Just Deploy It!

Etiqueta: vacunació

  • El Col·legi d’Infermeres de Barcelona habilita la seva seu com a punt de vacunació massiva contra la Covid

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha ofert la seva seu al Departament de Salut per poder ampliar els punts de vacunació massiva contra la Covid-19 a Catalunya. La decisió està motivada per la nova situació provocada per la variant òmicron, que fa necessari incrementar el nombre de ciutadanes i ciutadans immunitzats.

    Aquest punt de vacunació, situat al barri del Poblenou de Barcelona, està operatiu a partir d’aquest dimarts, 18 de gener i, de moment, obrirà els dimarts, dimecres i dijous, de 9.30 a 13.30 i de 15.30 a 19.00 hores. L’administració de les vacunes anirà a càrrec d’infermeres voluntàries, que han promogut aquesta iniciativa, amb la col·laboració del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut.

    En aquest nou punt de vacunació s’hi administraran inicialment 400 dosis diàries. Les persones que vulguin vacunar-s’hi han de demanar cita prèvia a vacunacovid.catsalut.gencat.cat i seleccionar l’opció “Col·legi Infermeres Barcelona”.

    Paloma Amil, vocal de Ciutadania del COIB destaca la importància que té en aquests moments accelerar l’administració de les terceres dosis per tal de reduir el nombre de casos greus i d’evitar la saturació dels centres d’atenció primària i dels hospitals. Amil afegeix que “tot el procés de vacunació és competència exclusiva de les infermeres” i que, “malgrat que ens trobem davant la campanya de vacunació més gran que s’ha fet mai, a Catalunya hi ha prou infermeres per poder satisfer la demanda.”

  • Amnistia Internacional denuncia que les farmacèutiques productores de vacunes contra la Covid aviven «una crisi de drets humans sense precedents»

    Sis empreses que estan al capdavant de la distribució de les vacunes contra la Covid-19 aviven una crisi de drets humans sense precedents amb la seva negativa a renunciar als drets de propietat intel·lectual i compartir la tecnologia de les vacunes, i gairebé cap d’aquestes empreses dona prioritat als lliuraments als països pobres, segons Amnistia Internacional.

    Són les conclusions del nou informe Doble dosi de desigualtat: Les empreses farmacèutiques i la crisi de les vacunes contra la Covid-19, on l’organització ha avaluat sis de les companyies que produeixen vacunes contra la Covid-19: AstraZeneca, BioNTech, Johnson & Johnson, Moderna, Novavax, i Pfizer. Segons Amnistia, la «passivitat contant» de les farmacèutiques, que han monopolitzat la propietat intel·lectual i impedit la transferència de tecnologia, «ha perjudicat els drets humans dels milers de milions de persones que encara no poden accedir a una vacuna contra la Covid-19 que pot salvar-los la vida».

    Dels 5.760 milions de dosis administrades a tot el món, tan sols un 0,3% s’ha destinat als països d’ingressos baixos, i més del 79% va als països d’ingressos alts i mitjans-alts. Si ens fixem en els països d’ingressos baixos i mitjans-baixos, la realitat és que menys del 10% de la població d’aquests països està totalment vacunada, davant del 55% de la població dels països rics.

    «Les vacunes contra la Covid-19 han d’estar disponibles i ser accessibles per a totes les persones de forma immediata. Vacunar a tothom és l’únic camí per sortir d’aquesta crisi», ha declarat Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional. «En molts països de baixos ingressos ni tan sols el personal sanitari i la població en situació de risc han rebut la vacuna. Amb aquesta flagrant desigualtat com a teló de fons, BioNTech, Moderna i Pfizer hauran guanyat en conjunt 130.000 milions de dòlars nord-americans a finals de 2022», afegeix Callamard.

    Segons l’informe, Pfizer-BioNTech ha entregat el 99% de les seves dosis a països d’ingressos alts o mitjans-alts. Això suposa, per exemple, que Suècia ha rebut una quantitat de dosis nou vegades superior a la de tots els països d’ingressos baixos junts. Amnistia calcula que aquesta empresa haurà obtingut ingressos per valor de més de 86.000 milions de dòlars a finals de 2022.

    Per la seva banda, la farmacèutica Moderna encara no ha lliurat cap dosi de vacuna als països de baixos ingressos, ha facilitat només el 12% de les seves vacunes als països d’ingressos mitjans-baixos i no lliurarà la gran majoria de les seves comandes pel programa COVAX fins al 2022. Uns compromisos amb COVAX que tampoc complirà la farmacèutica Johnson & Johnson fins a l’any vinent.

