Etiqueta: transplantament

  • La donació d’òrgans arriba a xifres rècord a Catalunya amb un 16% més entre gener i maig de 2019

    Des de l’1 de gener fins el 31 de maig de 2019, a Catalunya hi ha hagut 167 donacions cadàver vàlids, que representen un 16,0% més que el mateix període de l’any 2018. Segons el tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) disminueixen un 1,1% (1 donant menys), mentre que els donants de mort en asistòlia (aturada cardíaca) augmenten de forma considerable (43,6%, 24 donants més), principalment a causa de l’augment dels donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

    La donació de viu, d’altra banda, tot i que segueix una tendència a la baixa, se situa en 40 donants en aquests cinc mesos (11,1% menys que el 2018; 5 donants menys), com a conseqüència de la major disponibilitat d’òrgans de donants cadàver.

    Aquestes xifres de donacions a Catalunya són dades que ha fet públiques l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), amb motiu del Dia Mundial de Donant d’Òrgans i de Teixits, que se celebra el 5 de juny.

    “Tenim uns equips de professionals, uns hospitals i un model de trasplantament excel·lents, però sense la confiança de la societat en el sistema i, sobre tot, la generositat, la solidaritat i la valentia dels donants i dels seus familiars, el trasplantament no seria possible”, afirma Jaume Tort, director de l’OCATT. Actualment, el consentiment a la donació es situa en el 82%, és a dir, 8 de cada 10 famílies donen el consentiment a la donació dels òrgans i teixits del seu familiar difunt, a través de l’entrevista familiar; un percentatge similar al de l’any passat.

    Més donants significa més trasplantaments

    Durant els primers cinc mesos de l’any 2019, els hospitals catalans porten fetes 524 intervencions de trasplantament, un 12,0% més que l’any passat, segons dades de l’OCATT. Per tipus d’òrgan, tots augmenten menys els cardíacs i els pulmonars, màxims històrics d’activitat al 2018, que disminueixen lleugerament. Tot i la intensa activitat de trasplantament a 31 de maig de 2019, 1.203 persones continuaven esperant un òrgan.

    L’any passat, gràcies a 328 donants cadàver vàlids, 130 donants vius i a l’intercanvi d’òrgans amb altres  organitzacions, 1.151 persones van poder ser trasplantades (un 4% més). Per tipus, és van realitzar 773 trasplantaments renals, 182 hepàtics, 71 cardíacs, 104 pulmonars i 21 pancreàtics.

    Els 1.151 trasplantaments d’òrgans (taxa: 151,2 trasplantaments per milió de població) van representar nou rècord històric d’activitat. També es van situar en màxims històrics els 53 trasplantaments realitzats en centres pediàtrics, els 104 trasplantaments pulmonars i els 71 trasplantaments cardíacs.

    Pel que fa als teixits, hi va haver 1.501 donants, dels quals 1.483 van ser de còrnia, 184 de vàlvules cardíaques, 118 de vasos sanguinis, 368 donants de teixit musculesquelètic i 152 de pell.

    Donació, una decisió fonamentada en els valors

    Aquest és el títol de l’acte de celebració del Dia del Donant de 2019, que va tenir lloc ahir al Palau Robert de Barcelona (12-13.30 h). Es va tractar d’un debat obert sobre la importància dels valors en la decisió de donar i com a nexe d’unió entre les diferents cultures. El debat volia apel·lar als valors més humans de la societat, per generar una reflexió personal que ajudi a la població a empatitzar amb totes les persones que tenen com a única esperança de vida una decisió valenta, generosa i solidària d’una persona desconeguda. En aquest sentit, es va parlar de normalitzar la donació com un fet més en tot procés de final de vida.

  • Associacions de pacients trasplantats celebren la seva primera reunió en el Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans

    Barcelona ha acollit el 18è Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans (ESOT per les seves sigles en anglès) que ha reunit a 3.300 professionals sanitaris de més de 80 països. El Congrés ha servit per parlar dels nous avenços i dels reptes de futur de la donació i el transportament. Entre els avenços s’han estudiat les millores del coneixement en recerca bàsica i els conceptes clínics, la utilització dels òrgans dels donants vius, els nous dispositius artificial i les noves màquines de perfusió o l’evolució del tractament farmacològic actual.

