Etiqueta: vaga metges

  • La vaga de metges garantirà que el 100% dels Centres d’Assistència Primària funcionin els cinc dies de la convocatòria

    La vaga dels metges i metgesses haurà de respectar uns serveis mínims que implicaran que el 100%‌ dels Centres d’Atenció Primària funcionin durant els 5 dies que durarà l’aturada. Aquesta solució és fruit de l’acord al qual han arribat dilluns, 9 de novembre Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS), en una reunió a la seu de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. La vaga de facultatius d’atenció primària està convocada per als dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.

    Per la seva banda, MC i ICS també han pactat que les dues primeres jornades els serveis mínims per a metges de família i pediatres seran del 25%, mentre que per als altres tres dies el percentatge pujarà fins al 33%.

    Per tant, durant els cinc dies de vaga treballarà el 100% de la plantilla dels centres d’urgència d’atenció primària (CUAP), punts d’atenció continuada (PAC) i Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES).

    D’altra banda, per al servei de ginecologia els serveis essencials equivaldran al 5% de la plantilla per cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre de l’embaràs i per als tractaments d’interrupció voluntària farmacològica de l’embaràs.

    Un altre element que s’ha acordat és que treballin a cada centre penitenciari, el 25% de la plantilla per categoria professional pel que fa als torns diürns i la totalitat de la plantilla del torn nocturn.

    En els serveis d’odontologia haurà de treballar almenys el 25% de la plantilla a cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà exclusivament el servei d’urgències. Per a la resta de serveis, el 25% de la plantilla haurà de treballar el primer i segon dia de vaga i, a partir del tercer dia, el 33% de la plantilla, per així garantir l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre.

    Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. A la convocatòria s’hi ha afegit amb un programa específic la CGT de sanitat. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques

  • Vaga també per als facultatius de la sanitat concertada del 26 al 30 de novembre

    Coincidint amb la vaga dels metges treballadors a l’Atenció Primària de l’ICS a la que s’han adscrit diversos sindicats i tantes altres entitats en donen suport, Metges de Catalunya (MC) ha presentat una convocatòria de vaga de facultatius de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). L’aturada, de la mateixa manera que ho farà la  mobilització de personal mèdic que el sindicat també ha convocat a l’atenció primària, tindrà lloc els dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.

    La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

    Sota el lema “Som metges, som sanitat i volem qualitat”, l’organització crida a l’aturada en entendre que la gran majoria de les seves demandes han estat “ignorades” i que «el col·lectiu mèdic ha estat arraconat en la mesa de negociació del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)». Els representants dels facultatius de la xarxa concertada reclamen millores laborals i retributives, així com solucions per al “deteriorament progressiu de l’assistència”, afectada per la sobrecàrrega de treball i la manca d’inversions derivada de les retallades sanitàries.

    En aquest sentit, la plataforma reivindicativa presentada per MC recull mesures com la regulació del règim de jornada i descansos del personal sanitari o una distribució de l’horari laboral que respecti el temps dedicat a la formació i recerca. Pel que fa als aspectes retributius, la reclamació passa per la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys com a conseqüència de les retallades salarials.

    A més, el sindicat inclou dues reivindicacions històriques dels facultatius de la sanitat concertada. D’una banda, la remuneració del preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball. En aquest sentit, expliquen que aquesta demanda ha estat avalada per diferents sentències dels tribunals de justícia però acusen que són «sistemàticament desobeïdes per les patronals». D’altra banda, també reivindiquen l’equiparació salarial dels facultatius d’atenció primària amb els seus companys dels hospitals, amb l’objectiu, diuen, «d’acabar amb la desigualtat entre professionals que comparteixen el mateix nivell formatiu i ofereixen el mateix servei».

    Per millorar la qualitat de l’assistència, el sindicat mèdic vol que s’estableixin límits al número de visites diàries que realitzen els facultatius d’atenció primària i que s’assigni un temps mínim d’atenció per pacient. De la mateixa manera, demana que es redueixi la temporalitat i la contractació precària, que es millorin els drets de conciliació i que es presti una especial atenció a la salut laboral perquè els professionals «estiguin al 100% de les seves capacitats per oferir la qualitat assistencial que es mereixen tots els pacients».

