Just Deploy It!

Etiqueta: Unió Europea

  • Augmenta l’esperança de vida dels europeus però empitjora la seva salut

    Els europeus tenen una esperança de vida que, de mitjana, supera els 80 anys: 83,6 anys les dones i 78,1 els homes. La dada contrasta, però, amb el fet que no sempre va acompanyada d’una bona salut de les persones. Aquest augment de l’esperança de vida es deu a millores en salut gràcies a les noves tecnologies, nous tractament mèdics i la prevenció en el desenvolupament de malalties. Això s’ha vist reflectit sobretot en l’esperança de superació de càncers, atacs de cor i ictus.

    Tot i això, segons l’informe conjunt de la Comissió Europea i l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) ‘Health at a Glance: Europe 2016’ (La Salut a Europa en un cop d’ull), prop de 50 milions de persones pateixen alguna malaltia crònica i cada any moren més de mig milió de persones en edat de treballar. Això suposa un cost anual de quasi 115.000 milions d’euros per a la Unió Europea. Per reduir aquest cost i disminuir el nombre de morts, des de la Comissió Europea i l’OCDE asseguren que no s’ha invertir més sinó de millor manera. Per això cal potenciar les polítiques que fomenten una bona salut, prevenen malalties i ofereixen una assistència sanitària eficaç. A l’informe també s’explica que factors de risc, com ara el tabaquisme o l’obesitat, causen moltes morts que s’haurien pogut evitar. Actualment, el 16% dels adults són obesos, un 5% més que l’any 2000. Pel que fa al tabac, una de cada cinc persones segueix fumant.

    Diferències en l’accés a l’atenció sanitària

    L’informe permet accedir a dades a escala europea pel que fa a la salut dels europeus i els seus sistemes de salut. Davant dels resultats, el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, assegura que es podrien salvar moltes més vides si es millorés l’assistència sanitària fins a igualar-la amb la d’altres països de la UE amb millors sistemes de salut. Per això “cal fer molt més per reduir les desigualtats a l’hora d’accedir i gaudir d’una assistència sanitària de qualitat”, diu Gurría.

    Augmentar els recursos que promouen la salut, potenciar les estratègies de prevenció de malalties i millorar la qualitat de l’assistència sanitària, són alguns dels factors clau a l’hora de salvar vides. Segons l’informe, es calcula que davant d’una falta d’atenció primària adequada, el 27% dels pacients es dirigeixen a urgències i que els europeus més pobres tenen de mitjana 10 vegades més problemes pel que fa a l’accés a una atenció sanitària adequada en comparació a la població més rica. Per això demanen que els estats membres millorin l’accés a l’atenció primària i es redueixin les llistes d’espera.

    Un altre dels problemes que enfronta la Unió Europea és l’envelliment de la població: actualment prop del 20% de la població té més de 65 anys, un 10% més que el 1960. A més, està previst que la xifra augmenti fins al 30% el 2060. Aquest envelliment i l’augment de les malalties cròniques, sumat a les limitacions econòmiques, faran necessaris canvis estructurals en l’assistència sanitària. Això vol dir, segons l’informe, incloure l’anomenada salut electrònica, reduint el nombre d’hospitalitzacions i reorganitzant els serveis d’atenció primària i domiciliària. També recomanen racionalitzar la despesa farmacèutica i potenciar l’ús de medicaments genèrics.

  • 7,5 milions de persones a Catalunya van respirar aire contaminat el 2015

    Tota la població Catalana i tot el territori es van veure afectats per l’aire contaminat l’any 2015. Així es desprèn d’un nou informe de l’organització Ecologistas en Acción que analitza els nivells de contaminació de l’aire a l’estat espanyol.

    Si es pren com a referència els estàndards fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 7,5 milions de catalans es van veure afectats per l’aire contaminat. Si es vol ser menys exigent i es fixen els estendards legals que marca la Unió Europea –més baixos que els que recomana l’OMS- , 5 milions de ciutadans catalans van respirar aire contaminat el 2015.

