Just Deploy It!

Etiqueta: tuberculosi

  • Els efectes de la Covid llasten la lluita contra la tuberculosi

    Entre molts altres efectes, la pandèmia de la Covid ha provocat un retrocés en la lluita contra la tuberculosi i les morts causades per aquesta malaltia infecciosa han augmentat per primera vegada en més d’una dècada. Aquesta és la principal conclusió de l’informe World Health Organization’s 2021 Global TB report publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el passat 14 d’octubre.

    La causa d’aquest repunt de defuncions, segons els experts, és que els recursos dedicats a lluitar contra la tuberculosi han disminuït amb l’arribada de la pandèmia de la Covid i també s’ha produït una major dificultat per accedir als serveis essencials en els moments de màxima tensió sanitària i durant els confinaments. Aquesta dificultat per accedir als serveis sanitaris ha fet que moltes persones no hagin sigut diagnosticades el 2020. Mentre que el 2019 es van diagnosticar 7,1 milions de casos nous de tuberculosi, el 2020 aquesta xifra es va reduir a 5,8 milions.

    L’impacte de la pandèmia en la detecció dels casos de tuberculosi també s’ha pogut observar a Barcelona. Les dades provisionals que es van avançar a les XXV Jornades Internacionals de Tuberculosi, celebrades els passats 15 i 16 de novembre a Barcelona, revelen que el 2020 es van registrar 242 nous infectats, un 18% menys que el 2019. Aquest descens s’atribueix a la suspensió dels programes de vigilància activa durant els moments àlgids de la pandèmia.

    La principal intervenció sanitària disponible per reduir el risc que la infecció de tuberculosi evolucioni a malaltia activa és el tractament preventiu de la tuberculosi, i la majoria de les persones que reben aquest tractament viuen amb el VIH. El nombre global de persones que van rebre el tractament preventiu va augmentar d’1,0 milions el 2015 a 3,6 milions el 2019, però aquesta tendència positiva es va invertir el 2020, amb una reducció del 21%, a 2,8 milions. Això, probablement, va reflectir les interrupcions dels serveis de salut causades per la pandèmia de Covid-19.

    L’OMS calcula que, aproximadament, el 2020 van morir 1,5 milions de persones de tuberculosi, la majoria als 30 països amb més incidència d’aquesta malaltia, majoritàriament al continent africà i asiàtic. Les projeccions de l’Organització suggereixen, però, que l’impacte de les interrupcions causades per la pandèmia en el nombre de persones que desenvolupen la malaltia i moren podria ser molt pitjor el 2022.

    Algunes dades

    La tuberculosi és una malaltia transmissible que constitueix una de les principals causes de mala salut i una de les principals causes de mort a tot el món. Fins a l’aparició del coronavirus, la tuberculosi era la causa principal de mort per un sol agent infecciós, per sobre del VIH/SIDA.

    L’OMS estima que uns 4,1 milions de persones la pateixen actualment, però no han estat valorades per un especialista o informat oficialment a les autoritats nacionals. De fet, des que una persona s’infecta fins que desenvolupa un quadre clínic poden passar mesos i fins i tot anys, fet que dificulta l’estudi de contactes i el seguiment de les cadenes de transmissió.

    Aquesta malaltia és causada pel bacil Mycobacterium tuberculosis, que es propaga quan les persones malaltes de tuberculosi expulsen els bacteris a l’aire, per exemple, en tossir. La malaltia sol afectar els pulmons, però pot afectar altres zones. La tuberculosi és curable i prevenible: al voltant del 85% de les persones que desenvolupen la malaltia de la tuberculosi es poden tractar amb èxit amb un règim de medicaments de sis mesos de durada.

    La majoria de persones que desenvolupen la malaltia -al voltant del 90%- són adults, amb més casos entre els homes que entre les dones. El nombre de persones que adquireixen la infecció i desenvolupen la malaltia també es pot reduir mitjançant una acció que abordi els factors de risc: desnutrició, infecció pel VIH, el tabaquisme, els trastorns per consum d’alcohol i la diabetis.

    El bacil Calmette-Guérin (BCG) és actualment l’única vacuna autoritzada i en ús contra la tuberculosi, amb una cobertura propera al 90% a països amb alta incidència. La vacuna té gairebé cent anys d’antiguitat i està basada en una soca atenuada del bacteri que causa la malaltia, proporcionant protecció contra la malaltia però conferint una protecció molt limitada contra les formes pulmonars de tuberculosi, responsables de la seva transmissió. Actualment, hi ha diferents vacunes profilàctiques contra la tuberculosi que es troben en desenvolupament per reemplaçar BCG o per millorar la protecció en individus ja vacunats.