    Compte enrere de 100 dies

    Coincidint amb la publicació d’aquest informe, Amnistia Internacional llança una campanya global amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans per demanar responsabilitats als Estats i les grans farmacèutiques. La campanya «Compte enrere de 100 dies: 2.000 milions de vacunes contra la Covid-19 ara!» exigeix que es compleixi l’objectiu de l’OMS de vacunar el 40% de la població dels països d’ingressos baixos i mitjans-baixos i que es reparteixin 2.000 milions de vacunes abans a aquests països abans que acabi aquest any.

    L’organització insta els Estats que redistribueixin amb urgència els centenars de milions de dosis sobrants que no s’estan utilitzant, i als desenvolupadors de les vacunes que garanteixin que almenys el 50% de les dosis produïdes es destinin a aquests països, ja que, segons diuen, si els Estats i les empreses farmacèutiques segueixen la seva trajectòria actual, no s’albirarà el final de la crisi de la Covid-19.

    «Per aconseguir una distribució ràpida i equitativa, els desenvolupadors de les vacunes han de donar prioritat als lliuraments destinats als països que més les necessiten i suspendre els drets de propietat intel·lectual que tenen, compartir els seus coneixements i la seva tecnologia i formar a fabricants qualificats per incrementar la producció de vacunes contra la Covid-19″, ha assenyalat Agnès Callamard.

  • Covid-19 i vacunació infantil: un debat segrestat?

    El 65% dels adolescents catalans ja tenen la pauta completa de la vacuna de la Covid-19 i un 15% més té la primera dosi, segons les darreres dades fetes públiques la setmana passada pel Departament de Salut. La vacunació de la franja 12-18 s’ha executat sense gaire o cap debat, si bé abans de l’estiu algunes veus es qüestionaven la seva necessitat o fins i tot la seva idoneïtat. I la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ja ha avançat que molt probablement, a partir dels assajos que estan fent les farmacèutiques, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) autoritzi la vacunació dels infants de la franja 5 a 11 anys a partir del gener. Hi ha prou garanties? S’està fent una lectura acurada del balanç risc-benefici?

    Francis Garcia Collado, professor d’Ètica, psicologia i pensament científic de la UdG, opina que s’està corrent massa: “En ciència no es pot passar per alt el factor temps –explica–, el fet que una agència com la EMA o l’OMS digui que no hi ha riscos, i que algunes persones també ho considerin, no és una opinió científica degut a un concepte que en ciència és clau: la connectivitat epistèmica. Sembla evident que, observant què ha passat amb anterioritat en el desenvolupament d’aquests vaccins, per exemple en animals, cal ser prudent i conservador i encara més amb els més petits, com a societat no ens podem permetre errors greus”.

    Garcia Collado apunta que “cada cop són més els experts o institucions que, com el JCVI (Joint Committe on Vaccination and Immunisation) del Govern de Regne Unit, no recomanen la vaccinació universal per a menors de 16 anys sans. Es basen en l’inexistent risc pels menors en cas de contraure la malaltia. A banda, hi ha dues qüestions que no es poden menystenir: els estudis sobre efectes adversos apareixen progressivament, com per exemple un de recent als Estats Units sobre el risc postvaccinació en adolescents de patir problemes cardíacs sis vegades superior al d’emmalaltir a causa del SARS-CoV-2, entre altres”.

    La variant delta ho canvia tot?

    Des del Departament de Salut, en canvi, defensen la seguretat i la conveniència de la vacunació en menors. A preguntes d’aquest diari, la responsable dels programes intersectorials de Salut Pública en la Infància i l’Adolescència, Laia Asso, assegura que a Catalunya no s’ha registrat cap efecte secundari significatiu entre els menors que s’han vacunat, més enllà dels que ha tingut la població adulta, com maldecaps i febre, i que la irrupció de la variant delta és el que ha fet canviar el parer científic inicial pel que fa a la vacunació d’infants i joves.

    Segons aquesta alt càrrec, “l’any passat diferents estudis van evidenciar que la covid es transmetia molt poc des dels infants, però la variant delta s’està comportant de manera molt diferent de les variants clàssiques, té una càrrega viral 1.200 vegades superior i provoca que el col·lectiu d’infants sí que tingui aquest potencial transmissor».

