El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya engegarà a principis de 2019 una comissió de professionals per controlar la difusió de teràpies pseudocientífiques a congressos i pàgines web. La seva creació arribarà gairebé un any després del previst, ja que s’esperava la seva primera reunió pel març passat, tal com va explicar eldiario.es. Salut ha atribuït aquest retard a l’aplicació del 155, encara que quan es va anunciar ja estava en vigor l’article.
Segons ha anunciat la secretària general de Salut, Laura Pelay, que exerceix les funcions de la consellera mentre Alba Vergés mentre està de baixa maternal, la previsió del departament és signar al gener l’ordre de constitució d’aquesta comissió assessora. «Tots els procediments administratius estan preparats per poder arrencar a principis de l’any que ve», ha manifestat.
L’organisme l’integraran, a part del Departament de Salut, representants de col·legis professionals com el de Metges, el d’Infermeres i Infermers, el de Farmacèutics i el de Dietistes. També agencies com la de Consum o la de Qualitat i Avaluació Sanitària, l’Institut Català d’Oncologia o el Consell Audiovisual de Catalunya. La comesa de la comissió serà supervisar la difusió de teràpies alternatives no testades i sense rigor científic en congressos, pàgines web, mitjans de comunicació o altres plataformes.
Si detecten mala praxi professional o informacions que atempten contra la salut pública, perquè generen confusió o desconfiança en els pacients cap als tractaments mèdics, ho podran traslladar a la Fiscalia, al mateix Departament de Salut –que pot obrir expedients sancionadors–, o al Col·legi de Metges de Barcelona, que investiga les pràctiques fraudulentes entre els professionals. Des de 2014, aquests últims han obert 19 expedients contra metges relacionats amb pseudoteràpies, dels quals dos han acabat en inhabilitacions.
La iniciativa de crear aquesta comissió es remunta a la revolada generada el passat mes de febrer per la celebració a Barcelona del congrés ‘Un món sense càncer’. Davant 700 assistents es van promocionar teràpies sense validesa científica i es van desacreditar els tractaments validats per combatre aquesta malaltia. Txumari Alfaro, el conegut divulgador de remeis naturals, va arribar a recomanar a una pacient que no fes res per avançar en la curació del seu càncer.
Metges i associacions de pacients fa anys que reclamen més contundència per part de les Administracions per censurar aquests missatges. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha qualificat d’»estafa» moral i econòmica la promoció d’aquestes teràpies, que «utilitzen la vulnerabilitat dels pacients que s’enfronten a diagnòstics plens d’incertesa».
Demanen la retirada de 14 vídeos de Youtube
La Generalitat ha posat data a la creació de la comissió durant la presentació d’un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la presència d’informació falsa sobre el càncer el Youtube i altres plataformes digitals. L’ens que regula la comunicació audiovisual ha analitzat 50 dels vídeos més vists que apareixen si es busca «cura càncer» a Youtube i ha reportat 14 d’ells.
Entre les publicacions amb informació falsa o pseudocientífica, el CAC ha trobat sobretot remeis sense fonament i crítiques a tractaments com la quimioteràpia. Un d’ells, per exemple, presenta el suc de remolatxa com un remei que ha guarit en 48 hores a més de 40.000 persones. Com a aquest, la major part dels denunciats tenen milions de visites.
Una carta recentment enviada a la Ministra de Sanitat des de la Asociación para proteger enfermos de las terapias pseudocientíficas denuncia en el seu preàmbul que les «pseudociencias matan » i posa algun exemple de tractaments fallits practicats per algun metge, que probablement no va seguir el codi deontològic com passa també malauradament en d’altres especialitats, tot demanant al ministeri i als Col·legis de Metges que no ho permetin.
En la llista de teràpies «pseudocientífiques» que aquesta associació presenta en el seu web hi ha entre d’altres l’Acupuntura, obviant que el bon científic hauria de saber que aquesta teràpia té cada cop més evidències tant bàsiques com clíniques en diferents patologies.
Així, està especialment demostrada la seva acció en el camp del dolor crònic (dolor genolls, cefalees, migranyes, dolor per hèrnia discal, dolor d’espatlles) i també en el cas de nàusees i vòmits, rinitis crònica, xerostomia i en el suport per pal·liar els efectes secundaris de la quimioteràpia, entre d’altres. Actualment hi ha unes 28.000 publicacions a la Nacional Library of Medicine Institute of Health ( Pubmed ) quan escrius la paraula Acupuncture al buscador. Moltes són positives, algunes diuen que el resultat és igual que l’Acupuntura placebo, terme encara no definit i que també comporta punció mínima i segurament una certa acció fisiològica. Els estudis en aquesta especialitat s’estan multiplicant de forma exponencial i els resultats van arribant i arribaran de forma imparable.
