Etiqueta: vacunes contra la Covid

Amb Nuvaxovid s’estrena una nova generació de vacunes anticovid basades en una tecnologia diferent de l’empleada a les quatre disponibles fins ara. Pertany a les anomenades vacunes de proteïnes, perquè conté la proteïna de l’espícula del SARS-CoV-2. Un dels seus principals avantatges és que es conserva en neveres convencionals, cosa que en facilita la distribució en països amb menys recursos.

Segons s’indica a l’última actualització de l’estratègia de vacunació espanyola, publicada el 8 de febrer, Nuvaxovid aviat començarà a administrar-se a Espanya als qui tenien contraindicades les vacunes disponibles, o que han rebut vacunació incompleta “per reaccions adverses greus a les vacunes de ARNm, per antecedents d’al·lèrgia a algun dels components i per altres indicacions mèdiques que recomanen evitar la vacunació amb aquestes vacunes o altres circumstàncies”. La pauta completa amb Nuvaxovid és de dues dosis separades en unes tres setmanes.

Nuvaxovid aviat començarà a administrar-se a Espanya als que tenien contraindicades les vacunes disponibles, o que han rebut vacunació incompleta.

Aprovació a Europa

La Comissió Europea en va aprovar l’ús el 20 de desembre passat, poc després que l’Agència Europea del Medicament (EMA) en recomanés l’ús: “Nuvaxovid ofereix un alt nivell de protecció davant de la Covid-19, una necessitat crucial a l’actual pandèmia. (…) L’Agència ha decidit que els beneficis de Nuvaxovid són més grans que els seus riscos”.

L’autorització és “condicional”, fet que implica que “s’espera obtenir més informació sobre la vacuna, que la companyia estarà obligada a proporcionar”, diu l’EMA.

La Comissió explica que l’autorització condicional es basa en “dades menys completes” que les requerides per a una autorització normal. Es fa “si el benefici de la disponibilitat immediata d’un medicament per als pacients supera clarament el risc relacionat amb el fet que encara no es disposi de totes les dades”. Però “també garanteix que aquesta vacuna contra la Covid-19 compleix les normes de la UE”.

Per què és Nuvaxovid diferent?

Les quatre vacunes disponibles fins ara funcionen introduint a les cèl·lules humanes les instruccions genètiques per produir proteïnes del virus. Les cèl·lules de la persona vacunada exhibeixen així proteïnes virals a la seva membrana, de manera que el seu sistema immunitari aprèn a reconèixer-les ràpidament en cas d’infecció. En canvi, la vacuna de Novavax inocula directament la proteïna S del virus, juntament amb un altre compost obtingut d’un arbre (Quillaja saponaria) que estimula la resposta immunitària.

La vacuna de Novavax inocula directament la proteïna S del virus, juntament amb un altre compost obtingut d’un arbre que estimula la resposta immunitària.

Les proteïnes es disposen en nanopartícules, esferes d’unes 30 milionèsimes de mil·límetre de diàmetre. Cada nanopartícula exhibeix a l’exterior una quinzena de proteïnes S, formant una estructura similar al virus autèntic.

Una tecnologia ben establerta

Encara Novaxovid és la primera vacuna de proteïnes contra la Covid-19, la tecnologia no és nova. Es va emprar per primera vegada als anys 80 a la vacuna contra l’hepatitis B, i després a la del virus del papil·loma humà (HPV), la tosferina i la grip, entre d’altres.

Fabricació en cèl·lules d’arna, a Espanya

La proteïna per a la vacuna es fabrica en cèl·lules d’arna, una tècnica ben establerta que s’empra des de l’any 2000. Primer s’insereix el gen d’aquesta proteïna en un baculovirus, un tipus de virus que infecta insectes, i s’hi infecta a arnes; les cèl·lules d’arnes infectades, convenientment cultivades, es converteixen així en factories de la proteïna desitjada.

Un cop collides, les proteïnes s’autoassemblen de manera natural -explica Novavax en un vídeo– formant les nanopartícules que simulen el coronavirus real.

La producció industrial de la proteïna S per a la vacuna de Novavax per a tota la Unió Europea la realitza el grup biofarmacèutic Zendal a través de la seva filial Biofabri, situada a O Porriño (Pontevedra).

Qui l’ha finançat

Novavax és una companyia nord-americana petita per al seu sector que fa diverses dècades que desenvolupa vacunes; encara que quan va irrompre la pandèmia cap havia aconseguit ser aprovada, l’experiència amb els coronavirus SARS i MERS va impulsar la companyia a desenvolupar una vacuna contra la Covid.

El 2020 Novavax va rebre 350 milions d’euros de l’organització internacional CEPI, sigles de Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Epidèmies, que finança amb donacions públiques i privades la investigació en vacunes contra malalties infeccioses emergents.

La companyia també compta amb 1.600 milions de dòlars de fons públics dels Estats Units, i ha subscrit contractes de compra anticipada amb Europa i altres països.

Compromisos de lliurament a Europa

L’agost del 2021 la Comissió Europea va anunciar la signatura de contractes de compra anticipada amb Novavax. Aquell mateix mes, Espanya va aprovar l’adquisició avançada de 2.284.085 dosis, com a part assignada en el repartiment dels primers 20 milions de dosis compromesos amb la Unió Europea. Aleshores els lliuraments es preveien “per a finals de 2021 i principis de 2022, a raó de 679.972 dosis al novembre de 2021, 810.850 al desembre i 793.263 per a gener de 2022”, va informar en el seu dia Sanitat.

Ha estat aprovada després d’analitzar els resultats de dos assaigs clínics doble cec amb més de 45.000 persones.

Sobre els assaigs i l’eficàcia

Com informen les agències del medicament europees (EMA) i espanyola (AEMPS), la vacuna de Novavax ha estat aprovada després d’analitzar els resultats de dos assaigs clínics doble cec -en què els participants i els sanitaris no saben si s’inocula la vacuna o un placebo- amb més de 45.000 persones.

