Etiqueta: Tornada a l’escola

Al Baldomer Solà l’entrada és força ordenada, dintre de les circumstàncies. Els alumnes d’infantil entren per una porta, els de 1r a 3r per una altra, els de 4t a 6è per una altra, i els d’institut per una altra. Temperatura, gel i cap endins. Els pares no poden entrar, i triguen a marxar de l’accés, la major part perquè volen preguntar coses a les mestres, altres perquè intenten veure alguna cosa des de la reixa. A quina hora els recollim? Quan comença el menjador? On he de pagar el material?… La pregunta estrella, però, és si tot està controlat. “La sensació és que volen que els asseguris que tot anirà bé, i nosaltres el que diem és que cal estar tranquils perquè s’estan prenent totes les mesures”, comenta Sílvia Ortiz, directora del Baldomer Solà. En aquest centre la setmana passada van trucar totes les famílies, gairebé 350, per explicar-los com aniria aquest primer dia, igual com feien setmanalment durant el confinament, “perquè més del 90% no tenen ordinadors ni miren la web”.

A la porta hi ha un matrimoni que vol saber si és obligatori portar la nena a l’escola. És una pregunta complicada que no es pot respondre només amb un sí o un no, perquè aquí es valora molt atraure les famílies des del convenciment, no la imposició. “Has de mesurar molt bé com et comuniques amb les famílies”, diu Sílvia Ortiz. Aquesta parella, per algun motiu, creu que l’escola només durarà una setmana i que després tornaran a confinar-se. Algú els ho ha dit. O segurament els ho han dit com a hipòtesi i ho han entès malament. Després de parlar amb la directora i de debatre-ho entre ells durant una bona estona, finalment deixen que la nena entri. Amb recança. Pare i mare estan a l’atur i pensen que per la seva filla no hi ha lloc més segur que casa seva.

253 mestres i 210 alumnes en quarantena

El 13 de març es van tancar els centres. Al juny es van reobrir molt tímidament i en la major part de casos els alumnes amb prou feines van posar-hi els peus per recollir les avaluacions. Al juliol i agost alguns han allotjat casals d’estiu, l’experiència dels quals ha estat globalment positiva. Però pels casals i colònies han passat al voltant de 250.000 infants i joves, que representen una mica més del 15% dels que se suposa que el sistema ha mobilitzat avui (i els propers dies). I sis mesos i un dia després, el curs ha començat bé, o relativament bé, segons la valoració feta pel Departament d’Educació.

Sobre un total de 5.400 centres educatius, només dos no han pogut obrir, perquè fa uns dies es van detectar positius entre el professorat. Un de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) i un altre de Montellà i Martinet (Cerdanya). Però tots dos ho faran aquest mateix dijous. I sobre un col·lectiu d’uns 130.000 docents, n’hi ha 253 que no han pogut anar a treballar, perquè han donat positiu (67) o perquè han de fer quarantena per haver estat en contacte amb algun positiu, i que se sumen als 800 inicials que han obtingut una baixa mèdica perquè tenen afeccions de risc. També 210 alumnes de moment es queden a casa a causa de la Covid, dels quals 23 són positius i la resta contactes.

Al País Valencià porten una setmana d’avantatge, ja que van començar l’escola el dia 7, i avui ja n’han fet un primer balanç. Segons informa la conselleria d’Educació, aquesta primera setmana “el 99,93 % dels grups d’alumnes dels centres educatius la finalitzen sense incidències”. En altres paraules, dels 1.845 centres educatius que conformen el sistema educatiu valencià només s’han registrat incidències a 12. I dels 47.000 grups estables, se n’han hagut de confinar 32, els quals aquesta setmana faran ensenyament a distància.

Ahir, al Baldomer Solà hi van anar tots els docents. I, segons Ortiz, ho van fer amb moltes ganes: “Tenim un claustre molt engrescat i ara mateix la motivació supera qualsevol tipus de por; no ha fallat ningú, al contrari, tothom estava desitjant que arribés aquest dia”, explica la directora.

Agraïment als claustres i els municipis

El conseller Bargalló, que ahir al matí va inaugurar el curs a l’escola Joaquim Ruyra, al barri de La Florida de L’Hospitalet, ha promès màxima transparència: informaran cada dia sobre les incidències a través dels mitjans i dels canals de telegram que han habilitat per comunicar-se directament amb les famílies i els professionals. “Tot el que està passant a l’escola se sabrà, no ho podem deixar a mans dels rumors i la informació no certa”, ha afirmat el conseller. Ara mateix, però, no se sap quantes famílies han deixat de portar els seus fills a l’escola per por.

En la seva compareixença amb els mitjans, Bargalló va explicar que va triar aquesta escola perquè es troba on es troba i perquè està en obres per millorar els accessos, però sobretot perquè han fet una pla d’obertura “extraordinari”. Bargalló s’ha felicitat per les “poques incidències” del primer dia i ha aprofitat per enviar dos agraïments molt concrets: als claustres i als municipis. “Havíem d’obrir per garantir el dret a l’educació i socialització d’infants i joves. I havíem d’obrir amb les incerteses constants de les mesures sanitàries, dels canvis de l’epidèmia i dels nous estudis que van aportant noves dades i fan prendre noves decisions. I no haguéssim pogut obrir cap centre si no fos per l’esforç i el sacrifici, la dedicació i el treball dels claustres i sense el suport i el compromís dels ajuntaments”. Els primers quinze dies són claus, admet Bargalló, i bona part d’aquesta clau rau en aquest compromís del professorat i del món local.