    El mateix any, segons aquesta organització que ha recollit dades de 700 estacions de mesurament de l’aire, 120 d’elles a Catalunya, es va produir un augment de la contaminació de partícules en suspensió, les anomenades PM10 i PM2,5 a Catalunya. També va augmentar el nivell de diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó troposfèric (O3) i el diòxid de sofre (SO2), tots ells contaminants de l’aire amb conseqüències per la salut de les persones i pel medi ambient.

    En el conjunt de l’estat espanyol, i segons els nivells fixats per la directiva europea, dos de cada cinc espanyols van respirar el 2015 aire que incompleix aquesta normativa. En total 18,5 milions de persones, el que va suposar un augment de 3 milions de ciutadans comparat amb el 2014.

    Les àrees metropolitanes de les grans ciutats són les més afectades per aquesta problemàtica. Des de Ecologiastas en Acción exigeixen als governs català i espanyol que prenguin mesures per reduir la contaminació i respectar la legislació vigent.

    Precisament fa dos mesos el Parlament de Catalunya aprovava una moció instant al Govern a prendre mesures per complir amb els límits europeus de contaminació de l’aire. Per tal de què aquesta comunitat compleixi amb la legalitat europea hauria de reduir en un 35% els òxids de nitrogen i en un 30% les partícules contaminants abans del 2020.

    Conseqüències per la salut

    Cada any es registren més de 25.000 morts prematures a tot Espanya per afectacions derivades de la contaminació de l’aire, segons les dades de l’Agència Europea de Mediambient, que recull l’informe.  “La contaminació de l’aire hauria d’abordar-se com un problema de primer ordre” exigeixen des de la plataforma Ecologistas en Acción.

    Però més enllà de les morts, el cost sanitari derivat d’aquesta contaminació representen almenys 32.000 milions d’euros l’any, el que suposa un 2,8% del PIB espanyol, segons l’OMS i l’OCDE. A més d’això s’ha d’afegir el cost que es deriva de les problemàtiques causades per aquesta contaminació en els cultius i els ecosistemes naturals.

    L’organització també creu que la informació que es dóna a la ciutadania per part de les administracions públiques respecte a aquest tema no és “ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema”. I denuncien que per evitar que algunes zones apareguin com a contaminades, es fixen uns límits de contaminació més laxes que els recomanats per la comunitat científica i l’OMS, el que suposa que es facin passar per saludable uns nivells de contaminació que segons l’organització són “nocius per la salut”.

  • Espanya es queda enrere en la lluita contra el tabac

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Espanya, que fa uns anys liderava la lluita contra el tabaquisme a Europa, es queda endarrerida i ni tan sols complirà amb el termini proposat des de Brussel·les per transposar la nova directiva sobre el tabac a la legislació espanyola. La norma, que imposa noves restriccions sobre el tabac, va entrar en vigor el passat divendres 20 de maig. La indústria tabaquera, que va tractar d’aturar la nova regulació, ha aconseguit frenar algunes de les mesures que demanaven diverses associacions mèdiques.

    Al nostre país moren a l’any més de 60.000 persones per qüestions directament relacionades amb el consum de tabac, segons l’últim estudi epidemiològic realitzat, el que suposa més del 15% de les morts registrades a tot l’Estat. Aquest mateix estudi indica que el 40% dels fumadors morirà prematurament pel tabac si no deixen de fumar.

    Per aquest motiu, des de diferents societats mèdiques s’ha rebut positivament la nova normativa, més restrictiva, tot i que insisteixen que «sigui traslladada a la legislació el més aviat possible i de la forma el més rigorosa possible», explica a eldiario.es Carlos Jiménez, pneumòleg i director del programa de tabaquisme de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

    Una directiva que es queda curta

    No obstant això, des d’aquesta organització s’han criticat alguns punts en els quals la nova normativa s’ha quedat curta, especialment pel que fa a l’empaquetat del tabac. En el nou disseny de paquets aprovat per la directiva, les advertències sanitàries han de cobrir com a mínim el 65% de les dues cares dels paquets, però no inclou l’embalatge genèric, que, segons Jiménez, «hauria estat un pas enorme en favor de la salut pública».

