Etiqueta: sindicats

  • Descontentament general dels sindicats d’infermeria

    Diversos sindicats –entre ells, Infermeres de Catalunya i SATSE– van convocar una concentració ahir davant del Parlament de Catalunya per mostrar el seu rebuig als pressupostos de la Generalitat presentats pel Govern. Davant l’inesperat fracàs de la votació de la Llei dels pressupostos i el posterior anunci de convocatòria d’eleccions anticipades per al proper 12 de maig, els sindicats van traslladar la mobilització a la plaça Sant Jaume, on van reivindicar davant del Palau de la Generalitat una millora dels serveis públics catalans, especialment de la sanitat i l’educació que –segons sostenen– “segueixen immersos en processos de privatització, derivant cada cop més recursos públics a mans privades, i els seus treballadors i treballadores segueixen suportant les retallades cronificades, la precarietat i la pèrdua de condicions laborals”.

    Infermeres de Catalunya ja va fer un primer pas per fer arribar el seu desacord amb aquests pressupostos el passat 7 de març, quan membres del consell executiu del sindicat d’infermeria van fer entrega de més de 36.000 signatures recollides durant la vaga indefinida iniciada per aquest col·lectiu el passat mes de desembre; juntament amb l’entrega de signatures, el sindicat va sol·licitar a les diputades i diputats del Parlament les següents peticions:

    1. Fer tots els tràmits necessaris, allà on calgui, per a la immediata reclassificació de les infermeres al grup professional A1, que és on els correspon estar per formació.
    2. Destinar la partida pressupostària a partir dels pressupostos 2024 per tal que es pugui crear un complement específic que remuneri econòmicament a les infermeres amb la finalitat de reconèixer la seva classificació professional com a facultatives i posar fi al deute econòmic que el Govern té amb les infermeres des de fa més de 10 anys.
    3. Que es reconegui de forma efectiva les especialitats infermeres amb un reconeixement salarial adient que les equipari al nivell de facultatiu especialista i es garanteixi la creació de places específiques per cadascuna de les especialitats infermeres.

    En el seu manifest, Infermeres de Catalunya va destacar que “la solució al greu problema de manca de professionals, així com la sobrecàrrega sistèmica, que afecta a tots els perfils professionals, personal de GIS, zel·ladors, TCAI, treballadores socials sanitàries, infermeres, etc., no és redistribuir funcions d’un col·lectiu professional concret fent que les assumeixi la resta”, i va afegir que “el que necessitem és una reestructuració profunda del nostre sistema de salut, que és ineficaç i que està sobrepassant tots els límits, posant en perill als professionals i ciutadania”.

    Maltractades i menyspreades

    El sindicat afirma en aquest mateix manifest que les infermeres se senten “maltractades” pel Departament de Salut i que aquest “menyspreu” deriva en un “deteriorament de salut físic i mental” i en l’abandonament de la professió”: “Les infermeres estan emmalaltint i algunes es veuen obligades a abandonar els seus llocs de treball o la professió. És una obligació del Govern prendre mesures immediates per a garantir que la població tingui accés a cures de qualitat quan més ho necessitin. Sense infermeres, el resultat serà una Catalunya malalta”, puntualitzen.

    Retallades a Vall d’Hebron

    Tanmateix, el sindicat SATSE –sindicat sanitari format per infermeres i fisioterapeutes– també va mostrar la seva indignació amb el Departament de Salut de la Generalitat després de conéixer l’anunci realitzat per la direcció de l’Hospital Universitari la Vall d’Hebron, on assegurava que el centre retallarà part de la partida pressupostària destinada a noves contractacions i cobertura de baixes o jubilacions per fer front a les millores signades al III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons SATSE, “la reposició del personal, ja siguin noves contractacions o substitució de malalts o jubilats, és necessària per a donar un servei de qualitat” i –afegeix– “no tolerarem que els treballadors paguin sempre els plats trencats, havent de sufragar les seves millores salarials amb l’augment de la pressió assistencial”. En aquesta mateixa línia es va manifestar també CCOO, qui va enviar un comunicat en el qual es considerava “que el pressupost destinat als increments retributius continguts al III Acord ha d’anar a banda d’altres partides pressupostàries, per tal de mantenir tant l’activitat com la qualitat assistencial del dia a dia de l’hospital. I no és acceptable que s’anunciïn restriccions en vacances i dies de lliurança…”. El sindicat va puntualitzar també que es tracta de “l’hospital més gran de Catalunya i el segon més gran d’Espanya, però també té unes infraestructures envellides, que cal anar millorant de manera continuada”.

