Just Deploy It!

Etiqueta: solidaritat

  • L’escola L’Atelier Barcelona i el VHIO s’alien per a recollir fons per a investigar el càncer

    Les noves teràpies cada cop més efectives per controlar el càncer i millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients arriben investigant. Sobretot en els casos en els quals els tractaments convencionals no funcionen, analitzar cada tumor, la seva tipologia i les seves característiques, com per exemple si hi ha mutacions o alteracions, i el moment en el qual es diagnostica, porten els metges cap a una major personalització del tractament. Fan més diana en allò que necessita cadascú. En els assajos clínics es prova l’eficàcia de nous fàrmacs fruit d’aquesta investigació de precisió. En més de 10 anys, s’ha contribuït a aprovar més de 40 noves indicacions de fàrmacs que s’estan utilitzant com a tractaments en diferents tipologies de tumors. Investigadors i professionals sanitaris treballen conjuntament per traslladar els avenços que es realitzen en el laboratori a la clínica de manera ràpida.

    A Espanya es preveu que 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones desenvoluparan càncer al llarg de la seva vida. I es creu que la incidència d’aquesta malaltia continuarà augmentant de manera notable en els anys vinents. D’aquí que la feina de centres de recerca com l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) s’enfoqui a l’objectiu que cada pacient tingui accés a un tractament personalitzat.

    Els recursos per a fer-ho possible arriben de múltiples llocs, públics o privats, o bé són fruit de campanyes impulsades per petits o grans col·lectius, associacions, fundacions o empreses. Ara és la iniciativa de la botiga i escola d’alta pastisseria L’Atelier Barcelona la que acaba d’engegar una campanya per donar suport a la feina del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

    On comprar-lo

    Fornejaran més de cinc mil unitats del que va ser considerat el Millor Panettone Artesà de Xocolata del 2022, i el 10% del benefici obtingut de les seves vendes es donarà al VHIO. D’aquesta manera, gaudir d’aquestes sublims postres per part de molta gent contribuirà a aportar hores d’investigació en favor dels actuals i els futurs malalts de càncer.

    El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g. | VHIO

    El panettone es pot comprar a les dues botigues de L’Atelier Barcelona: al carrer Viladomat 140 bis i al carrer Doctor Fleming, 16. Però també a través de la seva pàgina web: latelierbarcelona.com, amb la possibilitat d’enviament a qualsevol punt del territori nacional.

    En paraules del cap el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Dr. Josep Tabernero, “iniciatives com aquesta del Panettone solidari ens ajuden a sumar hores d’investigació contra el càncer i a apropar-nos a l’objectiu que tenim al VHIO, que no és un altre que aconseguir que totes les persones que pateixen aquesta malaltia puguin accedir a un tractament personalitzat, que millori la seva supervivència i la qualitat de vida. Actualment, això ho hem obtingut en alguns tumors, però queda molt camí per recórrer, i per això és tan important que la societat sigui conscient de la importància d’invertir en investigació. Només així podrem avançar cap a la prevenció i el tractament més efectiu contra el càncer”.

    Una acció ben dolça

    L’Atelier de Barcelona és una escola privada d’alta pastisseria ubicada a la Nova Esquerra de l’Eixample. Ja és habitual que els seus responsables, els seus socis fundadors, Eric Ortuño i Ximena Pastor facin donar la mà als seus productes estrella amb accions solidàries. Enguany ho fan per la causa del càncer. “Amb la campanya solidària, cada any L’Atelier obre un espai de conscienciació mentre es gaudeix d’un dels nostres productes estrella. És una oportunitat meravellosa de donar suport a la tasca d’un dels millors centres d’investigació en oncologia del país”, explica la Ximena Pastor, sòcia fundadora de L’Atelier Barcelona.

    El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g, de molla tendra i melosa. Impulsos així se sumen al suport dels patrons del VHIO, que són la Generalitat de Catalunya i les fundacions Cellex, “la Caixa”, FERO i la Fundació BBVA. També fan possible la seva tasca de recerca  les donacions de diferents associacions, entitats i particulars que contribueixen amb la seva generositat a avançar en la investigació contra el càncer.