    Per Vicky Fumadó, pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu especialitzada en malalties infeccioses, les coses s’estan fent ràpides però bé. “És la primera vegada que tota una indústria està treballant per una sola vacuna, i com passa amb tots els assajos clínics es comença amb adults, i quan hi ha evidència que no hi ha problema a poc a poc es va baixant a altres edats”, senyala Fumadó, per a la qual la població infantil s’haurà de vacunar sí o sí, ja que en cas contrari la malaltia es perpetuarà. “És veritat que els nens són menys transmissors, però si no tens aquest grup d’edat protegit mantens la transmissió, i el que també sabem és que la vacuna no és permanent, que no és infal·lible i que el virus va mutant, o sigui que quan abans tinguis protegida tota la població, millor”.

    Immunitat de grup, un mite?

    Però és possible tenir-la tota protegida? Garcia Collado cita unes declaracions fetes aquest estiu per Andrew Pollard, pediatra i director del Grup de Vacunes d’Oxford, segons el qual la variant delta ha convertit la immunitat de grup en un “mite”, és a dir, que el virus seguirà entre nosaltres, i que, “si es pertany a un grup sense risc com és el dels menors no té cap sentit assumir riscos potencials”. Aquest professor i membre del Comité avaluador d’ètica i bioseguretat de la UdG aclareix que no forma part de cap moviment antivacunes, “ben al contrari, qui defensa la ciència i les vacunes defensa un desenvolupament rigorós d’aquestes”, apunta Garcia Collado. “El que tampoc podem ignorar –afegeix– és que el vaccí encara és un fàrmac experimental, i parlar d’un fàrmac experimental com si no ho fos simplement el fa més perillós, la Declaració d’Helsinki ens recorda que les persones estan per sobre d’interessos socials o científics”.

    Tampoc ho veu clar el pediatre de l’Hospital Mutua de Terrassa Sergio Flores, que abans de l’estiu va publicar un article a The Conversation explícitament titulat: Por qué aún no tiene sentido vacunar a los niños frente a la COVID-19. En el seu article, Flores recorda que cap pediatra és antivacunes, ja que “la pediatria és la branca de la Medecina que més assentat té el concepte de vacunació universal”. Amb tot, en aquest cas considera que no té lògica buscar la immunitat de ramat amb la població infantil mentre hi ha països del nostre entorn amb taxes molt baixes de població vacunada.

    “Mentre hi hagi persones sense vacunar –escriu Flores–, la capacitat que té el virus de mutar generarà variants que poden reactivar noves pandèmies, i els països que avui dia tenen la capacitat de vacunar als nens podran patir noves pandèmies en el futur. El desequilibri en la vacunació a nivell mundial és un perill global que ens pot fer tornar a la casella de sortida”.

    És possible la immunitat per barris?

    En conversa amb aquest diari, Sergio Flores reitera que “s’ha de vacunar a tots els adults de tot el món i als nens deixar-los tranquils”, perquè “no serveix de res que a Espanya tinguis al 70% de la població vacunada i al Marroc no arribin al 30%”, i perquè “la teoria ens diu que no s’ha de vacunar als nens per un virus que no els fa res”. És molt lamentable, afegeix, veure que hi ha països que llencen vacunes mentre n’hi ha d’altres que no en tenen, i que de fet les que realment fa molts anys que necessiten són les de malalties com la pòlio, la varicel·la o el xarampió.

    Amb les dades demogràfiques de l’Idescat, Flores calcula que si a Catalunya es vacunés tota la població major de 12 anys s’arribaria al 93%, molt per sobre del 85% que ara es busca per assolir la desitjada (o tal vegada utòpica) immunitat de ramat, la qual cosa planteja un interrogant inquietant: ¿estem pensant a vacunar nens malgrat que no faria falta per compensar el tant per cent de la població adulta que es nega a posar-se la vacuna?

    En tot cas, per Flores el risc de la vacuna per a la salut dels infants i adolescent és mínim, ja que fins ara només s’han descrit alguns episodis de pericarditis i miocarditis “que són molt poc habituals i que amb un simple tractament antiinflamatori tenen bon pronòstic”, comenta. En aquest punt, Vicky Fumadó hi coincideix: “Pel tipus de vacuna i per l’enginyeria que s’ha fet servir no té per què haver-hi cap efecte a llarg termini, i en els assajos que s’estan fent en infants, malgrat que encara no s’han publicat les conclusions definitives, no s’està veient que hi hagi efectes diferents de la d’altres grups”.