El primer estudi, a Mèxic i els Estats Units, va mostrar una eficàcia del 90,4%; el segon, al Regne Unit, l’eficàcia de la vacuna va ser del 89,7%. «En conjunt, els dos assajos mostren una eficàcia del voltant del 90%», informa l’AEMPS.

L’AEMPS observa, però, que “quan els estudis estaven en curs, els ceps que circulaven eren el cep original de SARS-CoV-2 i algunes de les variants preocupants, com ara alfa i beta. Actualment, les dades existents sobre l’eficàcia de Nuvaxovid davant d’altres variants d’interès, inclosa òmicron, són limitades”.

Reaccions adverses lleus

Les reaccions adverses en aquests assaigs clínics van ser “generalment lleus o moderades i van desaparèixer un parell de dies després de la vacunació”, assenyala l’AEMPS. Les més comunes van ser sensibilitat o dolor al lloc de la injecció, cansament, dolor muscular, mal de cap, malestar general, dolor a les articulacions i nàusees o vòmits.

Com amb les altres vacunes, el sistema de farmacovigilància nacional i internacional continuarà recollint dades sobre aquestes reaccions quan comenci a fer servir la vacuna.

El que encara no se sap

Hi ha preguntes que encara no es poden respondre, com el temps que durarà la immunitat generada per la vacuna o en quina mesura Nuvaxovid redueix la transmissió del virus d’una persona a una altra. «Encara no es coneix en quina mesura les persones vacunades podrien ser portadores del virus i propagar-ho», assenyala l’EMA.

Sobre si els que ja han passat la Covid-19 es poden vacunar amb Nuvaxovid, l’EMA no va trobar “efectes adversos addicionals” en aquests casos. Admet, però, que “l’assaig no va oferir prou dades per determinar l’eficàcia de Nuvaxovid en persones que ja han patit la Covid-19”.

Nuvovaxid en persones al·lèrgiques a les altres vacunes

La Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) ha cridat l’atenció sobre el fet que Nuvovaxid conté entre els seus excipients POLISORBATO 80, també present a les vacunes d’AstraZeneca i Janssen. La SEAIC recomana “que no s’administri la nova vacuna de Novavax davant del SARS-CoV-2 sense haver realitzat de forma prèvia, i per un al·lergòleg titulat, una avaluació al·lergològica en aquelles persones que haguessin presentat reaccions al·lèrgiques sistèmiques, especialment si haguessin estat greus, amb qualsevol altra vacuna davant del SARS-CoV-2”.

La companyia contribuirà amb 1.100 milions de dosis a COVAX, l’instrument creat per aconseguir accés dels països desafavorits a la vacunació.

Novovax i l’accés dels països pobres a les vacunes

La companyia, que ha comptat amb un finançament important per part de CEPI, contribuirà amb 1.100 milions de dosis a COVAX, l’instrument de l’OMS, CEPI, l’aliança GAVI i altres organismes internacionals creats per aconseguir accés dels països desafavorits a la vacunació. Així, donat el pes de Novavax a COVAX, els retards d’aquesta companyia en la producció de la seva vacuna haurien dificultat COVAX assolir els seus objectius.

Però Novavax té des del 17 de desembre passat llum verda de l’OMS per començar a ser distribuïda. Es tracta, explica aquest organisme, d’una “aprovació per a ús en emergències (…) que avalua la qualitat, seguretat i eficàcia de les vacunes contra la Covid-19 i és un requisit previ per al subministrament de les vacunes a través de COVAX”.

La vacuna que distribuirà COVAX és la de Novavax produïda sota llicència pel Serum Institute de l’Índia, amb el nom de CovovaxTM. Segons l’OMS, donarà «un impuls molt necessari als esforços en curs per vacunar més persones als països d’ingressos baixos».

El director de CEPI, Richard Hatchett, també va celebrar l’aprovació per part de l’OMS: “NVX-CoV2373 és segura, eficaç contra múltiples variants, i es pot emmagatzemar en un frigorífic normal, per la qual cosa es pot desplegar fàcilment sense els costosos i onerosos requisits de la cadena de fred. Amb més de 1.000 milions de dosis accessibles per a COVAX, espero que aquesta vacuna recolzada pel CEPI contribueixi significativament a controlar la pandèmia a escala mundial”.

Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

Tots els majors de 18 anys es podran administrar la tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19. Així ho ha anunciat la ministra de Sanitat Carolina Darias, en una roda de premsa posterior a la reunió extraordinària de la Comissió de Salut Pública d’aquest dijous. De moment, el Departament de Salut de la Generalitat no ha anunciat quan obrirà les cites prèvies i si ho farà per a tots els adults o bé establirà franges d’edat com s’ha fet anteriorment.

A mitjans de desembre ja es va aprovar la dosi de reforç de la vacuna per a les persones de més de 40 anys, de manera que la nova franja que s’aprova englobarà les persones d’entre 18 i 39 anys. Darias també ha explicat que la Comissió de Salut Pública ha acordat retallar de sis a cinc mesos l’interval entre l’administració de la segona i la tercera dosi de la vacuna.

A més, després de dies de debat polític i social sobre el preu dels tests d’antígens d’autodiagnòstic de Covid-19, la ministra de Sanitat ha anunciat que la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments ha adoptat l’acord de limitar el preu d’aquests tests, decisió que s’aplicarà l’endemà de la seva publicació al BOE, prevista per demà divendres. L’acord limitarà el preu màxim dels tests a 2,94 euros, quan fins ara estaven a entre 5 i 12 euros.

L’increment exponencial de la demanda de test les setmanes passades, amb els conseqüents problemes d’abastiment i de pujada del preu, van ser el resultat de la confluència de la sisena onada de la pandèmia en plenes vacances de Nadal amb una manca de previsió per assegurar la disponibilitat de tests i amb una restricció -que es manté- pel que fa a la seva venda en establiments diferents de les farmàcies. Tot això ha conduït finalment ha adoptar aquesta decisió que altres països europeus ja havien aplicat.

A Alemanya, les proves d’autodiagnòstic es venen a farmàcies i a supermercats per sota dels tres euros. França, que va imposar un preu màxim de 5,20 euros la unitat, ha aprovat ara un decret perquè els tests puguin vendre’s també en supermercats a més d’en farmàcies. En el Regne Unit, per la seva banda, la sanitat pública ofereix els tests de forma gratuïta i el Govern recomana a la ciutadania fer-se dues proves a la setmana.

