El col·lectiu sanitari, al focus mediàtic en els últims mesos pel desgast físic i mental acumulat a causa de la pandèmia, està cridat a una vaga sectorial per al 10 de març. La Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya -formada pels sindicats USOC, Infermeres de Catalunya, CGT Catalunya, CATAC-CTS-IAC, Coordinadora Obrera Sindical i PSI Lluitem- ha anunciat aquest matí la convocatòria.
«Hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats», va avisar fa una setmana al Diari del Treball la vicepresidenta del sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya, Esther Rodríguez. Llavors, el grup de sindicats agrupat a la Mesa va arrencar la campanya «#EstemFartes» a les xarxes socials com a avançament de la vaga que avui ha anunciat.
Una vaga general i una d’indefinida
El plat fort de la mobilització serà el dimecres 10 de març, quan la Mesa convoca una aturada a «tots els centres i empreses sanitàries i sociosanitàries públiques i privades de Catalunya» que tindrà vigència durant tota la jornada. La convocatòria afecta tot el personal relacionat amb el món sanitari: l’estatutari, el laboral, les treballadores en l’àmbit de la salut, cures de personal, serveis socials, personal funcionari i al personal en formació especialitzada.
La Mesa Sindical de Sanitat també convoca una vaga indefinida en format d’aturades parcials
També engloba totes les àrees de l’atenció mèdica: el personal de l’atenció primària, la continuada i urgent, la domiciliària, l’hospitalària, la prehospitalària i d’emergències, la de salut mental i la sociosanitària.
Ara bé, la campanya no acabarà amb la jornada del 10 de març, per la qual Salut haurà d’establir uns serveis mínims que s’espera que siguin molt alts per la particularitat del servei i pel context de la pandèmia de Covid-19. La Mesa Sindical de Sanitat també convoca al mateix personal a «una vaga indefinida en format d’aturades parcials» que començarà el dilluns 15 de març i s’allargarà «de forma indefinida» cada dilluns. Les aturades estan estipulades de 4 a 6 de la matinada, de 8 a 10 del matí i de 18 a 20 del vespre.
La Mesa justifica la convocatòria «atesa la situació límit que viuen els professionals de la salut a Catalunya» i perquè «no han vist cap apropament ni intenció de millorar la seva situació laboral ni professional per part del Departament de Salut». «Els professionals del sistema de salut de Catalunya estem esgotats«, expliquen. La seva llista de demandes té disset punts, però en destaquen l’assoliment d’»una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública» i la igualtat de condicions laborals per a professionals que fan la mateixa tasca.
Una aplicació mòbil per la vaga
Els sindicats convocants no només han creat un web específic per a les mobilitzacions, SalutenVaga.cat, sinó que han llençat una aplicació per a mòbils intel·ligents. Servirà perquè els sanitaris rebin informació sobre la vaga, visualitzin el calendari de protestes, puguin resoldre dubtes freqüents sobre com participar de la mobilització, tindran informació i podran participar amb un servei de missatgeria interna, diuen els organitzadors de la campanya.
Després que la CGT i Rebel·lió Primària convoquessin a les 10h a les portes dels Centres d’Atenció Primària, la primera convocatòria unitària, juntament amb Metges de Catalunya, d’aquest dilluns 26 de novembre s’ha situat davant la seu de l’Institut Català de la Salut (ICS), al centre de Barcelona, el vestíbul del qual ha estat ocupat pels manifestants, exigint «menys discursos i més recursos». A mitjans de la jornada, el Departament de Treball de la Generalitat ha comunicat que el seguiment de la vaga a l’Atenció Primària ha estat d’un 44,7%. Dada que Metges de Catalunya ha xifrat en un 77,3%.
A l’inici de les concentracions, Carolina Roser i Javier O’Farril, membres del Comité de Vaga de Metges de Catalunya han recordat algunes cites de polítics catalans, «paraules i més paraules que es repeteixen, però la nostra realitat és el no-res». Així, han fet referència a afirmacions de personatges com l’exconseller Toni Comín, que va assegurar que «El pressupost de Salut prioritzarà l’Atenció Primària»; o de Josep Maria Argimon, director de l’ICS, que va arribar a afirmar que «la demanda de fixar un màxim de 28 visites diàries em sembla raonable».
Així, des de MC asseguren que s’ha convocat la vaga «perquè ens trobem al límit i ja no ens serveixen les promeses. Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer». Aquestes, doncs, són unes aturades que focalitzen en els pacients, «estem cansats de veure’ls patir per culpa d’un sistema incapaç de complir el que promet», han afirmat els membres d’MC, tot assegurant que el que necessitem és temps: «el temps per a nosaltres és el nostre bisturí». En aquesta línia, han finalitzat alertant l’ICS, el Departament de Salut i el Servei Català de Salut a «analitzar bé aquesta mobilització: encara sou a temps de ressucitar l’Atenció Primària».
