Just Deploy It!

Etiqueta: Sindicatura de Comptes

  • La Sindicatura denuncia cessió il·legal d’empleats de l’Hospital de Sabadell a un centre privat

    La Sindicatura de Comptes ha passat revisió als comptes de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell –consorci públic-. Entre totes les irregularitats que hi ha trobat, destaca la que fa referència a la relació que mantenia l’Hospital Parc Taulí de Sabadell amb el centre privat Hospital General de Catalunya, propietat de Quironsalud.

    La denúncia té a veure amb l’enviament de personal facultatiu des del Taulí a l’Hospital General per tal de donar sortida a l’activitat assistencial que el Taulí derivava al centre privat i que estava regulat per contracte, tot i que l’informe no especifica a quantes persones va afectar aquest fet.

    Segons ha pogut saber la Sindicatura, durant el període 2012-2014 el Taulí derivava especialistes d’angiologia i cirurgia vascular, neurologia pediàtrica i cirurgia pediàtrica a l’Hospital General sense que això estigues emparat legalment. D’acord amb la normativa que regula el sector sanitari la Corporació pública no podia legalment firmar cap «aliança estratègica» que permetés enviar aquests especialistes al centre privat ja que en el contracte que el CatSalut (Servei Català de la Salut) mantenia amb l’Hospital General de Catalunya per atendre pacients del sistema sanitari públic no s’hi incloïen aquestes tres especialitats. Això és així ja que la llei d’ordenació de les professions sanitàries estableix que els professionals vinculats a un centre poden prestar serveis a un altre sempre que hi hagi una aliança estratègia -acord de col·laboració- entre diversos establiments,. Una aliança que en aquest cas no es podia donar perquè aquesta condició -sobre aquestes tres especialitats- no s’incloïa en el contracte entre el CatSalut i l’Hospital General.

    A més l’òrgan fiscalitzador assegura també que els treballadors afectats per aquesta pràctica tampoc haurien complert amb la jornada laboral ni amb l’horari que els corresponia fer dins del consorci públic. Treballadors del comitè d’empresa del Parc Taulí de Sabadell denunciaven fa uns mesos a Catalunya Plural el transvasament de personal d’un centre a l’altre. Segons els professionals hauria estat més útil que el consorci gastés els recursos públics en obrir quiròfans i potenciar el centre públic i no en derivar activitat a l’hospital privat. Els treballadors asseguraven que quan els cirurgians operaven a l’Hospital General ho feien segons les condicions establertes en el contracte laboral firmat amb el centre públic, en hores extraordinàries i sense rebre compensació pel desplaçament.

    De fet la Sindicatura afegeix a més que els contractes del personal que treballava també a l’hospital privat no preveuen aquesta prestació de serveis als centres privats, de manera que “la jornada laboral que realitzen no figura degudament documentada en els seus contractes de treballa”.

    Més irregularitats

    A banda d’això en l’informe se senyalen altres irregularitats com el retard en l’execució de les obres de l’Edifici Santa Fe –part del consorci- o de la tercera planta del Taulí, malgrat que l’execució de les obres a temps era un dels criteris d’adjudicació del servei.

    Aquest organisme també denuncia l’adjudicació directa de la prestació de serveis assistencials als pacients d’accident de trànsit a la societat Trafisaba SL. Aquest adjudicació, feta el 2004 i prorrogada durant el període analitzat, s’hauria d’haver fet per concurs públic donat del volum de despesa que es deriva del servei.

  • Comín reconeix que l’Hospital Moisès Broggi té «problemes d’origen»

    L’Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un dels darrers hospitals de nova construcció del sistema públic, pensat durant els anys de bonança econòmica i enllestit en plena crisi econòmica, igual que l’Hospital Sant Joan de Reus. Tot i ser un dels hospitals de servei públic més nous, el Broggi «té alguns problemes d’origen, de tipus estructural, de disseny arquitectònic i també de drenatge a les urgències», reconeixia aquest dimecres el mateix conseller de Salut Toni Comín arran d’una pregunta parlamentària del PSC sobre el compliment dels compromisos pressupostaris del CatSalut amb el centre.

