La Síndrome d’Ovari Poliquístic o SOP és una síndrome que pot provocar alteracions hormonals i metabòliques i irregularitats en el cicle menstrual i infertilitat, entre altres símptomes i conseqüències. Avui dia no té cap tractament aprovat, tot i que afecta entre el 5 i el 15% de les dones en edat fèrtil de tot el món, essent el transtorn hormonal més prevalent en les dones d’edat reproductiva. Actualment s’està realitzant un estudi clínic multicèntric a nivell europeu, Spiomet4Health, que ha de permetre provar l’eficàcia del primer fàrmac per tractar-la, que s’espera que no sigui un tractament crònic. Hi participen sis països d’arreu d’Europa i compta amb recursos dels fons European Union’s Horizon 2020.
La santcugatenca Maite Miranda és infermera d’investigació i coordinadora de l’estudi a l’Hospital Sant Joan de Déu; on gestiona l’estudi, que està provant l’eficàcia del fàrmac amb 70 pacients d’entre 12 i 23 anys. Ni ella ni les pacients saben si estan prenent fàrmac en proves o si no té res, per poder controlar l’efecte placebo. Com a coordinadora de l’estudi dona suport a la investigadora principal, i el seu rol també és ser l’enllaç entre el promotor i l’equip. A més, és la persona referent i fa d’intermediària en l’organització de la visita i les cures de les pacients.
L’assaig el forma un equip multidisciplinar, amb tres doctores (dues endocrines i una ginecòloga), una biòloga que controla l’anàlisi dels valors, i la infermera que coordina l’equip i porta el pes de l’assaig clínic. Una de les doctores, Lourdes Ibáñez, ha assessorat algunes respostes d’aquesta entrevista.
Quins són els principals símptomes que permeten detectar el SOP?
S’associa a regles irregulars i excés de pèl corporal i acné, que de vegades s’acompanya de xifres elevades d’hormones masculines. Pot donar regles irregulars, obesitat i una diabetis tipus II a la llarga i pot donar també infertilitat. Per això és important tractar-lo el més d’hora possible, perquè la simptomatologia es fa més important a mesura que avancen els anys.
Hi ha també una part endocrina, que mira a nivell hormonal què està passant, perquè normalment no s’està ovulant, i això és conseqüència d’un excés de greix a les vísceres, fonamentalment al fetge, encara que no hi hagi obesitat.
Quines conseqüències per a la salut té o pot tenir la SOP?
Les conseqüències són infertilitat, síndrome metabòlica, diabetis tipus 2, més risc cardiovascular, complicacions durant l’embaràs (normalment després de fecundació in vitro).
Se’n saben les causes?
Un excés de greix hepato-visceral (és a dir, a les vísceres: estómac, pulmons…) perquè es dipositen els lípids o greixos fora del teixit adipós subcutani (de sota de la pell), que és el lloc ón es poden dipositar de forma saludable. És a dir, una alteració endocrina que fa que la reserva d’energia que és el greix s’acumuli en parts on pot donar problemes.
Està infra o sobrediagnosticat? Per exemple, una de les testimonis de La Marató explicava que li atribuïen SOP però al cap de molts anys li van detectar endometriosi.
L’ovari poliquístic en principi s’ha de detectar quan comences a tenir regles irregulars. L’interessant és que en aquest moment hi hagi una visita d’un metge, ja sigui un endocrinòleg, o que sigui la ginecòloga qui pugui derivar. Però també pot dependre que els professionals tinguin més o menys experiència amb el diagnòstic.
Hi ha camí a recórrer per millorar el diagnòstic?
A l’estudi hi ha moltes noies que arriben una mica desesperades, perquè han fet moltes visites i ningú els ha sabut dir que tenen un ovari poliquístic, i això pot retardar el diagnòstic. Molt sovint, si és molt jove, costa més de diagnosticar. Des que ho tens i tens els símptomes fins que et diuen que tens ovari poliquístic pot passar un temps llarg, i això genera desesperació. Sovint van a ginecologia perquè tenen les regles irregulars, i la primera resposta és donar anovulatoris (les píndoles anticonceptives), que l’únic que fan és un pedaç sense tractar els símptomes.
Pot passar sense detectar perquè en els primers anys de l’adolescència és normal que les regles siguin irregulars?
Sí, però no triga molts anys en regular-se; per tant, si es detecta algun problema, encara que sigui en els primers anys de tenir la menstruació, és millor anar al metge.
Quin és l’objectiu de l’estudi?
L’objectiu de l’estudi SPIOMET és demostrar que una combinació de medicaments en dosis baixes és efectiu per a l’ovari poliquístic. Per això s’estan fent quatre branques, per donar evidència científica que la medicació adequada, en dosis adequades, és el més efectiu. És una combinació de dosis fixes d’espironolactona, pioglitazona i metformina.
Són dos sensibilitzants a l’acció de la insulina que també poden activar el teixit adipós marró, que augmenta la despesa energètica, i poden millorar el metabolisme del teixit adipós, i un anti-androgen i anti-mineralcorticoide, que activa el teixit adipós marró.