    Però Garcia Collado insisteix en què aquests casos són la punta de l’iceberg, perquè «la connectivitat epistèmica ens adverteix que els veritables efectes adversos podrien aparèixer a partir de 3 anys de la vacunació, tal com ja ho suggereixen diferents CEO de farmacèutiques», i que per això s’han assegurat que, amb el vaccí del coronavirus, en cas d’efectes adversos inesperats, les indemnitzacions les pagaran els Estats.

  • Salut posa en marxa els primers punts de vacunació mòbils per fer més accessible la vacunació

    Salut ha posat en marxa els primers punts de vacunació mòbils per fer més accessible l’administració de la vacuna contra la Covid. Es tracta d’autobusos o camions que se situaran en diversos espais del territori i que aniran adreçats a persones majors de 40 anys i a col·lectius amb difícil accés a la vacuna. En aquests espais mòbils, on s’hi administrarà la vacuna monodosi de Janssen, no caldrà demanar cita per vacunar-se. En concret, la iniciativa s’ha engegat avui, 7 de juliol, a punts concrets de tres zones: Barcelona ciutat, la regió metropolitana nord i Terres de l’Ebre.

    En el cas de Barcelona, s’ha instal·lat un camió-caravana de la companyia automobilística SEAT a l’Arc de Triomf. Segons va explicar el Conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en l’acte de presentació del projecte, «l’objectiu de l’estratègia és accelerar la vacunació des d’una vessant molt més comunitària, entre la població dels barris on s’hi instal·lin, oberta a persones majors de 40 anys i, especialment, a persones en situació de vulnerabilitat que tinguin dificultats –idiomàtiques o de bretxa digital, per exemple- per accedir als punts existents habituals». A més, segons va indicar el conseller, servirà per incentivar i facilitar la vacunació a punts concrets del territori on calgui augmentar els índexs de cobertura.

    Per la seva banda, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, va afegir que, a banda de tenir CAP, hospitals i punts de vacunació, “necessitem reforços com aquest que presta SEAT, per vacunar allà on hi ha cobertures baixes, a persones amb dificultats com ara de barrera idiomàtica, i també amb horaris adaptats”. Per a Cabezas, interessa sobretot el grup major de 40 anys, “perquè són les persones que més ingressen ara a les UCI”.

    El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, durant la presentació de l’estratègia de vacunació amb punts mòbils | Departament de Salut

    Actualment, més de tres milions de catalans i catalanes ja estan vacunats amb la pauta completa, el que representa un 45,9% de la població de més de 16 anys. En les franges de majors de 70 anys està vacunada amb la pauta completa més d’un 90% de la població. En la franja entre els 60 i 69 anys, tenen la pauta completa aproximadament un 50% dels ciutadans, mentre que en la franja inferior, de 50 a 59 anys, el percentatge puja al 70%. Això és a causa del fet que a les persones d’entre 60 i 69 anys se’ls va administrar, majoritàriament, la vacuna d’AstraZeneca, i molts ciutadans d’aquesta franja d’edat encara estant pendents de la segona dosi per completar la pauta. És per aquest motiu que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar fa pocs dies l’avançament de la segona dosi d’AstraZeneca 8 setmanes després de rebre la primera -en lloc de 12 setmanes-, alhora que anunciava també l’obertura de la vacunació per a majors de 16 anys.

    Els dispositius

    L’estratègia del Departament de Salut compta amb autobusos del Banc de Sang i Teixits, un dels quals vacunarà en diferents punts de la zona Metropolitana Nord els propers 15 dies, tots els dies de la setmana, mentre que un altre ho farà demà a Terres de l’Ebre. La resta es repartiran per altres territoris d’arreu de Catalunya, segons les necessitats existents. Cada bus comptarà amb un equip de dues infermeres, un tècnic i dos administratius i tindrà una capacitat de vacunar a 600 persones de 9h del matí a 20h del vespre.

    Pel que fa als motor home de SEAT, són camions que s’utilitzen en les competicions i que s’han adaptat per a ús sanitari. En ells també s’administraran dosis sense cita prèvia, en horari de matí i tarda, els 7 dies a la setmana. A més del camió, la companyia automobilística també posa a disposició el seu personal sanitari, que ja té experiència en l’administració de vacunes contra la Covid-19.