“Estic començant a preguntar-me per què hauria de rebre la vacuna si això no ha funcionat ni ens ha salvat de viure amb restriccions. Quina situació tan desesperada. La vida sembla una pèrdua completa de temps”. Aquestes paraules sonen properes a un nadal que l’última variant del coronavirus SARS-CoV-2, òmicron, semblava entestada a arruïnar. Tot i això, el seu autor, un usuari de Twitter, les va escriure a principis de juny.

Aleshores molts britànics esperaven que, gràcies a les vacunes, el 21 de juny fos el “dia de la llibertat”, una denominació no oficial de la fi de les restriccions. Mesos abans, a l’abril, un investigador havia arribat a assegurar que la immunitat de grup s’assoliria “dilluns que ve”. Al final, la variant delta ho va retardar tot al 19 de juliol. Després de mesos de relativa relaxació, el Regne Unit s’ha vist obligat a restaurar mesures com ara mascaretes i accelerar el desplegament de les terceres dosis per culpa d’òmicron, sense descartar els controvertits certificats Covid.

Hem fet els deures i, tanmateix, els tècnics de salut pública ja temien que les properes setmanes fossin complicades des de molt abans que es descobrís òmicron.

La decepció britànica estiuenca avui ens sembla familiar. Espanya ha vacunat el 90% de la seva població diana, més d’un 80% dels més grans de 70 anys ha rebut la seva tercera dosi i fins i tot s’ha començat a immunitzar els més petits. Hem fet els deures i, tanmateix, els tècnics de salut pública de les comunitats autònomes ja temien que les properes setmanes fossin complicades des de molt abans que es descobrís òmicron. La nova variant no ha fet res més que empitjorar els seus pronòstics.

Desembre de 2020: eufòria vacunal

“S’ha donat a la comunicació de les vacunes un aire infantil pel qual un cop es trobi la clau màgica tot s’acaba. Si fos així, hauríem erradicat un bon grapat de malalties”, advertia la farmacèutica especialista en gestió sanitària i accés a medicaments Belén Tarrafeta en un reportatge publicat a SINC a finals del 2020, just quan començaven a aprovar-se les primeres.

S’ha donat a la comunicació de les vacunes un aire infantil pel qual, un cop es trobi la clau màgica, tot s’acaba. Si fos així, hauríem erradicat un bon grapat de malalties. – Belén Tarrafeta, experta en accés a fàrmacs

En un altre article anterior, diversos experts ja havien demanat un “optimisme prudent” davant de les primeres vacunes. Hi explicaven que l’efectivitat en condicions reals és complicada de mesurar i requereix temps. També asseguraven que reduirien les infeccions i la transmissió, però no del tot. Des de llavors, nombrosos experts han recordat que la pandèmia s’acabarà, però que el virus continuarà circulant.

Res d’això va impedir que Pfizer estimés l’efectivitat de la seva vacuna a l’hora d’evitar infeccions simptomàtiques en un 97% només tres mesos després que Israel comencés la campanya de vacunació. Ni que el director executiu de BioNTech, Ugur Sahin, assegurés que els vacunats no encomanarien. Tot això va contribuir a generar una necessitada onada d’optimisme a la primera meitat del 2021 que ni tan sols els retards inicials en el subministrament de les dosis van poder rebaixar.

A punt de començar 2022, això pot provocar un efecte rebot quan dues dosis no aconsegueixin posar punt final a aquest trauma col·lectiu que és la pandèmia? Un informe publicat pel Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) un parell de dies abans que coneguéssim a òmicron així ho temia.

Els hem demanat allò impossible?

“Les expectatives sobre el poder de les vacunes per posar sota control ràpidament la pandèmia eren altes al començament del 2021. […] Pot desenvolupar-se una manca de confiança i una menor inclinació a seguir les mesures juntament amb narratives potencialment perjudicials de culpabilització”, avisava l’ECDC. “La reintroducció de mesures no farmacològiques pot augmentar el risc que algunes persones concloguin que les vacunes no són efectives i dissuadir els que encara no ho han fet”.

S’han venut, i potser era inevitable que es percebés així, com el darrer horitzó temporal de la pandèmia que ens permetria tancar aquest episodi. – Mario Fontán, metge preventivista

“Li estem demanant el que és impossible a les vacunes”, titulava ja al setembre la periodista científica de The Atlantic Katherine J. Wu. A l’article explicava que el terme “immunitat esterilitzant”, que fa referència a l’anhelada capacitat de les vacunes de la Covid-19 d’evitar completament les infeccions, era un “mite biològic”. Un sant grial.

Hem demanat massa a les vacunes de la Covid-19, tal com suggeria Wu? «Els demanem massa perquè la pandèmia ens ha costat massa», admetia el president de l’Associació Espanyola de Vacunologia Amós García en una entrevista a SINC publicada a l’octubre. “I mira que ens estan donant”, afegia en referència a les vides salvades per aquests fàrmacs, que un mes després s’estimaven en gairebé mig milió només per a persones més grans de 60 anys als 33 països de la regió europea de l’OMS.

“Hi havia unes expectatives allunyades de la realitat quant a com funcionarien les vacunes”, explica a SINC el metge preventivista Mario Fontán. Creu que aquestes “s’han venut, i potser era inevitable que es percebés així”, com “l’últim horitzó temporal de la pandèmia que ens permetria tancar aquest episodi”. Considera que aquesta visió “pecava de solucionisme tecnològic” degut a l’elevada càrrega de la malaltia.

Que el pessimisme no ens enganyi: sí, és clar que funcionen

“Quedar-se en el pessimisme d»això no funciona’ és fàcil, però inútil a més de fals”, comenta la sociòloga de la Universitat Complutense de Madrid Celía Díaz. “Hem d’adonar-nos que no estem com l’any passat, però també assumir, per molt dur que sigui, que hem relaxat les mesures i que hem de continuar fent esforços preventius”. Com l’ECDC, tem que es busquin culpables, ja siguin els no vacunats… o les vacunes mateixes.

