Just Deploy It!

Etiqueta: vacuna

  • Vacuna i menstruació, un exemple més del biaix de gènere en la medicina

    La vacuna de la covid-19 altera la menstruació? La resposta curta és que encara no se sap perquè no hi ha estudis concloents. Diverses dones han compartit a través de les xarxes socials experiències de desajustos en el cicle menstrual després de rebre la vacuna, amb sagnats més abundants i prolongats, i també endarreriments o retards en l’arribada de la regla.

    Alhora, es pregunten per què no hi ha més informació al respecte i sobretot per què no s’avisa prèviament d’aquests efectes. El cert és que ni els protocols ni les fitxes tècniques de cap de les vacunes inclouen la possibilitat d’aquests efectes secundaris, que han aparegut amb l’inici de la vacunació massiva.

    Carme Valls, endocrinòloga especialitzada en medicina amb perspectiva de gènere, afirma que és habitual que en la fase 3 dels assajos clínics no es coneguin tots els efectes secundaris, i que és en la fase 4, en què molta més gent rep la vacuna, on es detecten nous efectes com ara els casos de trombosi.

    Hipòtesis a l’espera de respostes definitives

    Davant la desconeixença, diverses hipòtesis intenten explicar quin mecanisme podria haver-hi al darrere d’aquestes alteracions. D’una banda, es planteja que les modificacions del període menstrual formin part de la resposta immunitària del cos. D’altra banda, hi hauria la possibilitat que sigui fruit de l’estrès, que al seu torn indueixi una alteració en les hormones de l’hipotàlem i altres òrgans que regulen el cicle menstrual.

    Valls assenyala que en qualsevol cas, es tracta d’una «alteració temporal com també pot donar-se en determinades èpoques de l’any o durant un període d’exàmens», i que es normalitzen després d’un o dos cicles menstruals. Així i tot, creu que val la pena informar a la metgessa si apareix una alteració, especialment si és greu i es manté durant tres cicles menstruals.

    La recollida de dades i informació és el primer pas perquè es pugui fer una investigació. Francisco Carmona, cap de Ginecologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, explica que després de la recollida de dades, el primer que s’hauria de fer és «confirmar si l’increment d’alteracions té una base real», i després, «si hi ha una relació de causa-efecte amb la vacuna, o si només és una associació temporal».

    A més d’informar el metge, també és possible notificar l’aparició d’efectes adversos a través del web de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), organisme que duu a terme les tasques de farmacovigilància a l’estat espanyol.

    L’AEMPS encara no ha informat de la posada en marxa de cap recerca específica sobre aquests possibles efectes adversos ni ha fet públiques dades del nombre de notificacions d’aquest tipus. Al Regne Unit, l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris menciona que s’han informat de 22.981 casos de desajustos del període menstrual, un nombre que matisen, «és molt baix en proporció amb el nombre de dones que han rebut la vacuna».

    A la Universitat d’Illinois, als Estats Units, ja està en marxa una enquesta que va llançar una professora associada d’antropologia, Kathryn Clancy, després de patir algunes alteracions menstruals. A l’estat espanyol, el Departament d’Infermeria de la Universitat de Granada, amb la matrona Laura Baena al capdavant, també té en marxa un estudi per poder aclarir les causes d’aquestes alteracions.

    Aquest estudi es presentarà a la càtedra Antonio Chamorro-Alejandro Otero de la Universitat de Granada, que ha obert una convocatòria pública per presentar projectes d’investigació que tinguin relació amb les «característiques cel·lulars, fisicoquímiques i immunològiques de la menstruació».

    La necessitat d’escoltar les dones

    La ginecòloga Enriqueta Barranco, directora de la càtedra Antonio Chamarro-Alejandro Otero, assenyala que malgrat que els desajustos en la menstruació siguin temporals, «comporten una necessitat de consultes mèdiques, proves diagnòstiques i patiment amb un cost per a la salut de les dones en conjunt i de manera indirecta per al sistema sanitari».

    La qüestió de fons és el biaix de gènere en la medicina. Per exemple, l’exposició dels efectes adversos en els informes i els protocols es fa de manera global, sense especificar les diferències entre homes i dones. Una pràctica que la ginecòloga assegura, «forma part del patró patriarcal de la ciència», ja que «una malaltia o una resposta adversa a un medicament o una vacuna és absolutament diferent per a homes i dones».

    En aquest sentit, un element a destacar en el cas de la vacuna de la covid-19 és que un dels requisits per a les dones voluntàries en els assajos clínics era l’ús d’anticonceptius. Barranco assenyala que «no hi ha informació sobre quin tipus d’anticonceptius utilitzaven», una variable a destacar, ja que «no es pot equiparar el patró de sagnat natural amb el que es produeix amb anticonceptius hormonals».

    Amb tot, la ginecòloga demana «entendre les dones quan es queixin de problemes menstruals i facilitar-los-hi ajuda informativa per contribuir a disminuir l’angoixa». Sobretot, Barranco insisteix que «quan una pacient pregunti si el que li succeeix és conseqüència de la vacuna que la resposta no sigui directament un no per por a ser titllat de negacionista».

  • Moderna anuncia una eficàcia del 95% de la vacuna contra la Covid-19

    La farmacèutica estatunidenca Moderna, que està fabricant una de les onze vacunes que es troben a l’última fase d’assajos previs a la comercialització, ha notificat que el seu vaccí proporciona una eficàcia del 94,5%.

    L’empresa assegura que «l’assaig ha complert els criteris estadístics especificats en el protocol d’estudi per a l’eficàcia» amb un resultat d’efectivitat del 94,5%. Dels 30.000 participants de l’estudi, 95 han contret la malaltia fins al moment. D’aquests, 90 havien rebut un placebo i només cinc el projecte de vacuna. D’entre els onze casos més greus, cap d’ells havia rebut el vaccí contra la Covid-19.

    L’empresa assegura que «l’anàlisi suggereix un perfil de seguretat i eficàcia àmpliament coherent en tots els subgrups avaluats». Es refereixen al fet que d’entre els 95 infectats hi havia una quinzena de persones d’edat avançada i una vintena d’origen ètnic no blanc, incloent-hi llatins, negres o asiàtics.

    Amb tot, “l’assaig continuarà acumulant dades addicionals rellevants per a la seguretat i l’eficàcia, fins i tot després de presentar una autorització d’ús d’emergència”. Tot plegat fins que s’arribi als 151 casos de positius de Covid-19 i «un seguiment mitjà de més de dos mesos». “Moderna també té previst presentar sol·licituds d’autoritzacions a les agències reguladores mundials”, afegeix al comunicat.

