Just Deploy It!

Etiqueta: Tercer sector

  • Sobre el projecte de llei del Tercer Sector. Sanitat pública i comunitària

    El tercer sector social realitza un conjunt d’activitats voluntàries que sorgint de l’esfera privada tenen una projecció en tercers, és a dir, en l’esfera pública. És la gestió de serveis públics des de la societat civil. L’activitat que es realitza en les entitats pot ser remunerada o voluntària. Tot i que el treball voluntari és important, el fet que l’entitat sigui sense lucre no implica que no pugui tenir treballadors assalariats, ja que el salari no es considera un benefici.

    El tercer sector forma part de l’economia social i engloba tres grans grups: les entitats d’acció social –o tercer sector d’acció social–, les entitats d’ajuda al desenvolupament –de cooperació o desenvolupament– i totes aquelles entitats que, tot i que poden participar en el mercat, la seva organització és cooperativa o horitzontal –el cas més clar és el del cooperativisme.

    Segons la Taula del Tercer Sector a Catalunya

    Des del 2003, representa el conjunt de les entitats socials catalanes, defensa els drets socials i lluita per erradicar la pobresa i reduir les desigualtats a Catalunya.

    Agrupa 35 federacions i grans organitzacions que representen i aglutinen més de 3.000 entitats socials no lucratives, arrelades al territori. Són associacions, fundacions, cooperatives d’iniciativa social i empreses d’inserció que atenen les persones en totes les etapes de la vida i en tots els àmbits: infància i família, adolescència i joventut, gent gran, persones migrades i refugiades, persones amb discapacitat, trastorn mental, drogodependències, amb dificultats per accedir a un lloc de treball, persones sense llar o col·lectiu gitano, entre altres.

    L’avantprojecte de Llei del Tercer Sector Social al Parlament

    Ha entrat en el calendari del Parlament de Catalunya regular aquest sector, molt interessant socialment i innovador, entre el “mercat” i “l’estat”, però els que creiem en la bondat del sistema públic de Salut, tot i reconèixer el treball i els valors del Tercet Sector, estem preocupats perquè no sigui una iniciativa com ja pretenia l‘anomenada Llei Aragonès (“Contractes de serveis a les persones”), amb moltes protestes i que vàrem aturar.

    Com dèiem en el Diari de la Sanitat (del 25/06/2019) “Aquest projecte de llei era una bomba sota el Servei Nacional de Salut perquè augmentava la seva fragmentació, era un camí més ample a la privatització dels diners públics i augmentava la insostenibilitat i la mala qualitat per què a igual qualitat i condicions laborals la privatització sempre és més cara pels seus beneficis com a negoci”.

    Caldrà aquí aplicar estrictament els principis rectors de l’acció concertada social per a la provisió de serveis de responsabilitat pública d’acord amb la Directiva europea 24/2014/UE, especialment en aquests àmbits:

    – Les administracions públiques, amb diners públics, podran fer convenis de prestació de serveis a les persones (o encàrrecs directes) amb entitats inscrites en el registre del “Tercer Sector”, amb les següents clàusules i característiques:

    – Les entitats han de ser realment sense afany de lucre, que no reparteixen beneficis i tenen estipulats uns sous, i unes bones condicions laborals, tant del personal com dels seus directius, publicats i auditats, mai superiors als equivalents del sector públic. Caldrà aclarir les peculiaritats de les mútues i d’algunes fundacions que no compleixen aquestes condicions (amb lucre dels seus directius i accionistes)

    – Han de ser entitats realment amb valors socials, solidàries i democràtiques, que ha de complir els estàndards de qualitat de serveis i resultats en millora de la comunitat en la seva missió especifica (serveis socials, salut, cures, pobresa, immigració, etc.) i no tant en beneficis econòmics. Aquestes obligacions seran el criteri principal del plec de condicions del contracte i/o concurs.

    – Les entitats han de reconèixer i acceptar certa pèrdua de la seva autonomia, autonomia en els seus objectius de la seva missió i en la seva gestió, perquè l’autonomia, tot sent una característica molt positiva (no burocratització, gestió descentralitzada, democràtica i participativa, etc.) no potser absoluta en quant es manté amb un pressupost públic. Són els responsables de l’administració contractant amb els seus plans sectorials els que han de fixar i controlar conjuntament els objectius, mitjans i resultats en els valors de la seva missió. Per això caldrà un seguiment transparent i continuat conjunt.