    Es necessiten recursos

    L’informe de l’OMS fa una crida urgent a la posada en marxa d’accions per mitigar i revertir l’impacte de la pandèmia de Covid-19 sobre la tuberculosi. La prioritat immediata és restablir l’accés i la prestació de serveis essencials contra la tuberculosi, de manera que els nivells de detecció i tractament de la malaltia es puguin recuperar almenys fins als nivells del 2019.

    El progrés en la reducció de la càrrega de la malaltia de la tuberculosi requereix un finançament adequat per als serveis de diagnòstic, tractament i prevenció de la tuberculosi, sostingut durant molts anys. Tot i això, el finançament en els països d’ingressos baixos i mitjans, que representen el 98% dels casos de tuberculosi notificats, està molt per sota del que es necessita, i hi va haver una disminució del 8,7% en la despesa entre 2019 i 2020 (de 4.998 milions d’euros a 4.567 milions), tornant a nivells del 2016.

    Els objectius mundials, incomplerts

    El 2014 i 2015, els estats membres de l’OMS i les Nacions Unides es van comprometre a una sèrie d’objectius per al 2020 per tal de posar fi a l’epidèmia de la tuberculosi. Aquesta estratègia contemplava una reducció del 35% en el nombre de morts per tuberculosi i una reducció del 20% en la taxa d’incidència de la tuberculosi, en comparació dels nivells del 2015. Aquestes fites, però, no es van assolir ni a escala mundial ni a la majoria de les regions i països de l’OMS, encara que hi va haver alguns casos d’èxit que van demostrar que les fites eren assolibles.

    Mundialment, la reducció del nombre de morts per tuberculosi entre el 2015 i el 2020 va ser de només el 9,2%, és a dir, aproximadament un quart del camí cap a la fita. El nombre de persones que emmalalteixen cada any es va reduir un 11% entre 2015 i 2020, una mica més de la meitat del camí cap a la fita del 20% el 2020.

    A escala regional, només la Regió d’Europa de l’OMS va assolir la fita de reducció de la taxa d’incidència de la tuberculosi, amb un descens del 25%. La Regió d’Àfrica de l’OMS va estar a punt d’assolir la fita, amb una reducció del 19%.

    Els líders de tots els Estats membres de l’ONU s’han compromès a «posar fi a l’epidèmia mundial de tuberculosi» per al 2030, sostinguts per fites i objectius concrets. Després de la primera reunió d’alt nivell de les Nacions Unides sobre la tuberculosi el 2018 i d’un informe sobre la tuberculosi del secretari general de les Nacions Unides el 2020, a l’Assemblea General de les Nacions Unides del 2023 es durà a terme una revisió dels progressos realitzats fins a finals del 2022.

  • El Programa de Control entre l’àmbit assistencial i Salut Pública aconsegueix una lleu davallada de la tuberculosis a Barcelona

    Durant el 2018 es van registrar 256 casos de tuberculosi (TB) a Barcelona (150 homes i 106 dones), representant una incidència de 15,8 casos per 100.000 habitants. Això suposa una lleu disminució de la incidència respecte a l’any anterior, donat que en 2017 es van detectar 267 casos (163 homes i 104 dones) entre els residents a la ciutat (16,6 casos per 100.000 habitants). Amb aquesta lleu davallada de la incidència de la tuberculosi, a Barcelona ens estem acostant a les incidències que tenen la majoria de ciutats europees.

    Les persones expertes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona assenyalen, però, que aquest descens és lent i que per arribar a taxes més baixes d’incidència i posar fi a la malaltia, cal mantenir i seguir millorant les activitats de vigilància, prevenció i control, i continuar la bona coordinació amb els professionals dels diferents serveis assistencials. Igualment, creuen que és important l’abordatge de la infecció tuberculosa latent (afecta persones que tenen la infecció però no ha desenvolupat la malaltia), reforçant i ampliant el cribratge en grups de risc, i l’estudi i tractament dels contactes dels malalts amb tuberculosi pulmonar, de manera que evitem el desenvolupament futur de la malaltia.