    Quant a la distribució de la vacuna, que requereix dues injeccions en un període de temps d’un mes, «a finals de 2020 la companyia espera tenir 20 milions de dosis per als EUA». Preveu fabricar-ne entre 500 milions i un bilió a nivell mundial durant l’any 2021.

    La tercera en set dies

    L’anunci de Moderna és el tercer en la darrera setmana, després que dilluns passat el projecte estatunidenc i alemany de Pfizer i BioNTech fos el primer a avançar una part dels resultats de la fase 3. El 90% d’efectivitat que garantien va ser superat poques hores després per Rússia, que va assegurar que la vacuna Sputnik V mostra una eficàcia del 92% vers el placebo.

    Amb tot, les dades russes són a partir de només vint participants de l’estudi que van contraure la malaltia, enfront dels gairebé cent de Pfizer-BioNTech i de Moderna. Sigui com sigui, cap dels tres avenços ha estat publicat en una revista científica i es tracten únicament de comunicats empresarials o estatals tenint en compte els resultats parcials de la darrera fase d’anàlisi clínica.

    Una distribució més senzilla

    Un factor diferencial de la vacuna que prepara Moderna, i molt beneficiós en comparació amb la de Pfizer i BioNTech, és que la primera vacuna requereix un mecanisme de conservació relativament senzill.

    «Es manté estable» entre temperatures de 2 a 8 graus centígrads, «la temperatura d’una nevera estàndard o mèdica, durant trenta dies», assegura la companyia. Al comunicat explica que per tal que la validesa es mantingui durant mig any cal conservar-la a -20ºC. El director d’operacions tècniques i qualitat de Moderna, l’espanyol Juan Andrés, assegura que són unes condicions “que es troben habitualment en els congeladors i refrigeradors farmacèutics fàcilment disponibles”.

    Andrés afegeix que “és un desenvolupament important i permetria una distribució més senzilla i una major flexibilitat per facilitar la vacunació”. En efecte, suposa un avenç respecte de les condicions que, en un principi, demana la vacuna de Pfizer i BioNTech, que ha d’emmagatzemar-se entre setanta i vuitanta graus negatius.

  • La vacuna d’Oxford contra el coronavirus genera una resposta immunitària

    La cursa per trobar fàrmacs que pal·liïn els efectes de la Covid-19 avança, alhora que ho fa la carrera per crear la vacuna que generi immunitat al SARS-CoV-2. Una de les més avançades, que ja ha iniciat les proves de la tercera i darrera fase, és la que estan creant la Universitat d’Oxford i l’empresa farmacèutica AstraZeneca.

    Segons els últims resultats que acaba de publicar un equip de científics de l’Institut Jenner a The Lancet, els resultats provisionals d’aquesta vacuna són esperançadors. Les conclusions de la fase intermèdia 1 i 2 de la vacuna indiquen que el grup que l’ha provada no ha patit greus efectes secundaris i, tanmateix, sí que ha generat una resposta immunitària contra el virus que provoca la Covid-19.

    Les persones que es van vacunar el projecte d’Oxford van generar una resposta de les seves cèl·lules-T al cap de set dies, arribant al pic als 14 i que es van mantenir fins 56 dies després de la injecció. Les cèl·lules-T són uns limfòcits especialitzats en la creació d’anticossos que podrien afavorir a reduir els efectes de la Covid-19.

    A més, també s’ha confirmat que és útil en la creació d’anticossos contra el virus del nou coronavirus. Segons l’estudi, un 91% dels participants van crear els anticossos quan van ser mesurats amb l’assaig MNA80, mentre que es van trobar al 100% dels participants quan la prova es va fer a través del mètode PRNT50.

    Quant als efectes secundaris, l’article no en reporta cap de gravetat. Tanmateix, sí que reconeix que algunes persones a què es va administrar el projecte de vacuna han manifestat dolor, sensació de febre, calfreds, mals musculars, mals de cap o malestar general. Amb tot, «molts d’ells van ser reduïts mitjançant l’ús de paracetamol».

    L’equip científic que signa l’article conclou que el projecte de vacuna “mostra un perfil de seguretat acceptable i un augment d’anticossos”. El grup creu que els resultats, “juntament amb la inducció de respostes immunes humorals i cel·lulars, recolzen l’avaluació a gran escala de la vacuna a la fase 3 en curs”.

    Tanmateix, els autors de l’estudi recorden que «s’haurien de fer més estudis clínics sobre aquesta vacuna, incloent-hi adults més grans». Entre altres qüestions cal resoldre el dubte del temps que dura la immunitat que aporta la vacuna. «Són necessaris més estudis per avaluar la vacuna en diversos grups de població, inclosos gent gran, persones amb altres patologies i en poblacions ètniques i geogràficament diverses», diuen els científics.

    Resultats similars a la Xina, Rússia i els EUA

    El projecte d’Oxford, que vol esdevenir una vacuna «ràpida, efectiva i accessible contra el coronavirus» tal com expliquen en un comunicat, no és l’únic que avança amb bons resultats provisionals. Darrerament també s’ha conegut que els altres projectes que encapçalen la cursa també ho fan amb bones conclusions preliminars.

    Per exemple, la vacuna que està desenvolupant la farmacèutica xinesa CanSino és «segura i indueix una resposta immune significant en la majoria de casos» després d’una única dosi, segons un article científic basant-se en la fase 2 d’aquesta vacuna.

    El projecte de vacuna de Rússia, sota sospita després de les acusacions directes fetes pel Regne Unit en què acusa l’Estat rus d’espionatge cibernètic per tractar de hackejar informació sobre el projecte d’Oxford, «ha completat exitosament la fase de proves clíniques». Els militars voluntaris no van reportar cap «reacció o complicació indesitjable» i els tests mostren «inequívocament el desenvolupament d’una resposta immune com a resultat de la vacunació», diu el comunicat emès pel Ministeri de Defensa rus.

    Darrerament també s’han conegut els resultats de la fase 1 del projecte de vacuna més avançat que hi ha als Estats Units, produït per la farmacèutica Moderna. Com en els anteriors casos exposats, aquest projecte de vacuna contra la Covid-19 «indueix respostes immunitàries en tots els participats, i no es van identificar problemes limitants de seguretat» al llarg de les proves amb humans.

