Just Deploy It!

Etiqueta: UPF

  • «En biociències no hi ha Marc Zuckerbergs, els processos són un pèl més llargs»

    Marc Güell és investigador en Biologia Sintètica Translacional del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha estat recentment guardonat amb el Premi Nacional per a la Recerca Talent Jove, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Ell, entre riures, ens diu que ja no és tant jove.

    Güell desenvolupa enginyeria genètica amb finalitats terapèutiques. Amb el seu equip, ha elaborat una teràpia aplicada a la distròfia muscular genètica, per a la que injecten el gen terapèutic directament al múscul a través de virus com el de la SIDA prèviament buidat del seu genoma i inoculat amb el gen terapèutic. Güell també està desenvolupant amb èxit enginyeria per modificar genèticamnet els òrgans dels porcs, i que es puguin fer servir en transplantaments a humans.

    El seu currículum podria seguir i per això hem parlat amb ell. Més enllà de conèixer els seus nous projectes, de Güell també ens interessa com ha arribat fins aquí havent començat a estudiar química i quins reptes s’ha trobat pel camí.

    Què premia exactament el Premi Nacional per a la Recerca Talent Jove?

    Ha estat un premi a la trajectòria. Es diferencia d’altres premis que van a coses concretes. El què van reconèixer és la part traslacional de la recerca que hem anat fent, recerca aplicada. Amb el meu equip estem molt centrats en les tecnologies d’edició genètica. Les hem aplicat per diferents coses i una d’elles és intentar fer cors més adequats per fer trasplantaments. Després, aquí a Barcelona, estem més centrats en fer enginyeria del gènere humà amb finalitats terapèutiques i també  del microbioma de la pell. És a dir, dels bacteris que viuen amb nosaltres a la pell. Aquests són els eixos: treballar amb DNA amb aquesta orientació aplicada.

    Ets químic.

    Sí. És una cosa una mica estranya. De fet, el món de la biotecnologia sintètica està ple d’intrusos. És un camp que es mou moltíssim. Hi ha gent de tot arreu i sobretot molts enginyers. Vaig estudiar química i enginyeria de la comunicació i vaig fer un doctorat en biociències.

    Quin va ser el moment en què vas decidir treballar per pacients, persones?

    A mi sempre m’ha agradat molt la disrupció tecnològica. Em sento molt enginyer. Ens agrada construir coses que serveixin per alguna cosa i em vaig adonar en acabar la carrera que m’agradava treballar molt en contexts de biologia.

    Crec que fer enginyeria amb sistemes vius ens dóna unes possibilitats molt infinites. Un exemple: animals fets amb les mateixes peces que tu i que jo poden no tenir mai càncer, viure perpètuament. Un altre exemple molt il·lustratiu: la complexitat del cervell humà al costat de l’Apolo 11 no té color. La vida ens dóna una profunditat en fer dissenys que a part de ser espectaculars i molt sofisticades tenen molt impacte.

    Sempre parlem molt de teràpies però en un altre aspecte on també té molt impacte és en el planeta. La biologia sintètica està proposant moltes solucions per això: processos industrials molt més raonables, noves fonts d’energia o models d’alimentació i producció de productes molt més respectuosos amb els drets dels animals per exemple. Totes aquestes tecnologies verdes, verdes en el sentit de biològiques, crec que han arribat per quedar-se.

    Aquí al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona esteu en un espai privilegiat. Teniu per exemple l’Hospital del Mar al costat. Com ho feu per provar amb pacients els vostres estudis?

    Estem en un món molt globalitzat. És important la geolocalització però ara mateix tot el que té a veure amb el neotransplantament s’està fent a Boston, a l’Hospital General de Machassusets. Les fases clíniques de tota la part de microbioma les hem fet curiosament a la ciutat de Magdeburg, a Alemanya. Pel que fa al projecte de teràpia gènica encara no hem arribat a la fase clínica i estem fent la part d’investigació amb animals i rosegadors aquí al laboratori.

    Just avui has vingut a treballar directament de l’aeroport. Per això viatges tant.

    Sí. Va amb el gen investigador. Crec que la ciència és una de les coses més universals que hi ha. Més enllà de la política. El llenguatge de la ciència. A més el nostre laboratori està finançat en gran part per coses estrangeres. He estat als EUA perquè la part de microbioma, per exemple, ens ho finança el Departament de Defensa dels Estats Units.  Cal anar de tant en tant a presentar informes, a rendir comptes, a buscar col·laboradors…

    Marc Güell, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) / UPF

    Tens dues empreses creades. Els investigadors heu de recórrer a autogestionar-vos perquè no hi ha gaire finançament públic?

