Just Deploy It!

Etiqueta: Síndic de Greuges

  • Contra la suspensió de la llei catalana de sanitat, el Síndic de Greuges exigeix al Parlament que emprengui mesures

    El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha demanat en roda de premsa a les administracions catalanes i al Parlament de Catalunya que emprenguin els mecanismes legals necessaris perquè es faci efectiu el dret a l’atenció sanitària universal. Paral·lelament, insta el Govern de l’Estat a recuperar el model sanitari d’atenció universal previ al 2012 i a legislar-ne el dret d’acord amb els principis d’igualtat i no-discriminació. També reclama al Govern de l’Estat que deixi els temes sanitaris al marge del conflicte amb Catalunya per evitar-ne la instrumentalització partidista, com ha succeït arran del recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la Llei catalana de sanitat.

    Ho ha fet després d’entregar l’Informe sobre la universalització de l’assistència sanitària al Parlament, al Departament de Salut, al Defensor del Poble i al Govern de l’Estat. El document recull diverses argumentacions, no només ètiques, sinó també legals i econòmiques, que justifiquen la legislació i la implementació d’un sistema de salut públic d’accés universal.

    A l’informe dibuixen els antecedents a nivell estatal, per comunitats i específicament el què ha passat a Catalunya. Veient tots els canvis que s’han anat succeint, el Síndic demana a l’Administració sanitària que proporcioni una informació veraç i clara, i intenti resoldre els dubtes que li puguin plantejar d’una manera resolutiva i segura, mostrant una actitud empàtica.

    Rafael Ribó ha manifestat que espera que «es doni ja la normalitat al Parlament perquè aquest pugui fer alguna cosa respecte a l’assistència sanitària», ja que «molts dels aspectes que estan en vies d’instrucció podrien ser recuperats per via legislativa». A més, ha aprofitat per explicar que l’informe també vol aportar dades que ajudin a trencar amb la creença que les persones estrangeres abusen dels recursos sanitaris.

    Segons dades de CatSalut, l’abril de 2018 hi havia 114.573 persones estrangeres empadronades a Catalunya que no estaven acreditades com a assegurades ni beneficiàries, ni es trobaven dins dels supòsits d’assistència sanitària en situacions especials que regula la norma estatal. Aquestes persones representen l’1,53% de la població resident a Catalunya. A més, Ribó també ha destacat que es tracta de persones sanes, d’una edat compresa entre els 20 i els 50 que utilitzen un 50% menys que el total de població els recursos de salut, excepte el servei d’urgències, del qual fan un ús similar.

    Un dels motius que han empès el Síndic a publicar aquest informe i instar les administracions a fer quelcom al respecte ha estat el fet de notificar casos d’exclusió de primera mà. Fins ara han constatat entre 20 i 30 casos d’exclusió sanitària. Destaquen que en l’àmbit d’atenció a la infància han rebut una quantitat de casos més nombrosa.

    En aquest sentit, Ribó ha estat ferm a exigir “el reconeixement de l’atenció a la salut com un dret públic subjectiu, personal, no contributiu i d’accés equitatiu”. I ha encomanat a valorar amb rigor els prejudicis i els riscos així com lluitar contra l’estigma i proporcionar informació veraç i clara.

    Un camí encara obert a Catalunya per la universalització de l’assistència

    Des de l’aplicació del decret 16/2012, el Govern de la Generalitat ja va anunciar que continuaria oferint atenció sanitària a totes les persones que hi resideixen. Inicialment, la Instrucció d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut, establia els requisits per accedir-hi i permetia l’accés al primer nivell d’assistència sanitària (atenció urgent, programes d’interès sanitari i atenció primària, inclosa la prestació farmacèutica amb una aportació de l’usuari del 40%) a les persones que s’havien empadronat a Catalunya entre els tres i els dotze mesos abans de presentar la seva sol·licitud, i l’accés a l’atenció especialitzada quan hi havia un empadronament superior a l’any.

    Més endavant, el 2015, una nova instrucció atorgava el primer nivell d’assistència sanitària des de la data de l’empadronament i l’accés al segon nivell amb l’acreditació prèvia de l’empadronament continuat de tres mesos immediatament anterior, excepte en les persones menors de divuit anys, que poden accedir al segon nivell des de la data d’empadronament.

    Finalment, a finals de juny, s’aprovava la Llei d’universalització de l’assistència sanitària  amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut (Llei 9/2017). Aquesta, com hem explicat en repetides vegades, establia que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària. Aquesta assistència es reconeix en totes les etapes de la vida i en tots els àmbits de la medicina (preventiva, curativa, rehabilitadora i pal·liativa, i en promoció de la salut).

    En la Llei 9/2017 també es preveia que les persones que són a Catalunya però que no tenen la condició de residents (ni estan empadronades, ni han pogut acreditar l’arrelament) tenen dret a l’assistència d’urgència, independentment de quina en sigui la causa, i a la continuïtat d’aquesta atenció fins a la situació d’alta mèdica o remeti la causa per la qual han ingressat en un centre o han accedit a un servei o establiment sanitari.