  • «Tenim per primera vegada una vacuna contra una de les malalties més letals del món»

    Pedro Alonso (1959, Madrid) evita caure en llocs comuns, però es mostra convençut que la lluita per a erradicar la malària ha donat en els últims dies un pas històric. Aquest dimarts, Malaui va donar el tret de sortida a la primera campanya de vacunació multitudinària contra aquesta malaltia a nivell mundial, al qual en les pròximes setmanes se sumaran Kenya i Ghana.

    «S’ha començat a vacunar per primera vegada de forma rutinària, no com a part d’una recerca, sinó com un producte llest per a ser usat», explica des de Ginebra el metge espanyol, director del programa mundial de malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de 2014.

    L’organisme coordina el programa pilot en col·laboració amb els ministeris de salut dels tres països. Uns 360.000 nens rebran les dosis cada any, que han de complementar-se amb altres mesures contra la malaltia com l’ús sistemàtic de mosquiteres, la fumigació d’interiors amb insecticides i la utilització de les proves de diagnòstic i el seu tractament.

    La vacuna, anomenada RTS,S, és fins avui l’»única capaç de reduir dràsticament la malària entre la població infantil». No obstant això, la seva eficàcia és limitada: els assajos clínics van demostrar que redueix els casos en un 40%. «Aquesta protecció parcial pot tenir un gran impacte a nivell global», defensa l’investigador. Segons dades de l’OMS, la malària es cobra cada any la vida de 435.000 persones, en la seva majoria nens. La major part de les morts es produeixen a Àfrica, on més de 250.000 menors moren a l’any com a conseqüència de la malaltia.

    L’avanç es produeix després de la patacada experimentada l’any passat en la lluita contra la malària, que es va estancar per primera vegada en l’última dècada per la falta d’inversió en programes de prevenció i de tractament. Darrere d’aquest programa pioner impulsat en Malaui hi ha més de 30 anys de recerca. Alonso, amb una llarga i reconeguda trajectòria en aquest camp, també ha format part d’ella, duent a terme els primers assajos fa més de 15 anys.

    El programa de vacunació contra la malària ja és una realitat a Malaui. És un abans i un després en la lluita contra la malaltia?

    El terme ‘històric’ s’utilitza amb certa lleugeresa a vegades però en aquest cas està plenament justificat: és un dia històric. Perquè el reconeixement de la necessitat i els primers intents per a desenvolupar una vacuna contra la malària es remunten a fa més de 100 anys. Aquest dimarts es va començar a vacunar per primera vegada de forma rutinària, no com un estudi o una recerca, sinó com un producte llest per a ser usat, es va començar a vacunar al primer nen d’Àfrica contra aquesta malaltia.

    Per tant, és un assoliment extraordinari de la ciència, del coneixement i de la tecnologia al servei dels més necessitats. Que es tingui per primera vegada una vacuna contra una de les malalties més letals i que més sofriment ha causat en la història de la humanitat és, efectivament, un moment històric. Estem davant la història de la ciència, de la medicina i de la salut, especialment als països més pobres.

    Com han anat els dos primers dies de la vacunació?

    Està anant tot molt bé. És part de la fita, que són la mateixa gent que vacuna contra el xarampió, la varicel·la o la diftèria són els mateixos que estan vacunant ara en els dispensaris, exactament igual que la resta. És un servei aportat plenament pels ministeris de salut dels països. Són gent molt experimentada i està anant tot molt bé. Aquest és el salt tan especial que s’ha generat. Ja no és un projecte de recerca, no és un assaig com els que hem fet tantes vegades, això és: ja tenim una vacuna llesta i pot començar a utilitzar-se.

    Ho esmentava abans: hi ha hagut molts projectes que han investigat vacunes contra la malària, però aquest és el primer que tira endavant fins a poder aplicar-se de forma rutinària.

    Hi ha hagut molts intents de desenvolupar vacunes -és a dir, la substància que injectes, genera una resposta immune i això et protegeix, o et protegeix parcialment- des de fa 100 anys. Algunes han progressat bastant, però no hi ha hagut cap que hagi completat el procés del que es diu desenvolupament clínic, l’avaluació per agències reguladores i llum verda per a la seva aplicació. En aquest sentit, aquesta sí que és la primera vacuna que pot aplicar-se a gran escala perquè és la primera que ha cobert tot aquest procés. Altres vacunes i altres intents de vacunes s’han quedat pel camí.

    Una altra cosa diferent són altres eines de lluita contra la malària com a fàrmacs o medicines. Sí que comptem amb altres eines, però és la primera vegada que tenim una vacuna que ha cobert tot el seu desenvolupament, com faríem amb qualsevol altra vacuna per a qualsevol altra malaltia, i que estaria llesta per a ser aplicada.

    La vacuna RTS,S ha estat resultat de més de 30 anys de treball. Vostè ha estat més d’una dècada col·laborant en la recerca. Com han estat tots aquests anys?

    Comencen amb una investigadora de la Universitat de Nova York, Ruth Nussenzweig, que va ser la que va descriure per primera vegada la proteïna del paràsit. Després es va decidir intentar utilitzar aquesta proteïna com a vacuna. Parlem de finals dels anys 70, són efectivament més de 30 anys de recerques de diferents persones en diferents moments que han anat aportant diferents components.

    Aquest matí parlava amb la meva filla i em preguntava: «Hi ha un inventor d’aquesta vacuna?». No, no hi ha un inventor, avui dia aquestes coses no són així. Són diferents persones en diferents moments: des de qui descobreix la proteïna, al primer que va generar una proteïna recombinant que la imitava o als quals van començar a assajar-la en humans quan no funcionava.

    Després es van començar a desenvolupar adjuvants [substàncies que s’afegeixen a la vacuna per a augmentar la seva eficàcia, segons l’OMS] que permetien potenciar la resposta de la vacuna, es van començar a assajar i a veure respostes positives. En el meu cas, a primers dels anys 2000 se’ns demana que avaluem si aquesta vacuna podria funcionar i com podria fer-ho en nens africans, que era l’objectiu fonamental.

    Això va permetre que des de l’Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona i, molt important, un centre de recerca creat a Moçambic, amb suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), es tinguessin les capacitats tècniques i el coneixement per a poder desenvolupar i avaluar el producte a Àfrica. Donats els resultats, van poder entrar altres grups també a donar suport fins que es completa tot el procés amb els comitès assessoris de l’OMS i l’Agència Europea del Medicament.