Gairebé al mateix temps i sense possibilitat de comunicació prèvia, la directora del Baldomer Solà ha fet la mateixa reflexió: “Aquestes dues primeres setmanes són molt importants”. Per esvair pors, i perquè “hi ha gent a casa a l’expectativa, i si veuen que la cosa va bé, s’animaran a portar els seus fills a l’escola”. La possibilitat que la desconnexió durant el confinament sigui un factor que dispari l’absentisme és una de les grans incògnites d’aquest inici de curs. Des de fa dos anys, el Consorci d’Educació de Badalona Sud impulsa, amb el suport de la Fundació Carles Blanch i la col·laboració dels centres educatius i els comerços de la zona una campanya ciutadana per lluitar contra l’elevada taxa d’absentisme escolar. Amb un lema molt cinematogràfic: “Que l’escola t’acompanyi”. La pandèmia i el confinament van impedir avaluar els resultats d’aquesta campanya, que ara es reprendrà, segons explica Ramon Sanahuja, gerent d’Educació del Consorci. Per Ortiz, “el que intentem és ser molt propers a les famílies i fer un treball molt engrescador a l’aula perquè siguin els alumnes els qui diguin als seus pares i mares que volen anar-hi”, comenta.

Missatges d’ànims i crítiques

Les xarxes s’han omplert de missatges positius, de missatges d’ànims, de mostres d’entusiasme en l’acollida als alumnes. A sota recollim uns quants exemples. Però no tot han estat flors i violes. Els sindicats han protagonitzat concentracions unitàries davant les seus del Departament i dels diferents serveis territorials per denunciar el que entenen com un inici de curs sense les mesures de seguretat adients, i amb les ràtios encara massa elevades. Els set sindicats han tornat a publicar un manifest unitari, com ja van fer a finals d’agost, en el qual, ara sí, parlen d’una eventual convocatòria de vaga: “Considerem que ha arribat el moment de plantejar quin tipus de mesures de pressió són necessàries per garantir que els centres educatius siguin realment segurs. Per aquest motiu, hem iniciat una «Consulta Unitària» sobre la possibilitat d’una vaga i altres mobilitzacions que durem a terme durant el mes de setembre. Així mateix hem acordat presentar denúncies a inspecció de treball, tal i com ja vam fer amb el Pla de reobertura del mes de juny”.

A banda, algunes AMPA també han aixecat la veu: la de l’Escola Ponent de Granollers ha denunciat que els substituts no han arribat i que per això “cent alumnes no han pogut exercir el seu dret a l’educació”. I que tampoc hi ha hagut prou reforços per reduir ràtios. La de l’Institut Escola Arts del barri de Sants de Barcelona (el centre que va escollir el conseller per inaugurar el curs passat), fa dies que protesten perquè hi ha un seguit d’obres que no estan acabades, i això provocarà entre altres coses que els alumnes es quedin sense pati mentre no enllestexin les obres.

Vicky Fumadó, pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu especialitzada en malalties infeccioses, considera primordial incidir en l’educació sanitària a les escoles. «Explicar als infants perquè serveix rentar-se les mans i fer-los entendre perquè és important seguir totes aquestes mesures de seguretat, ajudarà a evitar el contagi». La pediatra valora positivament la poca incidència que ha tingut el coronavirus en les colònies i casals d’estiu, però assenyala que falten molts més estudis i que no està totalment demostrat que els nens siguin menys transmissors que els adults. «L’experiència a les escoles serà un gran termòmetre de la situació», indica.

Com afecta el coronavirus als nens? Tenen la mateixa simptomatologia que els adults?

Els nens s’infecten igual que els adults, això ho podem confirmar amb estudis que hem fet, com la Plataforma Kids Corona de l’Hospital Sant Joan de Déu, però la immensa majoria són asimptomàtics o poc simptomàtics. Tot i això, sí que hem tingut alguns casos de nens a l’Hospital que han passat la malaltia de forma greu, amb una inflamació multisistèmica, però la immensa majoria no tenen una afectació greu.

Els resultats de l’estudi Kids Corona mostren que la canalla que participava en les colònies d’estiu infectava sis vegades menys del que ho feia el global de la població. Sembla que els nens no contagien tant?

D’aquests resultats s’ha de fer una lectura profunda. Sí que és veritat que amb l’estudi que vam fer ens vam trobar que la taxa de transmissió era més baixa que a la resta de la comunitat, però hem de tenir en compte que aquests infants estaven en un ambient molt controlat. Eren grups petits, que estaven fent un seguiment setmanal, i això permetia fer un aïllament ràpid. Probablement és veritat que pot haver-hi menys transmissió entre els nens, però no podem extrapolar-ho del tot. És una primera indicació, però falten encara més estudis.

Podríem dir que són dades esperançadores per les escoles?

Sí, per les escoles sí. Vam fer seguiment a 1.700 nens i monitors i, d’aquests, vam trobar 39 casos de coronavirus, dels quals 30 eren nens. Es va fer seguiment de 253 contactes i només hi havia un 4% de contagiats. Això significa que la taxa de transmissió era de 0,3, quan en aquell moment a la comunitat era de l’1,7%. Això què vol dir? Que en aquest ambient controlat la situació es pot portar amb èxit. Això és una mica el que s’intentarà fer a les escoles, tenir grups estables, que permeten fer molt millor el seguiment i aïllament dels casos. És molt important esforçar-se a mantenir les mesures de seguretat, fent entrades a les escoles de forma esglaonada, fent que no es barregin grups… si tot està fa correctament, l’escola no té per què ser un focus de contagi dels virus. La transmissió que s’ha trobat en els grups d’esplais i colònies és baixa i això mostra que, o bé els nens transmeten menys, o bé que les coses realment es van fer molt bé. Jo crec que el punt clau a les escoles és aquest, que se segueixin les mesures de seguretat en tot moment.

En aquests esplais i casals la gran majoria d’activitats es feien a l’aire lliure.

Sí, per això s’insisteix molt que una de les mesures a seguir a les escoles és també la ventilació de les classes. Però encara no podem afirmar que els nens siguin millors o pitjors transmissors, falten més estudis. El seguiment del curs escolar serà un gran termòmetre del què està passant i per això és important que hi hagi un ambient molt controlat i que totes les activitats que es puguin es facin a l’aire lliure o en espais molt ventilats.

Quines són les mesures primordials a tenir en compte amb l’inici del curs escolar

Primer de tot, tenir grups, si poden ser petits millor però, com a mínim, estables, i no barrejar els nens, de manera que es permeti fer el seguiment i l’aïllament més ràpidament. Rentar-se les mans, la distància física, la ventilació de les aules i l’ús de la mascareta són primordials.