I no obstant això, no només aquesta associació, no només diaris catalans i estatals, sinó també la mateixa Organitzación Médica Colegial i els Col·legis de Metges arremeten contra totes les teràpies complementàries sense filtres, amb Acupuntura inclosa. Fa ja un any el Col·legi de Metges de Madrid va decidir expulsar dels seus locals les associacions d’Homeopatia, Medicina Natural i Acupuntura que, tot i ser associacions externes, hi tenien la seva seu. També darrerament ens hem assabentat que el Col·legi de Metges de Barcelona ha pres per junta la decisió d’unificar les tres seccions de teràpies complementàries sense consultar ni demanar el parer als metges i metgesses que les conformen. La decisió està pendent de l’Assemblea de Compromissaris.
A la secció de metges acupuntors ens hauria agradat ser consultats sobre la nostra opinió en aquest tema, portem molta feina feta i ben feta: som 227 membres, la nostra secció existeix des del 1983, hem estat els creadors de l’acreditació en Acupuntura, implantada després a altres Col·legis, que té la finalitat d’assegurar la qualitat en la seva aplicació, hem creat amb gran èxit un Màster amb títol propi a la Universitat de Barcelona IL3 , hem organitzat 7 congressos d’Acupuntura, un a nivell mundial, amb gran nivell científic i hem donat cursos d’informació en introducció d’Acupuntura a les Universitats de Salut Catalanes, de forma que els professionals puguin conèixer com i per què serveix. A més formem part de la International Council of Medical Acupuncture and Related Techniques, associació mundial amb més de 35.000 metges i metgesses acupuntors i hem participat en la seva junta i en l’organització dels seus congressos.
La medicina necessita teràpies poc invasives que completin i millorin la seva acció, especialment en el camp de la patologia crònica i professionals seriosos que la practiquin seguint la deontologia mèdica. L’Acupuntura pot ajudar en molts camps en aquesta tasca i també altres teràpies naturals que han d’augmentar la seva qualitat científica, però que comencen a tenir-la. Cal reconèixer-ho i treballar amb elles perquè ho aconsegueixin en els camps que hi ha una certa evidència d’acció i efectivitat.
Mentre a casa nostra intentem acabar amb les teràpies naturals i complementàries, inclús amb les que són practicades amb seriositat per professionals sanitaris sotmesos a la deontologia dels seus Col·legis, als Estats Units inverteixen anualment 142 milions de dòlars en el «National Center for Complementary and Integrative Health» per demostrar la seva eficàcia i eficiència i perquè entenen que aquesta és un corrent imparable que només pot beneficiar a una societat amb una medicina massa tecnificada, cara i medicalitzada plena d’efectes secundaris i iatrogènics i que precisa d’un tracte més personal, més natural, més participatiu i més proper amb les persones.
Medicina no és només ciència, és tracte amb el pacient, és coneixement de la situació personal i social, és empatia, és escolta, és acompanyament. El mateix Dr. Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ens deia l’altre dia en una reunió amb els metges i metgesses acupuntors que algunes de les accions que fa en la seva pràctica mèdica no tenen gran aval científic, formen part del sentit comú, de la compassió i del bon fer de la praxi.
Hi ha un corrent que desperta a tot el món anomenat «Medicina integrativa»: Treballa per una medicina més personal, participada amb els pacients, científica des d’un punt de vista ampli de la paraula ciència i amb tots els nivells d’evidència possible tenint en compte el dany que poden ocasionar Una medicina de treball en equip amb tots els professionals sanitaris i en cooperació constant amb la medicina convencional i posant al pacient, el seu entorn, els seus valors, el seu punt de vista i la seva individualitat al centre de tot. Treballar de forma seriosa, deontològicament correcte i professional per l’Acupuntura, per la Medicina Integrativa i per les teràpies naturals i complementàries vàlides en la pràctica mèdica diària és treballar per una medicina millor en benefici dels pacients i de la societat.