  • Metges de Catalunya veu amb bons ulls eliminar les guàrdies de 24 hores però els preocupa el “com” es dugui a terme

    Les declaracions d’aquesta setmana de la ministra de Sanitat, Mónica García, anunciant que vol reformar les jornades d’atenció continuada perquè desapareguin les guàrdies mèdiques de 24 hores, han generat rebombori entre el col·lectiu mèdic, ja que alguns professionals fa anys que esperen aquesta mesura. García va qualificar el sistema actual d’“anacrònic” i  “perjudicial per a la salut del personal facultatiu, limitant de la conciliació” i va destacar que “tampoc garanteix una correcta qualitat assistencial”, tot i la presència ininterrompuda de professionals per a la prestació de serveis sanitaris. Aquestes declaracions les va realitzar en un context de mobilització de la professió per aquesta causa. Pocs dies abans, una metgessa sevillana que treballa en un hospital públic menorquí, Tamara Contreras, posava en marxa una recollida de signatures a change.org sota el lema #nopodemosmás, Tu vida está en nuestras manos y no podemos más: stop guardias médicas 24 horas, que ja ha rebut el suport de més de 87.000 persones en poc més de quinze dies.


    Des de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, secretari general de l’organització, celebra amb contenció les paraules de la responsable de Sanitat: “No podem fer res més que coincidir amb el fet que és un anacronisme, ja que aquest model es va instaurar en un moment en què les guàrdies eren extensions de la jornada laboral normal i, de tant en tant, tenies activitat assistencial extraordinària, tenies una, dues o màxim cinc visites en tota la guàrdia, però tenies temps per descansar. Això no té res a veure amb la situació actual, amb jornades absolutament extenuants i continuades, de pràcticament cadena de muntatge, que fa que el nivell de concentració minvi d’una forma escandalosa. Per tant, aquest treball de 24 hores pràcticament continuades no garanteix una correcta qualitat assistencial i celebrem que la ministra reconegui aquest problema”, va dir. Però, va advertir, “ens preocupa, i molt, com es durà a terme aquesta mesura, perquè és molt difícil desmuntar el model assistencial que porta més de 50 anys aplicant-se i tocar el moll de l’os sense que es produeixin tota una sèrie de repercussions que, o bé empitjorin la qualitat assistencial o bé les condicions de treball de les professionals, o tot alhora. Per tant, creiem que s’ha de parlar molt profundament de com es modifica aquest model garantint la qualitat de l’atenció de 24 x7 com la que tenim i garantint també que les condicions laborals de les metgesses i metges que apliquen aquest model no empitjorin, perquè sempre perdem un llençol a cada bugada”.

    Lleonart és del parer que aquest avenç passa indiscutiblement per realitzar “més contractacions de metges i metgesses i abocant més recursos econòmics”.

    Les guàrdies de tot un dia: una prova de resistència

    Segons l’Estatut Marc que s’aplica actualment al col·lectiu de metges, els professionals del sector estan obligats a fer fins a un total de 2.187 hores anuals, entre jornada ordinària i jornada d’atenció continuada, i això equival a unes 48 hores setmanals obligatòries; a partir d’aquí, per necessitats del servei, la jornada obligatòria podria arribar a ser més llarga. Aquestes xifres impliquen fer també una mitjana d’entre tres i cinc guàrdies al mes. Aquestes guàrdies són obligatòries en gairebé totes les especialitats, excepte certs casos particulars i doctors més grans de 55 anys, que poden triar si fer-les o no.

    Amb jornades laborals inacabables, atendre emergències i situacions crítiques durant pràcticament 24 hores posa a prova la resistència física i l’agudesa mental dels professionals. Segons Xavier Lleonart, “hi ha estudis fets que demostren que el rendiment o la capacitat de concentració d’un professional, a partir d’un determinat temps que no va més enllà de vuit, deu o dotze hores, baixa en picat si ha de mantenir aquest nivell de concentració de forma continuada. Qui digui que el seu nivell de rendiment, treballant sense descans 24 hores seguides, és el mateix a la hora 1 que a la hora 23, és un il·lús o menteix descaradament”.

