Just Deploy It!

Etiqueta: Vaga Atenció Primària

  • Una alenada d’oxigen

    S’ha acabat la vaga de l’atenció primària i amb ella una setmana plena d’esdeveniments i emocions. Un seguiment majoritari per part dels metges i prou significatiu de les infermeres en tot el territori ha demostrat que la convocatòria ha estat oportuna i que hi havia ganes de dir prou. Prou a les jornades carregades de més malalts dels que es podien visitar amb dignitat, a les humiliacions, al menyspreu i a les falses promeses.

    Després d’anys de silenci i d’aguantar s’ha sortit al carrer a cridar consignes dirigides a l’administració i a la societat. El missatge ha estat clar: es demanen condicions per poder atendre millor els pacients. Aquests, en general, ho han entès perfectament i han fet costat als seus professionals. La indefensió apresa (que podia explicar la docilitat dels professionals maltractats) ha esclatat en un crit d’orgull per a l’atenció primària.

    El fet que la vaga hagi durat 4-5 dies sense perdre quasi seguiment indica com de forts i de farts se sentien els professionals. Els programes de sindicats tan diferents com Metges de Catalunya i CGT tenien molts punts en comú, i això és una fortalesa. També ho és que entitats com Rebel·lió Atenció Primària, La Capçalera, FoCAP o Marea Blanca hi hagin donat suport. No s’ha aconseguit tot, però s’ha obert una escletxa al mur de ceguesa i de sordesa que l’administració ha aixecat durant molt temps.

    Amb el conseller Toni Comín, i després amb la consellera Alba Vergés, hem escoltat declaracions sobre la rellevància de l’atenció primària de salut, però tot eren promeses i plans estratègics. Ha calgut una vaga d’una setmana per obtenir uns 60 milions dels prop de 500 que es necessiten per arribar al 20% del pressupost de sanitat. Una misèria. Sens dubte cal obtenir més recursos, que en part han de sortir de la reversió de pràctiques de poc valor i de la racionalització dels serveis secundaris i terciaris. Aquesta és una tasca que no es va abordar en temps de retallades ni després, en temps de recuperació econòmica.

    Les millores en matèria de condicions laborals i econòmiques són discretes però serviran per alleugerir la sobrecàrrega d’alguns professionals. Són molt benvingudes les mesures que donen autonomia a l’atenció primària. Són mesures que no costen diners i el fet d’haver-les anunciat ara demostra fins a quin punt s’ha gestionat d’esquena als professionals. Tampoc costa diners solventar el maltracte que els professionals han patit al llarg d’aquests anys per part d’unes direccions grises i sense capacitat de lideratge. És una pena que només s’hagi volgut negociar amb el sindicat de metges i que no hi hagi cap acord específic per a la resta de col·lectius, tant o més castigats que el col·lectiu mèdic.

    L’atenció primària ha despertat i cal esperar que els polítics també ho facin i s’adonin que sense una atenció primària forta no és viable el sistema nacional de salut. La vaga ha donat una mica d’aire, però queda molt per fer. Les mesures a què s’han compromès el Departament de Salut i l’ICS poden quedar en paper mullat si no s’acompanyen d’altres que profunditzin en el desenvolupament d’un sistema més centrat en l’atenció primària que en els hospitals. És un tema de model ens diuen l’Andreu Segura i l’Amando Martín Zurro. Durant la vaga també s’ha parlat de model i de sistema, perquè els diferents àmbits assistencials són vasos comunicants. Doncs bé, hem d’aprofitar les oportunitats que s’han obert per començar a adaptar el nivell secundari i l’hospitalari al segle XXI. No es pot continuar amb uns hospitals dissenyats fa 200 anys. Ara, treballadors, societat, polítics i gestors podem estar més receptius a escoltar, qüestionar i repensar el sistema sanitari.