    Com a novetat, el Congrés de l’ESOT celebrat a Barcelona ha organitzat la primera reunió de pacients trasplantats. L’objectiu d’aquesta reunió ha estat apropar la relació del metge amb el pacient i apoderar-los. L’espai servia per presentar-se i expressar les seves experiències, motivacions, preocupacions o idees de futur.

    Josep Maria Martínez, president de l’Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya (ATHC), ha considerat «molt gratificant» que aquesta primera reunió de pacients trasplantats s’hagi pogut realitzar. Feia anys que s’hi anava darrera i, finalment, «la iniciativa s’ha pogut introduir dins el Congrés i les associacions han pogut participar». Martínez celebra «aquest primer pas perquè neixi una coordinació real entre les associacions de pacients» i s’hagi establert «un primer contacte real amb la societat científica». De cara la pròxima reunió de pacients, que es celebrarà en el proper Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans, les associacions, segons Martínez, ja s’estan coordinant i faran propostes sobre un document marc que regularà la reunió a Copenhague el 2019. L’organització de la reunió inclou a associacions de tot Europa i això fa que s’hagi de treballar des de la distància.

    1 de cada 10 famílies catalanes diuen sí a la donació d’òrgans

    Catalunya té la taxa més alta de trasplantaments del món amb 135 per milió de població i una de les més altes de donants per milió d’habitants (42). A més, aquesta dada creix any rere any. Els primers 8 mesos de 2017 el percentatge de trasplantaments ha pujat un 5,6% respecte al mateix període de l’any passat. Aquest tant per cent respon a 734 trasplantaments: 511 renals, 110 hepàtics, 38 cardíacs, 63 pulmonars i 12 pancreàtics.

    Dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya asseguren que el 86,8% de les famílies catalanes diuen sí a la donació d’òrgans dels seus familiars. Mentrestant, el nombre de donants d’òrgans cadàver també ha augmentat durant aquests mesos fins a un 7,4%. Les donacions per mort en asistòlia (amb el cor aturat) han pujat fins a un 18,8% i les donacions per mort encefàlica (mort cerebral) augmenten un 2,1%.

    No totes les dades són positives doncs les llistes d’espera també afecten els trasplantaments. 1.279 persones estan en espera de rebre un òrgan a Catalunya: 1.036 esperen un ronyó; 150 un fetge; 31 un cor; 42 un pulmó; 20 un pàncrees. Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), opina que «no podem descansar, no hem d’oblidar que 1.300 persones segueixen esperant la seva oportunitat, el seu òrgan» tot i que celebra la tendència d’aquest any valorant que ja «el 2016 va ser un any rècord, ja que es van superar per primera vegada els 1.000 trasplantaments anuals». L’OCATT és el responsable d’informar sobre la donació d’òrgans, teixits i cèl·lules, la coordinació d’intercanvi d’òrgans, el registre i seguiment dels pacients que han rebut un trasplantament, la garantia de qualitat en el procés de la donació, i assessorar el Departament de Salut.

     

  • Deu transplantaments en 24 hores: nou rècord a l’Hospital Vall d’Hebron

    L’Hospital Vall d’Hebron ha fet públic aquest dimecres un nou rècord: deu transplantaments d’òrgan en només 24 hores. Les operacions, que van fer-se a nou persones receptores, van tenir lloc el mes de novembre passat i suposen una xifra rècord en el programa de transplantaments del centre. Segons ha detallat l’hospital, dels deu transplantaments quatre van ser pediàtrics -dos de ronyó, un de fetge i un de cor- i els receptors eren menors de 4 anys mentre que la resta eren adults -dos de fetge, dos de ronyó i un bipulmonar-. En total van haver de mobilitzar-se més de 200 professionals.

