Els mòbils s’han convertit en una part més del nostre cos. Fins al punt que els nens i nenes d’avui neixen gairebé ensenyats per utilitzar un dispositiu electrònic. O això pensem. Un fet que, a mesura que es fan grans, s’agreuja per la quantitat d’hores que els menors dediquen a les pantalles en el seu dia a dia. I allò que va començar sent la guspira d’un grup de famílies al barri del Poblenou de Barcelona és avui un gran debat social que ha arribat al Congrés dels Diputats i s’estén arreu d’Europa: la urgència de regular l’ús del mòbil entre nens i adolescents.
Durant 16 anys tothom ha estat molt content amb les facilitats que ens proporcionen els dispositius mòbils i smartphones, però ara hem vist que, com amb tot, també hi ha part negativa, fosca. “No s’ha de regular l’ús del mòbil, sinó que s’ha de regular un món“, ha afirmat el psicòleg clínic José Ramon Ubieto des de la biblioteca Manuel Arranz del barri barceloní que fa mesos va veure com les famílies s’unien per lluitar contra un fenomen que els preocupa, on s’ha celebrat un debat participatiu organitzat per Criar.cat -el vertical de Nació Digital sobre criança i maternitat-, el Diari de l’Educació i el Diari de la Sanitat.
El també psicoanalista ha assegurat que el principal risc i impacte del mòbil en la vida dels adolescents és que els “segresta l’atenció“. Davant d’aquesta realitat, Ubieto considera que només hi ha dues opcions viables: o assumir que és una responsabilitat compartida, en què també la indústria i els governs hi han de posar de la seva part, o anar a parar al “cinisme” d’acceptar la tesi de la culpabilitat. En aquest sentit, la portaveu del moviment “Adolescència lliure de mòbils” Tamara Fernández ha apuntat la necessitat de separar “el món real del món digital”. Dos mons que, efectivament, es troben i han de conviure. Per això els experts han remarcat la importància de generar un “equilibri” entre ells i fer-ho, sobretot, “a partir de l’exemple“: “Hem de pensar en regular, no en prohibir”.
Durant el debat els experts s’han atrevit a posar una edat mínima per fer ús dels dispositius mòbils. “Fins als cinc o sis anys no s’hauria d’utilitzar la tecnologia digital, aquesta no hauria de ser, en cap cas, el motiu de diversió dels nens, perquè el cervell encara s’està construint en paràmetres educatius”, ha vaticinat el neurocientífic David Bueno. Per la seva part, Ubieto ha incidit en la importància de treure’ns del cap el fals mite de “nadiu digital”: “Ningú neix amb un iPad a les mans, som nosaltres qui l’entreguem als nens des de ben petits i els ensenyem com es gaudeix amb ell”.
Qui ha d’educar en l’àmbit digital els nostres infants? “O els eduquem nosaltres o els educarà Zuckerberg“, ha reflexionat. En aquest sentit, considera necessari endarrerir l’ús dels mòbils, però adverteix de la necessitat de no generar una nova bretxa digital “entre les famílies de classe mitjana-alta i les desfavorides”, amb menys recursos per cuidar l’educació digital.
El neurocientífic David Bueno durant el debat participatiu sobre mòbils i menors | Ricard Novella
Les dues persones que entren a l’escola
“Des del despatx veig com els joves arriben a l’escola amb el mòbil a la mà i en silenci i, un cop travessen la porta, comencen a interactuar amb els companys”. La Salle Premià és un dels centres pioners a regular l’ús dels mòbils i la directora, Marta Mas, ha assegurat que ho fan esperonats a actuar “per treure’ns la por a la relació entre els menors i els dispositius mòbils“.
En aquest centre, tal com ha explicat, els mòbils no hi tenen cabuda, però hi tenen “tecnologia controlada, de debat” que l’utilitzen per dur a terme l’activitat lectiva. Grups d’alumnes grans, formats en seguretat digital per experts, vetllen per la convivència a l’escola i formen els seus companys més joves en l’àmbit digital: “Generem múltiples oportunitats perquè entenguin per què s’ha regulat l’ús del mòbil a l’escola“.
L’acrònim per fer front a l’ús dels mòbils
El psicòleg clínic José Ramon Ubieto ha utilitzat la paraula padre per mostrar un acrònim que pot ajudar les famílies a fer front a l’ús dels telèfons i dispositius mòbils per part dels infants i adolescents. Ara bé, remarca la importància de combinar-ho amb polítiques socials públiques.
P: prohibició. Regular els mòbils implica també prohibir-los quan toca, com ara durant les menjades familiars. A: acompanyament. Els menors necessiten algú que els indiqui com han d’interaccionar amb la tecnologia, ningú neix ensenyat. D: desconnexió. És important aprendre a desconnectar de l’entorn digital. R: retardar. Els pares han de renunciar a saber-ho tot sobre els seus fills, i la societat ha de retardar l’edat d’inici per comprendre els efectes de la tecnologia. E: educar. Les famílies han de transmetre les ganes de viure la vida als menors i això també implica ensenyar-los què hi ha fora de la tecnologia i el món digital.
La dispersió territorial de centres sanitaris i la manca de professionals de la salut en diferents àrees del territori planteja la necessitat de crear i coordinar alternatives que garanteixin l’atenció, malgrat la distància dels pacients. A la comarca del Bages varen pensar que la tecnologia podria ajudar a fer-ho i, aprofitant la convocatòria de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) de l’any 2019, diverses entitats es van unir per treballar junts en una eina que faciliti l’atenció dels pacients malgrat el context. Els PECT són iniciatives impulsades pels agents del territori i liderades per les entitats públiques locals de Catalunya (ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials), que articulen projectes amb operacions i actuacions per a la transformació econòmica del territori, i que tenen un fort component d’innovació.
La comarca del Bages és una de les comarques de Catalunya amb més alt índex d’envelliment i, per tant, també registra un important nombre de persones amb patologies cròniques. I, tal com explica la cap de la Unitat de Recerca i Innovació de la Fundació Althaia, Gemma Cuberas, “cal tenir en compte que una persona amb patologies cròniques fa un ús més elevat dels recursos del sistema sanitari, ja sigui a l’atenció primària, l’especialitzada i el sociosanitari”. Abordar, doncs, el repte de millorar l’atenció de persones amb patologies cròniques a la comarca del Bages va ser el punt de partida, com afegeix Cuberas, per les seves molt avantatjoses característiques per a propiciar un bon acompanyament de projectes centrats en la innovació en salut i garantir el seu èxit i aplicació a d’altres territoris.
L’Ajuntament de Manresa, Sant Andreu Salut, la Fundació Althaia, Eurecat, l’Institut Català de la Salut (ICS) —a través de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IdiapJGol)— la Fundació Universitària del Bages (FUB) i la Fundació Ampans van començar a treballar diferents projectes en el marc dels PECT. I, en concret la Fundació Althaia i Eurecat varen apostar per crear una eina de suport a pacients crònics. “És una aplicació de medicina personalitzada en la qual el pacient visualitza les activitats de seguiment a realitzar de manera molt senzilla, i que han estat encomanades i supervisades per l’equip clínic a través l’aplicació web de la plataforma. El sistema és capaç, no només de monitorar l’adherència dels usuaris al tractament a través de qüestionaris, sinó també de tenir en compte variables de seguiment basades en informació recollida per sistemes de dispositius electrònics portables”. Ho explica el director de la Unitat de Salut Digital d’Eurecat, David Marí, que detalla també que “els professionals sanitaris disposen d’una aplicació web pròpia per avaluar, prescriure i fer el seguiment dels pacients de manera integrada al sistema d’informació clínica hospitalària. I, d’altra banda, aquesta plataforma usa la tecnologia d’una plataforma que realitza recomanacions personalitzades a partir d’un sistema avançat de suggeriments basat en Intel·ligència Artificial (IA), que analitza de manera continua les dades dels usuaris per a poder oferir recomanacions a mida a través de l’app i així empoderar el pacient per tenir cura de la seva salut”.
Premisses
Els promotors de la iniciativa partien de la hipòtesi que l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) podrien contribuir a promoure una millor relació entre el pacient i els professionals, així com a una major coordinació entre professionals. Tenien molt en compte que, “si bé és cert que el contacte amb el pacient constitueix la base de l’acte assistencial (tant del metge com de la infermera) i, per tant, és insubstituïble en les fases més agudes de la malaltia, també és cert que alguns pacients (i els seus cuidadors), correctament diagnosticats poden mantenir-se estables des de la seva llar gràcies a l’ús de les TICS. Amb tot aquest marc, es va plantejar un projecte que donés resposta al repte detectat i que al mateix moment estigués lligat al creixement econòmic del territori basat en l’expertesa de les entitats participants”, argumenta Gemma Cuberas.
