Just Deploy It!

Etiqueta: transparència

  • Els contractes dels Estats europeus per a l’adquisició de vacunes contra el coronavirus estan envoltats de secretisme

    Cada compra anticipada de milions de dosis de vacunes per part de qualsevol país o regió és una acció que s’anuncia a so de bombo i platerets. Hi ha moltes esperances dipositades en aquests tractaments preventius i garantir a la població que podrà comptar amb la seva dosi en el futur s’ha convertit en una important basa política a tot el món. En aquest sentit, la Unió Europea (UE) va anunciar fa al voltant d’un mes que havia assegurat la compra de 300 milions de vacunes (ampliable a 100 milions més) a AstraZeneca. També s’han signat precontractes amb quatre farmacèutiques més que es troben avaluant les seves vacunes en assaigs clínics: 225 milions de dosis a CureVac, 200 milions a Janssen (ampliables a 200 milions més), 300 milions a Sanofi-GSK i 80 milions a Moderna. En total, la UE comptarà amb 1.100 milions de dosis de vacunes, com a mínim, sempre que totes aquestes vacunes demostrin seguretat i eficàcia, cosa que no està en absolut garantit.

    La gran difusió mediàtica sobre l’adquisició de vacunes per part dels estats europeus contrasta amb el secretisme que envolta les negociacions i els contractes signats entre la Comissió Europea, els Estats i les farmacèutiques. Els detalls dels acords, les persones encarregades de negociar amb les empreses farmacèutiques i els processos de negociació són, fins ara, confidencials. Fins a tal punt són desconeguts que ni tan sols el Parlament Europeu coneix les condicions per les que s’adquiriran les vacunes.

    El passat dimarts 22 de setembre eurodiputats de la Comissió de Salut Pública de Parlament Europeu van sol·licitar més transparència en la compra de les vacunes contra el coronavirus. Aquesta crida va tenir lloc durant una reunió conjunta entre parlamentaris europeus, l’Agència Europea del Medicament (EMA), Metges Sense Fronteres i les farmacèutiques Sanofi-GSK i CureVac (Astrazeneca va declinar participar) sota el títol: «Com assegurar l’accés a les vacunes contra la Covid-19 per habitants de la UE: els reptes en els assajos clínics, en la producció i en la distribució».

    Aquesta manca de transparència entre els Estats i les farmacèutiques no es tracta d’un fet aïllat, sinó que és la norma en la majoria de països. A Espanya, per exemple, es desconeixen els criteris que empra la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments per fixar els preus dels fàrmacs que es recepten. Aquests detalls són confidencials i els processos de negociació entre la indústria farmacèutica i les administracions sanitàries públiques espanyoles són opacs.

    Quines són les conseqüències del secretisme en la compra de medicaments? En primer lloc, aquesta manca de transparència no permet saber a la població i als experts si la fixació dels preus i les condicions dels contractes s’han realitzat correcta i honestament. D’altra banda, que els detalls no es facin públics afavoreix la implantació de preus més elevats per als medicaments perquè obstaculitza la competitivitat. A la pràctica, això porta a preus diferents perquè els hospitals, les comunitats autònomes o els països (segons cada cas) desconeixen el preu dels medicaments fixats per a altres. A més, la indústria farmacèutica tendeix a «inflar» les seves despeses de R+D de medicaments per tenir més poder a l’hora de negociar amb les administracions i així ampliar els seus marges de beneficis (més elevats que en pràcticament qualsevol altre sector).

    Metges Sense Fronteres ha publicat recentment una declaració en la qual sol·liciten que tots els Estats de la UE s’adhereixin a la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per assegurar la distribució equitativa i justa de les vacunes contra la Covid-19 en tot el món. També afirmen en aquest comunicat: «S’hauria d’exigir transparència total a les corporacions perquè revelin els costos de R+D i producció, els preus en tots els països, la situació de la propietat intel·lectual i els acords de llicència i de transferència de tecnologia. La responsabilitat resideix en aquest Parlament per assegurar que tot el finançament, els acords de compra per avançat i els contractes estiguin disponibles públicament. El secret i privilegi comercial no haurien interposar-se a la resposta a aquesta crisi de salut global».