    És un procés llarg, molt complex, que requereix diferents actors en diferents moments. Això ens recorda la complexitat que és desenvolupar una vacuna contra un paràsit tan difícil com aquest.

    No obstant això, la vacuna té eficàcia limitada. Prevé 4 de cada 10 casos de malària.

    És una vacuna imperfecta, d’eficàcia moderada, que incorpora tecnologies, sobretot quant als adjuvants, realment capdavanteres. Però no és una vacuna com la imatge que molta gent té: ‘Una vegada que estic vacunat, ja estic completament protegit’. No, estàs només parcialment protegit, però perquè en la malària és molt difícil.

    Però aquesta protecció parcial pot tenir un gran impacte a nivell global. Per això, quan la gent li pregunta «però val la pena produir la vacuna que només redueix el 40% dels casos?», és que el 40% dels casos de 200 milions de casos que tenim cada any i 400.000 morts anuals són molts casos i moltes morts els que aquesta vacuna pot evitar.

    És una vacuna que requereix quatre dosis, que donarem a nens de 5 mesos i dos anys de vida. Tenim esperança que vagi a contribuir juntament amb les altres eines que tenim com les mosquiteres o fàrmacs a tractar de controlar una malaltia que ha vist grans progressos en l’última dècada, però que en els últims dos o tres anys estem veient com ressorgeix amb força.

    Què queda ara per fer per a avançar en l’eficàcia? Quin és el següent objectiu que es marquen?

    Hi ha diversos objectius. El primer és immunitzar, mesurar l’impacte de la vacuna i eventualment estendre la seva utilització. En segon lloc, i això requereix monitorar, veure l’impacte, veure que es compleixen les dosis com cal donar-les, que es confirmen els perfils de seguretat… aquí hi ha tot un treball per fer.

    En paral·lel, cal tractar de nou com millorar aquesta vacuna. Sempre ho hem dit: no és una vara màgica, no és la solució a tots els problemes, però contribueix a una solució. Necessitem altres vacunes eventualment millors i això portarà molts anys encara per davant de recerca, però no renunciem al fet que es pugui millorar els nivells d’eficàcia que aquesta vacuna aporta.

    També és la primera vacuna contra un paràsit.

    Quan parlava de dies històrics no és només perquè s’aplica una vacuna contra la malària, sinó perquè és la primera vacuna contra un paràsit humà. És un assoliment extraordinari.

    Àfrica és la zona del món més copejada per la malària, que s’acarnissa amb les persones més empobrides. Per què són tan importants aquest tipus d’avanços per a reduir la desigualtat?

    Moltes vegades pensem que la solidaritat amb els quals menys tenen es resol amb voluntaris anant a treballar a aquestes zones o amb recursos econòmics. Això és important, té valor, però les capacitats estan en els mateixos països d’Àfrica. No necessitem manar a ningú, ells tenen capacitats i cada vegada més.

    Efectivament, necessiten recursos econòmics. Però moltes vegades falten coneixements, ciència i tecnologia. Aquests són una palanca que poden ajudar a resoldre grans problemes. Des de l’àmbit de l’energia o des de l’àmbit de la potabilització de l’aigua o la salut… moltes vegades requereixen solucions tecnològiques. I tecnologia és precisament el que no tenen.

    L’antic primer ministre de Moçambic Pascoal Mocumbi, un home extraordinari i un dels pares de la independència, deia: «Necessitem investigar precisament perquè som pobres». A Espanya ha costat molt, també en el món, reconèixer que una de les majors aportacions que com a països rics podem fer és posar al servei de les poblacions més desfavorides la ciència, la tecnologia i el coneixement que tenim, perquè són els que tenen la veritable capacitat de transformar.

    Per a mi, la vacuna de la malària, com uns altres, és un exemple d’aquesta capacitat de transformar. Espanya va jugar un paper important i els recursos dels contribuents espanyols a través de l’AECID han jugat un paper fonamental en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. Moltes vegades em fa pena veure com avui dia, en el debat públic, aquests temes estan absolutament absents. Em dóna tristesa veure que la discussió sobre la cooperació internacional d’Espanya ha desaparegut completament.

    De fet, Espanya porta des de 2010 sense aportar un sol euro al Fons Mundial contra la sida, la tuberculosi i la malària, un dels organismes que han finançat aquest programa pilot.

    Al costat de GAVI Aliança Global de Vacunes i Unitaid, el Fons Mundial contra la sida és un dels organismes que està finançant aquest desplegament. Espanya està absent. Però està absent del debat públic, no hi ha més que veure els discursos en el parlament o els debats entre els candidats, on aquests temes no apareixen. Espanya ha abdicat de la seva responsabilitat global.

    Aquesta és una entrevista de eldiario.es

  • Tot el que es pot treballar a partir de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna

    El projecte va començar a principi de curs del 2016, mentre estàvem treballant la il·lustració i les arrels polítiques de la Revolució Francesa. Com a professor de Geografia i Història vaig proposar als meus alumnes que dissenyessin un esquema dels principals descobriments científics que es van produir el segle XVIII. Entre ells hi havia la primera vacuna a càrrec d’Edward Jenner. Els alumnes van fer una exposició dels treballs al passadís de la planta baixa del col·legi i al professor Carlos Giménez, que imparteix  Biologia, li va agradar molt i va comentar-me la reial expedició de la vacuna.

    Entre els dos ens vam posar a fer recerca i vam trobar per internet documents molt interessants. La qüestió era conèixer què havia passat amb la Reial Expedició de la vacuna i quins van ser els principis ètics que la van inspirar, atès que la clau estava a analitzar perquè els nens que van utilitzar en el seu moment havien de ser orfes.

    Els temes de treball es van focalitzar. Per una banda, hi havia l’estudi de la verola i de la vacuna (la primera de la història) d’una forma científica, i per altra banda el fet històric de la real expedició de la vacuna. Faltava la dimensió ètica i aquí és on es va afegir en Joan Campmany, professor de religió i filosofia. L’objectiu era que els alumnes es posessin en la pell dels nens orfes que es van utilitzar per portar la vacuna, i valoressin els riscos i els beneficis que hi hauria per ells i pels companys si s’inoculaven la vacuna.