    S’hauran de contestar algunes preguntes: Quin paper juguen i com s’interrelacionen els nivells primari i secundari? Com es reconeix la rellevància de l’atenció primària i dels seus professionals davant la societat i dins del mateix sistema? Volem seguir fent més del mateix o volem anar cap a una desmedicalització i una reducció d’intervencions innecessàries? Sorgiran molts més interrogants, perquè el debat està obert i res és igual a com era fa dues setmanes. Cal aprofitar l’oportunitat.

  • Sobre la vaga de l’atenció primària i comunitària: sense canvi de model, l’acord no té massa futur

    Afortunadament s’ha acabat, almenys pel que fa a l’ICS, la vaga de l’atenció primària. Una protesta que ha aplegat una part molt notable del sector i que sembla que, en general, ha estat rebuda amb comprensió per bona part de la ciutadania. Però a alguns ens neguiteja pensar que l’acord entre les parts, sigui més conjuntural que no pas definitiu.

    Establir un temps mínim per visita presencial de 12 minuts pot semblar raonable, sobretot en situacions de precarietat accentuada com les que han experimentat molts dels professionals de la sanitat des de fa anys. Ens temem però que difícilment resoldrà els problemes que afronten els serveis sanitaris públics i, en particular, l’atenció primària i comunitària.

    Es tracta d’una mesura que, com qualsevol altra, no està exempta de potencials efectes adversos, com ara les ineficiències associades a la rigidesa de les agendes, perquè la variabilitat de les demandes dels pacients requereix més aviat flexibilitat i en alguns casos, fins i tot, major capacitat per poder escurçar-les i eliminar així actuacions innecessàries o impertinents.

    Tot i que el més rellevant és que incrementar sense més la durada de la visita no està gens clar que contribueixi, per exemple, a augmentar l’autonomia dels pacients, una de les dimensions més remarcables de la salut, ans al contrari, pot incentivar una dependència que a més d’estimular la demanda, sigui o no pertinent– atiï un intervencionisme excessiu i també perillós per a la salut, com a conseqüència, entre d’altres, del sobre diagnòstic i de la medicalització inadequada, factors que han contribuït que la iatrogènia, el dany ocasionat per les pràctiques mèdiques i sanitàries, sigui un dels problemes principals de salut pública de les nostres poblacions.

    És clar que en certa manera honora els vaguistes anteposar una reivindicació sobre la qualitat del servei a reclamacions més corporatives però igualment legítimes, com ara l’increment salarial o la millora de les condicions laborals. Tot i que la manca d’atractiu professional és un dels factors determinants dels problemes de l’atenció primària i comunitària en l’actualitat.

    Un atractiu professional que no és fàcil d’incrementar en les circumstàncies actuals. Ja sigui per limitacions pressupostàries — que en darrera instància són polítiques — com per les mateixes expectatives dels implicats. Perquè un dels estímuls professionals convencionals, a més de la remuneració, és el prestigi que la pràctica a l’àmbit de la primària no acostuma a proporcionar en un marc de visió hospitalocentrista del sistema sanitari. Però encara és més greu la insuficiència del model de professional de l’atenció primària com a referència orientativa. Perquè el pacient és més que portador d’un o de diversos òrgans i teixits alterats, més que un ens que pateix una o més d’una malaltia, és una persona els aspectes somàtics, psíquics i socials de la qual són inseparables i tots ells afecten la seva salut i les seves malalties.

    Convindria doncs tenir clar cap on hauria de desenvolupar-se el sistema sanitari i assumir les deficiències i les limitacions actuals que no són, en molts casos, només atribuïbles a la precarietat laboral i a la migradesa de recursos. Perquè se segueixen fent massa coses que, en el millor dels casos no són útils per a la salut dels pacients atesos, activitats que generen llistes d’espera i de vegades efectes adversos injustificables. Perjudicis que encara són agreujats si es recorre a la denominada medicina defensiva — per evitar eventuals litigis i reclamacions– o si se segueixen acríticament guies i protocols. Sovint escoltem que si els metges tinguessin més temps per escoltar els pacients no receptarien tantes medecines. Però lamentablement la informació disponible ens diu, que allà on s’ha estudiat, els metges interrompen els pacients al cap de vint segons de començar a parlar. Ningú no ensenya els metges a escoltar. I ens costa aprendre.