    L’OMS porta anys sol·licitant també una major transparència en diferents facetes de la indústria farmacèutica, com els assajos clínics, els diferents factors que determinen el preu dels medicaments o les patents. A l’agost, Itàlia va ser el primer país del món en prendre mesures contundents en aquest assumpte. Com explica Belén Tarrafeta, farmacèutica experta en gestió sanitària i accés a medicaments, aquest país «va publicar un decret que obliga la indústria farmacèutica a una transparència total perquè els seus medicaments entrin en el paquet de medicaments que són reemborsats per la sanitat pública. Això implica inversions en R+D, fons públics rebuts, despeses en màrqueting, beneficis, preus negociats per a altres països, publicació de dades, etc.».

    Detalls ocults

    Tarrafeta explica que «se sap molt poc sobre preus i res sobre les condicions de prepagament, ni què passa si una vacuna falla. Tampoc està clar com es compliran les quantitats i terminis de lliurament. Tot això és fonamental per fer plans i estratègies de vacunació, si hi ha vacuna. I per augmentar la confusió tenim les negociacions bilaterals, per una banda, i multilaterals a través de COVAX, per l’altre, sense que ens acabi de quedar clar si els interessos d’unes xoquen amb les altres, i quina negociació prevaldrà en cas de problemes de proveïment».

    A més, els detalls sobre les possibles indemnitzacions que assumiran els estats per ajudar les farmacèutiques si apareixen efectes indesitjats o inesperats per les vacunes contra el coronavirus després de la seva comercialització tampoc són públics. I l’EMA va reconèixer el passat 22 de setembre que, fins aquell dia, aquesta institució no havia rebut cap dada sobre els resultats dels assajos clínics de les vacunes contra la Covid-19 i que el seu procés per revisar les vacunes començarà quan comptin amb aquests dades dels assaigs clínics. Aquesta agència va afegir que quan es produeixi l’autorització o la retirada d’una vacuna a la UE, la informació sobre aquest producte amb dades anonimitzades es publicarà als tres dies.

    La identitat de les persones de la Comissió Europea que estan negociant amb la indústria farmacèutica les condicions de les vacunes també és pràcticament un misteri. Només s’ha revelat la identitat d’un dels set individus involucrats, gràcies a la investigació del diari belga HLN: Richard Bergström, copropietari de la farmacèutica PharmaCCX, involucrat en empreses que ofereixen serveis a múltiples multinacionals farmacèutiques i director general de la patronal de la indústria farmacèutica innovadora europea durant anys. Ni les preguntes de la premsa ni les dels parlamentaris sobre qui són les altres sis persones que estan negociant els contractes sobre les vacunes contra el coronavirus han aconseguit que la Comissió Europea faci pública aquesta informació. D’altra banda, el diari holandès Algemeen Dagblad ha informat que la Comissió Europea està obligant als estats membres a mantenir en secret els contractes d’adquisició de vacunes.

    L’ONG Observatori Europeu Corporatiu, l’objectiu de la qual és mostrar els efectes dels lobbies corporatius en les decisions polítiques de la UE, ha realitzat dues sol·licituds de Llibertat d’Informació a la Comissió Europea perquè publiquin les dades sobre les negociacions i els acords de precompra de vacunes contra la Covid-19: «Hem demanat accés als contractes de les vacunes i demanat rebre tota la correspondència i actes de les reunions entre els negociadors de la UE i les companyies farmacèutiques». El 6 d’octubre de 2020 finalitza el termini perquè la Comissió Europea respongui a aquesta ONG.