  • Alaska, estat pioner en la vacunació a les minories vulnerables

    Les distàncies són enormes, incomparables, hi ha pocs hospitals, escassegen les neveres ultra fredes i les baixes temperatures són un perill per a les vacunes. Malgrat tots els obstacles, Alaska, un dels estats menys desenvolupat dels Estats Units, ha aconseguit administrar al 46% de la seva població la primera dosi i al 39% la segona.

    A més a més, gràcies als hidroavions, vaixells i motos de neu, les seves 229 tribus sobiranes organitzades en comunitats rurals gaudeixen d’un percentatge de vacunació igual o superior a la ciutadania concentrada en entorns urbans.

    Les imatges d’avions carregats de vacunes sobrevolant el territori i aterrant en aeròdroms improvisats s’han tornat familiars. A més a més, les ràdios locals també es mobilitzen per difondre la notícia de l’arribada d’una clínica de vacunació al poble.

    Jacqueline Bergstrom, directora de salut de l’ONG Tanana Chief, una organització de nadius d’Alaska que s’ocupa de 42 tribus, explica com cada vegada que visita una població és rebuda amb gran emoció:

    «Ahir vaig ser a un poble i en arribar, una persona gran ens va parlar de com la grip espanyola havia matat a la meitat dels seus habitants. Ens va dir que si visitéssim el cementiri veuríem una multitud de tombes amb data de 1918, 1919 i 1920… Avui dia, tot i que queda poca gent que visqués aquella epidèmia, la cultura de transmissió oral existent, fa que sigui un record molt present».

    Un sistema de salut més centralitzat

    La planificació de necessitats, la gestió logística de les vacunes i el seu aprovisionament, emmagatzematge i distribució són tasques necessàries per a garantir l’accés a les vacunes de la població en un moment precís. L’Estat d’Alaska s’ha beneficiat d’un sistema més centralitzat que la resta dels Estats Units. Aquest fet ha permès garantir una gestió eficient dels recursos disponibles i facilitar el procés de vacunació.

    Al contrari, en altres parts del país, les vacunes són enviades directament a les farmàcies o als metges. «Nosaltres no hem parat de distribuir vacunes», explica Anne Zink, cap del servei mèdic d’Alaska. «Molts dels nostres habitants viuen en àrees on ni tan sols arriba el correu, aleshores ens n’encarreguem nosaltres. Poder usar aquestes xarxes logístiques ens ajuda a respondre amb més eficiència. No podem oblidar les freqüents tempestes de neu que obliguen a tenir sempre un pla B a punt».

    En definitiva, afegeix Zink, l’important és tenir un sistema de salut efectiu. «Així, quan ens toca vacunar-nos, podem fer-ho ràpidament. Si el sistema funciona bé no hi haurà tantes discussions sobre qui ha de vacunar-se primer».

    Així i tot, s’han generat algunes tensions. A finals de gener, quan les tribus van començar a estendre la vacunació a membres de la comunitat sense vulnerabilitats particulars i a una minoria de treballadors no nadius, un article en un diari local es va fer ressò de la frustració dels professors i persones no indígenes de risc. L’article va generar molta polèmica per no fer referència al fet que la població nativa d’Alaska es va infectar tres vegades més de la Covid i va patir una mortalitat dues vegades major, ni recontextualitzar les raons històriques per les quals les tribus d’Alaska s’han pogut beneficiar d’un sistema de distribució de vacunes diferent, adequat a la seva realitat territorial.

    La importància dels tractats de sobirania

    Les relacions entre els Estats Units i les tribus estan organitzades per tractats a través dels quals el govern federal té l’obligació de proveir determinats serveis, com l’accés a la salut. Des dels anys noranta, les 574 tribus dels Estats Units, actualment 2,6 milions de persones, es regeixen pel Servei de Salut Indígena. Enfront de la Covid, seguint els tractats establerts, es va donar a les tribus l’opció de rebre la vacuna directament. Aquesta oportunitat va ser benvinguda per moltes comunitats, que acumulen falta de confiança i ressentiment cap al govern federal.