    El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), creat l’any 2006 i integrat al Campus Vall d’Hebron, pretén investigar per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer gràcies a un model d’investigació translacional que consisteix a transformar els últims descobriments que es porten a terme al laboratori en assajos clínics de fase inicial i, per tant, en el desenvolupament de nous tractaments més efectius que millorin la qualitat de vida dels pacients amb càncer.

  • El voluntariat sanitari: enfocant una realitat poc visible

    Quan s’apropen les dates nadalenques la solidaritat i la generositat guanyen terreny. Iniciatives com La Marató de TV3, les visites de plantilles futbolístiques a les plantes de pediatria o campanyes de recollida de joguines són tan característiques d’aquestes setmanes com els torrons. Tanmateix, durant la resta de l’any hi ha un teixit social d’entitats que fan una tasca voluntària i solidària sense tanta visibilitat mediàtica.

    Una d’aquestes agrupacions és TarracoSalut, nascuda el 2011 i amb un àmbit d’acció centrat al municipi de Tarragona. Està formada per entre 60 i 80 voluntaris que donen suport als malalts de l’Hospital Joan XXIII, el sociosanitari Francolí i els centres d’atenció primària de la ciutat. A més d’acompanyar-los en les seves estades de llarga durada i les consultes externes, desenvolupen tasques més enllà dels recintes sanitaris, com fer un seguiment telefònic a qui viu sol a casa amb el projecte ‘Bon dia telefònic’.

    Per tal de documentar la seva tasca i fer-la pública a les xarxes socials i internet, TarracoSalut va contactar amb el fotògraf tarragoní Ferran Aguilar perquè els fes un petit arxiu gràfic que els donés visibilitat. El que va començar com un encàrrec per dues o tres setmanes va acabar com un acompanyament voluntari de mig any: “Quan coneixes la realitat des de dins t’adones de la necessitat del treball que fan els voluntaris. Em va semblar que necessitaven ajuda i quedar-m’hi altruistament va ser la meva forma d’ajudar-los”, apunta el fotògraf.

    Aguilar va acompanyar durant sis mesos els voluntaris en les seves tasques quotidianes i tenint-los al centre de l’objectiu de la càmera: “Amb les fotos no he buscat el patiment ni la crueltat, sinó la feina del voluntari. En són els protagonistes”, apunta.

    Així es demostra a la col·lecció ‘Con el corazón movemos el mundo’, on a totes les fotografies amb rostres es veuen mitjos o grans somriures i destaca el paper de suport del voluntariat. L’obra ha estat reconeguda amb el LUX 2019 de Plata en la categoria de reportatge documental que atorga l’Asociación de Fotógrafos Profesionales de España.

    El premi ha ajudat a donar visibilitat a l’associació TarracoSalut, que, segons paraules de la seva coordinadora i presidenta Elisabet Pedret, “pateix moltes dificultats econòmiques perquè no se’ns ajuda”. Els ingressos que els arriben els són escassos, ja que provenen només dels convenis de col·laboració amb els centres on donen servei (ICS i Fundació Joan XXIII) i de “menys de 10 o 12 socis”, segons Pedret.

    Aquest cas contrasta amb l’Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya de 2018, que parla «d’un bon estat de salut de les entitats», segons les valoracions dels participants. Això sí, el mateix text alerta de constatacions demogràfiques. En aquesta direcció apunta la presidenta de TarracoSalut, qui creu que “la manca de l’estructura que requereix una agrupació de voluntariat i que avui dia no tenim té a veure el poc associacionisme i teixit social de la ciutat”.

    Amb tot, Pedret refusa la idea de deixar enrere els més de 30 pacients a qui periòdicament recolzen i fa una crida a rebre noves voluntàries: “Tot el que no es dóna es perd. Tots podem aportar una mica de nosaltres als altres”, assegura. També destaca la importància d’erradicar la soledat involuntària: “Demanem parell d’hores al dia perquè els pacients tinguin contactes més profunds que els que aporta el personal sanitari, que sempre té pressa. El malalt ha de sentir que està acompanyat, perquè la soledat mata”.

    Premi LUX Plata a Ferran Aguilar per la seva obra “Con el corazón moveremos el mundo” / Ferran Aguilar

    Beneficència, necessitat i rol de les administracions

    L’afer del voluntariat no és aliè al debat entre la tasca que algunes persones fan per generositat i un possible desentès de les administracions públiques, així com un nínxol per al sector privat. Tenint en compte la importància d’estar acompanyat -el Síndic de Greuges ha instat, tot i que parlant de les famílies, a “afavorir l’acompanyament dels malalts, amb consideració especial de les persones més vulnerables”-, fins a quin punt aquesta tasca no esdevindrà una necessitat en el futur?