    Com apunta Betlem Tarrafeta: «La manca de transparència sobre contractes i preus no és res de nou. Però la circumstància que agreuja la negociació al voltant de la vacuna Covid-19 és la ingent quantitat de diners públics injectat en el desenvolupament de la vacuna i en augmentar la capacitat de fabricació. Sembla legítim esperar que els resultats d’aquesta inversió, incloent coneixement científic i tecnològic, a més de la possible vacuna, siguin de domini públic. I el mínim esperable és claredat i transparència sobre els contractes relatius a una vacuna que, si finalment s’aconsegueix, serà gràcies a tots».

    Aquest és un article publicat originalment a eldiario.es

  • Corrupció en sanitat

    Segons la definició de la Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) corrupció és “abús de la posició pública per obtenir un benefici privat”, segons altres és “l’acció humana que transgredeix els principis ètics o legals”. Aquí parlarem de la corrupció de les persones que s’aprofiten de la seva posició en els sistemes públics (polítics, funcionaris, treballadors) o d’altres persones que amb les seves “relacions” amb aquestes persones dels serveis públics, s’aprofiten  per obtenir beneficis privats dels recursos públics, parlarem dels corruptes. És a dir de les persones que es deixen subornar o en subornen un altra, apartant-la dels principis ètics o legals en benefici propi.

    Com sabem és una practica molt freqüent a casa nostra, sobretot en els serveis sanitaris, socials, urbanisme i altres contractacions. La corrupció d’amiguets, amiguets dels nostres, tant característica del nostre model, denunciada abastament per alguns mitjans, moviments polítics i plataformes, amb centenars d’implicats de tots els nivells d’administracions i de partits polítics que les han governat.

    Causes que fan possible la corrupció

    Els interessos econòmics privats mancats de ètica. La ineficiència i/o insuficiència del  propi sector públic. La mala qualitat del control (econòmic, de resultats, de qualitat, d’eficiència, de  contractacions i despeses , etc). El “Control previ” degenerat en “tràmit” inútil i que dificulta, a més,  una àgil  gestió. Absència de càstig ràpid i exemplar. Poca sanció social.  Acceptació legal de “portes giratòries”. Manca de transparència absoluta i clara (intel·ligible) de les institucions. Excessiva presència en el sistema públic d’entitats prestadores de serveis, amb estatus jurídic divers,  de difícil i complex control. Sistema de pagament de prestació de serveis pervers, paguem per activitat. Sistema de finançament  de partits polítics i partits clientelars. Manca de bústia ètica coneguda i segura. Sistema judicial amb poca cultura democràtica, lent i potser insuficient.

    Què s’hauria de fer en el sistema sanitari públic

    Que els diners i recursos públics es destinin a serveis amb valors ètics de bé comú, a satisfer drets de ciutadania, en aquest cas a la protecció i promoció de la salut i l’atenció sanitària universal, amb equitat i qualitat. Per tot això caldrà, en primer lloc, fer un pla temporal de reversió d’externalitzacions de serveis a empreses privades mercantils (amb lucre).

    Per a totes les altres entitats prestadores de serveis finançats per pressupostos públics (de propietat i gestió pública, empreses publiques, Consorcis públics, Fundacions, d’economia social i solidaria) que tinguin concerts i contractes, amb empreses privades nomenades “sense lucre” o altres d’economia social, exigència de declaració de valors explícits de servei al be comú. També de sostenibilitat, democràcia interna, transparència absoluta i bon govern, incompatibilitats, adhesió a codi ètic, governança amb participació de treballadors, ciutadans  i administració pública i control estricta de la autoritat pública.

    A més convé també no pagar per activitat (número de visites, ingressos, urgències, etc.) si no per millora de la salut i el benestar de les persones o un bon acompanyament a la cronicitat i al final de la vida. Si es paga per activitat podem tenir fàcilment corrupció i també mala gestió dels recursos públics.

    Informació, control i transparència

    Cal un control estricte de conflictes d’interessos i incompatibilitats professionals  d’exercici públic/ privat i òrgans de control del sistema públic potents, amb un control de gestió directa (no prèvia) i amb el suport de les tecnologies de la informació per ser immediat (diari).