    Les reivindicacions del sindicat s’estructuren en tres blocs:

    • Assistencials
      • Establir un límit màxim de visites diàries i fixar un temps mínim d’atenció per pacient a les consultes d’atenció primària.
      • Respectar la distribució de jornada assistencial i no assistencial (destinat a la formació i recerca) dins la jornada de treball.
      • Recuperar la plantilla de facultatius anterior a les retallades.
    • Laborals
      • Reduir la contractació temporal i precària prioritzant els contractes a jornada completa.
      • Equiparar, en el conveni SISCAT, la jornada anual dels facultatius amb la de la resta de col·lectius professionals.
      • Regular per conveni el règim de jornada i descansos de tots els grups professionals, sense excloure els facultatius i la resta de personal sanitari.
      • Millorar els drets de conciliació de la vida familiar, personal i laboral.
      • Assignar permisos retribuïts de com a mínim 40 hores anuals per a formació i recerca.
      • Incrementar la protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos  psicosocials i a les dones embarassades i lactants.
      • Creació de Juntes Clíniques Facultatives amb capacitat de decisió sobre l’assignació de la carrera professional, els permisos per formació i els processos de selecció.
    • Retributives
      • Recuperar el poder adquisitiu perdut i les retallades salarials dels últims 10 anys.
      • Remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball, i la guàrdia localitzada al 50% del valor de la presencial.
      • Equiparació salarial dels facultatius d’assistència primària amb els facultatius dels hospitals, en tots els conceptes retributius.
      • Millorar el complement de carrera professional.
      • Millorar el complement variable per objectius (DPO).
  • MC entrega a l’ICS 4.200 signatures per reclamar millores assistencials i laborals a l’atenció primària

    Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dijous a la Gerència de l’Institut Català de la Salut (ICS) 4.262 signatures de facultatius d’atenció primària en demanda d’una millora “urgent” de les condicions assistencials i laborals del col·lectiu, per tal de “preservar la qualitat de l’assistència i dignificar l’exercici de la medicina” davant la precarització progressiva del primer punt d’accés al sistema de salut.

    El president i el secretari del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill i Óscar Pablos, acompanyats per una representació de professionals de les set regions sanitàries de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran), han lliurat al registre de l’ICS les firmes de metges, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs recollides des d’abans de l’estiu, en el marc de les accions de protesta que culminaran a finals de novembre amb cinc jornades de vaga –dies 26, 27, 28, 29 i 30.

    Els facultatius assenyalen que, en els últims anys, “s’ha produït una marcada disminució en la dotació de professionals del sistema sanitari públic i de manera molt més greu en l’àmbit de l’atenció primària, fet que ha posat en risc el nivell de qualitat assistencial mínim admissible per a un país europeu”. Tot això, asseguren, ha provocat una “sobrecàrrega assistencial inacceptable per a molts facultatius, amb agendes de treball inassolibles, temps per visita insuficient i demores excessives perquè els pacients siguin visitats pel seu metge de capçalera o pediatre”.

    En conseqüència, el col·lectiu exigeix “accions urgents” per a la millora assistencial de l’atenció primària i reclama, entre altres mesures, una dotació de professionals suficient per garantir una atenció de qualitat, un temps mínim d’atenció per visita presencial de 12 minuts i de 6 minuts per visita no presencial, així com també una limitació de l’agenda ordinària de visites a un màxim de 28 (23 visites presencials i 5 no presencials). A més, demana fixar una ràtio màxima de pacients per facultatiu i recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades.

    Més de 5.700 facultatius de 288 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya estan cridats a secundar la vaga convocada per MC, sota el lema “Atenció Primària, digna i respectada”, per posar fi a la precarietat que viu el primer nivell assistencial.

  • L’Atenció Primària en lluita, sobren motius

    Quelcom s’està movent a l’Atenció Primària (AP) els últims mesos tant a l’estat Espanyol com a Catalunya. A molts focus s’està encenent una espurna de lluita en forma de moviments a vegades locals i petits i d’altres vegades més amplis.

    La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania.