    – L’entitat contractada pel sector públic no podrà realitzar activitat privada amb lucre i els seus professionals tindran incompatibilitat per exercir privadament, evitant així possibles conflictes d’intensos. En el cas que els locals siguin cedits per l’administració pública s’establirà un conveni específic de manteniment i despeses de consums

    Estem atents al resultat del text del projecte de llei i reforcem, sense perjudicis ni corporativismes el Sistema Públic de Salut no el negoci actual.

  • Cap a on?

    Les entitats del Tercer Sector, des de sempre, estem entomant les problemàtiques socials on les administracions no arriben però ha estat amb la pandèmia que aquesta situació s’ha agreujat. D’una banda, les necessitats socials han augmentat: als col·lectius que ja patien exclusió s’hi han sumat sectors socials que mai haurien pensat trobar-se en una situació de necessitat semblant. D’altra banda, i com s’ha denunciat des d’ECAS, detectem col·lapse administratiu en serveis imprescindibles.

    La situació comença a ser greu, en aquesta segona onada d’infeccions del COVID-19, i sense un estat del benestar consolidat -ans al contrari estem patint les conseqüències de les anteriors crisis i les retallades en polítiques socials que es van portar a terme-, estem trobant polítiques socials febles i continuen les retallades en àmbits fonamentals.

    Podríem parlar de la manca de solucions reals, de la fallida de l’Ingrés Mínim Vital o la incertesa del desenvolupament de la Renda Garantida Ciutadana, d’un sistema sanitari que parteix d’una base insuficient fruit de privatitzacions i retallades diverses des del 2011, d’un sistema educatiu que té problemes per absorbir les problemàtiques derivades, de les lluites electoralistes que porten a la confusió i, inclús, al relaxament… les diferents administracions no donen l’abast amb les actuals eines però també, s’ha de prioritzar quins han de ser els instruments de sortida. Mentre es privatitzen bancs, salvats amb diners públics, també es redueix la inversió en polítiques que poden ser garantia de futur. És el cas de les polítiques actives d’ocupació.

    Ja el mes d’abril el govern del Regne d’Espanya va anunciar una reducció dels recursos a polítiques actives, els destinats a les comunitats autònomes. El passat mes de setembre a la conferència sectorial de treball i afers socials de l’estat, es van anunciar els recursos distribuïts. A Catalunya es retalla un 22,14% dels recursos per a portar a terme polítiques actives d’ocupació, 86 milions d’euros menys que l’any passat. Aquesta retallada afecta directament als milers de persones que s’han vist abocades a l’atur.

    Al gran retard en el pagament dels ERTO -un alt percentatge de persones encara no l’han rebut-, la complicada gestió de la sol·licitud i manca de resposta de l’IMV -persones que l’han sol·licitat fa 4 mesos que no han rebut cap mena de resposta-, el tancament d’oficines de treball, d’atenció ciutadana o serveis socials que no han pogut atendre les necessitats en augment… tot plegat fa molt més difícil la vida a la ciutadania i fa que el volum de treball i necessitat de resposta urgent de les entitats socials sigui enorme i la urgència social preocupant.

    Les solucions són complexes -no simples com es fa veure des del populisme més barroer- però totes passen per una inversió en polítiques socials més àmplies. Cal reprendre el que va quedar aturat fa uns anys i desenvolupar lleis com la de serveis socials o de dependència; reprendre el que desenvolupava la llei de suport a les famílies pel que fa a monoparentals i nombroses, especialment, i recuperar polítiques reals per a totes; avançar cap a una política d’ajuts no condicionats, cap a una Renda Bàsica universal i incondicional que permeti ingressos per a la vida digna; desenvolupar polítiques econòmiques que permetin la redistribució i polítiques d’ocupació que donin resposta a les necessitats. Tot plegat cal repensar amb més rapidesa i empatia el que es fa des de les administracions posant sobre la taula els privilegis de gènere, econòmics i socials per a desenvolupar bones polítiques.

