resum, que limiti clarament l’interès econòmic dels operadors, atorgant un rol fonamental i estratègic al Tercer Sector Social, com a part essencial del sistema català de serveis d’atenció a les persones.

    Perquè, quin sentit té que uns pocs facin negoci i s’enriqueixin amb els diners públics que ens pertanyen a tota la ciutadania? Volem que Catalunya, i Barcelona com a capital del país, siguin referents en la construcció d’aquest nou model de col·laboració públic-social exigent i transparent, centrat en les persones i que reconegui el valor d’aportació del Tercer Sector Social per davant de multinacionals i altres formes especulatives. Ens hi juguem els drets de tota la ciutadania i la cohesió del país.