    El 2015 els mitjans de comunicació van difondre la notícia de la mort d’un nen a Olot perquè els pares no van acceptar que el vacunessin contra la diftèria. Aquest  tema es va tractar a classe amb rigor científic, així com el paper de les vacunes d’avui en dia. I aquí rau una altra de les claus del projecte. Si el cas de l’Expedició presentava un dilema moral, el que es volia treballar amb els alumnes eren casos de dilemes morals del segle XX vinculats a la praxi, en aquest cas a la mala praxi de la medicina. Se sabien alguns casos i van posar-se a investigar.

    L’impuls definitiu el van rebre quan el professor de Biologia va contactar amb el Dr. Josep Santaló, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ell va ser qui ens va facilitar un llistat de principis de bioètica que vam utilitzar com a base pel treball i que va ser decisiu per aconseguir que els nostres alumnes entenguessin la importància de formalitzar aquests principis ètics d’una forma ordenada i concreta.

    A partir d’aquí, vam plantejar als alumnes la següent qüestió: “Heu vist el que va passar fa dos-cents anys? Doncs vegeu que no fa gaires anys, a la segona meitat del segle XX trobem casos semblants”.

     

    Vam assignar un cas diferent a cada grup perquè l’estudiessin i en paral·lel es treballava el context històric, social, polític, econòmic i cultural. Quan ja tenien resoltes les tasques de biologia i d’història, passaven a treballar les qüestions ètiques. En elles calia cercar evidències sobre el compliment dels principis ètics més rellevants de la investigació bio-científica; això havia d’anar acompanyat d’un discurs argumentari i d’un suport (imatge, text, experiment o notícia). Aquesta segona part es va treballar amb una eina digital 2.0, un organitzador de documents que va facilitar el treball i la relació entre els mateixos membres del grup i el professorat.

    Objectius

    • Evidenciar l’efecte positiu de la vacunació massiva com un dels pilars de la millora de l’esperança de vida de la nostra societat.
    • Millorar l’argumentació basada en fets i estructurada a partir d’un llistat concret de principis.
    • Introduir el concepte de bioètica als nostres alumnes d’una manera formal.
    • Intentar fer entendre als nostres alumnes els seus drets com a possibles pacients, especialment els relacionats amb el consentiment informat.
    • Situar els nostres alumnes davant de situacions conflictives relacionades amb el món de la pràctica mèdica per tal de mostrar-los la necessitat d’implicar-se en la presa de decisions relatives a tot allò que els pugui afectar.
    • Remarcar la importància de situar en el seu corresponent context històric cadascun dels casos analitzats.
    • Analitzar els rols dels diferents actors que intervenen en el món sanitari i les peculiaritats de les diferents professions implicades.
    • Desmuntar algunes de les anomenades teories conspiranoiques que sovint apareixen en els mitjans de comunicació relacionades amb les empreses del sector farmacèutic.
    • Evidenciar la perillositat de la difusió de continguts pseudocientífics relacionats amb la salut humana i la pràctica mèdica.

    Resultats

    Tots els professors participants hem fet una valoració molt positiva dels resultats obtinguts en aquest projecte. Per altra banda, molts dels alumnes van quedar sorpresos pel fet que el cas concret d’estudi que els va correspondre havia tingut lloc en unes dates relativament recents. Aquest fet els va fer replantejar la seva convicció respecte de la superioritat moral de la societat al segle XX en comparació al XIX, que inicialment havien pensat que era molt més clara.

    El projecte va ajudar els alumnes a conèixer alguns dels seus drets com a possibles pacients o subjectes d’un estudi clínic, fomentant l’esperit crític tan necessari en una societat tan complexa com l’actual.

    Conclusió

    Els alumnes han entès la responsabilitat col·lectiva que té la societat respecte les campanyes de vacunació, i com el coneixement documentat ajuda a superar el fals conflicte entre aquesta responsabilitat i el dret individual.

  • Sanidad no inclourà la vacuna del papil·loma al calendari dels nens, malgrat les recomanacions de l’OMS

    Segons un informe publicat pel Ministeri de Sanitat, les noves recomanacions de vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH), una de les malalties de transmissió sexual més comunes, també inclouran a homes menors de 26 anys que tenen sexe amb homes. No obstant això, l’informe no contempla la vacunació entre població infantil masculina tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut. Una recomanació que ja ha estat introduïda en altres països i que està oferint resultats positius.

    Actualment es comercialitzen tres vacunes contra el VPH per prevenir la infecció pels dos tipus VPH d’alt risc més comuns, el 16 i el 18. L’Organització Mundial de la Salut recomana que la vacunació s’instauri en tots els països, sent el principal grup objectiu el de les nenes de 9 a 14 anys. No obstant això, una vegada cobert el grup de les nenes, des d’aquesta organització també recomanen la vacunació dels homes a partir dels 9 anys.

    «L’objectiu fonamental d’aquesta vacuna era protegir a les dones, intervenint per prevenir el càncer de coll d’úter», explica a eldiario.es Amos José García, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia. Respecte a la vacunació dels homes, García reconeix que «el debat està sobre la taula», però creu que primer cal millorar la cobertura en les noies. «La cobertura de la vacuna, si bé és raonable, no és tot el bona que a nosaltres ens agradaria».

    En segon lloc, García destaca la importància d’»aconseguir una bona cobertura en els altres sectors de la població que estan en risc». Entre ells, l’informe destaca als homes homosexuals, que tenen un major risc de patir càncer anal. Segons les dades ofertes pel Ministeri, s’ha detectat el VPH en el 90% dels càncers anals i el genotip més freqüent, el VPH 16, es troba en el 70% dels casos.

    Actualment, la vacuna està inclosa als calendaris de vacunació de totes les comunitats autònomes espanyoles, però solament és finançada globalment per a les noies, mentre que només algunes comunitats autònomes la financen també per als homes homosexuals.

    Austràlia ‘eliminarà’ el càncer cervical en dues dècades

    Entre els països que han ampliat la cobertura als nens destaca el cas d’Austràlia, que l’any 2007 es va convertir al primer país a engegar una vacuna gratuïta contra el VPH per a les adolescents. Un any més tard, es van engegar els primers programes de vacunació massiva a Espanya, a Madrid, Astúries i la Comunitat Valenciana. No obstant això, el 2013 les autoritats australianes van decidir ampliar el programa als nens, que també poden ser portadors i transmissors del virus.