  • La ‘llei Aragonès’ : norma per garantir la qualitat de les externalitzacions o Cavall de Troia contra el sector públic?

    El debat sobre la gestió futura dels serveis públics a Catalunya pren protagonisme. El projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut com a Llei Aragonès, en referència al Vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, centra la polèmica. Per uns es tracta d’una norma de caràcter tècnic. Per als detractors seria una mena de cavall de Troia que desregularia la gestió pública dels serveis de les administracions a Catalunya fins a punts difícilment imaginables.

    Com no havia passat des de l’inici del procés independentista, en el posicionament de les forces polítiques i socials respecte a la normativa es difuminen els blocs de tipus nacional i es dibuixen amb traç gruixut plantejaments sobre al paper de la gestió pública directa o indirecta dels serveis i el control o no dels serveis al ciutadà per part de l’administració.

    La Llei Aragonès pretén, segons afirma, regular els contractes onerosos que liciten les administracions públiques. Afecta, doncs el conjunt d’estaments governamentals: Generalitat, Diputacions, consells comarcals i ajuntaments.

    Com ha emergit la polèmica? La redacció de la norma va seguir un camí somort, a l’ombra de la tensió política prèvia a l’1 d’Octubre. Va superar filtres com la negociació amb els sindicats CCOO i UGT i els informes preceptius del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC). En l’àmbit parlamentari només va rebre crítiques de la CUP. L’aplicació de l’article 155 va fer que la norma quedés tancada en un calaix. Posteriorment el text va passar a mans d’Aragonès, nou responsable d’Economia. A finals de l’any passat la llei va superar un debat inicial al Parlament sense cap esmena a la totalitat. Però posteriorment les crítiques van aparèixer amb força.

    L’oposició al projecte de llei es basa en la creença que obrirà la porta a una privatització més gran que l’actual en la gestió dels serveis públics. Aquesta argumentació la sustenten la CUP, també Catalunya en Comú Podem, el sindicat CGT i els sindicats independentistes COS i Intersindical-CSC i la IAC, a més organitzacions socials com la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) i sindicats i sectors defensors de la sanitat pública catalana.

    Per la seva banda, des de l’òrbita governamental (ERC-JuntsxCat) es posa èmfasi en un altre enfocament inclòs en la normativa. La llei estableix, afirmen, com s’han de licitar els contractes de serveis, la seva adjudicació i com es controlarien.

    La normativa, que ha estat precedida per una Directiva de la Unió Europea i per un projecte de llei estatal, a Catalunya estipula que els seu abast afectaria camps com els serveis sanitaris, els serveis socials, d’ocupació i comunitaris, els menjadors, els serveis esportius o els de transport escolar. Des de l’executiu s’argumenta que això no ha de voler dir que s’ampliïn les externalitzacions ja existents i que en tot cas cada administració decidiria si manté la situació actual o la incrementa. Els opositors veuen en aquest darrer punt una via d’aigua que pot acabar per enfonsar el sector públic català.

    Coherents en la seva argumentació, els impulsors de la normativa posen èmfasi en el fet que la norma suposa un canvi important en els requisits per atorgar una adjudicació d’un servei públic a la gestió privada. S’afirma que si fins ara el criteri dominant era el preu. Però, en el futur rel pes en l’adjudicació passaria al 40% i baixaria fins al 30% en salut.

    També es recull que es donarà una millor puntuació a les empreses que millorin als seus treballadors les condicions del conveni col·lectiu, a banda de mesures d’igualtat de gènere, responsabilitat ambiental o d’inserció laboral de persones amb discapacitat. Albert Castellanos, secretari general de Vicepresidència, indicava en declaracions a Nació Digital que cada administración decidirá si externalitza serveis, però si això passa la norma en garantirà la qualitat per als ciutadans.