    L’accés a la informació de les entitats ha de ser públic i fàcil i s’ha de tenir un control estricte de les portes giratòries, del finançament dels partits, dels contractes (per exemple si hi ha comissions externes a l’entitat), convenis i subvencions. Informació i documentació que ha de ser pública (també les clàusules, el procés, els concursants, etc.), així com també les memòries i auditories anuals per part de l’administració pública.

    Tot això que sembla de sentit comú caldria regular-ho estrictament per llei  i sobretot vigilar-ho i fer-ho complir. No sembla que el pendent decret del govern sobre la gestió de l’assistència sanitària vagi per aquesta línia. Com ja vaig dir, és una proposta ambigua, perillosa i que perpetua el  model sanitari que ens ha portat fins aquí.

  • Comín i els exconsellers del ram accepten que el sistema sanitari necessita més transparència

    Una trobada ha reunit amb l’excusa del 25è aniversari del naixement del Servei Català de la Salut (CatSalut) tots els exconsellers de Salut que ha tingut la Generalitat (amb l’única absència del difunt Josep Laporte). En una taula rodona moderada pel doctor Miquel Vilardell els exconsellers Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i l’actual conseller Toni Comín han exhibit consens i complicitats a l’hora de valorar el model sanitari català «com un model d’èxit» si bé han manifestat que cal «més transparència». També ho ha fet així el president de la Generalitat Carles Puigdemont, qui s’ha encarregat de cloure l’acte. Tant Comín com Puigdemont han valorat el sistema nacional de salut com «una de les estructures d’estat més fortes que té Catalunya» tot i que han reconegut que calen algunes reformes.

    Això sí, tot i que la sintonia a l’hora d’alabar el model s’ha fet palesa durant la taula rodona, les retallades durant el mandat de Boi Ruiz, les diferències a l’hora de parlar del model de provisió mixt actual o els casos de presumpta corrupció en aquest sector també han ocupat part de les intervencions. «El nostre sistema de salut és un edifici sòlid, però ha patit una tempesta terrible. Ara hem d’arreglar els desperfectes que ha deixat aquesta crisi», ha dit Comín en relació a les retallades del seu predecessor.

    Si bé pocs s’han atrevit a parlar de corrupció directament -sense anar més lluny l’expresident del Servei Català de la Salut, Carles Manté, és un dels investigats del cas Innova- sí que s’ha posat damunt la taula. De fet, el primer a apuntar «l’opacitat» que ha patit en alguns casos la gestió dels serveis de salut ha estat Vilardell. «Aquest model té uns nivells de qualitat bons però també hi ha petites ombres», ha dit per introduir el que ha ocupat el primer bloc de la taula.

    Un dels més clars a l’hora de parlar ha estat l’exconseller Ramon Espasa (PSUC). «La gestió cada cop més integrada i transparent faria el sistema més barat i evitaria ensurts molt greus de corrupció i utilització fraudulenta que hem tingut», ha dit. «El sistema que tenim genera la possibilitat de posar la mà al calaix», ha arribat a afirmar Espasa, qui considera que la solució passa per «la publificació del sistema». Tot i que més modestament, Eduard Rius (CDC), ha coincidit a destacar que la transparència i la rendició de comptes «són absolutament necessàries». Per la seva banda, el seu successor en el càrrec, Xavier Pomés (CDC), ha reconegut que «han existit ombres i hi ha hagut manca de transparència» però ha insistit que cap d’aquests elements ha de menysvalorar el que segons ell és: «un gran servei de salut».

    L’exconsellera de Salut Marina Geli (PSC) ha volgut posar l’èmfasi en la confiança en el model. Segons ella, el sistema no està en crisi sinó que el que està en crisi és el sentiment de pertinença amb el sistema sanitari català. Sobre el model, Geli ha apuntat que «el que configura el caràcter públic no es troba en la provisió [és a dir en la titularitat dels diferents proveïdors de la xarxa pública] sinó en qui ho finança».