    Tal vegada l’autèntica promoció d’una veritable atenció primària i comunitària pugui contribuir a trobar una sortida viable. Tot i que el repte és enorme, perquè la idea que la medicina ho pot tot, que curiosament conviu amb una banalització de la pràctica sanitària segons la qual no hi ha cap perill en fer qualsevol intervenció, ha calat massa. I no solament en la població. I l’atenció primària i comunitària no pot competir amb la medicina especialitzada i hospitalària amb l’ús necessari — però només quan cal– d’intervencions més o menys espectaculars, l’impacte de les quals sobre la salut global no ho és tant.

    De vegades pensem en l’atenció a la salut comunitària per part dels serveis sanitaris com una mena d’activisme social i polític que, en el seu cas, pertoca als professionals i treballadors en la seva dimensió ciutadana, com tothom. Més important és tenir realment en compte les condicions de vida i de treball dels pacients a l’hora d’atendre’ls, perquè no és el mateix un malalt diabètic que no té problemes familiars, ni laborals ni econòmics, que una pacient diabètica a l’atur i en risc de desnonament. Sense oblidar que col·laborant amb la comunitat es pot contribuir també a millorar la salut.

    L’autonomia de gestió dels equips és un dels altres elements a tenir en compte. Segurament és més eficient que els professionals gestionin les seves agendes que no pas es fixin uns temps de visita. Però és clar que autonomia implica responsabilitat i assumir les conseqüències de les pròpies decisions. Una manera de fer que és pròpia de l’exercici laboral que considerem professional, perquè la professionalitat no és només competència tècnica, també és capacitat d’assumir responsabilitats. Tant pel que fa als clínics –que, per cert no són només metges– sinó també pel que fa al conjunt de professionals, incloent-hi als directius i gestors. Més que fixar un nombre màxim de pacients per metge i dia o establir un temps estàndard per visita, el que caldria és analitzar localment les càrregues de treball assumibles sense risc de pèrdua de qualitat I seguretat, evitant així rigideses que posen en perill les mateixes virtuts de l’atenció primària. Satisfer la longitudinalitat i la continuïtat requereix a més dels recursos adequats el compromís de tots els actors implicats.

  • Metges de Catalunya desconvoca la vaga de metges després d’arribar a un acord amb la Generalitat

    Arriba el quart dia de vaga i el quart dia de negociacions i amb ell l’acord que ha confirmat el conseller Chakir El Homrani i que explicaran més detalladament en roda de premsa al llarg del vespre. El que ha avançat el conseller a la sortida de l’última reunió que ha mantingut amb Metges de Catalunya és que tot i la «llarga negociació», «amb mediació i diàleg podem fer front a tots els reptes que tenim a la societat».

    Així, el conseller de Treball, ha anunciat l’acord, que ha arribat després que l’ICS presentés al sindicat un estudi detallat amb les sobrecàrregues de treball dels metges a cada ambulatori, acceptés garantir un mínim de 12 minuts d’atenció per pacient a les visites presencials i anunciés una inversió de 100 milions per a l’atenció primària.

    La consellera Vergés ha compartit a través del seu compte de twitter un missatge on assegura que «El Departament de Salut conjuntament amb tots els agents estem conjurats a millorar l’atenció primària i el nostre sistema de salut, sempre comptant amb els professionals. Tenim acord i tenim propostes fermes que ja comencen a implantar des d’avui mateix».