“És normal que la societat ja estigui cansada de pandèmia, però no hem d’oblidar que gràcies a les vacunes s’han evitat un nombre incommesurable de morts”, diu la immunòloga del CSIC Matilde Cañelles, que considera que avui ens trobem a un altre nivell. “Hem avançat molt i ara hem de continuar vacunant per evitar morts, a més de prendre altres mesures de prevenció” per limitar els contagis.

És normal que la societat ja estigui cansada de pandèmia, però no hem d’oblidar que gràcies a les vacunes s’han evitat un nombre incommesurable de morts. – Matilde Cañelles, immunòloga

«La primera funció de les vacunes era evitar el risc poblacional dels quadres greus, amb les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques i les dures decisions que això comportava», afirma Fontán. “Això s’ha aconseguit amb escreix”. Com comentava amb ironia un expert en malalties infeccioses del Servei Nacional de Salut britànic, “el sistema immunitari no va evolucionar perquè deixessis de ser positiu davant de virus respiratoris en una PCR, va evolucionar perquè no et morissis”.

Eines poderoses, no miraculoses

Cañelles pensa que part de l’optimisme es basava en l’experiència de gran èxit de la vacunació massiva amb altres malalties com la poliomielitis. Polio, xarampió, varicel·la…

Les comparacions són odioses: en primer lloc perquè, com afirma la vella dita virològica, “una vegada que has vist un virus, has vist… un virus”. En el cas del SARS-CoV-2, la immunòloga afegeix que “és més complicat” perquè es tracta d’una infecció respiratòria.

El virus no és comparable a altres a nivell biològic i tampoc l’escala temporal. El xarampió va ser eliminat d’Espanya el 2017 després de dècades vacunant generacions senceres, i Europa encara no ho ha aconseguit. La vacunació contra la pòlio va començar als anys 50: al nostre país, es van passar de 2.000 casos anuals el 1960 a 62 el 1965. Un èxit, però no immediat.

Les persones no vacunades d’entre 60 i 80 anys tenen 25 vegades més risc de morir per la Covid-19 que aquelles que sí que estan protegides.

Fontán pensa que el context tampoc no és idèntic. “Amb vacunes com la del xarampió la gent no s’infecta i quan ho fa és tan anecdòtic que no hi ha una sensació que la vacuna hagi fallat”. En una pandèmia, la situació és l’oposada. “Hi ha una transmissió disparada que afecta tots els grups poblacionals”, i el problema és que aquesta col·lapsi el sistema sanitari.

“La vacuna ha desacoblat el contagi de la malaltia greu, cosa que era vital per canviar la manera com ens impacta la pandèmia”, comenta l’epidemiòleg. Per exemple, les persones no vacunades d’entre 60 i 80 anys tenen 25 vegades més risc de morir per la Covid-19 que aquelles que sí que estan protegides.

Les evidències també s’actualitzen amb les vacunes

Fins ara la majoria de la població ignorava quines vacunes es posava, quan es combinaven diferents productes, o si es modificava la separació entre dosis, el nombre o el volum. «La gent no necessitava conèixer el funcionament de les vacunes abans de la pandèmia, simplement seguia el calendari vacunal», comenta Fontán.

Des que van començar les campanyes de vacunació de la Covid-19 hi ha hagut nombrosos canvis. Alguns països van allargar la separació entre dosis fins a dotze setmanes. Altres, van barrejar diferents productes. La vacuna monodosi de Janssen va deixar de ser-ho. La tercera dosi va treure el cap, amb la possibilitat d’una quarta i fins i tot un record anual a l’horitzó.

Els experts consultats consideren important transmetre que tots aquests canvis no són una cosa negativa, sinó al contrari.

A la vacunació Covid hi ha hagut canvis: separació entre dosis, combinació de productes, noves dosis… “La ciència no ens proporciona grans veritats inamovibles, aquí se’n concentra el valor”, explica Celia Díaz, sociòloga.

“La ciència no ens proporciona grans veritats inamovibles, aquí se’n concentra el valor”, explica Díaz. “Malgrat assolir consensos, les comunitats científiques no es queden quietes sinó que tracten de trobar millors solucions”. “El fet de canviar el discurs és perquè apareixen noves evidències, canvia el context i es tenen en compte altres condicionants, com els socioeconòmics”, afegeix la sociòloga.

Fontán creu important traslladar que això “és una fortalesa i no una debilitat”. També en qüestions de seguretat: “A mesura que la potència estadística augmenta, es detecten qüestions i efectes adversos que requereixin un canvi de protocol”.

Òmicron no farà més que corroborar això. Les dades disponibles són encara massa preliminars, però suggereixen que dues dosis no seran suficients per evitar la infecció. Encara que probablement resisteixin a l’hora de protegir contra quadres greus i morts, la nova variant ha fet canviar d’opinió molts investigadors sobre l’ús de terceres dosis a la població general jove i sana. Conforme arribin noves evidències, podria fins i tot ser necessari actualitzar les vacunes.

Immunitat de grup: el concepte pitjor entès de la pandèmia

Des del principi de la pandèmia la immunitat de grup es va entendre com un llindar que, un cop aconseguit, posaria punt final a la crisi. En realitat, aquesta s’assembla més a una cursa sense final en què la meta es mou constantment, fins i tot després de ser creuada.

La immunitat de grup es va entendre com un llindar que acabaria amb la crisi, però aquesta s’assembla més a una carrera sense fi en què la meta es mou constantment.

El motiu, segons explica la biomatemàtica de la Universitat de Strathclyde (Regne Unit) Gabriela Gomes, és que les epidèmies sempre acaben, però l’evolució del virus, la pèrdua d’immunitat a la població, permet que aquest equilibri virtuós es perdi i el cicle comenci de nou. És una cosa que ja passa de forma anual amb altres virus, com el de la grip.