    Per contra, l’exconseller Boi Ruiz ha qüestionat que hi hagi hagut manca de transparència. «Quin sector és més transparent que el de Salut? Quan diem més transparent, respecte qui?» Que s’hagin produït conductes individuals «són imputables a conductes, no a sistemes», ha reblat en al·lusió al comentari d’Espasa. En aquest sentit també ha demanat «no fer el joc» als que diuen que «ens hem carregat el nostre sistema sanitari», referint-se a les converses que van filtrar-se entre Jorge Fernández Díaz i l’exdirector d’Antifrau Daniel de Alfonso.

    La incorporació de les TIC i la participació dels professionals: reptes actuals

    El darrer bloc de la taula rodona l’han centrat els diferents reptes que afronta el sistema. Un punt de consens ha estat el d’aprofitar la revolució tecnològica precisament per treballar cap a un model més transparent. «Avui podem tenir criteris únics de gestió, aplicar la transparència absoluta de tots els centres online», ha dit Ramon Espasa. «Gràcies a les TIC sabem que això es pot fer a l’instant», ha dit.

    Hem de saber si volem estar a la primera fila de la revolució tecnològica, ha plantejat Xavier Trias, segons qui és necessari mirar com serà la sanitat d’aquí a 35 o 40 anys. «La tecnologia canviarà el model d’atenció al malalt», ha advertit.

    Davant d’aquest repte però Eduard Rius ha assegurat que n’hi ha un altre: assegurar que tota la ciutadania té accés a aquesta innovació tecnològica. Altres reptes que han sortit a la taula rodona han estat la cronicitat, la participació dels professionals o la sostenibilitat del sistema.

    Marina Geli, per exemple, ha apuntat que calen uns pressupostos plurianuals per evitar la «decapitalització dels darrers anys». L’exconsellera també ha reivindicat un pacte amb els professionals perquè participin. «Les propostes han de néixer dels professionals», ha afegit Boi Ruiz.

    Ja en la clausura de l’acte el president Puigdemont ha enumerat una sèrie de mesures que caldran per garantir els serveis. Enfortir el consens social i professional, integrar el sistema social i sanitari, implicar pacients i professionals o acabar amb l’infrafinançament crònic són algunes de les mesures. «Ser capaços de ser fidels al manteniment del model haurà de ser el nostre fil roig a seguir», ha acabat.

  • Llistes d’espera a la Sanitat Pública, privades a l’alça!

    El dia 4 d’Abril, el govern presentava el Pla Integral de millora de la gestió de les llistes d’espera sanitàries. Aquest pla està pressupostat en uns 96 milions d’euros, amb la intenció de rebaixar el 50% tant el temps d’espera de la primera visita a l’especialista, amb uns 13’6 milions d’euros, com en la realització de proves diagnòstiques amb uns 8’4 milions, i a més contempla la disminució en un 10% de les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques, amb 74 milions d’euros.

    El conseller ha deixat molt clar que aquest Pla està condicionat a l’aprovació dels pressupostos, un clar avís als altres grups parlamentaris, i en concret a la CUP-CC.

    Però el que ha posat de manifest aquest Pla de millora, no és tant que es farà amb aquest pressupost, ja s’ha dit que l’activitat addicional suposaria un increment de 20.000 intervencions quirúrgiques, 30.000  proves diagnòstiques, per tal de rebaixar de 71 dies d’espera de mitjana a 35, i 300.000 visites a consultes externes amb l’especialista rebaixar-les de 163 dies de mitjana a 82.

    Tampoc el com es farà no posa res de manifest, ja que les mesures per gestionar les llargues llistes d’espera semblen de ciència ficció. S’ha parlat de desviar el pressupost destinat a les consultes externes, uns 34 milions, cap a l’atenció primària per tal que s’hi faci programació directa. La meva pregunta és: com des de la desviació, i no des de l’increment de pressupost, es pot augmentar l’activitat sanitària i les hores dels professionals que caldrien per atendre-la. I més surrealista encara, també s’ha parlat d’una gestió proactiva de la llista d’espera, oferint un document al pacient sobre la seva situació d’espera i abans d’acabar el temps de referència oferir-los alternatives, de la mateixa utilitat que incrementar la transparència, publicant les llistes d’espera, que només servirà per saber quant de temps t’has d’esperar.

