Just Deploy It!

Etiqueta: Ulls

  • La dona té més dificultats per a accedir als serveis de salut: la perspectiva de gènere en l’atenció ocular a Moçambic

    El 55% de les persones cegues o amb greus deficiències visuals en el món són dones. Aquest percentatge puja al 67% en el cas de les dones de Moçambic i arriba al 76% a la província d’Inhambane. Aquestes dades, procedents de l’Atles de la visió publicat el 2017 per l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa i d’un estudi fet el 2016 per la Fundació Ulls del món, van ser el punt de partida per a un diagnòstic de gènere realitzat per aquesta Fundació i que s’acaba de fer públic.

    L’objectiu de l’estudi era analitzar els rols tradicionals en la província d’ Inhambane (al sud de Moçambic), identificar les barreres que obstaculitzen l’accés de les dones als serveis de salut ocular i recomanar accions per a superar el biaix de gènere. Aquest diagnòstic, encarregat per la Fundació i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat realitzat per experts de la ONG African Women’s Research Observatory (AfWORO) i la Universitat de Zaragoza.

    La Fundació Ulls del món lluita, des de l’any 2001, per eradicar la ceguera evitable en alguns dels territoris més vulnerables del món. El principal objectiu de la Fundació és capacitar als professionals locals i facilitar-los mitjans i recursos perquè puguin proporcionar els tractaments necessaris a la població de cada territori. Les cataractes són la principal causa de ceguera al món i una relativament senzilla operació canvia radicalment la qualitat de vida de les persones afectades.

    Millores en l’accés als serveis per trencar amb la divisió de gènere

    L’estudi de diagnóstic de génere constata que els rols tradicionals provoquen que l’home tingui el paper de principal proveïdor de la llar i que sigui el que controla les finances i el que prengui les decisions importants, com les relacionades amb intervencions mèdiques. La dona, per la seva banda, s’ocupa de l’àmbit domèstic i de cures, i se sent sovint en inferioritat de condicions.

    La majoria de les accions per a millorar l’accés de la dona als serveis existents estan estretament lligades amb el mateix funcionament dels serveis de salut ocular (SSO) i amb el treball dels professionals locals. Entre les recomanacions que la Fundació fa destaca, per exemple, aprofitar la influència que té el “curandeiro” (metge tradicional). El seu poder allí és molt fort, per la qual cosa l’estudi recomana fer-los partícips de les activitats de promoció de salut ocular, mitjançant estades als centres de salut ocular i amb la col·laboració de matrones i els professionals de la salut primària.

    Així mateix, s’aconsella incrementar les accions de prevenció i informatives, incloent-hi a tots els col·lectius, especialment els més discriminats o els més estigmatitzats, com les dones o les persones albines, amb ulleres o cegues. Es combatria així l’analfabetisme en salut oftalmològica, ja que sovint es relacionen els problemes oculars amb la vellesa–i, per tant, sense solució- i amb encanteris i causes sobrenaturals.

    Els sanitaris, eina per denunciar els homes que impedeixin accedir les dones als serveis de salut

    Malgrat que en els serveis de salut ocular no hi ha diferència de tracte en l’aplicació de protocols d’atenció oftalmològica, molts sanitaris donen per fet que les dones pacients no entenen les recomanacions mèdiques o no saben transmetre els seus motius de consulta. Sovint se les tracta amb paternalisme i, a sobre, els marits no assumeixen les tasques domèstiques quan les seves dones són operades, amb la qual cosa se les culpabilitza.

    Es vol fomentar en els sanitaris una actitud favorable a la defensa de drets de la pacient i a la denúncia dels homes que infringeixen els drets de les dones impedint el seu accés als serveis de salut. Així mateix, es recomana als professionals una formació i mentoria para evitar les inèrcies socials que perpetuen els rols de gènere nocius.

    Com a conclusió, la Fundació Ulls del món considera essencial integrar, enfortir i fomentar la perspectiva de gènere en les activitats previstes en el projecte de cooperació oftalmològica que té en marxa. Especialment, és crucial recolzar i realitzar accions d’incidència política davant les autoritats sanitàries de Moçambic per tal que assumeixin i apliquin les recomanacions que s’extreuen de l’estudi. D’aquesta manera, es poden establir eines i intervencions més eficaces que garanteixin un accés equitatiu a la salut ocular, apoderant les dones i oferint una situació més justa.

  • Els ulls de la dislèxia

    Una de les característiques més conegudes dels que pateixen dislèxia és la seva dificultat per llegir. Aquesta dificultat pot ser més o menys manifesta, més severa o més moderada, però el cas és que, fins ara, ningú no ha estat capaç de trobar-ne una explicació convincent. Se sap que passa i se sap identificar i diagnosticar, però no se sap ben bé perquè passa.