    Paral·lelament a això, el president de la Generalitat Quim Torra ha anunciat que “som a prop d’un acord amb els representants sindicals de la sanitat” durant La Nit de l’Ara. Durant les mateixes intervencions ha assegurat que “les reivindicacions que s’expressen al carrer” són “justes, lògiques, necessàries i oportunes. I, sobretot, legítimes”.

    La CGT demandarà a treball per vulnerar la llibertat sindical a la vaga de l’Atenció Primària

    Al mateix temps, la CGT ha anunciat que demà dia 30 de novembre registrarà una demanda contra el Departament de Treball al Tribunal Suprem de Catalunya per «incomplir les reiterades peticions de mediació que des de la CGT s’han realitzat durant la vaga d’Atenció Primària» a la que convocaven a tot el personal, col·lectius sanitaris i no sanitaris, que treballessin directament a l’ICS o per empreses concertades pel CatSalut.

    Denuncien que el departament de Mediació cités «només a una de les parts sindicals en el conflicte per encàrrec del conseller de Treball». Des de la CGT en una nota de premsa expliquen que consideren que «el Departament de Treball ha incomplert el seu paper neutral en els conflictes sindicals i ha participat de l’estratègia del departament de Salut». També consideren que la CGT «no ha tingut el mateix tracte en la realització de convocatòries de mediació i negociació que Metges de Catalunya, malgrat tenir una convocatòria pròpia i amn un àmbit de treballadors cridats a la vaga més ampli».

  • Una nova mobilització de personal de l’Atenció Primària i metges de la concertada demana «Dignitat i respecte»

    Segon dia de vaga i la institució a interpel·lar ha estat el Departament de Salut situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.

    La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària convocaven a tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.

    A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses han construït un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartó, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Per la seva banda, els metges de la xarxa sanitària concertada han iniciat una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.

    Aquesta segona jornada ve després d’una tarda de negociacions entre el sindicat Metges de Catalunya i l’Institut Català de la Salut amb Treball per trobar una sortida a la vaga. Una reunió que va durar des de les 16 hores fins quarts de dues de la matinada i va acabar sense cap acord. Cal recordar que Treball en cap moment ha citat a la GCT a aquestes meses de negociació i el sindicat denuncia aquesta situació i que no se’ls consideri un interlocutor vàlid tot i que convoquin a vaga.

    Ara per ara, l’únic que es sap és que aquesta tarda tornarà a haver-hi taula de negociacions però com la CGT segueix sense estar convidada, la vaga seguiria tot i que un acord entre MC amb Treball es donés.

    Salut celebra el transcurs de la vaga sense cap incidència i assegura està proposant mesures per millorar l’Atenció Primària

    El Departament de Salut ha explicat que el primer dia de vaga als centres sanitaris catalans s’ha desenvolupat sense incidències destacables. Han volgut destacar que els serveis mínims han garantit en tot moment l’atenció als dispositius urgents, que en el cas de l’atenció primària s’ofereix als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i als punts d’atenció continuada (PAC). També ha funcionat amb normalitat el servei del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES). A més, afegeixen que la central de trucades de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha tingut la mateixa activitat que un dia normal.

    Paral·lelament al que passa als centres, les negociacions per assolir un acord que desconvoqui l’aturada segueixen obertes. El director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va explicar algunes de les accions que es posen en marxa per afrontar els reptes de l’atenció primària. Entre la quarantena de mesures previstes, Argimon va parlar sobre la incorporació de 201 metges i metgesses de família per cobrir les necessitats actuals de plantilla i poder assolir l’objectiu d’un temps mig de visita de 12 minuts en una jornada diària d’assistència de 5 hores i 6 minuts.

    L’ICS argumenta que la institució té el pressupost necessari per poder contractar nous professionals però que si no ho fa és perquè no existeixen, com a mínim a la borsa de treball de l’ICS. Per aquest motiu, i fins que no es trobin nous professionals, l’ICS proposarà que aquells professionals que ho vulguin podran augmentar el nombre de pacients que tingui assignats a canvi d’un increment de salari proporcional a aquest augment. Una altra de les mesures que ja explicàvem fa uns dies, és la possibilitat de contractar professionals extracomunitaris que hagin fet la residència a Catalunya i l’oferiment de la continuïtat laboral a professionals més grans de 65 anys, amb uns horaris i unes condicions adaptades.