    En aquest sentit, Lleonart va explicar que Metges de Catalunya i d’altres sindicats mèdics de l’estat com el Sindicat Mèdic Andalús, el Sindicat Mèdic d’Euskadi i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics van presentar conjuntament una petició de reunió amb la ministra Mónica García ja fa més d’un mes, per tractar aquest tema entre molts d’altres que preocupen als sindicats mèdics. «Entenem que la única manera de reformular aquest sistema sense prendre mal seria que la ministra prengués consciència real, parlant amb els professionals que estan al peu del canó i coneixent profundament com es pot millorar aquest sistema, per treure de l’equació el problema de les guàrdies de 24 hores. A hores d’ara, encara no tenim cita, i ens agradaria pensar que la ministra no fa el que fan normalment els polítics, que és fer declaracions grandiloqüents i fàtues però sense que hi hagi res al darrera; entenem que en el moment que es vulgui reunir, és perquè s’hi vol posar de debò», puntualitza.

  • El sindicat Infermeres de Catalunya es fa gran

    Infermeres de Catalunya, el sindicat d’infermeres i infermers que durant el 2023 ha liderat una de les protestes més unànimes que es recorda del col·lectiu i que ha mantingut el pols amb el Govern amb una vaga de mes i mig, va néixer fa només quatre anys en un McDonalds, durant un dinar entre un grup d’infermeres de diferents centres. Allà van decidir posar fil a l’agulla i formar un sindicat exclusiu per a infermeres i infermers de Catalunya que donés resposta a les necessitats reals d’aquests professionals. Ara, després d’un any d’intenses mobilitzacions dels professionals del sector i de la ciutadania, fa un pas endavant i comença una aventura conjunta amb diferents associacions i d’altres sindicats més petits d’arreu del territori espanyol (de moment, hi participen col·lectius d’Andalusia, Aragó, Galícia, Madrid, el País Basc i València).

    La primera trobada “presencial” d’aquesta nova confederació sindical d’infermeres de l’Estat espanyol va tenir lloc el passat divendres a Madrid, després de la reunió del conseller Manel Balcells amb la ministra de Sanitat Mónica García, durant la qual García es va comprometre a dur a terme la reclassificació professional de les infermeres al nivell A1 aquest 2024. Prop d’un miler d’infermeres i infermers es va manifestar aquell dia davant del Ministeri de Sanitat, i posteriorment es va dur a terme una assemblea interterritorial on es va començar a donar forma a aquesta nova confederació de sindicats d’infermeres. 

    Moment de l’assemblea interterritorial que va tenir lloc a Madrid. | Infermeres de Catalunya

    La presidenta d’Infermeres de Catalunya, Núria Guirado explica que “durant la vaga, infermeres, associacions i altres sindicats més petits ens van contactar des d’Andalusia, Aragó, Galícia, Madrid, el País Basc i València i ens demanaven informació. Vam fer una reunió online i va sorgir aquesta llavor d’intentar fer una cosa conjunta a nivell de territori, on cada sindicat o associació repliqués el que és Infermeres de Catalunya aquí però amb la seva independència sindical i amb la seva manera de fer, però fent aquesta confederació per poder anar plegats a l’hora de reclamar alguna cosa conjunta”. D’aquesta manera, “tindrem la nostra identitat i la nostra independència sindical, perquè cada comunitat té la seva idiosincràcia i els seus problemes, però per reivindicar coses transversals, com per exemple la requalificació, podem fer accions conjuntes a nivell de tot l’Estat. Una mica la idea és aquesta”, afegeix.

    Tot i que la idea és molt prematura i s’han d’acabar de perfilar moltes coses, Guirado es mostra convençuda que “aquesta idea pot tenir molta força i es pot convertir en una alternativa a aquest sindicalisme més antic que està més implementat al territori; es tracta de fer un sindicalisme més adaptat a les necessitats de les infermeres actualment”. 