    El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut amb Marina Geli al capdavant i havia d’estar enllestit el 2007 segons el primer contracte signat amb la societat constructora però no es va inaugurar fins al 2010, per múltiples modificacions en el projecte incial que obligaven a reformular-ho.

    Aquestes modificacions del projecte original van generar múltiples retards i sobrecostos. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions.

    Retards i canvis en la projecció de l’obra

    Un exemple d’aquestes modificacions són els canvis que va fer el despatx d’arquitectes encarregat del projecte al llarg de l’obra que van suposar ajornar i modificar el projecte sobre la marxa. O un altre exemple: un any després que es posi la primera pedra a l’hospital, l’Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut va emetre a l’estiu del 2006 un informe en què es justificava un nou dimensionat de l’hospital que requeriria canvis en diversos aspectes (també pressupostaris), com ara la planificació de llits i boxes d’urgències.

    A més, la Sindicatura de Comptes, que ja ha emès tres informes en relació a les obres de construcció de l’hospital, ha detectat diverses irregularitats durant el procés i en el darrer informe, fet públic el 2015, conclou que existeixen «possibles indicis de responsabilitat comptable» pel que fa a aspectes relacionats amb la contractació de la construcció, com ara els interessos intercalars pagats no previstos en el plec de clàusules administratives o el pagament per part del Consorci Sanitari Integral d’interessos  durant uns mesos tot i que no s’havia efectuat la recepció de l’obra.

    El projecte arquitectònic va sortir a concurs i el va guanyar, entre una desena de propostes, la UTE (Unió Temporal d’Empreses) Brullet Pineda mentre que el concurs per la construcció de l’Hospital el va guanyar l’única que va presentar-s’hi: la proposta conjunta feta per TEYCO, ACSA, EMTE i LaCaixa. Així, la societat encarregada de les obres i instal·lacions de l’hospital; la construcció i explotació d’un pàrquing annex, el finançament de les obres i les instal·lacions i la prestació dels subministraments d’aigua, gas, electricitat, entre d’altres, és  Sanibaix Construcció i Serveis S.A., formada per les empreses guanyadores i representada per Jordi Sumarroca.

    El problema de drenatge a les urgències

    Segons va admetre Comín aquest dimecres, però, l’hospital no només té «problemes d’origen» sinó també de drenatge a les urgències. De fet, Comín va explicar dimecres que el pla de viabilitat del CatSalut preveu ampliar la superfície d’urgències però no podrà fer-se per la situació de pròrroga pressupostària perquè suposaria una nova inversió.

    Treballadors de l’hospital explicaven fa uns mesos a aquest mitjà el col·lapse que es vivia a les urgències i les dificultats per passar els pacients a planta. Passadissos de les urgències amb una vintena de llits, col·locats en indrets que no estan pensats per tenir-hi malalts, al costat de cartells que diuen «Es prega no resteu al passadís ja que obstaculitzeu el pas de les lliteres», ha estat una imatge que s’ha pogut veure a les urgències del Broggi els darrers mesos. Els treballadors lamenten, a part dels riscos laborals que aquest fet suposa i la manca d’intimitat del pacient i la família, el volum de pacients que hi ha en relació als professionals disponibles. Asseguren que en ocasions el ràtio d’infermeres per pacient és insuficient i pot arribar a superar els entre 12 i 20 pacients per infermera. L’any passat, el col·lapse i les llistes d’espera al Broggi van encendre el Baix Llobregat i més de 2.000 persones van sortir al carrer per denunciar la situació. En alguns casos, com durant el mes de febrer, es van registrar pics de fins a 412 pacients a urgències, superant àmpliament els 320 casos de mitjana.