La Fundació ICEERS (International Center forEthnobotanical Education, Research & Service), formada per experts i més de 200 malalts, reclamen continuament al Gobierno que reguli l’ús terapèutic del cànnabis a Espanya per donar resposta a una realitat existent, la de persones amb malalties cròniques que ho utilitzen per millorar la seva qualitat de vida.
Ho han fet en el marc del II Congrés Cannabmed que es va celebrar a la sala d’actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
ICEERS defensen que més d’un centenar d’assaigs clínics amb cànnabis i cannabinoides avalen la seguretat en l’ús d’aquesta planta. De fet, explicaven que funciona en persones malaltes de càncer que ja la utilitzen per prevenir certs efectes secundaris de tractaments de quimioteràpia, com nàusees i vòmits, però també per alleujar el dolor. També hi ha mostres del seu ús per ajudar a disminuir els símptomes de malalties neurològiques com la Síndrome de Tourette, Parkinson, crisis convulsives de l’epilèpsia i altres malalties autoinmunes com les malalties inflamatòries intestinals, el dolor i la rigidesa de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o l’espasticitat associada a l’esclerosi múltiple. Hi ha persones que pateixen totes aquestes afeccions que estan fent un ús terapèutic de la planta.
La Fundació ICEERS, fent ús del nom que se li ha donat al congrés, busca crear ponts entre el coneixement tradicional sobre l’ús de les plantes medicinals, la pràctica terapèutica i la ciència actual, amb l’objectiu de treballar per a la integració d’aquestes plantes com a instruments terapèutics.
Parlem amb José Carlos Bouso, Director de Projectes Científics de la Fundació ICEERS, és llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid i doctor en Farmacologiaper la Universitat Autònoma de Barcelona. En ICEERS desenvolupa estudis sobre l’estat de salut i la qualitat de vida de persones amb malalties cròniques que utilitzen cànnabis ambfins d’automedicació.
Què buscàveu amb el congrés?
La finalitat del Congrés era doble. D’una banda, allà al Col·legi de Metges actualitzar la informació i el coneixement científic que es té en relació al cànnabis medicinal perquè els metges, que seran qui algun dia si s’instaura un programa de cànnabis medicinal hauran de prescriure, tinguin la informació més actualitzada, rellevant, de rigor i de qualitat. L’altre doble objectiu al CCCB era visibilitzar als pacients que utilitzen cànnabis amb finalitats medicinals i als cuidadors d’aquests pacients. Treure’ls de les consultes, de l’estigmatització en la qual viuen a les seves cases.
Als que estem sans sempre ens produeix certa vergonya l’exhibicionisme d’una malaltia però no preteníem exhibir gens. Volíem que els pacients expliquessin les seves històries de superació i que expliquessin com amb el cànnabis estan millorant en la seva qualitat de vida, en la seva autocura. Vam aprofitar també aquest espai perquè metges i pacients es trobessin fora de l’entorn on es troben sempre, les consultes. L’objectiu final és seguir empenyent perquè arribi una regulació i s’instaurin programes de cànnabis medicinal.
Com està ara la regulació? Parleu de copiar idees del model d’Holanda.
No és copiar a Holanda… Nacions Unides en els convenis de 1961 fiscalitzen el cànnabis. Quan creen la primera prohibició d’estupefaents inclouen tres plantes: la fulla de coca i la rosella de l’opi són les altres dues. Una cosa insòlita perquè ho dóna la naturalesa… les engloben dins del terme estupefaents encara que farmacològicament no tinguin res a veure gens una amb una altra.
Determinen llavors que l’únic ús lícit dels estupefaents és l’ús amb finalitats mèdiques i científiques. Espanya en el 1967 ratifica mitjançant la llei d’estupefaents aquest conveni i manté els únics usos lícits. Per gestionar el comerç i la venda controlada es crea l’Oficina de Control d’Estupefaents: controla la venda i la prescripció per exemple de la morfina o altres fàrmacs d’ús quotidià en medicina.
Tant la legislació espanyola com la internacional reconeixen que el cànnabis té usos mèdics i científics. De fet el 2014, Nacions Unides publica quins són els requisits que han de complir els països per aplicar programes de cànnabis medicinal i no van més enllà del que s’ha dit el 1961. Holanda va ser el primer país a implantar-ho. Ja hi ha desenes de països al món de molt diferent condició econòmica i social que ho fan. Des dels Estats Units, on hi ha més de 30 estats amb lleis específiques per a l’ús medicinal i unes altres per a ús recreatiu, a Itàlia, Finlàndia, Alemanya, Canadà, Zimbàbue…
Són programes en els quals es donen llicències de cultiu de diferents varietats de cànnabis que tenen qualitat farmacèutica que després es venen a les farmàcies per a aquelles malalties on els metges creguin que poden ser beneficioses.