«El llindar de la immunitat de grup és el percentatge de població que necessita ser immune abans que l’epidèmia arribi al pic i disminueixi», aclareix Gomez. D’aquesta xifra depèn la seva altura: “Serveix per saber com pot ser d’alt aquest pic si no fem res [i deixem que la gent s’encomani], que els decisors polítics valorin la capacitat del seu sistema sanitari i decideixin quant intervenir”.

La investigadora critica que el terme fos usat com un “arma” en lloc de com una “eina valuosa” per avaluar les estratègies.

S’ha confós amb el moment que les vacunes redueixin molt l’impacte assistencial i permetin desactivar algunes mesures. – Adrián Aginagalde, director de l’Observatori de Salut Pública de Cantàbria

Però, si la immunitat de grup és una carrera sense fi, per què les vacunes d’altres malalties, com el xarampió, sí que han permès que aquest virus deixi de causar problemes a països com Espanya?

Perquè no compleix els postulats de Fox.

El 1983 l’epidemiòleg John Fox va proposar les condicions que havia de complir un patogen perquè s’assolís una immunitat de grup que bloquegés la malaltia de forma sostinguda en el temps, és a dir:

1. que infecti un únic hoste i no altres animals,
2. que es transmeti per contacte directe,
3. que indueixi immunitat sòlida,
4. que la població es distribueixi a l’atzar.

El SARS-CoV-2, com a bon coronavirus, només compleix el segon d’aquests postulats.

«Les infeccions respiratòries agudes tenen obstacles molt grans [per assolir aquesta immunitat de grup com la del xarampió]», però s’ha confós aquest terme amb el moment «en què les vacunes redueixin molt l’impacte assistencial i permetin desactivar algunes mesures», explicava a ElDiario.es el director de l’Observatori de Salut Pública de Cantàbria, Adrián Aginagalde.

El virus no desapareixerà, però encara no el podem ignorar

Fontán critica el discurs que tothom es contagiarà en algun moment de Covid-19. No perquè no sigui cert, ja que aquesta realitat ha estat defensada per investigadors com l’epidemiòleg de la Universitat de Harvard Marc Lipsitch des d’abans que l’OMS declarés la pandèmia, sinó perquè tem que es faci servir per justificar nivells de transmissió tan elevats que resultin insostenibles.

“El problema de la pandèmia no és que ens contagiem tots, és com ho fem”, aclareix. “No és el mateix que un nombre molt important de la població es contagiï [de cop] i col·lapsi el sistema sanitari, que fer-ho de forma progressiva i amb una vacuna”.

Encara que cal esperar que les vacunes siguin capaces d’evitar un gran percentatge d’hospitalitzacions i morts amb òmicron, el nombre de persones amb malaltia greu serà alt si hi ha moltes infeccions de partida.

És per això que l’informe de l’ECDC esmentat al principi recomanava que els països apostessin per una estratègia “i-i” en lloc de “o-o”, en referència a la convivència necessària de les vacunes amb altres mesures. El contrari, defensa Fontán, és plantejar un marc incorrecte: “Les vacunes són una de les millors eines que tenim per canviar l’impacte de la pandèmia, però això no vol dir que sigui les úniques ni que facin màgia”.

El següent pas serà dimensionar els sistemes de salut perquè siguin capaços d’enfrontar-se al SARS-CoV-2 cada hivern i que, el 2023, no arruïni el nostre Nadal ni els de sanitaris, epidemiòlegs i microbiòlegs clínics.

Díaz recorda que Espanya és un país afortunat “per l’accés a les vacunes i per la solidaritat a l’hora d’utilitzar-les pel bé comú”, per la qual cosa creu que estem davant d’un “nou marc vacunal”. Tot i així, la pandèmia és mundial i una de les lliçons d’òmicron és que no és bona idea deixar un continent sencer sense vacunar.

“Hi ha una necessitat de tancar la pandèmia, però la realitat epidemiològica és tossuda, de manera que qualsevol cop de realitat aprofundeix en el descrèdit i el cinisme”, lamenta Fontán. “Cal contextualitzar les vacunes a l’escenari epidemiològic, no entendre-les en abstracte fora, perquè això agreuja les decepcions”.

Les vacunes de la Covid-19 ens posen en una situació envejable per enfrontar-nos a la següent fase de la pandèmia i és poc probable que una variant canviï això. Potser el següent pas és dimensionar els sistemes de salut perquè siguin capaços d’enfrontar-se al SARS-CoV-2 cada hivern i que, el 2023, no arruïni el nostre Nadal ni el de sanitaris, epidemiòlegs i microbiòlegs clínics.

Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

«Pan-dèmia. Ho diu el nom: és global». El president de l’Associació Espanyola de Vacunologia i cap d’Epidemiologia del Servei Canari de Salut, Amós García, comença l’entrevista recordant el significat de la paraula més repetida en l’últim any i mig. El preocupa que l’haguem oblidat, vist el desigual repartiment de les vacunes de la Covid-19.

«És una qüestió ètica, és inacceptable que només l’1% de la gent en països de baixos ingressos estigui vacunada», lamenta García. Acaba de ser nomenat representant espanyol de Comitè Permanent de l’OMS per a Europa, l’objectiu del qual serà reforçar aquesta faceta global de la salut. Tot i això, diu estar orgullós que Espanya hagi vacunat amb eficàcia al mateix temps que se situava entre els països que més dosis donen.

One health (‘una salut’, en anglès) és un concepte que la pandèmia ha posat de moda i que fa referència a la necessitat d’entendre la salut humana, animal i ambiental en conjunt. També «sindèmia«, combinació d’epidèmies que es retroalimenten i que en el cas de la Covid-19 té un cognom clar: desigualtat.

«Com que no comencem a reflexionar sobre aquests condicionants se seguiran reproduint en el futur, no en tinc cap dubte», diu García, expresident d’Unicef ​​Canàries. «Aquí hi ha el canvi climàtic, que a més és un potenciador per al sorgiment de futures pandèmies; aquí hi ha la pobresa, que és un factor clau en la possibilitat d’expansió de malalties transmissibles».