    A més destaquen que actualment els casos de tuberculosi tenen major complexitat, estan distribuïts de manera desigual en els districtes, i afecten especialment a persones amb pitjor situació socioeconòmica. A més a més, criden l’atenció sobre l’elevat retard diagnòstic que encara existeix amb la malaltia i el nou repte que suposa la tuberculosi resistent als tractaments antibiòtics habituals.

    Jornada científica Dia Mundial de la Tuberculosi 2019

    Barcelona commemora el dia mundial de la tuberculosi avui, 20 de març, amb una jornada científica impulsada per la Fundació de la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’objectiu de la trobada és donar a conèixer els projectes de recerca que s’estan portant a terme tot afavorint la participació de nous investigadors i investigadores, oferir un espai per a la discussió científica i difondre aspectes culturals sobre la malaltia.

    La sessió reunirà a persones investigadores i expertes en tuberculosi, i servirà per a l’intercanvi de coneixements i evidències al voltant de la malaltia. S’analitzaran els nous reptes, es presentaran els estudis en curs, es debatrà sobre infecció tuberculosa latent, i hi haurà una conferència de clausura a càrrec d’Ernesto Jaramillo, metge expert delPrograma Global para la Tuberculosis de l’OMS, sobre les noves guies de tractament de la tuberculosi multiresistent (TB MDR).

    Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona, un context de coordinació d’esforços contra la tuberculosi

    Fa més de 30 anys que es va posar en marxa el Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona, de l’ASPB, amb l’objectiu d’unir esforços per reduir-ne la incidència a la ciutat. En aquestes més de tres dècades de funcionament, el programa ha aconseguit una molt bona coordinació entre l’àmbit assistencial i la Salut Pública per al control de la malaltia, implicant a personal d’infermeria, mèdic, de laboratori, administratiu, i de serveis socials, així com una xarxa d’agents comunitaris de salut en la seva vigilància i control.

    Al llarg del període que porta desplegat el Programa, la tuberculosi ha reduït la seva incidència en la població de la ciutat, passant de taxes pròximes als 70 casos per 100.000 habitants en els anys 1992-1993 cap a les actuals, que estan per sota dels 17 casos per 100.000 habitants. A més, el registre de casos i contactes ha permès tenir més informació sobre les principals característiques de la malaltia a la ciutat i la seva evolució, i adequar les estratègies d’intervenció als canvis poblacionals per tal de donar una millor resposta als pacients i a les persones que podrien contraure la infecció.

  • Menys de mil casos de tuberculosi a Catalunya: objectiu zero per a 2050

    El darrer informe epidemiològic de la Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) recull que l’any 2016 es van diagnosticar 1.000 casos de tuberculosi (TB). Aquesta xifra representa una taxa d’incidència de 13,3 casos per 100.000 habitants, que reflecteix una davallada del 7,6 % respecte a l’any 2015 (14,4 per 100.000 habitants), quan es van notificar 1.083 casos. D’aquests, el 61,9% són homes i el 38,1% dones i l’edat mitjana de les persones afectades és de 44,7 anys.

    Pel que fa als casos pediàtrics (fins als 14 anys d’edat), el mateix informe indica que se’n van diagnosticar 68 (el 6,8% del total). La taxa de tuberculosi en infants és de 5,8 casos per 100.000 habitants, una taxa que ha disminuït un 20,5% respecte a l’any anterior.

    La tuberculosi és una malaltia infecciosa, per tant, transmissible, produïda pel microbi Mycobacterium Tuberculosis. Des de fa anys es pot prevenir i curar però tot i això és la novena causa de mort a tot el món i la principal causa de mort per un únic agent infecciós, superant al VIH. La forma de transmissió és l’aire: a través dels esternuts, la tos o bé la saliva. Pot perjudicar a diversos òrgans, però afecta principalment als pulmons.

    L’epidèmia del VIH i l’aparició de soques resistents als fàrmacs de Mycobacterium tuberculosi agreugen la càrrega de malaltia tuberculosa entre les persones i són una amenaça per al control mundial d’aquesta malaltia, per la qual cosa constitueix un desafiament substancial en l’objectiu de l’eliminació de la TB.

    Zero tuberculosi a Catalunya pel 2050

    Des de Salut tenen planejat, d’acord amb l’estratègia mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aconseguir una reducció del 80% en la taxa d’incidència de tuberculosi l’any 2030, en comparació de la del 2015, i l’eliminació de la malaltia a l’any 2050. Per aconseguir-ho s’ha d’accelerar el declivi anual de la tuberculosi que s’observa en els darrers nou anys. Així com també, per prevenir futurs casos de tuberculosi i aconseguir-ne l’eliminació, cal identificar i tractar les persones amb infecció tuberculosa latent i aconseguir el compliment del tractament, especialment entre els contactes dels casos amb tuberculosi pulmonar.