    També des de la Comissió Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT) s’ha criticat l’absència d’aquesta restricció, encara que ambdues organitzacions consideren positiu que almenys permeti que cada país pugui aplicar l’envasament genèric, cosa que ja han fet Irlanda, França, Regne Unit o Hongria. «És un acord de mínims, tot i que es deixa oberta la possibilitat que cada estat vagi una mica més enllà», explica a eldiairo.es Regina Dalmau, presidenta de l’CNPT.

    Espanya, però, «no anirà més enllà del que està aprovat en la directiva», lamenta Dalmau, que assegura que el govern ha ignorat les peticions de la CNPT. «Des del ministeri no s’ha proposat res en aquesta línia, ni tan sols s’ha esmentat», assegura. Igualment, Jiménez lamenta que el govern no hagi respost a la petició de la SEPAR d’aprofitar la transposició de la nova directiva europea per implantar l’empaquetat genèric. «Vam enviar fa ja temps un escrit al govern en el qual recordàvem la importància d’aquestes mesures i no hem rebut cap resposta», assegura aquest pneumòleg.

    El PP ha tingut dos anys per adoptar la directiva

    Però Espanya no només no va a adoptar mesures addicionals a curt termini, sinó que tampoc arriba a temps per transposar la directiva europea abans que es compleixi el termini donat per Brussel·les, que vencia divendres. El ministre de Sanitat en funcions, Alfonso Alonso, admetia dijous que «hi ha una disposició reglamentària que s’està tramitant», però que alguns aspectes de la directiva necessiten «un modificació legal» que no es pot dur a terme perquè «no hi ha Parlament per poder fer-la».

    «Hi ha hagut temps suficient per implantar-la i aprovar-la abans que arribéssim a aquest moment», assegura Jiménez, que recorda que la normativa es va aprovar el 2014. «Esperem que el pròxim equip ministerial es posi a treballar per fer la transposició al més aviat possible», conclou aquest pneumòleg.

    La presidenta de l’CNPT també afirma que «aquesta excusa no val» i que «potser no els interessava o hi ha alguns terrenys en els quals no es volen ficar». El problema, segons Dalmau, rau en la manca d’interès polític que hi ha hagut en aquesta legislatura a l’hora d’abordar el problema del tabaquisme, ja que «Espanya va prendre un posicionament de lideratge quan fa cinc anys es va implementar l’anterior llei, però des llavors no s’ha fet res, però res «.

    Això, insisteix Dalmau, «no té a veure amb el color polític, no és una qüestió de qui va posar la llei o qui va venir després, és un problema de salut pública» i recorda que «el tabac és la principal causa de mort evitable nostre país «.

    No obstant això, tot i el retard del govern a l’hora de transposar la directiva europea, els articles sobre la modificació dels paquets de tabac i picada d’embolicar seran aplicació automàtica, pel que a partir de demà és d’obligat compliment que incloguin les noves advertències sanitàries i les companyies tindran fins al 20 maig 2017 per aplicar-la a tots els seus productes. No queda clar, però, com s’han d’aplicar altres restriccions com les que afecten els purs o el tabac de pipa, que dependran de la forma de transposar la directiva, que depèn de cada estat.

    Pressions de la indústria

    Des de la indústria tabaquera s’ha insistit que algunes de les mesures proposades, com l’esmentat envasat genèric, són desproporcionades, innecessàries i no tenen justificació científica. La Taula del Tabac, òrgan representant de les empreses del sector a Espanya, assegura que «no hi ha informació contrastada i actualitzada sobre l’efectivitat d’aquesta mesura», cosa que neguen des de les societats mèdiques.

    «Actualment tenim prou evidències científiques que demostren que en aquells països on l’empaquetat genèric ha estat implantat s’ha observat una disminució en el nombre de fumadors, un augment en el nombre de fumadors que intenten deixar de fumar i, el que és més important, una disminució en el nombre de joves que s’inicien al consum», explica Jiménez.