Com veu la situació? És esperable que en les primeres setmanes de curs es detectin molts casos de coronavirus en el context escolar?

Jo crec que és una situació que no és fàcil. Casos en tindrem, això segur. Per això hem de treballar tots molt coordinats i, en aquest sentit, l’atenció primària té un rol molt important.

Per tant, el millor que podem fer per reduir els contagis a les escoles és reduir-los fora de les escoles.

Exacte. Si augmenta la transmissió comunitària, també pot augmentar la transmissió a les escoles, això està relacionat. Hi ha estudis fets a Europa que mostren que en els casos trobats a les escoles, la transmissió no havia sigut a l’escola, sinó que s’havien contagiat a la comunitat. Potser és on es relaxen més les mesures. A les escoles, si es fa tot bé, és difícil que hi hagi transmissió. L’important és una coordinació entre mestres, famílies i atenció primària. Qualsevol nen que tingui un símptoma compatible amb coronavirus, s’haurà de testar.

Què s’espera amb l’inici de la temporada d’hivern i, per tant, de les malalties respiratòries habituals?

Esperem i creiem que probablement la transmissió d’altres malalties respiratòries pot ser menor. Com que es faran mesures per tallar la infecció respiratòria, pot ser que ens trobem que hi hagi menys transmissió d’altres virus respiratoris, i això seria una gran sort. El fet de fer servir la mascareta i mantenir la distància física pot fer que hi hagi menys transmissió de virus respiratoris. És a dir, si tallem la transmissió de les malalties respiratòries, la tallem per totes. De fet, en alguns països on ara ha sigut l’hivern, sembla que hi ha hagut menys transmissió de malalties respiratòries.

Diversos sindicats catalans van signar fa una setmana un comunicat per exigir a la Generalitat que redueixi les ràtios d’alumnat per professorat a 10 alumnes als cicles d’infantil i 15 a la resta de cursos. Que n’opina? Són unes ràtios adequades les que tenim ara?

L’ideal seria que els grups fossin de 10-12 alumnes, però això és inviable si pensem en el nombre d’alumnes, professors i espais. Si es pot, és ideal, però el que és més important és que el grup sigui estable. Moltes vegades, es barrejaven grups per algunes assignatures o activitats i això ara no es podrà fer. Perquè encara que siguin 20 alumnes, si són sempre els mateixos 20 alumnes, pots controlar molt més la situació i aïllar molt més ràpidament els contactes.

Les extraescolars poden generar contactes fora del grup bombolla?

Sí, i això pot ser un problema. Si comencem a barrejar grups serà un problema. Sobretot serà complicat en les activitats que es facin fora de l’escola.

I si els nens juguen al parc junts…
De moment, hem d’intentar que això no es produeixi. Han de jugar entre grups coneguts.

A les escoles potser pot haver-hi un control més estricte per part dels professors, però en el cas dels instituts, com es controlarà als adolescents durant les estones d’esbarjo?

Als instituts, el control és molt més complicat. Es tractarà sobretot d’enfortir una altra peça clau, que és l’educació sanitària. Aquí les escoles i instituts han de jugar aquesta carta i la Generalitat ha de donar suport perquè es pugui fer una bona educació sanitària i conscienciar a tots els estudiants joves. A les escoles i instituts serà molt important explicar perquè es fa tot això i que els infants i els joves ho entenguin. Totes les mesures han d’anar acompanyades d’educació sanitària. De fet, rentar-se les mans, que és una de les mesures que més talla la transmissió, no només per aquesta infecció sinó per les altres infeccions, és una cosa que teníem bastant oblidada. Explicar perquè serveix rentar-se les mans i la quantitat de microorganismes que podem portar a les mans, ajudarà també a evitar transmissions. El principal problema és que la salut pública i l’educació sanitària en el nostre entorn havien passat a una segona línia.

Per altra banda, un aspecte molt important que també havíem perdut de vista a la nostra societat és la consciència de grup. Fins ara fèiem una medicina molt individual i hem de pensar que hem d’estar per nosaltres i pel grup. S’ha de potenciar aquesta carta de la responsabilitat col·lectiva.

Si la situació empitjora molt i arribem als nivells de casos del març i abril, tancar les escoles hauria de ser una opció?

Això dependria una mica si tornem a un estat d’alarma, però no crec que sigui una primera mesura. No hi ha cap evidència que l’escola hagi sigut un focus de brot i de malaltia a la comunitat. A l’escola es pot garantir un ambient molt controlat i, en canvi, hi ha altres espais de la comunitat on això és molt més difícil.

La distribució de l’alumnat a les aules pot multiplicar o dividir per cinc el nombre d’infeccions per coronavirus. Ho demostra un estudi publicat per la universitat canadenca de Waterloo, a Ontàrio (Canadà). La reducció de les ràtios, així com una bona ventilació de les aules o una exigent higiene, ja era una recomanació dels experts per a la tornada a les classes. Aquest treball, però, demostra fins a quin punt és important la disminució de les ràtios, tal i com demanen els sindicats educatius.

Els investigadors han analitzat sis diferents configuracions d’aules a un hipotètic centre d’educació infantil amb 50 infants i educadors, si bé asseguren que “els resultats també són rellevants per a debats sobre la reobertura de les escoles”. Amb un model matemàtic han simulat les “prediccions sobre el risc d’infecció de coronavirus” a una aula amb una ràtio de 15 alumnes per dos docents, a una de vuit per dos i a una de set per tres. A més, en tots els supòsits hi han afegit la variable d’agrupar els germans a la mateixa aula.

Les iniciatives per reduir el contacte entre aules només tenen un «modest benefici per reduir la propagació»; la clau és la distribució i ventilació dins de les classes

Els resultats reflecteixen la importància de reduir el nombre d’infants per aula: «Les simulacions revelen que la ràtio de 7:3 amb els germans junts és la configuració amb menys risc». A l’altra cara de la moneda, «les aules amb més canalla [15:2] experimenten de tres a cinc casos més de Covid-19», asseguren els autors de l’estudi. Fins i tot escriuen que “les classes d’aquesta mida [15 alumnes] representen un risc tangible de brots de coronavirus”.