    A Catalunya la tuberculosi ha anat reduint-se però a escala mundial, tot i el progrés significatiu de les últimes dècades, s’estima que el 2016 hi havia un total de 10,4 milions de persones que van contraure la malaltia, de les quals 1,6 milions (un 16%) va morir. Dels afectats per tuberculosi, el 90% eren homes, el 10% ja estaven infectats prèviament pel VIH i el 56% dels casos es localitzaven a cinc països: l’Índia, Indonèsia, la Xina, Filipines i Pakistan.

    Segons les dades del darrer informe conjunt de l’OMS i del Centre Europeu de Prevenció i Control de les Malalties (ECDC), a l’any 2016 52 països de la Regió d’Europa de l’OMS van notificar 290.000 casos de tuberculosi, que suposen el 3% del total de casos mundials, amb una taxa d’incidència mitjana de 31,6 casos per 100.000 habitants. Entre els països més afectats de la Unió Europea, Espanya, amb una taxa de 10 casos per cada 100.000 habitants ocupa el desè lloc després de Romania (74), Lituània (53), Letònia (37), Bulgària (27), Portugal (20), Polònia (18), Estònia (16), Malta (13) i Croàcia (12).

    Evolució de la tuberculosi a Catalunya / ASPCAT

    Per treballar el Dia Mundial de la Tuberculosi, diverses entitats com ara la fundació uiTB, Serveis Clínics, el Consorci Sanitari de Barcelona o l’Agència de Salut Pública de Barcelona entre d’altres van organitzar una jornada. Les taules rodones que s’hi van realitzar buscaven donar a conèixer les tesis que s’han presentat recentment i impulsar estratègies de tractaments directament observat (TDO). També afavorir la discussió científica i difondre aspectes culturals sobre la tuberculosi.

    A Barcelona, durant el 2017 es van registrar 267 casos de tuberculosi (amb una incidència provisional de 16,6 casos cada 100.000 habitants) mentre que el 2016 es van detectar 260 entre els residents a la ciutat (157 homes i 103 dones) suposant això una disminució del 6,9% respecte l’any anterior, ja que el 2015 hi va haver 280 casos amb una taxa de 17,4 per 100.000 habitants.

    Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona expliquen que aquests casos de tuberculosi estan distribuïts de manera desigual en els districtes, afectant especialment persones amb pitjor situació socioeconòmica.

    Fa més de 30 anys que existeix el Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona. Al llarg del període que porta desplegat el Programa, la tuberculosi ha reduït la seva incidència passant de taxes pròximes als 70 casos per 100.000 habitants en els anys 1992-1993 a les actuals que volten els 17 casos cada 100.000.

    Ara bé, els experts assenyalen que els casos actuals tenen més complexitat i criden l’atenció sobre l’elevat retard diagnòstic que té la malaltia.

  • L’OMS gasta més diners en viatges que en la lluita contra el VIH, la malària i la tuberculosi juntes

    Aquest és un article publicat per eldiario.es

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) gasta al voltant de 200 milions de dòlars (uns 178 milions d’euros) en viatges de personal, gairebé el triple del que gasta en la lluita contra alguns dels majors problemes de salut pública com el VIH, l’hepatitis, la malària o la tuberculosi, segons revelen els documents interns als quals ha tingut accés The Associated Press.

    L’any passat, l’OMS va gastar 71 milions de dòlars en combatre el VIH i l’hepatitis (uns 62,7 milions d’euros), 61 a la malària (54,3 en euros), 59 milions de dòlars per frenar la tuberculosi (52,5 milions d’euros) i 23 milions (20,4 en euros) per combatre els problemes de salut mental de la població i l’abús de substàncies. La inversió en viatges per a 7.000 empleats supera el gastat en afrontar el VIH, l’hepatitis, la malària i la tuberculosi juntes.

    Altres programes reben fons extraordinaris, com la lluita contra la pòlio, per al que l’OMS inverteix 450 milions de dòlars (400 milions d’euros). Segons publica AP, l’organisme ha demanat diners per finançar els programes destinats a afrontar les crisis sanitàries a tot el món i ha intentat controlar les seves despeses en viatges. No obstant això, tot i que va establir noves normes, membres de l’organització s’han queixat a nivell intern que hi ha empleats que les incompleixen en reservar vols en classe preferent i hotels de cinc estrelles.