    CCOO i UGT reclamen garanties

    UGT considera que al voltant del projecte de llei d’externalitzacions s’ha creat una falsa polèmica. José Antonio Pasadas, secretari de polítiques sectorials de la UGT de Catalunya, recorda que els sindicats majoritaris van ser consultats durant el procés de redacció inicial de la llei. Que hi van donar el seu vistiplau i que ara s’ha recuperat el debat a partir d’aquell text sobre el qual, en el seu conjunt, la UGT no s’ha manifestat perquè “es podria pensar que la nostra posició és un suport al Govern de la Generalitat”, diu.

    Protesta de treballadors de l'àmbit d'ensenyament de l'Ajuntament de Barcelona

    Protesta de treballadors de l’àmbit d’ensenyament de l’Ajuntament de Barcelona

    El dirigent ugetista creu que la norma pretén donar resposta a la Directiva 24/2014 de la Unió Europea (UE), que incorpora clàusules socials als processos de contractació pública. Això, segons Pasadas, “té molta transcendència pel que fa als àmbits d’atenció a les persones”. En aquest àmbit, la nova normativa catalana tindria la voluntat d’assegurar condicions dignes als treballadors i evitar que aquest sector sigui sinònim de treball precari.

    Considera Pasadas que la nova norma no fa altra cosa que incloure garanties sobre els àmbits que l’administració pot externalitzar i que aquests estan llistats en la llei estatal aprovada mentre la normativa catalana dormia el somni dels justos durant la intervenció de la Generalitat.

    Per la seva banda, Toni Mora, responsable de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions a CCOO de Catalunya, afirma d’entrada, “en la nostra opinió els serveis d’atenció a les persones són serveis públics essencials i per tant hauríem de partir de la condició preferent d’una gestió pública directa per part de les administracions”. Immediatament afegeix: “la convivència actual, però, d’àmbits de gestió privada o pública d’aquests serveis ens obliga, com agent social més representatiu al territori, a vetllar perquè les condicions en les quals es produeixi aquesta contractació de serveis tingui les màximes garanties de satisfacció per a la ciutadania i que les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores que els fan realitat siguin de qualitat i dignitat”.

    D’acord amb els posicionaments adoptats en altres ocasions, CCOO i també UGT, consideren que la llei hauria d’evitar que els serveis d’ocupació deixin de ser exercits directament des de l’Administració. En la seva valoració matisada, CCOO afirma també: “No ens agrada la redacció de l’article 9.2, que deixa la porta oberta a una generalització de les diverses figures d’aportacions per part del ciutadà o ciutadana que ha d’utilitzar el servei”. En un altre punt referit a “l’article 30, sobre condicions d’execució dels contractes de serveis sanitaris, però caldria pel conjunt de la contractació pública a la qual ens referim, l’adequació dels mitjans personals adscrits al contracte, en aquest sentit hem de fer una clara objecció a com pateixen els treballadors i les treballadores del sector una regulació global de les ràtios de personal que, a la pràctica, suposen minoració de plantilles i sobrecàrrega de treball”. El sindicat fa una remarca: CCOO veu aquesta normativa com una bona eina per potenciar l’economia social en l’àrea de l’atenció a les persones. “Defensem la contractació pública i ens agradaria que la col·laboració público-privada no existís però la realitat és una altra”, ha resumit Mora.

    I què hi diu el Tercer Sector, que gestiona actualment bona part dels serveis que han estat externalitzats fins ara? La Confederació, la patronal del tercer sector social de Catalunya, ha defensat amb matisos la llei, “És una norma d’àmbit català necessària, però no resol la mercantilització dels serveis, perquè els grans operadors poden concórrer al procés d’adjudicació”,en declaracions de, Joan Segarra, president de les entitats. En aquest sentit, el Tercer Sector veuria prioritària una acció concertada, és a dir, sortir de l’adjudicació per contracte públic i que els serveis passessin “d’una vegada per totes a les entitats d’iniciativa social”.

    Oposició contundent

    La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és el partit que des del primer moment s’ha oposat a la nova normativa. L’organització que ha vinculat la llei al vicepresident de la Generalitat, ha fet de l’oposició a la Llei Aragonès un mot d’ordre.