  • La Sindicatura detecta irregularitats en contractació, sous i despeses d’una fundació del Sant Pau

    Una de les tres peces sobre ‘el cas Sant Pau’, el cas de suposades irregularitats a l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu denunciat pel comitè d’empresa el 2012, estava relacionat amb les fundacions del Sant Pau. Un informe publicat aquest dimecres per la Sindicatura de Comptes posa ara el focus sobre una d’elles: la Fundació de Gestió Sanitària (FGS). Segons l’informe, que fiscalitza l’activitat economicofinancera de la fundació els anys 2010, 2011 i 2012, es van cometre diverses irregularitats en relació, entre altres, a la contractació de serveis o l’aplicació de disposicions que afecten les despeses de personal.

    La FGS, que va ser constituïda el 1991 amb l’objectiu de desenvolupar activitat assistencial a l’hospital, va patir greus dificultats financeres durant els exercicis 2010, 2011 i 2012 i va presentar un ERO. Amb tot i contràriament a la llei de pressupostos de 2009, la fundació va incrementar el 2010 un 0,3% les remuneracions del personal directiu i, en particular, les del conjunt del personal del Comitè de Direcció de la Fundació respecte l’any anterior. D’altra banda, durant el període fiscalitzat no es van aplicar degudament les reduccions en les remuneracions dels membres del comitè i el director adjunt per aplicació del Decret llei 3/2010, que tot i que preveia una reducció d’entre el 15 i el 10% va ser del 5%.

    A més, d’entre els empleats de la FGS amb pluriocupació hi havia els professors associats de la UAB (91 d’ells el 2010), activitat docent per la qual haurien d’haver sol·licitat el reconeixement previ de compatibilitat. Tanmateix la Sindicatura assegura que la FGS no li ha facilitat cap documentació referent a aquesta autorització de compatibilitat, motiu pel qual conclou que cap dels 91 facultatius que exercien de professors associats l’havien demanada.

    Adjudicacions directes en la contractació de serveis

    L’informe de la Sindicatura també constata múltiples irregularitats en la contractació de serveis diversos. Per exemple, es cita que dos contractes dels 33 analitzats per l’ens fiscalitzador, es van adjudicar sense autorització prèvia del govern, tal com requereix la normativa; un és el corresponent a la contractació del maquinari i els reactius per al laboratori i l’altre a la contractació dels subministraments de productes farmacèutics, material sanitari i altres materials amb pressupost de licitació de 73 milions d’euros.

    D’altra banda també s’esmenta que els dos contractes amb la consultora Pricewaterhouse Coopers -un del Servei de diagnòstic per la imatge i un altre del Servei de laboratori, per fer un diagnòstic de la situació i identificar oportunitats de desenvolupament- per valor de 43.250 euros cadascun s’haurien d’haver licitat conjuntament i de mitjançant un procés negociat amb publicitat o un procediment obert. Per contra, ambdós contractes es van formalitzar via adjudicació directa. A més la FGS va adjudicar el servei del transport de residus, necessitat que és permanent en el temps, per períodes d’un any i de forma directa a P.G.C.

    130 milions d’excés de despesa fora de contractes

    La Sindicatura, que ha examinat els valors dels diferents contractes de la fundació, constata que «la comparació entre els imports dels contractes formalitzats i els imports de les despeses comptabilitzades en el període d’execució dels contractes, per als proveïdors més significatius» posa de manifest l’existència de despesa executada no emparada per contractes per almenys 131 milions d’euros en el període 2010-2012. Els excessos corresponen majoritàriament a despesa en material sanitari i productes farmacèutics.

    Per totes les irregularitats mencionades i d’altres que figuren en l’informe, la Sindicatura recomana a la FGS i a les institucions presents al Patronat – constituït per tres representants de la Generalitat de Catalunya, un de l’Ajuntament de Barcelona i un altre del Capítol de la Catedral​- aplicar les mesures necessàries de gestió i control per aconseguir l’equilibri patrimonial de la fundació. Així mateix, al Servei Català de la Salut li recomana que, contràriament al que va fer durant aquests exercicis, estableixi i signi abans del començament de l’exercici econòmic les clàusules addicionals amb el conjunt d’entitats sanitàries concertades -en el 2010, 2011 i 2012 es van signar a finals de l’exercici-.