És inacceptable que només l’1% de la gent en països de baixos ingressos estigui vacunada

Al final de l’entrevista, davant l’obligatòria pregunta de si vol afegir alguna cosa més, García aprofita per recordar-nos que es commemoren tres dècades des de la publicació en dues parts del disc Use your Illusion de Guns N ‘Roses. «Sempre acabo dient que sóc un vell rocker, i això té una clara lògica científica, perquè per treballar en salut pública i epidemiologia cal posar-se molt rock & roll».

Dosi de reforç i addicionals

Què opina de la decisió de l’EMA de regular les dosis addicionals i de reforç?

Ha reforçat la idea de la dosi addicional en uns determinats perfils de la població que tenen un estat d’immunosupressió i gent gran en residències, perquè en ells la resposta no és robusta. Això no és una cosa nova, passa amb altres vacunes.

L’altre cosa que ha dit és que en edats a partir de 18 anys l’administració [d’una tercera dosi] als sis mesos de la primera punxada és segura i efectiva. És important aclarir que l’EMA és un òrgan regulador del medicament. No recomana: regula. El que ha regulat és que la vacuna de Pfizer es pot administrar amb seguretat i efectivitat en els grups de 18 anys en endavant. La decisió la deixa en mans de cada país, la recomanació correspon a les seves autoritats sanitàries.

Hauria Espanya aplicar aquestes dosis de reforç?

Espanya podria començar a plantejar el debat d’implementar aquesta dosi de reforç sobre persones que han tingut una bona resposta però que són més grans. Ja es veuria l’edat: a partir de 60, 65, 70… En envellir, el nostre sistema immunitari entra en immunosenescència i funciona pitjor. Entre 18 i 60 anys no ho veig perquè la resposta és potent i no hi ha una situació epidèmica preocupant ara mateix al nostre país. A més, com diu l’OMS, per donar terceres dosi als que no hi ha evidències sòlides que es beneficiïn, millor vacunem a persones en països en vies de desenvolupament.

Però Estats Units acaba d’aprovar una tercera dosi pràcticament universal. Caldrà?

Cal diferenciar una cosa molt important: no és el mateix una tercera dosi que una dosi addicional. Una tercera dosi és necessària quan t’adones, quan implementes la vacuna, que amb dos no aconsegueixes la protecció adequada. Això tindria un caràcter universal i si es decideix s’ha de donar a tots els que s’han posat les dues primeres.

Hi ha evidència científica en aquests moments que justifiqui la tercera dosi? Jo crec que, de moment, no.

Una altra cosa és una dosi addicional. Aquesta s’aplica a uns col·lectius concrets en els quals, pel seu estat de salut -ja sigui la immunosupressió o la immunosenescència provocada per la vellesa-, no s’origina una protecció robusta amb la pauta normalitzada. Crec que hi ha evidència científica clara que garanteix aquesta dosi addicional en aquests perfils: en immunodeprimits i possiblement en ancians que visquin en residències.

Hi ha evidència científica en aquests moments que justifiqui la tercera dosi? Jo crec que, de moment, no. La reflexió que hem de fer és que els països desenvolupats estem parlant de posar una tercera dosi universal sense que hi hagi encara evidència científica suficient i ens oblidem que hi ha països que estan demanant posar la primera a qui no en té cap. Insisteixo: som en una pandèmia.

Oblidem que aquest és un debat en el qual es barregen els interessos de farmacèutiques i governs?

[Riu] Jo no m’atreveixo a assegurar això i prefereixo centrar-me en l’evidència científica.

Ja que algunes persones necessiten aquesta dosi «addicional», podria ser necessària la vacunació anual de certs col·lectius?

Encara no se sap, però és una possibilitat. Dependrà molt de com consolidem la fase final de la pandèmia. El SARS-CoV-2 ha vingut per quedar-se i el que hem de fer és convertir-lo en un dels múltiples virus amb els quals convivim habitualment. Eliminar la cara més amarga, terrible i dramàtica que hem tingut fins ara: les UCI, les hospitalitzacions i les morts.

El SARS-CoV-2 ha vingut per quedar-se i el que hem de fer és convertir-lo en un dels múltiples virus amb els quals convivim habitualment.

Un cop vegem la durada de la resposta protectora de la vacuna, potser hi ha la possibilitat d’una dosi de tant en tant. No ho sé, perquè encara no hi ha informació al respecte. A tota la població? Jo crec que només seria necessària en aquells més vulnerables amb un major risc de tenir complicacions, però encara no hi ha prou dades al respecte.

Tindrà Janssen una segona dosi?

Està en estudi i no m’atreveixo a dir res al respecte. Ho està estudiant la Ponència de Vacunes i veurem què es decideix. En aquests moments no et dic ni una cosa ni l’altra.

Però hi ha certa preocupació entre els que van rebre aquesta vacuna. Estan menys protegits?

En principi no tenen motiu per a la preocupació: que s’estigui estudiant la segona dosi no vol dir que amb la primera estiguin desprotegits. La segona dosi s’aplicaria per garantir una resposta protectora a llarg termini, però ara estan perfectament protegits. Que es quedin tranquils i, si es pren la decisió de donar una segona dosi, la rebran.

Calma, paciència i prudència

A quins reptes s’enfronta la salut global més enllà de la pandèmia?

Cal lluitar contra la pobresa, contra l’escalfament global, modificar aspectes de la relació de l’ésser humà amb els animals que poden estar condicionant l’aparició de noves pandèmies. És un conglomerat de circumstàncies que se seguiran produint en la post pandèmia i hem de ser conscients.

Quan va esclatar la pandèmia teníem un sistema sanitari afeblit per les retallades des de la crisi econòmica de 2008. Cal reforçar-lo, cuidar-lo, mimar-lo i treballar perquè els països en vies de desenvolupament també en tinguin un de decent. Això va en el context de lluitar també contra la pobresa. Són elements de reflexió que hem de plantejar-nos, sempre amb una visió global.

Una de les coses que més he trobat a faltar al nostre país és la manca de capacitat que han tingut les forces polítiques de tenir un discurs comú entre elles i adequat a la situació.

Els seus missatges a Twitter sempre comencen amb «calma, paciència i prudència». Ha faltat tot això en la gestió de la pandèmia?