    Una altra característica interessant d’aquest procés de vacunació és la incorporació de la participació ciutadana en la presa de decisions. Per exemple, l’estat d’Alaska ha deixat a les comunitats indígenes establir qui és prioritari. A més de les persones grans, algunes comunitats han prioritzat vacunar a locutors de llengües en perill d’extinció com el Gwich’in que només compta amb 800 parlants. Segons Aila Hoss, professora ajudant de Dret especialitzada en la Llei Indígena i Salut, és en aquesta mena de decisions que es reconeix la importància de la sobirania dels pobles indígenes: «La connexió amb la cultura i la comunitat són un aspecte protector de cara a les malalties. Al contrari, la pèrdua de la cultura és un factor de risc per a la salut», destaca Hoss.

    Els sistemes de salut tribals són únics en el coneixement de les seves comunitats. En aquest sentit, comptar amb més vies de comunicació amb les persones, ha permès accelerar el procés de vacunació. «Preservar la cultura és una clau per a aconseguir la prevenció de salut pública. L’objectiu de la sobirania política és la sobirania cultural».

    Anne Zink es mostra totalment a favor del sistema de vacunació, donant prioritat als pobles indígenes. «Em sento molt agraïda que tinguem l’habilitat de deixar als nadius d’Alaska triar qui volen vacunar primer. Crec que [aquesta decisió] tindrà un impacte en la seva cultura històrica pels pròxims cent anys. Una decisió clau per a sanar [les relacions entre nadius i no-nadius] en el nostre estat».

    L’ONG Tanana chief aprecia el suport, però es mostren més combatius: «Ara mateix tenim tretze pobles sense aigua corrent ni clavegueram, necessitats bàsiques en la vida humana. Necessitats també bàsiques en la lluita contra la pandèmia».

  • Catalunya tindrà set punts de vacunació massiva

    Catalunya tindrà un total de set punts de vacunació massiva contra el coronavirus. Així ho han explicat en roda de premsa el vicepresident del govern en funcions de president, Pere Aragonés, i la consellera de Salut, Alba Vergés.

    L’estratègia presentada aquesta tarda es fonamenta en tres pilars essencials. D’una banda, es disposarà d’uns 500 espais de vacunació distribuïts per tot el territori de Catalunya, inclosos sis grans espais especials com la Fira de Barcelona o el Camp Nou. En segon lloc, es comptarà amb una àmplia disposició de professionals de la salut, d’aproximadament uns set mil, entre voluntaris, jubilats recents i estudiants de darrers cursos. El tercer pilar imprescindible d’aquesta estratègia és la ciutadania, que serà citada i cridada a vacunar per franges d’edat. Ara encara s’ha de completar la vacunació dels majors de 80 anys i després s’obrirà la vacunació massiva als majors de setanta anys, i així successivament.

    Tanmateix, per bé que l’operativa i el dispositiu està dissenyat, el gran problema al qual els responsables de Salut no han pogut donar resposta segueix residint en la disponibilitat real de les vacunes. Això és el que fa impossible fixar tant la data d’inici d’aquesta estratègia massiva com la seva perspectiva temporal. En aquesta estratègia, es preveu vacunar fins a 200.000 persones cada setmana i, quan s’acceleri l’arribada de les vacunes, la previsió és incrementar la vacunació fins arribar a les 500.00 dosis setmanals. Segona ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés, “Catalunya està preparada per vacunar a tota la població”.

    Es preveu que a partir d’abril es dobli l’arribada de vacunes de Pfizer, però no està clar el calendari de distribució en relació a la vacuna de l’AstraZeneca. Avui mateix s’ha conegut que la vacuna Janssen s’endarrereix pel que fa a la seva distribució i, en comptes de mitjans d’abril, arribarà més aviat a finals d’abril. L’objectiu d’arribar al 40% de població a Europa vacunada a finals de juny encara no s’ha alterat i es confia, sobretot, en la vacuna de Pfizer, que està lliurant les dosis d’una manera més fiable i continuada que les altres vacunes.

  • Espanya raciona la vacuna d’hepatitis A davant el brot que afecta Europa i l’escassetat de dosi

    Aquest és un article publicat per eldiario.es

    Espanya i la Unió Europea estan immerses en un brot d’hepatitis A d’àmplia expansió. Els casos s’han multiplicat per vuit des de principi d’any segons l’Institut Carlos III. Mentrestant, la vacuna específica, la principal mesura de prevenció davant d’aquests episodis, escasseja i ha de ser racionada.

    La manca de sèrums fa que, enmig d’aquest repunt de la infecció, els serveis de salut a Espanya no puguin fer front a les necessitats de vacuna contra el virus. No hi ha suficients dosis per a tots els grups als quals s’indica el seu ús. A cada comunitat autònoma han de prioritzar.