    Fa només uns dies, investigadors de la Universitat de Rennes, a França, del seu laboratori de Física del Làser, donaven a conèixer els resultats d’un estudi que podria aclarir una part del mecanisme cerebral que regeix la dislèxia, alhora que oferir una nova eina diagnòstica basada en trets objectius i no subjectius com molt dels que hi ha ara.

    L’estudi, publicat a la revista Proceedings of the Royal Society, la institució científica britànica de més prestigi, proposa que la simetria dels ulls és un element clau per a entendre la dislèxia. Les observacions dels investigadors reforcen la teoria de què tothom té un ull dominant, de manera que la informació visual arriba a la retina de forma asimètrica. Serà al cervell quan aquesta informació es processi i s’interpreti adequadament. El mateix passa amb la lectura. Anant un pèl més enllà: els investigadors han verificat que aquells que llegeixen amb més facilitat presenten un patró de visió asimètrica, un ull mana sobre l’altre. En els dislèxics els ulls són simètrics.

    I ara què

    Les derivacions de la troballa són més rellevants del que podria semblar d’entrada. En efecte, no és l’observació d’un nou símptoma i prou. La simetria visual està directament vinculada a la lateralització cerebral, fenomen reconegut i estudiat des de fa anys, per bé que no prou comprés.

    D’entrada, ofereix la possibilitat futura de desenvolupar un mètode quantitatiu per a determinar la dislèxia i la seva severitat. És a dir, una eina diagnòstica que, de la mateixa manera que passa amb qualsevol analítica bioquímica, ofereix un valor, un número, que ajudi a decidir si hi ha malaltia i quin grau té. Ara per ara, mètodes diagnòstics d’aquesta mena.

    D’altra banda, planteja noves línies de recerca que vinculen directament la visió amb mecanismes cerebrals. Fins a la dècada de 1950, per a la majoria d’experts hi havia consens que dislèxia i problemes amb la visió estaven relacionats. Amb el temps, entre els científics es va imposar la idea que la malaltia tenia a veure amb un dèficit en els mecanismes cerebrals de processament de la informació. En aquest sentit, algunes teories apuntaven que la lateralitat del cervell és més feble entre els dislèxics que no pas entre els que pateixen el trastorn.

    Per una altra banda, són molts els investigadors que sostenen que la percepció visual és una de les funcions vinculades a la lateralitat, de manera que l’asimetria visual està implicada amb mecanismes neurològics igualment asimètrics. Dit d’una altra manera, allò que fa que determinades funcions s’expressin més en un dels hemisferis cerebrals que en l’altre, també afecta la visió, fent que un ull domini sobre l’altre. Així, doncs, la dislèxia podria venir d’una manca de lateralitat cerebral.

    Signatura biològica

    Els autors de la investigació, Guy Ropars i Albert Le Floch, ambdós experts en tecnologia làser, han mirat d’anar més enllà i han buscat en l’estructura de l’ull si hi havia alguna característica física o biològica que es pogués associar a l’asimetria dels ulls i a la dislèxia. I sembla que n’han trobat una a l’anomenat centroid Maxwell, un fenomen físic associat a l’agudesa visual.

    Els investigadors han pogut comprovar que les persones amb simetria visual, el centroid Maxwell dóna imatges circulars en tots dos ulls. En canvi, en persones amb visió asimètrica, l’ull dominant dóna una imatge circular mentre que l’ull més feble dóna una imatge el·líptica.

    Aquesta diferència, conclouen els científics, vindria a ser una mena de signatura biològica objectiva per a determinar si hi ha o no simetria visual. Per tant, seria un marcador per a confirmar o descartar la dislèxia.

    Queden moltes incògnites per desvetllar. La primera és confirmar que les dificultats lectores o d’aprenentatge per a la lectura, ambdues vinculades amb la dislèxia, té una correlació directa amb la manca d’asimetria, és a dir, que no només és un altre símptoma. L’altra, de caràcter més bàsic, és entendre com i perquè apareix aquesta disfunció. El quan sembla més clar. Diversos estudis suggereixen que aquestes diferències en la percepció visual, igual que la lateralitat cerebral, sorgeixen durant la fase de desenvolupament del cervell. Més enllà d’això, només se sap que hi ha alguns gens i alguns factors ambientals podrien tenir-hi una certa relació. Poca cosa més hi ha comprovada per a una afectació que s’estima que afecta entre el 5% i el 10% de la població, és a dir, de 350.000 a 750.000 persones només a Catalunya.