    Crec que va amb l’evolució natural de les biociències. Un ecosistema sa amb un bon impacte a la societat té tres pilars: els centres acadèmics i les universitats, els hospitals que apliquen aquestes medicines i, un tercer pilar també molt important, el sector privat. Hi ha coses que el sector acadèmic no sap fer gaire com ara fer un producte. Tampoc el sector acadèmic té el múscul financer en l’assaig clínic… A vegades es fa però no és molt habitual. I clar, és molt important tenir una sinergia entre aquests tres pilars: el sector privat, l’acadèmic i el sanitari. Això és el gran secret d’algunes ciutats com Boston o San Francisco. Inclús a nivell de professionals, ets un estudiant que fas el doctorat aquí, trobes feina a l’empresa… és una relació molt bona.

    Sempre és una gran queixa dels investigadors la poca economia del PIB que es destina a les ciències a general.

    Tot i que jo sóc un dels que això ho veu una mica diferent. Aquí a Espanya hi ha un problema important amb el poc compromís del govern. Tenim una inversió del PIB que és poc més de l’1% i això està lluny de països com Alemanya que està en el 3% o els EUA que està entre l’1 i el 3%. Això és un problema greu perquè sense diners es poden fer menys coses o es fan de manera més precària. Això també fa que gent que té talent no es pugui dedicar a la ciència.

    L’altra cosa és que aquí a Barcelona crec que hi ha molt bona ciència bàsica, també hi ha molt bons hospitals. Crec que en el sector privat hi ha un creixent compromís. Cada vegada veus que en els nivells d’inversió risc, els capitals són més alts. Tot i que a nivells absoluts no estem a Boston, els ingredients més o menys hi són i es van consolidant.

    Has començat dient que no ja no ets tan jove però amb aquesta trajectòria, deuries dedicar-te a la ciència des de molt aviat. 

    En aquest sentit la carrera científica és una mica peculiar. Pot ser comparada amb la de medicina. Són carreres molt llargues. Acabes als 20 i alguna cosa, aleshores has de fer un doctorat. Després és quasi obligat anar a fer una formació postdoctoral a algun lloc bo del món… Clar, així ja sumem quasi bé 10 anys d’estudis. És diferent del món que a vegades tenim en ment de la disrupció tecnològica. Comparat amb el Marc Zuckerberg del Facebook que amb 20 i pocs anys… Això en biociències no passa, els processos són un pèl més llargs.

    De fet, l’únic cas que hi ha d’una persona molt jove biotech que va muntar una empresa crec que és el de la Elizabeth Holmes de Theranos. Com va acabar deu haver estat el fiasco més gros de la història del biotech realment.

    Què tens ara entre mans?

    La part dels porcs s’ha quedat més a Boston. Ara estem més centrats en fer millors tecnologies de teràpia gènica de manera més segura i també fer créixer totes aquestes tecnologies relacionades amb el microbioma. El microbioma fins ara l’hem fet servir com un probiòtic digestiu, com un iogurt, però creiem que va molt més enllà que realment aquests bacteris que tenim a la pell i al sistema digestiu són màquines moleculars molt molt espectaculars que els hi podem fer fer coses molt interessants.

    Coses com ara què?

    Una cosa que m’inspira molt és que quan fem un medicament ens el prenem i actua durant tot el temps que el tenim voltant pel cos. Jo crec que podem anar més enllà, podem pensar en aquest smart terapèutic, que tingui un sensor que sàpiga quan s’ha d’activar, que s’activi i que faci la feina que li pertoqui. Aquesta precisió temporal i espacial jo crec que pot tenir molt d’impacte.

  • Professors de la UAB i de la UPF en disputa pel futur del Grau de Medicina al Parc de Salut Mar

    La carrera de Medicina sempre ha estat una de les més preuades i millor valorades tant pels estudiants que hi volen entrar com aquells que la deixen enrere. Preuades per la necessitat de generar metges però també, i conseqüentment al valor que li donen els estudiants, per la nota de tall que es genera. Potser la dificultat d’accés ha fet que al llarg dels anys s’anessin generant nous estudis de Medicina en les diverses facultats repartides arreu de Catalunya.

    Ara per ara, existeixen 8 graus: el de la Universitat de Barcelona (UB) a dos campus diferents, el de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un conjunt entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la UAB, el de la Universitat Rovira i Virgili a Reus (URV), el de la Universitat de Lleida (UdL), el grau de la Universitat de Girona (UdG) i, finalment, els dos graus a preu privat a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i a la Universitat de Vic (UVic-UCC).