    Segons un informe publicat la setmana passada a The Lancet Public Health, des de llavors hi ha hagut una reducció del 77% en els tipus de VPH que tenen més probabilitats de causar càncer de coll uterí, la qual cosa ha portat als investigadors a concloure que Austràlia està en camí d’erradicar aquest tipus de càncer en els pròxims 20 anys.

    «Estimem que, a Austràlia, la incidència anual estandarditzada per edat del càncer de coll uterí disminuirà a menys de sis nous casos per cada 100.000 dones per 2020 i a menys de quatre nous casos per cada 100.000 dones per 2028», conclouen els autors de l’estudi, la qual cosa significa que «la malaltia ja no es consideraria un problema de salut pública».

    Segons García, «la lectura fonamental que podem extreure del cas d’Austràlia és que estem davant una vacuna eficaç i segura» i assegura que les polèmiques que han envoltat a aquesta vacuna des dels seus inicis s’han donat «fonamentalment fos de l’àmbit científic».

    Una nova polèmica sobre la vacuna

    No obstant això, en els últims mesos ha tingut lloc una important polèmica científica entorn d’aquesta vacuna. Al maig d’aquest any, la revisió de les vacunes contra el virus del papil·loma humà de la Col·laboració Cochrane, una de les organitzacions de revisió d’estudis mèdics més importants del món, va concloure que era segura i que les morts suposadament associades a la vacuna en diversos estudis no estaven relacionades amb l’administració del sèrum.

    La polèmica va esclatar quan, al juliol d’aquest mateix any, els membres del Nordic Cochrane Center, una filial de la col·laboració, van publicar una carta en el British Medial Journal en la qual asseguraven que la revisió «estava incompleta i va ignorar proves importants de parcialitat».

    L’article, signat, entre altres, per l’investigador Peter Goetzsche, conegut per ser una de les veus més crítiques contra les pressions de la indústria farmacèutica i membre de la junta directiva de la Cochrane, va deslligar un debat intern dins de la col·laboració que ha acabat amb Goetzsche expulsat de la junta directiva. Altres quatre membres de la junta han dimitit com a protesta, una situació que posa en dubte la credibilitat d’una de les institucions més referenciades en l’àmbit mèdic.

    Malgrat aquesta polèmica, García assegura que «el consens científic, és bastant general» i així ho reflecteix el Comitè Consultiu Mundial sobre la Seguretat de les Vacunes, que en la seva última revisió va concloure que no s’han «trobat nous efectes adversos de preocupació» i que, per tant, la vacunació enfront del VPH se segueix considerant «extremadament segura».

    El virus i les vacunes

    El virus del papil·loma humà pertany a la família dels Papillomaviridae, es transmet per contacte i és una de les malalties de transmissió sexual més comunes, ja que es considera que afecta a més de la meitat de les persones que tenen relacions sexuals. Malgrat això, la major part dels infectats, tant homes com a dones, desconeix que ho està, perquè molts dels tipus del virus no produeixen símptomes. Alguns produeixen berrugues, mentre que uns altres generen lesions que poden conduir al desenvolupament de càncer cervical o altres tipus càncers en els genitals o l’anus, sent els tipus 16 i 18 els que més impacte tenen en aquests casos. Actualment existeixen tres vacunes contra el VPH, denominades Gardasil, Cervarix i Gardasil-9, que estan dissenyades fonamentalment per prevenir la infecció dels tipus 16 i 18 del VPH, encara que també ofereixen protecció contra les varietats de virus 5, 6, 11, 31, 33, 45, 52 i 58.

    Aquest article s’ha publicat originalment a eldiario.es

  • La vacuna experimental contra l’Ebola viatja a la República Democràtica del Congo

    Dimarts passat les autoritats de la República Democràtica del Congo (RDC) alertaven d’un nou brot d’Ebola. Les proves de laboratori realitzades al país africà han confirmat dos casos d’Ebola i s’han identificat en total 32 persones amb símptomes sospitosos durant les últimes cinc setmanes, dels quals 18 són molt probables. En vista d’aquesta situació, l’Organització Mundial de la Salut ha activat els seus protocols d’emergència i ha enviat una remesa d’una vacuna experimental que solament ha estat utilitzada en dues ocasions.

    A més, l’organització sanitària va confirmar aquest divendres que 3 dels possibles infectats són treballadors sanitaris, dels quals un ha mort. Segons va assegurar aquest divendres el director adjunt de l’OMS, Peter Salama, aquests casos són especialment crítics, «ja que se sap que els treballadors sanitaris són un factor d’amplificació en aquest tipus de brots», per la qual cosa estan preparats per al «pitjor escenari possible».

    L’Ebola és endèmic de la RDC i aquest és el novè brot des del descobriment del virus al país el 1976, així que les autoritats congoleses hauran de decidir si inicien una campanya de vacunació amb un sèrum experimental que va obtenir molt bons resultats en els assajos clínics realitzats a Guinea l’any 2015 i els resultats dels quals van ser publicats en la revista mèdica The Lancet.

    Malgrat no comptar amb autorització, la vacuna podria utilitzar-se sota els protocols d’emergència, tal com es va plantejar en un brot similar ocorregut el passat any al país africà. Finalment, en aquella ocasió el brot es va detenir després que es confirmessin tan sols 8 casos, amb el que la vacuna no es va distribuir, malgrat que les autoritats congoleses havien autoritzat el seu ús.

    Dificultats tècniques per distribuir la vacuna

    Segons Salama, des de l’organització estan «fent tot el possible perquè estigui tot preparat per si les autoritats locals decideixen iniciar la campanya o veiem que és necessari fer-ho». No obstant això, el representant de l’OMS ha recordat que «hi ha moltes complicacions a l’hora d’utilitzar una vacuna experimental que ha d’estar a temperatures entre 60 i 80 graus centígrads negatius».

    Des de Metges Sense Fronteres, el seu referent de vacunació, l’especialista Miriam Alía, ha aprofundit en les dificultats tècniques que implica la distribució d’aquesta vacuna. «A Guinea, la vacuna calia transportar-la a -80 °C, la qual cosa significa que necessites un tipus de cadena de fred molt específic que no està disponible en aquests països», ha explicat a eldiario.es.

    A més, aquesta especialista ha assegurat que si s’iniciés una campanya, no seria una vacunació massiva, sinó seguint l’estratègia de vacunació «en anell», que consisteix a vacunar solament a les persones que han estat exposats a pacients infectats. «Solament es vacuna a gent que està exposada pel seu treball o a persones pertanyents a la llista de contactes d’un afectat», d’aquesta forma, s’aconsegueix crear un anell de protecció al voltant dels infectats.