Per això, l’investigador en cap de l’estudi i professor a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Waterloo, Chris Bauch, alerta: «Els responsables de la mida de les classes de 30 alumnes han de reconfigurar immediatament els seus plans d’obertura de l’escola canviant a models híbrids, com ara part en persona i part en línia».

Els autors conclouen que “les aules i les llars produeixen taxes d’infecció molt més altes que les zones comunes”. Per aquest fet, les iniciatives per reduir el contacte entre aules com els grups bombolla, les entrades i sortides escalonades, l’ús de diferents entrades o la neteja constant només tenen un «modest benefici per reduir la propagació», ja que la clau és la distribució dins de les classes i la seva ventilació.

Mantenir les escoles obertes

Els científics canadencs no només han calculat la transmissió de la Covid-19 depenent de la configuració de les aules, sinó que han aprofitat el model matemàtic per calcular els dies que les escoles o llars d’infants haurien de tancar perquè tenen brots.

La lògica relació entre nombre de casos i brots fa que, un cop més, les aules més reduïdes siguin la millor opció. El model calcula que el nombre de dies perduts amb aules tancades “seria entre cinc i vuit vegades superiors amb la ràtio de 15:2 que per a les de 8:2 o 7:3″.

En el pitjor escenari, ràtio de 15:2 i assignació aleatòria sense agrupar germans, les aules estarien tancades entre 145 i 214 dies, segons una millor o més desfavorable situació epidemiològica. Altrament, amb ràtio de 7:3 i germans a les mateixes classes, aquestes només tancarien entre 13 i 16 dies. Les dades, creuen els experts de la universitat canadenca, “aclareixen encara més la necessitat de classes més petites i de l’agrupació entre germans com a mesura preventiva”.

Amb tot, els autors de la recerca avisen que no han tingut en compte variables de risc en funció de determinants socials o de salut, com per exemple la classe social, l’ètnia o el risc veïnal, que “s’està mostrant que fan variar clarament el risc de patir Covid-19”. A més, reconeixen que l’estudi no ha passat encara per la fase de revisió per pars, necessària per a validar qualsevol estudi. Amb tot, han publicat els resultats per “ajudar a aconsellar al Canadà en la lluita contra la Covid-19”.

En el pitjor escenari, ràtio de 15:2 i sense agrupar germans, les aules estarien tancades entre 145 i 214 dies

“Els resultats del model il·lustren que a més estudiants en una classe, més probable és que un d’ells s’infecti, i en conseqüència és més probable que l’aula es tanqui”, abreuja el professor Bauch. Afegeix que “com més alumnes té una classe tancada, a més alumnat afecta la problemàtica”.

L’equip investigador afegeix una raó més perquè els responsables polítics i educatius redueixin les ràtios: “La distància social i la higiene a les aules només és factible amb menys canalla a les aules. És improbable que les aules amb 15 o més infants proporcionin als joves l’espai necessari per distanciar-se físicament», recorden.

Els sindicats catalans demanen abaixar les ràtios

Els principals col·lectius sindicals de docents a Catalunya van signar fa una setmana un comunicat conjunt per exigir a la Generalitat que redueixi les ràtios d’alumnat per professorat. Aspepc-SPS, CCOO, CGT, Intersindical, UGT, USOC i USTEC demanen reduir les aules a 10 alumnes als cicles d’infantil i 15 a la resta de cursos per tal de “garantir la presencialitat de tot l’alumnat a tots els nivells educatius”.

Si bé aquesta exigència reduiria les ràtios a les aules catalanes, encara queda lluny del punt ideal segons l’estudi, on la ràtio 15:2 era la que pitjor resultats epidemiològics donava i més dies de tancament d’aules suposava. El comunicat unitari també exigeix un «increment de personal docent, d’atenció educativa i de serveis necessari per a aplicar aquestes ràtios de seguretat» alhora que es mantenen «les especialitats i l’atenció a la diversitat».

Mentre el Departament d’Ensenyament no garanteix aquestes mesures, un seguit de famílies unides com l’Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura (AFEES) assegura que no duran els seus infants a les aules quan reobrin les escoles. Consideren que les mesures anunciades per reduir el risc de contagi no són efectives i també es queixen de manca d’informació.

També un col·lectiu de professorat que té patologies prèvies o amb familiars que les pateixen, Docents en Risc, dona suport a la vaga de les famílies, però no poden afegir-s’hi perquè cap sindicat l’ha convocada. Entre les seves demandes hi ha la instal·lació de purificadors i filtres per millorar la ventilació de les classes, l’ajornament de les oposicions o l’exempció de donar classe als docents de més de 55 anys.

El Sindicat d’Estudiants (SdE), per la seva part, sí que ha convocat una vaga general estudiantil pels dies 16, 17 i 18 de setembre, durant la primera setmana de represa de les classes. Demanen un «pla d’inversió massiva per a la contractació de professorat, la reducció de les ràtios i la fi de la bretxa digital» per tal de garantir «una educació pública presencial, de qualitat i amb aules segures». El Sindicat d’Estudiant dels Països Catalans (SEPC) no s’ha afegit a la convocatòria, si bé comparteix l’exigència d’»aules segures que garantisquen la nostra formació» i va donar suport al comunicat conjunt dels sindicats de professorat.

Durant les últimes setmanes, ha augmentat la incidència de la COVID-19 a Espanya. A més, recents evidències científiques mostren que els menors semblen contagiar entre un terç i la meitat que els adults i que si són majors de 10 anys, són igual de contagiosos que els adults. Davant d’aquesta situació, ha augmentat la preocupació de famílies i docents sobre la planificació per tornar a les aules de la manera més segura possible.

L’assumpte afecta totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a la universitat. En el cas de les universitats, els seus òrgans de representació, en molts casos, van aprovar plans durant el mes de juliol basats principalment en protocols de seguretat laboral per als seus treballadors.