    El partit de l’esquerra independentista afirma que “La nova llei consolida i obre la porta a noves privatitzacions de serveis públics”. També assegura que tot i les afirmacions del Govern, “segueix posant el focus en el preu i no en la qualitat dels serveis, un fet que degrada el servei i aprofundeix la precarietat laboral”. Com a conseqüència de l’expressat, “la CUP defensa que els serveis han de ser 100% de titularitat i gestió pública”.

    Igualment Catalunya en Comú Podem, ha virat des d’una visió expectant d’abans de l’aplicació de l’article 155 a una oposició neta defensada ara. La presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha declarat: “ja sabem què passa quan qui vol fer negoci entra en els serveis públics, baixa la qualitat del servei públic i empitjoren les condicions laborals”. La llei en tramitació recull, assegura, més de 150 serveis d’educació, de salut i de dependència, entre els quals hi ha, per exemple, l’educació infantil de 3 a 6 anys, l’atenció primària en salut o els serveis socials municipals o comarcals, “que en funció de quina és la voluntat del Govern de torn podrien quedar en mans de les empreses”, ha alertat Albiach.

    Per a la presidenta de Catalunya en Comú Podem cal “blindar els serveis públics, i això es fa prioritàriament amb la gestió directa”. “I per aquells serveis que ja estan externalitzats, creiem que s’han de fer amb el tercer sector i l’economia social, comunitària i arrelada al territori”, ha afegit.

    Altres sindicats com CGT s’han mostrat totalment en contra de la norma sobre externalitzacions. Aquesta organització considera que la norma “està feta a mida de les patronals del sector per garantir la seguretat jurídica de les futures concessions”.

    Igualment, la Intersindical-CSC amb una gran implantació al sector públic, aposta directament per la gestió dels serveis directament des de l’Administració.

    Mur reivindicatiu construït davant del Departament de Salut foto:Metges Catalunya

    Mur reivindicatiu construït davant del Departament de Salut foto:Metges Catalunya

    També Metges de Catalunya, sindicat majoritari en aquest àmbit estratègic, s’ha situat en contra de la llei Aragonès. Creu que obre la porta a la privatització de la sanitat. El sindicat recorda que la sanitat catalana ja està “infrafinançada” i que una externalització de serveis empitjorarà, al seu parer, el servei que es presta.

    I sense sortir de la sanitat, el moviment en defensa de la sanitat pública,Marea Blanca, s’ha mostrat contrari a la llei i assegura que “no hi ha cap directiva europea que obligui els Estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació de serveis”.

    D’altra banda, metges amb una trajectòria clara de defensa de la sanitat pública, com Josep Martí, també s’han posicionat contra la llei que prepara el govern .

    Educació: la Fapac lidera l’oposició

    En el camp de l’educació La Fapac va ser, probablement, la primera entitat que va llençar el crit d’alerta sobre la tramitació d’aquest avantprojecte de llei, ja al desembre de 2018. En aquell moment el Departament d’Educació havia aturat el projecte de decret de menjadors escolars (o de temps del migdia), davant l’oposició que s’havia trobat, però també perquè aquest és un dels serveis inclosos en el projecte de llei de contractes de serveis a les persones. Per la presidenta de la Fapac, Belén Tascón, “intenten revestir d’un caràcter tècnic el que és una llei amb una gran càrrega política, ja que permet a l’administració externalitzar el que vulgui”. “Per exemple -diu- la llei et permet mantenir la titularitat pública de les escoles però introduir la gestió privada”, informa Diari de l’Educació.

    Pancarta reclamant ensenyament públic i de qualitat foto: Fundació Alternativa

    Pancarta reclamant ensenyament públic i de qualitat foto: Fundació Alternativa

    Segons la Fapac, la Directiva europea 2014/24 no obliga cap estat membre a regular d’una manera determinada el model de contractació dels serveis a les persones; al contrari, diu Tascón, “ho deixa a la lliure elecció de cada país”. La prova, afegeix, és que “cap altra comunitat autònoma està legislant en el sentit que ho està fent Catalunya”.