    Per un CAP Nou al Raval Nord. L’EAP Raval Nord, després de les promeses repetides de fer un CAP que millorés les múltiples deficiències de l’actual, han decidit, juntament amb la ciutadania del barri, lluitar per un CAP nou. Tot explicant la violència que significa per als treballadors i treballadores haver de fer la seva feina en aquestes condicions de precarietat de l’estructura i pels usuaris ser atesos en males condicions.

    Per una atenció de proximitat als infants al CAP de la Sagrera. El servei de pediatria de La Sagrera es va quedar quasi sense professionals mèdics, i la resposta va ser visitar els nens a les línies pediàtriques dels voltants, com les de Casernes, Pare Claret i Meridiana. Les entitats veïnals i les mares i pares dels infants no van acceptar adscriure’s a serveis allunyats del barri i es va despertar un moviment per exigir el retorn i la recuperació de l’atenció als nens al CAP Sagrera. Reivindicació que han aconseguit, com a mínim, parcialment.

    Els treballadors i treballadores dels centres d’Atenció Primària de la Xarxa Sanitària Santa Tecla han convocat aquest estiu concentracions a les portes dels centres Vila-Seca, Llevant, Torredembarra, Arboç, Vendrell i Calafell perquè, segons han denunciat en un comunicat, “fa anys que suportem càrregues de treball importants i progressives. Aquest any hem hagut de patir una nova reducció de la retribució econòmica (al·legant la nostra empresa que no s’ha assolit l’equilibri pressupostari). Estem cansats de patir aquesta situació, desmoralitzats”.

    Els moviments ciutadans volen fer sentir la seva veu i així Marea Blanca, juntament amb Rebel·lió Atenció Primària i FoCAP acaben de donar el tret de sortida a la campanya “DONEM VIDA A L’AP” que pretén que cada CAP, barri o poble aixequi la veu i digui prou al desmantellament de l’AP i a les condicions de treball indignes dels seus professionals. Proposen fer-ho de moltes maneres: concentracions i taules informatives a les portes dels CAPs, xerrades als barris, presentació de mocions a ajuntaments i districtes, recollida de signatures… Han dissenyat materials per difondre-la que estan disponibles per a tothom que els vulgui fer servir. Dins la campanya ja s’han fet molts actes, com ara el de via Júlia i n’estan programats molts més. Cal destacar la concentració que, amb la col·laboració de Marea Pensionista, es va dur a terme davant de l’ICS el passat 29 d’octubre, que va acabar amb l’entrega al Director-Gerent, Josep Mª Argimon, d’una carta en què es manifestava la indignació per la pèrdua de qualitat de l’AP i es formulaven unes demandes concretes.

    Plataformes ciutadanes s’uneixen a les reivindicacions dels treballadors, com ara la Plataforma Rubí Sanitat que reclama millores a l’AP i contra la limitació d’horaris i la insuficiència de personal als serveis d’urgències d’AP de la localitat o la Plataforma CAP Sitges, que seguiran «lluitant per reduir les llistes d’espera, per la qualitat i temps de les consultes, per l’ampliació de l’horari en l’Atenció Primària i per descomptat per la universalitat de la salut pública!».

    També davant la possibilitat de reduir l’horari dels CAP i tancar-los a les 17h., alguns ajuntaments com ara L’Hospitalet, Mollet, Palau-Solità i Plegamans, Castellbisbalentre d’altres, s’han posicionat públicament i aprovat mocions contra aquesta mesura.

    Com veiem, moviments amb motius, reivindicacions, organitzacions i formes de lluita diferents però que tenen en comú el malestar de la població i dels professionals per l’abandonament i la denigració que es fa del treball de l’AP i el menyspreu cap als seus professionals.

    Està estesa l’opinió que s’han patit les retallades provocades, teòricament, per la recessió econòmica i que el sobreesforç dels professionals ha compensat el deteriorament i la repercussió en la salut de la població. Però en el moment que s’està sortint de la crisi i es recupera el pressupost, aquest va cap als hospitals i continuen les retallades en pressupost, personal i inversió a l’AP.

    És comuna també la percepció que la situació de l’AP és alarmant i que la destrucció i precarització és estructural i progressiva. La sospita que el seu desballestament és buscat i volgut s’imposa cada dia més tant entre els treballadors sanitaris com entre la ciutadania organitzada.

    Aquest és un article publicat a la web del FoCAP.