Quins altres hospitals europeus l’estan fent?
És un assaig clínic internacional, i hi ha sis països que hi participen. A Espanya hi ha Sant Joan de Déu i el Trueta de Girona. També hi participen hospitals a Itàlia, Àustria, Noruega, Dinamarca i Turquia. Són aquests sis països perquè es vol veure a nivell europeu si hi ha una mateixa línia, més o menys, de comportament de les pacients amb la simptomatologia, etc. I per això s’ha fet multicèntric, per abarcar més població diferent.
L’estil de vida dels diferents països també és diferent; i amb la SOP se sap que els factors externs són molt importants. És a dir, tenir un estil de vida saludable millora l’ovari poliquístic, i un que no ho és l’empitjora. Té a veure amb la insulina i amb com s’acumula el greix al teu cos. Per això és important tenir una vida saludable, menjar bé i dormir bé —no es dona prou importància a dormir bé, però descansar és molt important—.
Per què l’estudi es fa amb nenes i dones d’entre 12 i 23 anys?
Es fa en l’adolescència i edat jove perquè el tractament és millor; com menys temps esperis en diagnosticar i tractar, millors resultats hi haurà. No és el mateix tenir ovari poliquístic durant 10 anys que tractar-lo un cop es detecta. No obstant, normalment s’ha d’esperar uns dos anys després de la primera regla per considerar que els cicles són irregulars de debò, ja que abans seria erroni jutjar-ho.
L’objectiu final és que surti un fàrmac al mercat. En aquest moment, una dona més gran podria fer el tractament?
Un cop comercialitzat per adolescents i dones joves, s’espera que es pugui fer extensiu a una franja més àmplia d’edat.
Teniu intenció de demanar fons de La Marató d’enguany?
És una possibilitat que no es descarta.
Com valores que s’hagi dedicat La Marató a tractar la salut sexual i reproductiva?
Em sembla molt important, i és un tema que fa molts anys que s’hauria d’haver abordat. Són temes molt oblidats socialment, es dona com quelcom poc important, i cal que es conegui i sobretot dedicar temps i recursos a la investigació. En tot cas, s’hauria de repetir! Són temes bàsics.
Per què fins ara no hi ha hagut un estudi que mirés l’efectivitat d’un fàrmac per tractar la SOP?
Aquest assaig clínic té al darrere una trajectòria d’investigació de molts anys; des del 2003. La Dra. Ibáñez va començar a investigar en aquesta línia i a valorar que això podia passar en una edat adulta, per exemple en nenes amb baix pes al néixer i recuperació excessiva i ràpida de pes després del naixement. Finalment, arriba a valorar que la combinació concreta de fàrmacs que et comentava, sembla que realment aconsegueix fer ovular, i seria la manera de curar l’ovari poliquístic.
Són molts anys d’investigació, i s’han d’anar fent fases. Primer és tenir una línia, i poc a poc anar avançant. Un cop veus que el fàrmac funciona, la situació que caldria donar a les pacients, posem, un quart d’una pastilla, un quart d’una altra i un quart d’una altra. No és gens pràctic, però per poder posar qualsevol fàrmac al mercat cal fer un assaig clínic.
Quins altres deures pendents té la medicina en relació al cos de les dones?
Com a infermera de recerca, puc dir que hi ha clarament un biaix en les patologies relacionades amb l’aparell reproductiu de la dona. Per exemple, una dona no hauria de tenir dolor de regla. O no hauria de tenir irregularitats. Però socialment se li treu importància, sembla que no passi res. Sí que es nota un canvi social, i cada vegada les dones tenen més informació, especialment en les generacions joves. S’han fet moltes investigacions amb homes a nivell de patologia cardíaca, per exemple, que afecten molt als homes, i és molt important, però no s’ha donat la rellevància necessària en la investigació a tot el que té a veure amb el cos de la dona.
És greu que tú diguis que cada mes et fa mal la menstruació i no salti cap alarma. Si et fa mal el braç, és per alguna cosa, és una simptomatologia. En canvi, quan a les dones ens fa mal la menstruació, se’ns diu que ja ens passarà, que no és res. Per què? O els coàguls, que també són un símptoma que alguna cosa passa amb la menstruació. Per sort hi ha un canvi, donat en part per internet i les xarxes socials, que han obert molt les possibilitats d’aconseguir informació i compartir experiències amb altres dones.
Trobeu aquests prejudicis i biaixos en les pròpies pacients?
Hi ha aquest canvi que et comentava. El que fa deu anys no es parlava tant i es considerava més normal, ara es parla més. Per exemple, tenir una regla irregular pot donar, a la llarga, infertilitat. S’ha vist que, si fas una prevenció, educació, t’avances a quan passin molts anys; aconseguir una ovulació. Hem vist que es pot tractar i començar a actuar d’una manera diferent.
Aquesta entrevista ha estat publicada a elCugatenc