Etiqueta: Terres de l’Ebre

  • Clam per un nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre: «Estem farts de falses promeses»

    Arribar a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa es converteix, sovint, en un periple per la població de les Terres de l’Ebre. El centre sanitari es troba en un turó de difícil accés, envoltat de muralles i amb un únic accés des del centre de Tortosa, el que provoca embussos entre els vehicles de treballadors, usuaris i serveis d’emergències. L’edifici, construït fa 45 anys, compta amb unes instal·lacions que, segons els usuaris i treballadors, són «deficitàries i insuficients». La població i els professionals defensen la “necessitat urgent” de garantir la qualitat assistencial en aquesta regió sanitària i reclamen la construcció d’un nou hospital, alhora que es gesta l’ampliació de l’actual centre, prevista pel 2025.

    La demanda de la construcció d’un nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre, però, no és nova. Es tracta d’una demanda històrica. El 2006 ja es va aprovar un projecte pensat per la construcció d’un nou hospital, que comptava amb una ubicació i compromís per part del Govern, però anys més tard, amb les retallades a la sanitat pública durant el mandat de l’expresident Artur Mas, en el marc de la crisi econòmica, es va aturar tot el projecte.

    “Ja n’hi ha prou d’aquesta discriminació cap a la gent de les Terres de l’Ebre. Tenim el mateix dret que la resta de població de Catalunya de tenir un hospital en condicions. Estem farts de falses, promeses, volem realitats. I tenir un nou hospital és prioritari per la salut de la població”, argumenta Miquel Franch, portaveu de la Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l’Ebre.

    Aquesta plataforma va néixer arran de la moció que va presentar el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona a l’Ajuntament a Tortosa el passat mes de juny en què s’instava el Consistori a reclamar al Departament de Salut la construcció, en un altre emplaçament, d’un nou hospital. La moció, que comptava amb el suport d’onze col·legis professionals que representen a més de 3.000 professionals de les Terres de l’Ebre, finalment no va ser aprovada.

    La primera iniciativa duta a terme per aquesta nova plataforma és una campanya de recollida de firmes a les quatre capitals de les comarques de les Terres de l’Ebre, que es desplegarà també a tots els municipis ebrencs. Amb les signatures que es recullin, es vol pressionar al Parlament perquè el pressupost de la Generalitat pel 2023 destini “una significativa partida” per fer els estudis i els projectes necessaris per construir un nou hospital. La Plataforma treballa també amb els grups polítics perquè traslladin la petició de construcció d’un nou hospital als plens municipals.

    «L’ampliació no és la solució»

    El passat mes d’abril, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar que, davant l’evident falta d’espai i l’antiguitat de les instal·lacions del centre, aquest estiu començarien les obres d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Amb un pressupost de 30 milions d’euros, està previst que els treballs durin aproximadament dos anys i que els nous espais entrin en funcionament a mitjans del 2025.

    Les obres permetran reformar i ampliar les instal·lacions de l’Hospital per integrar els serveis necessaris amb un mòdul de nova construcció de 5.500 metres quadrats assistencials (i 1.500 d’edificació tècnica). En aquest mòdul, de quatre plantes, s’hi ubicarà un nou bloc quirúrgic amb cinc o sis quiròfans, consultes externes, part de l’hospital de dia i dues plantes d’aparcament, entre d’altres serveis. També es reformarà l’àrea quirúrgica (aproximadament 1.800 metres quadrats). A més, l’ampliació preveu la construcció d’un nou nucli d’ascensors, que salvarà el desnivell existent, per potenciar l’accés de vianants a l’hospital, i la creació d’un aparcament provisional fora del recinte mentre durin les obres.

    El conseller també va destacar “el compromís del Departament per la construcció d’un nou Hospital”, un cop analitzats els pros i els contres entre una segona fase d’ampliació o un nou centre hospitalari. La previsió és licitar el projecte del nou hospital el 2025, un cop finalitzades les obres d’ampliació del centre. L’Ajuntament de Tortosa ha ofert uns terrenys de 70.000 m2 per ubicar el nou hospital, situats al pla parcial del camí de Roquetes, que són propietat del consistori i de la Sareb, amb qui han de negociar per comprar-los.

    Des de la Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l’Ebre reclamen millores en l’espai actual, però sense renunciar a tenir un centre nou en el futur. “Calen actuacions immediates, però aquestes obres no poden hipotecar la construcció d’un nou edifici en un altre esplai”, explica Franch, que reconeix que “ens fa por l’ampliació, perquè aquestes obres se sap quan comencen, però no quan acaben”. “Des d’un principi, nosaltres voldríem que qualsevol inversió que es fes anés destinada al nou hospital”, remarca el portaveu de la Plataforma.

    Fons del mateix Hospital Verge de la Cinta consideren que les obres d’ampliació són insuficients per solucionar el problema que pateix l’hospital. “L’ampliació, segurament, ens donarà un petit respir, però no és la solució. Cal un nou hospital, un nou hospital de referència que satisfaci les necessitats de tota la població de les Terres de l’Ebre”, destaca Estrella Martínez, directora d’infermeria de l’Hospital.

    “L’increment de les necessitats assistencials ha fet que l’hospital hagi experimentat petites reformes al llarg dels anys per poder-se adaptar a les circumstàncies, però arriba un punt que ja no es pot ampliar més per falta d’espai. És ridícul no poder fer un hospital en condicions, a peu pla i amb bona comunicació per carretera”, sentencia la infermera, que també és degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA).

    Una qüestió d’equitat territorial

    Pels usuaris i els professionals sanitaris, la construcció d’un nou hospital és una qüestió d’equitat territorial. “Volem ser un hospital de referència i un hospital docent, i per això necessitem disposar d’unes bones instal·lacions. Calen més consultes, més quiròfans… parlem de fer intervencions bàsiques, no estem demanant fer cirurgies molt complexes. Però no tenim espai per fer aquestes ampliacions”, destaca Martínez, qui també emfatitza en la manca de personal que té la regió sanitària de les Terres de l’Ebre.