    Des de la SEPAR han criticat la posició de les tabaqueres i Jiménez ha assegurat que aquesta indústria «està lluny d’assumir la seva responsabilitat». «Ells saben, i ho saben molt bé, que l’empaquetat genèric és una molt bona mesura per fer que disminueixi el nombre de fumadors joves, el problema és que va directament en contra del seu negoci», assegura Jiménez.

  • La regulació i la salut pública: a propòsit del tabac

    Al febrer de 2014 les institucions europees van aprovar per consens la directiva sobre productes de tabac, que actualitzava l’anterior aprovada una dotzena d’anys abans. El procés d’adopció va ser llarg i tortuós, amb una resistència ferotge per part de la indústria tabaquera. S’ha documentat que aquesta va invertir grans sumes i esforços, amb fins a 160 lobbistes actius, i va usar ardits diversos per frenar-la i descafeinar-la (la relació amb la indústria li va costar el lloc a un comissari Europeu). A pocs dies d’expirar el termini límit per a la seva transposició a la legislació dels estats membres, a Espanya encara no s’ha fet. Això posa en qüestió la prioritat que concedeix el govern d’Espanya a les polítiques de salut pública.

    El tabac té un cost altíssim en morts, malalties i patiment evitables. Els progressos realitzats en la disminució del tabaquisme en diversos països són fruit d’un conjunt de canvis que desnormalizen el seu ús i canvien la percepció social del fumar. La progressiva adopció de regulacions ha ocupat un espai destacat en aquest procés. Aquesta directiva 2014/40, recentment ratificada pel Tribunal Europeu de Justícia que ha desestimat les reclamacions de la indústria, aporta alguns elements positius a la regulació del tabac. Entre els aspectes més destacats, limita la capacitat de la indústria per al màrqueting, a l’ampliar l’espai que han d’ocupar les advertències sanitàries del 50 al 65% de la superfície dels paquets. D’altra banda sentència l’ús d’additius saboritzants que puguin ser atractius per a algunes categories de població, entre ells el mentol (que a més potencia l’absorció de la nicotina), i l’ús de termes de màrqueting equívocs com ‘suau’, ‘natural’ etc. per descriure el producte. Finalment, introdueix un incipient regulació dels cigarrets electrònics, que limita la seva publicitat.

    Al nostre país, la normativa actual procedeix de la directiva europea de 2002, que va suposar un pas endavant important. Va modificar el tipus i mida de les advertències sanitàries, abans gairebé invisibles (convé recordar que fins llavors, la informació al consumidor d’un producte tan perillós com un paquet de cigarrets era gairebé nul·la i poc visible, en contrast amb la detallada informació inclosa a la etiqueta d’una llauna de tomàquet fregit). Alguns països han ampliat de motu propio la regulació dels paquets, fins a arribar a l’empaquetat neutre o genèric sense logos ni marques més enllà de la marca estricta i les advertències sanitàries: aquesta iniciativa que ja porta uns anys vigent a Austràlia s’ha adoptat recentment a Irlanda o a França i es discuteix en altres països de la Unió Europea -encara que no a Espanya. Sí que es va adoptar al nostre país el 2014 una regulació mínima dels cigarrets electrònics que va impedir almenys que se seguissin anunciant invocant una seguretat i beneficis que no havien demostrat. La nova directiva pendent de transposició reforça aquesta regulació en prohibir la seva publicitat i promoció de forma general i de manera anàloga als productes del tabac. Això faria impossible la presència d’anuncis a la televisió que vinculen el seu ús amb valors juvenils i que se superposen a imatges de fumadors, com els que s’han emès recentment.

    Els professionals més vinculats al moviment de prevenció vam tenir accés el passat estiu a un esborrany de Reial Decret de transposició de la directiva redactat en termes de mínims, sense plantejar passos que vagin més enllà en defensa de la salut pública. La seva aprovació per un govern en funcions que ha de complir les seves obligacions amb les institucions europees seria comprensible. Però la veritat és que aquest esborrany no s’ha concretat encara en el Butlletí Oficial de l’Estat, i sembla que es va a produir un incompliment en els terminis de transposició de la directiva. Males perspectives a les portes del Dia Mundial del Tabaquisme d’aquest any. Mentrestant, altres països avancen amb l’adopció de l’empaquetat neutre, un tractament fiscal més exigent, o regulacions més protectores del consum de tabac en espais tancats amb nens, en alguns espais oberts, o sobre els cigarrets electrònics. Fins i tot aquí alguna comunitat autònoma està aprovant normativa pròpia en aquesta direcció, com mostra la nova legislació adoptada al País Basc.