    La gran particularitat d’Infermeres de Catalunya és que és un sindicat exclusiu per a infermeres i infermers de Catalunya, sense subvencions estatals i en el qual les delegades i delegats sindicals no estan alliberats i, per tant, no es desvinculen de la tasca assistencial ni s’allunyen de la realitat dels centres sanitaris. En aquest sentit, Núria Guirado destaca que “actualment, moltes treballadores no confien en els sindicats perquè la visió del sindicat és el d’aquelles persones que ens venen a veure quan hi ha eleccions, amb llibretes, bolis i cursos de formació, i ja està. Però nosaltres creiem en un sindicalisme de lluita real pels drets de les treballadores; en un sindicalisme lliure de subvencions i lliure d’afinitats polítiques, som infermeres defensant infermeres amb un bon gabinet jurídic al darrera; i aquests són una mica els nostres valors, i la nostra idea és fer un sindicalisme així”. Pel que fa a la nova etapa conjunta amb diferents col·lectius d’infermeria d’arreu de l’Estat espanyol, Guirado apunta que “Infermeres de Catalunya es fa gran en múscul i en xarxa, i espero i desitjo que anem creixent mantenint aquests valors que ens identifiquen, perquè si perdem la nostra identitat, perdrem tota la credibilitat; hem de créixer però no a qualsevol preu”.

    La revolució sanitària arriba a Madrid

    Prop d’un miler d’infermeres provinents de Catalunya i d’altres parts del territori espanyol es van desplaçar el passat divendres a Madrid per manifestar-se davant el Ministeri de Sanitat, coincidint amb la reunió del conseller de Salut, Manel Balcells amb la ministra Mónica García. 

    Segons la conselleria de Salut de la Generalitat, la trobada es va dur a terme en bona sintonia i, d’entre els compromisos que es van assolir, Balcells va destacar, en primer lloc, el de la reclassificació dels professionals sanitaris aquest 2024. En aquest sentit, va ressaltar que la ministra treballarà per tancar-lo amb Funció Pública, de qui depèn aquesta recategorització, i pel que fa a la remuneració econòmica que comportaran aquests canvis, va afegir que García s’ha compromès a que aquest mateix any es desenvolupi l’estat marc, encara pendent. Les principals reivindicacions del sector consistien en la reclassificació de les infermeres al nivell A1, el reconeixement de les especialitats d’infermeria i el seu desenvolupament i la jubilació als 60 anys.

    Posteriorment, representants del sindicat Infermeres de Catalunya es van reunir amb el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla,  i l’assessora del gabinet del secretari, la infermera Alda Recas. En un comunicat, el sindicat explica que, pel que fa referència a la reclassificació de les infermeres al nivell A1, des del Ministeri s’aposta per aplicar un canvi en la classificació utilitzant els nivells MECES del Marc Europeu, on el nivell es definiria en funció dels crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) del professional (graduat, màster, doctorat). En general, però, el sindicat català conclou que ”la sensació és que es coneix el problema, es tenen les línies de com abordar les necessitats de les infermeres i ens transmet una visió de futur positiva i esperançadora”.

  • Sindicats d’infermeria se sumen a la vaga de Metges de Catalunya convocada al gener

    “Totes les treballadores i treballadors de la sanitat de Catalunya a la vaga”. Amb aquest lema, la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya s’ha sumat a la vaga convocada per Metges de Catalunya (MC) els dies 25 i 26 de gener, considerant que és el moment de sumar forces i defensar el sector.

    El portaveu de la Mesa, Christian Munné, ha fet crida a “tot el personal de tots els col·lectius” del sector a donar suport a la mobilització, la qual cosa implica infermeria, auxiliar d’infermeria, farmàcia, administració, atenció telefònica i neteja, entre d’altres.

    Ara per ara, la iniciativa està secundada pels sindicats USOC, CATAC, CGT, SAE, FTC Infermeres de Catalunya, la Federació d’Associacions Professionals d’Infermeria (FAPIC) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS), mentre que de moment no s’han afegit el sindicat d’infermeres Satse (majoritari en el sector), UGT i CC.OO.