    Alt seguiment de la vaga per part de metges durant tota la jornada

    Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, van fer vaga durant la primera jornada. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació.

    Les dades que es van traspassar des de Govern fixaven que en els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) la vaga durant el torn de matí va tenir un seguiment en el personal mèdic d’un 44,76% i una afectació a la resta de la plantilla del 4,15%.

    Pel que fa a la vaga convocada a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla asseguren que va ser del 16,19%. I finalment, el seguiment als hospitals concertats per part del col·lectiu mèdic va ser d’un 14,66%, en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%.

    Durant el torn de tarda, el seguiment en el personal mèdic va ser d’un 48,42% i una afectació a la resta de la plantilla del 6,92%. Als centres concertats de l’atenció primària, el seguiment en el total de plantilla va ser del 35,14%. I finalment, el seguiment del col·lectiu mèdic als hospitals concertats va ser d’un 9,09%, en salut mental d’un 1,81% i en sociosanitaris del 10,31%.

    L’afectació de la vaga als centres d’atenció primària ha provocat un descens del 54,99% de les visites

    Una altra de les notes que Salut ha fet publiques estudia el percentatge d’activitat que s’ha donat als centre d’atenció primària. Les dades que facilita Salut xifra que, des de les 8h fins a les 17h del primer dia de vaga, l’activitat ha disminuït un 54,99% de visites (un 55,98% de visites de medicina de família i un 49,70 de pediatria).
    Per regions sanitàries, la disminució ha estat heterogènia (des del 26,6% al 62,3%) i faciliten un quadre per explicar-ho:
    Regió Sanitària
    % Activitat
    Barcelona ciutat
    -62,31%
    Metro Nord
    -58,25%
    Metro Sud
    -57,82%
    Girona
    -55,42%
    Lleida
    -27,18%
    Tarragona
    -52,97%
    Terres de l’Ebre
    -27,19%
    Catalunya central
    -59,03%
    Alt Pirineu i Aran
    -26,63%

  • Tota la informació què cal saber per entendre la vaga a l’Atenció Primària i a la sanitat concertada

    Comença una setmana de vaga al món de la sanitat. Metges de Catalunya convocava primer als metges de família treballadors a l’Institut Català de la Salut. Dies més tard convocaven també durant el mateix període als metges de la sanitat concertada dins el SISCAT.

    Per la seva banda, CGT es sumava a la vaga i juntament amb Rebel·lió Primària convocava a tot els professionals de l’Atenció Primària i de la sanitat concertada a seguir-la. Per tant, el personal estatutari, el personal laboral, el personal funcionari i el personal en formació en els centres d’atenció primària de l’ICS podran fer vaga del 26 al 30 novembre.

    A més a més, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.

    Recopilem els diferents articles, anàlisis, entrevistes i opinions que hem anat publicant respecte la vaga per tenir clares totes les claus i agents.

    Gràcies a peces fetes prèviament a la vaga sobre les demandes dels diferents col·lectius que integren la sanitat catalana podem entendre què i per què s’ha arribat a aquest punt:

    Opinions i articles de col·lectius que focalitzen els motius de les demandes:

    • Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista: Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom. Per FoCAP
    • Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària: Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom
    • L’Atenció Primària en lluita, sobren motius: La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania. Per FoCAP.
    • De debò falten metges?: L’emigració d’especialistes a altres països és una realitat. A partir de l’any 2011 es va disparar el nombre de metges i metgesses que sol·licitaven el certificat per poder treballar a l’estranger. És Catalunya qui lidera l’emigració de metges, seguida de Madrid i Andalusia. Per Francesca Zapater.
    • Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?: Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors
    • Es convoca vaga de metges i metgesses d’Atenció Primària: La convocatòria de vaga de Metges de Catalunya conté reivindicacions laborals pròpies del col·lectiu de facultatius, però també d’altres que suposen millores per a la resta de treballadors i per al conjunt de l’Atenció Primària. Per això considerem que seria molt positiu que tots els sindicats se sumessin a la convocatòria de la vaga. Per FoCAP.