José Carlos Bouso, Director de Projectes Científics de la Fundació ICEERS / Carla Benito
No existeix una xifra oficial sobre l’ús del cànnabis per a usos terapèutics, però l’Observatori Espanyol de Cànnabis Medicinal parla d’entre 50.000 i 100.000 persones que ho estarien utilitzant. Com se sap si no està regulat?
No es pot saber. Les dades que nosaltres manegem les tenim per treballar amb pacients en associacions. Depenent del tipus d’associació, si és més comercial o menys, però en les que tenen una fi més social hi ha entre un 6 i un 10% de socis que són terapèutics. Però d’aquí a extrapolar una xifra…
Clar. Com no està regulat tampoc pot comptabilitzar-se. Es podria dir que les persones que fan un ús medicinal s’ho «autorecepten»?
Sí. Qui ho pren s’està automedicant. Hi ha metges vinculats a associacions que ho aconsellen però no prescriuen ni recepten perquè no poden. Els pacients que utilitzen cànnabis o bé la conreen o bé l’aconsegueixen del mercat negre o bé l’obtenen de clubs cannàbics.
A Espanya l’únic que hi ha és el Sativex, que és un spray sublingual d’ús hospitalari com a segona línia de tractament per l’espasticitat associada a l’esclerosi múltiple i alguns usos compassius com dolor neuropàtic o dolor oncològic. Això depèn del comitè d’ètica de referència. Hi ha persones que vivint a la mateixa ciutat tenen accés i unes altres que no depenent de si el comitè d’ètica ho ha autoritzat o no.
La realitat és aquesta: que la legislació reconeix l’ús medicinal però no s’ha implementat. La paradoxa és que l’Agència Espanyola del Medicament ha atorgat llicències de cultiu de cànnabis a algunes empreses amb la fi que aquestes ho exportin a aquells països amb programes medicinals.
En què consistiria el programa pilot que voleu començar a implementar?
Primer demanar a l’administració que d’algú amb una llicència de cultiu i amb coneixements suficients s’extregui una quantitat de cànnabis i que es proveeixi un tractament de cànnabis a un nombre reduït de persones i es faci un seguiment per anar a poc a poc desenvolupant un programa més general.
Tu has treballat amb persones que consumeixen cànnabis amb finalitats medicinals. Quines són les seves pors, com fan el pas o es decideixen veient que està fiscalitzat?
Si autocultives, si la policia et detecta les plantes, t’exposes a unes multes que poden anar de 6.000 a 8.000 euros. Si vas a l’associació i la policia et para pel carrer i vas amb una bosseta de marihuana doncs també t’exposes a una multa de 600 a 6.000 euros. Hi ha una inseguretat jurídica bastant manifesta. I una indefensió. A més trobant-nos amb la paradoxa que les persones que utilitzen cànnabis, tot i que no sempre el cànnabis funciona per a les malalties que tenen, milloren la seva qualitat de vida i redueixen la prescripció farmacèutica. Això vol dir que fan una menor despesa sanitària tant a despesa farmacèutica com en visites al metge.
Es redueix el consum d’ansiolítics, de fàrmacs per dormir i d’analgèsics. Fins i tot també d’antidepressius. Una malaltia crònica s’acompanya amb un grau d’ansietat important. Tota malaltia crònica té unes repercussions psicològiques per les quals sembla que el cànnabis és beneficiós. No funciona per a totes les persones però a qui li funciona, li funciona molt bé.
La por que tindria el govern per no desenvolupar aquesta regulació, quina seria?
Hi ha una guerra entre els diferents partits per veure qui es fa la foto. Ciutadans aposta pel cànnabis medicinal exclusivament. Podemos vol una regulació integral que inclou també el cànnabis medicinal. El PSOE viu en la seva esquizofrènia on uns volen i uns altres no i no es posen d’acord i el PP té molt clar que no vol una cosa ni una altra. Encara que d’altra banda el PP està donant llicències als seus amics perquè conreïn marihuana per exportar fora.