  • S’inicien tràmits per aclarir la mort d’un jove per una suposada negligència mèdica

    El Síndic de Greuges es suma a la investigació per la mort del jove a Manresa per una peritonitis aguda. La família del jove de 20 anys ha assegurat que presentarà una querella contra l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa perquè consideren que hi ha hagut negligència mèdica. El jove es va presentar en dues ocasions pel CAP de Sant Salvador de Guardiola, al Bages, i després dues vegades més a l’Hospital de Manresa on finalment va ser ingressat. El diagnòstic parlava primer de gastroenteritis i després de restrenyiment, ja que el pacient es queixava d’un fort dolor abdominal. La portaveu de la família, Eba Álvarez, ha explicat que l’Hospital reconeix haver comès un error i lamenta que, amb les proves adequades, aquesta mort s’hagués pogut evitar.

    Els fets es remunten a la primera visita del jove el 3 de setembre al CAP de Sant Salvador de Guardiola on va ser diagnosticat de gastroenteritis. En passar uns dies va acudir a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa on va ser diagnosticat de restrenyiment tant la primera com la segona vegada que va anar a visitar-se. El 19 de setembre, sense notar millora, va tornar a anar al CAP de la seva localitat. Allà van assegurar de nou que es tractava de restrenyiment.

    El 20 de setembre va ingressar finalment a l’Hospital amb una peritonitis avançada. En llevar-se, segons Eba Álvarez, no va poder aixecar-se del llit, veia borrós i es va desplomar. Van haver de trucar al 112 i dues ambulàncies del SEM el van traslladar a l’Hospital on cinc dies després el jove moriria.

    No és el primer cop que un cas així es dóna. El Síndic de greuges ja va actuar d’ofici l’agost del 2016 per la mort d’un jove de 24 anys per peritonitis a Igualada. En aquell cas, després de tres visites a Urgències de l’Hospital d’Igualada amb forts dolors abdominals, el jove va morir per una peritonitis derivada d’una apendicitis. El Síndic va suggerir al Departament de Salut que iniciés d’ofici una reclamació de responsabilitat patrimonial després que es constatessin diversos errors en l’assistència al pacient. També li va sol·licitar que li enviés informació sobre les mesures concretes de millora implantades al centre hospitalari implicat. Com a resposta, el Departament de Salut va obrir un expedient al centre que va acabar amb una multa. La família del jove va posar una denúncia penal contra l’Hospital. Metges implicats declararan a jutjats justament al llarg de la setmana vinent.

  • El Síndic investiga les urgències de la Vall d’Hebron pel col·lapse del servei

    El col·lapse a les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron ha arribat fins al Síndic de Greuges, que ha sol·licitat reunir-se amb el conseller de Salut, Toni Comín, perquè aquest informi sobre la situació de les unitats d’urgències de tot Catalunya i en particular d’aquest hospital. El defensor del poble ha obert una actuació d’ofici per investigar el servei del centre després que aquest dimecres la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona hagi tramès una queixa sobre la situació, que la setmana passada va assolir pics de 350 pacients. Segons ha informat el Síndic, ha demanat informació sobre el nombre de pacients atesos durant els mesos de setembre, octubre i novembre, la mitjana de temps d’espera per ser atès i  fins a l’assignació d’un llit a planta i les mesures previstes per posar fre a la saturació.

    «Segons les informacions consultades, la saturació podria anar més enllà de fets puntuals i la presència de persones en lliteres als passadissos de la unitat d’urgències podria convertir-se en escenari habitual», assegura el Síndic, que ha sol·licitat a Salut informació sobre les actuacions previstes pel Departament per corregir les deficiències estructurals i de caràcter crònic. El passat mes d’abril l’òrgan va emetre una resolució amb proposts genèriques de millora del servei d’urgències dirigides a tots els hospitals públics i ara vol saber quines mesures s’han aplicat en línia amb les recomanacions fetes. Entre les diferents mesures que va proposar llavors el Síndic hi havia reforçar i potenciar els dispositius extrahospitalaris d’atenció a les urgències o habilitar més llits en cas necessari.Paral·lelament, també s’ha iniciat un procés de recollida d’informació i experiències dels usuaris -perquè puguin traslladar directament la seva percepció del servei rebut- i dels professionals, amb qui s’ha establert un canal de comunicació directa.

    Segons ha explicat la FAVB aquest dijous, els principals hospitals públics en què les Urgències es troben desbordades són l’Hospital de la Vall d’Hebron, el del Mar, el Sant Pau i el Clínic. “No qüestionem l’assistència, que és molt bona, sinó les condicions ja que no és normal que hi hagi malalts que esperen més de 24 hores per un llit”, ha dit la portaveu de Salut de la FAVB Marcela Güell, que ha apuntat que «la situació és d’indignitat total, hi ha molt pacients als passadissos de les urgències, amb els seus familiars de peu perquè no hi ha cadires i amb la llum encesa dia i nit”.