Una de les coses que més he trobat a faltar al nostre país és la manca de capacitat que han tingut les forces polítiques de tenir un discurs comú entre elles i adequat a la situació. Em va resultar descoratjador veure que fins i tot la pandèmia entrava a formar part del debat polític, tirant-se-la a la cara els uns als altres quan estàvem parlant de la crisi sanitària més tremenda que ha tingut el món en els últims anys.

A vegades se’ns han demanat respostes immediates davant problemes nous. Al SARS-CoV-2 a mi no me l’havien presentat, ningú el coneixia ni sabia què podíem esperar d’ell, però es demanaven respostes immediates.

Això requeria d’un discurs comú que portés calma a la ciutadania, que estava inquieta davant un problema nou i desconegut. Això em va portar a posar-lo en tots els meus tuits: calma, perquè no estàvem davant la fi del món; paciència, perquè no se solucionaria en dos dies; prudència, perquè anava a ser l’element clau que havia de configurar les intervencions.

Hem anat donant batzegades durant tota la pandèmia per culpa d’això?

Parafrasejo a un dels meus poetes preferits, Mario Benedetti, que deia: «Quan crèiem que teníem totes les respostes, van canviar totes les preguntes». Amb això intento dir-te que de vegades se’ns han demanat respostes immediates davant problemes nous. Al SARS-CoV-2 a mi no me l’havien presentat, ningú el coneixia ni sabia què podíem esperar d’ell, però es demanaven respostes immediates.

La ciència navega en incertesa, que es va consolidant en espais de certesa conforme va arribant l’evidència. El dubte és l’element clau per avançar en ciència i en aquest procés poden haver canvis en el coneixement que vas obtenint.

Per això jo dic que calia ser molt prudents sempre, també a l’hora de traslladar el discurs, perquè el que avui és A, demà la ciència t’ho pot convertir en B i passat en C. Per això hi ha hagut molts problemes en els processos de comunicació de la situació de la pandèmia.

Com ha estat treballar sense descans i, a sobre, rebre insults i amenaces?

Forma part de la faceta més truculenta de la pandèmia i és profundament desagradable i de vegades preocupant, però al final has d’assumir-ho. Els insults a través de les xarxes no els comprenc, però és internet. Quan et comencen a amenaçar de mort fins al punt d’haver de posar una denúncia… Em deien «tic, tac, tic, tac, et falta poc pel judici final, tic tac».

Després vas passejant pel carrer amb la teva dona i una parella et comença a cridar «assassí de les vacunes» i «venut». Després, quan ho interioritzes amb tranquil·litat, t’adones que no és més que el resultat de la frustració que genera la manca d’arguments de pes.

Assolir la immunitat

Israel va compartir dades preocupants sobre la pèrdua d’efectivitat de les vacunes que després van resultar estar esbiaixats. Creu que hi ha motiu de preocupació?

A hores d’ara la durada de la resposta protectora de les vacunes és molt bona fins a set mesos després de la seva administració. Sobretot segueix tenint un valor clar en relació a les formes greus de la malaltia.

Em va resultar descoratjador veure que fins i tot la pandèmia entrava a formar part del debat polític.

Les vacunes no són esterilitzants: no eviten la infecció sinó que emmalalteixis amb un quadre greu. Assolir la immunitat col·lectiva amb una vacuna que no és esterilitzant és complicat. Es tracta de ser conscients que hem de vacunar el major nombre possible de persones per fer-li difícil la vida als virus. No totes les vacunes que posem són esterilitzants, però no veiem la malaltia davant de les quals estem intervenint. Per què? Perquè tenim unes cobertures elevadíssimes que persegueixen fer-li la vida difícil al microorganisme.

Li estem demanant massa a les vacunes de la Covid-19?

Els estem demanant massa perquè la pandèmia ens ha costat massa. Molts morts, ingressos hospitalaris, UCI desbordades, sanitaris fets pols, persones que han perdut la feina… Ens ha costat molt i per això possiblement els estem demanant més del que ens poden donar, i mira que ens estan donant.

Veu possible una temuda fuita vacunal pel qual les vacunes deixin de funcionar contra futures variants?

Ho veig molt complicat. Els coronavirus no tenen el mateix perfil que els virus de la grip. A més, tenim unes vacunes molt poderoses que han donat un resultat fantàstic. Veig molt difícil aquest escenari.

Alguns països han començat a vacunar nens i altres són més reticents, mentre Pfizer està a punt de demanar l’aprovació per a majors de 5 anys. Què n’opina d’això?

En aquest moment el tema dels nens crec que cal guardar-lo en un calaix perquè les vacunes disponibles encara no estan autoritzades per a ells. Que igual s’autoritzen al llarg d’aquest últim trimestre del l’any? No dic que no, però jo em plantejaria una vacunació universal en nens en funció de com estigui el pes de la pandèmia i sempre amb els ulls posats en els països en vies de desenvolupament.

Si l’epidèmia està controlada caldria replantejar-se si cal vacunar nens quan hi ha ciutadans sense protegir en altres llocs, perquè afortunadament l’impacte clínic que té el SARS-CoV-2 en els més petits no és tan important com en altres grups etaris.

Jo em plantejaria una vacunació universal en nens en funció de com estigui el pes de la pandèmia i sempre amb els ulls posats en els països en vies de desenvolupament.

Un altre dels motius per vacunar els nens és que actuïn de difusors als adults, i llavors els vacunes per evitar-ho. Jo sempre dic que prefereixo vacunar els adults, que són els que tenen el problema, però es poden establir polítiques mixtes si realment són difusors, però no sembla que aquest sigui el problema.

Si la pandèmia no s’aconsegueix mitigar i necessitem tenir més gent vacunada seria un altre escenari i aquí també hauríem de valorar-lo. No ho rebutjo, però a hores d’ara estem anant bé i s’està començant a sentir l’impacte de la vacunació en el desenvolupament de la pandèmia.

Comentava la importància de ser prudents. Hem entès bé el principi de precaució durant la pandèmia?

