Just Deploy It!

Etiqueta: societat espanyola de neurologia

  • Fins a un 50% de les persones amb una malaltia neurològica pateixen també depressió

    Entre un 30 i un 50% de les persones que tenen una malaltia neurològica pateixen també depressió. Això és molt superior a l’índex de depressió de la població en general, que té una prevalença del 10% al 12% en el cas dels homes i del 20% al 25% entre les dones.

    Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe ‘Depressió i Neurologia’ que ha presentat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) durant la seva LXXIV Reunió Anual celebrada a Sevilla del 15 al 19 de novembre. En ell, destaca que la taxa de depressió en persones que han sobreviscut a un ictus és vuit vegades superior a la població en general, la possibilitat de desenvolupar depressió en epilèpsia és de tres a vuit vegades superior, i la prevalença entre les persones amb migranya és el doble.

    A més, el 65% de les persones amb esclerosi múltiple, el 50% amb Alzheimer, el 40% amb Parkinson i el 80% amb ELA presenten símptomes de depressió en diferents graus.

    Un risc 10 vegades superior de morir per ictus

    El president de la SEN, José Miguel Láinez, assegura que “les malalties neurològiques són la principal causa de discapacitat i la segona causa de mort en el món, i la depressió és una comorbiditat que està present en la majoria d’elles”. “A menor simptomatologia depressiva, millor serà la resposta a certs tractaments i millor serà la percepció que té el pacient neurològic sobre la seva qualitat de vida”, afegeix.

    Roda de premsa de la reunió anual de la SEN

    L’informe demostra que les persones que pateixen malalties neurològiques i depressió tenen un risc fins a 10 vegades més gran de morir per ictus, el doble de risc de desenvolupar una epilèpsia farmacoresistent i un nivell de deteriorament cognitiu més elevat davant malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. També fa augmentar la intensitat dels atacs de migranya i els brots d’esclerosi múltiple.

    Suïcidis

    L’estudi posa de manifest la vinculació entre la depressió i la conducta suïcida: en els últims 10 anys, els intents de suïcidi entre les persones que pateixen trastorns neurològics ha passat del 3% a l’11%, sobretot entre les que tenen epilèpsia, esclerosi, migranya, Alzheimer, malaltia de Huntington, ELA o Parkinson.

    “La depressió no sempre es diagnostica en els pacients neurològics d’una manera adequada, perquè les manifestacions clíniques de la depressió en els pacients neurològics poden ser diferents de les habituals i es poden arribar a confondre amb els símptomes de fatiga, alteració de la son, apatia, dèficits cognitius…”, adverteix Láinez.

    A Espanya, el suïcidi és la principal causa de mort violenta, superant des de l’any 2009 les defuncions per accidents de trànsit. La depressió és un clar factor de risc de suïcidi, i pot arribar a augmentar el risc fins a 20 vegades. Segons alerta la SEN, fins a un 15% de les persones amb depressió se suïciden.

    La depressió com a factor de risc

    Així com les persones que pateixen malalties neurològiques o neurodegeneratives tenen més riscos de tenir depressió, a l’inrevés també passa: la depressió és un factor de risc a l’hora de patir ictus, epilèpsia, migranya crònica, Parkinson o Alzheimer.

    En aquest sentit, qui ha patit depressió té el doble de possibilitats de tenir epilèpsia o demència, el triple de desenvolupar Parkinson i una “altíssima possibilitat” de patir la primera crisi de migranya.

    Conclusions de la SEN

    Per tot això, l’informe sosté que “la depressió és un procés que s’observa més freqüentment en persones amb malalties neurològiques que en la població general” i conclou que influeix en l’evolució de les malalties neurològiques i en resposta de les persones als tractaments.

    Tot i la freqüència de la depressió, “no sempre es diagnostica d’una manera adequada” perquè els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia neurològica, per la qual cosa “és molt important que els neuròlegs detectin i tractin adequadament la depressió en els pacients neurològics per millorar la seva qualitat de vida”.

  • 120.000 persones estan en risc de patir una discapacitat cerebral a Espanya

    Més de 120.000 persones a Espanya estan en risc de viure amb discapacitat o morir aquest any per no cuidar la salut cerebral. És una afirmació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que argumenta que hi ha prop de 20 milions de persones de més de 50 anys i, a partir d’aquesta edat, més de la meitat pateix una malaltia crònica.