    En roda de premsa davant la Conselleria de Salut de la Generalitat, Munné ha destacat que “el sistema sanitari públic no s’arregla arreglant una categoria professional”, sinó que “el sistema sanitari públic el componem tots i totes”.

    En un manifest, la Mesa reclama equiparar les condicions laborals i salarials del personal sanitari abans de finalitzar el 2023, establint un únic marc regulador i basant-se en les condicions de països europeus com Alemanya i França.

    També exigeix jornades de 35 hores setmanals, una reducció horària per al torn de nit, l’exempció voluntària de treballar els caps de setmana i les guàrdies per a les persones de més de 50 anys i la jubilació anticipada no més tard dels 60 anys.

    Ha tornat a reivindicar que el pressupost de la Conselleria de Salut destini un 25% a l’atenció primària, i fer una bona distribució i un bon relleu del personal tenint en compte les jubilacions dels pròxims anys.

    No a les hores extra

    D’altra banda, des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, demanen la reducció d’hores extra, la qual cosa obligaria les direccions a reorganitzar els serveis i contractar més personal. Com a protesta, des d’aquest mes de desembre, demanen que de l’1 al 7 de cada mes ningú no faci hores extra ni dobli torns perquè considera que el sistema es manté pel “sobreesforç” de les treballadores de la sanitat, tal com ha explicat Xavi Tarragó, membre de la Mesa.

    Dilluns passat, MC va fer una crida a la vaga als 25.000 facultatius del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) per als dies 25 i 26 de gener per reclamar millores laborals en el sector, després de mesos d’intentar negociar amb l’administració.

    Des del sindicat mèdic, que té més d’11.500 persones afiliades, consideren que un dels problemes més greus és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.

    Aquestes accions se situen en el marc del procés de mobilitzacions transversals anunciat per diverses entitats socials i sanitàries amb el suport de la plataforma en defensa de la sanitat pública Marea Blanca Catalunya.

  • Serveis mínims acordats a cada centre i garantia total en els serveis d’urgència pel 3-O

    Donat que el Govern s’ha adherit a la Taula per la Democràcia d’aquest 3-O, des del Servei Català de la Salut (CatSalut) s’han establert una sèrie de mesures amb l’objectiu de minimitzar les afectacions. Així, han elaborat els plans de contingència i els serveis mínims oportuns en coordinació amb els centres sanitaris de cada territori.

    D’aquesta manera es garanteix el funcionament dels serveis d’urgències i emergències i l’activitat programada inajornable d’unitats especials (cures intensives, coronàries, hemodiàlisi, neonatologia, parts, tractaments de radioteràpia i quimioteràpia i transplantaments d’òrgans), així com cirurgia coronària i oncològica, transport sanitari urgent i no urgent vinculat a les unitats especials, teràpies respiratòries domiciliàries i diàlisi ambulatòria. Per tant, la resta d’activitat programada (visites d’atenció primària i hospitalària, proves diagnòstiques i resta d’intervencions quirúrgiques) es reprogramarà i en els propers dies es comunicarà als afectats la nova data de forma individualitzada.

    Sanitat s’implica contra la repressió

    Imatges, vídeos, textos en xarxes socials…i el món de la sanitat també respon a la situació actual davant la repressió i pels drets fonamentals. L’endemà de l’1-O, dilluns 2 d’octubre, la Taula per la Democràcia va convocar una aturada general de 15 minuts a partir de les 12 h del migdia. Després que patronals, sindicats, autònoms i institucions s’hi unissin, es van realitzar concentracions a les portes dels llocs de treball i ajuntaments.

    Aquesta acció dóna pas a la jornada de vaga general de dimarts 3 d’octubre o, en la versió de la Taula per la Democràcia, «aturada de país». Aquesta aturada tindria un caràcter plenament ciutadà i busca que Catalunya s’aturi de manera diversa, és a dir, que els sindicats convoquen als seus treballadors però que les entitats ciutadanes o culturals també mostrin la seva repulsa a la repressió.

    Cal destacar que la Confederació General del Treball (CGT), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la Intersindical-CSC, ja havien convocat una vaga general per aquest 3 d’octubre fa quinze dies. UGT i CCOO no es sumen a la vaga sinó que participaran de l’»aturada de país» convocada per la Taula per la Democràcia.