Les mesures fixades per les comunitats

Per tornar a les aules de manera segura, el principal és que la incidència de la malaltia sigui baixa (per exemple, menys de 25 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies). Actualment, totes les comunitats autònomes superen amb escreix aquests valors d’incidència. Tot i això, les autoritats han decidit començar el curs i han acordat unes mesures unificades per a tot el territori.

Entre elles hi ha algunes necessàries, basades en evidències científiques, com la obligatorietat de l’ús de la mascareta encara que es mantingui una distància major d’1,5m per a tots els alumnes majors de 6 anys i per als docents -amb més raó, perquè parlaran més freqüentment. També es recomana rentar-se les mans de manera regular i ventilar les aules de manera freqüent. A més, s’anima a realitzar les classes amb les finestres obertes.

No obstant això, també serà obligatori mesurar la temperatura corporal a estudiants i docents. Aquesta mesura s’ha demostrat de dubtosa eficàcia, ja que un percentatge important dels contagiats, especialment si són menors d’edat, poden no manifestar febre i, en general, la malaltia és molt més lleu .

A més, algunes comunitats autònomes (Galícia, Catalunya i Andalusia, per exemple) proposen realitzar proves PCR, tot i que el test pot resultar negatiu perquè, per exemple, la càrrega viral sigui baixa si el contagi és recent. Finalment, es recomana disminuir les ràtios per aula, la semipresencialitat i seguir els protocols d’aïllament un cop es detecti algun cas.

El problema dels aerosols

Les últimes evidències científiques demostren que a més de transmetre’s per gotes o fómites (per contacte amb superfícies en les que hi ha virus actiu), el virus es pot transmetre mitjançant aerosols.

Més de 200 experts van demanar l’OMS que inclogués els aerosols entre les maneres principals de transmissió de la COVID-19. La institució va incloure la nova via de transmissió com a secundària, tot i que sembla ser rellevant en un entorn sanitari o aïllat, com un creuer.

Tot i que no cal descuidar les possibilitats de contagi al pati, menjador, vestuaris o entrada de l’escola, els estudiants passen la major part del temps a les aules. Per això és molt important impedir que aquestes es converteixin en zones d’alt risc.

La transmissió per aerosols pot ser poc rellevant en espais oberts, llevat que no es respecti la distància de seguretat o hi hagi contacte físic. No obstant això, en espais tancats com l’aula, tot i que es respecti la distància de seguretat, aquesta via pot suposar una part important de la transmissió de la malaltia si l’espai no està ben ventilat o l’ús de mascaretes és limitat.

En definitiva, a més de l’ús obligatori de màscares i la necessitat que estiguin ben ajustades, la qualitat de l’aire i la ventilació, la durada de les classes i un baix nombre d’alumnes per aula, no només per disminuir la transmissió sinó per facilitar la traçabilitat, han de ser factors a tenir en compte per programar el proper curs.

¿Classes a l’aire lliure?

Tots han de portar mascareta a l’interior dels col·legis i universitats. Però, com podem disminuir la concentració de virus en l’aire per si hi ha algú infectat?

Una possible solució per disminuir la transmissió seria donar el màxim de classes possible en exteriors. Amb mascareta, distància i relatiu silenci, en exteriors no només es reduiria la transmissió aèria, sinó també mitjançant el contacte amb superfícies, ja que la radiació solar disminueix el temps que el virus està actiu en una superfície.

A Nova York ja es va optar per la docència a l’aire lliure durant successives pandèmies de tuberculosi a principis de segle XX i s’està promovent des de l’alcaldia per al pròxim curs. Per cert, hi ha molt poques zones a Espanya on la temperatura mitjana de la tardor i hivern sigui menor que a Nova York, de manera que el fred no hauria de ser un impediment. En aquest sentit, recentment diversos ajuntaments, com el de Barcelona, han ofert als responsables d’Educació autonòmics equipaments i parcs.

Mesurant la qualitat de l’aire a les aules

Si no és viable fer classe a l’exterior, diferents experts han creat una full de càlcul per estimar la probabilitat de transmissió de la COVID-19 per aerosols en funció de la incidència local de l’epidèmia, el nombre de persones infectades, la mida de l’aula, l’ocupació, la durada de la classe, el percentatge de persones amb mascareta i el tipus de mascareta, la temperatura, la humitat (el virus roman menys temps actiu per humitats relatives baixes) i la ventilació i purificació de l’aire, entre d’altres variables.

Pel que fa a la ventilació i purificació de l’aire, hem de recordar que conèixer aquesta qualitat no només és important com a indicador de la concentració de virus, sinó que influeix en la concentració dels estudiants i docents .

Per estimar la qualitat de l’aire podem mesurar la concentració de CO₂ de manera senzilla i relativament barata. De fet, el govern belga facilitarà l’adquisició de mesuradors de CO₂ per a totes les aules de país. Els valors de concentració de CO₂ haurien d’estar per sota de 800 ppm. A partir de la concentració de CO₂ podem calcular la ventilació de l’espai.

Com millorar la ventilació

Evidentment, la primera opció és usar la ventilació natural per reduir la concentració de virus. És molt recomanable tenir les finestres obertes, com va imposar Bèlgica per al pròxim curs.

Els ritmes de ventilació dels diferents espais docents van des 0,1-8 ACH (air changes per hour, renovacions d’aire per hora) per a una escola primària a entre 2 i 12 ACH per a un aula universitària. La variable ACH expressa la fracció d’aire inicial que roman a l’aula, un valor d’1 vol dir que després d’una hora roman un 36% de l’aire inicial.

Si la ventilació natural no és suficient per millorar la qualitat de l’aire, fet que es dóna a molts edificis antics, cal ventilar de manera forçada. S’ha d’usar aire de l’exterior i no recircular-lo, ja que això últim sembla ser el motiu d’algun dels focus en restaurants. A més, els aparells de ventilació haurien de tenir instal·lats filtres, al menys de tipus Merv-13.

Finalment, si l’aula no es pot ventilar natural o mecànicament, és recomanable instal·lar purificadors d’aire HEPA per minimitzar el risc de transmissió, tot i que tinguin un preu elevat.