    «No confiem que la gent faci el correcte quan es tracta dels viatges», va assegurar Nick Jeffreys, director de finances de l’OMS, durant un seminari intern sobre comptes al setembre del 2015, del que es va gravar un vídeo al qual ha tingut accés AP. Els empleats «poden manipular una mica els seus viatges. L’agència no pot estar segura que sempre reservin el bitllet més barat o que el desplaçament fos si més no necessari», va afegir llavors.

    El mitjà també informa sobre un comunicat intern enviat a la directora general de l’OMS, Margaret Chan i altres membres d’alt nivell amb l’assumpte «ACCIONS PER INCLOURE COSTOS DE VIATGE» (en majúscules). El comunicat indicava que el compliment de la norma que els viatges es reservaran amb antelació era «molt baix» i ha assenyalat que els països membres de l’OMS estaven pressionant perquè retallés les seves despeses.

    «Els viatges són necessaris», ha assenyalat el missatge, però «com a organització hem de demostrar que som seriosos a l’hora de gestionar-lo de manera apropiada». L’OMS ha respost a AP assegurant que «la naturalesa del treball de l’OMS sovint requereix que el personal viatgi i que la despesa s’ha reduït un 14% respecte a l’any anterior, tot i que el total d’aquest any va ser excepcionalment alt a causa del brot d’Ebola del 2015 a l’Àfrica Occidental.

    No obstant això, els empleats ignoren les regles, segons una anàlisi interna de març a què ha tingut accés el mitjà i que revela que només dos dels set departaments de la seu de Ginebra van complir els objectius, i concloïa que la taxa de compliment de la norma de reservar els viatges amb antelació era d’entre el 28% i el 59%.

  • Barcelona denuncia que la policia va incomplir el protocol contra la tuberculosi al CIE de Zona Franca

    Dos casos de tuberculosi –una malaltia considerada molt contagiosa– al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona van posar en alerta fa uns dies a l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat. L’alerta va ser encara més gran després que el consistori constatés, gràcies a una circular –a la qual ha tingut accés aquest mitjà– de l’Observatori de la Salut Pública del Servei d’Epidemiologia, que el protocol contra la tuberculosi no s’havia complert.

    Després de la detecció dels casos de tuberculosi d’un treballador i un intern del CIE de Barcelona, ​​el dilluns 13 de març fins a 179 presos i 29 treballadors es van realitzar una prova per detectar la tuberculina. Un 70% de les persones analitzades, 125 concretament, va donar positiu a la prova.

    Professionals mèdics destaquen que no totes les persones que donen positiu a la prova desenvolupen la malaltia. Segons expliquen, el resultat pot ser positiu per haver passat ja la malaltia o fins i tot per haver estat administrada la vacuna contra la tuberculosi. Per això, apunten, per comprovar quantes persones tenen activa la tuberculosi un cop es té coneixement de la tuberculina en el pacient, s’han de realitzar radiografies per posar llum sobre els nous possibles casos.

    Segons l’Agència de Salut Pública, el passat 21 de març –aquest dilluns– es va disposar la Unitat de tuberculosi de la Vall d’Hebron-Drassanes per començar amb aquestes proves. Però els pacients mai hi van acudir.

    Les proves no van començar fins a aquest dimecres, de manera que l’Ajuntament de Barcelona denuncia ara l’incompliment del protocol d’actuació per evitar la tuberculosi. El mateix consistori, aconsellat pels professionals mèdics, alerta del «greu risc» que suposa el retard en les proves en una malaltia tan contagiosa.

    L’Ajuntament ha assenyalat aquest dijous als encarregats del CIE, la Policia Nacional, com a responsables d’aquest incompliment. Per contra, a preguntes d’aquest mitjà, la Policia Nacional ha destacat que han procedit a les ordres dels professionals mèdics, que «fins dimecres no van sol·licitar interns».

    Entre dimecres i dijous han passat per la unitat de la Vall d’Hebron 18 persones de les 125 amb positiu en tuberculina, totes han donat negatiu en la prova de confirmació de la tuberculosi. El consistori de Barcelona no planteja de moment accions per depurar responsabilitats per la fallada en el protocol.

    La tuberculosi és una malaltia que es transmet a través de la respiració, al parlar, esternudar o descansar al costat d’una persona afectada. Segons informa l’Ajuntament, les dues persones amb cas de tuberculosi confirmat estarien separades del grup i rebent el tractament. L’any passat Barcelona va registrar la taxa més baixa d’infeccions de tuberculosi dels últims 30 anys, amb 16 casos per cada 100.000 habitants.