    Els treballadors del Servei Català de la Salut (CatSalut), els de l’Institut Català de la Salut (ICS), els de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els de la majoria d’Hospitals i centres sanitaris del país i els de moltes empreses i serveis sanitaris així com molts Col·legis professionals sanitaris han fet seguiment de l’aturada.

    A banda de l’aturada, tots els CAP que eren col·legi electoral van poder obrir amb normalitat. Els danys als centres on la Policía Nacional o la Guàrdia Civil va intervenir amb violència es redueixen a mobiliari, no pas a material sanitari.

    Aturada de país. Què és la Taula per la Democràcia

    La Taula per la Democràcia es va constituir pocs dies abans de l’1-O amb l’objectiu de donar una resposta unitària, pacífica i coordinada. La Taula està formada per entitats, sindicats i organitzacions de la societat civil catalana. Argumentaven la seva creació en sis punts:

    • Donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.
    • Per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint aquests dies per part del Govern i els organismes de l’Estat.
    • Abans de l’1-O, feien una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica, ferma i continuada.
    • Consideren que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva i, per això, han instat a les institucions europees i internacionals a procurar que això sigui així.
    • La Taula per la Democràcia és un espai plural que reivindica el dret a decidir el futur polític del poble de Catalunya.
    • Respondre de manera coordinada i continuada davant de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals i no descarten cap forma pacífica i consensuada de mobilització i resposta de país.

    Entre les 40 entitats i organitzacions que conformen la Taula trobem l’Assemblea Nacional Catalana, Casa Nostra Casa Vostra; la CECOT, la Comissió de la Dignitat, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya CONFAVC, la Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya FAPACLaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global, Òmnium Cultural o la majoria de sindicats.

    Càrregues al carrer Sardenya amb Diputació després del desallotjament de l’escola Ramon Llull / ROBERT BONET

    Vaga i aturades contra la repressió

    Les últimes dades fetes públiques pel Departament de Salut sobre el número de persones ateses pels serveis d’emergències es van donar durant el matí de dilluns 2 d’octubre. Les xifres sumaven les 844 persones afectades.

    Els ferits van ser atesos pel SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) al carrer, als centres d’atenció continuada i en hospitals. La regió sanitària que més ferits va rebre va ser Barcelona que ha atès a 355 ferits. D’aquests, 294 a la mateixa ciutat de Barcelona, 46 a la zona metropolitana nord i 15 a la part sud. La segueix Girona amb 249, Lleida amb 111, la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre amb 55, la de la Catalunya Central que ha rebut 46 ferits, la del Camp de Tarragona amb 27 i finalment 1 ferit a la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran.

    Els dos ferits més greus, un home de la Mariola (Lleida) que va patir un infart durant un desallotjament i un home amb un impacte de bala de goma a l’ull a Barcelona, estan hospitalitzats als hospitals Vall d’Hebron i Sant Pau respectivament. Entre les afectacions ateses, figuren cops per part de la Policia però també atacs d’ansietat.

    L’home que va patir l’infart a la Mariola va ser atès pel SEM per una aturada cardiorespiratòria i va ser traslladat en helicòpter medicalitzat fins a Barcelona, a l’Hospital Vall d’Hebron, donada la seva gravetat. Ara mateix fonts del Departament de Salut afirmen que està estable.

    Davant aquests fets, així, com des de molts altres organismes, el Consorci de Salut i Social de Catalunya ha expressat «la més enèrgica condemna davant l’abús de la força i l’ús de la violència per part dels cossos de seguretat estatals contra els ciutadans de Catalunya en la Jornada del Referèndum». Ho han fet perquè, al seu parer, «resulta del tot intolerable que com a conseqüència d’aquesta violència injustificada 893 catalans fossin ferits quan exercien pacíficament el seu dret d’expressió». Des del Consorci entenen que aquest abús atempta directament contra diversos drets com el d’expressió, de manifestació i el de reunió, que «no és propi de societats lliures i democràtiques». Han aprofitat el comunitat per reconèixer als professionals d’emergències i dels centres per donar una «excel∙lent» atenció als ferits i afegeixen que la seva tasca ha de ser continuar treballant per la salut i el benestar de les persones però també «per la salut de la democràcia».