En definitiva, seguint el que s’indica en aquesta guia de l’Escola de Salut Pública de Harvard per assegurar la ventilació de les aules, l’ideal és millorar els sistemes de ventilació, incorporar purificadors d’aire (o, al menys, humificadors), realitzar el màxim d’activitats a l’aire lliure i obrir les portes i finestres per, al menys, aconseguir 5 ACH (renovacions de l’aire per hora) en aules de 100 m² ocupades per 25 estudiants.

L’anterior no exclou l’ús obligatori de màscares, la higiene de mans, la neteja regular de superfícies i del material i el manteniment de la distància de seguretat per minimitzar la transmissió de la SARS-CoV-2.

Un estudi publicat recentment ha estimat que el ritme de transmissió de la COVID-19 en 22 campaments d’estiu d’infants menors de 12 anys, amb seguiment de casos en grups bombolla, higiene de mans constant i activitat majoritàriament a l’aire lliure (tot i que també amb activitat interior) va ser relativament baixa. A partir dels 30 casos d’COVID-19 inicials, que van tenir contacte amb 253 nens i nenes, només es van produir 12 contagis secundaris. Aquesta taxa de contagis és gairebé sis vegades més baixa que la de la població general.

David Pino González, Professor agregat al Departament de Física, Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.

És possible crear grups de convivència estable, popularment anomenats grups bombolla, de 20 o 25 alumnes, que fins a nova ordre no tinguin cap contacte amb cap persona d’un altre grup? En un centre de, posem per cas, 500 alumnes, això voldrà dir preocupar-se que 25 grups bombolla no coincideixin entre ells a les entrades i sortides, als passadissos, al menjador, al pati… O que quan ho facin tothom mantingui la distància de seguretat i la mascareta posada. La nova organització implica canvis de tota mena, però sobretot d’organització dels espais i planificació de les activitats. Tots els equips directius estan en aquests moments treballant-hi, després d’haver elaborat al juny un protocol per reobrir els centres unes setmanes i al juliol en un altre per reobrir al setembre, que ara han d’ajustar a les noves indicacions i als nous recursos humans que disposin, si bé alguna de les direccions consultades encara està pendent de tenir tota la informació.

N’hem parlat amb dotze directors i directores de centres de tipologia molt diversa: cinc d’escoles, tres d’instituts, un d’institut escola, dos d’instituts d’FP i un d’escola bressol. Cap d’ells no posa en qüestió la conveniència ni la possibilitat de crear els grups bombolla als seus centres. Altra cosa és la seva capacitat de controlar-los, que s’acaba al mateix temps que l’horari lectiu. O fins i tot abans.

Tota la responsabilitat en les direccions

“Aquí la creació d’aquests grups no suposarà una gran dificultat, perquè ja fa sis cursos que les nostres franges horàries són per treball globalitzat”, comenta Xavier López, director de l’escola Octavio Paz, al barri de Navas. En aquest centre ja fa temps que desdoblen i formen grups amb alumnes d’edats diferents, amb ràtios més baixes de les habituals, i continuaran per aquest camí, “com sempre garantint la personalització de l’aprenentatge i respectant el ritme de cada infant”, afegeix López. Aquest curs es crearan més grups encara, ja que “tots els mestres de l’escola passen a ser mestres de referència d’un grup d’infants”. Sí que es veuran limitades la interacció entre infants, reconeix, “però l’essència del projecte educatiu es mantindrà, això ho tenim molt clar”. Les limitacions, subratlla, les compensaran “reforçant l’atenció al benestar emocional dels alumnes i la competència digital, que inicia un nou camí a partir d’ara”.

A l’Escola Tanit, un centre de màxima complexitat d’una línia de Santa Coloma de Gramenet, també treballen per ambients, espais i capses d’aprenentatges. En aquest centre han decidit desdoblar grups, i així passaran de nou a catorze, també amb barreges d’edat, excepte a P3 i 6è, on es crearan dos grups estables per nivell. La biblioteca, la sala polivalent de música, l’aula de reforç, la sala de psicomotricitat i la sala de mestres desapareixen i es converteixen en aules, mentre que el menjador es converteix en sala de mestres i monitors de menjador, i espai de sortida del menjar dels infants, ja que el dinar el prendran a la seva aula. Tot això, explica la seva directora, Montse Ruiz, ho han estat treballant des del juny amb el suport de l’arquitecte Lluís Corbella. “Tota la responsabilitat està caient sobre les direccions sense cap planificació ni formació prèvia”, es lamenta la directora. “L’equip de mestres treballarà per donar la millor resposta als nostres infants –afegeix–, però això suposarà un gran esforç, i sempre estarem pendents d’un possible aïllament que ens farà passar de l’aprenentatge presencial al telemàtic”.

No ho veu igual Ramon Muñoz, director de l’Escola de la Vila ‘Baldiri Reixac’, un centre d’alta complexitat de Banyoles. “En el nostre cas els grups bombolla seran els grups-classe de sempre”, assegura, ja que “la diferència pel que fa a la seguretat entre un grup de 18 i un de 23 és ridícula, i en canvi augmentar un 50% el nombre de grups implica moltes complicacions organitzatives, així com perduda d’especialitats i suports, i quedar-se sense marge de personal per sortides o qualsevol emergència”. Muñoz considera que “es parla molt de baixar ràtios, però un mateix centre, amb els mateixos alumnes i si fa no fa el mateix nombre de docents distribuïts de forma diferent no és baixar ràtios”. Per tant, la gran diferència respecte d’altres anys serà garantir que els grups siguin veritablement estancs, “i això vol dir que les activitats que implicaven barreges de grups queden descartades, però els grups seran estancs a l’escola, a fora qui més qui menys té germans, es troba amb amics al parc, etc.”