    A partir de dades consultades a la pàgina web sobre estudis universitaris a Catalunya elaborada per l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, en l’últim curs registrat, que va ser el de 2017-2018, es van graduar només als graus públic 875 metges i metgesses. A aquesta xifra se li ha de sumar 104 titulats que ho van fer per la UIC i, en un futur proper, els que aconsegueixin acabar el grau dels 88 matriculats per la UVic que, donat que va iniciar el seu grau l’any 2017, encara no té titulats comptabilitzats.

    Podríem afirmar doncs que cada any es graduen 1000 metges i metgesses només a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquest darrer any es van ofertar a nivell d’estat espanyol només 6.797 places de Metge Intern Resident. Només el 44% dels metges que aquest 2019 van realitzar l’examen MIR van tenir l’opció de triar plaça d’especialitat. Aquest percentatge es devia al fet que hi havia 15.475 aspirants per a 6.797 places. Si bé és cert que alguns metges realitzen el MIR per segona o tercera vegada, també és cert que hi ha graduats que no s’hi presenten. L’excés de metges per l’oferta laboral que hi ha després, com a mínim si vols fer-te especialista, demostra que s’ha arribat al topall d’estudiants de Medicina.

    Enmig d’aquest context, poden haver-hi nous canvis en un dels graus de Medicina que afectarien al programa conjunt entre la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. En un document elaborat pels professors numeraris de la UAB al Parc de Salut Mar (PSMar), on imparteixen el Grau de Medicina UAB-UPF, defensen la supervivència del grau davant els moviments de la UPF per crear un títol propi de Medicina únicament vinculat a la Pompeu.

    En el document, que compta també amb el suport tant del degà, Vicent Fonollosa, com d’en Ramon Carreras (Coordinador de la Unitat Docent de la UAB al PSMar), afirmen que “l’organització i la impartició conjunta per part de la UAB i la UPF del Grau en Medicina en el que podem anomenar Àrea PSMar – PRBB – Ciutadella és de llarg la millor opció (acadèmica, científica, econòmica, biomèdica, sanitària, ciutadana) per Catalunya, per Barcelona i pel PSMar, incloent, es clar, l’Hospital del Mar i l’IMIM”. Des del professorat no entenen perquè la UPF pretén apropiar-se d’un grau de funciona perfectament i que, a més, tal com està és dels més demanats de tot l’estat.

    Els professors signants rebutgen l’argument de la UPF sobre que a l’Hospital li aniria millor tenir només una sola facultat però, davant d’això, a part de negar-ho rotundament, la UAB defensa que donat què la UB vol també situar un parc de recerca a la zona de la Ciutadella, creuen que el què té més sentit és que hi siguin les tres universitats a la zona.

    En aquest sentit el document argumenta que “en un context internacional d’interdependència, i també de forta competència –ambdues sovint positives i sempre inevitables– ni Catalunya, ni Barcelona ni les nostres universitats i governs es poden permetre o poden permetre aventures solitàries mancades de fonaments acadèmics i econòmics: la col·laboració és necessària i és l’opció més eficient. La col·laboració és una exigència social perquè és l’opció socialment més eficient. Les opcions acadèmiques i sanitàries unilaterals haurien d’explicar amb tot rigor quines inversions desitgen, quins rendiments prometen i de a qui treurien els diners”. I és que aquest és un altre dels problemes que el professorat denuncia. Universitats ara per ara, segons la UAB, ha donat veus que potser deixaria a la UPF fer un grau propi. Si això es donés, argumenten, hi hauria un problema de liquiditat per l’estudiant i pel sistema. Per què? Els signants del document afirmen que si la UAB s’endugués els seus diners i veient que Universitats assegura no tenir-ne, calculen que els alumnes haurien de pagar 14.000 euros per any.

    “De forma especialment rellevant, si quantifiquem les inversions fetes els darrers 10 anys en personal i en béns materials per les dues universitats (i la UAB, durant molts més anys). És un error incomprensible que aquestes inversions no es quantifiquin i no es valorin amb rigor quan es fan propostes pel futur. Ningú ha aportat proves de que la UPF tota sola hauria invertit a més els diners que ha invertit la UAB”. A més d’argumentar d’aquesta manera la dificultat que suposaria per la UPF dur sola la docència del grau, en el document també acusen als professors i metges que volen impartir de manera independent el grau de no pensar en la seva universitat que “té moltes altres prioritats per atendre, com és natural”. Alhora no entenen que “no hi hagi cap documentació amb valor institucional i jurídic sobre els compromisos de finançament d’un hipotètic Grau impartit en solitari per la UPF; compromisos, per ex., per part dels Departaments d’Universitats i de Salut, i de la pròpia UPF”.