Salut mental i cardiologia varen ser els dos àmbits triats per a definir els camps d’interacció de l’aplicació amb els pacients, amb la idea de poder-ho fer en un futur amb altres especialitats medico-sanitàries. Segons explica la psicòloga, sotsdirectora de la Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic (UVIC-UCC) i Althaia, Gemma Prat, van estar uns tres mesos treballant conjuntament amb el centre tecnològic Eurecat especificant el que necessitaven. “Els desenvolupadors de l’aplicació, informàtics, van tenir en compte dades obtingudes de persones ateses pels equips de salut mental, més els nostres criteris”, afirma Prat.
Dues finalitats importants són les que persegueix l’aplicació, en el cas de pacients amb problemes de salut mental d’alta gravetat, persones amb trastorn sever amb comorbiditat, que són malalties cròniques i complexes. Per una banda, el maneig de la simptomatologia, la integració del seu tractament en la seva vida diària. Això s’acompanya ajudant-lo a gestionar la medicació, recordant-li les visites mèdiques, preguntant o demanant.-li que puntuï com se sent. I l’altra finalitat és aprofitar el contacte amb el pacient a través de l’app per englobar tot el referent a la seva salut global. Com explica la psicòloga Gemma Prat, “en el cas que la persona que monitorem també tingui una patologia més orgànica, com hipertensió, diabetis, que es porta des d’Atenció Primària, també ens coordinem amb els seus referents allà que, gràcies a la mateixa aplicació, podran controlar si el pacient camina o la dieta que fa. Al mateix temps, també se li recorden al pacient altres visites que té anotades a la seva agenda”. L’aplicació porta incorporada una polsera que mesura el moviment i la son, si es descansa o no, conté moltes variables que poden ajudar la persona. I, segons les respostes, es poden generar alarmes que reben els professionals sanitaris.
La investigació sobre la usabilitat de l’eina, si és fàcil, si agrada, si funciona bé, és el que ara mateix s’està provant. Es va començar a fer servir el mes de setembre passat i fins al proper setembre no s’espera tenir resultats.Les dues hipòtesis per esbrinar la validesa de l’app són: Si és possible utilitzar una eina digital de monitorització de pacients crònics que es pugui aplicar a diferents casos d’ús (en aquest primer cas, en salut mental severa i rehabilitació cardíaca). I si els pacients tenen un coneixement suficient de la tecnologia per estendre l’abast dels serveis clínics a l’àmbit domiciliari.
El més innovador, segons explica la Gemma Prat, és que l’aplicació incorpora un sistema automàtic de resposta a preguntes personalitzades i fa suggeriments. “Per exemple, si li dic que estic trista o tinc l’ànim baixa, em recomana accions que m’anirà bé fer. També, fent determinades consultes, l’aplicació enllaça amb pàgines contrastades amb evidència científica. Tot això és el que ara estem provant”. Ho fan, de moment, amb una quinzena de pacients de salut mental, amb idea d’arribar a la trentena. L’aplicació està pensada per a poblacions molt específiques, com són, en el cas de la salut mental, pacients que conviuen amb l’esquizofrènia, o la bipolaritat i sempre en coordinació amb l’Atenció Primària per valorar altres patologies que puguin tenir també.
En el cas de la rehabilitació cardíaca, Althaia ja compta amb un programa molt treballat, per exemple en casos d’atac de cor. A l’hospital expliquen al pacient i cuidadors com fer la rehabilitació, la fisioteràpia respiratòria, quins esports i amb quina intensitat realitzar, i se’n fa el seguiment. És un àmbit en el qual s’ha fet ja molta recerca. Ara bé, fora de l’hospital, un cop el pacient ja és a casa i se li fa el seguiment des de Primària, és on amb aquesta aplicació es vol mirar d’aconseguir més adherència als tractaments, el maneig de la pròpia malaltia per part del mateix pacient.
En aquesta primera fase, doncs, s’acabaran de detectar codificacions a fer i també la satisfacció i observacions dels usuaris, tant pacients, com dels professionals sanitaris. En una segona fase, es valorarà l’eficàcia de l’eina. Mitjançant un assaig clínic, s’avaluarà l’adherència a la intervenció, així com els resultats pel que fa al manteniment de l’estat de salut dels usuaris i possible reducció de complicacions associades a descompensacions. A partir de la configuració de dos grups d’estudi, els que tindran l’aplicació i els que no, es calcularà l’estadística de cada dada a valorar. “Si veiem que funciona, es posarà a disposició de les persones en la pràctica clínica diària”, apunta Gemma Prat. Tot això ha de passar prèviament l’aprovació del corresponent comitè d’ètica, que avalua que el projecte assegurant que compleix els requeriments ètics, metodològics i legals necessaris.
Com exposa la cap de la Unitat de Recerca i Innovació d’Althaia, creuen que “l’eina pot contribuir en el canvi de paradigma de l’atenció al pacient, ajudant a fer passos endavant en la transformació del nostre sistema de salut cap a una atenció més integrada i continuada”. I sempre precisant que “l’atenció no presencial no ha de substituir la presencial, sinó que ha de reforçar el seguiment i potenciar la proximitat entre pacient i professional a través de les noves tecnologies. Eines com la nostra han d’ajudar a empoderar i corresponsabilitzar el pacient en el seu procés de salut”.
No és la primera experiència d’innovació tecnològica en mans d’Althaia. Cuberas explica que des de fa anys, la Fundació Althaia de Manresa fa una aposta decidida per l’ús de les noves tecnologies que permetin apropar institució, professionals i pacients. La institució va ser pionera amb la creació de l’app Pukono, adreçada a pacients amb patologies nefrològiques. Per altra banda, fa 6 anys que vam posar en funcionament una aplicació per a ús general que facilita informació sobre diferents malalties als usuaris, permet consultar i gestionar consultes i proves, així com fer seguiment de les intervencions quirúrgiques de familiars amb l’objectiu de connectar la tasca dels professionals amb la ciutadania.
Pressupost per a l’actual projecte
Segons puntualitza la responsable de la Unitat de Recerca i Innovació d’Althaia, Gemma Cuberas, el projecte compta amb finançament provinent de la convocatòria deprojectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT). En aquesta convocatòria s’ha concedit un import de 2.762.752 euros i una subvenció d’1.381.376 euros, procedent de la Generalitat de Catalunya. Amb el nom de PECT Bages, ha estat impulsat per un partenariat de set entitats sòcies —que són les que reben finançament per executar accions concretes—, més quatre entitats col·laboradores, que donen suport a la proposta. Les entitats sòcies són l’Ajuntament de Manresa, Sant Andreu Salut, la Fundació Althaia, Eurecat, l’Institut Català de la Salut (ICS) —a través de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol— la Fundació Universitària del Bages (FUB) i la Fundació Ampans. Hi col·laboren el Consell Comarcal del Bages, la Unió Consorci Formació, l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa i la Fundació TIC Salut Social.
Amb el paraigües del PECT Bages, doncs, aquestes entitats estan desenvolupant diferents actuacions amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i afavorir la inclusió social de les persones amb dependència i malalties cròniques d’aquesta comarca de la Catalunya Central.
Actualment, els nens i les nenes neixen en un entorn totalment digital on els dispositius electrònics són ràpidament al seu abast. Aquest fet origina molts debats i preocupacions entre les famílies i els professionals relacionats amb la infància, així com les persones educadores, els psicòlegs i els pediatres, entre d’altres.
Algunes de les preguntes habituals que es plantegen són: com afecta l’ús de les pantalles als infants? Com saber si el meu fill o filla en fa un ús excessiu? Quina és la diferència entre un ús habitual i una addicció a les pantalles?
Segons citen múltiples estudis recents, la seva reiterada exposició es vincula a efectes negatius en la salut emocional i física. Organitzacions especialitzades en ajuda humanitària i de salut pública, així com UNICEF i l’OMS, alerten del risc que té l’abús de les pantalles en els menors de sis anys. Aquests en són alguns impactes que pot generar l’ús inadequat de les pantalles:
Retard global en el seu desenvolupament cerebral i físic.
Alteracions del son i sedentarisme.
Inatenció, irritabilitat i hiperactivitat.