El fora escola, l’acollida i la mascareta

Aquesta preocupació pel fora escola és plenament compartida per tots els directors i directores amb els quals ha parlat aquest diari. “Ens trobarem amb la incoherència que els grups bombolla no es mantindran en les activitats i espais fora de l’horari escolar”, adverteix David Martin, director de l’Escola Eduard Marquina, un centre d’una línia al barri del Besòs. En el seu cas, l’organització d’aquests grups “no és difícil” pel que fa als espais, però en canvi sí pel que fa a tot el personal que voldrien. “La ràtio no hauria de ser superior a 15 alumnes per grup, i per això necessitaríem una major dotació de personal docent i no docent”, diu Martin. “I qui netejarà els espais on es fan les extraescolars de l’escola?”, es pregunta Anna Micaló, directora de l’Escola Fructuós Gelabert, de l’Eixample. Per Salvador Rovira, director de l’Institut Joan Salvat Papasseit, a la Barceloneta, “el risc zero no existeix, però pensar que els alumnes portaran la mascareta sis hores al dia sense treure-se-la en cap moment i que estaran sis hores al dia sense cap més contacte és ser molt optimista”.

Perdre especialistes per guanyar tutors de grup serà una dinàmica de molts centres. Però hi haurà altres vies, segurament tant o més traumàtiques. “Caldrà modificar l’assignació lectiva dels docents, reduir les hores de coordinació, condicionant que les especialitats puguin ser impartides per docents especialistes, així com també tensionant la sostenibilitat dels processos de transformació i innovació educativa encetats pel centre”, adverteix Dolors Queralt, directora de l’Institut Escola Daniel Mangrané, de Jesús, la qual no obstant defensa la creació d’aquests grups estables com a mesura per minimitzar el risc de contagi i establir la traçabilitat en cas d’un positiu. Queralt considera que “la part positiva és que la reducció de ràtios permetrà una atenció molt més personalitzada a l’alumnat”, si bé reconeix que a hores d’ara “no sabem amb quina dotació complementària de docents comptarem”.

No està sola, però tampoc del tot acompanyada. Altres directors afirmen disposar ja d’aquesta informació. O alguna cosa semblant. “Avui m’acabo d’assabentar que els reforços que vindran no podran fer de tutors perquè no cobraran aquest complement”, explica Anna Micaló. Sobre la seva taula hi ha un complex sudoku amb les diferents possibilitats d’agrupaments en funció de com organitzi els recursos, i encara no s’ha decidit per cap de les alternatives. “Les escoles ens estem trencant el cap per fer grups reduïts, però en canvi les acollides matinals estaran plenes, amb mascareta i distància però junts, i les famílies no podran sostenir una entrada que duri una hora si tenen dos o més fills amb horaris diferents, i això omplirà encara més l’acollida. Haurem d’habilitar més d’un espai per mantenir distància, la qual cosa implica més monitoratge”, apunta Micaló. I afegeix: “Haurem de saber comunicar molt bé a les famílies les decisions que prenguem”.

Per Xavier López, de l’Octavio Paz, el més criticable és que el reforç extra no els arribi fins el 7 de setembre, i que en la distribució d’aquests reforços hagi primat sobretot el criteri estadístic. “Han tirat pel dret i han donat més personal a escoles amb més alumnat i no a altres que el necessitaven”, opina. També lamenta que a la seva escola “hem perdut l’aula d’acollida, i això vol dir que patirem un decalatge amb aquells alumnes nouvinguts als quals durant tot el temps de confinament no vam poder acompanyar prou bé amb el català”.

La secundària, les optatives i el model híbrid

En el cas dels instituts, la presència d’assignatures optatives i diferents itineraris, en especial en el darrer curs de l’ESO i el batxillerat, fa impossible que la bombolla sigui del tot impermeable. A l’Institut Sant Andreu-Nou Barris de Barcelona, per exemple, a 1r i 2n d’ESO s’han sacrificat les optatives i s’han substituït per blocs d’aprenentatge i servei, en els quals no hi ha barreja d’alumnes, però en canvi es mantenen dues hores setmanals pels alumnes que fan una segona llengua estrangera (francès), on es trobaran alumnes de diferents grups. “El francès el fan els alumnes amb més èxit escolar, i podríem haver fet un grup de 1r i de 2n només amb l’alumnat de francès, però això hauria trencat el nostre model d’agrupaments no segregadors”, explica el director del centre, Xavi Murillo. A 3r i 4t d’ESO també hi haurà uns moments setmanals de barreja de grups, a causa de les optatives i els diferents itineraris curriculars previs a la tria del batxillerat. En tots aquests casos, les mesures de prevenció s’extremaran encara més, diu Murillo, i “l’alumnat participarà activament en tots els protocols de desinfecció, ventilació dels espais, ús de mascaretes, etc.”

Evaristo González, director de l’Institut Torre de Palau de Terrassa, també creu que “els grups estables d’ESO al nostre centre són factibles, si bé impliquen un gran treball organitzatiu per aconseguir un número reduït de professorat a cada grup i evitar la mobilitat de l’alumnat”. En aquest sentit, per Salvador Rovira “serà determinant si l’institut pot comptar amb aules mare o no”, ja que a secundària habitualment els alumnes es desplacen d’aula en aula. González opina també que “l’organització en grups estables seria més fàcil si s’haguessin pogut fer algunes matèries molt concretes en format virtual a l’ESO, en especial a 3r o 4t. Això hauria permès més espais disponibles al centre i menys temps invertit en combinacions provocades per aquesta limitació, i ja hem adquirit prou experiència en educació virtual com per confiar en aquesta possibilitat”.

Les bombolles a l’FP

Els directors d’FP consultats també veuen convenient i factible la creació dels grups estables. “Cada grup de cada cicle té el seu espai i grup de professorat assignat, però costa d’imaginar que la bombolla es pugui mantenir entre classe i classe, als espais comuns, durant les estones d’esbarjo i descans o quan els alumnes surtin a esmorzar”, apunta Montse Blanes, directora de l’Institut Bonanova, especialitzat en la família professional sanitària. En el seu cas, afegeix, s’hauran de ser “passes enrere en innovacions que teníem al cap” i que implicaven la creació d’equips multidisciplinaris per assolir objectius comuns. “Hi tornarem segur, però ara cal fer front a la pandèmia prenent el màxim de mesures de seguretat possibles, i si hem de fer renúncies des de la responsabilitat compartida que tenim les farem”, afegeix.