    La doctora Teresa Pont, coordinadora de Programes de Donació i Trasplantament de l’hospital, ha destacat el fet que quatre dels transplantaments en qüestió de poques hores fossin a infants de molt curta edat. «És una situació complexa, sobretot si es té en compte l’edat, alguns només tenen dos anys», ha dit.  De fet, un dels transplantaments més complexos realitzats ha estat el de cor pediàtric.

    El centre ha atribuit la fita al fet que el programa de transplantaments acumula una experiència de quaranta anys i ha detallat el procés seguit des de la trucada de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT) informant de la disponibilitat d’un òrgan viable per un dels pacients en llista d’espera del centre. Avui els nou pacients que van rebre un òrgan – tots ells presentaven una malaltia terminal de l’òrgan afectat- es recuperen satisfactòriament de les intervencions.  D

    es de la posada en marxa del programa l’any 1976, professionals del Vall d’Hebron han realitzat gairebé 23.000 transplantaments d’òrgans i teixits. A més d’aquesta darrera fita, el centre també ha estat el primer de l’Estat a realitzar-ne un hepàtic infantil, és pioner en el de cara, amb dues intervencions realitzades amb èxit, i va ser el primer a fer 6 pediàtrics en només 24 hores l’estiu del 2015.

  • Catalunya lidera i dobla la mitjana europea en transplantament d’òrgans

    Centenars de persones han recorregut aquest diumenge els carrers de Barcelona com a mostra d’agraïment al donant d’òrgans i teixits. I és que Catalunya va batre el seu propi rècord el 2015 amb 955 transplantaments i les donacions d’òrgans registrades des de gener del 2016 ha augmentat un 20,5% -en comparació amb el primer quatrimestre de l’any passat. Si ens fixem només amb el nombre de donacions de cadàver, l’increment ha estat superior: un 40,24%.

    Amb les xifres actuals Catalunya se situa líder al món quant a transplantaments per habitant i mentre que la mitjana europea (els 28 de la UE) és de 63 per milió d’habitants (dades de 2014) a Catalunya aquesta mitjana ascendia fins a 127 el 2015, també per damunt de la mitjana a Espanya -104 transplantaments per milió de població.

    Xifres similars s’havien obtingut en altres anys però el 2015 ha estat la més elevada. Mentre que durant els anys 90 aquesta taxa es va situar entre els 400 i els 650 transplantaments per milió d’habitants des del 2003 la xifra no ha baixat dels 700 i ha anat creixent de forma més o menys continuada.

    Pel que fa al tipus de transplantament en funció de l’òrgan la gran majoria l’any passat van ser transplantaments de ronyó -647 de 955. Segons el tipus de donant continua predominant el donant de mort encefàlica, amb un nombre similar al de donant viu i el que experimenta més creixement és el de donant de mort per asistòlia.

    També el 2015 és l’any que s’ha assolit el percentatge més baix en negativa familiar a la donació dels darrers anys. Un de cada set casos ha estat una negativa familiar, front l’1 de cada 5 al 2014.

    Llistes d’espera

    Prop d’un miler de persones esperen actualment a Catalunya per rebre un ronyó, 166 per un transplantament de fetge, 48 de pulmó i 36 de cor mentre que 4 pacients esperen per un transplantament de pàncrees i un d’intestí. En comparació amb les dades del 2015 el mateix mes (maig) hi ha menys pacients en llista d’espera en tots els casos.

    Dels pacients que esperen per un transplantament renal, 246 pacients són hiperimmunitzats, és a dir, que a conseqüència d’un trasplantament previ, una transfusió o un embaràs, desenvolupen una elevada taxa d’anticossos davant de teixits estranys que dificulta la recerca d’un donant compatible.

    Segons va anunciar la setmana passada el director de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT), Jaume Tort, a partir d’ara tots els ciutadans que ho vulguin podran identificar-se com a donants a través de l’espai La Meva Salut perquè la seva voluntat quedi registrada a la seva històrica clínica i faciliti l’obtenció del consentiment. També a través d’aquest portal podran descarregar-se un carnet personalitzat que serveix per expressar la voluntat de donar òrgans o teixits en el moment de la mort.