    Una vacuna encara sense autorització i sense preu

    La vacuna, denominada rVSV-ZEBOV, ha demostrat proporcionar una gran protecció contra el virus de l’Ebola de l’espècie Zaire, una de les cinc espècies que existeixen, i que és el que ha provocat l’actual brot en la RDC, així com la gran epidèmia que es va declarar el 2014 a Àfrica occidental, deixant més d’11.000 morts i 28.000 afectats. A més, estudis recents indiquen que la protecció és duradora.

    La vacuna va ser desenvolupada per l’Agència de Salut Pública del Canadà i després comprada per la farmacèutica Merck. Una compra que ha aixecat suspicàcies sobre el possible preu que pugui aconseguir al mercat una vegada sigui autoritzada, alguna cosa que previsiblement ocorri al llarg d’aquest any. «Ara que encara està en fase d’experimentació la vacuna no té un preu, però no sabem quant costarà quan s’aprovi», assegura Alía.

    Actualment, una plataforma formada per l’OMS, UNICEF, la Federació Internacional de la Creu Roja i Metges Sense Fronteres gestiona una reserva de vacunes d’emergències per a febre groga, meningitis i còlera. «La idea és que la vacuna de l’Ebola també acabi formant part d’aquest estoc, de manera que cap país hagi de pagar per ella, però això encara no s’ha decidit», assegura aquesta especialista.

    Investigadors espanyols treballen en una alternativa

    Encara que aquesta vacuna és la més avançada i l’única que ha arribat a realitzar assajos en fase 3, existeixen altres sèrums en desenvolupament en diverses parts del món. A Espanya, el grup de Poxvirus i vacunes del Centre Nacional de Biotecnologia va presentar fa amb prou feines unes setmanes cinc prototips en el Journal of Virology.

    «L’avantatge dels nostres prototips és que utilitzem un vector que no produeix cap efecte secundari, amb el que a nivell regulador seria més fàcil d’aprovar», assegura l’investigador del CNB, Juan García-Arriaza. A més, aquest especialista afirma que les seves bovines poden ser eficaces «enfront de les dues espècies més mortals del virus, que són Zaire i Sudan», en lloc de solament una espècie.

    No obstant això, els prototips desenvolupats en el CNB només han demostrat eficàcia en ratolins i encara estan lluny de començar els assajos amb humans. «Per arribar a fases avançades es necessita el suport d’una farmacèutica, perquè els assajos són molt costosos i tot i que tenim candidats molt bons, no hem trobat el finançament», assegura aquest investigador.

    García-Arriaza reconeix que la rVSV-ZEBOV ha demostrat una gran eficàcia, que és «una de les més avançades que hi ha en l’actualitat i és bastant prometedora». No obstant això, afirma que «no sempre el que arriba al mercat és el millor, de vegades el que arriba simplement és el primer o el que millors contactes té».

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Pel camí de la síntesi

    En el número del British Medical Journal del 5 de novembre de 1904, el professor de matemàtiques aplicades Karl Pearson va publicar un treball de síntesi sobre les estadístiques de vacunació enfront del tifus i de mortalitat per aquesta malaltia en diferents grups de soldats britànics a l’Índia i Sud-àfrica. En el seu Report on Certain Enteric Fever Inoculation Statistics va fer importants aportacions metodològiques per extreure conclusions sobre l’eficàcia de la vacuna, com són l’anàlisi de l’error de les correlacions entre tifus i mortalitat; l’observació de la irregularitat d’aquestes correlacions (el que actualment es diu heterogeneïtat), i la interpretació dels baixos valors de l’efecte conjunt de la inoculació. Aquest treball pioner passa per ser un metanàlisis avant la letre, el primer antecedent d’una de les grans aportacions de la ciència en les últimes dècades, tant en medicina com en altres disciplines, que és la clau per analitzar de forma transparent i objectiva l’eficàcia de les intervencions i per fer generalitzacions que permetin tenir una visió global en un camp determinat. El metanàlisis ha significat un canvi profund en la forma d’interpretar i contextualitzar els resultats d’una recerca concreta. Aquesta eina ha mostrat fins a quin punt i de quina manera la ciència és una acumulació constant de més i més proves, un treball continu per tenir una foto cada vegada més nítida d’un aspecte de la realitat.

    Quan es pensa en els grans assoliments de la ciència en l’últim mig segle és fàcil deixar-se seduir per l’espectacularitat dels avanços de la genètica, l’astrofísica o les nanociències, però rarament s’esmenta un avanç metodològic com és el metanàlisis. No obstant això, la creació dels mètodes estadístics per estandarditzar les mesures d’un efecte en diferents recerques i posar-les en una mateixa escala ha estat un assoliment d’allò més fructífer. El metanàlisis, encunyat el 1976 i aplicat poc després gairebé de forma simultània en medicina i en ciències socials, ha permès superar les limitacions de les habituals síntesis narratives de la recerca científica (clarament insuficients quant a objectivitat i quan hi ha centenars d’estudis) i asseure les bases per a la pràctica mèdica basada en proves i per aportar llum en recerques aparentment contradictòries. Ara, en un recent article publicat a la revista Nature es passa revista a les aportacions de 40 anys de metanàlisis alhora que es discuteixen les seves limitacions i el que poden considerar-se alguns signes de la «crisi de la mitjana edat» d’aquesta eina estadística que entra en la seva cinquena dècada de vida.

    «El metanàlisis és l’àvia dels moviments big data i open science«, escriuen els autors d’aquest article de revisió, reconeixent que el metanàlisis ha estat, d’una banda, el primer intent de síntesi de tot el treball acumulatiu que representen els estudis observacionals i experimentals desenvolupats durant molts anys; i, per un altre, un assoliment que deu molt a la publicació digital en obert dels treballs científics. Amb tot, com subratllen aquests autors, els metanàlisis i les revisions sistemàtiques poden treure a la llum les deficiències de la recerca en algunes àrees, però no poden esmenar-les. I, com també apunten els mateixos autors, l’èxit d’aquesta eina ha portat a una proliferació de metanàlisis de mediocre qualitat i d’estudis que es denominen com a tals sense realment ser-ho. Malgrat aquests preocupants senyals, la via de la síntesi científica liderada pel metanàlisis és un camí prometedor i de no tornada, perquè la ciència és un impuls constant d’avanç i recapitulació, de preguntes cada vegada més agudes i de respostes cada vegada més precises.