A l’Institut Rambla Prim, situat també al barri del Besòs i especialitzat sobretot en electricitat i electrònica, el seu director, Miquel Rausa, també té molt clar que caldrà extremar la prevenció perquè els grups bombolla siguin realment efectius, i per això en aquest centre s’ha dissenyat una primera divisió per aules i una segona per zones, amb entrades esglaonades i esbarjos diferenciats en espais i horaris, de tal manera que “els alumnes d’una zona no tinguin cap mena de contacte amb els d’una altra zona, ni tan sols casual”. Fins i tot en el cas dels lavabos s’ha decidit que “no seran utilitzats segons el gènere sinó segons l’espai ocupat”. Ara bé, “serà difícil impedir que a les entrades i sortides i fora dels horaris no s’incorri en situacions que en condicions normals serien habituals, com parlar amb companys d’altres grups o tocar-se entre amics”.

La bressol, sense reforç

I per acabar, no ens deixem l’escola bressol. Per Anna Castro, membre de la Coordinadora d’Escoles Bressol i directora de l’escola bressol municipal La Cadireta (El Bruc), cada centre farà com podrà, ja que en aquest cas no està previst l’increment de dotacions de personal, i per tant en general serà difícil implementar estratègies que impliquin una reducció de contactes entre els infants. “La nostra escola disposa d’espais suficients i d’un entorn natural de fàcil accés, i això ens facilita les activitats a l’exterior, però hi ha moltes escoles on això és impossible”, diu Castro. Sí que notaran canvis, com el fet que fins ara les propostes educatives es planificaven segons els interessos dels infants i no en grups d’edat, “i actualment hem d’establir els grups estables en funció de l’edat dels nens i les nenes, ja que determinen una ràtio concreta”, comenta. “El que està clar –afegeix– és que s’està fent més evident on hi ha més mancances, i és en aquells sectors no productius de la societat, com l’educació, la salut i els serveis a les persones en general”.

Tal com estan les coses, “les raons sanitàries s’imposen a les pedagògiques”, considera el conseller d’Educació, Josep Bargalló. Per això, en contra del que s’havia dit fins ara, la mascareta serà sempre obligatòria a l’educació secundària, i ho podrà ser també a la primària en funció de com evolucioni la pandèmia a cada territori. L’objectiu segueix sent començar el curs el 14 de setembre i garantir al màxim la presencialitat. “Tenim el deure d’obrir les escoles, no tenim cap altra opció”, ha dit Bargalló, segurament en al·lusió a l’incipient moviment que demana no fer-ho si no hi ha més mesures de seguretat. Al respecte, aquest matí el conseller d’Educació i la consellera de Salut, Alba Vergés, han presentat algunes mesures noves en roda de premsa.

A més de l’obligació de la mascareta també en els grups de convivència estable de secundària, s’han abordat les dues mesures que ahir va avançar el president de la Generalitat, Quim Torra. La primera, sobre les ràtios, el president va parlar de garantir que a primària siguin sempre inferiors a 20 alumnes (habitualment són 25). El text debatut aquest matí, però, diu que “a primària no seran superiors als 20 alumnes amb caràcter general i, a secundària es reduiran sempre que sigui possible”. Quan no ho sigui, ha afegit Bargalló, s’intentarà arbitrar altres mesures preventives. No s’ha concretat si hi hauria noves contractacions de personal docent i educatiu (a banda dels 8.258 nous professionals anunciats a mitjans de juliol), però tampoc s’ha descartat fer-ho, ja que, segons el conseller, “estem en un moment molt dinàmic, la setmana que ve estarem en millor disposició per parlar de recursos”.

L’assoliment d’aquesta baixada de ràtios dels grups estables correspondrà a cada centre, a partir de la seva autonomia i dels recursos de que disposi. Les direccions ja han elaborat un pla d’obertura, que ha supervisat el seu inspector i que haurà d’aprovar el consell escolar del centre abans que comenci el període lectiu. Si, per exemple, s’usen especialistes com a tutors de grup o si a escoles d’una línia es decideixen crear tres grups del que habitualment serien dos grups d’edat serà quelcom que decidirà cada centre.

Mig milió de PCR

L’altra mesura avançada pel president va ser la realització de mig milió de proves PCR a la comunitat educativa. En aquest punt, la consellera Alba Vergés ha explicat que el criteri per determinar on es faran aquestes proves serà sempre epidemiològic i territorial, i no segons tipologia de centre, i per tant es faran indistintament que els centres siguin públics, concertats o privats. La previsió és fer 8.000 PCR diaris des del 15 de setembre al 9 d’octubre, i a partir del 12 d’octubre 20.000 diaris fins el 15 de novembre. Les proves no es faran únicament a alumnes i personal del centre, sinó que també hi entren les famílies.

Vergés, que també ha reiterat que “no tancarem escoles en cap cas”, ha destacat la complexitat d’aquesta operativa, que estarà coordinada pel Centre d’Atenció Primària de cada zona i comptarà amb un equip mixt format per professionals de Salut i d’Educació. A més, ha dit, es farà una selecció d’entre 50 i 100 centres educatius (“escoles sentinella”, n’ha dit) per aprofundir en el coneixement i la recerca sobre el contagi i l’evolució de la pandèmia. I també s’ha compromès a subministrar les 130.000 vacunes que a causa del confinament no es van poder posar als alumnes de 6è i 1r d’ESO durant el 3r trimestre del curs passat, sense que això signifiqui endarrerir les que toquen aquest curs.

També es recomana als centres que estableixin la forma de prendre la temperatura a tots els alumnes cada dia. La resta de mesures per tractar de minimitzar l’impacte de la Covid quan comenci el curs escolar són, si fa no fa, les que ja s’havien anat detallant abans de l’estiu i les del protocol d’actuació que es va presentar a mitjans d’agost: sortides i entrades esglaonades, al centre, al pati i al menjador, distància de seguretat, higiene de mans constant, neteja de lavabos també durant el dia, ventilació de les aules, ús prioritari dels espais a l’aire lliure, mascareta i distància de seguretat a les extraescolars, etc.