Per la seva banda, Nani Vall-llosera, presidenta del FoCAP, ha valorat molt positivament el seguiment de la vaga: «al CAP de Casernes, on treballen 10 metges, 7 han fet vaga i 2 hi eren per serveis mínims, per tant, és com si només hagués treballat un». Però, a la vegada, Vall-llosera també ha lamentat que el seguiment a infermeria i administratius ha estat més baix, «és una pena que no haguem pogut treballar d’una altra manera per a fer-ho més global». Tot i així celebra que el dodecàleg que ha fet conjuntament Marea Blanca, La Capçalera i Rebel·lió Atenció Primària, tot i que inclou especificitats de metges, és global i les seves demandes van encarades a millorar l’atenció primària per a tota la ciutadania, a part d’incorporar demandes laborals.
Mobilitzacions del personal sanitari el primer dia de la vaga, durant l’ocupació de l’ICS | Carla Benito
Una setmana de mobilitzacions
Comença així una setmana de vaga que reclama millores immediates per a l’atenció primària i per al conjunt del sistema sanitari. La precarietat, la pressió assistencial, les condicions tècniques i d’infraestructures, la reducció de salari i les possibilitats d’accedir a carrera professional són alguns dels motius que han empès a Metges de Catalunya i a la CGT juntament amb Rebel·lió Primària a convocar aquesta vaga. Per la seva banda, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat focalitzada el dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, també el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.
Així, ens trobem davant d’una setmana de vaga que començava a prendre força fa tan sols 20 dies, mitjançant la convocatòria als metges de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut sota el lema “Atenció Primària digna i respectada”. Una aturada, a la qual estan cridats a sumar-se els metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial.
Els motius pels quals Metges de Catalunya ha arribat a convocar a la vaga a 5.700 professionals de l’Atenció Primària són diversos però els objectius estan molt focalitzats. A nivell de càrrega i qualitat assistencial, els professionals reclamen recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries, assignar un temps mínim per les visites, fitxar una ràtio màxima de pacients, exigir el compliment dels terminis legals de referència i oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR.
Mobilitzacions del personal sanitari el primer dia de la vaga | Carla Benito
Els professionals sanitaris elaboren un dodecàleg de reivindicacions
FoCAP, Marea Blanca, Rebel·lió Primària i La Capçalera han signat una nota conjunta on manifesten que aquesta convocatòria per part dels sindicats CGT i Metges de Catalunya no ha estat cap sorpresa. Han defensat que les seves entitats «fa anys que denuncien que l’atenció primària es mor, que els professionals que hi treballen no poden sostenir més temps la situació crítica en què ho fan i que, així, perilla el sistema sanitari i l’atenció a la salut de la població».
En aquest sentit asseguren que «la vaga d’atenció primària va molt més enllà d’una reivindicació laboral legítima», ja que «ens ho juguem tot com a professionals i com a usuaris de la sanitat pública». Juntament a aquesta idea, han compartit un dodecàleg de reivindicacions:
Increment del pressupost per a l’Atenció Primària (entesa com a Equips d’Atenció Primària) fins al 25% de la despesa en el Sistema Sanitari. Que aquest increment sigui del 20% ja en els pressupostos de l’any 2019.
Recuperar la dotació de personal (metgesses, infermeres, personal administratiu i treballadores socials) que els EAP tenien l’any 2010, dotant-los amb personal suficient, i cobrint absències per baixes, vacances, jubilacions i altres. Plantejar un increment suplementari d’infermeres de primària per fer front a l’envelliment poblacional i a les necessitats d’atenció domiciliaria.
Condicions de treball dignes per a tot el personal dels EAP. Contractes mínims d’un any i accés de totes les professionals a la carrera professional, independentment del tipus de contractació.
Increment del 5% addicional del sou i recuperar el 5% del sou sostret des del 2010, així com les pagues extres de 2013-14 i els 9 dies de lliure disposició també perduts.
Tancament de tots els CAP a les 20 hores, facilitant la conciliació familiar dels treballadors i treballadores.
Accessibilitat efectiva de la població als seus propis referents en 48 hores, excepte en situacions d’absència d’aquests.
Temps de visita suficient per proporcionar als nostres pacients una atenció de qualitat, humana i que generi confiança.
Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, incorporant de nou als EAP les funcions sostretes per la creació de nous dispositius d’atenció (ESIC,…). Supressió d’aquests dispositius, tant si són del marc hospitalari com primari, i incorporació d’aquests recursos als EAP.
Potenciar el reconeixement social de la tasca de l’Atenció Primària i dotar-la de la capacitat d’incidir sobre tot el procés assistencial i les llistes d’espera dels serveis especialitzats, i amb bona coordinació amb els serveis socials i sanitaris.
Dissolució de les UGAPS i establiment d’unes direccions independents dels hospitals, democràtiques i triades a proposta dels EAP, i que mantinguin activitat assistencial dins del mateix EAP.
Reconèixer i potenciar l’atenció comunitària i totes les tasques adreçades a disminuir la medicalització.
Potenciar la participació efectiva de la ciutadania dins dels EAP promovent consells participatius en cada CAP