  • MC entrega a l’ICS 4.200 signatures per reclamar millores assistencials i laborals a l’atenció primària

    Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dijous a la Gerència de l’Institut Català de la Salut (ICS) 4.262 signatures de facultatius d’atenció primària en demanda d’una millora “urgent” de les condicions assistencials i laborals del col·lectiu, per tal de “preservar la qualitat de l’assistència i dignificar l’exercici de la medicina” davant la precarització progressiva del primer punt d’accés al sistema de salut.

    El president i el secretari del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill i Óscar Pablos, acompanyats per una representació de professionals de les set regions sanitàries de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran), han lliurat al registre de l’ICS les firmes de metges, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs recollides des d’abans de l’estiu, en el marc de les accions de protesta que culminaran a finals de novembre amb cinc jornades de vaga –dies 26, 27, 28, 29 i 30.

    Els facultatius assenyalen que, en els últims anys, “s’ha produït una marcada disminució en la dotació de professionals del sistema sanitari públic i de manera molt més greu en l’àmbit de l’atenció primària, fet que ha posat en risc el nivell de qualitat assistencial mínim admissible per a un país europeu”. Tot això, asseguren, ha provocat una “sobrecàrrega assistencial inacceptable per a molts facultatius, amb agendes de treball inassolibles, temps per visita insuficient i demores excessives perquè els pacients siguin visitats pel seu metge de capçalera o pediatre”.

    En conseqüència, el col·lectiu exigeix “accions urgents” per a la millora assistencial de l’atenció primària i reclama, entre altres mesures, una dotació de professionals suficient per garantir una atenció de qualitat, un temps mínim d’atenció per visita presencial de 12 minuts i de 6 minuts per visita no presencial, així com també una limitació de l’agenda ordinària de visites a un màxim de 28 (23 visites presencials i 5 no presencials). A més, demana fixar una ràtio màxima de pacients per facultatiu i recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades.

    Més de 5.700 facultatius de 288 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya estan cridats a secundar la vaga convocada per MC, sota el lema “Atenció Primària, digna i respectada”, per posar fi a la precarietat que viu el primer nivell assistencial.

  • Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?

    A finals de novembre està convocada una vaga dels metges d’atenció primària de l’ICS. Cal remuntar-se deu anys per trobar un conflicte semblant i en aquell cas compartit pels metges d’hospitals i de primària. L’any 2006 també va tenir lloc una aturada dels metges dels CAP de Barcelona ciutat. Aquesta referència «històrica» ens pot servir per fer palès que no ens trobem precisament davant d’un col·lectiu professional procliu a la convocatòria freqüent de vagues. En els darrers deu anys la conflictivitat laboral en el sector dels metges d’atenció primària ha estat nul·la malgrat les agressions provinents de l’aplicació de les polítiques de retallades socials amb reduccions pressupostàries que s’han traduït en deterioraments de les plantilles, de la qualitat i seguretat del treball i dels salaris.

    Els polítics i gestors d’alt rang no poden argumentar ignorància o sorpresa per aquesta convocatòria. Més que d’una mort anunciada ens trobem amb un cadàver putrefacte que fa una pudor intensa des de fa molt de temps.

    Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors.