    Així, a la Comunitat de Madrid, el Centre de Vacunació Internacional ha denegat la vacuna a viatgers. «Ens han recomanat que anem sistemàticament al metge i que cuidem el que mengem», explica una de les afectades.

    A Galícia, la Xunta ha decidit suprimir la dosi de record dissenyada perquè la immunitat es prolongui durant anys. El Servei Gallec de Salut ha indicat que s’administri la vacuna a «grups de risc prioritaris». La mateixa mesura sobre la segona dosi ha estat adoptada per la Generalitat de Catalunya. L’estiu passat, la demanda de persones que viatjaven a zones amb hepatitis A endèmica també va posar en evidència les fallades de subministrament, però de manera menys aguda.

    El Ministeri de Sanitat ha distribuït unes 100.000 dosis extres entre les comunitats autònomes per racionar-les segons els grups de risc entre els quals destaquen les persones en contacte amb infectats, malalts hepàtics crònics que esperen trasplantament o professionals amb probabilitat d’infectar-se.

    Això pot deixar en segon pla a altres grups diana als quals es recomana vacunar com el dels viatgers que van a zones on el virus està més actiu o el d’homes que té relacions sexuals amb homes.

    La malaltia és considerada com a lleu, fins i tot sense símptomes, en edats primerenques i es complica a mesura que es compleixen anys. Produeix icterícia, nàusees, fatiga, falta de gana… No cronifica i es recupera totalment amb el temps. El seu contagi més habitual és per la ingesta d’aliments contaminats en tractar-se la via fecal-oral la més comuna.

    No obstant això, les dades epidemiològiques mostren que una bona part dels casos registrats són d’homes adults que mantenen relacions sexuals amb altres homes. A la Unió Europea, fins a 15 estats han declarat brots, segons el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC). Molts dels nous infectats són «homes adults», expliquen a l’ECDC.

    A Espanya, l’Institut Carlos III tenia declarats 2.306 casos d’hepatitis A en el recompte de l’11 de juny, segons el seu últim butlletí epidemiològic. Fa un any n’hi havia 283, és a dir, s’ha multiplicat per 8 el nombre de casos. A la Unió Europea, a l’ECDC li consten 2.660 casos fins al 15 de juny però adverteix que a la base de dades encara li falta actualitzar els registres d’Espanya o Portugal «des d’abril».

    El Centre Europeu subratlla la importància de la vacunació per prevenir noves infeccions, especialment entre adults. «La transmissió pot prevenir-se mitjançant la vacunació d’homes que tenen relacions sexuals amb homes», expliquen. Encara que també admeten que l’escassetat de producte representa un problema per a interrompre la cadena de transmissió. A part d’Espanya, Portugal, Àustria i Itàlia també estan afrontant problemes de subministrament.

    «Increment de la demanda»

    Precisament les varietats per a adults són les que estan en pitjor situació. De les vacunes específiques contra aquest virus, la comercialitzada per Glaxonsmithkline (GSK), Havrix 1440, està sota «desproveïment temporal», segons l’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS). La produïda per Merck, Vaqta, també està en la llista de «desproveïment» tant en la presentació infantil com adulta, una situació estesa a països com els EUA i el Canadà. L’empresa es limita a explicar que els problemes vénen per «un increment de la demanda» que fa que hi hagi «un nombre limitat d’unitats».

    A més, l’Agència Espanyola avisa que la vacuna Twinrix, vàlida per a l’hepatitis A i B, també pateix desproveïment. Twinrix, com Havrix, són marques de l’empresa britànica GSK que només informa que «la interrupció del subministrament» es deu a «dificultats en la fabricació».

    Més enllà del cas concret d’aquests sèrums, sobre els quals el seu fabricants no donen més detalls, organismes com l’Organització Mundial de la Salut o l’Agència Europea del Medicament expliquen que quan una vacuna concreta pateix problemes de proveïment en un context de demanda creixent, sol traduir-se en una escassetat en cascada que afecta els productes anàlegs als que es recorre per cobrir les necessitats.

    Amb tot, el laboratori Merck ha informat a l’AEMPS que espera solucionar el problema al final d’agost. Glaxosmithkline també per a finals d’estiu, tot i que són declaracions subjectes a revisió. Mentrestant, l’ECDC preveu que la tendència de contagis sigui a l’alça perquè «els estats no han comptabilitzat, fins i tot, tots els seus casos».