    Segons dades de la SEN, les malalties neurològiques són les responsables del 44% de la discapacitat per malalties cròniques.  El vicepresident de l’entitat, el doctor Jesús Porta, afirma que “a mesura que fem anys, més gran és la possibilitat que patim algun tipus de malaltia neurològica crònica, ja que l’edat és un dels factors de risc que amb més freqüència s’associa a l’aparició d’aquestes malalties”.

    Per al doctor, si bé no es pot modificar l’edat, sí es poden canviar hàbits quotidians per evitar factors de risc: “Està comprovat que portant hàbits de vida cerebro-saludables es podrien prevenir moltes malalties neurològiques. Per exemple, fins al 90% dels casos d’ictus o més del 30% dels casos d’Alzheimer i epilèpsia es podrien arribar a evitar –la qual cosa suposaria reduir en més de 120.000 els nous casos que es produeixen cada any a Espanya, només d’aquestes tres malalties– si la població comença a prendre consciència sobre la importància que té cuidar el nostre cervell”.

    Amb aquest objectiu, la SEN celebra la Setmana del Cervell del 31 d’octubre al 4 de novembre, una iniciativa que va sorgir fa més de 10 anys. El president de la SEN, el doctor José Miguel Láinez, remarca que “una de les claus a l’hora de prevenir l’aparició de malalties neurològiques és fomentar la reserva cognitiva, és a dir, estimular el cervell amb activitats que ajuden a augmentar la connectivitat entre neurones”, entre les quals cita llegir, estudiar, socialitzar i jugar. “Igual que tots sabem que és necessari dedicar temps a fer exercici per millorar la nostra salut corporal, tots hauríem de saber també que hem de dedicar temps a millorar la nostra salut cerebral”.

    Altres factors involucrats en l’aparició de malalties neurològiques són la inactivitat física, el tabaquisme, la hipertensió, l’alcohol, la depressió, la diabetis o la contaminació de l’aire. “Evitant aquests factors, seguin la dieta mediterrània, intentant tenir un bon estat anímic i buscant la socialització, estarem ajudant a reduir la prevalença i progressió de moltes malalties neurològiques”, comenta el doctor Porta.

    Segons explica la SEN en un comunicat, les malalties neurològiques són responsables del 23% dels anys de vida perduts per mort prematura i del 19% de les malalties que es produeixen cada any a Espanya. Per a Láinez, “tenint en compte que s’estima que el 2050 més del 30% de la població espanyola tindrà més de 65 anys, si no es prenen mesures, el nombre de pacients amb malalties neurològiques augmentarà de forma molt considerable”.

    Les previsions apunten que el 2050 es triplicarà la incidència d’Alzheimer i en els pròxims deu anys augmentaran un 45% les morts per ictus. Entre les malalties més conegudes, també figuren el Parkinson, l’ELA, la migranya, l’esclerosi múltiple i la demència frontotemporal.

    Aquests són els set consells de la SEN per mantenir un cervell sa:

    • Fer activitats que estimulin l’activitat cerebral i et mantinguin mentalment actiu, com llegir, escriure, memoritzar números de telèfon, participar en jocs de taula, fer activitats manuals, completar mots encreuats i practicar un nou idioma.
    • Fer algun tipus d’activitat física de manera regular, sigui un esport o caminar com a mínim 30 minuts al dia.
    • Potenciar les relacions socials i afectives, evitant l’aïllament social i l’estrès.
    • Seguir una dieta equilibrada, tot oblidant-nos de l’excés de greixos animals i de sal, i potenciant el consum de fruites i verdures.
    • Portar hàbits de vida saludables sense consum d’alcohol, tabac i drogues, i dormint 8 hores.
    • Controlar la hipertensió, que és un dels principals factors de risc de malalties cerebrovasculars com l’ictus.
    • Protegir el cervell de possibles agressions físiques exteriors fent servir el cinturó de seguretat en els vehicles i el casc quan es viatgi en moto.