    La presidenta de TarracoSalut, Elisabet Pedret, parla d’una nova societat en què es perd s’està perdent el teixit familiar i es tendeix a una vida més individual. Creu que “l’equip mèdic d’un hospital atén perfectament la part física i ho intenten amb l’emocional, però no tenen recursos suficients, això és una tasca que s’ha de fer a través del voluntariat”. Afegeix que “les persones que ens estan governant no veuen la necessitat de col·lectius de persones que ajudin els equips assistencials, però són essencials”.

    Pedret refusa la idea de cobrar, en tant que la seva és una tasca altruista i que ja guanyen oferint el seu temps. De fet, el 90% dels voluntaris valora amb un 9 o més l’experiència, d’acord amb l’Informe de l’associacionisme. Això sí, Pedret creu que “el voluntari hauria de ser una figura cuidada i mimada” i demana a administracions i empreses -via responsabilitat social corporativa- suport econòmic per gaudir d’”altres compensacions no monetàries”.

    Tanmateix, ja existeixen iniciatives del tercer sector que donen feina a persones que fan una tasca similar a la dels voluntaris. És el cas de la Fundació Pere Mata de Reus, que ofereix una plantilla de professionals que acompanyen persones amb malalties mentals en el seu dia a dia, tant en centres sanitaris com en activitats lúdiques i socials.

    Aquest model d’acompanyament, més professionalitzat, complet i organitzat que el voluntari, podria esdevenir amb el temps una font de treball per a gent disposada a fer el que fan per altruisme de forma remunerada, amb una major implicació i dedicació. El futur determinarà si això és vist com una necessitat o una oportunitat de creació de treball per part del tercer sector, el sector privat o el públic.

    Ara per ara, el paper que juga la Generalitat és únicament normatiu -en tant que regula el marc legal amb textos, recomanacions i normatives, com la llei del voluntariat i el foment de l’associacionisme aprovada el 2015 al Parlament- i de suport -amb petits convenis amb els col·lectius de voluntariat-. També es fa càrrec de la inserció d’aquests amb cursos que ofereix a través de la Federació Catalana de Voluntariat Social-. És una formació bàsica que dóna uns trets generals que després són ampliats en funció del paper de cada persona voluntària (sanitari, educatiu…).

    Premi LUX Plata a Ferran Aguilar per la seva obra “Con el corazón moveremos el mundo” / Ferran Aguilar

    Una nova Carta pel voluntariat sanitari

    En el marc de la gestió normativa de la tasca voluntària, el mes de novembre el Departament de Salut de l’administració catalana va publicar la ‘Carta del voluntariat en l’àmbit de la salut’, que renova l’anterior, amb data de 2010.

    El text té com a objectiu «revisar el paper del voluntariat i la seva dimensió dins d’un marc de col·laboració amb les institucions de la salut», alhora que “reconèixer la important tasca que al llarg del temps” ha realitzat dins el món sanitari.

    En aquest sentit, la nova carta actualitza el marc d’actuació de les persones voluntàries, la formació que reben i es proposa “cuidar les persones cuidadores” tot agraint la tasca per “aconseguir la seva continuïtat i que no es desgastin”. Destaca la proposta d’un seguiment i avaluació tant de la feina com de l’estat de les persones voluntàries.

    Les principals novetats del text respecte de l’edició de principis de la dècada vers els pacients és fer-la extensiva a l’atenció primària i comunitària. Sota el lema “un impuls al voluntariat per una salut més propera”, també fa menció a la salut mental i les addicions, que no es tractaven en l’anterior i primer redactat.

  • Donar, analitzar, tractar i transfondre: què fa la sang solidària

    Les donacions de sang durant l’estiu a Catalunya han augmentat un 14% més respecte de l’any passat. Van ser 29.500 les persones que van donar sang des del 17 de juliol i fins finals d’agost en el marc de la campanya #amicspersempre. La setmana que va seguir als atemptats de Barcelona i Cambrils 8.500 persones van donar sang, doblant la xifra habitual en aquesta època, tot i que les reserves del mateix dia tenien previsions per a 7 dies.