Dificultats conductuals i de regulació.
Retard o trastorn en l’adquisició i l’expressió del llenguatge.
Menor capacitat lectora.
Dificultats relacionals.
Risc de depressió i ansietat.
En aquest sentit, evitar-ne l’ús abans dels dos anys i limitar-lo a menys d’una hora al dia entre els dos i els cinc anys, evitarà la repercussió negativa que pot tenir en infants tan petits, i les possibles conseqüències que puguin aparèixer en un futur quan aquests siguin més grans.
La realitat és que no és difícil trobar nens i nenes que van al cotxe mentre miren un mòbil o que juguen amb una tauleta tàctil durant les sobretaules dels adults. El fet de recórrer a l’oferiment de dispositius amb pantalla per tal que es tranquil·litzin en certs moments del dia, com poden ser el moment dels àpats, l’estona d’abans d’anar a dormir o per calmar una rebequeria, fa que es perdin oportunitats d’aprenentatge.
Així, accions com agafar el menjar amb cullera i portar-lo a la boca, identificar els aliments que hi ha al plat i descobrir si els hi agrada, esdevenen ocasions perdudes per afavorir la formació de la seva identitat i, en conseqüència, la millora de la seva autoestima. Si utilitzem els dispositius com a substitut de la presència física i emocional de l’adult, no hi haurà la influència de les relacions; hi haurà menys joc i capacitat simbòlica, menys capacitat per raonar i entendre i menys capacitat per a la seva autoregulació emocional.
Perquè es puguin establir les connexions neuronals durant la primera infància, és necessària l’atenció i el joc físic, ja que és a través d’ell que els infants aprenen, es coneixen a si mateixos i al món que els envolta. Així doncs, jugar amb l’entorn es converteix en una necessitat vital pel seu desenvolupament.
Mai no és tard per fomentar la relació personal, el joc compartit i els hàbits i rutines del dia a dia de manera equilibrada, així com una saludable interacció amb l’àmbit digital.
El mal anomenat progrés que no està d’acord amb el respecte a les lleis de la natura i la veritable autonomia de la persona. S’han de substituir els indicadors del PIB, per indicadors veritables de salut i qualitat de vida de la majoria de persones, per indicadors de creixement en coneixements col·lectius, equitat, llibertat i solidaritat, amb creixement de la biodiversitat i qualitat del medi. Esperança de vida lliure de malalties i minusvalideses importants.
Ens malfiem de la tecnologia i els seus valors negatius, al servei del capital i del negoci, que ens esclavitza, ens accelera la vida i no ens deixa reflexionar i créixer al nostre ritme.
Atenció i critica útil a les noves tecnologies i al progrés mal entès (creixement econòmic d’uns quants) Aprofundim en les «tecnologies» antigues i coneixements històrics de millora de la vida. Oriol Quintana d’aquesta tecnologia antiga en diu «astúcia», en podríem dir també oportunitats d’aprofitar la natura i les seves lleis i posar-les al servei de millorar la nostra vida. Alguns exemples d’aquestes tecnologies antigues.
La força del vent i els corrents de l’aigua per navegar els vaixells per mar i rius. La força de l’aigua per moure molins i per produir energia elèctrica. La força del Sol per escalfar i ara per produir electricitat. La força dels animals (ben tractats) per arrossegar carros, llaurar la terra, moure molins. L’alimentació i la cuina respectuosa amb el medi i la salut: amb productes locals (no transportats de països llunyans) de temporada, no embassats, no tractats amb químics tòxics, i a la cuina utilitzant els coneixements de generacions anteriors. L’exercici físic de lleure i esport que ha passat de caminar, fer excursions, nadar, anar amb bicicleta o jugar en equips no competitius a fer servir màquines a casa o gimnàs.
Potser aviat les previsions d’autors que han fet en les publicacions i pel·lícules de ciència-ficció i que ja es comencen a veure a petita escala, com addiccions a tecnologies que ens esclavitzen i dependència que ens limiten el nostre creixement personal, seran els nostres amos (ara encara ho son els interessos del capital d’uns quants) però en la intel·ligència artificial i altres com la robòtica, les màquines es poden passar entre elles coneixements i valors, establir aliances (que els humans encara no sabem fer prou bé) i dominar la vida i el seu «progrés» en contra de la natura dels humans (els seus primers creadors).
Ens hem allunyat, malament, dels camins naturals i humans de respecte a la vida i la salut global, enlluernats amb falsos miratges al servei del lucre d’uns quants i aquesta pot ser la nostra perdició (i la del planeta). Ha començat la supervivència. Cal insistir en l’autonomia personal, amb solidaritat amb altres formes de vida, amb equitat, disminuint més les desigualtats i defensant més els béns comuns i la seva diversitat. Aquest sí que pot ser un món millor.
A finals del segle XX, la laparoscòpia marcava un punt d’inflexió en les operacions mèdiques. Amb aquesta tècnica quirúrgica s’introdueix una petita lent òptica, per mitjà d’una mínima incisió a través de la pell, que permet l’exploració visual de la cavitat abdominal. «Un foradet per entrar els aparells al cos significa menys invasió i més fàcil i ràpida recuperació, amb menys dolor i ferida, i menys risc d’infeccions i complicacions», detalla el Dr. Joan Palou, cap del Servei d’Urologia de la Fundació Puigvert. En aquest centre especialitzat en patologies urogenitals van començar a operar amb laparoscòpia l’any 2000. S’obria així un camí més agradable i planer per a cirurgians i pacients.
Cinc anys després arribava a la Fundació Puigvert el primer robot Da Vinci de l’Estat. «No deixa de ser laparoscòpia, però la manipulació la fa directament el robot, sota la direcció a distància del cirurgià. Tu decideixes on talles, a través de comandaments que t’ho faciliten. En realitat, és un robot col·laboratiu (cobot); si fos robot 100%, tu donaries les instruccions i el robot ho faria tot. En aquest cas és el braç de l’uròleg el que precisa els punts d’intervenció», puntualitza Palou.
Però els beneficis que aporta el robot Da Vinci són clars: Imatges en 3D i 10 augments d’apreciació visual, l’eliminació de qualsevol mínima tremolor del pols humà, i el cirurgià seu còmodament davant de la pantalla des de la qual ho visualitza tot amb claredat. Així es treballa amb el robot amb què a la Fundació Puigvert han fet en aquesta quinzena d’anys més de 1.500 intervencions urològiques. «Aquell 2005 vam fer la primera prostatectomia radical robòtica a Espanya –l’extracció de la pròstata-«, rememora el Dr. Palou.
En temps de teletreball, una intervenció amb el robot Da Vinci, amb el cirurgià intervenint des de casa ja és possible. També des d’un país a l’altre. «Amb la tecnologia 5G, la transmissió d’informació és immediata, això és telemedicina», afegeix Palou.
Dr. Joan Palou, cap del Servei d’Urologia de la Fundació Puigvert | Cedida
Gràcies a la incorporació del Da Vinci, a la Fundació Puigvert van ser també pioners en intervencions pediàtriques, l’any 2007. Un any després, van fer la primera cistectomia (extracció de la bufeta) amb robot a Espanya i també amb el mateix robot es va fer el primer trasplantament renal complet a Europa amb cirurgia robòtica. Va ser l’any 2015.
Als Estats Units, ja l’any 2002 s’havia incorporat als quiròfans el Da Vinci. El Dr. Alberto Breda aleshores treballava al Ronald Reagan Ucla Medical Center de Los Angeles (California), on es feien amb el robot intervencions en oncologia i trasplantaments. «La Fundació Puigvert de Barcelona sempre havia estat considerada la ‘meca’ de la urologia a Espanya, i va ser en aquest centre on es va apostar per aquesta tecnologia, quan encara no hi havia tanta evidència científica sobre els resultats de l’ús del robot Da Vinci. Aquí ho van tenir clar des del principi», expressa Breda, que és avui cap de la unitat d’Urologia Oncològica i de l’equip Quirúrgic de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert.
Breda precisa, però, que, en oncologia, es triï una cirurgia oberta, laparoscòpica o bé la robòtica, pel que fa a la curació no hi ha diferència, però sí que es constata una gran millora funcional –continència urinària i potència sexual- i una millor i més ràpida recuperació gràcies al més alt nivell de precisió amb l’opció del robot Da Vinci. «Podent-nos moure a 360º, sense cap tremolor, la reconstrucció minuciosa de teixits ve molt facilitada per la cirurgia robòtica. Quan parlem de 400 o 500 punts de sutura, la robòtica guanya», afirma el Dr. Breda, que presideix actualment la Secció de Robòtica de la Societat Europea d’Urologia (ERUS). Segons explica, actualment ja hi ha 44 hospitals a Espanya que treballen amb robot Da Vinci, i en els pròxims cinc anys, la majoria d’hospitals estaran robotitzats.
