Just Deploy It!

Etiqueta: temperatures extremes

  • Més de mil refugis climàtics per combatre la calor extrema

    Més de mil refugis climàtics per combatre la calor extrema

    Tot i que les previsions apunten que aquest estiu la calor no batrà tants rècords com en els darrers anys, l’onada de calor que hem travessat aquests dies ens ha recordat que els episodis de temperatures extremes sostingudes són cada any més freqüents i han vingut per quedar-se. I els seus efectes comporten un important risc per la salut, sobretot per a col·lectius vulnerables com ara la gent gran, els nadons, les persones amb  malalties cròniques i famílies amb pocs recursos que no disposen de confort climàtic a casa seva. També per a majors  de 65 anys en general, ja que diversos estudis confirmen que la mortalitat relacionada amb la calor es dispara en aquesta franja d’edat.

    En aquest sentit, es calcula que durant els estius dels anys 2003, 2010 i 2022, considerats dels més calorosos de les últimes dècades, han mort a Europa entre 55.000 i 72.000 persones a causa de la calor;  això no vol dir que les onades de calor hagin mort aquest elevat nombre de persones, sinó que l’exposició sostinguda al denominat “estrès tèrmic” (la càrrega de calor que les persones reben i concentren en el seu cos) pot agreujar algunes malalties prèvies i augmentar el risc d’esgotament, deshidratació o insolació, i en alguns casos acabar morint.

    Seguint aquesta tendència, l’estiu passat va ser excepcionalment càlid, amb rècords històrics, com el del dia més calorós mai registrat a l’Observatori Fabra o el de la mínima més alta dels darrers cent anys. Davant d’aquesta perspectiva climàtica, amb estius cada vegada més càlids a tot arreu, ja fa uns quants anys que sentim a parlar de “refugis climàtics”; es tracta d’adequar espais que ja tenen un ús determinat –com  centres cívics, biblioteques, museus i altres instal·lacions municipals o de la Generalitat– que puguin oferir un espai fresc a persones vulnerables durant episodis de temperatura extrema; d’aquesta manera, s’aconsegueix que el cos descansi de l’estrès que provoca l’elevada temperatura i que els col·lectius en situació de vulnerabilitat passin millor els episodis de calor.

    La biblioteca Elisenda de Montcada i Reixac és un espai habilitats com a refugi davant la calor extrema. | AMB

    Interiors o exteriors

    Hi ha dos tipus de refugis climàtics: els interiors o coberts, que són espais climatitzats, amb seients i disponibilitat d’aigua, o els exteriors, on la vegetació, l’ombra i l’aigua fan aquest efecte de regulació tèrmica. La gran majoria són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, disposen d’aigua gratuïta per beure, compten amb zones de descans i mantenen una temperatura propera als 26-27 graus.

    A Catalunya, aquest estiu hi ha més d’un miler de refugis disponibles. Per saber quins són els espais climatitzats que s’activen en cas d’emergència climàtica generada per la calor (o pel fred a l’hivern), quins et queden més a prop o en quin horaris fan, la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior ha fet públic un visor amb tots els refugis climàtics de Catalunya. Es tracta d’un mapa interactiu amb un cercador per municipi en el qual pots consultar quins edificis o espais públics s’han adequat.

    Barcelona i l’àrea metropolitana

    A la capital catalana s’han habilitat 354 equipaments aquest estiu, xifra que suposa 120 espais més que l’any passat. En alguns d’ells, a més, es programen activitats, tallers o xerrades gratuïtes per fer passar la calor de manera més amena. És el cas de l’Hospital de Sant Pau, l’únic centre hospitalari que s’ha afegit a la Xarxa d’Espais de Refugi Climàtic de la ciutat de Barcelona i que fins el 15 d’agost durà a terme una activitat diària. Sota el lema “Quan puja la temperatura, tingues cura”, el vestíbul del carrer Sant Quintí de l’hospital barceloní acull des d’un bingo musical fins a xerrades en les quals diferents professionals del centre  fan divulgació sanitària i donen consells preventius per  minimitzar problemes de salut, majoritàriament  relacionats amb l’edat (com la importància de deixar escrits els límits de l’assistència sanitària que volem –26 de juliol– o consells per una relació saludable amb els medicaments –1 d’agost– de 12 a 13 del migdia.

    La xarxa metropolitana de refugis climàtics també ha crescut aquesta temporada d’estiu i arriba als 186 distribuïts en 24 municipis de l’entorn de Barcelona; en total, n’hi haurà onze més que l’any passat. Més de la meitat d’aquests equipaments estaran disponibles entre setmana i els caps de setmana se’n mantindran oberts una vintena. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat o Badalona seran dels nuclis de l’àrea metropolitana amb més espais disponibles.