    Enric Contreras, director assistencial i de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, afirma que «Catalunya sempre ha estat un país que s’ha caracteritzat per la seva solidaritat» i que «fa molts anys que no patim manca de sang».

    «Sí que és cert que hi ha dues èpoques més complicades que són el nadal i l’estiu», diu Contreras, però afegeix que fa molts anys que no s’ha d’endarrerir una intervenció quirúrgica per no tenir prou sang. «Que el metge ens digués que l’endemà havia d’operar a tal persona, necessités 3 litres de sang i se li hagi de dir que ho posposi fa molts anys que no passa», assegura Contreras.

    El què si passa més sovint és que hi hagi reserves baixes d’un grup sanguini en concret, normalment els minoritaris. Per exemple passa amb el grup sanguini O- que no arriba a tenir-lo ni el 7% de la població i és el que es fa servir per transfusions d’emergència al ser donant universal. En aquest sentit, Contreras opina que «al voltant dels atemptats és possible que es fes servir més sang d’aquest tipus i quedessin unes reserves més baixes». És en aquestes situacions quan des del Banc de Sang es posen en contacte amb la borsa de donants O- que «responen sempre».

    El dia a dia del Banc: que se’n fa de la sang?

    Peücs i bata d’un sol ús després de passar per passadissos uniformes, blancs, pulcres i de lectors de targetes identificatives. L’edifici on es situa l’únic Banc de Sang i Teixits de Catalunya al passeig Taulat de Barcelona rep cada dia a 300 treballadors dels 650 als que dóna feina. Tenen un departament de comunicació i campanyes de donació, al llarg de l’any se’n fan unes 4.000. En elles s’intenta arribar a totes les poblacions de Catalunya. Existeixen les campanyes mòbils de donació, d’on s’aconsegueixen el 60% de les donacions, i després els punts fixes que estan situats als grans hospitals, d’on s’obté la resta. Al Banc, tenen laboratoris on estudien la qualitat d’aquesta sang i sales on l’emmagatzemen fins a la seva distribució a centres i hospitals de tot Catalunya. Els glòbuls vermells a 4ºC i un gran volum de bosses de plaquetes a -30ºC.

    La sang, com també fa dins el nostre organisme, al banc segueix en constant moviment. Es necessiten 1.000 donacions al dia per mantenir un bon nivell de reserves. «A nosaltres ens agrada tenir reserves de sang per 10 dies, en èpoques d’estiu o nadal és possible que baixem a 5 o 6 dies», diu Enric Contreras. És aleshores quan fan les campanyes de recordatori o trucades.

    De cadascuna de les donacions se’n creen tres bosses de les que es poden aprofitar tres persones. Una de glòbuls vermells, una de plaquetes i una última de plasma… Al banc de sang es separen aquests tres components de la sang mitjançant diferents tractaments i es rebutgen els glòbuls blancs, unes cèl·lules sanguínies que no es poden fer servir en transfusions en tractar-se de defenses que cada organisme ha hagut de crear per defensar-se davant de substàncies estranyes o agents infecciosos.

    Enric Contreras, director assistencial i hospitalari del Banc de Sang i Teixits, mostra una bossa de plaquetes / SANDRA LÁZARO

    A la gran sala on fan el tractament genèric de la sang disposen d’unes màquines centrífugues que separen els components en tres bosses diferents. També, on envien a analitzar els tres petits tubs que agafen com a mostrar en el moment que es fa la donació. El primer dels tubs servirà per mirar el grup sanguini que més enllà dels coneguts, A+, A-, B+, B-, AB+ (receptor universal), AB-, O+, O- (donant universal), també es divideixen per diversos fenotips que cal tenir en compte a l’hora de transfondre. El segon tub serveix per mirar la serologia. És a dir, per comprovar la presència d’anticossos o microorganismes patògens a la sang. El tercer és un tub de rescat per si hi ha algun problema amb algun dels anteriors. El tractament de la sang es fa de manera paral·lela a la seva anàlisi per guanyar temps. Per tant, és possible que una bossa tractada, separada, finalment es desestimi.

    En les màquines centrífugues cada component es separarà en un moment diferent segons el seu pes. Els glòbuls vermells són les transfusions més corrents. Caduquen al cap de 42 dies de la donació i es conserven a 4ºC. S’utilitzen en cas de pèrdua de sang en intervencions quirúrgiques, accidents, parts problemàtics… Hi ha grans demandes per part dels hospitals quan aquests tenen grans operacions programades.