    Els problemes s’han anat acumulant fins a arribar a ser intolerables i, el que encara és pitjor, sense perspectives de solució per uns polítics ocupats en altres temes i amb una tendència clara a girar el cap per no veure el que és evident. És per això que la culpa de la situació actual la tenen tant els polítics anteriors com els actuals. Els primers per no ser sensibles a les reiterades reivindicacions dels professionals i els segons per ser incapaços de donar una sortida estratègica fiable i creïble a unes demandes més que justificades.

    Per tant la resposta a la pregunta del títol d’aquest article ha d’incloure inevitablement una certa connotació gallega: «depende». Si la política sanitària catalana hagués estat coherent al llarg dels darrers anys, combinant propostes estratègiques de mig i llarg termini amb altres que abordin els problemes més urgents i punyents i tot això en un marc de col·laboració i escolta permanent dels col·lectius afectats (població i professionals), és possible que s’hauria pogut evitar la convocatòria de vaga de finals de novembre. Però sembla que la trajectòria política del govern de la Generalitat en el camp sanitari (com en altres) ha estat dissenyada per persones i grups sense un coneixement aprofundit del sector i preocupades i preparades per assumir altres reptes de política general que no del camp que ens ocupa. En fi, des d’una perspectiva política pura cadascú és lliure d’escollir les seves prioritats i d’actuar d’acord amb elles però, de la mateixa manera, ha d’assumir les conseqüències de la seva elecció.

    Els polítics que han d’entomar el conflicte es troben amb uns problemes greus i de llarga trajectòria i es veuen incapaços de dibuixar sortides que puguin ser acceptables pels convocants de la vaga i, en definitiva, pel conjunt dels professionals. Aquest és el problema més greu de la conflictiva situació actual: unes reivindicacions justificades en un marc polític paralític i insolvent.

    La vaga es podria haver evitat si les demandes professionals s’haguessin atès en el seu moment; ara els polítics no saben com fer-ho i el conflicte es pot transformar, com si es tractés d’un procés crònic, en un problema cada vegada més persistent i greu.

  • Es convoca vaga de metges i metgesses d’Atenció Primària

    Fa temps que denunciem una situació molt greu a l’atenció primària del país. Fa temps que venim fent propostes constructives que no són escoltades. Aquí en tenim unes quantes, algunes signades amb altres entitats àmpliament representatives:

    Les condicions en què la ciutadania és atesa i els professionals treballem són molt precàries. I ningú des de la Conselleria ha proposat cap pla realista per resoldre-ho.

    Darrerament vàrem comentar (i lloar) el pla de xoc proposat per la CAMFIC. Ara, el sindicat Metges de Catalunya convoca vaga de facultatius per a l’últimasetmana de novembre amb un conjunt de demandes que agrupa en tres apartats: càrrega i qualitat assistencial, condicions laborals i retributives i finançament.

    La vaga és un dret laboral. I és raonable, amb el deteriorament que anem acumulant, optar per aquesta via. Les convocatòries de vaga (competència dels sindicats) manifesten el malestar, però no sempre hi ha un total acord en l’anàlisi ni en les solucions proposades.

    La situació és tan greu i la manca de resposta dels diferents responsables tan evident, que la vaga es veu com una mesura de força que obligui a buscar solucions. Compartim moltes de les reivindicacions que sustenten la convocatòria de la vaga, en especial les que fan referència a l’augment del finançament, dotació de personal, temps per visita, accessibilitat, ràtios de pacients i recuperació de retribucions i condicions laborals perdudes a partir del 2011. Amb tot, volem fer algunes precisions que ens agradaria que es tinguessin en compte:

    • Càrrega assistencial. Limitar el nombre de visites del dia no pot ser un objectiu en si mateix, s’ha de produir com a conseqüència de tenir personal suficient i dotar-nos de formes organitzatives que ofereixin la millor capacitat de resolució i donin confiança als pacients. La demanda és la que és i ho seguirà essent (si no hi posem mesures per a fer-la racional, enlloc de promoure-la). Es pot limitar una agenda a 25 visites, però si n’hi ha més…, algú altre haurà de veure-les, no…? (igual un mateix o una altra companya que deu tenir els mateixos drets que tinc jo). D’altra banda, aquesta mesura (limitació del nombre de visites diàries) ja fa anys que s’aplica en molts EAPs (especialment de ciutats) i no ha resolt res i, sovint, els professionals que la “gaudeixen” estan tan escaldats o més que la resta… Ens cal anar a l’arrel del problema per resoldre’l. I no podem parlar de limitar el nombre de visites sense reclamar polítiques transversals (impliquen a diversos departaments del Govern i als mitjans de comunicació) que ajudin a fer més racionals les demandes d’atenció de la població: anar al centre de salut quan realment cal i no per qualsevol malestar o tràmit.
    • Fer torns d’atenció continuada és insuportable. També té solució “fàcil”…: torns voluntaris. Però, ai..!, un no s’imagina que siguin molts els voluntaris per a dedicar-se a això (tots reconeixem que no ens agrada…); això suposaria crear un “cos” de professionals que obligatòriament hauran de fer els torns, no? I en un entorn de manca de professionals no sembla una proposta molt incentivadora per a què no hi hagi més metgesses i infermeres (sobretot joves) que renunciïn a treballar a l’AP catalana. El que ens cal és exigir bones condicions per a l’atenció continuada: nombre d’hores, repartiment, confort, acompanyament, compensacions… Si les condicions fossin immillorables i el nombre d’hores mensuals (6-10?) per professional són raonables, potser el repartiment entre totes (amb algunes excepcions per circumstàncies personals) seria més just i força acceptable.
    • No ens fan cas. Semblaria que és un tema menor. I no, no ho és. Sentir-se menyspreat, menystinguda, és de les coses més desagradables i desincentivadores que ens passen. Si no ens fan cas, cal exigir canvis radicals en la majoria de direccions d’EAP (ICS) i en moltes de les gerències o direccions de SAP, sense oblidar els responsables de recursos (in)humans. Cal que la direcció d’un EAP (i la resta de càrrecs) es faci amb sentit de lideratge professional. Una major participació de l’equip en l’elecció de la direcció seria una mesura fàcil, sense cost econòmic, i que podria resoldre en bona mesura el mal clima laboral.

    Sobren motius per fer vaga, de metges, i de tots els col·lectius que treballem a l’AP, perquè els problemes ens afecten a tots. La convocatòria de vaga de Metges de Catalunya conté reivindicacions laborals pròpies del col·lectiu de facultatius, però també d’altres que suposen millores per a la resta de treballadors i per al conjunt de l’Atenció Primària. Per això considerem que seria molt positiu que tots els sindicats se sumessin a la convocatòria de la vaga. També les treballadores d’empreses no ICS estan en males condicions i haurien se ser cridades a la vaga, de la mateixa manera que ho són les de l’ICS.

    Podem ajuntar les forces per aconseguir mesures eficaces i clares, consistents, de mirada llarga (no sols per demà…) i que reforcin les funcions de l’Atenció Primària dins del Sistema Sanitari. Hi ha algunes qüestions que poden ser resoltes fàcilment, però d’altres necessitaran un treball a mig termini. Cal un compromís polític ampli, del Departament de Salut, del Departament d’Economia, del Govern de la Generalitat i d’una majoria de les forces polítiques. Caldrà voluntat política i compromisos clars, de la mateixa manera que caldrà decisió per part dels professionals i dels representants sindicals de no conformar-se amb petites millores econòmiques o promeses irreals de limitar les visites. Seria una llàstima que, quan ens decidim a sortir del nostre punt de “confort” (si és que existeix això a l’APS catalana…), ens equivoquem i demanem allò que potser a algú li va bé de reivindicar, que surt als titulars, però que no resoldrà res. Una llàstima i unes energies perdudes.

    Nosaltres, com sempre, estem disposats a aportar idees per a l’anàlisi i solucions constructives.