Dr. Alberto Breda, cap de la unitat d’Urologia Oncològica i de l’equip Quirúrgic de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert | Cedida
Vall d’Hebron, 3 Da Vinci
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el primer centre de l’Estat que compta amb tres robots Da Vinci. Amb els dos primers, en onze anys, ja ha fet més de 3.500 intervencions i la incorporació del tercer robot, aquest any, li permetrà fer entre 200 i 300 cirurgies robòtiques més cada any i ajudarà a ampliar la cirurgia robòtica a més especialitats, com ara la que enguany s’estrena, la cirurgia esofagogàstrica.
Segons explica la Dra. Elena Suárez, coordinadora quirúrgica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el tercer robot Da Vinci compta amb dues consoles, cosa que permet fer cirurgies multidisciplinàries, és a dir, «poden operar dos cirurgians de diferents especialitats al mateix pacient, cadascú des de la seva consola. Quan una malaltia afecta diferents òrgans, per exemple, una endometriosi en què pot estar afectat l’úter, els ovaris i l’intestí, dos especialistes (un ginecòleg i un cirurgià general) poden intervenir simultàniament al pacient, guanyant així seguretat i reduint el temps de recuperació».
El passat mes de maig, al Vall d’Hebron va néixer el primer nadó de l’Estat després de practicar a la mare un cerclatge abdominal per via robòtica. Consisteix a suturar el coll uterí per reforçar-lo, i es va fer amb el robot Da Vinci, que possibilita una cirurgia menys invasiva i amb menys risc per a la futura mare.
Alta precisió en intervenció de columna
I si la precisió és la característica més preuada de la tecnologia robòtica aplicada a la cirurgia, les intervencions de columna vertebral tenen molt a rebre d’ella. L’Hospital Quirónsalud Barcelona compta ja amb una plataforma de guiat robòtic (Mazor X StealthTM Edition) per a operacions de columna. És un sistema pioner que combina les eines necessàries per dur a terme la planificació abans de l’operació amb instruments que ajuden i guien el cirurgià durant aquesta. El robot està indicat per aconseguir una col·locació precisa dels implants que s’utilitzen en cirurgia de columna, sigui percutània, mínimament invasiva, o bé oberta.
El de Quirónsalud és el segon dispositiu d’aquest tipus que s’incorpora a Europa. Segons explica el director de l’Institut Clavel de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, que lidera l’aplicació d’aquesta nova tecnologia al centre, Pablo Clavel, de moment, estan utilitzant el nou robot en la col·locació de l’instrumental en cirurgia de columna, «però també treballem perquè sigui capaç de fer altres parts de la cirurgia de columna, com per exemple la descompressió dels nervis, o inclús ajudar-nos en la resecció d’alguns tumors».
Visites a distància
A l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, un robot permet els seus pediatres visitar nens i nenes atesos d’urgència o que neixen a l’Hospital de Berga, com si fossin a la mateixa consulta. És un sistema de consulta mèdica a distància pioner a Espanya que permet compartir decisions clíniques entre professionals i reduir el nombre d’infants derivats a altres centres.
El robot, desenvolupat per l’empresa Teladoc Health, compta amb una pantalla en la seva part posterior, que permet que, quan el professional mèdic es connecta mitjançant videoconferència des de Barcelona, tingui la mateixa perspectiva que si entrés presencialment a la consulta on és el pacient. Segons explica la gerent de l’Hospital de Berga, Anna Forcada, «aquest sistema innovador evita desplaçaments als usuaris i connecta el nostre centre amb un hospital de tercer nivell, permetent-nos oferir una atenció molt més especialitzada i de molta qualitat a pacients d’un entorn rural i dispers geogràficament com és el de la nostra comarca».
Detectar perfils de risc de suïcidi en les xarxes socials, a través de textos, imatges i activitat dels internautes és, per exemple, una de les aplicacions d’intel·ligència artificial. És l’estratègia triada del projecte STOP (Suicide Prevention in Social Platforms), liderat per la investigadora de la UPF Ana Freire, amb la col·laboració d’enginyers, psiquiatres i psicòlegs, i de centres com el Centre de Visió per Computador de la UAB i de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.
A l’Hospital del Vall d’Hebron han desenvolupat una calculadora per conèixer el risc de complicacions en el fetus amb retard de creixement. I aquest mes d’abril l’Institut Català d’Oncologia (ICO) ha donat a conèixer la creació de la base de dades pública més gran fins al moment de variants genètiques que regulen l’expressió dels gens al còlon. Són dades que permetran a la comunitat científica generar hipòtesis i prioritzar sobre quins gens i variants genètiques focalitzar recerques futures.
També aquests dies s’ha fet pública una recerca del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) i la Universitat de Lleida (UdL), amb la participació de l’Hospital de Bellvitge, que ha desenvolupat marcadors de veu automatitzats per identificar afectacions primerenques de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Han demostrat que l’anàlisi de la veu amb models d’intel·ligència artificial pot permetre la detecció precoç de l’afectació bulbar a l’ELA. El deteriorament de la parla en aquesta malaltia neurodegenerativa pot començar fins tres anys abans del seu diagnòstic, fet que fa fonamental la detecció primerenca de l’afectació bulbar.
L’ELA es designa com a espinal quan els primers símptomes apareixen en columna, braços o cames, o bé com a bulbar quan el deteriorament de les neurones s’inicia en el bulb raquidi, situat a la base del tronc encefàlic. Si bé l’inici bulbar de l’ELA és minoritari amb relació a l’espinal, els pacients tenen un pronòstic pitjor. I, malgrat la diferenciació en la manifestació dels primers símptomes de la malaltia, un 80% dels pacients d’ELA acaben experimentant problemes d’articulació en la parla.
Amb aquestes premisses, l’investigador del CIMNE Alberto Tena va començar a desenvolupar el projecte. Amb l’anàlisi acústica de la pronunciació de les vocals es van nodrir uns sistemes de machine learning (intel·ligència artificial a partir d’aprenentatge supervisat) que ha permès desenvolupar uns models o marcadors de veu amb resultats molt satisfactoris en la identificació i diferenciació dels participants a l’estudi amb afectació bulbar, els que no la tenien i el grup de control. Fins ara, fins a un 10% dels pacients d’ELA no eren diagnosticats correctament de la seva afectació bulbar en un primer moment.
Telemedicina
Solucions digitals per monitorar pacients amb dificultats de mobilitat i evitar així haver de traslladar-los a la consulta, per l’impacte en ells i en la família i cuidadors, són avantatges que la telemedicina està aportant. «També seguim així casos de postictus, per evitar factors de risc que facin un segon ictus, i el mateix amb pacients amb insuficiència cardíaca i altres afectacions que, mitjançant un dispositiu, poden enviar automàticament alarmes als professionals», explica la doctora Encarna Grifell, directora de Planificació Estratègica i Innovació i Sotsgerent territorial de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
«Tot això és un treball conjunt coordinat entre l’equip d’especialistes de l’hospital, l’atenció primària i el pacient, integrant tota la informació, totes les dades possibles que, lligat també a la possibilitat de col·laboració amb la indústria, seria l’ecosistema complet», exposa Grifell. «Hi hauria d’haver també més integració d’informació pel que fa als malalts crítics i plataformes d’integració de la informació amb eines del sistema escalables», afegeix la doctora. Alguns dels projectes amb intel·ligència artificial de Bellvitge els fan en col·laboració amb altres centres hospitalaris, com el de control remot de pacients amb marcapassos que duen a terme amb l’Hospital de Sant Pau. I en tenen d’altres amb centres europeus. El Big data no només ho permet, sinó que s’enriqueix amb la col·laboració internacional, donant lloc a algorismes més complets.