Després hi ha uns problemes polítics que estaran sempre per sobre de la regulació del cànnabis medicinal. Mentre no hi hagi incidència política suficient perquè els polítics considerin que és un problema que han d’encarar no faran res. Vivim en una situació d’una insolidaritat extrema. Els partits han perdut tota responsabilitat que tenen amb la ciutadania.
Avui en dia, com a mínim en aquesta legislatura, no veig solució. Però les lleis ja estan fetes, només s’han d’implantar.
Què s’ha de fer en l’àmbit social per trencar l’estigma associat al cànnabis?
Que els pacients siguin visibles, que els metges vagin prenent consciència que hi ha molta gent que consumeix cànnabis amb finalitats medicinals i que això no es frenarà. No ho farà perquè són experiments que si no haguessin funcionat, no s’haurien seguit expandint. L’exemple és la proliferació en els diferents estats dels Estats Units. Ha d’estar funcionant.
A nivell social, des d’ICEER intentem visibilitzar als pacients i tractar que es reconegui el que estan fent i també donar informació objectiva i científica sobre l’ús del cànnabis medicinal.
José Carlos Bouso durant l’entrevista a la seu d’ICEERS / Carla Benito
També ha d’haver-hi una guerra dialèctica amb metges que no creuen en l’ús per no ser un fàrmac pròpiament dit.
Clar. El problema del cànnabis és que trenca amb una regla bàsica de la medicina: tenir un fàrmac aïllat que actuï de forma específica sobre els òrgans diana i que l’efecte terapèutic sigui exclusivament això. Sabem que és una fantasia, que els fàrmacs tenen efectes secundaris, que quan es toca una cosa s’alteren unes altres… Aquest és el joc de la farmacologia: tractar de ser cada vegada més específics i amb menys efectes secundaris.
El cànnabis trenca això perquè té més de cinc cannabinoides, més de 400 compostos diferents i trenca amb aquesta especificitat i amb aquesta puresa. El sistema cannabinoide (SEC) és redundant, això vol dir que per diferents vies s’activen diferents processos. Per a ells és aprendre un llenguatge nou.
En què consisteix aquest sistema?
El sistema endocannabinoide és un sistema fisiològic bàsic que està en tot el nostre organisme. Es va trobar en els anys 90 i està en tots els mamífers. És un sistema encarregat de mantenir l’equilibri fisiològic. Moltes malalties tenen una alteració patològica del SEC i utilitzant cannabinoides exògens, bé per mitjà de la planta o mitjançant sintètics, es pot ajudar a modular aquest sistema en els processos on està involucrat.
Hi ha molta aversió a les pseudoteràpies o pseudociències. S’encaixa el cànnabis dins d’aquests àmbits?
El cànnabis té aquesta peculiaritat. És un producte herbal amb una evidència científica clara però no compleix amb els criteris específics dels fàrmacs aïllats. Llavors està en una terra incòmoda per a l’ortodòxia. Crec que en el moment que es va començar a conèixer com funcionava el cànnabis… parlar que el sistema endocannabinoide obeeix a una pseudoteràpia… doncs la veritat, seria d’una gran ignorància.
La literatura sobre el SEC, sobre propietats terapèutiques del cànnabis, sobre efectes dels programes de cànnabis medicinal sobre la salut pública és inabastable.
És una qüestió d’haver relacionat sempre el cànnabis a l’ús recreatiu i per raons sociopolítiques haver anat acorralant la part biomèdica. Però que en els 90 es descobrís el SEC és el que fa que cada vegada estigui més acceptat dins de la medicina. Segueix havent-hi reticències; probablement els que més en tenen són els psiquiatres pel fet que el cànnabis produeix psicoactivitat. La veritat, els programes que hi ha i els estudis que s’han fet amb cannabinoides, quan hi ha un control mèdic, donen bons resultats.
A més, després a sobre es donen fàrmacs psicoactius com el metilfenidat a nens que es diagnostiquen d’hiperactivitat i aquests són fàrmacs molt més perillosos que el cànnabis… La por o respecte suposo que té a veure amb el fet d’estar prohibit i de tenir aquest estigma. Cada vegada es va trencant més. Ja no és una qüestió de si passarà o no, la qüestió és quan.
La Generalitat engegarà a partir de març una comissió que controli la difusió de teràpies pseudocientífiques. Més enllà de la multa imposada aquesta setmana al congrés Un món sense càncer, el departament de Salut es planteja com mantenir una supervisió periòdica de tots els esdeveniments, webs i publicacions en els quals es publiciten pseudoteràpies perilloses per a la salut pública.