  • Barcelona registra la taxa d’incidència de tuberculosi més baixa de la seva història

    La tuberculosi és cada vegada menys present a Barcelona. El 2016 s’hi van registrat 280 casos nous i la taxa d’incidència mitjana va ser de 16,5 casos per 100.000 habitants, la més baixa de la història. Des de fa trenta anys l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) controla aquesta malaltia infecciosa causada per un bacteri a través del programa de prevenció i control de la tuberculosi.

    En els pitjors anys, a principis dels 90, es van registrar taxes que gairebé arribaven als 70 casos per 100.000 habitants. «És una disminució important i demostra que el programa de prevenció i control funciona», afirma la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa. Amb tot, la disminució no respon únicament al manteniment del programa sinó que respon a diversos factors. Segons explica Joan Caylà, cap del servei d’epidemiologia de l’ASPB, també hi contribueix el fet que a causa de la crisi econòmica i l’elevat índex d’atur a Espanya, en els darrers anys el país hagi perdut força com a destí per alguns immigrants.

    Ara bé, la tuberculosi és una malaltia que afecta tant immigrants com autòctons. Segons les dades de l’agència, la meitat dels casos nous detectats el 2016 a la ciutat eren autòctons mentre que la resta eren ciutadans provinents d’un altre país.

    La incidència de la tuberculosi: indicador de desigualtat

    Amb 280 casos nous registrats durant l’any passat a Barcelona -a tot Catalunya van ser prop de 1.200-, es confirma el descens progressiu en la incidència de la malaltia dels darrers anys. Amb tot, les dades constaten que la incidència varia molt depenent del districte. Per exemple, la incidència al districte de Ciutat Vella (39 casos per cada 100.000 habitants) és vuit vegades superior que a Les Corts, Sarrià o Sant Gervasi, on hi ha 5 casos pel mateix nombre d’habitants. Així mateix si bé la mitjana disminueix en alguns barris més pobres la incidència augmenta.

    «La tuberculosi afecta més a les grans ciutats i dins d’aquestes afecta més als barris més desfavorits. El mapa mundial de la riquesa del PIB es correlaciona molt bé amb el de la tuberculosi», explica Caylà. En aquest sentit Gemma Tarafa apunta que «mitigar aquestes desigualtats és un repte per a la ciutat».

    La recepta de Barcelona per fer front a la malaltia

    Mantenir els programes de control, reforçar la salut comunitària, combatre les desigualtats i garantir l’accés als serveis sanitaris de tota la població formen part de l’estratègia o el ‘model Barcelona’ per reduir la incidència de la malaltia. Segons Caylà, el manteniment i l’adaptació del programa de prevenció i control de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha estat clau. Un exemple de millora o d’adaptació citat per aquest epidemiòleg és la incorporació de la figura de l’agent de salut comunitari. Segons explica, a partir de l’any 2000, amb l’arribada d’immigrants econòmics provinents de països molt pobres, es decideix comptar amb agents de salut comunitaris originaris d’altres països que puguin fer de mediadors.

    Un altre exemple va ser la creació, fa prop d’una dècada, de les unitats clíniques de tuberculosi. A Barcelona hi ha cinc unitats (a l’Hospital Vall d’Hebron, al Clínic, al Sant Pau, al Mar i al CAP Drassanes) des d’on es fa un seguiment proper als casos.

    D’altra banda també és clau la lluita contra les desigualtats des de diferents polítiques. En aquest sentit Caylà explica que tenir uns habitatges on no hi hagi amuntegament -el contagi és via aire persona a persona- o que el nivell socioeconòmic dels barris sigui més alt és també prevenir casos de tuberculosi.

    A banda de les millores de programa i de combatre les desigualtats també és bàsic l’accés als serveis de salut, un accés retallat pel reial decret llei del PP 16/2012. Sobre aquest punt, tant Tarafa com Caylà reconeixen que és molt important garantir una sanitat universal i facilitar la targeta sanitària a tota la població. I és que si bé la tuberculosi és una malaltia que té tractament, casos com el d’Alpha Pam, mort per tuberculosi a Palma per estar exclòs del sistema sanitari públic, recorden la importància de l’accés. «No el van visitar a l’hospital perquè no tenia targeta sanitària», recorda Caylà.