El concepte Big data ja el comencen a dominar a Bellvitge. És un hospital d’alta complexitat, que pertany a l’Institut Català de la Salut i és l’hospital de referència terciària per a tot l’eix Sud de Catalunya. Dona cobertura assistencial a més de 2 milions d’habitants i compta amb 5.200 professionals. Bellvitge registra anualment 20.000 intervencions de cirurgia major; 37.000 altes; 485.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques. Es defineix com hospital en xarxa i té com a prioritats estratègiques la millora de l’experiència de l’usuari, el desenvolupament dels professionals, la innovació i la investigació i difusió dels resultats. «El Big data et dona el poder de disposar de moltes dades que et permeten identificar coses sense les quals no podries arribar a la medicina de precisió. Es creen així algorismes que t’ajuden perquè aprenen dels milions de dades que tens, sempre anonimitzades», subratlla la doctora Grifell.
El Big data et permet identificar coses sense les quals no podries arribar a la medicina de precisió. Els algorismes aprenen dels milions de dades que tens, sempre anonimitzades», subratlla la Dr. Grifell.
Segons explica la mateixa doctora, «la covid ens ha forçat a avançar molt més ràpid en la telemedicina. Amb la limitació forçada de les visites presencials, hem vist el benefici de la consulta online i tot això vol dir que necessitem molta digitalització. Hem generat moltes eines per adaptar-nos més a les necessitats dels pacients i aquesta aposta clara per la innovació no és de la primària ni de l’hospital, és transversal, el pacient és pacient en un àmbit i l’altre», diu.
/iStock
Centralitzar la informació i comparar milions de dades són claus en el procés de digitalització en benefici de la salut. I una altra part important és la recerca. «La recerca genera coneixement, fa una transferència cap a la innovació i genera també producte, que alhora genera economia», afirma la doctora Encarna Grifell. «Quan parlem de la necessitat d’invertir en recerca és per aquest cicle, vols potenciar la recerca per generar transferència de coneixement cap a la societat. Apostant per la innovació generes cultura entre professionals d’evolució transformacional, creant actitud transformadora, que es pensi sempre en possibles solucions», diu. Un cop tot el sistema es coordina en benefici del pacient, «el seu empoderament i el dels seus familiars encara aporta més capacitat de control de la malaltia. I d’aquesta manera, en l’experiència del pacient, tenint en compte les seves angoixes i pors mitjançant la connexió directa, la tecnologia pot ajudar també a donar resposta connectant hospital i primària», conclou.
La Covid com a mestra
Hem vist com la pandèmia per la Covid-19 ha forçat el món a treballar més globalment en col·laboració per trobar la vacuna contra el virus i s’ha demostrat que concentrar recursos econòmics i humans accelera els processos de trobar solucions. La teleatenció sanitària també ha tingut la seva gran oportunitat de mostrar-se.
Un exemple paradigmàtic és com s’ha aplicat la telemedicina en oncologia durant la pandèmia per la Covid-19. En el seminari sobre Telemedicina i Càncer organitzat aquest abril pel grup farmacèutic francès Pierre Fabre, el director del Programa de Càncer de Bufeta del Beth Israel Deaconess Medical Center i Professor Associat de Medicina a l’Escola de Medicina de Harvard, Joaquín Bellmunt, va explicar que durant tots aquests mesos, des de Boston, on es trobava, va fer visites remotes a pacients que visitava habitualment a Barcelona. «Ha estat important mantenir el contacte amb alguna persona gestora en l’àrea de residència del pacient perquè les instruccions rebudes es maneguessin adequadament. Però ha estat la telemedicina la que ha permès mantenir la qualitat assistencial del pacient amb càncer durant la pandèmia», va dir.
«Hem après que un major ús de la telemedicina en el futur permetria dedicar més temps presencial als pacients, millorant, probablement, la seva qualitat de vida i reduint les visites a urgències i les hospitalitzacions. El contacte personal i la visita presencial continuaran sent «absolutament necessaris», en especial en les primeres visites, resultats de proves i, sobre tot, en cas d’empitjorament de la malaltia o canvis de línia de tractament», va afegir.
El passat 16 d’abril, a València, es va celebrar la primera edició de les jornades ‘Explorant el futur de la salut: desafiaments i oportunitats’ organitzades per la Universitat Internacional de València-VIU, en col·laboració amb la Fundació ASISA (entitat sense ànim de lucre que promou la millora de la salut i qualitat de vida de les persones potenciant activitats acadèmiques, científiques i culturals en benefici social). La jornada va posar en relleu també la importància de la digitalització, entre altres temes, i el secretari de Salut Digital, Informació i Innovació del Sistema Nacional de Salud, Alfredo González, va parlar de l’estratègia de salut digital, per a la qual va anunciar que «Espanya comptarà en els pròxims mesos amb fons de la Unió Europea per finançar la transformació digital del nostre sistema sanitari».
Espanya comptarà en els pròxims mesos amb fons de la Unió Europea per finançar la transformació digital del nostre sistema sanitari», va anunciar el secretari de Salut Digital del Sistema Nacional de Salud, Alfredo González.
En el mateix acte, la Dra. Begoña Albalat, psicòloga clínica experta en Tecnologia i Salut Mental, també va recalcar el paper de la tecnologia en temps de pandèmia afirmant que «les videotrucades, per exemple, ens estan apropant els nostres pacients i ens permet conèixer més els seus entorns».
Empreses i universitats es posen les piles
Segons l’informe ‘Anàlisi de l’especialització en intel·ligència artificial a Catalunya’, liderat per la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació (Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda) amb la col·laboració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i de SIRIS Acadèmic, Catalunya concentra 228 projectes d’intel·ligència artificial dins del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, situant-se així en el tercer lloc en el rànquing de regions europees per nombre de projectes. Els projectes d’intel·ligència artificial de Catalunya es concentren en l’àmbit sectorial d’indústries de la salut (80 projectes), seguit de lluny per sistemes industrials (44), energia i recursos (40), i mobilitat sostenible (33).
Formació en marxa
Aquest mes d’abril, la Universitat de Barcelona i l’empresa de tecnologia sanitària Siemens Healthineers han creat la càtedra UB – Siemens Healthcare en Atenció Sanitària Digital, que té com a objectiu fomentar activitats d’educació, informació i documentació en l’àmbit de la digitalització de la salut. El seu programa educatiu vol promoure l’evolució de la intel·ligència artificial i de les aplicacions de telemedicina centrades en la identificació i seguiment dels pacients crònics, un dels principals reptes a què s’enfronta la medicina del futur. Segons va exposar en la presentació de la nova càtedra el rector de la UB, Joan Guàrdia, «l’ecosistema de salut digital descriu una xarxa complexa d’interaccions entre persones, organitzacions, tecnologies, informació i recursos i en ell la salut digital que impulsem en aquesta càtedra és fonamental per transformar el sector de la salut i de la discapacitat».
Per la seva banda, el director del Centre de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Clínic de Barcelona, Lluís Donoso, va afegir que «la intel·ligència artificial té un enorme potencial en el camp de la diagnosi, des de la millora de la sensibilitat i l’especificitat, fins a la possibilitat que els metges avaluïn i mesurin dimensions que abans no eren viables ni pràctiques». I Donoso va voler precisar que: «Encara que els metges seguiran sent propietaris i responsables de les decisions clíniques, haurem de definir millor la responsabilitat al voltant de la informació de diagnòstic automatitzada. Per això ens hem d’assegurar que els metges se sentin segurs en la presa de decisions, un altre dels objectius que té aquesta càtedra».
L’Hospital Parc Taulí de Sabadell també té el seu Màster en intel·ligència artificial i Big data en salut, a la UAB s’imparteix un curs d’intel·ligència artificial i el passat febrer, la Universitat de Barcelona va estrenar també la Càtedra d’Innovació en Oncologia de Precisió. Dirigida pel cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, Aleix Prat i professor del Departament de Medicina. En la càtedra hi participa la Fundació Instituto Roche, que dedica cada any a Espanya gairebé 140 milions d’euros a R+D+I, dels quals prop de 65 milions es destinen a recerca en àrees com l’oncohematologia, la immunoteràpia, les neurociències i les malalties rares. El 2020, la companyia va impulsar a Espanya 297 assajos clínics amb 72 molècules en els quals van participar més de 12.000 pacients a 196 centres.
«Ens sentim especialment còmodes en àmbits com aquest, en els quals preval l’impuls a la recerca i la innovació en favor dels pacients. Aquesta càtedra demostra amb claredat, a més, que els models de col·laboració entre companyies privades com la nostra i entitats de l’àmbit acadèmic i investigador de primer nivell, com la Universitat de Barcelona, estan cridats a aconseguir grans fruits per a la societat», va dir la directora mèdica de Roche Farma España, Beatriz Pérez, en la presentació de la càtedra.