    Les plaquetes són el component més delicat doncs caduquen al cap de cinc dies i han d’estar en constant moviment. Al banc de sang disposen d’uns agitadors de plaquetes però als centres hospitalaris on no disposen d’aquestes màquines fan una agitació manual cada certa estona. Hi ha necessitat de plaquetes davant de ponts llargs o situacions on es duen a terme poques donacions. Les plaquetes són les cèl·lules sanguínies més petites i de les que tenim menys quantitat. Quan un malalt necessita transfusió de plaquetes, necessita la quantitat que donen quatre bosses, per tant, necessita plaquetes de quatre donants. Aquestes cèl·lules s’usen i s’apliquen normalment en tractaments de càncer.

    Per últim, l’últim component que es separa i s’usa és el plasma. La part positiva de cara a les reserves és que es pot congelar. Serveix per fabricar medicaments per persones amb problemes de coagulació de la sang i evita hemorràgies. Existeixen les donacions úniques de plasma per la necessitat de tenir-ne més per poder crear aquests medicaments. El procés, més laboriós, dura prop d’una hora. El plasma té un color entre groc i verdós: això es deu al fet que reté els greixos que has menjat i a través del color indica la quantitat. Tots els plasmes són igual de vàlids.

    Al fons de la sala de tractament trobem una màquina totalment informatitzada i autònoma que etiqueta o desestima les bosses de sang ja tractades.

    El Banc de Sang i Teixits davant casos d’emergència

    El Banc té convenis per escrit no només per fer front a una manca de sang «que això és gairebé impossible», segons Contreras, sinó perquè davant de qualsevol motiu, «des d’un terratrèmol a un incendi, el que sigui», el Banc no es trobi «en condicions de processar aquesta sang». A banda, hi ha casos on, sense cap contracte pel mig, els diversos bancs de sang es donen suport entre ells. Enric Contreras ens explica per exemple que el Banc de Sang de Catalunya va enviar components sanguinis a Madrid quan va haver-hi l’atemptat d’Atocha i va rebre moltes trucades en el moment dels atemptats de Cambrils i Barcelona encara que en aquest cas augmentar les reserves de sang no va ser necessari.

    Una treballadora del Banc de Sang i Teixits de Catalunya etiqueta bosses de plasma / SANDRA LÁZARO

    La setmana que va seguir al 17 d’agost el Banc va augmentar la seva activitat. «Es va treballar més i més hores», diu Contreras. La capacitat de processament que hi ha a la seu del Banc és alta, pot arribar a processar gairebé 2000 bosses diàries. No obstant això, els booms de donació als hospitals en casos com els dels atemptats sí que es noten. Per una banda, perquè si arriba un volum alt de ferits necessitat de transfusió, cal més personal. Per una altra banda «perquè la gent va abocar-se a donar sang i es van obrir més punts de recollida», complementa Contreras que opina que «la resposta va ser molt maca».

    Banc de llet materna: el projecte més nou que fa 6 anys que camina

    El Banc de Sang i Teixits de Catalunya va incorporar el 2011 un banc de llet materna. Segons Enric Contreras «es va crear perquè un percentatge de nadons prematurs de baix pes a Catalunya ha de rebre alimentació amb llet humana per no desenvolupar algunes malalties». Es subministra per prescripció mèdica a nadons que poden arribar a pesar només un quilogram i que es troben a les unitats de neonatologia dels hospitals. Es donen aquestes necessitats quan, al néixer, la mare encara no tingui llet o bé que, per alguna contraindicació mèdica, no en pugui donar directament.

    La llet s’obté de mares que estan alletant els seus fills i tenen llet sobrant. Se’ls hi fan unes proves a les donants per garantir que la llet sigui bona i que no hi hagi cap malaltia infecciosa. A part, sempre s’analitza cada mostra de llet que arribi al banc. «Elles donen la llet a casa seva amb un tirallets que els hi facilitem i la guarden a la nevera fins que els hi passem a buscar», explica Contreras. Quan la reben: l’analitzen, la pasteuritzen i la conserven congelada doncs té una caducitat d’anys.

    «Diem que això és un banc de vida, un banc de tresors biològics», tanca Contreras.