«La seva principal funció serà identificar quina oferta hi ha d’aquests productes i teràpies i estudiar si podem adoptar mesures per protegir als pacients», comenta a eldiario.es Neus Rams, directora general d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària del departament de Salut. La comissió estarà integrada per professionals de Salut, de l’Agència Catalana de Consum i de diversos col·legis professionals (com el de Metges o de Farmacèutics), encara que encara no s’ha decidit quants seran, cada quant es reuniran ni amb quin pressupost explicaran.
El principal focus d’estudi d’aquesta comissió, d’entrada, serà examinar els cursos i jornades en els quals es difonen productes i tractaments per al càncer. «En aquesta malaltia és on hi ha més incidència d’oferta d’aquest tipus de teràpies», assegura Rams, «perquè es tracta de pacients especialment vulnerables i, per tant, més susceptibles de ser seduïts per falses expectatives».
Malgrat que metges i associacions de pacients fa anys que demanen més duresa per part de l’Administració per censurar missatges que consideren que poden posar en perill a la ciutadania, no hi ha massa precedents a Espanya de lluita institucional contra les pseudociències. Congressos com Un món sense càncer solen celebrar-se davant la passivitat de les Administracions, segons lamenten des de l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques.
«Estem sortint de molts anys de deixadesa», considera Fernando Frías, advocat especialitzat en la matèria, que defensa que existeix abundant legislació que impedeix la difusió de tractaments i productes amb finalitat sanitària sense estar testats científicament. La mateixa Llei General de Sanitat preveu «limitacions preventives» de les activitats que «puguin tenir conseqüències negatives per a la salut», alguna cosa que encaixa, segons Frías, amb aquests esdeveniments.
La mateixa Generalitat va recórrer a una altra norma, el decret llei de 1996 de promoció comercial de productes sanitaris, per justificar la multa que va imposar al congrés del passat mes de gener. Aquest decret estableix que qualsevol publicitat de productes o mètodes que es presentin com a «útils» per a diagnòstics i tractaments han d’ajustar-se a «criteris de veracitat en el que concerneix la salut».
Sobre la gestió de les denúncies, Rams detalla que la comissió es limitarà a detectar i supervisar els casos, que es remetran després al departament de Salut perquè siguin els seus tècnics els que avaluïn si és mereixedor de sanció.
Teràpies fraudulentes més enllà del càncer
La Generalitat es focalitzarà en els remeis alternatius contra el càncer per la gravetat que poden comportar als pacients, però les pseudoteràpies no solament abunden en el terreny de les malalties oncològiques. Fredes recorda en cas del MMS, l’anomenada Solució Mineral Miraculosa, un producte a força de clorit de sodi en solució aquosa que es ven en alguns casos com a suposada solució a l’autisme, encara que està perseguit per l’Agència Nacional del Medicament.
Altres àmbits en els quals abunden remeis fraudulents que poden tenir efectes negatius sobre la salut, segons aquest advocat, són el dels suplements per a esportistes o el dels productes per combatre l’alopècia.
Afirmar que un càncer es produeix per desequilibris emocionals és quelcom que no té cap mena de base científica. No obstant això, la passada setmana l’Hotel Barceló Sants de Barcelona acollia la celebració d’un esdeveniment en el què una sèrie de personatges feien afirmacions com aquesta o donaven consells absurds sobre com afrontar un càncer. Posaven en dubte l’eficàcia d’alguns dels tractaments actuals, com la quimioteràpia, davant la sorpresa i la indignació de la comunitat científica i metgessa.
No va ser un cas aïllat. Segons el recompte que fa l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP), se celebren centenars d’actes similars. No és que no hi hagi eines legals per tractar d’impedir la difusió d’informació acientífica perjudicial per a la salut, però existeix certa passivitat en les administracions sanitàries, segons expliquen els experts.
«Hi ha moltíssims estudis publicats sobre aquest tema i la conclusió és unànime, no es pot dir que hi hagi cap tipus de càncer que sigui provocat per un esdeveniment traumàtic o estressant», explica a eldiario.es el doctor MiguelÁngel Seguí, portaveu de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). «Prou té un pacient amb patir una malaltia greu, com a més a més dir-li que la culpa és seva perquè no va gestionar bé un problema personal. Em sembla una cosa totalment retrògrada, a més de dolorosa per al pacient».