    En fi, que sembla que també en aquest camp s’acumulen les tasques per a un proper govern.

  • La Comissió Europea planeja renovar la llicència de l’herbicida glifosat gairebé sense restriccions

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    La Comissió Europea amb prou feines ha modificat el seu pla per renovar la llicència del controvertit herbicida glifosat. Tot i que fa 13 dies el Parlament Europeu va aprovar una moció en què sol·licitava restringir l’autorització a set anys i prohibir el producte en zones escolars o parcs públics, l’esborrany preparat per Brussel·les ignora la postura parlamentària i es desvia molt poc del pla ja avançat al març.

    L’esborrany del nou reglament, al qual va accedir el diari britànic The Guardian, preveu renovar el permís per aquest producte uns altres deu anys. La seva primera intenció era concedir un termini de 15 anys i l’opció votada pels parlamentaris volia deixar-ho en set. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar el glifosat com «probablement cancerigen». L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no ha apreciat riscos per la salut humana.

    L’única excepció que introdueix el document és el mandat que si l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) qualifica el glifosat com a perillós, haurà de prohibir el seu ús. Aquest estudi està encara en marxa. Mentre la ECHA realitza la seva avaluació, l’herbicida continua el seu camí sense més traves.

    Per la seva banda, el Parlament sí que va contemplar restriccions. En primer lloc, autoritzar aquest producte únicament per a ús professional sense admetre el particular. A més, pretenia allunyar-lo de llocs públics com els parcs o els col·legis. Cap d’aquestes premisses apareix en el pla que la Comissió prepara perquè votin els estats membre.

    Aquesta votació del nou reglament està prevista per a mitjans de maig. La Comissió ja l’havia programat el març passat però la postura contrària de països com França, Holanda o Itàlia va fer que es retirés de l’ordre del dia. Des de llavors, l’Executiu comunitari ha estat treballant per obtenir una majoria en el Consell. El termini límit per tancar el text legal és el juny d’aquest any.

    El grup europeu dels Verds ha qualificat el document com «un escàndol democràtic». El portaveu d’Equo a Brussel·les, Florent Marcellesi, considera que «si es confirmés, seria un assalt a la voluntat ciutadana expressada pel Parlament».

    El glifosat és l’herbicida més venut a Europa, 24 corporacions el comercialitzen. Davant la postura menys permissiva del Parlament a l’hora de renovar la seva llicència, la patronal fitosanitària va contestar que aquesta votació «és simplement una proposta i, en cap cas, el seu resultat és vinculant».

    Resposta de la patronal dels fitosanitaris

    La indústria dels herbicides ha subratllat que el panell d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) «no és part oficial a la presa de decisions de la UE» i que l’agència encarregada de l’avaluació a Europa, l’EFSA, ha considerat que el «glifosat és segur quan s’usa apropiadament».

    El fet que dues institucions científiques difereixin a l’hora de qualificar l’herbicida ha provocat «preocupació a la societat», com ho descrivia el comissari europeu de Salut Vytenis Andiukaitis. La disparitat de criteris va fer que Andiukaitis demanés al Grup de Treball del Glifosat que fes públiques les dades i estudis que van remetre a l’EFSA i que van servir per donar-li el vistiplau al producte químic.

    No obstant això, aquesta transparència s’ha topat amb l’oposició de la patronal: «És comprensible que hi hagi mesures legals disposades per evitar la divulgació d’informació confidencial de l’empresa quan es tracta d’aquestes substàncies, per tal de protegir la propietat intel·lectual i la inversió en innovació». Des del seu punt de vista això «ha de ser respectat i tingut en compte».