    Paral·lelament també manifesten que “la UAB no pot abandonar –i menys com a resultat d’un procés institucionalment, democràticament i tècnicament tan deficient com el que estem patint– una institució sanitària, acadèmica i científica tan important per Catalunya i Barcelona com el PSMar”.

  • Un nou estudi relaciona educació i salut amb nivell socioeconòmic

    En els darrers anys la pobresa infantil ha augmentat a Catalunya. Segons dades de l’IDESCAT un 29% dels infants catalans, que representen prop de mig milió, es trobaven en risc de pobresa l’any 2015. La situació derivada de la crisi econòmica dels darrers anys ha tingut un gran impacte en les famílies i els col·lectius més vulnerables perquè ha limitat la seva renda i empitjorat les seves condicions de vida.

    Cada cert temps surt un nou estudi que dóna a la idea que l’estatus socioeconòmic durant els primers anys de vida és fonamental per a l’educació i la salut adulta. Ara ho han constatat Bruno Arpino, Jordi Gumà i Albert Julià, investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socials, en un article publicat a PLOS ONE en el qual posen de relleu la necessitat de fer inversions que repercuteixin en els infants. De fet, Arpino apunta que el resultats de l’estudi «suggereixen que cal apostar per les inversions públiques adreçades als infants, ja que es preveu que produeixin efectes duradors en les persones en les diferents fases de la seva vida».

    La base del seu article demostra que la situació durant els primers anys de vida de les persones (especialment la relativa a l’estatus socioeconòmic) influeix de manera decisiva en l’educació, en la trajectòria vital i en la salut durant les etapes posteriors. “Hem constatat que les condicions de vida primerenca afecten indirectament la salut durant les etapes posteriors, com a conseqüència de la seva influència en l’educació i en les trajectòries familiars i laborals”, afirmen els investigadors.

    Per l’estudi, es van utilitzar dades secundàries (12.034 individus de 60 anys i més) de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa. Les mesures de salut utilitzades són l’autopercepció de la salut, la depressió i les limitacions en les activitats de la vida diària.

    Gràcies a la informació retrospectiva obtinguda, van poder mesurar les condicions en la primera etapa de la vida (salut durant la infància i estatus socioeconòmic de la família d’origen) i la trajectòria vital. Pel que fa a aquest darrer apartat, van reconstruïr trajectòries completes d’educació, fertilitat i vincles personals d’individus entre 15 i 59 anys. Les dades es van tractar per separat per sexe, primer amb anàlisi de seqüències multicanal i anàlisi de grups, i finalment, amb models de regressió.

    Així, per una banda s’ha vist que el baix nivell educatiu té una influència negativa en la salut però també com el nivell d’estudis i les trajectòries familiar i laboral afecten conjuntament la salut. Concretament, entre el 66% i el 75% dels efectes indirectes del baix nivell socioeconòmic parental en la infància en els tres resultats de salut considerats en edat avançada s’explica per l’assoliment educatiu per a dones (86% – 93% per als homes).

    Aquestes dades certifiquen, segons els investigadors, “que els individus de famílies més pobres tenien menys possibilitats d’assolir nivells elevats d’educació i, al seu torn, aquests nivells baixos d’estudis van influenciar negativament la seva salut en edats més avançades”.

    Altres resultats es refereixen a l’efecte de la mediació conjunta entre nivell educatiu, trajectòria familiar i laboral. En aquest àmbit, es destaca que, en el cas de les dones, entre el 22% i el 42% de l’efecte del baix nivell socioeconòmic parental en la infància en els tres aspectes de salut considerats en edat avançada s’explica pel nivell educatiu i les trajectòries familiars i laborals. S’observen percentatges encara més elevats per als homes (35% – 57%).

  • La biòloga Núria López-Bigas, premiada per la seva contribució a l’estudi del genoma del càncer

    Conèixer els gens que estan directament relacionats amb els càncers amb més prevalença permet tenir una millor comprensió de la malaltia i per tant desenvolupar teràpies concretes para a cada tumor, més individualitzades i adequades per cada pacient. Desenvolupar mètodes que permetin aquest coneixement és el que fa la biòloga Núria López-Bigas, la guanyadora de l’edició de 2016 del Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica.

    L’entitat ha reconegut la seva trajectòria entre un total de 53 candidatures presentades d’investigadors amb perfils molt diferents. Finalment López ha estat l’escollida segons el jurat per “la seva contribució al desenvolupament de nous mètodes bioinformàtics per l’estudi dels genomes del càncer”.