  • Una nova eina epidemiològica prediu el risc de morir per l’efecte de fred o calor extrems, i segons sexe i edat, a 580 regions d’Europa

    Una nova eina epidemiològica prediu el risc de morir per l’efecte de fred o calor extrems, i segons sexe i edat, a 580 regions d’Europa

    Més de cinc milions de morts prematures cada any al món s’associen a les temperatures ambientals, i més de 300.000 d’aquestes morts es donen a Europa Occidental. De la mateixa manera que quan es preveuen forts vents i grans tempestes es demana a la població que extremin les precaucions, davant de la superació de rècords de temperatures assolits en les dues últimes dècades, es considera molt necessari trobar eines d’alerta per a poder anticipar-se als efectes de la calor i el fred sobre la salut.

    Ara, el grup d’Adaptació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha creat la plataforma d’accés lliure Forecaster.health que, servint-se de models epidemiològics específics per sexe i edat, prediu els riscos reals de mortalitat per temperatures ambientals en diferents segments de la població.

    Funciona introduint la data per a la qual es desitja obtenir les prediccions de salut en una finestra de temps de fins a dues setmanes, així com el subgrup de població per al qual es desitja obtenir la predicció de mortalitat relacionada amb la temperatura. Una vegada seleccionades aquestes variables, el sistema mostra un mapa amb alertes per a 580 regions de 31 països europeus amb codis de colors corresponents a quatre nivells de risc de mortalitat relacionada amb la calor i el fred: baix, moderat, alt i extrem.

    «Sabem que la vulnerabilitat a la calor està influïda per una sèrie de factors, entre ells el sexe i l’edat. Sabem, per exemple, que les dones són més susceptibles a la calor que els homes, i que el risc de mort tant per calor com per fred augmenta amb l’edat. Per això, la nostra eina ajusta per separat models epidemiològics per a cada sexe i grup d’edat, el que permet emetre alertes independents que donin compte dels impactes reals sobre la població», assenyala Marcos Quijal-Zamorano, investigador d’ISGlobal i un dels autors del sistema.

    De la meteorologia a l’epidemiologia

    Segons ens contextualitza l’investigador principal del grup d’Adaptació d’ISGlobal, Joan Ballester Claramunt, «fins ara, les alertes de temperatura es basaven únicament en la informació física de les previsions meteorològiques i, per tant, ignoraven les diferències de vulnerabilitat al fred i a la calor entre grups de població. El nostre sistema canvia aquest paradigma desplaçant el focus de la meteorologia a l’epidemiologia i els determinants socials de la vulnerabilitat als factors ambientals». La plataforma que han creat, Forecaster.health, “no sols pronostica les temperatures en si, sinó també els riscos reals que aquestes temperatures tenen sobre el conjunt de la població i, especialment, sobre subgrups específics de població en funció del sexe i l’edat», afegeix Ballester.

    L’equip va utilitzar la base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu), que actualment inclou dades de 580 regions de 31 països europeus per sexe, edat i causa de mort, per a ajustar models epidemiològics independents per grups de població. Cada dia, l’eina obté registres i previsions de temperatura, i utilitza els models epidemiològics per a quantificar el risc de mortalitat relacionada amb la temperatura per sexe i grup d’edat per a qualsevol data determinada en els 15 dies següents.

    El primer pas cap a una plataforma multirisc

    Sempre basant-se en evidències i models epidemiològics, Forecaster.health s’ampliarà en els pròxims mesos i anys en diferents direccions. Per a començar, s’afegiran a la plataforma nous països i regions més petites, quan l’equip adquireixi noves dades. També s’espera que l’eina desenvolupi nous models epidemiològics per a incorporar alertes de salut sobre diversos contaminants atmosfèrics, com les partícules, l’ozó o el diòxid de nitrogen. Finalment, la plataforma també emetrà alertes per a causes específiques de mort, com a malalties cardiovasculars i respiratòries, i per a altres resultats de salut, com a ingressos hospitalaris i accidents laborals.

    «El nostre plantejament depèn fonamentalment de la disponibilitat de dades de salut per a ajustar els nostres models epidemiològics. Estem desitjosos d’afegir resultats de salut addicionals per a més països o regions més petites, tant d’Europa com d’altres continents, si se’ns faciliten dades», subratlla Joan Ballester Claramunt.

    Ajuda a la recerca europea

    Forecaster.health ha estat finançada per les ajudes Proof-of-Concept HHS-EWS i FORECAST-AIR del Consell Europeu de Recerca (ERC). Aquestes subvencions tenen per objecte transformar la recerca bàsica i els recursos generats en l’ajuda de consolidació de l’ERC EARLY-ADAPT en eines innovadores per a abordar els reptes de la societat. En aquest sentit, EARLY-ADAPT estudia com s’adapten les poblacions als reptes del canvi climàtic per a la salut pública i, en conseqüència, HHS-EWS i FORECAST-AIR ofereixen solucions reals per a augmentar la resiliència de les societats davant amenaces com la temperatura ambient i els contaminants atmosfèrics.

    L’equip que ha desenvolupat la plataforma està integrat per Joan Ballester Claramunt, Mireia Beas-Moix, Nadia Beltrán-Barrón, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Fabien Peyrusse i Marcos Quijal-Zamorano.