    “Si volem que els professionals sanitaris es quedin a les Terres de l’Ebre, un dels llocs de Catalunya que pateix més la manca de professionals, un dels temes cabdals és tenir un bon hospital. El fet de poder innovar i de disposar de tecnologia de primera generació és un pol d’atracció cap a futurs professionals. Però ara, per exemple, han quedat places de residents per cobrir, perquè l’Hospital no és una opció atraient”, remarca la infermera. “Durant la Covid s’han construït nous hospitals satèl·lit al costat dels grans hospitals catalans, per què costa tant construir un nou hospital aquí? Els professionals de les Terres de l’Ebre ens sentim com a professionals de tercera”, sentencia.

    Així doncs, els professionals i usuaris de l’Hospital Verge de la Cinta reclamen un compromís ferm per part del Govern i una major concreció pel que fa als tràmits i la data de construcció del nou centre hospitalari. Els responsables polítics canvien i la població de les Terres de l’Ebre tem que, amb la renovació dels càrrecs en properes eleccions, el projecte acabi paralitzant-se -tal com va passar el 2006- i es converteixi, altre cop, en un somni frustrat.

  • 17.000 signatures per recuperar les ambulàncies a les Terres de l’Ebre

    La inquietud i el malestar que va començar a haver-hi a les Terres de l’Ebre a la tardor, arran de la implantació del nou model de transport sanitari català a la regió, s’ha traslladat aquest divendres en forma de més de 17.000 signatures al Síndic de Greuges.

    Artur Jiménez, tècnic en emergències sanitàries, ha vingut aquest divendres des de l’Ebre fins a Barcelona juntament amb altres membres de la plataforma Salvem les Ambulàncies de les Terres de l’Ebre. «Hem vingut a demanar que ens retornin les ambulàncies que es van retallar tant l’any 2012 com ara a l’entrar el nou concurs de transport sanitari el 2015», ha explicat després que la plataforma hagi lliurat les signatures.

    «A causa de les retallades d’ambulàncies que hi ha hagut el problema que ens trobem és que les ambulàncies tarden molt en arribar als accidents. Tenim poblacions on l’ambulància triga més de 20 minuts en arribar, és per això que reclamem que en les emergències -on els minuts compten- no triguin més de deu minuts en arribar». Segons explica Jiménez, per exemple, en el cas d’una parada cardiorespiratòria, a partir del cinquè minut les possibilitats de supervivència comencen a decaure i a partir del minut deu pràcticament ja no serveix res. És per això que demanen que tota la població tingui una ambulància a uns deu minuts.  «Entenem que per les característiques del nostre territori això és molt difícil però té el mateix dret a un servei ràpid un habitant de Benifallet com una persona que viu en una gran població com Barcelona», assegura.

    L’inici del conflicte

    El passat 17 de novembre, i dins del desplegament gradual del concurs de Transport Sanitari Integrat (TSI) a tot el territori català, es van posar en marxa les noves unitats a les Terres de l’Ebre. Segons informació del Departament de Salut van començar a donar servei 25 noves unitats: 21 de Suport Vital Bàsic (SVB) integrades per dos Tècnics d’Emergències Sanitàries (TES), 3 de Suport Vital Avançat (SVA) integrades per un TES, un infermer i/o un metge, i 1 Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) integrat per un metge i un TES, que donen servei a més de 200.000 ciutadans.

    Des del darrer concurs per la contractació del transport sanitari, és el Sistema d’Emergències Mèdiques qui s’encarrega de centralitzar la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, tant l’urgent com el no urgent. En el cas de les Terres de l’Ebre l’empresa adjudicatària del servei, i per tant, la que opera ara a la regió, és la UTE Egara Lafuente.

    A mesura que el model s’ha anat implantant pel territori català ha despertat diverses queixes i inquietuds entre treballadors del SEM i també usuaris. El passat 2 de març el model de transport sanitari va ser objecte de debat al Parlament. «Sap que Ara hi ha cues d’ambulàncies a les portes de les urgències dels hospitals? La setmana passada per exemple a Tortosa 7 ambulàncies amb pacient a dins esperant fins a tres hores davant l’Hospital Verge de la Cinta», va plantejar la diputada de Catalunya Sí que Es Pot Marta Ribas al conseller de Salut. Comín, que s’ha mostrat prudent fins ara amb les queixes arreu del territori per la implantació del nou model va respondre-li que primer calia veure si els problemes «són d’implantació o de model». Des de la plataforma reivindiquen recuperar la qualitat assistencial de l’any 2012.

    Implantació desigual a Catalunya

    Fa un parell de mesos, després que s’acabés el desplegament gradual del nou model, UGT denunciava que el model de Transport Sanitari Integral de Catalunya provoca «incongruències, acomiadaments i pitjor servei als usuaris». Entre les incogruències que va denunciar el sindicat a aquest diari hi ha la formació als treballadors sobre els nous vehicles -en algunes regions s’han fet onze hores de formació mentre que en altres una sessió informativa de 30 minuts-. També reivindiquen una reducció de les demores i una major eficiència en el transport no urgent.

    D’altra banda, el model actual inclou, com a novetat, la incorporació de nous Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Segons treballadors u na altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per «prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients», està arribant més tard que altres vehicles. 

    El malestar, però, no s’ha originat únicament a les Terres de l’Ebre. Fa uns mesos aquest diari recollia la preocupació en la mateixa línia dels treballadors del SEM al Baix Empordà, que denunciaven que el nou model suposava perdre qualitat assistencial.