L’afirmació sobre l’origen emocional del càncer la va fer lliscar durant l’esdeveniment TxumariAlfaro, personatge que durant dècades ha ofert consells de salut en programes de televisió de pràcticament totes les cadenes generalistes. En un moment de la seva xerrada, tres dones les filles de les quals tenen càncer de mama van preguntar què podien fer. «Res», va ser la resposta d’Alfaro, «només prenent consciència del càncer de pit que tens a la mama esquerra, et millorarà».
Aquest tipus de teories pseudocientífiques basades en una suposada interacció entre ‘ment’ i cos han estat qualificades per l’Organització Mèdica Col·legial com «les més perilloses de les propostes pseudoterapèutiques». La majoria parteixen del que es coneix com a ‘Nova Medicina Germànica’, un moviment que ha estat qualificat com a secta a diversos països europeus. Un dels seus creadors, ClaudeSabbah, compleix actualment condemna per la mort d’un pacient de càncer de pròstata que va renunciar al seu tractament.
A este impresentable le preguntan:
– «Mi hija tiene cáncer de mama ¿Qué hago ahora?»
Y responde:
– «Nada. Ahora la terapia consiste en no hacer nada (…) solo con esta toma de conciencia el pecho mejorará (…) y así 100% curación cánceres de mama»
¿No puede ser? ved video pic.twitter.com/AIH3Z1NX6S
La SEOM no ha estat l’única a posicionar-se contra aquest esdeveniment, professionals i institucions científiques i sanitàries de tot tipus es feien ressò a xarxes socials de la denúncia que el Col·legi de Metges de Barcelona va presentar davant el Departament de Salut dies abans que es dugués a terme l’acte i criticaven els comentaris que, com el d’Alfaro, s’anaven filtrant a través de xarxes socials.
Cursos, xerrades i fires per tota Espanya
No obstant això, lluny de ser una excepció, aquest tipus d’esdeveniments en els què els ponents amb o sense formació mèdica fan afirmacions de caràcter sanitari sense base científica alguna són habituals en moltes ciutats espanyoles. «No és una excepció», afirma Seguí, «si vas a qualsevol centre sanitari veuràs que hi ha milers de paperets d’esdeveniments com aquest, en els quals s’ofereixen tot tipus de tractaments alternatius».
Alguns dels organitzadors d’aquest tipus d’esdeveniments es troben entre els ponents que acompanyaven a Alfaro al congrés de Barcelona. Entre ells destaca Josep Pàmies, un agricultor català que assegura que un càncer terminal pot remetre amb uns canvis «d’hàbits alimentaris, emocionals i d’ubicacions geopatològiques».
Pàmies, que també defensa el que en aquest entorn es coneix com a ‘solució mineral miraculosa’, un producte tòxic molt similar al lleixiu al qual els seus seguidors atribueixen tot tipus de bondats, com guarir el càncer o l’autisme en nens, figura com a organitzador d’altres esdeveniments que se celebren en diferents ciutats espanyoles, com la Fira de Salut i Alimentació que porta ja 10 edicions.
«En aquesta fira també participen persones que tracten a malalts de càncer i en l’última fins i tot col·laboraven l’ajuntament de Balaguer i la diputació de Lleida», explica a eldiario.es la presidenta de l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP), Elena Campos, qui insisteix que «el congrés de Barcelona no és, en absolut, l’únic esdeveniment en el qual es fan afirmacions d’aquest tipus, hi ha centenars al llarg de tot el territori nacional».
Campos, especialista en biomedicina del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, assegura que l’APETP va actualitzant una llista amb tots els esdeveniments que es realitzen cada any. «El nostre objectiu és visibilitzar el problema i conscienciar de la seva gravetat, hem detectat xerrades en col·legis en els quals s’explica a nens petits l’origen emocional de la malaltia», assegura.
Però a més de visibilitzar el problema, des d’aquesta associació també denuncien la passivitat de les autoritats davant el que consideren un risc contra la salut pública. «Ens alegrem que els mitjans s’hagin fet ressò d’aquest esdeveniment perquè és necessari que es visibilitzi la situació i la seva gravetat», explica Campos, «però també cal posar en evidència la necessitat que les institucions sanitàries i els col·legis mèdics comencin a vigilar la mala praxi i l’intrusisme sanitari».