Precisament Roche va ser l’organitzador de la jornada sobre «Algorismes per a la Salut: Big data clínic, intel·ligència artificial i el seu trasllat a la Medicina Personalitzada de Precisió», celebrada telemàticament fa uns mesos. En ella, especialistes en diversos àmbits van presentar la proposta que, des d’abans de la pandèmia, van estar preparant. Aplega 50 recomanacions útils per a la plena transformació digital del sistema sanitari en l’àmbit estatal.
En la jornada, el vicepresident de la Fundació Instituto Roche, Federico Plaza, va exposar que la transformació digital implica un canvi cultural i organitzatiu, un impacte més directe sobre com gestionem la salut. Aquest informe sobre transformació digital, que es pot descarregar al web de la fundació, és un full de ruta pensant en gestors sanitaris i polítics, que recull les necessitats principals amb solucions tangibles.
El gran repte –diuen els seus autors- és la creació d’un repositori d’informació i un sistema nacional de salut per incorporar-lo en la presa de decisions que permeti unificar els historials mèdics de les 17 comunitats, fer-los sistemes interoperables per aprofitar el Big data que es genera i que beneficiaria més els ciutadans. Metges integrants de l’equip d’especialistes van exposar que fins ara hem funcionat basant-nos en mitjanes, l’assaig clínic treballa amb mitjanes de dosis, no amb dosis exactes sobre els fàrmacs ideals. Però quan estan en joc diverses malalties i fàrmacs, la precisió és més necessària, i en pandèmia treballem amb malalties desconegudes. La covid ens ha evidenciat més encara la necessitat d’analitzar la informació.
La transformació digital implica un canvi cultural i organitzatiu, un impacte més directe sobre com gestionem la salut», diu el vicepresident de la Fundació Instituto Roche.
Fer aterrar la investigació en l’atenció assistencial, en els casos reals és un dels altres reptes, per posar les dades al servei del pacient. També van destacar el paradigma de ser en l’era de la dada, alhora que protegits per la protecció de dades, fet que posa en relleu la importància de tenir en compte tots els components bioètics i legals. La necessitat de crear un centre estatal de salut pública, els especialistes el donen com a punt clau per a la transformació digital, així com definir les competències d’un expert en salut digital, siguin metges, infermeres, auxiliars, biòlegs, per formar, amb dobles graus per comptar amb els nous perfils per a la gran necessitat. Serien especialistes en medicina computacional, interpretació de les dades, bioinformàtics i experts en la responsabilitat i seguretat de la informació genètica clínica.
Tot això per arribar a la medicina de precisió, que permet, com van explicar els experts, no donar pals de cec, perquè cada pacient és únic sobre una base genètica. Definint la medicina personalitzada com a predictiva, genòmica i basada en la ciència i les dades que aquesta ens aporta (Investigació, desenvolupament i innovació: I+D+I), van afegir que no es tracta de gastar menys, sinó d’invertir millor, amb més precisió i podent mesurar el resultat per així, amb dades a la mà, poder planificar millor el tractament i la prevenció de les malalties.
Comptar amb les associacions de pacients, amb tota la implicació social que sigui possible, sense deixar exclosos de la societat digital a les persones dependents, amb discapacitat, gent gran i a qui no tingui accés a Internet també ho recullen les recomanacions dels experts, que veuen en els fons de reconversió de la UE, una oportunitat per fer el gran pas cap a la veritable transformació digital. De fet, l’Estratègia Global de Salut Digital (2020-2024) de l’Organització Mundial de la Salut té com a visió millorar la salut de les persones mitjançant la incorporació de solucions digitals i ha establert com a principals objectius estratègics involucrar i comprometre la participació de tots els grups d’interès i millorar el mesurament, seguiment, investigació i pràctica en Salut Digital.
La intel·ligència artificial està cridada, doncs, a ser taula de navegació en la medicina de precisió, la medicina personalitzada, la medicina del futur que ha de fer més i millor diana en els diagnòstics i tractaments, gràcies a un major contrast d’informació i als grans volums de dades que cadascú de nosaltres genera, cada dia, i cada dia més a l’abast globalment.
Zoe Philpott s’asseu a la terrassa del CosmoCaixa de Barcelona i tanca els ulls mentre dirigeix el rostre al sol. És un dels primers dies càlids de l’any i per a ella, “una de les poques londinenques de naixement que viu a la capital britànica” el sol és un bé preuat. És una dona precedida pel seu somriure i la seva postura relaxada i expressiva, segurament conseqüència d’una de les seves grans passions i part de la seva professió: el teatre. Durant l’entrevista vesteix amb un discret vestit negre, que contrasta fortament amb l’atuell amb què la van conèixer els assistents al STEAMConf 2018. Philpott va realitzar una performance en què es va enfundar un vestit del segle XIX replet de bombetes. Concretament 4.400 llums led la van ajudar a fer un homenatge a la matemàtica i física Ada Lovelace.
Es tracta d’una peça de vestir equipada amb Wi-Fi i amb totes les bombetes autònomes que es poden programar una a una. El show Ada.Ada.Ada és una mena d’interacció entre ella i el públic, que pot experimentar una sort de programació com el que va fer famosa Lovelace, autora del primer algoritme complet de la història. El vestit és, també, una manera de reconciliar-se amb la memòria perduda d’aquesta científica que, com la de moltes altres dones, “ha estat esborrada de la història”. Ara, Philpott, encarnant perfectament l’esperit STEAM (que fa referència al treball conjunt de les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i l’art) dedica la seva vida a “explicar històries valuoses”. Històries de dones oblidades per a animar les nenes d’avui a convertir-se demà en dones que ningú no oblidarà.
La teva feina té una base científica -en tant que rememores a científiques oblidades-, treballes amb tècnica i tecnologia i, tot plegat, des de el vessant d’explicar històries des del teatre. Com s’arriba a aquest esperit STEAM tant en estat pur?
Crec que aquestes sinèrgies em vénen de manera natural, perquè els meus orígens són al teatre, que és un àmbit on combines tot d’elements per a crear una història. Comptes amb tècnics de llum, guionistes, sonidistes, fusters o enginyers que fan els escenaris… Val a dir que sempre vaig tenir una gran passió per la tecnologia, però qui m’havia de dir que l’acabaria convertint també en part de la meva feina? De fet, la meva feina no existia quan jo estudiava, així que no m’hi vaig poder preparar.
A la universitat era molt curiosa; vaig fer teatre, italià, literatura txeca, filosofia, anglès, un munt de coses. I també volia estudiar informàtica, però aquí em van parar els peus. Creien que, sent tan creativa, la tecnologia no era per mi i jo, com que era jove, ho vaig acceptar. Però això no va parar la meva curiositat i vaig començar a entrar en contacte amb informàtics i enginyers per a començar a combinar habilitats que no sabíem que es podien combinar, per a crear projectes teatrals que no podrien ser si no sortien d’un equip multidisciplinari.
Sempre he tingut una gran passió per l’educació així que un dels nostres grans projectes va ser crear eines pedagògiques a través de la gamificació en temàtiques tan diverses com l’educació religiosa, sexual, escriptura creativa… Era donar eines als nanos per apoderar-se i que aprenguessin de manera col·laborativa.
Allò era a principis dels 2000, com va acceptar aquesta innovació la comunitat educativa?
Era completament nou, explicar històries amb tecnologia! Havies d’estar molt segur que volies innovar en aquesta línia perquè era complicat trobar espais en què ho acceptessin de ple. I jo n’estava seguríssima, perquè amb aquests projectes feia el que realment m’agradava: ajuntar l’art, el disseny, el pensament creatiu amb tecnologia per a crear una manera atractiva d’explicar històries. I històries valuoses: ho fèiem a museus, a les classes, a les biblioteques, a qualsevol lloc on poguéssim involucrar a la gent.
I com aquestes històries valuoses, que anaven de transmetre coneixements a través del teatre i les arts participatives, acaben incloent la vida d’Ada Lovelace i altres dones oblidades?
Un dia estava caminant per Londres i vaig veure un grup de turistes posant davant una estàtua que havia estat allà sempre. I vaig pensar que no sabia qui era i per què la gent volia fer-se una foto amb ell? Probablement era famós per haver mort un munt de gent feia 200 anys. On estaven les estàtues de les persones amb les quals em podia sentir identificada? I llavors em vaig adonar que no hi havia dones.