    El que sí ha posat de manifest aquest Pla Integral de millora, i del que s’ha parlat poc per no dir gens, són les xifres desorbitades que existeixen avui en les llistes d’espera, i és que  656.924 pacients estan esperant per ser visitats per primer cop amb un especialista a consultes externes, amb una mitjana de temps d’espera de 163 dies, això vol dir uns 5 mesos i mig d’espera.

    Donant detalls de la situació hi ha 86.605 pacients esperant ser visitats per Traumatologia, 80.065 per Oftalmologia, 30.565 per Cirurgia General i 17.704 per Cardiologia. Aproximadament el 50% d’aquests pacients superen ja els temps màxim de garantia d’espera.

    És important recordar que quan una persona està a l’espera d’una primera visita per algun especialista, està en la primeríssima fase de resolució del seu problema de salut, en la que encara no sap què té, diagnòstic, ni què li hauran de fer, proves complementàries de diagnòstic. Per tant, dir que de mitjana les persones en llistes d’espera per una primera consulta és de 5 mesos i mig, quan inicia aquest procés sembla simplement una bajanada. Si a això li sumem que hi ha 117.235 pacients en espera d’algun tipus de prova diagnòstica amb una mitjana de 71 dies d’espera, uns 2 mesos i mig més, ens posem que ja en fases prèvies ens estem esperant al voltant de vuit mesos de mitjana. 

    Recordem que hi ha 24.273 malalts esperant una Ressonància Magnètica, 12.219 una Colonoscòpia, 10.555 una Ecocardiografia i 7253 una Endoscòpia. I un 24’4% dels malalts de mitjana ja han sobrepassat el temps d’espera garantit.

    Aquestes situacions de temps d’espera tan llargues suposen una gran angoixa als malalts i familiars, angoixa que pot empènyer a buscar solucions en mans privades, fins i tot arribant a demanar crèdits bancaris, o acceptant derivacions a la privada o centres que no són de referència com la Isabel.

    Podem afirmar doncs que les desinversions en el pressupost destinat a Sanitat han fet estralls a les llistes d’espera sanitàries, encara que l’anterior conseller, el sr. Boi Ruiz afirmés una i una altra vegada que el reajustament pressupostari, d’un 15% menys del pressupost en quatre anys,  únicament havia repercutit negativament sobre les condicions salarials i laborals dels professionals sanitaris.

    A més, aquesta repercussió negativa per la manca de pressupost que ha patit la Sanitat Pública  contrasta amb la millora considerable del pressupost, corresponent a l’increment d’activitat, en el sector sanitari privat.

    Segons les lleis de pressupostos, mentre la xarxa pública ha patit una retallada considerable entre el 2010 i el 2014, la xarxa d’hospitals privats que formen part del SISCAT han vist millorar les seves inversions. Entre les derivacions, les reordenacions sanitàries i les aliances estratègiques els centres públics han vist retallada la seva inversió fins el 72,9%, mentre els centres privats l’han incrementat en un 120%.

    A més , segons les xifres preliminars de la Memòria de les entitats d’assegurança lliure del 2014, el nombre de catalans amb una assegurança mèdica privada tornarà a batre un rècord i superarà els 2 milions de persones.

    Molts col·lectius en defensa de la Sanitat Pública i alguns partits polítics ja havíem alertat el que podríem anomenar privatització implícita o encoberta de la Sanitat, pla que consisteix bàsicament en enfortir econòmicament el sector privat, a través d’un pla de retallades salvatges del sector públic en plena crisi econòmica.

    El nou conseller té el repte de fer polítiques continuistes en matèria de Sanitat, descapitalitzant la pública i enfortint el sector privat, o apostar definitivament pel sector públic dotant-ho dels recursos que necessita la població per cobrir definitivament les seves necessitats de Salut. Amb el seu Pla Integral de millora de la gestió de les llistes d’espera té una oportunitat de demostrar de quina corda va.