     

  • El nombre de casos que es produeixen a l’any per ictus i la seva mortalitat s’incrementarà més d’un 35% en els pròxims 15 anys

    Avui, 29 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de l’Ictus, una malaltia cerebrovascular que constitueix la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult i la segona de demència després de la malaltia d’Alzheimer. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any, unes 120.000 persones pateixen un ictus a Espanya i es preveu que aquesta xifra s’incrementi un 35% en 2035 degut, en gran part, a l’augment de l’esperança de vida de la població.

    L’ictus és, a més, la primera causa de mortalitat en la dona i la tercera en l’home al nostre país. Actualment, a Espanya, cada any, moren unes 27.000 persones a causa de l’ictus, una xifra que també es preveu que s’incrementi un 39% en 2035.

    Però també, s’estima que dos de cada tres persones que sobreviuen a un ictus presenten algun tipus de seqüela, en molts casos discapacitants. Segons dades de l’Atles d’Ictus a Espanya 2019, elaborat pel Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN juntament amb Bristol Myers Squibb i Pfizer, el 59% dels pacients que han tingut un ictus tenen problemes per a realitzar les seves activitats quotidianes, més d’un 62% tenen problemes de mobilitat, un 64% sofreixen dolor i malestar i un 36% percep el seu estat de salutació com a dolent o molt dolent.

    «Segons dades de l’Atles Nacional de l’Ictus, actualment més de 650.000 espanyols s’han vist afectats per un ictus i d’elles uns 350.000 presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional com a conseqüència d’aquest. I si comparem les seqüeles d’aquesta malaltia amb les d’altres malalties cròniques, les persones que han patit un ictus tenen una pitjor percepció del seu estat de salut, presenten un major risc de problemes mentals i es veuen més afectats en les diferents dimensions de la qualitat de vida, especialment en aquelles referents a la mobilitat, la realització d’activitats quotidianes i en la sensació de dolor o malestar», comenta la Dra. María Alonso de Leciñana, Coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

    Dos de cada tres persones que han patit un ictus a Espanya tenen més de 65 anys. I són precisament aquest grup de pacients els que presenten amb major freqüència dificultats per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària després de l’ictus. El 44% de les persones majors de 65 anys que han sofert un ictus té dificultats per a dutxar-se o banyar-se sense ajuda i el 56% per a fer tasques domèstiques lleugeres. Uns percentatges que gairebé dupliquen als d’altres malalties cròniques, tumors, o accidents. Així mateix, l’ictus s’associa a major discapacitat en les dones.

    «No obstant això, encara que l’edat és un factor de risc important, l’ictus no sols afecta les persones majors. En les últimes dues dècades han augmentat un 25% el nombre de casos entre persones en edats compreses entre els 20 i 64 anys i un 0,5% dels casos es donen en persones menors de 20 anys», destaca la Dra. María Alonso de Leciñana.

    A Espanya, el cost total mitjà per pacient que ha sofert un ictus és de 27.711 € a l’any, dels quals el 67% correspondrien a costos directes no sanitaris, el 31% a costos directes sanitaris i el 2% restant a costos indirectes. El cost total dels nous casos d’ictus a Espanya suposaria cada any 1.989 milions d’euros, sent gran part d’aquestes despeses assumides per la família. Només el 10% dels pacients amb discapacitat per ictus reben alguna prestació econòmica.

    «El que sembla clar és que, a pesar que en els últims anys ha disminuït la mortalitat i també la incidència d’ictus gràcies a la prevenció, detecció precoç i millora de l’atenció neurològica especialitzada amb el desenvolupament de les Unitats d’Ictus, l’augment de l’esperança de vida i les previsions d’envelliment de la població farà que les xifres d’afectats tornin a augmentar. Això justifica la necessitat d’optimitzar l’assignació de recursos per a la prevenció, el tractament i la rehabilitació dels pacients amb ictus, per a reduir l’impacte d’aquesta malaltia», assenyala la Dra. María Alonso de Leciñana.

    I és que, la prevenció dels factors de risc modificables d’aquesta malaltia i el tractament d’aquests, és la mesura més efectiva per a la reducció de nous casos. Ja que almenys un 80% dels casos d’ictus, o fins i tot un 90%, podrien evitar-se eliminant el consum de tabac i alcohol, portant una dieta adequada, realitzant exercici físic, evitant el sedentarisme i l’obesitat, o amb un tractament i seguiment adequat de malalties com a hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia, fibril·lació auricular o altres malalties vasculars.