Vaig fer una cerca a Google del mot ‘estàtua’: pàgines i pàgines de senyors. Les úniques dones eren l’Estàtua de la Llibertat, un munt d’àngels o figures clàssiques. Idees del que és o ha de ser una dona, però no dones de veritat. La idea inicial, potser per l’escalfor del moment, va ser la de crear estàtues, però aquell no era el meu camp. Així que vaig decidir que començaria a explicar històries de dones que havíem oblidat a través de la tecnologia. I així vaig trobar una dona que, definitivament podia respectar, la primera dona en tecnologia. És com si l’univers em portés directa a Ada Lovelace.
Zoe Philpott amb el vestit de la performance Ada.Ada.Ada
I aquí neix el projecte Ada.Ada.Ada i el famós vestit?
Volia crear quelcom que arribés a la gent, que fos excitant, interessant i accessible, que prengués fàcilment l’atenció de la gent. I volia usar una tecnologia que fes que l’Ada estigués orgullosa. Aquest vestit s’ha acabat convertint en un catalitzador que inspira al canvi sense que te n’adonis: és un cavall de Troya meravellós que portem a escoles, conferències, empreses o biblioteques. I el que és millor, atrau moltíssim l’atenció de les noies perquè, si ho penses, és el millor vestit de princesa del món!
L’atrezzo és la manera creativa d’explicar la seva història però també els fonaments tècnics de la programació. Quan la gent interactua amb el vestit el que els estem dient és que ells també poden ser físics, enginyers o informàtics. I no només a través d’Ada Lovelace; no és que no hi hagués dones en ciència, és que les hem silenciat.
Els estudis en aquestes àrees continuen apel·lant més els homes que les dones.
És una qüestió cultural que cala a l’educació, però si hi penses, per cada història d’un home en tecnologia, també hi ha la d’una dona, encara que no la coneguem. Hem d’aconseguir que Einstein deixi de ser l’únic físic de referència i que parlem de Lisie Meitner, per exemple. El problema de l’educació és que està influenciada per les indústries, que busquen només treballadors. Necessitem potenciar l’aprenentatge creatiu, donar poder als joves perquè aprenguin el que volen aprendre, encara que no hi hagi cap feina existent avui en dia per al que ells els interessa. Les feines evolucionen amb la societat. En educació hem de deixar de demanar permís a les institucions, al currículum, per canviar i innovar.
Està clar que prendre les regnes així costa…
Perquè estem rodejats de dinosaures! Hem de deixar de memoritzar coses per a començar a aprendre coses. No necessitem saber quan es van extingir els dinosaures, sinó aprendre com evitar que ens passi a nosaltres. I la combinació que proposa l’STEAM és perfecte, perquè l’única manera d’arribar al futur és combinar els pensaments científics i artístics. No cal que siguem com Da Vinci, que sabia dibuixar, matemàtiques, construïa màquines i segurament també cantava o cuinava… Podem ser només una d’aquestes parts que, dins un equip de persones diferents, forma el millor Da Vinci. I això ens diu que a les aules hem de poder incentivar totes les habilitats que tinguin tots els alumnes, per inusuals que ens semblin, perquè totes tenen una sortida.
Tornant a les nenes, com podem fer que s’interessin per les ciències i tecnologies?
Com he dit, ha de canviar la cultura. A països com Rússia, Índia o la Xina no hi ha aquesta divisió per gènere. Hi ha moltes dones estudiant i treballant en aquestes àrees, per això és tan important com es parla a les noies. És important explicar-los que si podem volar és gràcies als càlculs d’Ada Lovelace o que qui va permetre que les càpsules arribessin a l’espai va ser Katherine Johnson. Dir-les que una sola persona pot marcar una gran diferència a la història.
L’àmbit de la salut compta actualment amb milers d’aplicacions pensades per satisfer les necessitats de ciutadans, pacients i professionals sanitaris. “El món de la salut no és una excepció en la introducció de la tecnologia, la salut ja és digital i és un component important però encara hi ha algunes barreres”, ha assegurat aquest dimarts Montserrat Vendrell, d’Alta Life Sciences, en la taula rodona “Qualitat de vida, revolució digital en salut”, que ha tingut lloc a l’Hospital Vall d’Hebron.
En aquesta taula, que s’ha celebrat en el marc de la Mobile Week Barcelona, professionals sanitaris i del sector tecnològic han compartit experiències i visions al voltant d’una qüestió central: com fer que la tecnologia – per exemple aplicacions mòbils (APPS)- ajudi a millorar la qualitat de vida de les persones.
Alguns dels reptes que afronta el sector els ha apuntat Barbara Vallespín, del programa d-LAB al Mobile World Capital Barcelona. “Les tecnologies han de ser part integrada en els processos clínics, cal trobar models de negoci orientats als resultats i els professionals han d’estar formats en tecnologies digitals”, ha dit Vallespín. Amb tot també ha llençat un altre repte de vital importància per millorar la qualitat de vida: demostrar l’eficiència d’aquestes tecnologies, generar evidències clíniques i científiques. Segons informació del Departament de Salut, calen estudis que aportin evidència científica sobre l’impacte real d’aquest tipus d’aplicatius.
El valor afegit de les tecnologies passa per l’evidència científica
“Les TIC han de donar resposta a necessitats, no crear-ne de noves. Han d’aportar molt valor i estar al servei dels professionals”, ha apuntat el metge Francesc García, director de la Fundació TicSalut. Sobre aquest punt el doctor Ramos Quiroga, de la Comissió d’Innovació de Vall d’Hebron, ha compartit una experiència positiva que funciona en aquest centre sanitari.
Segons ha explicat, l’aplicació Scan Kids, que permet als infants saber en què consistirà el TAC que els han de fer, ha permès reduir en un 75% les anestèsies als petits. Un altre exemple és la telemedicina. Gràcies a això professionals d’unitats especialitzades, com la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron, han pogut compartir coneixement amb altres centres catalans.
La dificultat d’introduir algunes aplicacions, ha dit Marta Sanchez, Clúster Manager de Salut Mental Catalunya, és com un metge pot tenir la certesa en prescriure a un pacient que utilitzi una aplicació mòbil concreta. Segons ha explicat Sanchez, hi ha centenars d’aplicacions enfocades a millorar la salut mental o el benestar de les persones com ara aplicacions basades en qüestionaris avalats per professionals de la psicologia per fer veure com evoluciona un tractament.
Amb tot, els milers d’aplicacions per a mòbils relacionades amb la salut no estan avaluades ni regulades per les autoritats sanitàries. El departament de Salut recomana en aquest sentit «tenir en compte l’estat de salut i l’objectiu de salut de l’aplicació abans de seguir-ne els consells de manera cega». Francesc García ha explicat que des de fa dos anys estan treballant amb la Comissió Europea en un model d’acreditació d’aquest tipus d’aplicacions. El que sí que existeix actualment és el segell d’homologació per iSalut que atorga el Departament de Salut, mitjançant l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut. Alguns exemples d’aplicacions que compten amb aquest segell són DiabeTIC de Sanofi, Emminens Conecta de Roche Diagnostics i Medical Guard Diabetes de Medical Guard, que permeten controlar els nivells de glucosa i paràmatres d’altres malalties cròniques.
El Big Data i la necessitat de protegir les dades
Un altre repte compartit pels ponents és el de fer ús de la disponibilitat massiva de dades sobre salut i ús del sistema sanitari per fomentar la recerca i millorar la qualitat de vida de les persones. “Hem de prendre consciència sobre la importància de les dades que recollim. Tenim més dades en els últims 4 anys que en els últims 100”, ha dit Barbara Vallespín.
El Big Data en salut és una de les grans tendències dels pròxims anys, ha assenyalat Joana Sanchez, però també cal protegir els drets dels pacients i tenir-ne el consentiment.
Amb tot, segons ha explicat Francesc Garcia, la principal tendència en la introducció de la tecnologia en el sector salut no serà en el tractament de malalties sinó en la prevenció d’aquestes i la promoció d’hàbits saludables. En són exemples les aplicacions per deixar de fumar, perdre pes o estimular l’activitat física.
El passat dimarts 7 de juny es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el llibre Per una ètica pública a Catalunya, al que vaig contribuir en el capítol sobre Medicina: un breu assaig sintètic que reflexiona sobre la salut, el sistema sanitari i el rol de la medicina en la societat actual. El llibre ha estat fruit de la col·laboració de nombrosos experts en diverses àrees de la cultura com ara Medi Ambient, Política, Educació, Economia o Energia, coordinats pel filòsof Josep M. Esquirol, professor de Filosofia de la UB, que recentment ens ha regalat el seu magnífic La resistència intima (Acantilado), el qual us convido a llegir.