    “El Govern pot continuar operant amb el marc legislatiu actual, però si el que vol és donar una major seguretat jurídica a les empreses que contracta, podria haver presentat un projecte que blindés determinats serveis que afecten drets fonamentals, i que aquests fossin obligadament de gestió directa per part de l’administració, però amb el projecte actual no es blinda res”, afegeix Belén Tascón, per a la qual les clàusules socials que introdueix el decret no frenaran la penetració dels grans grups empresarials en el mercat dels serveis a les persones. “S’ha de ser molt ingenu per pensar que una empresa com ACS no tindrà la forma de presentar un pla d’igualtat, o dir que pagarà per sobre del conveni o que fa no sé quina aportació a la millora del medi ambient”, opina Tascón.

  • El Govern central desbloqueja 8 milions de subvenció per a l’ocupació de persones amb discapacitat

    Aquest és un article del Diari del treball

    La subvenció destinada a contractar tècnics d’inserció per a persones amb discapacitat o amb trastorn mental per tal que els puguin fer un acompanyament laboral a empreses ordinàries ha quedat desbloquejada. L’ajuda, segons es publica al BOE, sumarà 8 milions d’euros. Aquesta subvenció, anomenada SIOAS (Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental), procedeix del Fons Social Europeu. Fins aquest any el suport econòmic el tramitava la Generalitat a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, però l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va deixar en mans del govern central donar el vistiplau a la convocatòria.

    Un cop desbloquejada, la proposta de subvenció es publicarà també al BOE, cosa que farà possible que les entitats es presentin i si finalment reben llum verd, tindran accés als fons. Una d’aquestes, Down Catalunya, fa dies va emetre una nota de premsa demanant amb urgència de la publicació de la convocatòria, que és de caire anual. Les entitats que promouen la inserció laboral de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària ja han fet la despesa en els preparadors laborals, que no sortís la convocatòria hauria implicat la pèrdua d’uns diners que ja s’han gastat.

    L’any 2016 les entitats que es dediquen a la inserció laboral de persones amb discapacitat van ajudar a Catalunya 1.679 persones. «A aquestes persones, que pateixen diverses problemàtiques, se’ls hi fa un seguiment i un acompanyament en tot el procés per trobar feina», explica Marta Obdúlia, de la federació Ecom, una entitat que actualment agrupa més de 140 entitats de persones amb discapacitat física de tot l’Estat Espanyol. Ecom forma part de la Confederació del Tercer Sector de Catalunya.

    L’any passat les 40 entitats que van acudir a la convocatòria de subvenció, que tenia una quantitat fixada de 5,4 milions, van ajudar les esmentades 1.674 persones, de les quals es va aconseguir la col·locació d’almenys el 20%, una proporció que supera l’índex d’èxit del SOC. Això es va aconseguir amb un total de 94 preparadors, als quals cal afegir un percentatge de jornada de tècnics d’inserció, de prospectors per trobar feina, d’administratius i de coordinadors, en total es considera que per cada tècnic hi ha altres dos treballadors donant suport. Les entitats i treballadors van quedar en una situació molt insegura quan el Govern central va intervenir la Generalitat.

    Els preparadors o integradors laborals són professionals que acompanyen les persones amb discapacitat que fan pràctiques o estan contractades a empreses ordinàries, d’acord amb la metodologia del “treball amb suport”. Durant els primers mesos aquest acompanyament és gairebé diari, fins que el treballador té per la mà totes les feines que li han assignat a l’empresa en qüestió, i a mesura que aquest domini de les tasques laborals es va assolint l’acompanyament es va espaiant cada cop més.

    «El problema de fons rau en el fet que aquest servei a la ciutadania depengui totalment de les subvencions», afirma un alt responsable de la Confederació del Tercer Sector. Això fa sigui molt difícil fer programacions. «D’un any a un altre es produeixen oscil·lacions molt grans. Així es va passar de rebre 1,9 milions a poc més de 190.000 euros», assegura Marta Obdúlia. Un altre problema és que no hi ha seguretat perquè a cada convocatòria poden canviar els requisits, «quan del que es tracta és de donar servei a persones que ho necessiten» afirmen a Ecom.

    Els anys que la subvenció cau o es produeix un problema, les entitats han de cobrir les despeses acudint al crèdit ordinari, cosa que suposa que a la fi qui s’aprofita és el sector financer i no les persones a les quals es vol protegir, expliquen.