    Aquesta biòloga treballa a la Fundació ICREA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on, juntament amb un equip de professionals, es dedica a la investigació dels genomes del càncer a través de la creació de mètodes computacionals, el que s’anomena la bioinformàtica. Una nova forma d’investigar cada vegada més present, que consisteix a analitzar la multitud de dades biològiques existents, en aquest cas relacionades amb el càncer, a través de mètodes informàtics per extraure resultats que permetin una millora dels tractaments.

    El seu laboratori ha estat pioner en desenvolupar mètodes computacionals per identificar alteracions gnòmiques implicades amb el càncer. Disposar d’aquests mètodes és essencial per l’anàlisi del genoma de milers de tumors que a la vegada permet, segons explica la biòloga, crear un catàleg on figuren aquells gens que estan directament vinculats amb el càncer. Això ajuda a comprendre millor com funciona aquesta patologia i per tant a desenvolupar noves teràpies especifíques per a cada tipus de tumor.

    Aquesta és la IX edició del premi a la Investigació Biomèdica del la Fundació Banc Sabadell que des del 2006 ha distingit a diversos investigadors amb l’objectiu de ressaltar la trajectòria d’un científic o científica jove que hagi desenvolupat la seva carrera a Espanya. El premi està dotat amb 50.000 euros.

    El guardó s’entregarà el pròxim 12 de juliol. Aquest dijous, durant la seva presentació de la guanyadora a la premsa, tant la guardonada com membres del jurat i de la fundació, han coincidit a remarcar la importància de la divulgació científica als mitjans per aconseguir notorietat social i comprensió per part de la ciutadania del què s’està duent a terme a Catalunya. Tots han destacat el nivell dels científics catalans i espanyols, però creuen que fa falta finançament i més suport per part d’entitats tant públiques com privades. “Tenim el talent però falten diners per continuar sent un indret de referència”, han ressaltat.

  • El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona celebra 10 anys

    Des del 15 de maig de 2006, dia en què va ser inaugurat el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el centre no ha parat. 1.500 persones passen cada dia per les instal·lacions del parc, procedents de 54 països diferents, més de 1.200 articles es publiquen cada any, 100 grups de recerca treballen cada dia pel descobriment de nous avenços i més de 300 conferències científiques tenen lloc en aquestes instal·lacions.

    L’edifici, d’un disseny espectacular, a tocar del mar, i al costat de l’Hospital del Mar de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra, alberga un dels nuclis de recerca biomèdica més importants del sud d’Europa. Arribar fins aquí no ha estat ràpid, els 10 anys de funcionament han fet créixer aquest centre barceloní posicionant-lo a un nivell similar a altres centres de recerca molt prestigiosos d’Europa.

    Els seus 100 grups de recerca, segons expliquen des del centre, estudien des d’aspectes més moleculars de la biomedicina fins als més poblacionals, des de la biologia experimental fins a la teòrica i computacional, de la més bàsica a la més aplicada i translacional.

    “El PRBB és una història d’èxit, d’èxit de la seva gent, dels seus centres. En una dècada hem combinat serietat, creativitat, rigor i molt pragmatisme”, ha dit Jordi Camí, director del centre, en la celebració del desè aniversari aquest dijous.

    De les poques coses que lamenta Camí és no haver convençut a la farmacèutica catalana Grífols perquè instal·lés un centre de recerca dins del parc.

    Un recorregut que comença als anys 80

    Va ser el 1985 quan va tenir lloc una de les primeres accions per intentar tirar endavant un centre de recerca biomèdica a Barcelona. Jordí Camí, que en aquell moment era rector de l’IMIM (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i un dels que està dins del parc), va redactar la proposta inicial. La idea va anar madurant, gràcies al suport de diverses personalitats i va ser finalment l’any 2001 quan van començar les obres del centre. La construcció de l’edifici va durar fins a l’octubre de 2006 i va tenir un cost de 120 milions d’euros.

    El 2005, abans de la seva inauguració, es va constituir el Consorci PRBB, fundat per la Universitat Pompeu Fabra, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Les primeres entitats que van situar-se al parc van ser l’IMIM, el CEXS-UPF, el CRG, el CMRB, l’IAT i el CREAL, que ocupaven en aquell moment els 35.000 metres quadrats inicials de l’edifici.

    Deu anys després, el centre de recerca mira el futur amb esperança i amb la voluntat de saber adaptar-se als nous reptes. “En els propers anys tindran lloc nous canvis, uns instituts marxen i d’altres vindran. Els nous reptes de la biomedicina requeriran noves tecnologies, més recursos i formes imaginatives de fer recerca transdisciplinària i cooperativa”, senyalen des del centre.