Conflicte d’interessos a part, el capítol dedicat a la Medicina em sembla una de les reflexions més lúcides que s’hagin fet recentment sobre aquesta part integrant i integral de la cultura post-moderna. El text posa el dit a la nafra d’algunes de les qüestions més punyents pel que fa a l’exercici de la medicina tal com l’entenem avui. En voldria destacar alguns paràgrafs:
1) Sobre el marc en el qual cal endegar les reformes del nostre sistema sanitari: Cal analitzar bé dos fenòmens que s’han donat en les darreres dècades i que han influït molt en l’increment de la despesa sanitària. Ens referim a la tecnificació de la salut i a la patologització i a la medicalització de la vida.
2) Sobre la medicalització social: La medicina ha de tenir com a fita la promoció de la salut i la lluita contra la malaltia. Però ho ha de fer sense pretendre que tot problema humà pertanyi al seu àmbit i sense crear expectatives falses respecte a allò que d’ella hom pot esperar. No s’ha de confondre salut amb felicitat, ni amb joia, ni amb benestar complet i perfecte.
3) Sobre la medicina preventiva: Hi ha pràctiques generalitzades de certs cribratges amb resultats molt minsos i, tanmateix, amb efectes iatrogènics considerables. La qual cosa duu a reconèixer que, si bé la medicina preventiva repercuteix positivament en la salut de la població, cal estar sempre atent a la seva definició i al seu abast, controlant que els seus efectes beneficiosos superin amb escreix els adversos.
4) Sobre la medicina pública: És per justícia que hem de mantenir un sistema públic d’assistència sanitària universal i de qualitat. No hi ha prioritat més gran que aquesta. Després ve l’educació. I després tota la resta. Tenir clar aquest ordre implica moltes coses i posa de manifest la feblesa de molts discursos i de propostes polítiques.
5) Sobre la tecnologia: s’hauria d’avaluar molt bé el cost de l’adquisició i del manteniment de noves tecnologies; el període i la corba d’aprenentatge que requereixen; els beneficis que aporten (i la relació cost-efectivitat); els escenaris a mitjà termini que es preveuen i les aliances estratègiques per a optimitzar-les.
6) Humilitat i discreció: La medicina és una lluita que, finalment, té anunciada la derrota. La consciència clara d’aquesta situació la fa més humana, més assenyada, més decididament tossuda en la lluita contra la malaltia, però alhora menys procliu a les evasions i a les retòriques del progrés il·limitat, més frustrants que no pas alliberadores.
Malauradament els presentadors del llibre no van entendre res ja no del contingut dels textos inclosos sinó, i això em sembla més rellevant i lamentable, de la intenció i el mètode seguit pels autors i l’editor Esquirol. Per començar el President de l’IEC, el senyor Joan Domènech Ros, va centrar el seu discurs inaugural sobre l’entrevista que havia mantingut al matí amb el president de la Generalitat: un exercici d’autobombo, com prodiguen en abundància tants científics sense consciència (com diria Edgar Morin), en el que va reivindicar més poder per a la ciència (com no!) insinuant-se com a futur ministre de la República de les Mil Meravelles (només faltaria!). Després va lloar el seu pròleg al llibre en qüestió insistint en la barbàrie de la religió. En resum, es va oblidar completament del text que suposadament havia de presentar i del propòsit i intenció de l’IEC quan fa vora de quatre anys va realitzar i finançar aquest encàrrec.
El segon orador, el senyor Joan Antoni Solans, actual president de la secció de Ciència i Tecnologia de l’IEC, va carregar contra el coordinador i editor de l’obra titllant-lo d’escolàstic, retrògrad, conservador i anticientífic. Un altre científic, doncs, sense consciència, al capdavant d’una institució que, suposadament, hauria de ser la consciència del país. Com ja és de rigor sempre que escoltem aquests preveres de la religió del progrés (per cert, rica en barbàries), el senyor Solans va fer un discurs d’autoexaltació dient que ell era l’expert en Territori i Medi Ambient i que no li havia agradat gens el capítol sobre aquest tema. En lloc de presentar el llibre, doncs, ens va propinar un discurs sobre el molt que sap sobre sostenibilitat.
Quan el senyor Solans feia deu minuts que es dedicava a la seva autoritat com a expert, no vaig poder més i vaig marxar. Humiliant. Humiliant també que l’actual directiva de l’IEC presentés el llibre sense la presència i les reflexions, que tant els haguessin ajudat a entendre el món, del coordinador Esquirol. Sentint els seus discursos em vaig adonar que l’encertada feina del filòsof tenia poca cabuda entre la intel·lectualitat amb aclucalls en què s’ha convertit l’irreflexiu món de l’així denominada «ciència». Cal que l’IEC es pregunti pel sentit de la seva existència i miri d’enriquir-se d’aquell pensament crític que potser encara és a temps de reorientar el desnortat món de la tecnociència i la tecnolatria.
Vull agrair a El Diari de la Sanitat l’oportunitat que m’ofereix de presentar-vos aquesta columna que, amb periodicitat setmanal, us proposarà comentaris i reflexions al voltant de la Medicina, la Salut i la Sanitat, termes que, encara que sovint es fan servir de forma sinònima, cobreixen camps de significat i contingut força diferents.
He volgut batejar aquesta col.laboració amb el nom de “Columna Illich” en record de qui va ser un dels primers pensadors que reflexionà críticament sobre el desarrollisme occidental i la seva devastadora influència sobre l’entorn cultural, la salut mental i el medi ambient. A Illich li devem unes de les primeres consideracions crítiques al voltant de com entenem la salut i de la manera en que es practica la Medicina. Fa prop de 50 anys que Illich va intuir la deriva tecnològica, biologista i corporativa que prenia l’exercici de la Medicina i els modes de conceptualitzar la mort i la malaltia, i el considerem com el pioner d’una prestigiosa escola d’intel·lectuals que han anat perfilant els temes que ell encetà com ara la medicalització social, la promoció de malalties, la fascinació per la tecnología o el lobisme sanitari protagonitzat per les farmacèutiques i les empreses assistencials amb ànim de lucre.
Aquesta columna parteix d’una premissa: la Medicina no és una ciència, poder tan sols ni una ciència aplicada, sinó un producte cultural resultant de moltes influències les més rellevants de les quals serien la recerca científica i el món acadèmic, les polítiques sanitàries, i l’entorn cultural amb el seus criteris de priorització de les cobertures, els seus valors (o absència de valors) ètics, i la concepció dominant sobre la mort i les formes de morir, per citar alguns exemples.
La recerca científica ha estat una important component del progrés del coneixement i de la pràctica mèdica. Tanmateix, la ciència genuïna és una activitat crítica i canviant sotmesa a errors i frau, motius pels quals cal sempre mantenir una distància reflexiva sobre els suposats avenços que s’ens proposen. Els cirurgians, per exemple, hem vist com moltes intervencions que en un moment donat van ser defensades pels seus creadors com a innovadores i més segures que les que pretenien substituir, han resultat perjudicials i no superiors a l’estándard previ. Sovint, per no dir sempre, aquestes passes en fals han anat en detriment dels malalts.
Les polítiques sanitàries modulen el pes relatiu de la medicina pública i la privada, són determinants en la despesa sanitària i en la seva priorització, proposen iniciatives per millorar la salut, decideixen l’amplària de les cobertures i un llarg etcètera de mesures que cal mirar amb lupa. Se sent a parlar molt de l’ànim de lucre com a motor d’algunes iniciatives sanitàries però menys de l’afany de poder i protagonisme que sovint mostren els agents polítics.
L’entorn cultural influeix molt més del que molts lectors puguin pensar en la manera que tenim d’entendre la salut. La freqüentació al metge, l’autocura, els estils de vida, l’actitud en front de la publicitat enganyosa o la concepció de la mort i tot alló que l’envolta en són clars exemples.
Aquesta columna només tindrà sentit si aporta una visió crítica que eviti el sensacionalisme i que inviti al bon judici i a la reflexió. La premsa generalista cobreix ampliament el noticiari de la salut però malauradament no ofereix punts de vista diferents, fuig de la controvèrsia i es troba massa vinculada a les institucions. Per això, desitjo contribuir, en la mesura de les meves capacitats, a il·luminar els aspectes més ignorats i més menystinguts de la Medicina i del seu complex entorn.