  • Un informe planteja la necessitat de repensar la interacció público-privada a la sanitat

    El cas de Barnaclínic (un centre privat dins d’un centre públic que comparteix espai físic i professionals), les retallades en sanitat (més de 1.300 milions des del 2010) o les derivacions d’hospitals públics a centres privats en els darrers anys, entre d’altres, han propiciat el qüestionament des de diferents sectors del model sanitari català. Per exemple, s’ha optat per descongestionar les llistes d’espera a través de les derivacions d’intervencions quirúrgiques a centres privats, com passa amb les derivacions del Parc Taulí de Sabadell (hospital de gestió pública) a la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya (HGC), centres que són propietat del grup Quiron Salud però que formen part de la xarxa d’utilització pública i tenen concerts amb el Servei Català de la Salut per la prestació de serveis. O amb les derivacions de diversos centres públics a l’Hospital Sagrat Cor, també propietat de Quiron Salud.

    El qüestionament o el debat sobre el sistema sanitari català que es comença a articular amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) aprovada el 1990 ha perseguit l’exconseller Boi Ruiz fins l’últim dia en el càrrec i persegueix ara al seu successor Toni Comín, que va admetre en compareixença parlamentària la setmana passada que l a diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -centres públics i privats amb ànim i sense ànim de lucre- «és un repte».

    Regenerar el sistema sanitari públic català

    És la interacció público-privada en sanitat positiva per l’interès públic, dels ciutadans? Com s’ha d’abordar aquesta relació? Quines són les conseqüències que se’n deriven? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja un informe de la Fundació Víctor Grífols i Lucas presentat aquest dimarts a Barcelona. L’informe, que es publica ara perquè des de la fundació consideren que en un context com l’actual les retallades dels darrers anys han reobert el debat públic-privat, és «indispensable» encetar una reflexió i quina hauria de ser la relació entre els elements públics i privats de la sanitat catalana.

    «Hauríem d’aprofitar la crisi per revisar què és allò que necessita una reforma», ha dit la presidenta de la Fundació, Victòria Camps, en l’acte de presentació. Segons ella, el debat està carregat d’ideologia i sovint es parla de privatització utilitzant el terme de manera confusa. «Cal trobar l’equilibri entre l’equitat en l’accés i l’eficiència dels diners públics», ha remarcat Camps.

    Per encetar aquest debat, però, l’informe avisa en les primeres pàgines de la necessitat de deixar de banda prejudicis com els que afirmen que «la gestió privada és eficient mentre la pública no ho és ni pot ser-ho» o, al contrari, el que diu que «la gestió privada no pot deixar anteposar l’afany de lucre i l’interès empresarial al servei públic».

    Més transparència, controls i millores en la concertació

    Una de les realitats que sí que constata l’informe, més enllà de plantejar reflexions, és la necessitat de més transparència en el sistema sanitari i la seva gestió. «Tots els concerts haurien d’estar publicats al web», ha assegurat Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. A banda d’una manca de transparència, tant López Casanovas com Camps han coincidit a subratllar que el que més falla «a casa nostra són sobretot els controls interns i per això té lloc la corrupció», ha dit Camps durant la seva intervenció, problema al que segons ella cal fer-hi front amb més autoregulació per part dels professionals però també amb controls externs, auditories.

    També s’apunta que cal millorar les pràctiques de concertació i en aquest sentit López Casanovas ha reivindicat la necessitat d’adaptar urgentment la directiva europea 2014/24/UE sobre contractació de serveis sanitaris públics socials i sanitaris. Ja el passat 11 de setembre diverses persones, entre les quals el mateix López Casanovas o l’actual director del CatSalut David Elvira, van fer una crida perquè així sigui « de manera que esdevingui garantia que totes les entitats dependents de la Generalitat, d’ajuntaments i/o del tercer sector, que treballin amb finançament públic, ho facin amb els nivells de cooperació i integració adequats per al benestar i cohesió social de la ciutadania de Catalunya».