Si ho haguéssim entès bé no haguéssim tingut cinc onades. La segona onada sorgeix a Espanya perquè sembla que estem recuperant una altra vegada la normalitat que havíem perdut i ens relaxem en aspectes que no ens hauríem d’haver relaxat. Vam oblidar una cosa molt important: que el SARS-CoV-2 seguia estant present, i això va ser un element important.

D’alguna manera, si hem tingut cinc onades és perquè a vegades ens hem oblidat que el problema seguia sent el mateix. És un microorganisme que està allà.

5.000 milions d’euros. És la quantitat que les diferents institucions públiques de tot el món han invertit només per a la investigació i desenvolupament de vacunes contra la Covid-19. Diners públics per aconseguir crear un dels fàrmacs més important de la nostra història recent.

La xifra l’ha revelat la campanya No es sano en un informe presentat fa unes setmanes. En ell desglossen el finançament públic que ha estat posada a disposició el desenvolupament de la vacuna i on no s’inclouen altres conceptes, com les aportacions per a l’augment de la capacitat de producció i de distribució de les dosis. A seguran que més del 98% d’aquests 5.000 milions d’inversió procedeix directament dels governs de diferents països, liderats per Estats Units i Alemanya.

D’aquí prové els diners, però, a on va? Quatre companyies Moderna, Janssen, CureVac i l’aliança Pfizer/BioNTech- s’emporten més de la meitat de l’import de diners públics. «No obstant això, els estudis que han donat lloc a aquestes vacunes van començar molt abans de la pandèmia i també gràcies als diners públics», expliquen les autores de l’estudi, Irene Bernal i Eva Iráizoz, de la fundació Salud por Derecho. Es refereixen, per exemple, a les investigacions d’ARN missatger -tècnica utilitzada per Pfizer, Moderna i CureVac-, en marxa des de fa quatre dècades.

Una cosa similar va succeir en el cas del fàrmac d’Atrazeneca, «que va ser una de les més ràpides en desenvolupar-se gràcies als assajos clínics amb un altre coronavirus que ja s’havien realitzat prèviament a la Universitat d’Oxford», assenyalen.

Les vacunes com a bé públic

Que un dels bressols del neoliberalisme demanés liberalitzar les patents de les vacunes, va obligar a posicionar-se a una gran part del planeta. L’administració de Joe Biden, president dels Estats Units, va sol·licitar a principis de maig que es suspenguessin de manera temporal els drets empresarials d’aquests medicaments mentre duri la pandèmia. «Les circumstàncies extraordinàries exigeixen mesures extraordinàries», va expressar la representant de Comerç Exterior nord-americà Katherine Tai. Índia i Sud-àfrica ja van liderar a la fi de 2020 una proposta similar davant l’Organització Mundial del Comerç que que va ser bloquejada per diversos països.

Després del pas endavant dels EUA, el Govern espanyol, que s’havia oposat fins llavors, va secundar la proposta. Aquesta mateixa setmana, el Senat s’ha convertit en la primera institució de l’Estat a sol·licitar de manera formal i majoritària la liberalització temporal de les patents de les vacunes després d’una iniciativa impulsada per EH Bildu i el suport de la majoria dels senadors de la cambra alta (PSOE, ERC, PNB, Junts i el grup d’Esquerra Confederal). Alemanya, on s’ha desenvolupat la de BioNTech/Pfizer, però, s’ha mostrat en contra: «La protecció de la propietat intel·lectual és una font d’innovació i ha de seguir sent-ho en el futur», va defensar Angela Merkel. França i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, tampoc s’han posicionat d’una manera molt favorable.

Des de No es sano denuncien que els estats no han fet valer les grans inversions de diners públics que han realitzat: «En contra, tot aquest coneixement ha acabat en mans de les companyies que tenen llicències exclusives i imposen la confidencialitat sobre tota mena d’acords de producció i distribució aconseguit amb governs i organismes internacionals».

Així mateix, critiquen que, tot i estar al mig d’una pandèmia mundial, hagi estat el mercat qui ha regulat els preus de les vacunes.  Així, segons les dades aportades, a Tunísia s’ha pagat 7 dòlars pel fàrmac de Pfizer mentre que Israel ha arribat a pagar 47, una cosa «que podria haver-li donat accés preferencial a les dosis», segons l’informe. En el cas de Moderna, la seva vacuna oscil·la entre els 15 i els 37 dòlars per dosi. Finalment, per la d’AstraZeneca, la UE ha desemborsat 2,9 euros mentre que països com Sud-àfrica i Uganda han pagat 5,25 i 7 dòlars, respectivament.

Desigualtats entre els que més i els que menys tenen

Per vacunar el 75% de la població mundial, serien necessàries 12.000 milions de dosis dels diferents medicaments, una producció que les farmacèutiques no poden assumir, al temps que es neguen a liberalitzar les patents. D’acord amb les dades que aporta l’informe, pràcticament 9.000 milions de dosis ja estan compromeses a nivell mundial. D’elles, 7.750 milions s’han pactat mitjançant acords bilaterals i 1.120 milions a través de COVAX, un mecanisme global per a la compra conjunta.

Tot i això, denuncien, «de res serveix tenir vacunes efectives si són inaccessibles per a milions de persones». Els països més rics del planeta han acaparat més de la meitat dels vials, i Estats com el Regne Unit o el Canadà «podrien arribar a vacunar més de tres vegades i gairebé quatre vegades a tota la seva població, respectivament», expliquen en l’estudi. A la banda contrària, aquells països amb menors rendes només tenen assegurades un 17% d’aquestes dosis.

Davant d’això, des de la campanya No es sano demanen augmentar la producció. «Les farmacèutiques van calcular una producció de 9.500 milions per a 2021 i fins ara només han distribuït una mica més de 1.680 milions», denuncien. Mentrestant, segueixen guardant tant les patents com els coneixements tècnics, impedint que pugui accelerar la producció.

A més, la fabricació de les vacunes s’està concentrant en països de rendes altes. Des de l’organització assenyalen la «potencial capacitat de producció» desaprofitada en continents com Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica. «Països com Bangla Desh o el Vietnam podrien sumar-se i altres que ja s’estan produint podrien tenir una capacitat molt més gran», sostenen.

Aquest és un article original de La Marea.