  • Salut reprograma les vacunacions del tètanus, la diftèria i la tos ferina

    El Departament de Salut torna a tenir les vacunes del tètanus i la diftèria després que hi hagi hagut un problema de desabastiment arreu d’Europa. S’administren als infants menors de sis anys i també es fa un recordatori als 14, però per un problema amb els subministraments, els Centres d’Atenció Primària (CAP) feia dos anys que no les posaven. Després dels 14 anys, no s’ha de tornar a posar fins als 40 i els 65 anys.

    Ara, Salut torna a tenir les dosis suficients i comença a reprogramar les vacunacions. Segons fonts consultades del Departament de Salut, està previst que es reprogramin les vacunacions de 70.000 infants i joves arreu de Catalunya a mesura que vagin al CAP. Des de Salut recomanen seguir el Calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya.

    Les farmacèutiques ja van avisar al Ministeri de Sanitat a finals de febrer d’un desproveïment de la vacuna del tètanus. El Ministeri va reconèixer la falta de subministrament, tot i que va dir que no suposava «un risc per a la població» perquè es valoraria de forma individual la seva dispensació.

    El tètanus és una malaltia provocada per la toxina d’un bacteri anomenat Clostridium tetànic i es produeix com a conseqüència de la contaminació de ferides amb aquest germen. La potent toxina tetànica actua com un verí que afecta el sistema nerviós central, causant rigidesa muscular generalitzada, espasmes dolorosos, dificultat per respirar i tragar, convulsions i altres símptomes que amenacen la vida del malalt.

    Pel que fa a la vacuna anti-hepatitis A d’adults, la vacuna anti-hepatitis B i les combinacions, segueixen sense haver-hi les doses necessàries per a tota la població i per tant es mantenen les indicacions d’ús restringit en grups de risc.

  • Un brot de xarampió a Guinea evidencia el «feble» sistema sanitari que va deixar l’Ebola

    Aquest és un article de eldiario.es

    Menys d’un any després de dir adéu al pitjor brot d’Ebola de la història, que va matar més d’11.000 persones en diversos països de l’Àfrica Occidental, Guinea Conakry té un nou enemic a combatre: el xarampió. L’efecte «devastador» de l’Ebola en un ja de per si precari sistema sanitari explica, segons el parer de Metges Sense Fronteres (MSF), l’origen d’aquesta nova epidèmia que ha afectat 3.468 persones i ha deixat 14 morts des del gener en un els països més pobres del continent.

    «La crisi de l’Ebola –entre 2014 i 2016– va tenir un gran impacte en els programes rutinaris de vacunació i va reduir la cobertura de la protecció contra les malalties infantils, inclòs el xarampió», assegura Ismael I. Adjaho, coordinador i metge de MSF al país, en una entrevista amb eldiario.es.

    Durant aquests dos anys, segons relata Adjaho, el risc de contagiar a algú amb una simple agulla o la desconfiança de la població, que no anava als centres de salut pel fet de considerar-los llocs perillosos, van interrompre l’atenció de malalties com el xarampió, molt contagioses (una persona infectada pot contagiar-ne fins a 18), però fàcilment prevenibles i de tractament accessible. La majoria dels recursos, com a treballadors o equips, també es va destinar a lluitar contra l’Ebola.

    Un nen rep vitamina A després d’haver estat vacunat de xarampió en un punt de vacunació en la comuna de Matoto, a Conakry, Guinea. Cada nen menor de cinc anys rep una dosi com a complement per a la falta de vitamina A. / MARKEL REDONDO

    Com a teló de fons, insisteix l’ONG, hi ha un sistema nacional de salut que encara presenta «carències greus» per prestar l’atenció més bàsica a la població. La nova epidèmia ha estat declarada un any després que les autoritats guineanes intentessin recuperar part del terreny perdut amb una campanya massiva de vacunació contra el xarampió. «És un senyal preocupant de la debilitat del sistema sanitari del país», apunta Ibrahim Diallo, representant de MSF.

    A Guinea, un país ric en minerals on més de la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa, les persones «no fan ús dels serveis sanitaris, ja que han de pagar pels costos de la consulta i els medicaments», precisa Adhajo. «L’escassa inversió en salut condueix a instal·lacions deteriorades, escassetat de personal sanitari capacitat –només 18 metges per 100.000 persones– i subministraments mèdics insuficients», afegeix.

    «El món s’ha tornat a dormir»

    Evitar que tornés a ocórrer era la idea central de les anàlisis en aquell moment. Una de les lliçons que va deixar la fi del Ebola va ser la necessitat d’enfortir amb recursos suficients els ja febles sistemes sanitaris dels tres països -Guinea, Sierra Leone i Libèria- més sacsejats per la mortífera epidèmia. Reconstruir-los era el primer pas i una de les principals demandes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i experts en salut pública.

    No obstant això, l’ONG denuncia, amb dades de Nacions Unides, que només el 18% dels fons internacionals destinats durant l’epidèmia s’han invertit en la recuperació dels sistemes de salut. «Si l’Ebola va ser un toc d’atenció, sembla que des de llavors el món s’ha tornat a dormir», critica Mit Philips, assessor de Polítiques de Salut de l’ONG. «L’impacte de les promeses sobre finançament, suport i capacitació encara no és palpable per a la població i així ho demostra aquest brot de xarampió», sentencia.

    «Les nombroses organitzacions que van venir a donar suport a Guinea fins al final de l’epidèmia d’Ebola han desaparegut dels congestionats carrers de Conakry. S’han elaborat plans, s’han promès una mica de diners, però fins ara, a més de la vigilància, el sistema de salut de Guinea es troba en un estat similar al que existia abans d’Ebola», lamenta el coordinador de MSF al país.

    L’organització humanitària ha conclòs una campanya, en col·laboració amb el Ministeri de Salut, en què han estat vacunats gairebé 450.000 nens a la capital, Conakry, un dels llocs més afectats pel brot al costat del districte de Nzérékoré.

    Nens com l’Ibrahim i el Camara, de tres i dos anys. La seva mare, Bangoura, segons el testimoni recollit per l’ONG, ha acudit a un punt de vacunació. «Estaven ja vacunats de la pòlio perquè sé que les vacunes són importants. Vaig escoltar que MSF és una organització mèdica i que el xarampió és molt perillós. Vaig venir per protegir els meus fills», explica.