Buit legal i deixadesa política
La impunitat amb la qual s’han passejat per Espanya alguns d’aquests personatges ha deixat la sensació que existeix un buit legal a l’hora d’oferir consells o tractaments mèdics, així com que les seves afirmacions estan emparades per la llibertat d’expressió.
No obstant això, l’advocat i especialista en aquest tipus de casos, Fernando Frías, recorda que «hi ha mecanismes legals per impedir aquest tipus d’actes via administrativa o, almenys, que hi hagi algun tipus de conseqüència legal si durant l’esdeveniment es realitzen afirmacions falses o es pretenen vendre serveis inútils contra una malaltia tan greu com és el càncer».
També des del punt de vista penal existeix la possibilitat de perseguir certes accions, especialment a través dels articles referits a l’intrusisme professional o als delictes contra la salut pública. No obstant això, Frías reconeix que «caldria analitzar cadascuna de les ponències que es fan en aquest tipus d’esdeveniments per comprovar si s’està cometent un delicte».
Tot i així, aquest advocat assegura que un dels principals problemes a l’hora d’abordar aquesta situació és la «deixadesa de les comunitats autònomes i del Ministeri de Sanitat». Segons Fredes, «aquesta gent veu que pot actuar amb plena impunitat, per la qual cosa es permeten el luxe de muntar aquests congressos en els quals fan tot tipus d’afirmacions».
Càncer i teràpies alternatives
El càncer és una de les primeres causes de mort a nivell mundial. Segons l’Organització Mundial de la Salut, els diferents tipus de càncer que existeixen es deuen a multitud de factors i aproximadament un terç de les morts es deuen factors de risc alimentaris o a hàbits poc saludables. Cap es deu a problemes emocionals, no obstant això, segons un estudi publicat el passat mes d’agost, les teràpies alternatives augmenten enormement les taxes de mortalitat d’alguns tipus de càncer. En particular, per al càncer de mama, el risc de mort es dispara fins a un 470%.
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha donat aquest dijous la veu d’alarma contra les teràpies pseudocientífiques, principalment en els malalts amb càncer. En una roda de premsa en la qual han presentat un document amb recomanacions, el president del CCMC i del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha fet una clara advertència als seus membres col·legiats, recordant que han obert 5 expedients a metges per aplicar teràpies anomenades «alternatives».
Les organitzacions professionals adverteixen que un incompliment dels deures legals i deontològics del metge a l’hora de traslladar al pacient informació suposa «una infracció molt greu que pot implicar la inhabilitació professional». Així, recorden que dels cinc expedients oberts un d’ells es va tancar amb la inhabilitació del metge.
«La funció primordial dels Col·legis de Metges és vetllar per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques», asseguren en una nota de premsa. Per això, el document de posició traslladat als facultatius recorda l’especial vulnerabilitat del pacient de càncer, a l’»estar sotmès a un elevat patiment i incertesa».
Informar el pacient dels riscos
Entre les recomanacions que llancen observen que l’obligació dels metges és informar el pacient «sobre els beneficis esperats dels tractaments que disposen de la millor evidència disponible». Aquesta informació, enumeren, ha de ser «rigorosa, comprensible, mesura, prudent i esperançadora, sense crear, però, falses expectatives».
Si bé el Consell recorda l’obligació de respectar drets del pacient, com el de no voler ser informat o el de rebutjar totalment o parcialment un tractament, alerten que aquestes situacions no poden ser pretextos perquè els facultatius acceptin «la mentida, l’engany o la confusió». Per això, reclamen que abans que un pacient abandoni un tractament amb evidència científica sigui informat de les conseqüències previsibles que la seva decisió podria comportar.
Recorden així mateix que el metge «no pot utilitzar procediments ni prescriure medicaments amb els quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basats en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacient ho consenti o ho sol·liciti». Tant és així que si el metge detecta que al pacient se li estan recomanant teràpies sense base científica ha de comunicar-ho al Col·legi.
Finalment subratllen que algunes teràpies complementàries poden suposar a vegades «una ajuda perquè els malalts puguin fer front a la malaltia». Per això, «és desitjable que aquests procediments s’ofereixin integrats en el mateix equip d’oncologia o de cures pal·liatives que tracta al pacient. La seva suposada innocuïtat no justifica la indicació de qualsevol teràpia sense evidència científica o eficàcia clínica donant-li l’aparença de tractament validat», adverteix la nota.
